amb la meva mala memòria, vaig haver d’improvisar. Li vaig pintar els cabells vermells i una camisa de pics grocs. No estava gaire guapo, però sí molt divertit. Pintar em relaxa i el temps vola!, però aquesta vegada no: quan vaig haver acabat el dibuix i vaig demanar l’hora a l’àvia només havien passat deu minuts. Què podia fer durant les següents tres hores i cinquanta minuts? A través de la finestra vaig veure uns nens a fora que jugaven amb una mànega. Xisclaven i reien: s’ho passaven molt bé. Però l’àvia no em va deixar anar a jugar amb ells. L’àvia no em deixa fer gaires coses. Sempre té por que no em passi res, com quan et deixen alguna cosa i has d’anar més amb compte. Doncs igual: sóc la néta que li han deixat i m’ha de tornar sense cops. Però avui un cop més ni es notaria! La tia Herminia em va deixar engegar la tele. És una tele molt moderna que la mare li va regalar per Nadal i que encara no ha sintonitzat. Com que no hi
61