Issuu on Google+

> El Teatre de Santanyí va acollir la II Mostra de Curtmetratges > Conversa amb “Black Cats” > Gran concert de Santa Cecília de la Banda de Música de Ses Salines


2 / DESEMBRE 10

EL SUD DE MALLORCA Publicació periòdica meridional Núm. 87 Desembre 2010 Edita: Hypericum balearicum, SL Plaça de la Constitució,5 07500 Manacor Web: www.suddemallorca.com Correu-e: llevantdemallorca@gmail.com Coordinadores: Marta Aspachs i Margalida Bonnín Consell de redacció: Gori Vicens, Miquel Adrover, Joan Pi, Miquel Planes Publicitat: Ramón Esteban 607 890 285 Dipòsit legal: PM-2459-2002

El SUD DE MALLORCA és una publicació independent, plural i meridional. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que El SUD DE MALLORCA no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, El SUD DE MALLORCA es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general.

ES PRECISA COMERCIAL PER A AQUESTES ZONES Informació 667 51 51 85

El racó del Sud

Agenda Què podem fer? Dissabte, 11 de desembre: presentació del nou disc Introducing the fabulous... Black Cats. Després festa Rockabilly. Actuació de Mad Rumblers, i de part de Cool Daddies. S’Altrebar. Portocolom. Entrada lliure. Dijous, 16 de desembre: excursió a Santa Maria del Camí. Llar de la Tercera Edat de Felanitx. Hi haurà dinar i ball. Inscripcions: a partir de l’1 de desembre. Divendres, 17 de desembre, a les 23,00 h: concert Jordi Álvarez & Juan Amaro. Es Llaüt, espai cultural. C/ Pou d’en Verdera, 31. Colònia de Sant Jordi. Divendres, 17 de desembre: concert de Van Cleef. S’Altrebar. Portocolom. Entrada lliure. Dissabte, 18 de desembre: concert de Hijos de Matxin. S’Altrebar. Portocolom. Entrada lliure. Diumenge, 19 de desembre, a les 18,00 h: representació “La màgia del màgic Cloquell”. Teatre Municipal de Santanyí. Preu: 7 euros. Dijous, 30 de desembre, a les 20,30 h: Concert de Cap d’Any. Francisco G. García-Fullana, violí. Premi Nacional de violí Pablo de Sarasate 2006. Óscar Caravaca, piano. Teatre Principal de Santanyí. Preu 3 euros. Fins 30 de desembre: termini per sol· licitar la ubicació de foguerons amb motiu de la celebració de Sant Antoni. Contactar amb Ajuntament de Llucmajor.

Exposicions i altres

Fins el 12 de desembre: exposició d’Antònia del Río. “Diàlegs Memoria i oblit. Obres 2008-2010”. Casa de Cultura, Can

21, 23 i 27 de desembre: a Santanyí. Plaça Major. Horari: 17,00-22,30 h. Dimebres, 22 de desembre: a Es Llombards. Plaça des Pou. Horari: 17,0022,30 h. Divendres, 24 de desembre: a Cala Figuera. Baixada del Port. Horari: 17,0022,30 h. 29 i 30 de desembre: a Cala d’Or. Plaça Costa. Horari: 17,00-22,30 h.

Museus, centres, exhibicions permanents Obra de Juliane Hundertmar, Espai Miquela Nicolau, Felanitx. Prohens de Felanitx. Horari: de dimarts a diumenge, 18,00-21,00 h. Fins el 18 de desembre: exposició “Art per la vida”. 59 obres d’artistes com Ramon Canet, Maria Carbonero, Rafa Forteza, Pere Joan, Pep Llambias, Luis Maraver, Teresa Matas, Menéndez Rojas, Riera Ferrari i Miquela Vidal. Claustre de Sant Bonaventura. Llucmajor. Dimecres, 22 de desembre, a les 19,00 h: inauguració de l’exposició de Betlems. Casa de Cultura Can Jaume Antoni. Santanyí. Oberta fins el 8 de gener.

Mercats de Nadal

Divendres, 17 de desembre: a Portopetro. Plaça des Caló des Moix. Horari: 17,00-22,30 h. 18 i 19 de desembre: a Calonge. Plaça de Sant Miquel. Horari: 17,00-22,30 h. 20 i 28 de desembre: a S’Alqueria Blanca. Plaça de Sant Josep. Horari: 17,0022,30 h.

Botanicactus. Crta. Ses Salines-Santanyí. Horari: 9-17,30 h a l’hivern. Preu: adults, 7 euros, nins, 4,20. Centre d’Interpretació de Cabrera. C/ Gabriel Roca, s/n. Colònia de Sant Jordi. Tel. 971 656282. Horari: de 10 a 14,30 h i de 15,30 a 18,00 h. Entrada gratuïta

Restaurants i bars

Cafè Es Retorn. C/ Cala Marçal, 1. Portocolom. Obert cada dia a les 19,00 h. Dissabtes, diumenges i festius, a les 12,00 h. Dilluns obert. Sa Sínia. Especialitzat en peix fresc i receptes autóctones. Portocolom. C/ Pescadors. Tel. 971 824323. Las Sirenas. Arròs, peix i marisc. S’Arenal de Llucmajor. C/ Roses, s/n. Tel. 971 440039. Edén. Menú vegetarià, especialitzat en ensalades, plats de pasta, tortades casolanes, sucs naturals. Urbanització Maioris (Llucmajor) C/ Galiota, 14. Tel. 971 128550. Bar Can Moix. C/ Guillem Timoner, 1. Felanitx. Obert cada dia. Bar Es Llaüt. Av. Primavera. Colònia de Sant Jordi.

Ja es poden llegir per Internet (des del mes de novembre de 2009 amb descàrrrega de tota la revista en PDF) a les següents adreces electròniques:

L’OBSERVADOR

L’OBSERVADOR

http://www.observadordellevant.com

http://www.plademallorca.com

DEL LLEVANT DE MALLORCA

DEL PLA DE MALLORCA http://www.suddemallorca.com


DESEMBRE 10 / 3

Santanyí El Teatre Principal de Santanyí acull la II Mostra de Curtmetratges de directors mallorquins La carretera que uneix Portopetro i Cala d’Or, en mal estat L’Ajuntament sol·licita a Ports la seva reparació Per R.D. A finals de novembre, el representant del batle a la localitat de Portopetro, Josep Burguera, va demanar a la Direcció general de Ports de les Illes Balears que procedeixi a realitzar les actuacions necessàries” a la carretera que uneix els nuclis de Portopetro i Cala d’Or, concretament a la volta denominada Sa platja, “perquè cada cop que fa mal temps, aquesta zona queda totalment inundada”. Burguera, va posar com exemple un incident ocorregut recentment. Entre el 9 i el 12 de novembre de 2010, es va produir un fort temporal i l’aigua de la mar va inundar tota la zona de l’esmentada volta. A causa del fort onatge es va deteriorar part d’aquesta carretera i se va omplir de pedres i altres restes que varen sortir de la mar. La força de l’aigua va empènyer una embarcació que va acabar a l’altre costat de la carretera, a la part oposada de l’aigua. L’Ajuntament va sol·licitar que es duguin a terme de forma urgent els treballs necessaris per tal de restablir la plena circulació en aquest lloc.

Per R.D. El dissabte 27 de novembre, va tenir lloc al Teatre Principal de Santanyí, la II Mostra de Curtmetratges de directors mallorquins, sota el títol: “Nit de l’Art Jove a Santanyí”, que fa referència a les cintes guanyadores i finalistes del certamen Art Jove 2009. En total es varen projectar vuit treballs: “Caragol treu banya” de Jaume Carrió, que va obtenir el primer premi; “Microfísica”, de J. C. Martorell i Leviatán, de Javier Roca, cinta guanyadora del segon premi i les obres finalistes: “Un conte sobre el recobrament de la memòria” d’Aina Vives i Omar Hernández; “En el Andén” d’Alejandro Javaloyas; “28800” de Miquel Gelabert; “Sorgir” de Pau Garriga i “Bucle” de Miquel A. Torres. A la roda de premsa, el regidor Cristòfol Vidal va explicar que l’objec-

tiu d’aquesta mostra és el de: “donar a conèixer el treball d’uns directors cinematogràfics, joves i de l’àmbit balear. Per la seva banda, Joan Torres, de la Direcció General de Joventut, va destacar: “la col·laboració entre el Govern i l’Ajuntament de Santanyí per difondre les obres guanyadores del certamen. La nostra intenció és que els pobles de la Part Forana coneguin el que es fa a Palma i acostar-ho als

La reforma de l’escola de S’Alqueria Blanca l’assumirà l’Ajuntament Per R.D. Les subvencions que l’Ajuntament va sol·licitar, primer, mitjançant el Fons Estatal, impulsat pel Govern central i després, a la Conselleria d’Educació, han estat denegades, segons va explicar el primer tinent de batle, Llorenç Galmés. Aquest va comentar que a l’Ajuntament no li ha quedat més remei que assumir el cost de les obres, ja que es tracta d’un projecte que no podia esperar. L’escola de s’Alqueria Blanca necessitava una ampliació urgent, a

causa de l’augment de nins i nines en edat escolar. El projecte consisteix en la reforma de l’antiga Casa del Mestre. Així hi ha previst canviar la teulada, redistribuir l’espai per poder instal·lar la sala del professorat i una aula petita per a diferents usos. La inversió suposa una despesa de 55.000 euros aproximadament. Galmés va voler afegir que “tot i que el cost no és molt elevat, les obres són competència de la Conselleria d’Educació”. El col·legi públic Mare de Déu de

Ajuntament de Santanyí Població:13.239 habitants Ajuntament:Plaça Major, 12.. 07650 Telèfons 971 65 30 02 / 971 65 32 50. Fax: 971 1 30 07 E-mail ajuntament@ajsantanyi.net Batle Miquel Vidal i Vidal (PP) Policia Local Plaça Major, 12. Tel. 971 65 30 02. Guàrdia Civil Felanitx, 42. Tel. 971 65 30 81 Correus Centre, 26. Tel. 971 65 30 48. Institut Social de la Marina: Bernat

Institut d’Ensenyança Secundaria Bernat Vidal i Tomàs, 79. Tel. 971 64 2071. Jutjat de Pau Centre, 28, 1er. Tel. 971 16 31 26. Vidal i Tomàs, 83. Tel. 971 65 33 27. Centre de Salut Bernat Vidal i Tomàs, 83. Tel. 971 65 39 51. Residència 3ª Edat Bernat Vidal i Tomàs, 72. Tel. 971 65 35 60. Santanyí Ràdio Centre, 28. Tel. 971 64 21 12.

espais culturals dels altres pobles, no només de Mallorca, sinó també de la resta de les Illes Balears”. Sobre el concurs Art Jove, Torres comenta que: “l’objectiu és promocionar les obres dels autors i que arribin a totes parts. Estam negociant amb altes Comunitats Autònomes, concretament amb distints espais culturals de Madrid i Barcelona per donar a conèixer la projecció cinematogràfica dels directors de l’àmbit balear que han guanyat el certamen”. Finalment, la coordinadora de la Mostra, Marian Vilalta, apunta Santanyí com a: “la població pionera de la Part Forana en organitzar la mostra de curtmetratges. Tal i com ella va anunciar, la II Mostra ha estat millor que la primera. El públic ha pogut veure un total de vuit curtmetratges, d’estils molt diferents.

Consolació de s’Alqueria Blanca era una antiga escola rural, per això hi havia la casa del mestre, però amb les reformes educatives i la consolidació de s’Alqueria com a nucli de població, el centre educatiu ha hagut de fer front a unes altres necessitats i adaptar-se a les noves lleis. A finals de novembre, el regidor Galmés, el batle pedani de s’Alqueria, Bernat Bover, la regidora de Participació Ciutadana, Catalina Rigo i l’assessor de Cultura, Damià Rigo, varen visitar les obres i varen parlar amb la directora del centre. Aquesta es va mostrar molt satisfeta de la reforma ja que actualment no disposen d’un espai adient com a sala de professors i ara ho tindran. Es preveu que les obres estiguin acabades a final d’aquest any, o, com a molt tard, a principis del mes de gener.

www.ajsantanyi.net Teatre Municipal C/ Bisbe Verger, 38. Santanyí. Tel. 971 16 32 95. Escola Municipal de Música Palma, 29. Tel. 971 65 42 62. Col.legi Públic “Blai Boner” Gómez Ulla, 2. Tel. 971 65 39 55. Centre Jove Sol, 27. Tel. 971 64 21 36. Biblioteca Portell, 11. Tel. 971 64 20 99. Poliesportiu Bernat Vidal i Tomàs, 85. Tel. 971 65 39 44. Casa de Cultura “Can Jaume Antoni” Portell, 11. Tel. 971 16 32 95.

Escoleta Municipal Felanitx, s/n. Tel. 971 65 38 46. Mercat Pça. Major, dimecres i dissabte. Fires Penúltim o darrer dissabte d’octubre. Festes Sant Jaume, 25 de juliol; Sant Andreu, 30 de novembre. Altres nuclis S’Alqueria Blanca, Cala d’Or, Cala Figuera, Cala Santanyí, S’Almonia, la Costa, Cala Llombards, Son Mojer, Cap des Moro, Calonge, Es Llombards i Portopetro.


4 / DESEMBRE 10

Felanitx El forn de Can Figa Seca presenta les seves especialitats PER Nadal, a més d’elaborar la tradicional “coca bamba”, rosteixen porcelles i indiots, de les famílies de la contrada Per M. Aspachs. Qui pensi que el pa, les coques, les panades i la rebosteria més tradicional és a punt de desaparèixer de la nostra illa, és perquè no coneix el forn, situat al carrer de la Mar, a Felanitx, dit, popularment de Can Figa Seca. Quasi a les portes de desembre, Miquel Àngel, ens va explicar el que elaboraven habitualment, ell amb l’ajut de la mare i els consells del seu pare, ja retirat: gató d’ametlla, fet només amb aquest ingredient, sucre i ous, el que es coneix a Felanitx, com a “pa moixó”, la coca magdalena o coca de quarto... Tampoc no pot mancar dins les seves especialitats: la coca d’albercoc, que elaboren amb patata bullida i pasta d’ensaïmada. D’aquesta manera no queda gens seca, segons Miquel Àngel. En el mostrador també hi podem veure ensaïmades dels Darrers Dies, amb sobrassada i carabassat pel damunt... Pel que fa a la pasta salada, de tot l’any, elaboren panades de carn, carn amb estiragassons (xítxeros o pèssols), sobrassada i xítxeros... En aquest forn els cocarroïs són de verdura i duen bledes i panses o ceba i sobrassada. Des-

prés també fan les coques de verdura: de trempó, de verdura amb peix o pebre torrat. Respecte al pa no manquen ni els llonguets ni les barres però el que destaca i té més fama entre la població, són els pans mallorquins, alguns dels quals arriben a pesar 2 kg. Farina, llevat i aigua són els ingredients amb els quals es fan però tenen un gust tan ar-

tesà perquè no es fan de manera industrial.Per Nadal, com altres forns, fan coca “bamba”, que du patata, llevat, sucre i saïm, i robiols (que se’n fan tot l’any). La gent també hi du el seu rostit per coure’l en el forn. Miquel Àngel, afegeix que el secret del forn de Can Figa Seca és que no congelen res, tot està fet del dia: la pasta està pastada del mateix matí.

S’Altrebar de Portocolom s’acomiada amb l’actuació de diversos grups, aquest desembre Per M. Aspachs. A finals de novembre, José Cerro, un dels socis del club de concerts S’Altrebar, junt amb el bateria de Black Cats, ens va anunciar que la sala tanca les seves portes. Malgrat la gran pèrdua que això sig-

nificarà per al municipi i per a tots els amants i els artistes de la música, S’Altrebar, ofereix per aquest desembre, moltes i variades actuacions. Així, el dissabte 4, actuarà S’Altrebar Trio i Con Todas; el divendres 10, el grup Sistema; l’11 els Black Cats presentaran el nou disc a

Data d’exàmens, dia 16 de Decembre de 2010

Portocolom, i també actuaran Mad Rumblers, part de Cool Daddies; el divendres 17, Van Cleef i l’endemà, dissabte Hijos de Matxin. A més a més, José, va afegir, que de moment, el local continuarà acollint el Festival Rockabilly, que l’estiu de 2011, complirà la seva quarta edició. Hi ha previst que hi vagin grups que hi solen tocar, com Mad Rumblers i els propis Blacks, un poc de jazz sesion, al final, més les formacions que s’hi apuntin, però bàsicament vendran els rockabillies de l’illa. Pel que fa a convidar a gent de defora dependrà del pressupost, del suport hoteler que hi hagi. José, també va destacar que es tracta d’un minifestival, que per ara, sempre ha estat gratuït. Enguany s’ha pensat que tendrà una entrada, econòmica, però que així, almenys servirà per cobrir el cartell. Poder pagar, sobretot, l’estada dels grups que venguin a tocar de fora.

La Federació d’Associacions de Veïns presenta 18 al·legacions a l’aparcament subterrani de la plaça d’Espanya Per R.D. Molts de veïns del municipi no estan d’acord amb el projecte de pàrquing que es preveu construir davall la plaça d’Espanya, popularment dita de les Palmeres. L’obra contemplaria, si no s’hi troba aigua, la construcció de tres pisos subterranis que significarien un total de 465 places d’estacionament. Les obres durarien aproximadament uns 18 mesos. Recentment la promotora –Cimientos Especiales, va anunciar que el projecte implicaria la creació d’uns 200 llocs de feina. Tot i així, la Federació d’Associacions de Veïns de Felanitx ha presentat 18 al·legacions a l’ambiciós projecte. El col·lectiu s’hi oposa perquè troba que manca un estudi arqueològic seriós de la zona, excessiu el període de concessió, a més de fomentar l’ús dels vehicles en perjudici d’una circulació sostenible. A part, 400 persones han al·legat també contra aquesta iniciativa. La polèmica continua i, així com des de l’Equip de Govern, hi ha una actitud favorable, associacions com ARCA també s’hi han oposat. En paraules d’una de les afectades, que regenta un bar de la zona: “si ens tenen dos anys en obres, ja podem tancar tots les portes”.


DESEMBRE 10 / 5

Ses Salines Un espectacular Concert de Santa Cecília per celebrar el 25è aniversari de la refundació de la Banda de Música “Escenes de Ses Salines” del compositor Santandreu i “Petit Ball” de Biel Oliver “Torres”, varen esser les obres més aplaudides Fons i imatges: Banda de Música de Ses Salines L’Església parroquial de Ses Salines s’omplí de públic local i forà per assistir al Concert de Santa Cecília d’aquest 2010, que oferia la Banda de Música local, sota la batuta d’Andreu Julià. Durant aquest any 2010 s’ha celebrat el 25è aniversari de la refundació de la Banda de Música de Ses Salines, motiu pel qual l’entitat musical havia encarregat al compositor valencià Jesús Santandreu, la composició d’una obra de concert adaptada a la pròpia Banda i basada en els textos que va preparar un dels membres de l’Associació Cultural Musical i músic de la Banda. Aquesta obra va ser estrenada el diumenge 28

de novembre i va entusiasmar el públic que omplia els bancs de l’Església. La gent va valorar molt la interpretació de l’obra anomenada “Escenes de Ses Salines”, dividida en 4 parts: Cabrera i la llegenda d’Aníbal, Els Estanys de la Sal, Fora vila i Revetla d’estiu. Santandreu va saber captar l’alegria i la força de la música popular mallorquina, tot plegat

fusionat amb atrevits ritmes i harmonies contemporànies, influències del jazz, aconseguint evocar escenes com l’arribada dels vaixells púnics a les costes de la Colònia. Entre el públic s’hi trobava, el propi compositor, Jesús Santandreu, desplaçat a l’illa per tal d’assistir a l’estrena i que, va rebre una litografia de l’artista local, Tomeu Estelrich, com a recordatori de la memorable jornada. A més a més, la primera part del concert també va esser molt interessant. Es va estrenar l’obra “Petit ball” de l’algaidí Biel Oliver “Torres”, també present al concert. Oliver havia composat aquesta obra per a la companyia de dansa Au ments, que n’aprofità alguna de les parts. “Petit Ball” rebé nombro-

ses felicitacions i aplaudiments del públic present. Oliver, també s’havia encarregat dels arranjaments de les dues obres que s’interpretaren, a més de les ja esmentades, per una banda de la popular “Ses panades”, habitual en el repertori de Biel Majoral i ara disponible per a banda de música, i de la marxa “Grumet de Sal”, que va ser composada el 1995 per Josep Llull, exdirector de la Banda de Música de Ses Salines, per celebrar la concessió del Premi Local de l’Ajuntament de Ses Salines “Grumet de Sal”, en l’edició de 1 de maig de 1995. Entre el nombrós públic hi havia el president de la Federació Balear de Bandes de Música, així com de diferents músics professionals de l’illa, a més d’una nombrosa assistència del públic més fidel de la Banda de Música de Ses Salines, qui va vol agrair al seu Director titular, Andreu Julià, la magnífica feina feta en aquest any del 25è aniversari.


6 / DESEMBRE 10

M Medi Ambient

Els consellers d’Educació i Cultura i de Medi Ambient i Mobilitat lliuren els guardons a 69 centres ecoambientals de Mallorca 33 centres reben el guardó de centre ecoambiental per primera vegada i 36 el renoven. Altres 103 centres han obtingut la certificació de participació en la iniciativa Els consellers d’Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, i el de Medi Ambient i Mobilitat, Gabriel Vicens, lliuraren el passat 11 de novembre, al saló d’acte de “Sa Nostra” a Son Fuster (Palma), els guardons que acrediten la participació de 69 centres de Mallorca en el Programa de Centres Ecoambientals corresponent al curs 2009-10 que impulsen de manera conjunta ambdues conselleries. A l’acte també hi foren presents el director de Relacions Institucionals de “Sa Nostra”, Bernadí Seguí; el director general d’Innovació i Formació del Professorat, Miquel Perelló i el director general de Canvi Climàtic i Educació Ambiental, David Abril. Per dotar l’acte d’un caire més pedagògic es va incloure una ponència amb el títol “Jane Goodall i els ximpanzés salvatges: 50 anys d’investigació, conservació i educació ambiental”, a càrrec de Federico Bogdanowicz, antropòleg, primatòleg i director executiu del Instituto Jane Goodall a Espanya. Dels 172 centres ecoambientals que hi ha a Mallorca, en foren reconeguts com a tals 69 (33 centres reberen el guardó de centre ecoambiental per primera vegada i 36 el renovaren). Els altres 103 centres han obtingut la certificació de participació en la iniciativa. Dels 69 centres reconeguts, 33 reberen el guardó de centre ecoambiental per primera vegada (CP Galatzó des Capdellà de Calvià; CEIP Camilo José Cela de Palma; CEIP S’Alzinar de Capdepera; CEIP Son Basca de Sa Pobla; CEIP Son Verí de Llucmajor; Centre Internacional d’Educació (CIDE) de Palma; CP Ariany; CP Calonge de Santanyí; CP Colònia de Sant Jordi de Ses Salines; CP Felip Bauçà de Palma; CP Gabriel Comas i Ribas d’Esporles; CP Llorenç Riber de Campanet; CP Mare de Déu de la Consolació de s’Alqueria Blanca de Santanyí; CP Marià Aguiló de Palma; CP Miquel Capllonch del Port de Pollença; CP Nostra Senyora de Robines de Binissalem; CP Robert Graves de Deià; CP S’Albufera d’Alcúdia; CP S’Algar de Felanitx; CP Ses Roques de Caimari; Centre Socioeducatiu Es Pinaret de Marratxí; ESscolania de Lluc; IES Joan Taix de Sa Pobla; IES Porto Cristo; IES Sineu de Sineu; Col· legi La Porciúncula de Palma; Col·legi

La Salle de Palma; Col·legi Lluís Vives de Palma; Col·legi Sant Felip Neri de Palma; Col·legi Santissima Trinitat de Palma i el Col·legi Verge de Monti-sion de Porreres). Altres 36 centres el renoven (Col· legi Beata Francinaina Cirer d’Inca; Centre d’Educació Especial Mater Misericordiae de Palma; Centre d’Educació Infantil Itaca de Palma; CEIP Mestre Guillemet de Santa Eugènia; CEIP Rei Jaume III de Llucmajor; CEIP Ses Rotes Velles de Calvià; CEIP Son Anglada de Palma; CEPA Llevant de Manacor; CP Bartomeu Ordines de Consell; CP Eleonor Bosch de Santa Margalida; CP Escola Nova de Porreres; CP Jafudà Cresques de Palma; CP Ponent d’Inca; CP Sa Quintana de Sineu; CP Son Pisà de Palma; CP Vialfàs de Sa Pobla; Escola d’Educació Infantil Sa Graduada de Manacor; IES Alcúdia d’Alcudia; IES Arxiduc Lluis Salvador de Palma; IES Bendinat de Calvià; IES Berenguer d’Anoia d’Inca; IES Calvià; IES Capdepera; IES Joan Alcover de Palma; IES Felanitx; IES Guillem Cifre de Colonya de Pollença; IES Josep Font i Trias d’Esporles; IES Llorenç Garcias i Font d’Artà; IES Marratxí; IES Santa Margalida; IES Son Rullan de Palma; La Salle de Manacor; Lycée Français de Palma;

Col·legi Pedro Poveda de Palma; Col· legi Sant Francesc d’Assis de Manacor i Col·legi Sant Salvador d’Artà. Durant el passat curs escolar, 233 centres d’arreu de les Illes van participar en aquest programa, dels quals 172 es troben a Mallorca, 25 a Menorca, 34 a Eivissa i 2 a Formentera. El programa de centres ecoambientals va néixer el curs 2004-2005, seguint un dels objectius marcats per l’Agenda 21, per impulsar l’educació ambiental en la vida dels centres educatius, donar suport als projectes d’ambientalització del centre i treballar en la línea de fer una contribució efectiva en la lluita contra el canvi climàtic En aquest context, el reciclatge, l’estalvi d’aigua, la selecció de residus, la reforestació, l’organització d’horts

ecològics i la reutilització de llibres de text són algunes de les activitats que han dut a terme els centres guardonats. El programa de Centres Ecoambientals està adreçat a tots els centres d’educació infantil, primària, secundària, educació especial i d’adults que tenen projectes d’ambientalització en funcionament o que tenen intenció d’elaborar aquest tipus de programa. Dades de participació en el programa a les Illes Balears Curs Curs Curs Curs Curs Curs

2004-2005: 2005-2006: 2006-2007: 2007-2008: 2008-2009: 2009-2010:

65 centres 115 centres 155 centres 188 centres 218 centres 233 centres


DESEMBRE 10 / 7

E Excursió

De s’Horta a cala Marçal Tomàs Vibot

A

vui proposam una ruta especialment indicada per fer amb bicicleta amb coberta mixta, encara que també la podem fer a peu. Es tracta d’una ruta circular que connecta el nucli urbà de s’Horta (Felanitx) amb cala Marçal. Si optam per la primera opció, la ruta es pot fer en manco d’una hora; per contra si ens decidim a fer-la a peu, ens torbarem entre dues hores i dues hores i mitja de caminar efectiu. Partim doncs del mateix nucli urbà de s’Horta, des de davant de la mateixa església parroquial de Sant Isidre. Val comentar que fins a finals del segle XIX la població d’aquest llogaret anava a missa a l’oratori públic de s’Horta Nova. En 1868, l’oratori fou erigit en vicaria fet pel qual el vicari Martí Sureda tingué la determinació de bastir un nou temple. Les obres començaren el 1869 i s’allargaren durant molt i molts anys. El resultat és un edifici amb una façana molt austera, centrada per un portal de llinda i amb un parament de pedra vista, sense aterracar, el que la dota d’una especial estètica. L’ornamentació de la paret bàsicament es redueix al rosetó i a una creu de fusta. L’interior dibuixa una planta el·líptica, amb capelles laterals entre contraforts. La coberta és una cúpula cega. Pel que fa a retaules compta amb un interessant repertori, bàsicament procedent de les esglésies de Felanitx i d’Artà. La peça més interessant és, sens dubte, la taula de Rafel Móger, datada a mitjans del segle XV, on es representen sant Bernadí i sant Bernat de Claravall.

Partim des de la mateixa església en direcció al Port de Felanitx (gregal) per la carretera que travessa el nucli i ens desviam cap a cala Ferrera (indicacions). Al cap de poc, just a la sortida del nucli urbà, a l’esquerra podrem veure una característica torre de defensa circular, per on ens desviarem. Aquesta torre és una de tantes dins el poble, el que demostra un cop més les estretors que hagueren de passar els habitants de la contrada amb el tema dels atacs pirates. Just davant les mateixes cases parteix un camí en direcció cap a la mar (xaloc), indicat amb un cartell de fusta que diu “Portocolom”, per on continuam. Aquesta via no l’hem de perdre en cap moment, ja que ens durà als vials de migjorn de la cala. Els primers metres es troben asfaltats. Un dels edificis que ben segur ens cridarà l’atenció és sens dubte la torre de molí que trobarem a la dreta. Avançam i deixam a la dreta les terres conegudes com ses Oliveres. Aviat assolirem una cruïlla on haurem de prendre pel

vial de l’esquerra. El paisatge és absolutament característic d’aquesta zona del migjorn de Mallorca: tanques de secà, amb vells ametlers i també garrovers. A voltes localitzam alguna petita barraca i alguna construcció moderna. L’asfalt aquí ja ha desaparegut. A mesura que ens acostam a la mar, el camí s’endinsa en un comellar, en part envaït pel pinar. Aquest tram té una bellesa especial. Al final de la tirada sortirem a un camí de carro on voltarem a l’esquerra. Després de deixar un portell, ens trobarem en els mateixos

vials de la urbanització que circumda cala Marçal.

Cala Marçal, coneguda també com el caló d’en Marçal, es formà a partir de la desembocadura del torrent des Barranc, que neix al vessant de llevant del puig Salvatge i travessa sa Marina Gran. Sembla que el topònim prové de la possessió propera, la Torre d’en Marçal. En aquesta cala hi havia històricament destinada una guarda secreta per tal de vigilar el litoral. El 1968 s’inicià el procés urbanitzador, promoguda per

l’empresa Explotaciones Rolando SA. El tipus d’edificacions predominants són els habitatges unifamiliars. La tornada la proposam pel camí que neix en la mateixa cala, el qual remunta part del torrent. Aquí hi ha un dels grans hotels de la zona. Aquesta tirada no és, ni de bon tros, tan atractiva i interessant, encara que és una bona manera de tenir una perspectiva diferent. Després de deixar l’hotel, el camí s’eixampla -gairebé com una autopista-. A la dreta ens queden els terrenys de sa Marina Gran. Aviat el camí gira bruscament a la dreta, just a l’alçada de Cas Freds. Més endavant deixa ses Planetes i també el lloc conegut com es Barranc. Aquí l’amplària es redueix considerablement, el que també ens haurà de fer avançar amb una mica més de cura. Més endavant deixarem el lloc de sa Perassa i la petita explotació agrícola de Can Roques Blanques. Abans d’arribar a s’Horta Nova, al lloc conegut com na Martinenca, trobarem un camí a l’esquerra per on continuarem. Aquesta tirada dibuixa una ziga-zaga, per on tornarem de nou a s’Horta sense haver de passar per la carretera principal.


8 / DESEMBRE 10

E Entrevista Conversa amb Black Cats

“...definiria la nostra música com un “rockabilly pop”... I a més, això es demostra perquè tenim tota casta de públic...” Des de fa un temps, aquest grup de Felanitx, els Black Cats, no atura de fer concerts a Mallorca i a la Península. Fa quasi bé dos anys, estaren de gira pels Estats Units, a Califòrnia, i de llavors ençà la seva activitat musical ha estat imparable. L’experiència de poder conèixer, en directe, el bressol de la música rockabilly, els ha duit no només a revisar la seva carrera musical i a aprendre coses noves, sinó a revestir-se de coratge. Valentia que els ha estimulat a fer noves composicions, actualitzar temes antics i a tenir una atapeïda agenda musical. I això només és el començament... A principis de novembre, vàrem poder gaudir d’unes de les seves darreres actuacions, en el Blues Ville, de Palma, on presentaven el seu primer disc oficial: Introducing the Fabulous... Black Cats. El dia 18 de desembre el presentaran a la sala Ritmo y Compás, de Madrid.

M. ASPACHS Qui sou Black Cats? Joan: Carlos Matías, és el bateria, Óscar Monserrat, és el contrabaixista. El bateria també pega crits... el contrabaixista fa coros, i jo, en Joan Prohens toc la guitarra i canto i també componc. Som tres en total. En què consisteix la música rockabilly? Quines influències teniu? Joan: aquest estil és una fusió de blues, country, booegie-woogie, tex-jazz... La màxima influència que tenim és la de la música dels anys 50: Elvis Presley, Gene Vincent, Eddie Cochrane, Chuck Berry... i molts d’altres. Tot el que és el rock and roll dels anys 50, a part de coses més antigues com charleston, ragtime... Tanmateix, en el final, tot això és el que forma el rockabillie. Óscar: sí, tenim tot això, però un poquet modernitzat. Com varen esser els vostres inicis?

intentat fer qualque cosa d’això en el nou disc. Després d’aquesta experiència, tan intensa, vàrem tornar amb moltes de piles i molt de coratge a Mallorca. Óscar: vàrem pensar que sí a Califòrnia la nostra música agradava, ja podíem anar per tot. En tornar a l’illa, què va passar? Joan: vàrem començar a fer concerts per Espanya, per Mallorca, per Felanitx... Óscar: va començar la nostra època de tocar amb Fernando Lavado. Era el cantant i bateria de Gatos Locos, que va venir a viure a Mallorca. Ell necessitava una banda, de manera que tocàvem com a banda seva, però també tocàvem els nostros temes, com a Black Cats. Eren dues coses alhora, ens havíem de menester mútuament. Amb ell vàrem anar a tocar per Madrid, València, Màlaga, Barcelona, Tenerife... Això, però, ja és una època passada.

Joan: vàrem començar en el 89, érem molt joves. Al principi érem un grup d’amics, i Carles i Óscar anaven a escola plegats... Vàrem començar a actuar per Vilafranca, pel bar Paris. Anàvem molt pel bar Niu, que duia un amic nostre, Simó del grup, Geminis. Un moment donat abandonàreu el grup per tornar el 2007... Joan: Sí, són fases de la vida. Quan ho vàrem deixar, jo vaig continuar amb altres bandes i Óscar també ha fet altres coses. De fet, ell i jo, durant un temps, vàrem fer un grup junts: Catovits. Era un estil diferent de música, volíem investigar altres coses. Óscar: sí, coses que no tenien res a veure amb rockabilly. Era més pop i rock. Fa uns anys, vàrem tornar a coincidir amb Carles, amb el que feia temps que no teníem contacte i vàrem tornar a parlar de muntar el grup. A la gent, al públic li va agradar. Ens deien: amb la vostra música hem tornat joves i tal... I clar, això ens va fer continuar i aquí esteim. I la vostra primera actuació després del retorn de Black Cats? Joan: va esser a sa Taberna, des Llombards, de Santanyí. Després de dos anys de tornar-nos ajuntar, vàrem conèixer en Kurt James, un californià, del qual ens férem molt amics. Ells es fixar

en la nostra música i ens va dur a tocar a Califòrnia desset dies. Va esser molt intens. Va anar tot a compte nostre, no hem tengut cap ajut de ningú. Si ho vols fer, ho fas. Vàrem anar a Costa Mesa, que està en el sud de Los Àngeles i vàrem fer set concerts per allà i també tocàrem un vespre a Las Vegas. Per mi Califòrnia és com una segona Mallorca, però “a lo bèstia”, la vegetació es pareix molt a la d’aquí: els ametlers, els garrovers.. Óscar: et trobes més com a ca teva. El clima també es pareix molt. A nivell musical, com vos vàreu trobar allà? Joan: és d’allà on ve tot el nostre estil! És com si un que toca ball de bot al Japó, ve a Mallorca, a tocar-ne ja ja... Allà, sempre tocàvem amb altres grups. I eren com nosaltres. Vull dir que teníem la mateixa formació: solien esser guitarristes, contrabaixistes i bateries. Tenien un estil un poc més “punki”, més durs. Nosaltres érem més melòdics. En aquest sentit, tenim també una gran influència de The Beatles. Ens fixam molt en les veus i les harmonies vocals. A part, allà, la música country hi és molt present. En concret hi ha la música surf, instrumental, que se sol fer amb dues guitarres, baix i bateria. Està molt de moda allà. Nosaltres hem

Què ens podeu dir del nou disc “Introducing the Fabulous... Black Cats”... Joan: feia molt de temps, ja havíem enregistrat qualque cosa... Si no graves no ets ningú... Això demostra que fas alguna cosa. En aquest nou disc el vàrem fer l’any passat. El productor és Kurt James. Óscar: sí, ell es va fixar amb nosaltres... Això que ell és un guitarrista molt bo, però, per dir-ho de qualque manera, més heavy. És molt conegut allà. Si demanes per Kurt James de Hollywood, tothom sap qui és. Joan: aquest disc té 14 temes. Hi ha diferents estils però tot té una relació. N’hi ha de més rockabillies, n’hi ha de més countries, hi ha temes més durs... Són dotze temes nostres i dues versions. Una d’un grup instrumental que es deia Guess Who, que eren com The Beatles de Canadà i l’altra és una cançó que va fer famosa Little Richard, a una pel·lícula de l’any 57, que es deia “The girl can’t help me”. Ja podem comprar el vostre disc? Joan: Sí, però només a Felanitx, i també per Internet. Per ara es pot comprar al bar Can Moix, a l’estanc de la plaça de les Palmeres, a Felanitx... El durem també a Xocolat, a Palma. En els concerts, també es van venent. Óscar: si un va a un Xocolat, ara, de qualsevol banda d’Espanya, i el demana, com que està a les llistes, el pots


DESEMBRE 10 / 9

R Reportatge tenir. De moment se n’han fet 1.000 còpies... Són moltes, el mercat mallorquí és més limitat.

Desembre, el mes dels bons propòsits Carme Aguiló Casabona (*)

Quina agenda de concert teniu per les festes? Joan: dia 2 de desembre, tocàrem a Puigpunyent. Dia 10, en el parc municipal de Felanitx. L’endemà, a Sa Cova de Santanyí. El dia 18 desembre anam a Madrid a presentar el disc allà. Serà a la sala Ritmo y Compás. Óscar: tocarem amb tres bandes, dos de les quals presentam disc. Joan: dia 7 de gener, tocarem a White Side, de Cala Millor. Dia 16 de juliol, participarem a un festival rockabillie. No és la primera vegada que ho feim: ja hem tocat a festivals a València, a Tenerife... Com a grup, com vos veis, d’aquí a deu anys? R: amb dos o tres discs més. Continuar tocant, sempre. De moment, jo puc viure d’això. També toco a altres bandes. Óscar: jo i en Carles encara hem de fer feina a altres llocs, però bè... Això és el principi, ja es veurà. Continuareu com a rockabillies? Joan: Si continuam amb els Black Cats, sí. Ser rockabilly no és només la música, també és una conducta, una manera de vestir... però nosaltres no donam aquest perfil. No donam per exemple la imatge de “tipus dur”. Óscar: jo només en tenc la cara de tipus dur, ja ja... Noltros som com a més frescs. Escoltes altres bandes de rockabillie i sempre es queden amb un determinat estil. És com si estiguessin més tancats. Nosaltres estam més oberts. Joan: jo definiria la nostra música com un “rockabillie pop”... I a més, això es demostra perquè tenim tota casta de públic: de totes les edats i gusts i tendències. Des de heavys, punkies, pijos... És estrany que un grup de rockabilly agradi a tota casta de gent. Felanitx i la zona dels voltants pareix esser una cantera de músics d’aquest estil? Joan: Sí, i a Manacor també. Llevant i sud, són com el “Texas” de Mallorca. Aquí hi ha molta tradició: The murder on the band, The Blacks Beards... José (amo de S’Altre Bar s’incorpora a la conversa): crec que aquesta cantera ve motivada perquè a Felanitx hi ha les “verbenes”, que han estat de les de més anomenada de Mallorca. Aquí, a Felanitx, hem vist, el no es veia per enlloc. I clar, això és un gran estímul.

P

er a molts de nosaltres, el mes de desembre és el mes dels bons propòsits. Amb la vista posada damunt l’any nou, ens disposem a planificar i imaginar fites i reptes amb il·lusió. I quantes vegades veiem que, per una mala planificació, aquests projectes acaben sense donar el fruit esperat. Per poder aconseguir els objectius fixats s’han de tenir en compte aquests senzills consells: 1. Descriure clarament quin és l’objectiu final que volem aconseguir i què obtindrem a través d’ell. Per exemple l’objectiu final pot ser millorar la nostra vida social. 2. Una vegada ben determinat l’objectiu final, hem de pensar quins són els objectius intermedis que necessitem realitzar primer. L’objectiu intermedi seria prendre part en més activitats socials, on ens podrem relacionar amb un major nombre de persones, o unes activitats formatives. 3. Quan ja tenim clar què és el que volem fer haurem de pensar en totes les maneres possibles per obtenir el que desitgem. Aquests seran els objectius a

mig termini. Seguint els exemples anteriors es tractaria d’imaginar de quina manera podríem participar en activitats que ens obrissin cap a noves relacions. Ens podríem decidir entre diferents propostes de grups d’oci (grups d’excursionisme, de ball, d’escacs...), o bé per l’aprenentatge (classes d’informàtica, d’idiomes, de cuina...), entrar en grups o associacions culturals, folklòriques.... En aquesta fase, quantes més idees tinguem millor. 4. Ordenar i decidir com durem a terme els objectius a mig termini farà que definim els objectius immediats. En el nostre cas haurem de decidir quines accions realitzarem: si apuntar-nos a classes d’anglès o bé cercar un grup d’excursionisme. I sols faltarà que ho posem en pràctica immediatament. Per assegurar-nos que els objectius estan ben plantejats ens hem de preguntar si els objectius a mig termini i els objectius immediats ens acostaran realment a la consecució de l‘objectiu final i si realment estem en condicions de poder realitzar els objectius projectats. És imprescindible sentir-se motivats i veure tots els avantatges que

aconseguirem. També s’han de valorar les dificultats i inconvenients i posar-los a la balança enfront dels avantatges, i sols disposar-se a dur els objectius endavant si tenim clar que els avantatges superen les dificultats. En el cas que les dificultats vencin haurem de replantejar-nos els objectius i cercar objectius possibles, on l’esforç necessari per la seva consecució estigui al nostre abast i la motivació sigui molt elevada. La manca d’objectius personals fa que en moltes ocasions ens sentim desorientats i això facilita l’aparició de processos de depressió o ansietat. Així doncs, és important, encara que sigui un cop a l’any, fer una anàlisi de les nostres necessitats, i anar planificant la manera de realitzar-les tant a nivell personal, com laboral o social. La felicitat l’hem d’anar consolidant dia a dia i no deixar que sigui l’atzar qui la dirigeixi. D’aquesta manera vos desitjo a tots un feliç i fructífer 2011. Molts d’anys!!! (*) Psicòloga aguilocarme@gmail.com


10 / DESEMBRE 10

Llucmajor Professors de diversos països visiten el Claustre de Sant Bonaventura Per R.D.

Els visitants, educadors de Finlàndia, Suècia, Romania, Grècia i Alemanya, han estat atesos per tècnics del Patronat Municipal de Turisme de Llucmajor, els quals els han guiat en aquesta visita.

Vint professors del grup d’intercanvi Grundtvig, acompanyats per la professora mallorquina Francina Perelló, han visitat el Claustre de Sant Bonaventura i han fet una ruta rememorant la vida i l’obra de la poetessa llucmajorera Maria Antònia Salvà de s’Allapassa.

El grup Grundtvig està integrat per professors de països amb llengües “minoritàries i minoritzades”.

Conferència sobre les rondalles mallorquines Per R.D. Al Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor, és realitzà la conferència “La fantasia i la màgia a les rondalles mallorquines” , a càrrec de Maria Magdalena Gelabert i Miró, filòloga i investigadora Maria Magdalena Gelabert i Miró, és llicenciada en Filosofia i Lletres, secció Filologia Catalana, per la Universitat de les Illes Balears . Ha exercit com a professora d’educació secundària a diferents instituts de les Illes Balears. També treballà com a assessora de formació permanent del professorat al Centre del Professorat i de Recursos de Manacor. Ha col·laborat activament en la difusió de la llengua i

la cultura catalanes presentant comunicacions, moderant taules rodones, pronunciant conferències, pregons i lliçons inaugurals, col·laborant en diversos mitjans de comunicació audiovisual (Ràdio i Televisió), publicant treballs d’investigació en revistes especialitzades... Des de l’any 2004, és la directora gerent de la Institució Pública Antoni M. Alcover. Des del 2008, forma part del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB), des de la UIB i és membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans i membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. L’any 2008 fou guardonada amb

el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor. Actualment la seva principal línia d’investigació és al voltant de la figura d’Antoni M. Alcover sobre el qual ha iniciat la tesi doctoral amb el tema Antoni M. Alcover i la llengua literària. Aquesta conferència està inclosa dins el III Cicle de Conferències de Cultura Popular i Tradicional a Llucmajor que organitza l’Associació Cultural Aires des Pla Llucmajorer i Servei d’Activitats Culturals de la UIB amb el patrocini Federació de Música i Ball Mallorquí i Departament de Cultura del Consell de Mallorca i la col·laboració de l’Ajuntament de Llucmajor.

Llucmajor, amb el Dia mundial contra la violència de gènere R.D. El 25 de novembre és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. La Regidoria de la Dona de l’Ajuntament de Llucmajor programà una sèrie d’accions dirigides a commemorar aquesta data. Així, del 22 al 30 de novembre, a la façana de la Casa de la Vila es penjà una pancarta amb el llaç blanc de solidaritat sota el lema “25 de novembre. Dia Mundial contra la Violència cap a les Dones”.També, el Casal de Joves de Llucmajor, s’elaborà un mural contra la violència de gènere amb les opinions dels joves llucmajorers.

Homenatge als campions d’Espanya de ball Per R.D. El batle de Llucmajor, Joan Jaume, i el regidor de Turisme i Esports, Joan Oller, han lliurat dues plaques de reconeixement als llucmajorers Sergi Pons i Aina Maria Plaza, flamants campions d’Espanya juniors de ball estàndard. L’acte va tenir lloc al Pavelló Poliesportiu de Llucmajor, en el transcurs d’un campionat local patrocinat per l’Ajuntament llucmajorer.

EMPRESA CONSTRUCTORA I DE SERVEIS

Vía Palma, 142 - Tel 971 843818 MANACOR l C/ Gremi Forners, 23 Son Castelló - Tel 971 900 189 PALMA l C/ Ter, 12-3º Son Fuster - Tel 971 900 188 PALMA


DESEMBRE 10 / 11


12 /DESEMBRE 10

EL PRONÒSTIC DEL MES

El mes de Nadal, o al llit o al fumeral Joan Barceló Encara queden dies per arribar-hi, però els motius nadalencs ja ho decoren tot. Sembla que es torna presentar un hivern com pertoca. La lluna assolirà el Ple dia 21 a les 9 hores i 15 minuts de l’horabaixa. La manca de lluminositat és acusada els capvespres de desembre. La nit cau ràpidament, sobretot els dies plujosos, en els quals la foscor és notòria i predominant. Ara hi ha poques hores de sol per encalentir la terra i, en canvi, moltes hores de nit per refredar-la. Dia 13, arriba Santa Llúcia, patrona de les modistes, matalassers, oculistes, fotògrafs, cecs i altres oficis que requereixen bona vista. Serem als dies de menor durada de l’any. Una jornada, aquesta, molt indicada per proveir-se de l’aviram que es necessitarà per celebrar les festes nadalenques, de manera especial galls i indiots. Els comptes de Salomó o “dies d’encoure”. Així són coneguts a Manacor i com a “pactes de Nadal” a Felanitx. S’elaboren a partir del dia de Santa Llucia i fins a la nit del dia 24. Dia 14, és Sant Filemó, protector dels

En un any de mal temps fins i tot a les dents. xirimiers. D’entre el santoral del mes també podríem destacar a Sant Llàtzer, dia 17, que protegeix els cans i ens guarda de cremades i llagues de mal curar. Si plou, l’aigua d’Advent serà bona per a omplir les cisternes i els aljubs. És apropiat sembrar patata primerenca, alls, cebes i porros. També es sembren llenties, enciam i espinacs. L’hivern obrirà les portes el dia del sorteig de la loteria, dia 22, a les 0 hores i 38 minuts de la nit. Arribarà l’estació del fred, de la neu, de les gelades, i també de les pluges i el vent, especialment el que prové de tramuntana o de gregal que a les Illes són vents frescs, d’hivern.

Durant segles l’hivern va començar per Sant Tomàs, que tenia fama de ser el dia més curt de l’any, fins que a la darrera reforma del santoral li modificaren la celebració.

terra nova ben abonada. Aprofitau el Nadal per donar els molts anys i les bones festes a tothom. Intentau sobreviure a tot plegat posant-vos davall una flassada i pensau que l’endemà de Nadal és Sant Esteve i a una casa on no hi ha menjar, ningú està alegre.

Nadal, en lluna vella. Les festes arribaran amb una temperatura més alta del que sol velles surten ser habitual, impròpia de les llargues nits de desembre. Si heu de fer matances, no espereu la lluna vella. Antigament un refrany recordava que per Sant Tomàs, s’agafa la porcella pel nas. La terra dorm, la natura ha entrat en repòs i la vida sembla que es suspèn. Els capvespres començaran a créixer tímidament. Aleshores, la nova estació extremarà els seus rigors. No és dolent que faci fred. Amb fred d’hivern i calor d’estiu la salut reviu, recorda un altre refrany. Es podrà plantar tota classe d’hortalissa per a la primavera. Serà temps també d’arrencar patates. Es poden cavar a fons els arbres malaltissos i se’ls posa

Sant Silvestre, el darrer vespre. Sant Esteve, el rei de la segona festa, és el patró dels cavalls i protector dels amnèsics. Dia 27, Sant Joan, “el de les purgues en gran”. L’evangelista, a més de protegir de calabruix, és patró dels gremis d’escriptors, astròlegs, poetes i reporters. Dia 28, serà el torn dels Sants Innocents, “que n’hi ha molts i viuen tan contents” i divendres, dia 31, per descomptat, és l’últim dia de l’any i Sant Silvestre. Diuen que durant la seva nit les bruixes comanden. “Sant Silvestre duu les bruixes pel cabestre”. Segurament han estat elles les que han imposat l’actual forma de donar la benvinguda al nou any. Aquest vespre, les Colomes també en fan de festa. Celebrarem la darrera jornada de l’any amb un final de desembre d’autèntica amargor meteorològica i amb la vegetació en aturada vegetativa.

JOAN MELIÀ

D

’un temps ençà podem veure que es va fent lloc, en el discurs públic i en l’ideari social, la creença que allò que importa són els objectius i que, en aquesta empresa, hi valen tots, o gairebé tots, els mètodes que s’hi usin. La discrepància d’aquest pensament no sol tenir gaire acollida efectiva. Sembla que l’ombra del triomf és prou intensa perquè les maneres puguin passar desapercebudes. És indiscutible per a aquesta manera de veure el món que les entitats financeres han d’incrementar anualment els percentatges de beneficis, que l’única funció de les grans empreses és fer doblers i dels partits polítics guanyar les eleccions... com ho facin és secundari. Si prenen mesures abusives, situades a zones difuses de la legalitat, o si menteixen, però assoleixen els objectius sembla que no ha d’importar a ningú. De fet, la sensació és que la societat, en general, no hi reacciona per a evitar-

Les bones maneres ho, sinó que ho va assumint com a part de la normalitat. En la mateixa línia se situen els comportaments que són promoguts en determinats mitjans de comunicació, els quals tenen, a més, audiències considerables. Em referesc a les aparicions d’aquestes persones que cobren sous escandalosos per mostrar-se en públic com a provocadors, mentiders, grollers, desconsiderats amb els adversaris... No sé fins a quin punt som encertat, però no sé evitar la idea que l’accés d’aquests comportaments a la “normalitat” de la vida pública i, més en concret, a l’activitat política va molt lligat a la segona presidència d’Aznar, la de la majoria absoluta. El mateix president en moltes de les seves actuacions va ser-ne bon exponent, d’aquestes actituds desafiants, desconsiderades amb els adversaris, deformadores de la realitat, “sense complexos”, qualcú diria. D’aleshores

ençà, s’han fet acompanyants habituals d’una part considerable dels protagonistes de la vida política. D’aquests conductes, sempre n’hi ha hagut –en la política i més enllà de la política–, però socialment no solien tenir gaire suport explícit ni possibilitats d’esdevenir referents positius. Darrerament, però, sembla que això ha canviat i aquesta classe d’actitud s’ha estès, com a mètode, per amplis sectors. El qui millor en representa la versió en el món de l’esport, com a mínim el més conegut, deu ser Mourinho. Les seves sortides de to, l’actitud provocadora, de menyspreu dels adversaris té molts d’avaladors, que diuen que forma part de la seva manera d’aconseguir victòries per als equips que dirigeix. No sé fins a quin punt Mourinho s’esforça per representar el paper de Mourinho, per no decebre les expectatives que el seu personatge ha creat, ni fins

a quin punt li surt de natural. Tampoc no sé l’esforç que ha de fer Guardiola per fer de Guardiola. Però no crec que hi hagi dubte sobre quin perfil públic és més convenient promoure. Altre temps es deia que, al marge que no tots els objectius són justificables, els objectius no justifiquen tots els mitjans. Vull creure que, avui dia, hi ha consens generalitzat sobre la primera part, però dubt que la segona en tengui tant. Aznar va perdre les eleccions, no perquè els seus refusassin les seves maneres, sinó perquè la gran mentida al voltant dels atemptats de Madrid va fer reaccionar els altres (els documents fets públics per Wikileaks, a més de moltes altres coses, també ho diuen). Igualment, el partit que va fer el Barça dilluns passat potser no hauria estat possible sense l’aportació de Mourinho. Hi ha, massa de tant en tant, fets que semblen voler-nos recordar que els mitjans i les maneres honorables, a més de ser rendibles, poden donar les millors victòries.•


DESEMBRE 10 / 13


14 / DESEMBRE 10

C

Cuina

MENJAR RÀPID, SA I BO MARGALIDA MUNAR margalida.munar@gmail.com

Aquest mes retrem homenatge des d’aquest espai a la carabassa, un vegetal que acompanya molts de plats d’hivern i del qual en coneixem poc les qualitats. Per aquest motiu sovint se’l descarta, ja que no es considera imprescindible. Però vegem-ne les propietats: és laxant, pel seu alt contingut de fibra i també diürètica –aquestes dues, la fan aconsellable a les dietes per reduir pes-, és antioxidant i ajuda el sistema de defenses a enfrontar-se a les infeccions pròpies de l’hivern, ajuda a reduir el nivell de colesterol i també, les seves llavors torrades i menjades com pipes, combaten els cucs. Potser ara, ens en recordem més de la carabassa, però és que, a més té un gust dolcenc, que contrasta amb el d’altres verdures i tant la trobam a plats salats com a la rebosteria.

Menjar ràpid, sa i bo Hiperdimensional Edicions Margalida Munar Munar

Ja veis que podem cuidar-nos, dels excessos que solem fer per Nadal. La carabassa ens hi ajudarà. Molts d’anys i bon començament d’any.

CREMA DE CARABASSA 400 g de carabassa, 4 alls, un manat de porros, 500 ml de brou, oli, gingebre, comí Saltejam els alls, porros tallats a rodanxes, la carabassa pelada i tallada a daus. Incorporam el brou,que just ha de cobrir la verdura, afegim les espècies, que podem variar al nostre gust. Trituram en ser cuita i si volem, hi afegim nata líquida. Per obtenir una crema més fina la podem passar pel colador xinès.

CARABASSA OFEGADA 300 g de carabassa a daus, 5- 6 carxofes xapades en quarts, 2 cebes tallades a llunes, alls, oli, brou, vi (opcional) Tallam les verdures i les saltejam en l’oli. Les podem acaba de fer al foc o al forn, amb brous que faciliti la cocció i perfumant amb les espècies i herbes que ens agradin. També podem mesclar el brou amb un vi. El plat serveix com sopa

o com guarnició de carn o peix, també per servir amb pasta o arròs bullits

ARMORONIA 500 g de carabassa, 250 g de mongetó, 1 pebre verd, 6 carxofes, 100g de tomàtiga triturada, 1 carabassó, 1 ceba picada, 6 cullerades d’oli, 1 pot petit de ciurons cuits, sal, alls, comí mòlt, brou El cuinat sol dur carabassa. Aquest

és un d’ascendència àrab, que es fa a Granada. Es saltegen tots els ingredients en l’oli dins l’olla a pressió, excepte els ciurons, l’all i el comí. Es salen al gust i es cobreixen de brou. Es couen uns 10’ a pressió. En poder destapar, s’hi afegeixen els ciurons i mentre continua la cocció, per amorosir-los, picam un alls o dos, el comí mòlt i ho desfeim amb un poc de brou. S’incorpora al cuinat en estar el foc apagat.


DESEMBRE 10 / 15


16 / DESEMBRE 10


EL SUD DE MALLORCA 87