Cadena Perpètua 52 by Rovira Forns

Í NDEX

CADENAPERPÈTUA Núm 52

Pr esent aci ó. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1 Sor t i daent r esdi mensi ons. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2 Lapoesi aielpoet a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 Lapoesi aielpoet a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 Pr oj ect eexper i ment a. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56 Ent r evi st espr of essor s/ esnous. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 Muchor ui doypocasnueces. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 Lacast anyada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 Lavenj ançadeHal l oween. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .101 112 Par l em deci nema.Fest i valdeci nemadeSantSebast i à. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 Fest i valdeci nemadeSi t ges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 Di aI nt er naci onalcont r al apobr esa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1516 Di aI nt er naci onalcont r al avi ol ènci adegèner e. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17 Di f er ènci esent r esnoi sinoi esal ’ hor adef erespor t. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1819 Elj udo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20 ElKar at e. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21 Lanat aci ó. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Pai nt bal l. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 Rugbi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Pat i netagr essi u. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 ElcamídeSantJaume. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Unacar t aambsor pr esa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27 Passat emps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

Obr i ml ar evi st aper quèpar es,al umnat ,pr of essor at. . . pugueucol . l abor aral asecci ó“ Tambèensdi uen. . . ” Feunosar r i barel svost r esar t i cl es:

r ev i s t ac adenaper pet ua@gmai l . c om

Hola, som els alumnes de 2n que hem fet l’optativa de revista. Entre tots hem preparat el número 52 que és el que teniu a les mans. La revista tracta de moltes coses de l’actualitat, de coses que han passat al Ins Rovira-Forns, el nostre institut i de temes que a nosaltres ens han interessat. Esperem que us agradi la revista. REPORTERS I REPORTERES

-El 28 d’octubre els nens/nenes de 2n, vam anar a viure una experiència de cine al cinema Imax de Barcelona. El primer documental el vam presenciar en una pantalla enorme amb forma de mitja esfera, que li donava una sensació de profunditat increïble. Aquest documental parlava del cos humà; com funciona el cor, la nostra sang, com escoltem... Després de veure’l, vam estar una estona passejant per les grans botigues del Maremàgnum. A continuació vam anar a veure el segon documental. Aquest el vam veure en una pantalla enorme (plana) i en 3D. El documental tractava d’algunes espècies marines com els taurons o les balenes. Després de preguntar a diversos companys, vaig arribar a la conclusió que va agradar més el primer documental del cos humà, però del segon, no hi ha dubte que el 3D és impressionant.

David Puertollano

Ahir, dia 10 de Novembre de 2011, el conegut poeta, traductor i rapsoda, Enric Cassases, va venir a fer un espectacle on mostrà la seva imaginació i el seu do per composar poesies. A classe, quan vam començar a fer català, l’Enric va trucar a la Meritxell i deu minuts més tard va aparèixer a l’aula, sense badar boca i fent una repassada als alumnes li va xiuxiuejar una cosa a la professora. Nosaltres ens el vam quedar mirant, ja que el seu vestuari era un xic estrambòtic i no gaire usual. Vam continuar escoltant les seves poesies més conegudes mentre ell, recuperava alguns fragments de la seva memòria escoltant les seves mateixes paraules anys enrere. Poc després anàrem al pati, esmorzàrem i entràrem al gimnàs. Un cop asseguts i col·locats als nostres llocs, la Meritxell va recitar la poesia que va compondre per al seu amic. Tot seguit, l’Enric va començar a dir les seves poesies; en cada mà reflectia el que ell pensaria o el que havia succeït. Anava d’aquí cap allà, agafant llibres petits i grans i llegint amb sentiment les seves obres d’art. El recital es va donar per acabat, deixant-nos el record del que és viure el que pensa un poeta en primera persona.

El passat 10 de Novembre vaig conèixer el famós Enric Casasses o, si bé millor, Enric Castanyes. Mentre ell arribava, a classe estàvem esperant, intrigats i encuriosits per qui i com seria aquell senyor. Per fi, ell entrava per la porta de la nostre aula quan jo passava la sextina a classe, però ara sí que es pot dir que després d’escoltar-lo i veure’l via internet, vam poder gaudir de la seva presència i veu en directe. En arribar vaig haver d’acompanyar-lo a una aula, ja que ell estava totalment perdut, potser de tot l’institut, d’entre tots els mobles, aules, pati, gimnàs i d’entre totes les persones Total que acompanyar-lo em va demostrar que és una mica tímid, però no estava gens nerviós. Va començar l’acte i la veritat és que era una mica impactant, ja que no estem acostumats o potser jo a veure un recital de poesia amb un senyor tan peculiar com ho és ell. Primer de tot la Meritxell va presentar-lo amb un sonet fet per ella i que havia trigat bastant en fer-lo, tot i així, ens va agradar com sempre. En acabar la Meritxell, va començar l’Enric i no va parar de recitar un poema darrere d’un altre. Darrere d’aquelles poesies serioses i intrigants, no faltava el seu humor, així doncs, a més de gaudir escoltant els seus recitals, vam poder fer-ho també d’una alegria que brillava en ell. Per fi, del no res, va començar a recitar la sextina, i a mi personalment em va agradar molt no sé que té aquest poema, però m’agrada bastant, com també les cases del meu carrer. A dos quarts de dues tot va quedar finalitzat i crec que es va quedar bastant satisfet de l’acte que havia fet al nostre institut, tant com nosaltres d’ell. Tot i així, els dos estem d’acord, algun dia passarem de tot!

Maribel Enamorado I Laura Hernando

La Castanyada La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots els Sants, tot i que darrerament s’ha desplaçat la celebració a la vigília d’aquesta diada. Com el halloween dels països anglesos, o el Magosto i el Samaín gallecs, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell ( vi dolç). Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots el Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada. Un menjar també típic d’aquest dia són els panellets, un dels costums més dolços d’aquest dia. Amb l’arribada de les pastisseries es va estendre la pràctica de comparar-los i les rifes van acabar desapareixent. Era costum menjar-los a la nit després de sopar i hom els atorgava un sentit sagramental. Possiblement es tracta de la pervivència dels antics pans votius, en aquest cas oferts als difunts. A l´actualitat, la celebració ha pres un aire festiu i les castanyes solen reunir les famílies i grups d´amics per fer gatzara. Una altra forma de celebrar el dia és el halloween. Ancestralment, molt avanç que ens arribessin les influencies anglosaxones del Halloween, en algunes comarques catalanes, com el Ripollès, ja era tradició buidar carbasses i penjar-les als balcons la nit de Tots Sants amb espelmes enceses dintre per tal de fer por a la gent. El dia de Tots el Sants és una festa dedicada al record dels avantpassats que es celebra el dia 1 de Novembre. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. Es fa a Espanta, França i Portugal, entre molts d’altres països de la mateixa tradició, és un dia festiu.

I A MÈXIC “CALAVERITAS” DE SUCRE Ingredients: Per a la massa: 1 llauna de llet condensada, 1/2 kg de sucre glacé, el suc d'una llimona. Per a la decoració: 2 clares d'ou, sucre glacé, colorants vegetals, paper encerat, cola.

Passos: 1.Buidem en un bol la llet condensada i hi afegim a poc a poc el sucre glacé al mateix temps que ho anem remenant tot amb les mans fins que la pasta agafi la consistencia necessària per poder ser moldejada. Si s’enganxa a les mans anirem afegint sucre glacé. 2.Afegim el suc de llimona per restar-li dolçor. Separem la pasta en 5 porcions i moldegem amb cadascuna d'elles una calavera.

Decoració: 1.Per muntar les mànigues pastisseres tallarem quadrats de paper encerat, un per a cada colorant vegetal. 2. Formem amb cadascun cucurutxos ben premuts, vigilant que no ens quedi forat a la punta. 3. Batem lleugerament les clares d'ou 4. Afegim sucre glacé i unes gotes de suc de llimona, fins que es formi una pasta suau. 5.Omplim cada màniga pastissera amb un color, li tallem la punta vigilant que quedi una sortida molt petita i decorem les calaveres.

Laia Vidal i Nerea Paredes 9

Roger Sánchez, Francisco Jiménez i Ariadna Dorado

Una nit fosca i freda, justament la nit de'Halloween, aproximadament a les onze de la nit, a l'hospital psiquiàtric de Salem, en un petit poble dels Estats Units., Smith Jowards, el cap de la policia, va informar a la doctora Therwins, que havien trobat un home al carrer que podia tenir alguna malaltia. La doctora va començar a examinar-lo però no va trobar res. En l'última prova, que era una anàlisi de sang, quan va començar a extreure la sang, va veure quelcom estrany. Després, en ficar-la a la proveta va veure que les cèl·lules que havien de ser vermelles eren de color negre. La doctora Therwins es va posar molt nerviosa, mai no havia vist una cosa similar, va anar a informar al cap de policia, l'agent Jowards, que havien de sacrificar a l'home. El policia es va negar, no s'havia de fer, però la doctora insistia... Al final, van arribar a un acord, el van traslladar a l'habitació 313 per seguir-lo examinant amb més profunditat. Ja faltava poc per les dotze de la nit, quan la doctora es trobava tancada a l'habitació amb l'home. La doctora no estava segura de l'anàlisi de sang, i va decidir fer-ne un altre. A l'hora de tornar a clavar l'agulla va començar a sortir sang negra i l'home va començar a dir bestieses com: Estic posseït! Necessito ajuda, ràpid! Quan el més terrible passi, jo seré el que ho faci! Quant el més terrible passi, jo serè el que ho faci! La doctora Therwins no s'ho va pensar dues vegades i li va clavar una agulla mortífera al braç esquerre. Eren les dotze de la nit quan l'home morí al llit de l'habitació 313. Les seves últimes paraules van ser: Venjança, Halloween... La doctora mig histèrica, va anar a avisar al policia. Aquest no la va creure. Van anar a comprovar-ho i, en inspeccionar l'habitació, no hi havia el cadàver. Havia desaparegut. Van decidir buscar-lo per tot l'hospital per si algú l'havia raptat. No van poder anar gaire lluny perquè la porta de l’habitació 313 estava tancada per fora i no podien sortir. Van tenir la sensació d’estar sent vigilats per algú. Ells mateixos van poder observar com s’escrivia alguna cosa a la paret de l’habitació però el més estrany era que no hi havia ningú. Aquelles paraules estaven escrites amb una espècie de tinta vermella que semblava sang.

“Venjança, Halloween...” Eren les úniques paraules que es podien distingir d'entre tots aquells signes estranys que es veien. De sobte, l'alarma d'incendis va saltar i, en lloc de sortir aigua pels aspersors, hi sortia foc. Tota la gent que hi havia en l'hospital va morir cremada intentant escapar d'aquell infern. L'hospital va quedar abandonat. Ningú no s'atrevia a entrar. I així passaven els dies, els mesos, les estacions, fins que va arribar l'any 2013...

Van passar dos anys des d'aquella terrorífica nit d'Halloween, semblava que ningú no recordava aquell esdeveniment tan horrible, excepte una colla de nens que volien passar el millor Halloween de la seva vida. En “Gordi”, la Cristina, l'Enric, més conegut per en “Kike”, l'Andrea i el Marc van anar a l'hospital psiquiàtric de Salem la nit de Halloween. La veritat és que s'ho van pensar dues o fins i tot tres vegades abans d'anar-hi. Quan van obrir la porta i ja estaven dins van poder observar que allò no semblava un hospital, semblava l'infern cremat... De sobte, van sentir un soroll i es van imaginar que la porta es tancava sola, però no era així... Era en “Gordi” al qual li havia caigut una xocolatina al terra. Van pujar per les restes d'unes escales i van anar a parar a una habitació en la qual, temps enrere, guardaven cadàvers desquartitzats i van decidir que aquell era el millor lloc per explicar històries de por (bé, en veritat tan sols ho havia decidit en “Kike”, que es creia molt valent!). Quan l'Andrea va començar a explicar la seva història en “Gordi” va dir: -Necessito anar al lavabo! -Ai, que ja ens hem cagat de por -va dir en “Kike”! -Deixa'l en pau -va dir l'Andrea. Si ha estat menjant una mitjana de 3 elevada a deu de llaminadures, des de fa una hora, és molt probable que hagi d'anar al lavabo. -Gràcies. -Ja l'acomanyo jo -va dir en Marc. -Gràcies -va repetir en “Gordi”. La Cristina també volia acompanyar a en “Gordi” i a en Marc perquè aquell lloc no li agradava gens. Els tres valents van anar cap a un passadís molt llarg, mentre l'Andrea i en “Kike” es quedaven allà esperant-los. El passadís era molt fosc i en Marc va prémer l'interruptor del llum. El llum feia pampallugues i treia espurnes cada tres segons. -Cada 2,3 segons -va afirmar l'Andrea. El Marc va interrompre l'explicació de l'Andrea i es va adonar que al fons del passadís es podia distingir una silueta humana que cada cop que s'apagava el llum estava més a prop, fins que va desaparèixer...

El passadís era molt fosc i en Marc va prémer l'interruptor del llum. El llum feia pampallugues i treia espurnes cada tres segons. -Cada 2,3 segons -va afirmar l'Andrea. El Marc va interrompre l'explicació de l'Andrea i es va adonar que al fons del passadís es podia distingir una silueta humana que cada cop que s'apagava el llum estava més a prop, fins que va desaparèixer... -Be, en sembla que ja no tinc ganes d'anar al lavabo -va dir en “Gordi” -I per què? Si abans tenies moltes ganes d'anar-hi! -Ja, però em sembla que m’ho he fet a sobre. La Cristina, també, cagada de por, va dir que era millor tornar cap enrere, on estaven l'Andrea i el “Kike”. -AAAaaah!!! -Ha estat la Cristina la que ha cridat! -va dir en “Kike”. -Sí, sí, ha estat ella! -va afirmar l'Andrea. -Cristina! Cristina! On ets? Cristina! -Tinc por, molta por -va dir en “Gordi”. -Tranquil, tranquil -intentava calmar-lo el Marc. -”Gordi”, Marc, sou vosaltres? -va dir l'Andrea. -Sí, sí, som nosaltres. -On és la Cristina? -No ho sabem, s'ha apagat el llum i, de sobte, hem sentit un crit i... pam! Ja no hi era! -Com un truc de màgia -va dir en “Gordi”. -No fa gràcia, gens ni mica de gràcia -va dir en “Kike”. -Halloween, Halloween, venjança, venjança!!! ...-se sentia des de l'habitació 313... -Jo no hi entro -va dir en “Kike”. -No eres tan valent, eh? -va dir en Marc. -Això eh, no eres tan valent? -Tu calla “Gordi”, que t'ho has fet a sobre. -Com ho saps? -S'olora. -Eh? Tant s'olora? -Deixeu-vos de baralles, sembleu dos nens petits -va dir l'Andrea. -Venjança Halloween! Se sentia més fort. -Anem, entrem i li demostrem al senyor Halloween qui som!! -Si, anem-hi i li demostrem de què estem fets -va dir l'Andrea. -Aneu-hi vosaltres dos i jo em quedo aquí vigilant a en “Gordi”, que no se'l l'emportin. -Si, però necessitaran més de tres segons per endur-se'l, vigila'l bé! – li va dir el Marc. -Ja, ja, molt graciós. L'Andrea i el Marc, morts de por, van decidir anar a l'habitació 313 a veure si trobaven la Cristina. Es van apropar i van veure que hi havia una silueta. Però, quan la van poder veure millor, es van adonar que li faltava un braç, concretament el de l'esquerra. El Marc va imaginar-se que, quan la doctora Therwins li va clavar l'agulla al braç esquerre, ell se'l va arrancar perquè el verí no l'afectés i, havent-se protegit del foc, podia haver sobreviscut a l'incendi. Justament a les 12 de la nit, el rellotge del Marc va començar a sonar. Halloween se’n va adonar, es va girar, se’l va mirar i... pam! Va desparèixer! -Com un truc de màgia!!! Els amics se'n van anar corrents, molt espantats i mai més van decidir tornar a aquell misteriós lloc... 12

-El Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià és un certamen cinematogràfic iniciat el 21 de setembre de 1953 a la ciutat de Sant Sebastià, al País Basc. Se celebra cada any. És el festival més important d’Espanya i dels països de parla hispana. En aquest any 2011 els premis han estat els següents:

-CONCHA D’OR A LA MILLOR PEL.LÍCULA LOS PASOS DOBLES, Isaki Lacuesta (Espanya-Suïssa) -PREMI ESPECIAL DEL JURAT LE SKYLAB, Julie Delpy (França) -CONCHA DE PLATA AL MILLOR DIRECTOR FILIPPOS TSITOS, ADIKOS KOSMOS/UNFAIR WORLD (Grècia) -CONCHA DE PLATA A LA MILLOR ACTRIU MARÍA LEÓN, LA VOZ DORMIDA (Espanya) -CONCHA DE PLATA AL MILLOR ACTOR ANTONIS KAFETZOPOULOS, ADIKOS KOSMOS/ UNFAIR WORLD, (Grècia) -PREMI DEL JURAT A LA MILLOR FOTOGRAFIA ULF BRANTÅS, HAPPY END (Suècia) -PREMI DEL JURAT AL MILLOR GUIÓ HIROKAZU KORE-EDA, KISEKI/I WISH (Japó)

El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges és el primer festival de cinema fantàstic del món i la manifestació cultural més mediàtica de Catalunya. Amb una sòlida trajectòria, el Festival de Sitges ofereix al cinema fantàstic d’arreu del món un marc estimulant de trobada, exhibició, presentació i proNascut el 1968 com a 1a Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror, el Festival s’ha convertit en una cita ineludible per als cinèfils i per a tots els espectadors que volen veure les últimes tendències i les noves tecnologies aplicades al cinema i a la producció audiovisual. Com a primer festival de cinema fantàstic del món que és, Sitges pot presumir d’haver rebut la visita d’intèrprets, directors i productors del nivell de Quentin Tarantino, Sir Anthony Hopkins, Jodie Foster, Paul Verhoeven, Ralph Fiennes, George A. Romero, Cameron Diaz, Viggo Mortensen, Terry Gilliam, Rutger Hauer, Sarah Michelle Gellar, John Landis, Joe Dante, Zoë Bell, Dino de Laurentii, Takashi Miike, Wim Wenders, Tony Curtis, David Cronenberg, Vanessa Redgrave, Darren Aronofsky, Brad Dourif, i altres; una llarga llista que, any rere any, constitueix un veritable reclam per als mitjans de comunicació. L’organització del Festival correspon a una fundació integrada per representants de l’Ajuntament de Sitges, de la Generalitat de Catalunya i d’altres institucions, com també de diverses associacions i empreses públiques i privades. El Festival es finança, en bona part, amb les aportacions dels patrocinadors i de les companyies i empreses col·laboradores, que veuen en la seva aliança amb el Festival una plataforma excel·lent de projecció i branding. Aquest any se celebra la 44a edició del Festival. El director del Festival, Àngel Sala, ha dit que veure cinema fantàstic en un moment com l'actual, de realitat "complicada" i "avorrida", és "una mena d'exorcisme" i ha assegurat que els espectadors surten del cinema amb la sensació que la situació "no és tan dolenta" com les que han vist en una pel·lícula. El director de l'Institut Català de les Indústries Culturals, Fèlix Riera, ha remarcat que aquest és el festival de Sitges "més català" i ha posat com a exemple que el festival s’inagura amb el film 'Eva', de Kike Maíllo. Eva, òpera prima de Kike Maillo, explora la ciència ficció amb un plantejament molt coherent . És una nova aposta pels nous talents, continuant la línia del Festival en els ultims anys (J.A. Bayona, Guillem Morales...). Els premis en aquesta edició han estat per:

-MILLOR PEL.LÍCULA: RED STATE (2011) de Kevin Smith amb Michael Parks, Mellisa Leo i John Goodman -PREMI ESPECIAL DEL JURAT: ATTACK THE BLOCK de Joe Cornish amb Nick Frost, Jodie Whittaker -MLLOR DIRECTOR: Na Hong-jin per THE YELLOW SEA de Na Hong-jin amb Ha Jung-woo, Kim Yun-seok -MILLOR ACTOR: Michael Parks per RED STATE (2011) -MILLOR ACTRIU: Brit Marling per ANOTHER EARTH -MILLOR GUIÓ: Lucky Mckee Jack Ketchum per THE WOMAN Pau Sepúlveda

La pobresa a Europa - A la UE hi ha 84 milions de pobres. Un de cada sis europeus té problemes per arribar a finals de mes. La pobresa a Espanya -22 de cada 100 espanyols no disposen dels ingressos econòmics bàsics per enfrontar-se a les necessitats de la vida. Més de 9 milions de persones viuen amb menys de 530 euros nets al mes.

-La principal causa de la pobresa és la fam. Es calcula que 800 milions de

La pobresa a Catalunya -Aproximadament un 24% de la població catalana viu sota el llindar de pobresa. Una de cada cinc llars catalanes té uns ingressos anuals inferiors a 14.000 euros anuals i cinc de cada 1.000 catalans no tenen llar o pateixen allotjament inadequat, segons la Generalitat. Cada dia s’executen 21 desnonaments a Catalunya. Actualment, a Catalunya hi ha més de 600.000 persones a l'atur. Què podem fer davant d’aquesta situació: Donar un 0,7% del teu sou a fins socials. Gasta només el que necessitis, sigues respectuós amb el medi ambient i amb els recursos que tenim. No llencis menjar. Fes-te voluntari a menjadors socials, a entitats que ajuden persones sense llar o del projecte social al qual et sentis més proper. Si tens un pis buit, lloga'l. No tinguis por, avui les administracions donen suport a aquest tipus de contracte. Què demanem a les institucions i altres agents?: 1. Fer nostres a Catalunya els objectius europeus contra l’exclusió social: l’augment en un 75% del nivell d’ocupació de la població d’entre 20 i 64 anys; la reducció de la taxa d’abandonament escolar per situar-la per sota del 10%; i la reduir en un 25% les persones en situació de pobresa. 2. L’equiparació de la inversió social a l'estat espanyol actualment del 21% del PIB, mentre que a la resta de la Unió Europea és del 26,2%. 3. La instauració d’un sistema més ambiciós de protecció social i de rendes mínimes d’inclusió, que cobreixi les necessitats bàsiques dels ciutadans en risc d’exclusió.

• Un compromís real i efectiu, per part del sistema financer i dels poders públics, per assegurar el dret a un habitatge digne per a tothom. • L’aposta per un mercat laboral més inclusiu, en el qual les empreses tinguin més en compte les persones amb dificultats per accedir a una feina. .

• Un reconeixement més gran del paper irrenunciable que han de jugar les entitats socials, i del lloc preferent en la prestació de serveis públics d’atenció a les persones amb risc d’exclusió. • La promoció i el reconeixement de l’aportació dels milers de persones voluntàries que donen el millor d’elles contra la pobresa. • Un augment de les actituds i els gestos de solidaritat amb les persones amb les quals convivim en els nostres pobles, barris i ciutats, i especialment amb les nouvingudes. • Un consum responsable dels recursos limitats dels quals disposem, sent conscients de les dificultats que pateixen molts conciutadans i que els impossibiliten accedir a aquests recursos. • Un pas més en l’esforç en cooperació internacional per ser sensibles també a la pobresa d’altres països. EQUIP DE REDACCIÓ

EQUIP DE REDACCIÓ El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra la violència de gènere el juliol de 1981, en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia). En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques. Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Dedé, que viu a Bèlgica, és l’única germana que ha sobreviscut. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data. La violència contra les dones està vinculada al desequilibri en les relacions de poder entre els sexes en els àmbits social, econòmic, religiós i polític, malgrat tots els esforços de les legislacions a favor de la igualtat. Constitueix un atemptat contra el dret a la vida, a la seguretat, a la llibertat, a la dignitat i a la integritat física i psíquica de la víctima i tot això suposa, per tant, un obstacle per al desenvolupament d'una societat democràtica. La violència que pateixen les dones comprèn quatre modalitats, que van des de l'agressió física-amb resultat de mort en multitud d'ocasions-, la violència sexual, la psicològica i l'econòmica. Les dades estadístiques revelen que entre un 35% i un 40% de dones que viuen aparellades pateixen maltractaments físics o psíquics per part de l'home, el que permet afirmar que milers de dones estan sota amenaça de mort. La majoria dels abusos no es denuncien a la policia, principalment perquè no hi ha instruments jurídics, socials i econòmics adequats que protegeixin les víctimes, el que fa que la violència contra les dones segueixi sent en gran part un delicte invisible. La perplexitat de la societat davant de tanta violència no deixa de sorprendre'ns, quan les agressions familiars no són un fenomen producte de la societat actual, sinó una tragèdia que ha estat sempre present en moltes famílies, la majoria de les persones coneixen algun cas de maltractaments , en l'entorn familiar o veïnal, però s'han silenciat sota el pretext que la violència domèstica és un assumpte privat. Amb aquesta actitud, la nostra societat està sent còmplice d'aquestes morts, que no podem per menys de qualificar d'autèntic terrorisme domèstic Només unes dades que clarifiquen això que exposem: Víctimes mortals de violència masclista a l’àmbit de la parella. (Actualitzada a 27 de novembre de 2011)

Dones mortes a Catalunya Denúncies prèvia morts

Fets principals (sense trencaments de condemna) Agressions sexuals Víctimes per edat Víctimes d'11 a 20 anys Víctimes de 21 a 30 anys Víctimes de 31 a 40 anys Víctimes de 41 a 50 anys Víctimes de 51 a 60 anys Víctimes de més de 60 anys

1r 2 1

2n 3 1

3r 1 1

4t 3 0

Total 9 3

Total

101

147

165

35 32 23 10 4 4

66 50 25 11 4 3

55 62 26 19 1 4 17

413

Total 156 144 74 40 9 11

En molts esports desataquen més els nois que les noies. Un motiu evident és el suport extern que rep l’esport com la TV, la radio, els diaris, etc. Per tenir més informació sobre les diferències entre els nois i les noies a l’hora de fer esport hem fet unes preguntes al professor d’Educació Física Cristian Vallvé i a una exjugadora de rugbi i també professora Margarita Oncins.

Hola Cristian! Et podem fer unes preguntes sobre les diferències entre els nois i les noies quan fan esport? 1- Per què els esports masculins tenen més cobertura mediàtica que els esports femenins? - Perquè no s’inverteix en els esports femenins. - Perquè som una societat masclista. 2- Quina diferència hi ha entre els nois i les noies quan fan esport? Al nivell tècnic no hi ha cap diferència, però al nivell físic els homes tenen un cor i uns pulmons més gran que les noies. 3- A partir d’aquestes diferències s’afavoreix que hi hagi uns esports per a nois i uns altres per a noies? Sí. A nivell de força són els nois i a nivell de flexibilitat són les noies. - Moltes gràcies Cristian! - De res.

Hola Margarita! Et podem fer unes preduntes sobre la diferència entre nois i noies a l’hora de fer esport? - Sí, digueu-me! 1- Per què els esports masculins tenen més cobertura mediàtica que els esports femenins? - El món és molt masclista. - Les noies fa poc temps que fan esports i els resultats són extraordinaris. 2- Quina diferència hi ha entre els nois i les noies quan fan esport? - Els nois actuen més amb els músculs (força bruta) i les dones amb el cap. 3- A partir d’aquestes diferències afavoreixen que hi hagi uns esports per a nois i uns altres per a noies? - No hi ha especialment esports per a nois i per a noies. - Sí perquè hi ha tradicionalment esports que se’ls donen bé als nois i uns altres a les noies. Sembla cert que la nostra societat és una societat masclista i que els nois actuen més amb els músculs (força bruta) i les noies a l’hora de fer esport actuen mes amb el cap. A nivell de força són millors els homes però a nivell de flexibilitat són millor les dones. Al nivell tècnic no hi ha cap diferència, però al nivell físic els homes tenen un cor i uns pulmons més grans que les noies. Hem fet un gràfic per saber quants nois i quantes noies fan esport en aquest institut. Conclusió: En aquest institut hi ha més nois que fan esport. 100 80 60

NOIS

40 20

NOIES

Raquel Cholbi,

TOTAL

Nerea Paredes, Jordi Reina, Laia

Vidal, Jossy 1r

1r Batx. 2n Batx. 19

El karate és una art marcial del Japó. Les competicions de karate es divideixen en dos grups:

1.Kumite: el kumite és lluita, on s’utilitzen algunes tècniques de karate , algunes d’aquestes poden fer mal i en aquest cas si es fa una tècnica no permesa, el karateca serà penalitzat i segons la gravetat pot ser fins i tot desqualificat.La penalització s’assenyala amb les paraules HIPPON i NIPPON. Les proteccións son necesaries: casc o bucal(no en cas dels adults), peto(no en cas dels adults), “guantilles”, “espinilleres”, i peücs. El tatami ha de ser de 8 x 8 i no ha de relliscar.

2.Katas: els katas són combinacions de tècniques d’atac i defensa. Les categories de les competicions solen ser per cinturons i l’ordre dels cinturons són: blanc, blanc-groc, groc, groctaronja, taronja, taroja-verd, verd, verd-blau, blau-marró, marró, marró-negre, negre, i després del negre pugen de dan en dan des de l’1 fins al 10. Els exàmens de karate: cada vegada que fas un examen i l’aproves puges de rang de cinturó seguint l’ordre esmentat. Els exàmens consten de tècniques defensives, tècniques d’atac amb mans, tècniques d’atac indirectes, tècniques d’atac amb came(puntades), combinacións de tècniques, katas i treball en equip. Aquest consisteix en una prova amb dos companys, un fa tècniques d’atac i l’altre fa tècniques defensives. Quan s’aprova l’examen et donen el cinturó, un diploma i una foto amb els teus companys i els teus professors. Els professors es diuen Semphai, Sensei o Siham. Els Semphai corresponen al primer dan fins al tercer, els Semsei al tercer dan fins al sisè dan i els Siham al sisè dan fins al dècim dan. Raül Muñoz

El judo és un art marcial japonès fundada per Jigoro Kano a la fi del segle XIX. Ha aconseguit una gran acceptació en el món des dels Jocs Olímpics de Tokio, on va ser un esport olímpic. Tècniques Les tècniques del judo bàsicament són projeccions, immobilitzacions, luxacions i estrangulacions. El judo actual ha perdut bona part de la cavallerositat originària i s'ha convertit en un esport de competició, en una baralla molt travada, en la qual és molt difícil veure la puresa de la tècnica que antigament s'ensenyava. Equipament Els judoques, duen una vestimenta concreta, el keikogi, que en el judo pren el nom de judogi, una jaqueta i un pantaló fets de tela resistent i generalment blanca i un cinturó (obi); tot plegat, a occident és conegut com a kimono encara que no és pas el mateix. El judogi és el vestit amb el qual es practica el judo. Consta d'un pantaló ample i una jaqueta oberta que es lliga amb un cinturó que fa dues voltes a la cintura i que pot ser de diferents colors en funció dels coneixements del practicant. On es practica? El lloc on es practica rep el nom de dojo i a terra hi ha el tatami, un tipus de matalassos que serveixen per amortir el cop i no fer-se mal al caure. Què significa? La paraula “ju” “do” signifíca “camí o vía” i “flexibilitat”. Amb això s'intenta explicar que la forma de vèncer una força no és oposant-se a ella, sinó tot el contrari. Entrevista: Creus que aquest esport es molt mediàtic fora de Japó o països asiàtics? - No és molt mediàtic fora del seu país (Japó). Cada quan es canvia de color el cinturó? - Per canviar de cinturó has d’aprendre diferents tècniques i a més saber contestar preguntes sobre el Judo. Quina quantitat de cinturons hi ha? Quan s’acaben? - S’acaben en el 10 dan i hi ha: blanc, groc, taronja, verd, blau, marró i negre. Creus que és un esport difícil aprendre? Per què? - Si, perquè el noms en japonès el fan més difícil que altres esports d’arts marcials.

Borja Fernández

La natació és un esport olímpic. Comprèn quatre estils bàsics: el crol, la braça, l'esquena i la papallona. Al crol el nadador mou els braços alternativament formant un molinet. És la modalitat més ràpida. L'esquena és el mateix estil però el nadador no mira a l'aigua. La braça consisteix a impulsar-se movent els braços de forma horitzontal, en paral·lel a la superfície de la piscina, formant cercles. La papallona és un molinet però els dos braços es mouen alhora, formant cercles perpendiculars a l'aigua (és el més exigent físicament). És un esport molt divertit en el qual poden participar homes i dones. Tipus de material: Monoaletes: Molt de moda últimament, la seva principal utilitat és la millora de les esllavissades amb puntada de papallona en els estils d'esquena i papallona. Aletes: L'objectiu principal de l'ús de les aletes és nedar més ràpid del que es nedaria sense aletes. Des de l’augment del treball aeròbic, passant per l'enfortiment de les extremitats inferiors i maluc i com no, la millora de la tècnica de natació a altres velocitats. Pales o manoples: N'hi ha de moltes mides i amb diferents objectius. Com més superfície més força és necessària per al seu desplaçament pel mitjà, per aquest motiu les més petites solen usar-se per a treballs més tècnics i les més grans per augmentar la força i per tant la velocitat i la musculatura. Taules de natació: La taula de per si, serveix per focalitzar el treball en les cames deixant descansar els braços. Les ulleres de natació: Inicialment és un sistema de protecció contra el clor o la sal, i els últims models també per als raigs UVA, però també és d'una gran ajuda i comoditat, ens permet veure per sota de la superfície i ens protegeix de les esquitxades. Gorres natació: La finalitat del barret a la competició, és reduir les resistències a l'avanç que produeix el cabell, disminuir la superfície frontal en mantenir el cabell enganxat i atapeït al capdavant. Roger Jiménez

Normes del paintball La norma de seguretat més important es la màscara normalment de plàstic que cobreix tota la cara i fa una corba sobre les orelles. Encara que les boles de pintura no fan ferides permanents, als ulls i a les orelles poden fer ferides greus. Les màscares estan dissenyades especialment per poder suportar els impactes d’una bola de pintura a una velocitat de fins a 90m/s. Les normes obliguen a portar la màscara fetes de plàstic dur o metall lleuger. Velocitat de les boles de pintura: Les marcadores no han de disparar boles de pintura a més d’una determinada velocitat. Les boles de pintura que sobrepassin el 90 m/s provoquen hematomes. Normalment no poden passar dels 65-80 m/s. La velocitat de les boles es mesura amb un cinemòmetre (mal dit cronògraf). Dispositius de bloqueig del canó Obligatori quan no se està participant a la partida per no fer un dispar per accident. Eliminació dels jugadors Els jugadors estan eliminats quan les boles de pintura els toquen i peten. Rendició Algunes regles exigeixen que un jugador a certa distància d'un oponent que no l’hagi vist (normalment de 3 a 5 m) ha de demanar a aquest que es rendeixi (cridant-li una frase prèviament acordada) abans de disparar. Si el jugador accedeix es consideren eliminats de la partida.

El rugbi modern, a l’igual que el futbol modern, es una evolució directa del futbol medieval britànic, també anomenat futbol de carnaval (mob football – futbol multitudinari). Es tracta d’un joc de pilota violent i reiteradament prohibit, de regles summament variables, que es practicava popularment a les Illes Britàniques durant el medievo europeu, en el qual s’utilitzen tant les mans com els peus, així com la força

Història La tradició atribueix la invenció del Rugbi a William Webb Ellis, un estudiant de teologia de l’escola de Rugbi. Actualment el trofeu que s’entrega els guanyadors de la Copa del Món de Rugbi porta el seu nom. El Rugby és un esport en el qual tradicionalment s’ha donat gran importància als valors morals. Des de primera edat als jugadors de Rugbi se’ls ensenyen una sèrie de qualitats positives.

Jordi Reina

Adrià Giles 24

Aquest esport és poc conegut a Espanya però molt conegut a Anglaterra, Americà i a totes les terres de parla anglesa. És un esport extrem que consisteix en fer piruetes amb el patinet i salts molts difícils. Normalment es practica als skatepark (pistes especialitzades en el skate, bmx, scooter, patinets en línia agressius...) però si vols també pots saltar murs o escales. La seva història va començar a finals de 1990 quan els Sistemes de Mobilitat Micro a Suïssa i la Corporació de JDbug a Taiwan van comercialitzar el primer scooter plegable. El 2005 van crear una primera competició important a Califòrnia, ja que allí és on hi ha les millors pistes per practicar-lo. Actualment es fan moltes competicions. A Barcelona se’n fa una a l’any que dura dos dies i està inclosa en una macro competició d’esport extrem (skate, patinet agressiu, patinets en línia agressius, bmx, freestyle amb la moto...) i competeixen moltes marques importants del món dels riders com Madd UK, Blunt, District, etc... Des de l'any 2007 les peces s’han anat desenvolupant, els patinets ja no són plegables, són més resistents, estan especialitzats per fer aquest esport, no com altres que s’utilitzen per anar pel carrer...

Entrevista a Sergio Naylor que practica el patinet agressiu: Quant temps portes practicant aquest esport? - 4 mesos Has participat en alguna competició? - Si, en la competició de Polinyà, vaig quedar 3r i vaig guanyar uns 40 euros en material. T’has lesionat alguna vegada? - Si, em vaig fer una capsulitis i unes quantes rascades, però això és normal. És molt difícil practicar aquest esport? - Una mica, el truc esta en no tenir por. Ens podries dir alguns skateparks que estiguin be i siguin de Catalunya? - Està molt bé el skatepark de Mollet del Vallès, el de Sant Feliu de Llobregat, el de Montornès. El del meu poble, Santa Perpètua de Mogoda està bé però li falten més rampes, que sempre demanem però mai ens fan cas. T’agradaria arribar a ser professional? - Si, m’agradaria molt perquè no hauria de comprar-me les peces que són molt cares i podria guanyarme la vida practicant aquest esport. 25

El camí de Santiago va ser des dels seus començaments camí d'Europa i de la cristiandat unida. El 1982 la Unesco declarava al Camí francès de Santiago patrimoni de la humanitat. Els vuit-cents quilòmetres que recorre aquest camí “xacobeo” per excel.lència mereixien aquesta declaració. I és que, en aquest prop del miler de quilòmetres, trobem el millor del romànic, del gòtic i del barroc, traduït en esglésies, ermites o hospitals, trenat, tot això, amb històries i llegendes inefables i fins i tot immortals. Tant en el seu art com la seva naturalesa el camí de Santiago és camí d’espiritualitat, de bellesa i de cultura excepcionals. Jaca, Roncesvalles, Leyre, Puente la Reina, Alfaro, Santo Domingo de la Calzada, Sant Joan d'Ortega, Burgos, Castrojeriz, Frómista, Villarcázar de Sigrid, Carrión dels Comtes, Sahagún, Lleó, Astorga, Villafranca del Bierzo, Ponferrada, O Cebreiro, Triacastela, Lugo, Samos, Sarria, Portomarín, Palas del Rei, Melide i Santiago són alguns dels llocs i de les terres fecundades i embellides pel camí. Anar a Santiago com a pelegrí és una reconfortant experiència cristiana i humana. És per això que alguns peregrins –així s’anomenen les persones que fan el camí de Sant Jaume– ho fan per motius religiosos però molts d’altres per motius artístics, culturals i esportius. Es tracta d’una ruta a fer per un tema de turisme, aventura, meditació,per conèixer gent, etc. Durant el Camí, podem conèixer dotzenes de pelegrins, que ho fan per dotzenes de raons. Es compon, en la seva major part, de camins de terra batuda, fang, pedres, antigues calçades romanes i, de vegades, es confon amb les modernes carreteres o va paral.lel a elles, penetrant en ciutats i pobles, alguns dels quals semblen viure encara en l'Edat Mitjana. Raül Muñoz

Ho sento molt estimat, però la nostra història s’ha acabat . Hem passat molts bons moments... Quan et vaig conèixer tenia 5 anys. El primer dia que vas arribar a casa meva et vas quedar a dormir amb mi, juntets i calentets, aquell dia em vaig pixar sobre teu. Portem 8 anys junts. En aquests 8 anys no t’has rentat mai “ets un porc!” Ets molt dur amb mi i això no m’agrada gens. M’he enamorat d’un altre. Aquest és més sensible amb mi i a més puja i baixa com els dels hospitals. El vaig comprar al mateix lloc que a tu, a la tenda de matalassos de la cantonada. Et dedico el millor, et deixarem fora, al costat del contenidor, ja no et vull més. Eres un bon matalàs. Beatriz Fernández

Carlos Garcia

PEL.LÍCULA AMANECER Es tracta de la primera part d’una pel.lícula basada en la quarta novel.la de l’exitosa sèrie Crepúsculo. En aquesta, Bella ha accedit a casar-se amb l’Eduard, setmanes després del casament passa quelcom inesperat. Bella està embarassada i la petita “semivampiresa” que dur a la panxa l’està matant, ja que necessita sang i s’alimenta de la de la seva mare. Els llops s’adonen del que passa i tenen intencions de matar a la petita, entretant en Jacob s’hi oposa i ha de decidir entre la seva camada, la seva família, el seu poble o salvar la Bella, l’amor de la seva vida.

ACUDITS Una mare va amb la seva filla a la consulta del metge de capçalera i li diu: -La nena em té preocupada, doctor. Com pot veure, no para mai de somriure. El doctor examina la nena i al cap d'uns moments recomana a la mare: -Escolti, senyora, i si provés d'afluixar-li les cues?

PASSATEMPS Sopa de lletres Troba les 6 diferències