"El silenci ajuda a formar-nos". Maria Coll

"El silenci ajuda a formar-nos"

Teresa Berlengui. Superiora del convent de les "Siervas" de Maria de Mataró.

Quan una persona reposa al llit malalta esperant la mort, sovint perd el do de la parla. En aquests moments, les "Siervas" de Maria, especialistes en la vetlla nocturna de malalts, escolten i interpreten el silenci.

M.COLL

Qualsevol tarda al convent de les "Siervas" de Maria de Mataró hi ha silenci. “Nosaltres respectem molt el silenci, sobretot en els moments de pregària i després de dinar, perquè és quan les germanes dormen”, explica amb veu baixa sor Teresa Berlengui. Les "Siervas" de Maria focalitzen la seva vocació en una actuació específica: fan vetlles nocturnes de malalts. Despertes al costat del convalescent, el vigilen durant la nit, quan a les cases hi regna un silenci absolut.“El silenci, més que l’absència de sorolls o paraules, és l’escolta de Déu, del món, de la natura, del malalt... de tot allò que ens envolta; el silenci és escolta i s’activa a través d’aquesta”, opina. I ho exemplifica: “Quan estem al costat d’un malalt la nostra funció és escoltar el silenci, sobretot analitzar-lo, perquè mitjançant el silenci una persona ens pot comunicar allò que no diu però sent, com són els sentiments d’angoixa, solitud o dolor". A més, considera que tot tipus de silenci cal afrontar-lo amb respecte: “No hi ha malalties, hi ha malalts, per tant, hem de respectar el silenci de cadascun d’ells, per exemple, hi ha persones que es declaren creients i d’altres que no expressen la seva fe”.

En els espais de quietud, les "Siervas" de Maria hi evoquen la pregària. “Sense silenci no podem parlar amb Déu; seria difícil trobar sentiments de confessió amb el Pare”, manifesta sor Teresa. Malgrat creu que la calma és l’àmbit més idoni per a la pregària, no dubta en confessar-se: “Sort que Déu el trobem arreu, perquè de vegades en el silenci és quan som més propensos a desconcentrar-nos”. Sigui per pregar o senzillment reflexionar, aquesta religiosa d’origen navarrès recomana a tothom practicar cada dia uns minuts de silenci personal: “Aquest estat ens ajuda a formar-nos com a persones madures”, comenta. “No cal anar a llocs especials, només trobar petits espais quotidians de reflexió. Per exemple, si som creients, podem recórrer a l’Evangeli, i en el cas que no ho siguem, en aquest espai podem donar vida al dia”.

Sor Teresa té una opinió formada sobre el silenci a la societat: “El nostre món és ple de sorolls, superficial; hi manquen espais de silenci, malgrat hi ha gent que manifesta tenir gran ansietat per trobar-ne”. Per a ella, són evidències d’aquesta teoria imatges que veiem pel carrer. “El fet que moltes persones vagin caminant tot escoltant música demostra que el silenci ens fa por, perquè amb aquesta manera de fer no intentem tenir ocupada la ment, sinó evitar el silenci". MARIA COLL

"El silenci no és l'absència de sorolls, és l'escolta de Déu, del món, de la natura..."