3 minute read

El mapa de la memòria | L'escola Rocafonda

PROPOSTES

amb valors

Advertisement

EL MAPA DE LA MEMÒRIA L'escola Rocafonda

EXPLICAT PER MARIA MAJÓ

Em demanen que parli d’un espai mataroní, l’escola pública d’un barri, filla d’una –ara ja– antiga lluita de molta gent. He de dir que sóc només una de les moltes veus que podrien parlar de l’escola Rocafonda i que, per mi, l’escola pública ha estat l'escola més educativa, perquè afavoreix el contacte, el coneixement i l’estima entre infants de procedències diverses i perquè des de fa més de 30 anys, ha estat a l’avantguarda de la renovació pedagògica, de la defensa del català, de la innovació en les activitats escolars, de la recuperació de moltes tradicions pròpies i de la relació amb l’entorn proper i ha ajudat molt en la integració social dels infants de les diverses migracions arribades a casa nostra. Rocafonda, per a mi, és un espai estimat que ha passat per moltes etapes. Successivament ha estat un:

ESPAI SOMIAT. El 1977 hi havia molts infants sense escola... però qui eren? Com saber-ho? Molt senzill; un petit grup de mestres en atur començàrem a fer llistes al carrer i a les assemblees de veïns. A la ciutat es recolliren més de mil noms i a Rocafonda uns 120. Amb aquestes llistes es pogué exigir a l’Ajuntament i a la delegació del Ministerio de Educación y Ciencia la construcció de l'escola. Comptàrem amb l’ajuda inestimable de la Montserrat Font, funcionària. A Rocafonda, molts pares sense escola per als seus fills i mestres sense escola on treballar somiàrem amb tenir una nova escola, que complementés la tasca de Germanes Bertomeu, meritòria, però insuficient.

ESPAI LLUITAT. No fou fàcil. Calgué fer moltes gestions, pressions, manifestacions, i una feinada de famílies i mestres impressionant. Des de portar cadires als locals fins a pintar-los. Però l’11 d’octubre s’iniciaren les classes a l’OJE (actual Casal de Joventut), en locals comercials i garatges habilitats com a aules escampades pel barri. Si els recursos i les condicions materials eren deplorables, des del primer moment les opcions pedagògiques –valors de solidaritat, cooperació, laïcitat, pedagogia activa, nous sistemes d’aprenentatge de la lectoescriptura, treball cooperatiu, etc. – socials –gratuïtat, no a les permanències, etc.– i lingüístiques –ensenyament en català quan ningú ho feia– foren clares i la col·laboració de les famílies, extraordinària!

ESPAI ACONSEGUIT. Al març de 1978 ja s’inaugurà un parvulari prefabricat de vuit aules i al cap de tres anys, el setembre de 1981, la nova escola, àmplia, clara, lluminosa. Llavors es creà oficialment l’escola. Quina il·lusió endreçant les aules, aules de debò!, repartint els espais, ajuntant en un sol centre tot l’alumnat! Ens semblava impossible! Férem, un diumenge al matí, una gran festa d’inauguració. Ja érem 23 mestres i 20 grups-aula!

ESPAI TREBALLAT. Mil i una iniciatives! Les colònies escolars, que costaren tant de promoure entre les famílies. Les festes populars, les danses al pati, l’hort de l’escola, els Pastorets, l’Escola d’Iniciació Esportiva... i la tasca comuna de l’AMPA i l’equip docent per aconseguir l’arranjament del pati, el menjador, la biblioteca i... més endavant els ordina-

ARXIU MUNICIPAL/EXTRET DE 'MATARÓ REPORT' ABRIL 2003

Una de les diverses mobilitzacions que van tenir lloc en el període que descriu l'article.

dors. Quantíssimes hores de treball docent, de reunions per millorar la tasca pedagògica, hores també de debat amb les famílies o de formació per posar-nos al dia. La Reforma Educativa i el Premi Baldiri i Reixac. Recordant aquell temps, em sorprèn com fou possible fer tantes coses, i penso que potser la clau era la voluntat de fer una escola que eduqués els infants en valors humanístics que els permetessin ser persones dignes i solidàries.

ESPAI GAUDIT: L’escola Rocafonda ja és una joveneta de 26 anys! Com és lògic hi ha hagut moments joiosos i moments dolorosos, però el balanç és molt positiu. A casa, els fills valoren sobretot que l’escola Rocafonda els permeté un contacte intens amb la realitat social del nostre barri, que donà una bona preparació acadèmica i una sòlida formació humanística i social. Avui, quan vaig a buscar-hi les nostres nétes, hi trobo altres àvies que, com jo, participaren en la lluita i recordant-ho, ens sentim joioses d’haver col·laborat a crear un espai educatiu més en una ciutat que tota ella ha de ser una ciutat educadora.

Maria Majó va fundar l'Escola i hi va treballar catorze anys

PER SABER-NE MÉS Salicrú, Joan. Escoles públiques, el triomf de la voluntat. Revista 'Mataró Report'. Abril 2003.