REPORTATGE
Núm. 33. Setembre de 2005
Núm. 16. Juny de 2001
Màrius Rubiralta,
Joaquim Molas,
rector de la Universitat de Barcelona
filòleg, catedràtic de la UB
manca de vocacions científiques que
«El docent és una peça d’un engra natge, per més personalitat que tin gui. A mi uns senyors m’han ense nyat, i jo ensenyo uns altres. [...] Sobre
s’estava detectant, no només en l’àmbit
el nivell actual dels estudiants cal dir que
català, sinó a tot Europa. Aquesta manca
en el meu curs, quan hi havia el districte
de vocacions té una raó de ser: d’una
universitari de Balears i Catalunya amb
banda, la sobrevaloració que fan els
una sola universitat i una sola facultat de
joves de cert tipus de progrés social en
filosofia i lletres, érem uns noranta. Entre
què sembla que de seguida es faran
aquests noranta, n’hi havia cinc o deu
«En un congrés que va tenir lloc aquí a Barcelona es va posar de manifest la
milionaris i, de l’altra, que tot es pot
que eren bons, i els altres, normalets. Ara la proporció és la mateixa, però el que
ants de secundària no triïn segons qui-
que a la societat li convé mantenir per arribar a un sistema econòmic, de coneixement i de ciència equilibrats.
nes carreres. Només hi haurà un crit
Si això no es fa, no sé pas quins seran els
comporta una baixa de qualitat.»
d’alerta quan arribi la “sequera de voca-
efectes. [...] Aquelles societats que ho
cions”, com ha passat ara, que tothom
sàpiguen valorar i promoure com cal,
s’alarma, mentre que, quan calia fer una
seran més riques, més avançades; la resta
gestió correcta de l’aigua, ningú se’n
acabaran sent, simplement, societats
recordava. [...] Cal fer un senyal d’aten
de serveis. Catalunya pot escollir si vol
ció sobre la gestió de les vocacions
ser un país avançat o no.»
aconseguir sense gaire esforç. Aquesta situació està provocant que els estudi-
mana és la gran massa; abans la minoria dominava el conjunt. Tota la massificació
Núm. 6. Gener de 1999
Martí de Riquer,
romanista, catedràtic de la UB
cassat seré jo. Perquè la
pre el mestre fos superior als alum nes, encara seríem al temps d’Aristòtil. Qui
docència no és una
aprèn més a classe és
cosa que resti aturada,
el professor perquè ha
té un dinamisme. Això
d’ordenar matèries,
«La meva reflexió interna el
és evident en físiques,
estructurar uns ense-
primer dia de classe era la
en químiques, però
nyaments, posar al dia
següent: si d’aquí a deu
també en matèries humanístiques hi ha un progrés. Si sem
una bibliografia... La
escoltar-me no coneixen l’assignatura millor que jo, qui haurà fra-
anys, quatre o cinc d’aquests nois que ara comencen a
docència t’obliga a una investigació constant.»
Els entrevistats afirmen tenir bons records de la seva època universitària