Issuu on Google+

La

U B

Universitat

UNIVERSITAT DE BARCELONA Any VI Núm. 19 Març 2002 2,4 euros

La LOU entra en vigor Nous mitjans per a la comunicació audiovisual La UB, universitat capdavantera en el Programa Ramón y Cajal

Jordi Solé Tura (Dret, 1958):

“No he fet una explicació només jurídica del Dret, sinó també d’allò que succeïa”


19

Número

Sumari

4 Actualitat La LOU entra en vigor

12 La Universitat avui Ricard Vinyes: “Contra l’encobriment només hi ha la recerca i la divulgació protegida per l’Estat”

18 Opinió • “Els primers que van defensar Gaudí”, Lluis Permanyer • “Gaudí i la UB”, Mireia Freixa

22 Entrevista Jordi Solé Tura “No he fet una explicació només jurídica del Dret, sinó també d’allò que succeïa”

26 Recerca La UB, universitat capdavantera en el Programa Ramón y Cajal

Editorial S’obre una nova etapa

A

questa revista que teniu a les mans ha iniciat una nova etapa. Ha passat d’estar pensada bàsicament per al col·lectiu d’antics alumnes a ampliar el seu abast i ser una eina de comunicació per a tota la nostra comunitat universitària, així com un vehicle per difondre la vida i les activitats de la UB a la resta de la societat catalana. Espero que, com a lectors, gaudiu d’aquesta publicació en la seva nova etapa. I també una nova etapa s’inicia per a la nostra universitat amb l’entrada en vigor de la Llei orgànica d’universitats, la polèmica LOU. La Universitat com a institució continuarà estant a l’altura del compromís amb la societat i amb el país. Si una institució té experiència d’operar en marcs normatius adversos és la Universitat, al llarg de la seva història centenària. Com en d’altres moments històrics, la Universitat es revelarà capaç d’efectuar una “digestió creativa” de la pròpia norma, i de l’allau de desenvolupaments reglamentistes (en el sentit pejoratiu del terme) que anuncia la pròpia LOU. Una digestió creativa que respecti la legalitat vigent –per descomptat!–, començant per l’article 27 de la Constitució espanyola que reconeix l’autonomia universitària. Una digestió creativa en la qual pot ocupar un paper facilitador la configuració a Catalunya –i a les altres comunitats autònomes– d’un “espai universitari” que recuperi un clima constructiu d’ampli consens social i polític. L’autonomia universitària és una garantia per a la societat, no per a la universitat, i els universitaris tornarem a estar orgullosos de continuar demostrant-ho, per advers que sigui el marc legal. I m’atreviria a dir: especialment ara que el marc legal s’ha fet tan advers, no només per a la universitat, sinó per als interessos de la societat.

34 Antics UB Empresarials homenatja els seus antics alumnes

Joan Tugores i Ques Rector

La Universitat Revista de la Universitat de Barcelona Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector de Professorat i Organització. Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Miquel Viñas, vicerector de Promoció Universitària. Olga Lanau, gerent. Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander. Director: Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa. Directora de Màrqueting i Finançament Extern: Àngela Jover. Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora de la revista), Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez (redactora científica). Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A./e.: premsa@premsa.ub.es. Fotografies: J. M. Rué. Versió digital de la revista: www.ub.es/anticsub. Producció gràfica: Primer Segona Edicions. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: BPMO Edigrup. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97. PA

ECOLÒG PER

IC

Amb el patrocini de:

Imprès en paper ecològic

3


actualitat

La LOU entra en vigor a Llei orgànica d'universitats (LOU) va entrar en vigor el passat 13 de gener, vint dies després de la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat. Abans, havia estat aprovada al Senat (el 14 de desembre) i posteriorment al Congrés (el 20 de desembre), on va haver-hi 196 vots a favor de la Llei i 134 en contra. En ambdues cambres la LOU va tenir els vots del Partit Popular, Convergència i Unió i Coalició Canària, mentre que els altres partits van mostrar la seva oposició a la Llei. Al Senat es van rebutjar fins a més de 500 esmenes de diverses formacions polítiques i només se’n van acceptar 80, la gran majoria del Partit Popular.

L

litzat de la necessària reforma universitària, un nou context per al desenvolupament, la millora i el progrés de l’ensenyament superior." Malgrat totes les crítiques, un cop aprovada la LOU comença una nova etapa. La nova llei preveu, pel que fa a l’aplicació, que els actuals claustres han de cessar i que les juntes de govern de cada universitat han de constituir un claustre provisional abans de sis mesos. Aquests claustres han d’elaborar, en un termini màxim de

nou mesos, uns nous estatuts per a la seva universitat. Entre tots els àmbits on la Llei introdueix canvis hi ha, per exemple, els òrgans de govern universitaris, atès que en crea de nous com el consell de govern o la junta consultiva. La LOU també tracta altres aspectes com la integració de les universitats en l’espai europeu d’ensenyament superior (títol XIII) o el procediment d’accés a professor titular o catedràtic, que inclourà un sistema d’habilitació d’àmbit estatal.

La llei preveu constituir claustres provisionals abans de sis mesos A més del rebuig de l’oposició parlamentària, l’aprovació de la LOU a les dues cambres també va venir marcada per vagues i manifestacions contra la Llei en diverses ciutats espanyoles. D’altra banda, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) va manifestar que reiterava les objeccions que, des de la passada primavera, ha anat fent públiques contra la LOU. En un comunicat fet públic el passat desembre expressava que la Llei “no aprofita una gran oportunitat històrica: la de construir, sobre el consens genera-

Cap a un espai universitari català n cop entrada en vigor la LOU, la comunitat universitària catalana ha encetat els debats per a impulsar un espai universitari català que inclogui, a més d’una futura llei catalana d’universitats, temes con el model de finançament, el mapa de titulacions i d’altres qüestions. En aquest marc, s’ha acordat constituir l’Associació Catalana d’Universitats Públiques de Catalunya (ACUP) amb la finalitat de reforçar els molts elements de cooperació del sistema universitari català. Mentre es tramiten les ratificacions dels diferents òrgans de govern,

U

els rectors constitueixen la Comissió Gestora que, com preveuen els estatuts, tindrà una presidència rotativa, asumida inicialment per la UB (Joan Tugores) mentre que la vicepresidència la ostenta la Rovira i Virgili (Lluís Arola). Entre les funcions de l’ACUP figuren identificar les qüestions comunes a les universitats membres i actuar amb l’acord unànime en temes com les relacions amb el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat. Formen part de l’ACUP les universitats de Barcelona, Autònoma de Bar-

4

celona, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, Girona, Lleida, Rovira i Virgili i Oberta de Catalunya. En aquest context, des de la Conselleria, amb la col·laboració del Consell Interuniversitari de Catalunya i les universitats catalanes, s’ha obert un marc de reflexió sobre el present i el futur del sistema universitari català. A més de les Jornades Universitàries de Catalunya, celebrades a Sitges entre els mesos de gener i març, s’ha inaugurat un Fòrum Virtual a l’abast de tota la comunitat universitària i de la societat en general.


actualitat

UB Virtual fa balanç La Universitat de Barcelona Virtual (UB Virtual) va presentar públicament el balanç dels primers mesos de la seva trajectòria. Aquest projecte de la Universitat de Barcelona agrupa tota la formació continuada, complementària i de postgrau a distància. B Virtual té el suport financer de Caixa Catalunya i Banco Santander, i ofereix formació on line i en paper a més de 10.000 estudiants. Durant aquests primers mesos, en cadascun dels àmbits temàtics de les escoles i campus virtuals s’han signat acords amb institucions i empreses que participen en el disseny, la gestió i la comercialització dels productes formatius d’UB Virtual. Entre d’altres, ja hi ha acords amb: Consorci Hospitalari de Catalunya (salut), Grup Edebé

U

www.ubvirtual.com/

El rector Joan Tugores i el director general d’UB virtual, Agustí Tenn, van presentar a Barcelona i Madrid el balanç dels primers mesos del projecte

(educació), Instituto Micromat (farmàcia i nutrició) i INEFC (esports). Actualment hi ha en funcionament l’Escola Virtual d’Empresa, l’Escola Virtual de Salut, el Campus Virtual d’Educació, el Campus Virtual de l’Esport i l’Escola Virtual de Farmàcia, i estan en preparació altres escoles que cobriran altres àrees de coneixement. El projecte UB Virtual s’estructura mitjançant una fundació i una societat mercantil. La Fundació UB Virtual és l’encarregada de vetllar per la qualitat i la coherència dels cursos oferts, mentre que la societat mercantil UB Virtual, per la seva banda, desenvolupa i gestiona l’oferta formativa. Aquesta societat té una participació majoritària del Grup Universitat de Barcelona i també hi participen el Grup Santander Central Hispano i el Grup Caixa de Catalunya, que aporten 1.803.036,31 euros (300 milions de pessetes) cadascun. El pla de negocis de la societat preveu la incorporació, en els propers mesos, de nous socis estratègics.

Així mateix, la UB Virtual establirà aliances estratègiques amb altres universitats per distribuir els seus cursos en altres països i altres mercats lingüístics, i també collaborarà amb els centres en el desenvolupament dels continguts. La concentració de les activitats d’ensenyament no presencial del Grup UB dins UB Virtual ha donat lloc, tant pel nombre de cursos com pel d’estudiants matriculats, a la creació d’un dels grups de formació continuada a distància més grans d’Espanya, i el primer impulsat per una universitat presencial. Actualment aquesta activitat formativa de la UB Virtual i de les seves escoles representa un volum d’ingressos de 4.219.104,97 euros (702 milions de pessetes). També està prevista una inversió fins a l’any 2005 de prop de 9.015.181,56 euros (1.500 milions de pessetes), tant en creació de continguts com en desenvolupaments tecnològics.

La UB al programa Intercampus nguany és el tercer curs que està en funcionament el programa Intercampus, que permet als estudiants catalans matricular-se en assignatures equivalents a crèdits de lliure elecció i impartides a Internet per una universitat diferent d’aquella on estan matriculats. Des del començament d’aquest programa, la UB hi participa oferint cursos d’UB en línia, com són enguany Ciutadania i gènere i Crisis i conflictes actuals.

E

Les assignatures que ha ofert la UB des que va començar el programa, el curs 1999-2000, han tingut fins ara més de 140 matriculats, sense comptar el curs actual. Les assignatures de la UB dins Intercampus han tractat aspectes com ara ciutadania i gènere en la construcció de l’Europa contemporània, els conflictes actuals en clau històrica, estudi de la reproducció per a nobiòlegs i la protecció dels drets humans.

5

Les altres sis universitats públiques catalanes i la UOC també participen en Intercampus, projecte que s’emmarca en un de més global anomenat Universitat Digital, impulsat per les set universitats públiques catalanes, la UOC, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat, el Centre de Supercomputació de Catalunya i el Consorci de Biblioteques de Catalunya.


actualitat

Cinquena edició del Premi Claustre de Doctors M. Esperança Ginebra ha estat la guanyadora de la cinquena edició del Premi Claustre de Doctors a la millor tesi doctoral pel seu treball “L’aplicació del dret civil de Catalunya: la qualitat jurídica de català”, dirigit pel catedràtic de Dret Civil Antoni Mirambell. l jurat del Premi Claustre de Doctors, integrat pels doctors Albert Biayna, Jaume Mascaró, Salvador Claramunt, Claudi Mans, Jesús González Merlo i Núria Borrell també va decidir nomenar finalista d’aquesta edició la tesi de Mònica García López “Péptidos sintéticos contra el virus de la hepatitis A. Diseño de estructuras inmunoadyuvantes”. Llicenciada en Dret per la UB l’any 1991 i doctora el 1999, Maria Esperança Ginebra Molins és professora associada del Departament de Dret Civil de la UB des de l’octubre de 2001, des-

E

prés d’haver exercit com a professora ajudant del mateix departament durant nou anys. També forma part del grup de recerca consolidat de Dret Civil de Catalunya, dirigit per Ferran Badosa i finançat pel Comissionat per a Universitats i Recerca. La tesi guardonada abasta àmbits referents al dret civil, al dret internacional privat, al dret administratiu, al dret constitucional i a la història del dret. Analitza la qualitat de català des del punt de vista estàtic (determinació) i dinàmic (eficàcia), com també la transcendència en l’aplicació del dret civil de Catalunya i incideix en la configuració històrica i en com es configura actualment la qualitat de català en altres àmbits del dret públic.

El nou ordre mundial, a debat El Claustre de Doctors de la UB va organitzar, el 28 de novembre passat, una taula rodona sota el títol Cap a un nou ordre mundial. Moderada pel rector Joan Tugores, la taula va aplegar les intervencions de Pere Vilanova, catedràtic de Dret Constitucional i Ciència Política de la UB; Josep Lluís Alay, director de l’Observatori del Tibet i Àsia Central; Ramon Rovira, director d’In-

La guanyadora, M. Esperança Ginebra

formatius de Televisió de Catalunya; Miquel Sellarès, director del Centre de Documentació Política; i Manuel Montobbio, director del gabinet del secretari d’estat d’Afers Estrangers. Des que es va crear, ara fa cinc anys, el Claustre de Doctors organitza anualment una taula rodona o un debat sobre algun dels temes que hagin captat l’atenció de l’opinió pública i les planes d’actualitat, amb la participació d’experts en els diferents vessants del tema proposat.

Anna Ros, directora general de la Fundació Bosch i Gimpera

l Patronat de la Fundació Bosch i Gimpera, en la reunió celebrada el 12 de desembre, va nomenar Anna Ros Gutiérrez nova directora general de la Fundació. Llicenciada en Psicologia per la

E

Universitat de Barcelona, Anna Ros (Barcelona, 1962) ha acumulat experiència professional en l’àmbit de la gestió de recursos en diferents entorns. En la seva trajectòria destaquen onze anys al Grup Volkswagen com a directora de Recursos Humans i responsable de projectes de Change Management i de Gestió del Coneixement, entre altres càrrecs. Anteriorment va treballar set anys com a auditora de comptes, principalment a l’empresa Moore Stephens.

6

Un altre nomenament ha estat el de Joan Francesc Pont com a vicepresident segon de la Fundació Bosch i Gimpera, càrrec en el qual subsitueix al catedràtic Enric I. Canela. Pont és catedràtic de Dret Financer i Tributari a l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials, de la qual va ser director entre 1992 i 1998. És expert en tributació empresarial, procediment sancionador tributari, fundacions i mesures fiscals antielusives. També és delegat del rector per a Relacions amb la Societat des de juny de 2001.


actualitat

Inauguració del nou Punt UB Mòbil

a Universitat de Barcelona, per mitjà de la societat Punt UB, SLU, centre gestor del producte amb imatge UB i de

L

les marques i activitats del Grup UB, té, des del passat mes de febrer, un nou espai de venda de caràcter itinerant per als productes de la marca Universitat de Barcelona. Es tracta d’una botiga batejada amb el nom Punt UB Mòbil, que pretén acostar la gamma del productes i serveis que ofereix la societat Punt UB a tots els col·lectius de la UB i a la societat en general. Punt UB Mòbil es va inaugurar el passat dia 14 de febrer al vestíbul de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials, en un acte que va estar presidit pel rector de la UB, Joan Tugores, la gerent de la UB, Olga Lanau, el director de l’Escola d’Empresarials, Alfredo Rocafort i les empreses patrocinadores del projecte.

Punt UB Mòbil estarà instal·lat fins al proper estiu a l’Escola d’Empresarials, però s’anirà traslladant a diversos indrets dels campus de la UB i de la ciutat de Barcelona. Cal destacar el disseny de Punt UB Mòbil, que ha estat a càrrec del despatx d’arquitectes B-720. Es tracta d’un espai circular, en forma de "punt", en el qual es poden trobar les tres línies en què estan emmarcats els productes amb la marca UB: Bàsica (papereria), Disseny (regal personal) i Prestigi (regal institucional), a més a més del servei d’impremta institucional i el servei de distribució d’Edicions i Publicacions de la UB. El Punt UB Mòbil té el patrocini de Layetana Desarrollos Inmobiliarios i Metro News, que han fet possible aquest projecte.

L’equip femení de rem guanya la regata UB-UPC ’equip femení de rem va guanyar, el passat desembre, l’onzena edició de la regata UB-UPC, que es va celebrar al port de Barcelona. Després de tres anys consecutius de victòries de l’equip masculí de la UB, l’equip de la UPC es va alçar amb el triomf. En el còmput total, la UB avan-

L

tatja la UPC per set a quatre en categoria masculina. El guanyador de la regata es va determinar al millor de tres sèries sobre la distància de 500 metres. La victòria de l’equip femení de la UB va ser per un contundent tres a zero, el mateix resultat que es va registrar en

les categories A i B masculines, però aquest cop a favor de l’equip de la UPC. En la categoria masculina, l’equip A de la UB ha guanyat en set ocasions, en la categoria B (que se celebra des de 1994) ha obtingut dues victòries, i en categoria femenina (celebrada des de 1996) dues.

Bellvitge acull una mostra fotogràfica de Tino Soriano l Pavelló de Govern del Campus de Bellvitge va inaugurar, el passat desembre, la mostra fotogràfica “Imatges de les Infermeres als Hospitals”, amb

E

obres de Tino Soriano i organitzada per l’Escola d’Infermeria. Es tracta d’imatges d’infermeres i altres professionals de la salut en els seus llocs de treball. Són fotografies de caràcter periodístic i algunes han esta publicades en diaris i revistes. Tino Soriano (Barcelona, 1955) és un free lance que ha desenvolupat diverses línies de treball com ara les fotografies de viatges i el fotoperiodisme. Entre els darrers guardons que ha rebut figuren el premi del Certamen Internacional MILK, el guardó internacional Humanity Photo Award i el primer premi de World Press Photo.

7


actualitat

Simposi sobre Montserrat Roig l passat 17 de gener va tenir lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric el simposi Montserrat Roig 1946-1991. Deu Anys Després, organitzat conjuntament per la UB, la UAB i la UPF. Van participar en l’acte, entre d’altres, Narcís Comadira, Manuel Vázquez Montalbán, Carme Riera i Joaquim Molas. La inauguració “Montserrat Roig, in memoriam”, va anar a càrrec de l’escriptor Narcís Comadira, que va donar pas a les ponències de Neus Real, “El cicle narratiu dels anys setanta” i Ana Romero, “Identitat i gènere”. Va tancar aquest primer bloc la

E

taula rodona “Memòria i Escriptura”, amb la participació de J.M. Benet i Jornet, Dolors Oller i Manuel Vázquez Montalbán. Les ponències de Joan Barril “Montserrat Roig, periodista”, de Carme Riera “La dona, l’escriptora”, i de Joaquim Molas “Montserrat Roig, entre la recerca i la memòria” van centrar el programa de tarda, que es va cloure amb la lectura de diversos passatges de l’obra de Montserrat Roig a càrrec de l’actriu Rosa Novell. Montserrat Roig és una de les escriptores catalanes més conegudes i reconegudes, tant en el vessant literari com en el

periodístic. Autora, entre d’altres, de Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen (Premi Víctor Català 1970), El temps de les cireres (Premi Sant Jordi 1976), Els catalans als camps nazis (Premi de la Crítica Serra d’Or 1978), i L’agulla daurada (Premi Nacional de Literatura Catalana 1986), també va ser columnista de la premsa diària en diferents mitjans (Mundo Diario, El Periódico i Avui), i directora i presentadora de diversos programes d’entrevistes a televisió (Personatges, Los padres de nuestros padres, i Búscate la vida).

La Biblioteca adquireix documents personals de Joan Salvat-Papasseit a Biblioteca de la UB acaba d’incorporar al seu fons històric una sèrie de documents personals de Joan SalvatPapasseit, adquirits a la família Ramos Salvat, nebots-néts del poeta, residents actualment a Cuba. Complementen, en certa manera, el recull epistolar que, dins la col·lecció “Antologia Catalana” d’Edicions 62, el catedràtic de Filologia de la UAB Amadeu Soberanas Lleó va publicar el 1984 (Epistolari de Joan Salvat-Papasseit). Gràcies, precisament, a la intervenció del professor Soberanas, la Biblioteca ha pogut negociar i fer-se càrrec del retorn d’aquests documents a Barcelona.

L

Els documents consten, entre altres records personals, d’una carta manuscrita del poeta adreçada al seu germà Miquel el juliol de 1924, poc abans de la seva mort causada per la tuberculosi. Conscient que li restava poc temps de vida, Joan li donava instruccions sobre la liquidació del negoci de llibreria que compartien. Altres cartes pertanyen a la correspondència mantinguda entre els membres de la família, principalment de la seva filla Salomé; de la vídua de Salvat, Carmen Eleuterio; de la seva mare Elvira; del nebot David, etc. També, nombroses fotografies, entre les quals la de casament, signada pel poeta i la seva dona, així com l’original del

8

certificat de defunció del seu pare, que es produí durant la travessia de l’Atlàntic. Entre els llibres que formaven la biblioteca personal de Salvat-Papasseit figuren algunes de les seves primeres edicions. Tant els documents com els impresos s’han integrat en els fons de reserva i, una vegada acabi el procés d’inventari, catalogació i restauració d’alguns exemplars malmesos, estaran a disposició d’especialistes i estudiosos.


actualitat

Lior Yavne, portaveu de l’organització israeliana BT’Selem:

“A diferència de la primera Intifada, ara hi ha informació sobre violacions de drets humans” BT'Selem és una de les organitzacions més importants d'Israel entre les que treballen en drets humans. El seu portaveu, Lior Yavne (Tel Aviv, 1973), va venir a Barcelona el passat mes de desembre, convidat per la Fundació Solidaritat UB. En aquesta entrevista parla de la tasca de la seva organització i de com és rebuda per la societat israeliana. Quins són els objectius de BT’Selem?

BT’Selem es va crear al començament de 1989 amb la Intifada com a situació de fons. Alguns sectors del poble israelià tenien el sentiment de no saber què passava als territoris ocupats. La informació dels mitjans estava filtrada pels portaveus de l’exèrcit, teníem molt poc coneixement del que estava succeint. Membres del parlament israelià, periodistes, escriptors, autors, acadèmics… van decidir crear un centre on es donés informació acurada de la situació dels drets humans als territoris ocupats per al públic israelià i internacional. No donem assistència legal, ni som una organització humanitària. Nosaltres veiem de quina forma observen els drets humans els dos bàndols. Publiquem informes, notes de premsa, donem històries a la premsa i contestem preguntes dels periodistes... Esteu preparant alguna acció especial després dels darrers esdeveniments de l’11 de setembre?

Crec que el problema de qualsevol organització és que, fins i tot quan la situació està canviant, sempre està “capturada” pels mètodes antics. Estem analitzant què hauria de canviar en aquest sentit. Quan la situació està pitjor, es molt més difícil per als nostres treballadors “de camp” arribar als escenaris dels fets i examinar-los.

Estem pensant en nous mètodes de treball. S’ha suggerit utilitzar més el vídeo, cosa que fins ara no hem estat fent de forma usual. Fa poc hem comprat tres càmeres digitals i el primer dia que les vam fer servir uns soldats israelians en van trencar una. Hem d’ajustar-nos a la situació. Hi ha diferències en el respecte als drets humans entre governs laboristes i conservadors?

El curiós és que hem vist que no hi ha diferències bàsicament entre l’actitud dels governs del partit laborista i els del Likud pel que fa a violacions dels drets humans en els territoris ocupats. Al contrari, per als governs laboristes es més fàcil cometre violacions dels drets humans, probablement perquè és més “perdonable” en el seu cas. Si comets violacions dels drets humans per protegir el procés de pau, això sembla correcte de cara a l’opinió pública. Certament, ara que hi ha un Govern d’unitat nacional que gaudeix d’un suport massiu per part de la població israeliana, existeix el sentiment que pot fer el que vulgui sense cridar gaire l’atenció. A diferència de la primera intifada, no crec que ara la població d’Israel tingui un problema de falta de coneixement, la informació és al seu abast si vol veure-la, però probablement no vol. En les comunitats israeliana i palestina hi ha una tendència a tancar-se i mirar només el sofriment que pateix el teu bàndol i no allò que el teu bàndol està fent a l’altre. És una situació molt fàcil per als líders israelians i palestins. Quin paper estan tenint les universitats i els centres d’educació superior israelians respecte a la situació política?

És un aspecte curiós. A la universitat israeliana els professors estan força preocupats per la situació. La comunitat acadèmica israeliana té una orientació força

9

d’esquerres, però els estudiants no hi estan gaire implicats. Hem tingut algunes vagues d’estudiants en els darrers anys i cap ha estat a causa de la situació política, sinó, per exemple, per les taxes que han de pagar. Crec que això és, en part, perquè la majoria d’estudiants israelians arriben a la Universitat després de dos, tres anys, a vegades quatre, a l’exèrcit d’Israel, cosa que els converteix de forma important en part del sistema. Arriben a la Universitat amb vint-i-un, vint-i-dos anys, relativament grans en comparació amb els estudiants europeus o americans. Volen acabar aviat la carrera i fer la seva vida, més que dedicar el temps a lluites polítiques. Hi ha grups d’estudiants que estan implicats en activitats polítiques, però són més aviat petits. A més, generalment, la població israeliana està molt implicada en política, cadascú té la seva opinió, però crec que alhora hi ha una certa desconfiança en el sistema polític, que és molt fràgil. Hi ha un cert cansament envers la política.


actualitat

OTAC-UB, el primer centre de recerca dedicat a l’Àsia Central i el Tibet a Universitat de Barcelona i la Fundació Arqueològica Clos van signar, al desembre, un conveni marc de col·laboració per fomentar i desenvolupar iniciatives de docència, recerca i divulgació cultural dins l’àmbit geogràfic d’Àsia Central i del Tibet. Les tasques que es derivin d’aquest conveni les desenvoluparà l’Observatori del Tibet i Àsia Central (OTAC-UB) dirigit per Josep Lluís Alay, que és el primer centre de recerca dedicat a Àsia Central i el Tibet de tot l’Estat espanyol.

L

Amb els refugiats afganesos L’Observatori del Tibet i Àsia Central de la UB, l’ONG catalana Acció Solidària i una organització local de Chitral (Pakistan) han col·laborat en l’establiment d’un camp de refugiats afganesos en aquesta remota regió del Pakistan. Des del novembre passat, aquest és l’únic camp destinat a refugiats afganesos de la zona, situada al bell mig de les muntanyes de l’Hindu Kush, al nord del país. El camp té capacitat per a 200 persones i ha permès que aquestes famílies puguin passar l’hivern en condicions acceptables. Fins ara, en aquella zona no hi havia cap tipus de suport internacional a causa del seu aïllament secular i de la dificultat de fer-hi arribar provisions i material adequat. Totes les provisions i el material utilitzat en la construcció del camp han estat adquirits a la població local. El camp es troba a la localitat de Garamchashma, pròxima a la frontera amb la província de Badakshan (Afganistan), d’on procedeixen la major part dels refugiats. En aquesta regió conviuen membres de les comunitats ismaelita i sunita. El projecte va sorgir a partir de l’expedició de recerca que van fer el passat mes d’agost a la frontera entre Pakistan i Afganistan, el director de l’Observatori del Tibet i Àsia Central, Josep Lluís Alay, i la col·laboradora Sonam Drogar.

Ubicat al Parc Científic de Barcelona, l’OTAC-UB desenvolupa tasques de recerca i divulgació sobre els pobles i les cultures de l’àmbit geogràfic format pels territoris del Tibet, Mongòlia, Turquestan i les àrees compreses a les serralades de l’Himàlaia, l’Hindu Kush, el Karakoram i el Pamir. Té l’objectiu de connectar les cultures de la remota Àsia Central i la nostra societat i d’assessorar institucions, entitats i empreses sobre la realitat política, econòmica i cultural dels països d’aquesta zona. Així, l’Observatori ha estudiat els conflictes regionals d’aquesta àrea; les ètnies de les àrees muntanyoses d’Afganistan, el Pakistan i el Turquestan; i les implicacions socials, polítiques i econòmiques de la tradició nòmada a les estepes que s’estenen fins al Tibet.

Premi Joaquim Casellas La Fundació Arqueològica Clos també ha atorgat a l’OTAC-UB el Premi Joa-

Família kirguís a les muntanyes del Pamir

10

quim Casellas per desenvolupar la recerca sobre la biografia i l’obra d’Antoni de Montserrat, un jesuïta català del segle XVI que va portar a terme el primer estudi cartogràfic de l’Himàlaia. En el marc d’aquest projecte, Josep Lluís Alay va seguir aquest estiu les petjades d’Antoni de Montserrat al Pakistan, establint contacte directe amb els pobles i les tribus de la zona. Altres projectes en l’àmbit de la recerca cultural inclouen l’estudi del tresor literari del Tibet i Mongòlia, amb el cas de la biografia i obra del sisè dalai-lama; i de la història i les tradicions de les tribus de l’Hindu Kush. L’OTAC-UB també organitza cursos acadèmics, seminaris, conferències i exposicions que han contribuït a ampliar el coneixement sobre aquesta regió, a més de l’edició d’un diccionari tibetà-català, català-tibetà.

Foto: Josep Lluís Alay


actualitat

La UB tindrà la instal·lació fotovoltaica més gran de Barcelona ubicada sobre un sol edifici El projecte UnivERsol inclou la participació de 29 institucions europees es facultats de Física i Química de la UB tindran la instal·lació fotovoltaica de més potència situada en un sol edifici de la ciutat de Barcelona gràcies al projecte UnivERsol (Universitats, Energies Renovables, solar), cofinançat per la Direcció General de Transports i Energia (DGTREN) de la Comissió Europea. El projecte comportarà la instal·lació d’aquest tipus de generadors d’electricitat en 25 edificis universitaris o de caràcter cultural de Gran Bretanya, França, Holanda i Espanya per tal de promoure el

L

Atri interior

desenvolupament de “campus verds” i “municipalitats verdes”. El generador que s’instal·larà a la UB serà un dels més grans del projecte i cobrirà amb mòduls fotovoltaics 500 m2 de l’atri de les facultats de Física i Química. La seva potència pic serà d’uns 50 kWp i l’energia elèctrica que produirà serà d’uns 60 MWh/any (que correspon a l’energia elèctrica que normalment es consumeix cada any en uns 30 habitatges) .

Liderat de la UB El projecte UnivERsol, en el qual participen 29 institucions europees, és liderat per la Universitat de Barcelona sota la coordinació del professor del Departament de Física Aplicada i Òptica Antoni Lloret, amb la col·laboració de l’Institut Català de l’Energia de la Generalitat de Catalunya. El disseny del projecte ha anat a càrrec de l’Agrupació Euroregional dels Sistemes Fotovoltaics (GESP) ubicada al Parc Científic de Barcelona.

El cost total del projecte és de 5,9 milions d’euros, el 42% dels quals els aporta la CE. La construcció dels sistemes fotovoltaics suposarà un cost de 4,9 milions d’euros (6.500 euros/ Wp) i els costos restants es refereixen a tasques generals de coordinació, estudis especials i difusió. La construcció dels generadors tindrà lloc durant els pròxims tres anys i es durà a terme en paral·lel amb una campanya de difusió dels resultats. La potència fotovoltaica total projectada supera els 0,7 megawatts pic i la producció d’energia elèctrica neta i renovable esperada és superior a 800 megawatts hora/any, cosa que evitarà una contaminació atmosfèrica d’unes 320 tones de CO2/any. L’objectiu principal del projecte és donar a conèixer l’avenç tecnològic i afavorir l’expansió de la cultura del fotovoltaic, que s’està convertint en una de les fonts d’energia elèctrica tècnicament més ben resoltes (cap mena de contaminació ni perill, durabilitat, alta fiabilitat...) i amb preus cada cop més assequibles. En l’àmbit espanyol, a més de la UB, també hi participen les universitats Autònoma de Barcelona, de Girona, Rovira i

Vista aèria de la futura instal·lació

Virgili de Tarragona, i la de les Illes Balears. També construiran instal·lacions fotovoltaiques els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, de Badalona i d’Artà. Finalment, cal destacar la participació de les companyies elèctriques Iberdrola, amb una construcció fotovoltaica a prop de Madrid, i Électricité de France. Altres organitzacions com la Universitat d’Oxford Brookes, l’empresa d’enginyeria Whitby Bird & Partners, de Londres, i l’Institut Català de l’Energia, contribueixen al projecte aportant el seu know-how tecnològic i contribuint a les tasques de disseminació.

Simposi internacional sobre ecologia microbiana resentar l'estat actual de la recerca sobre microorganismes i les seves interaccions amb altres espècies i amb el medi ambient era l'objectiu del simposi internacional Noves Fronteres en Ecologia Microbiana que va tenir lloc de l'11 al 13 de desembre a l'auditori del Parc Científic de Barcelona. Organitzat per la Fundación Areces, conjuntament amb el catedràtic del Departament de Microbiologia de la UB Ricard Guerrero, amb la col·laboració del Parc Científic de Barcelona, la UB, la Sociedad Española de Microbiología i l'American Society of Microbiology, el simposi

P

11

va reunir ecòlegs microbians d'especialitats diferents que van debatre i intercanviar idees sobre l'orientació futura d'aquesta disciplina, la seva aplicació en diferents camps i el desenvolupament d'una metodologia basada en tècniques innovadores. Entre els científics que hi van participar destaquen Karsten Pedersen de la Universitat de Göteborg, Lynn Margulis, de la Universitat de Massachusetts a Amherst, Yehuda Cohen, de la Universitat Hebrea de Jerusalem, i Kenneth H. Nealson, científic del Jet Propulsion Laboratory de la NASA a Pasadena.


la universitat, avui

Ricard Vinyes: “Contra l’encobriment només hi ha la recerca i la divulgació protegida per l’Estat” El professor del Departament d’Història Contemporània Ricard Vinyes ha portat a terme l’assessorament històric del documental Els nens perduts del franquisme, que va emetre TVC en dues entregues els diumenges 20 i 27 de gener, en el programa “30 Minuts”. Professor de la UB des de 1977, Vinyes ha realitzat i publicat diverses investigacions sobre moviments socials i la seva articulació cultural en els àmbits temàtics dels anys trenta. Darrerament també ha treballat en el període de les postguerres espanyola i europea, així com en els anys de la transició democràtica espanyola. En aquesta entrevista repassa la seva tasca en el documental televisiu. “L’Església no va col·laborar amb el franquisme. L’Església era el franquisme”, afirma Vinyes

Com va ser la seva col·laboració en el programa?

Des de feia temps jo havia iniciat una investigació sobre el món carcerari polític femení durant la dictadura franquista. Utilitzant les fonts primàries vaig observar la presència d’infants a les presons i el transvasament d’aquests a centres de l’Estat i religiosos, però els pares perdien la tutela per llei. No eren pas pocs; l’any

“La diferència històrica espanyola és que cap país va tenir una postguerra tan llarga i tan cruel” 1943 hi havia 12.000 criatures en aquesta situació; moltes no van tornar a veure mai més els seus pares. Vaig publicar un article en què informava d’aquesta situació. Les reporteres de TV3 Montserrat Armengou i Mireia Pigrau van detectar la

importància civil de la recerca i amb el realitzador Ricard Belis es va formar l’equip. Jo vaig assumir la direcció històrica de la recerca específica; Armengou, Belis i Pigrau van fer una feina extraordinària de localització de personatges, alguns dels quals els van trobar a través de llistes originals. Però crec que el més important va ser fer una recerca que articulava i integrava arxius religiosos, de presons i estatals, i donar-los veu i rostre propis. El resultat ha estat el documental històric Els nens perduts del franquisme. Es poden fer paral·lelismes entre les desaparicions de l’Argentina i les de la postguerra espanyola? I entre metges nazis i el psiquiatra Vallejo Nágera?

La comparació amb l’Argentina és útil perquè ajuda a comprendre el cas espanyol. Certament les tipologies que presenta l’informe d’Ernesto Sábato sobre nens desapareguts són pràcticament idèntiques a les del cas espanyol . Però hi ha

12

una diferència important. A l’Argentina les desaparicions i violacions dels drets de les persones es van practicar com a guerra bruta. Els militars actuaven disfressats i portaven els detinguts a “Centros clandestinos de detención”, actuaven amb impunitat, però amagant-se. A Espanya no. Era el mateix Estat el qui va ordenar animar, preparar i legislar sobre la situació. Per aquest motiu, les desaparicions infantils van superar les argentines si no en nombre, sí en qualitat a causa de la promulgació de lleis –canvi de noms, pèrdua de tuteles– i sistematització de captures i controls que, d’altra banda, mai no haurien estat eficaços sense la implicació de l’Església. De fet, l’Església no va col·laborar amb el franquisme. L’Església era el franquisme. El comandant psiquiatra Antonio Vallejo Nágera va teoritzar la segregació total entre mares i fills per evitar la transmissió d’idees que, segons ell, degeneraven la raça. Les vinculacions amb el pensament bàsic del nazisme són evidents; a més, les vinculacions militars i intel·lectuals que va


la universitat, avui

tenir amb aquell món van ser constants, si bé el seu catolicisme imposà matisos: no s’havia d’aniquilar físicament sinó moralment i culturalment; d’aquí neix la segregació total que va practicar el règim. Cal tenir present que Vallejo, en els anys quaranta, va estar vinculat a l’Escuela de Estudios Penitenciarios i va incidir, amb el seu prestigi, en la formació de molts funcionaris de presons. Què ha marcat més aquest país, la guerra o la dictadura?

La dictadura va néixer de la guerra i va organitzar la societat espanyola en una divisió ideològica i material fins a la fi: vencedors i vençuts, afectes i desafectes. La dictadura va voler recordar sempre, fins a l’adveniment de la democràcia, que hi havia hagut una guerra i que l’havia guanyada. Però la diferència espanyola amb

Europa no va ser la guerra, malgrat la mitologia que ha generat. De guerres, n’hi havia hagut per tot Europa –al capdavall la segona guerra mundial va ser una guerra civil a cada país– la diferència històrica espanyola és que cap país va tenir una postguerra tan llarga i tan cruel. No caldria un procés públic per superar el trauma de la repressió?

No crec que els traumes es recuperin mai; hi ha massa vides danyades i amb massa intensitat. Ara bé, no tinc cap dubte a dir i defensar que és necessari un informe general patrocinat per l’Estat democràtic. Al capdavall, la història és un dret civil, i els

ciutadans que vulguin tenen dret a saber què va passar i, si volen, actuar en conseqüència. Però cal una decisió d’Estat que mobilitzi els recursos necessaris i oficialitzi els resultats d’un informe general sobre la repressió de la dictadura del general Franco. Sense això, la recerca dels historiadors no tindrà la dimensió pública necessària. No hi ha desmemòria. Els qui ho van viure ho recorden tot. El que hi ha és una resistència passiva de l’Estat en aquest tema: no promoure res i deixar fer. Això provoca que tan sols hi hagi coneixement atomitzat, fraccionat, de la dictadura i se’n fomenti la banalització històrica. Més que un pacte de silenci durant la complicada evolució de la Transició democràtica, va

“Les desaparicions infantils van superar les argentines en qualitat a causa de la promulgació de lleis i sistematització de captures i controls” haver-hi una llei de silenci o de “punt final”. Em refereixo a la Llei d’amnistia de 1977, concretament l’article segon, apartats E i F, diu clarament que l’amnistia inclou tots els funcionaris de l’Estat que van atemptar contra els drets humans durant la dictadura. Cal recordar que amb la promulgació d’aquesta Llei només van sortir de la presó poc més d’una dotzena de presos polítics, els altres ja havien sortit amb els indults previs. La Llei anava clarament dirigida a protegir els homes de la dictadura. Per tant, contra l’encobriment només hi ha la recerca i la divulgació protegida per l’Estat. “Cal que l’Estat mobilitzi els recursos necessaris i oficialitzi els resultats d’un informe general sobre la repressió de la dictadura”, explica l’historiador

13

Jordi Homs


la universitat, avui

Nous mitjans per a la

comunicació audiovisual Formar professionals per als nous mitjans multimèdia a través d’una metodologia basada en idees com la participació i la responsabilitat dels propis alumnes són alguns dels trets característics de la llicenciatura en Comunicació Audiovisual. quest ensenyament té l’objectiu de formar professionals com ara directors, realitzadors, productors... capaços de treballar en els nous mitjans com Internet o el vídeo digital. Tot això combinant les classes a l’aula amb la docència on line i un important nombre d’hores de treball pràctic de l’estudiant. Comunicació Audiovisual és un títol de segon cicle que la UB va començar a impartir el 1999 al Campus Mundet. Abans d’accedir a tercer i quart curs hi ha uns complements de formació, que no són

A

necessaris per als estudiants que ja tenen un primer cicle en Comunicació Audiovisual d’una altra Universitat, Periodisme o Publicitat. Cada any entren aproximadament una seixantena de nous alumnes, de procedència molt heterogènia. Enguany, per exemple, han accedit a l’ensenyament professors universitaris, estudiants de titulacions com ara magisteri, educació social, història, filologia, alguna enginyeria... El cap d’estudis de la llicenciatura, el professor Antoni Bartolomé, explica que aquesta titulació té un caràcter únic a Espanya. Forma professionals amb una preparació específica i diferent a la d’un informàtic, un periodista o, per exemple, un tècnic d’imatge. Durant la llicenciatura s’estudien matèries com narrativa audiovisual, multimèdia i telemàtica educativa, llenguatges en la comunicació audiovisual, producció i realització... Actualment, amb les assignatures optatives que s’ofereixen, els estudiants poden especialitzar-se en tres camps: multimèdia, comunicació i educació i vídeo digital. Precisament ara s’està treballant en un nou pla d’estudis que definirà formalment aquests tres itineraris i on es tendirà a una major optativitat.

El professor Bartolomé explica que la metodologia que s’aplica a tot l’ensenyament es basa en tres criteris: caràcter semipresencial, participació i responsabilitat dels estudiants. Del total d’hores de l’ensenyament un 50% consisteixen en

Els estudians poden especialitzar-se en tres camps: multimèdia, comunicació i educació i vídeo digial classes i en l’altra meitat l’alumne treballa a través d’Internet o, per exemple, amb els recursos d’un laboratori ubicat al mateix centre o una aula màster dotada de sistemes de videoprojecció, satèl·lit i videoconferència. Durant aquest curs 2001-2002 entre els equipaments a disposició dels estudiants hi ha vuit equips d’edició no lineal; set equips d’edició auxiliar amb Macintosh iMac DV amb connexió a les càmeres; sistemes de gravació CD-R, DVD-R, escàner i

Amb les assignatures optatives que s’ofereixen, els estudiants poden especialitzar-se en tres camps: multimèdia, comunicació i educació i vídeo digital

14


la universitat, avui

La metodologia que s’aplica a tot l’ensenyament es basa en tres criteris: caràcter semipresencial, participació i responsabilitat dels estudiants

multimèdia basats en Macintosh G4; set Pentium III per a animació; 14 iMac per a navegació i cinc equips de visionatge de vídeo. També hi ha una xarxa local a 100 Mb/s amb 50 punts de connexió per a portàtils personals. Els estudiants poden fer servir deu càmeres digitals, equips d’il·luminació, i equipament complementari. Des de la Facultat es procura treure una rendibilitat d’aquest equipament utilitzant-lo, per exemple, per realitzar cursos per a clients externs, cosa que reverteix en l’adquisició de més equipament. Un tret de la metodologia és que els estudiants prenguin iniciatives per si mateixos i s’organitzin. "Per exemple, els estudiants organitzen cursos i seminaris, col·laboren en la seva organització o prenen la iniciativa per portar-los endavant", explica el professor Bartolomé. Pel que fa al treball a través d’Internet, a la xarxa hi ha un espai per a la llicenciatura. És un campus virtual on els alumnes poden consultar els materials no sols de les assignatures on estan matriculats, sinó de totes les de l’ensenyament. Així s’incentiva que els estudiants puguin buscar recursos per pròpia iniciativa. A més, en aquest campus també hi ha eines com ara els xats, el correu electrònic per comuni-

car-se amb el professor... Cada estudiant té la possibilitat d’introduir a la xarxa una pàgina web pròpia a través d’un servidor de la mateixa Facultat.

Implicació dels docents Aquesta metodologia requereix una determinada actitud entre els estudiants i, a més a més, una implicació del professorat a l’hora d’impartir una docència caracteritzada pel treball amb petits grups o a

Entre els sectors amb major demanda de titulats hi ha les productores i el món institucional través de la xarxa. Precisament es treballa per augmentar aquesta implicació dels docents i, en aquest sentit, cada any es fa un curs adreçat a aquest col·lectiu. La major part del professorat prové de l’àmbit educatiu, cosa que coincideix amb el fet que l’ensenyament s’imparteix al campus Mundet, que acull les Facultats de Formació del Professorat i de Pedagogia.

15

Antoni Bartolomé explica que el mercat laboral absorbeix molt bé els alumnes de la llicenciatura de Comunicació Audiovisual, de la qual ja ha sortit la primera promoció de titulats. “Fins i tot massa”, afirma el professor Bartolomé, en el sentit que sovint els estudiants no acaben la llicenciatura perquè s’incorporen al mercat laboral abans d’obtenir el títol. De fet, des de la Facultat també es vol incentivar la recerca com a sortida possible entre els estudiants, a més del treball professional en empreses o altres entitats. Entre els sectors que presenten una major demanda de titulats en Comunicació Audiovisual hi ha el de les productores petites i mitjanes i el món institucional, a més d’altres camps com les empreses de publicitat. “Fins ara hi havia tendència a buscar un informàtic per fer una pàgina web, però el resultat eren pàgines amb un baix nivell d‘usabilitat explica el professor Bartolomé. “Ara hi ha més tendència a buscar els que dissenyem comunicació.”

www.cav.d5.ub.es/


la universitat, avui

Liliana Tolchinsky “Cal cuidar els detalls que de manera subliminal donen valor a la lectura” Liliana Tolchinsky, professora de lingüística aplicada, especialitzada en l’adquisició de la llengua oral i escrita, és coautora amb Rosa Simó d’Escribir y leer a través del currículum, publicat per l’ICE i Horsori, i del llibre Processos d’aprenentatge i formació docent en condicions d’extrema diversitat, redactat amb l’equip docent de l’Escola Rel i guardonat amb el Premi Rosa Sensat de Pedagogia 2000. En l’ensenyament-aprenentatge de la lectura, quin ha de ser l’objectiu prioritari, que els nens llegeixin més, millor, o simplement que la lectura arribi a ser un instrument d’ús en la seva vida quotidiana?

Les tres coses, perquè finalment busquin la lectura com a activitat útil i interessant. Fixi’s en un cas curiós. En un treball de recerca fet a Suècia entre nens de preescolar els van preguntar per a què serveix llegir. Aquests nens, que encara no en sabien, van respondre coses molt diverses,

“Es tracta d’obrir les fronteres de l’aula als usos socials de la lectura i l’escriptura” molt imaginatives. La mateixa pregunta feta a nens i nenes que ja havien iniciat l’ensenyament sistemàtic va obtenir una resposta repetida: llegir serveix per aprendre a llegir. És per això que nosaltres proposem la transversalitat: que l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura es faci a través de totes les àrees del currículum, no només a les classes de llengua, i interrelacionant els grups escolars. Es tracta d’obrir les fronteres de l’aula als usos socials de la lectura i l’escriptura, de manera que els nens i nenes entenguin perquè serveixen, distingeixin les formes i els

continguts de cada tipus de text, i participin activament de la cultura escrita. Una mateixa escola, una mateixa aula, un mateix professor....què fa que un alumne llegeixi amb agilitat i fins i tot plaer i un altre no?

No hi ha una resposta precisa. Hi ha molts misteris a molts nivells. Nens hiperlèxics, amb un coeficient intel·lectual baix i dificultats motores serioses tenen una enorme capacitat per descodificar a velocitats sorprenents; nens psicòtics, amb problemes a tots nivells, afectius, socials, poden no tenirne cap per descodificar; de vegades, nens amb un bon nivell intel·lectual, afectiu, de relació social, poden presentar problemes en la lectura... i aquests problemes no sempre tenen a veure amb la dislèxia, sinó amb la comprensió lectora o la motivació. Hi ha moltes raons, neurològiques, culturals, socials... Cal detectar-les i, sobretot, diferenciar-les. Sovint acusem el ritme i l’estil de vida actual de no fomentar precisament la lectura, però ens atreviríem a dir que qualsevol temps passat va ser millor?

Jo no. A jutjar per la producció editorial, estem en un bon moment. De segur que els editors no publicarien tant si els llibres no es venguessin. Una altra cosa, em diràs, és que es llegeixin... Doncs sí, però entre tants com se’n compren bé se’n deuen lle-

16

gir uns quants! La diversitat de mitjans produeix canvis, i m’atreviria a dir que no són per anar a mal. El correu electrònic, per exemple, utilitza un llenguatge diferent al de les llargues missives, introdueix icones, dóna espontaneïtat a l’expressió escrita, fins i tot facilita la “intrusió” en d’altres llengües. La multiplicació de mitjans, al meu parer, multiplica les possibilitats. Abans de donar per acabada la conversa afegeix algunes reflexions: “Redactar és important no sols per la redacció en si, sinó pels efectes cognitius que suposa en qui produeix el text”, o bé “procurem que des del començament de l’escolarització els nens utilitzin i siguin capaços de produir diversos tipus de text, tinguin un llenguatge lletrat, que no redueixin els seus horitzons a textos concrets, cuidant els detalls que de manera subliminal donen valor a la lectura”, “el material escolar únic no és suficient, cal utilitzar les situacions i els materials reals –els diaris, les receptes de cuina, bibliografia diversa...– per fer que allò que l’escola propicia i el que realment posa com a objectiu coincideixin”.

Ester Colominas


Opinió Lluís Permanyer Llicenciat en Dret per la UB (1961). Periodista. Actualment cronista a La Vanguardia

Els primers que van defensar Gaudí ra tothom estima i admira Gaudí. Fins fa pocs anys, però, Gaudí encara era la bèstia negra dels noucentistes; i és que encara els feia més nosa que els modernistes. Ells van ser els culpables de minar el seu prestigi, d’odiar-lo, de la mateixa manera que s’odia el pare. Els primers que van defensar Gaudí, tret del nucli reduït dels col·laboradors i dels fidels, que es podien comptar amb els dits de les mans, van ser els surrealistes. És sabut que el més abrandat va ser Dalí, que coneixia la seva obra millor que ningú; el pintor va fer venir a Barcelona alguns dels seus amics, com Crevel o Man Ray, i Breton va aprofitar la seva conferència a l’Ateneu per visitar alguns dels seus edificis. A la revista Minotaure es va publicar un reportatge molt reivindicatiu. Ras i curt, Dalí defensava la bondat del que havia qualificat com a “arquitectura comestible”. No cal insistir que els surrealistes reivindicaven com a seus una sèrie de creadors que, malgrat haver-los precedit, eren segons ells “surrealistes avant la lettre”, és a dir, els pioners, com Lautréamont, Redon o Rousseau. En estudiar recentment la vida del pintor Miró m’he adonat que ell, ja de ben jove, va ser un admirador rendit de Gaudí. I, sempre que li va ser possible –dic això pel fet de ser un tarannà oposat a l’extraversió de Dalí– va retre-li els elogis més encesos. Per exemple, en una entrevista realitzada el 1936 per un periodista francès, ja diu que és un arquitecte genial i confessa la influència que de bell antuvi ha exercit en ell. És cert que admirava la seva obra com a delirant cristal·lització de la rauxa més valenta, però no és menys cert que l’enlluernava aquell exercici de llibertat absoluta i de menyspreu als valors més acadèmics i reconsagrats. Val la pena de parlar d’un Park Güell que sempre ha fascinat sobretot els pintors, com Picasso, Clavé i, per descomptat, Miró. Em refereixo al banc i en especial a la transformació genial que va aparèixer de la mà de Jujol. Aquella improvisació tan agosarada, que si no fos tan vasta permetria

A

parlar de gestualitat, era executada al mateix temps que un Kandinski encetava els camins de les primeres aquarel·les abstractes. El valor, però, és molt diferent. En efecte, no és el mateix que un artista “enfollit” prengui un quadern i comenci a pintar-hi el més avançat i desafiador que vulgui: en la soledat de l’estudi hom pot fer el que vulgui, ja que no molesta ningú i no malbarata diners. En canvi, per tirar endavant un desafiament com el del banc del Park Güell cal algú que arrisqui el seu capital i, a més, que hi hagi una mínima acceptació social (el mateix que uns anys abans es va haver de menester per acceptar que l’escultor Gargallo introduís el collage a la boca de l’escenari del Palau de la Música, emprant llances i regnes autèntiques en modelar la cavalcada de les valquíries). Miró estava rendit davant d’aquella demostració avantguardista sense concessions, però hi ha un aspecte que mereix ser conegut, perquè demostra fins a quin punt arribava la seva estimació i el seu coneixement gaudinià. En posar-se a treballar amb Llorens Artigas per fer el murals de la UNESCO, van anar plegats a les coves d’Altamira per posar-se als peus dels rupestres. Miró volia recuperar aquella força vital que no havia estat mediatitzada ni aigualida per la cultura ni la intel·ligència, tot seguint en això l’estil surrealista. I una vegada acomplert aquest viatge iniciàtic, van anar a posar-se als peus del Gaudí del Park Güell. Però no es tractava del Gaudí conegut, sinó del més avantguardista i secret. En efecte, van anar a paladejar les qualitats de la forma, i sobretot de les textures, d’un mur que hi ha a ponent de l’entrada principal (en el cul de sac del carrer Olot i on les escales porten fins al carrer Sant Josep de la Muntanya). Tot això m’ho va explicar Miró amb els ulls petits, però espurnejants d’energia i de vigor. Ara, és clar, és molt fàcil festejar multitudinàriament l’Any Internacional Gaudí: només cal ser gregari i deixar-se portar. Fins fa molt poc, els defensors de Gaudí eren pocs, molt pocs.

18

Il·lustració: Jordi Lafebre


Mireia Freixa Catedràtica del Departament d'Història de l'Art. Investigadora del grup de recerca d’Art Català del Modernisme al Noucentisme

Antoni Gaudí i la UB ’arxiu de la Universitat de Barcelona conserva part de l’expedient acadèmic d’Antoni Gaudí. L’11 d’octubre de l’any 1869, als 17 anys, es va matricular per primera vegada a la Facultat de Ciències, en tres assignatures. Durant tres cursos acadèmics va assistir a classe en aquesta Facultat fins que es va inscriure a l’Escola Lliure Provincial d’Arquitectura, a la qual va estar vinculat fins que va rebre el títol d’arquitecte, a la primavera de 1878. Són, doncs, quasi nou anys de vinculació a la Universitat, si bé paral·lelament va fer el servei militar i va treballar de manera regular en feines auxiliars per a altres arquitectes. Però la reflexió que voldríem fer aquí no està relacionada amb la carrera acadèmica de Gaudí, sinó amb la impressió que l’imponent immoble de la Universitat Literària podia fer a l’estudiant i al jove arquitecte. L’edifici construït per Elies Rogent es va donar per acabat el mes de novembre de 1868, però la vida universitària no es regularitzarà fins a l’any 1874, amb el gran Paranimf encara per construir. La gran obra de la Universitat era, sens dubte, la més significativa de la nova Barcelona que s’estava obrint cap a l’Eixample, i es va convertir en una referència visual indiscutible per als joves arquitectes. Els arquitectes joves, com Josep Vilaseca, Domènech i Montaner o Gaudí, des dels mateixos anys setanta manifestaven les seves diferències amb l’arquitectura de Rogent, la qual veien plena d’uns continguts arquelogistes que rebutjaven. Gaudí, però, va anar més enllà i va tenir l’atreviment de presentar com a treball de fi de carrera un projecte de paranimf, en el qual va estar treballant entre octubre de 1877 i gener de 1878. Rogent, que era també director de l’Escola d’Arquitectura, havia registrat els plànols a la Universitat el 2 de gener de 1868, però les obres no es van iniciar fins a l’abril de 1876 i es va inaugurar l’1 d’octubre de 1879. Gaudí, doncs, va estar treballant al mateix temps

L

19

que Rogent en el seu projecte, i l’hem d’interpretar, sens dubte, com una rèplica al que realitzava Rogent. Els arcs de mig punt amb motllures d’origen moresc i l’ús de la policromia ens recorden el projecte de Rogent, però el de Gaudí és molt més agosarat tant per l’ús de les noves tecnologies com per la composició –una planta en forma de dos hemicicles, l’un reservat per al claustre i l’altre per al públic. Rogent va presidir el tribunal i Gaudí va passar l’exercici amb un aprovat per majoria, és a dir, la nota mínima. Però Gaudí ja havia manifestat el seu desacord amb l’arquitectura de Rogent en els anys d’estudiant. En un text manuscrit que es conserva al Museu de Reus criticava la “fredor” de les façanes i del vestíbul de la Universitat, insistint que mentre la pedra no adquireix la pàtina del temps, cal policromar-la per tal de donar-li força, vitalitat i acostar-la al model que ha de ser la naturalesa. Gaudí, en els seus primers anys, sense deixar el referent formal de la història, interpretava l’arquitectura, herència de les teories biologistes de final de segle, com un organisme viu i dinàmic que havia d’integrar totes les arts. En aquest primer període, la natura era només una estructura i un model a seguir; però el Gaudí més madur anirà més enllà, fins al punt en què es confonguin els límits entre la natura i l’art.


col·laboració

Col·laboració amb el Grupo Zeta i el diari Metro l rector Joan Tugores i Francisco Matosa, president del Grupo Zeta, empresa editora El Periódico, van signar el passat gener un acord de col·laboració que recull la promoció i difusió d’activitats acadèmiques, culturals i formatives. Va assistir també a l’acte el director del diari, Antonio Franco. Des de fa anys, El Periódico de Catalunya ja col·labora amb la UB en la trobada anual Universitat - Empresa, en la promoció de la Jornada de Portes Obertes que es realitza durant les festes de la Mercè, així

E

Moment de la signatura de l’acord amb el Grupo Zeta

com en la promoció dels cursos d’estiu Els Juliols de la UB. Precisament, el nou acord recull la difusió per al 2002 d’aquestes i altres activitats. Fruit de l’acord, des del febrer a les pàgines d’opinió de El Periódico es publica la secció “Com funciona el món”, on professors de la UB parlen en to divulgatiu dels grans temes de fons de les seves respectives disciplines.

Pàgina mensual La UB i l’empresa Metro News, SL han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu comú de reforçar la difusió de la cultura universitària. L’acord preveu que el diari Metro reforci la seva presència a la UB, mitjançant la col·locació d’expositors en els diferents campus de la Universitat. Així mateix, Metro publicarà mensualment una pàgina amb notícies de la UB i col·laborarà en la difusió a través del seu mitjà del projecte Punt UB Mòbil i en el trasllat d’aquest per diferents espais de la ciutat de Barcelona, amb la finalitat d’apropar l’oferta de productes i serveis de la UB als estudiants i a la societat en general.

El Grup Balanyà i Postalfree amplien els seus convenis l Grup Balanyà i Postalfree han renovat els seus acords amb la Universitat de Barcelona, i han augmentat l'abast de la seva col·laboració. El Grup Balañá ha ampliat les sales on oferirà descomptes en les entrades de cinema als membres de la comunitat universitària. Fins ara, aquest avantatge era vàlid per a les sales del carrer Aribau i a partir del mes de febrer la comunitat universitària també gaudirà de descomptes a les sales multicinemes Bosque, Glòries i Gran Sarrià. En tots aquests locals els estudiants, el personal docent i investigador, el personal d'administració i serveis

E

de la UB, així com els Antics UB i el personal de la Fundació Bosch i Gimpera, gaudiran del preu del dia de l'espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres. En el cas de Postalfree, aquesta empresa produirà i distribuirà gratuïtament 120.000 postals per difondre projectes de la UB, el doble del que feia fins ara. Aquestes postals es destinaran al projecte de la carpeta de matriculació i a la difusió dels diversos projectes de la UB. En contrapartida, la UB autoritzarà a col·locar expositors de Postalfree a les diverses facultats i escoles, amb l’excepció del campus Bellvitge.

Descomptes per a Rubianes Solamente Tothom que compri productes de marxandatge de la Universitat de Barcelona a la botiga Punt UB (Balmes, 21) per valor de 12 ¤ o més obtindrà un val 2 per 1 (dues entrades al preu d’una) per a l’espectacle Rubianes Solamente, que fa sis temporades que es representa al Club Capitol. Aquest descompte s’ofereix gràcies a un acord de col·laboració entre la UB i el Grup Balañà.

Maqueta digital per a l’edifici Antoni Caparrós ucker Ibérica SL, empresa de l’àmbit del disseny d’enginyeria industrial, ha firmat un acord de col·laboració amb la UB segons el qual aquesta empresa elaborarà una maqueta digital de l’espai lliure interior dels futurs edificis de les Facultats de Geografia i Història i de Filosofia. Aquest projecte servirà per avaluar l���impacte formal dels elements escultòrics de l’artista Ángel Camino que s’ubicaran en aquest espai. Les noves facultats de Geografia i Història i de Filosofia, batejades amb el nom d’edifici Antoni Caparrós, es troben al carrer Montalegre, davant la Casa de la Caritat.

R

Renovat l’acord amb Nutrexpa La UB i Nutrexpa han prorrogat el contracte llicència d'ús de la marca UB existent, pel qual Nutrexpa podrà inserir la marca UB en la identificació de l'avaluació de l'estudi nutricional realitzat pel Departament de Nutrició i Bromatologia de la Universitat i que s'inserirà en tots els envasos i campanyes publicitàries del producte Cola Cao Fibra.

Màrqueting i Finançament Extern El fet de col·laborar amb la UB suposa beneficis de caràcter econòmic, de comunicació, d’imatge, de difusió i desgravacions fiscals. Més informació: Direcció de Màrqueting i Finançament Extern. Tel.: 93 402 90 26. Internet: www.ub.es/ube

21


l’entrevista

Jordi Solé Tura “No he fet una explicació només jurídica del Dret, sinó també d'allò que succeïa” Text: Núria Quintana Fotos: Josep M. Rué


l’entrevista

Jordi Solé Tura (Mollet, 1930) es va llicenciar en Dret a la UB el 1958 i es va doctorar el 1967 en aquesta mateixa Universitat, de la qual és actualment professor emèrit. Conegut per la seva tasca política tant durant el franquisme, al PSUC, com més tard al partit socialista, és un dels set “pares” de la Constitució. Ha estat diputat en diverses legislatures i va ser ministre de Cultura de 1991 a 1993. Catedràtic de Dret Constitucional des de 1982, també ha desenvolupat tota una tasca com a docent universitari. Actualment és senador pel grup parlamentari Entesa Catalana de Progrés i està al Consell d'Europa.

La Universitat va significar, per a vostè, no només una fita acadèmica sinó també obrir-se a determinades inquietuds socials i polítiques?

Per a mi, que era forner, va ser un canvi extraordinari. En aquells moments tot era molt difícil, Franco encara estava molt fort. Però és cert que de la meva “fornada” en va sortir un nucli, uns quinze, potser una vintena, als quals ens interessava la literatura, les coses que ens venien de fora. Érem Salvador Giner, els Goytisolo, Gil Matamala, Joaquim Jordà, Octavi Pellisa... El lloc de trobada era la Universitat, i després les cases dels amics, on posàvem música francesa… Hi havia força alumnes que venien a la Facultat per ser advocats perquè la seva família els ho havia dit i tot això… I després uns altres a qui ens interessava molt la política. I també un grup de noies, molt petit, amb ganes de fer coses, on hi havia, per exemple, l’actual rectora de la Universitat Pompeu Fabra, Rosa Virós. A la fi dels anys cinquanta va aparèixer algun sector clandestí, però molt petit. Alguns amics ens començàvem a plantejar problemes, i també a la Universitat de Madrid hi havia hagut algun esbós de rebel·lió que havia cridat l’atenció. Primerament va ser parlar, per exemple, de literatura francesa, i a partir d’aquí vam començar a veure què passava fora, vam començar a anar fora.

El fet de viure en un país que estava sota una dictadura, es reflectia també en el nivell acadèmic de la Universitat?

vaig entendre bé, i em va interessar moltíssim. I ell mateix em va demanar que li donés noms d’altra gent.

Quan vaig estudiar, als anys cinquanta, hi havia hagut alguna renovació acadèmica. Havia entrat un grup de professors joves, el professor Sureda, Jiménez de Parga, Pérez-Vitoria… Era una barreja perquè hi

Com recorda, després de tants anys, moments com els fets del Paranimf?

“El meu mestre va ser Jiménez de Parga” havia, al mateix temps, els professors antics. En el meu cas, el meu mestre va ser Jiménez de Parga. A mi m’havia interessat sempre molt el dret penal. Vaig parlar amb Pérez-Vitoria però ell mateix em va dir que em costaria molt arribar a la seva càtedra, perquè hi havia cinc o sis persones davant meu. Em va dir “em sembla que tens molt d’interès per la política, et presentaré Jiménez de Parga". Jiménez de Parga no tenia ningú a la seva càtedra. Ens va presentar, de seguida m’hi

23

Al final dels anys cinquanta hi va haver una flamarada: quan ens vam tancar al Paranimf. Allò era una barreja de coses, hi havia gent que ens sentíem demòcrates, gent que provenia del carlisme… Era una acció política molt desballestada, hi havia gent, al Paranimf, que feia crits a l’exèrcit espanyol. Això va ser el primer pas, va ser com un caldo de cultiu. D’aquí van sortir coses més estructurades, per exemple un moviment, per dir-ho així, democratacristià, un sector que ens vam ficar, gairebé sense adonar-nos-en, al Partit Comunista... Potser el més dur va ser el cas dels qui vam anar al Partit Comunista. Vam dir “caram, aquests sí que treballen fort, som-hi". Però vam rebre tant que al cap d’un any érem a la presó o a l’exili. Nosaltres vam posar, per dir-ho així, la primera pedra. Quan vaig tornar de l’exili,


l’entrevista

cussions amb Ernest Lluch, que era partidari d’un sistema federal d’entrada. Jo li deia que no faríem un canvi tan radical. És a dir que una concepció del que podia passar ja la teníem. Dins el PSUC jo era de la secció per dirho així “moderna”. El PSUC era una cosa molt diversa, hi havia gent que havia fet la guerra civil, que encara era a l’exili, gent jove que apareixia aleshores... Sempre vaig pensar que faríem un canvi, però no radical. No només perquè Franco es podia morir però quedarien els franquistes, sinó també per la situació internacional. En aquell moment hi havia la divisió en blocs. Els nord-americans tenien una por enorme que hi hagués una revolució comunista. Jo sempre vaig ser partidari de la idea que hauríem de pactar amb altres sectors, fins i tot amb sectors de la dreta franquista. A què li va doldre més de renunciar en la redacció de la Constitució?

Tornar a fer coses Jordi Solé Tura explica que, després d’un temps amb problemes de salut, ara està content perquè pot tornar a reprendre el seu ritme d’activitat, per exemple al Consell d’Europa. Col·laborar amb aquesta institució li permet observar la realitat dels antics països de l’Est, retornar a una zona que havia conegut en un context històric ben diferent: quan ell mateix feia programes de ràdio per a la Pirenaica des d’una Romania comunista. Donant èmfasi a les paraules amb el propi cos, sense recolzar-lo al sofà, explica que no ha estat mai un teòric. I que una de les sorts que ha tingut és estar sempre allà on passaven coses.

després d’uns set anys fora, ja em vaig trobar una altra Facultat. El moviment a la Universitat s’havia estructurat, ja hi havia el PSUC, els socialistes, els democratacristians, els nacionalistes catalans… Van començar a sorgir fins i tot confrontacions. Per exemple, nuclis anarquistes, que es barallaven entre ells… Després va començar la repressió en massa.

Deu haver trobat molt diferent la concepció de la política entre els estudiants d’aleshores i els de dècades més tard.

És molt diferent, perquè en aquell moment nosaltres enteníem la política com una lluita antifranquista. A més, la xifra d’estudiants era molt més baixa que ara, era més fàcil conèixer-nos tots. Els mateixos professors coneixíem tots els alumnes, i a la inversa. Tot això es va concretar amb la caputxinada. Fins i tot les baralles que teníem entre nosaltres eren matisades, perquè era una batalla contra el rector, per exemple García Valdecasas, contra la policia, els militars… Què va significar per a un estudiós del dret constitucional contribuir a redactar la constitució del propi país?

Jo no m’he considerat mai un teòric de la jurisprudència. En general, el que he escrit no han estat mai textos exclusivament jurídics. Pel que fa a la redacció de la Constitució, abans de la mort de Franco ja començàvem a discutir seriosament què faríem. Per exemple, sobre el tema de quina estructura tindria Espanya. Recordo dis-

24

La redacció de la Constitució va ser una acció col·lectiva en què tots avançàvem i retrocedíem. L’article dos, per exemple, va ser un debat furibund. Al final acabàvem pactant, donant una cosa a canvi d’una altra. Per a mi el tema clau era el de les autonomies, on més vaig batallar. Crec que vaig tenir la sort de tenir alguns col·legues excel·lents, com Roca. Els socialistes catalans, tot i que no estaven en la ponència, en aquest tema van batallar molt perquè el PSOE acceptés les autonomies.

“Per a mi el tema del senat va ser una derrota, no personal sinó constitucional” La qüestió del Senat va ser una discussió molt dura en la qual vam perdre. Entre els set ponents vam fer un senat que estaria format per representants de les autonomies, que seria una cambra de les autonomies. Així es va aprovar entre nosaltres. Quan es va presentar el projecte, quan va passar al Congrés, el partit majoritari, la UCD, no volia aquell senat. Estaven convençuts que la seva força política venia de les províncies. Al final es va acceptar el senat actual, en l’últim segon, l’últim minut. Per a mi el tema del senat va ser una derrota, no personal sinó constitucional.


l’entrevista

Perquè, si hagués estat com jo pensava, teníem un sistema federal de fet, que crec que és el que s’hauria d’haver fet. I perquè també estava convençut que Espanya, en gran mesura, s’havia “trencat", a causa de les diferències que hi havia entre una part i l’altra del país. I que havíem de fer el possible, com a mínim, per igualar la capacitat econòmica; el que jo volia també era un sistema que permetés igualar tant com es pogués. Quan el senat va ser el que és ara, que parla de les províncies, que són una cosa passada de moda, em va agafar una ràbia que encara no me l’he treta de sobre. Com eren les relacions entre els ponents de la Constitució fora de les sessions de treball?

Quan ets una de les set persones que es tanquen en una habitació i se’ls diu “redacteu la constitució d’aquest país” saps que si ho fas malament és la catàstrofe històrica. Nosaltres vam ser conscients d’això i vam fer com una mena de pacte que no està escrit enlloc. Per exemple, vam dir que no volíem president. Cadascun dels set faria de president un dia. També seria el que parlaria amb la premsa, i abans de parlar-hi ens posaríem d’acord tots. Això va funcionar. També vam decidir que no tenia sentit que ens comportéssim com a enemics, i això va fer que entréssim en una espècie de relació que nosaltres mateixos, conscientment o inconscientment, anàvem creant. Per exemple, vam decidir que cadascun de

nosaltres convidava a sopar un dia els altres. En el meu cas, n’hi havia alguns que ja coneixia d’abans, com Peces Barba. També era molt amic de Miguel Herrero

veus que durant el segle XIX i el que havia transcorregut del XX tots els intents de constitucions democràtiques havien fracassat.

“Entre els ponents

Ha transmès aquesta experiència de la Constitució i altres vivències polítiques als seus alumnes?

de la Constitució vam fer una mena de pacte que no està escrit enlloc” de Miñón, perquè havíem fet junts unes oposicions… Els dos més difícils eren Cisneros i Fraga. Fraga, però, va entendre perfectament de què anava la cosa. És un home llest, que havia fet un parell o tres de coses molt significatives, com oferir-se a presentar una conferència de Santiago Carrillo quan va tornar de l’exili. Alguns cops, però, devia ser difícil l’entesa.

En aquell moment tothom era feble i, d’altra banda, sabíem que si no treballàvem conjuntament ens n’anàvem tots a l’aigua i, amb nosaltres, se n’hi anava el país. S’havia de veure què fèiem en primer lloc per consolidar el país: crear un sistema democràtic que funcionés i que durés. Això darrer era una de les obsessions que jo tenia, perquè quan examines la història constitucional d’aquest país

25

Crec que sí. A mi m’ha agradat molt ensenyar. Crec que els alumnes que he tingut, en general, s’ho van passar bé. M’implicava molt a les classes. No he fet una explicació només jurídica del Dret, sinó que he explicat allò que passava en determinat moment, la història… Quines activitats fa ara? Per exemple, com a professor emèrit?

Al mateix temps que senador, sóc membre del Consell d’Europa, que és una entitat que no es coneix gaire. He contribuït, des del Consell, a fer coses, per exemple, a Albània, ajudant a la redacció de la constitució d’aquest país, he anat a Txetxènia, Kosovo, Geòrgia, Azerbaitjan… Tot això m’ha ensenyat moltíssim. En l’últim any ho he deixat una mica per problemes de salut, però ho estic superant. Tinc ganes de bellugar-me, no de quedar-me tancat. Precisament, com a professor emèrit, penso fer un curs sobre què va passar amb la Constitució. Una afició?

A mi m’agrada fer coses, bellugar-me… Fer esquí de fons… Ets enmig d’un immens bosc nevat, en pau. A vegades plantes els esquís i fas uaaahhh!


la recerca

La UB, universitat capdavantera en el Programa Ramón y Cajal La UB ha estat la universitat amb més investigadors contractats de tot l’Estat a la primera edició del Programa Ramon y Cajal, una iniciativa del Ministeri de Ciència i Tecnologia (MCYT) per potenciar la recerca altament competitiva i de qualitat del país. Ara, la segona convocatòria del Programa promourà la contractació de 500 investigadors a tot l’Estat durant el 2002. ’anàlisi acurada de la participació de la UB i els resultats obtinguts en la 1a convocatòria són consultables en el document “Programa Ramón y Cajal del MCYT. Informe dels resultats de la Primera Convocatòria (2001)” elaborat pel vicerectorat de Política Científica i disponible a la pàgina web de l’Oficina de Gestió de la Recerca i Convenis (www.ub.edu/ogrc). Amb un total de 51 investigadors contractables, la UB és superada únicament pel Consell Superior d’Investigacions Científiques, institució de recerca estatal que ha aconseguit un balanç de 223 contractes dins la convocatòria. Així, la UB supera fins i tot el compromís inicial de finançament, que oferia un total de 50 contractes per als 84 candidats que van resultar elegibles per l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva, entre un total de 244 candidats inicials. Aquests bons resultats situen la UB per davant d’altres institucions de prestigi, com la Universitat Autònoma de Madrid (amb 39 contractes), la Universitat de València (35) i la Universitat Complu-

L

tense de Madrid (20). A més, cal destacar igualment els resultats obtinguts per altres universitats de tot l’àmbit català, amb 27 contractes assolits a la UAB, 20 a la UPC, 18 a la UPF, 7 a la URV, 4 a la UdG i, finalment, 3 a la UdL. Un altre factor d’èxit que s’ha de considerar és el nombre de contractes assolits per institucions amb vinculació directa amb la UB, com ara l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), amb 8 contractes, i el Parc Científic de Barcelona, amb 3. El Programa Ramón y Cajal també ha permès incorporar altres investigadors a centres de la Unitat Mixta d’Investigació al Campus Bellvitge, on participa la UB, com ara l’Institut Català d’Oncologia, amb un contracte, i l’Institut de Recerca Oncològica, també amb un. Dels 51 investigadors contractables a la UB en el marc del Programa Ramón y Cajal, 49 ja han signat contracte i s’incorporaran progressivament a diferents equips de recerca. En els 2 casos restants els investigadors faran les seves tasques a la UB contractats per la Fundació ICREA de la Generalitat. En síntesi, 2 investigadors s’integraran en equips adscrits a dos Departaments de la Divisió de Ciències Humanes i Socials; 39 s’incorporaran a grups de 15 Departaments de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques; i 8 contractats faran recerca en equips de set departaments de la Divisió de Ciències de la Salut. Així doncs, les àrees d’investigació més potenciades pel Programa corresponen a l’àmbit experimental, en especial ciències de la vida i la salut; per contra, en la convocatòria actual s’han aconseguit pocs contractes en l’àmbit de les humanitats i les àrees d’educació, dret i ciències socials.

26

Pel que fa al perfils dels investigadors contractats a la UB, la mitjana d’edat és de 35,7 anys (coincidint amb la mitjana estatal), i el 35% són dones (valor que correspon a un 37% al conjunt de l’Estat). Quant a la procedència, en el moment de demanar les places (juny 2001), només 28 investigadors del total de 51 contractables tenien una vinculació oficial amb la UB. Els contractes tindran una vigència màxima de cinc anys, i preveuran la possibilitat que l’investigador pugui col·laborar en tasques de docència a la UB, seguint un model idèntic al d’altres universitats catalanes, fins a un màxim de 6 crèdits. De cara a la 2a convocatòria, la UB proposa la contractació de 40 nous investigadors.

Destacat potencial investigador Amb caràcter general, el Programa Ramón y Cajal ha fet palès el destacat potencial investigador i l’alta qualitat i capacitat formativa dels grups de la UB, així com l’existència d’un elevat nombre d’investigadors competitius en situació contractual precària. L’objectiu general del Programa Ramón y Cajal és assolir la xifra de 2.000 contractes en un període de tres anys i, pel que fa al primer any, cal apuntar que la iniciativa permetrà la contractació d’un total de 782 candidats, tot i que l’oferta inicial era de 800 contractes. En el marc de la 1a convocatòria, el conjunt d’universitats i centres d’R+D de l’Estat han presentat un total de 2.060 places, a les quals han optat 2.807 candidats. Per tal d’assolir els objectius marcats, el Programa Ramón y Cajal s’articularà sobre la base d’un cofinançament gradual i progressiu amb les institucions d’R+D, i exigirà introduir nous mecanismes d’acció per incorporar els investigadors al sistema de ciència i tecnologia del país, mitjançant fórmules de corresponsabilitat entre les institucions de recerca i les administracions públiques.


la recerca

Darrere la pista d’antigues glaceres en els mars antàrtics studiar la dinàmica dels ice streams o corrents de gel i les traces de les últimes glaciacions en el fons marí és l’objectiu de la darrera campanya científica de l’equip de la UB al continent antàrtic, destinada a reconstruir la història geològica i climatològica de l’Antàrtida i duta a terme l’últim estiu austral a bord del vaixell oceanogràfic Hespérides, en coordinació amb el trencaglaç americà R/V Nathaniel B. Palmer i amb el suport del remolcador d’altura Las Palmas. L’expedició va sortir el 28 de novembre últim de la localitat d’Ushuaia, a l’extrem més meridional de l’Argentina, on els equips van tornar l’11 de gener un cop obtingudes dades al llarg de més de 10.240 km al marge Pacífic, entre l’àrea de Marguerite

E

L’objectiu és reconstruir la història geològica i climatològica de l’Antàrtida Bay (69º S) i la conca de Bransfield (62º S). Va estar coordinada pel grup de recerca de Geociències Marines de la UB, encapçalat pels professors Miquel Canals i Antoni Calafat del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, amb la col·laboració d’equips de l’Istituto Nazionale di Oceanografia e di Geofisica Sperimentale de Trieste (Itàlia) i del Renard Centre of Marine Geology de la Universitat de Gant (Bèlgica), així com el suport tècnic de la

Unitat de Tecnologies Marines del CSIC. El punt de més interès científic va ser l’estudi dels ice streams, ràpids corrents de gel que actuen com les principals vies de descàrrega i drenatge de gel des de l’interior del continent. Són agents molt actius en tots els processos implicats en l’estabilitat dels mantells de gel, les variacions del nivell del mar i les oscil·lacions en la temperatura de l’aigua i l’atmosfera a les zones polars. Aquest és un àmbit de recerca relativament nou a escala mundial, “i molt rellevant per conèixer les condicions dels casquets polars durant els màxims glacials –apunta Antoni Calafat– i per tenir evidències de l’extensió del gel en el passat”. Tal com explica Miquel Canals, “hem estudiat les traces de les antigues glaceres gegants que cobrien els marges del continent antàrtic durant els màxims glacials, l’últim dels quals es va esdevenir fa uns 21.000 anys. Això ens permetrà reconstruir la història de les glaciacions a l’Antàrtida i, per tant, entendre els mecanismes del funcionament del sistema climàtic global”. Enguany, les millores introduïdes en els equipaments i la bateria de tècniques emprades han permès millorar la qualitat de les dades amb relació a campanyes anteriors. En síntesi, les recerques es basen en l’ús de la batimetria de multifeix –per obtenir imatges de les traces dels ice streams al fons marí– i tres sistemes de

sísmica de reflexió (multicanal d’alta resolució, monocanal i sistema TOPAS) per visualitzar l’estructura del subsòl marí i detectar els indicis geològics de les antigues glaciacions. A títol de primícia en investigació, l’expedició ha fet un intens seguiment dels ice streams situats al llarg d’una ampla franja a l’oest de la península Antàrtica (illes Biscoe i els estrets de Boyd, Orleans i Gilbert), àrees fins ara no estudiades des del punt de vista geològic amb l’ús de tecnologies tan específiques. A escala internacional, el grup de recerca de Geociències Marines de la UB ha estat un dels primers a posar en marxa estudis sistemàtics de les traces dels ice streams gegants al fons marí. Actualment, els treballs estan aportant nous elements de referència per contrastar hipòtesis i ampliar visions més clàssiques sobre la dinàmica i l’estabilitat dels casquets polars i les reconstruccions paleoclimatològiques globals.

L’Observatori de la Globalització guanya un concurs de la UE sobre Mercosur ’Observatori de la Globalització, centre de la UB instal·lat al Parc Científic de Barcelona, ha guanyat el concurs internacional convocat per la Direcció General de Comerç de la Comissió Europea per portar a terme un estudi sobre el procés d’integració de Mercosur i els seus efec-

L

tes sobre l’accés al mercat de les empreses europees. L’estudi, que tindrà una durada d’un any, serà el més ambiciós fet fins ara a Europa i subministrarà dades que puguin ser utilitzades en les negociacions en curs entre la Unió Europea i Mercosur. En seran res-

27

ponsables el professor de la UB Ramon Torrent, director de l’Observatori, Roberto Bouzas, de FLACSO-Buenos Aires, i Pedro da Motta Veiga, de FUNCEX (Brasil), que són, dins l’estructura de l’Observatori de la Globalització, els codirectors de l’Observatori del Mercosur.


la recerca

Les Tardes UB de la Recerca Europea L’Oficina de Projectes Europeus de Recerca, del Vicerectorat de Recerca de la UB, ha organitzat un cicle de conferències per donar a conèixer els projectes de recerca de la Universitat adscrits al V Programa Marc de la Unió Europea. mb el nom Les Tardes UB de la Recerca Europea, el cicle comptarà amb científics d’arreu d’Europa que participen en projectes coordinats per investigadors de la UB. Les jornades tindran lloc tots els dimecres de 16 a 18 hores a la seu de la representació de la Comissió Europea a Barcelona i al Parc Científic de Barcelona, alternativament. S’estructuraran en taules rodones on es debatrà l’estat actual de la recerca, les línies de futur i les possibilitats d’aplicació i de transferència a la societat. La inauguració va tenir lloc el dimecres 13 de febrer a l’Auditori del Parc Científic de Barcelona. L’acte va ser presidit pel vicerector de Recerca de la UB, Antonio Juárez, i hi va assistir el director general de Recerca de la Comissió Europea, Achilleas Mitsos. A continuació, el vicerector de Recerca i Infraestructura Científica de la Universitat Autònoma de Madrid, Rodolfo Miranda, va impartir una conferència sobre la posició de les universitats espanyoles davant el nou espai europeu de recerca. Finalment, va tenir lloc una taula rodona moderada per la directo-

A

ra de l’Observatori de Bioètica i Dret, Maria Casado, sobre la comunicació dels resultats de la recerca. Hi van intervenir el pro-

fessor del CSIC i membre del Grup Europeu d’Ètica Pere Puigdomènech, l’investigador de l’IDIBAPS Antoni Trilla, la catedràtica

d’Ètica de la UAB Victòria Camps i els periodistes Joaquim Elcacho, president de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, i Ignacio Bravo, de l’Associació Espanyola de Periodisme Científic. El mateix dia 13 es va celebrar la primera Tarda. Va tenir lloc a la seu de la Comissió Europea a Barcelona i va estar dedicada al projecte de recerca d’àmbit europeu STREAMS, una aplicació informàtica que dóna suport a les tasques d’inspecció i control de les conques fluvials. Hi van participar els investigadors Philippe Vervier, de la delegació regional a Midi-Pyrénées del CNRS, França; Eugènia Martí, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC; Manel Poch, del Departament d’Enginyeria Química i Agrícola de la Universitat de Girona; Lluís Godé, de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA); i Francesc Sabater, professor del Departament d’Ecologia de la Facultat de Biologia de la UB i coordinador del projecte STREAMS. La celebració de Les Tardes UB de la Recerca Europea coincideix amb la implantació del VI Programa Marc de la UE que comporta canvis imminents en l’organització de la recerca europea i el seu finançament comunitari. Actualment, la UB es troba entre les universitats espanyoles amb més participació en el V Programa Marc i té com a objectiu mantenir aquest nivell.

Més informació: www.ub.es/oper

Bellvitge fa el primer trasplantament hepàtic de l’Estat a un pacient seropositiu ’equip de trasplantament hepàtic de la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge (CSUB) va portar a terme, la matinada del 4 de gener, el primer trasplantament hepàtic a un pacient seropositiu que es fa a l’Estat, a l’Hospital de Bellvitge del grup ICS. Va dirigir la intervenció el cap de la Unitat de Trasplantament Hepàtic de la CSUB, el doctor Joan Figueras, professor titular de la UB. El pacient era un portador de l’HIV de 36 anys d’edat afectat d’una cirrosi descompensada, que va evolucionar favorablement.

L

El primer trasplantament hepàtic a un pacient seropositiu ha estat possible pel canvi, a l’Estat espanyol, dels criteris d’inclusió de pacients en llista d’espera per a trasplantaments, que es va fer a proposta del Departament de Sanitat i Seguretat Social, motivat pels avenços assolits amb la introducció dels nous tractaments contra l’HIV. El trasplantament practicat ha estat fruit del treball d’una comissió d’experts que va elaborar un seguit de criteris específics

28

per a la inclusió de pacients en llista d’espera de trasplantament. La comissió d’experts es va constituir fa dos anys, coordinada per la Direcció General de Drogodependències i Sida i l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), en la qual són representades les unitats d’infecciosos, malalties hepàtiques i trasplantaments de la CSUB, la Ciutat Sanitària de la Vall d’Hebron i l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.


la recerca

Presentat el ”Document sobre l’Obtenció de Cèl·lules Mare Embrionàries” l Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB, ubicat al Parc Científic de Barcelona, ha elaborat un document sobre la utilització d’embrions humans amb finalitats terapèutiques i no reproductives que aporta informació i diferents punts de vista per facilitar el debat públic sobre la qüestió i per proporcionar pautes a l’Administració i al legislador amb vista a una possible modificació de la normativa existent al nostre país.

E

L’Observatori propugna la modificació de la legislació existent El “Document sobre l’Obtenció de Cèl·lules Mare Embrionàries” pretén tranquil·litzar els ciutadans i subratlla la importància de no traslladar les connotacions negatives de la clonació amb finalitats reproductives a l’ús d’embrions amb finalitats terapèutiques. L’Observatori afirma que seria immoral no utilitzar les possibilitats que tenim al nostre abast atès que per produir cèl·lules mare embrionàries només cal cultivar els embrions fins a cinc dies després de la fecundació. Davant aquesta controvèrsia, actualment hi ha, en diversos països, una doble moral que prohibeix la clonació terapèutica a la vegada que autoritza, i fins i tot subvenciona, la investigació amb línies cel·lulars obtingudes d’embrions humans aconseguits mitjançant la importació d’altres països. En aquest context, l’Observatori propugna la modificació de la legislació existent i proposa admetre l’obtenció de cèl·lules mare embrionàries amb finalitats terapèutiques i de recerca sempre que sigui aprovada per una comissió ad hoc. L’Observatori proposa que les comissions ad hoc avaluïn la coherència dels protocols a seguir i en determinin la idoneïtat, assegurant-se que no sigui possible obtenir resultats idèntics utilitzant cèl·lules mare provinents d’altres fonts.

La directora de l’Observatori de Bioètica i Dret, Maria Casado i el catedràtic de la UAB Josep Egozcue

Aquestes comissions haurien d’estar formades per professionals de diferents disciplines que fossin capaços d’arribar a consensos tenint en compte punts de vista jurídics, deontològics i de bona pràctica professional.

Embrions per a la recerca Un cop aprovat el protocol, els investigadors podrien dur a terme la seva recerca només amb embrions aconseguits a partir de: embrions sobrants donats per a la recerca; embrions creats in vitro que han estat considerats per diverses raons no transferibles; embrions congelats que han sobrepassat el límit legal de crioconservació –embrions creats amb finalitats reproductives, però que pel fet de sobrepassar el límit legal de criopreservació han deixat de ser considerats viables jurídicament i es poden utilitzar per a recerca, tret que els progenitors hi hagin explicitat la seva oposició–; embrions somàtics obtinguts per tècniques de transferència nuclear; embrions gamètics creats amb la finalitat de produir cèl·lules mare utilitzant gàmetes humans. Aquesta opció només es

29

considerarà recomanable si no és possible utilitzar embrions procedents dels supòsits anteriors. En tots aquests casos, l’Observatori considera que caldria disposar del consentiment informat dels donants. Finançat per la Fundació M. Francesca Roviralta, el document és fruit d’un diàleg pluridisciplinari que ha englobat plantejaments tècnics i científics, eticofilosòfics, d’antropologia cultural, jurídics i sociosanitaris d’un grup de professionals provinent de diferents punts de l’Estat espanyol, sota la coordinació del catedràtic de biologia cel·lular de la UAB especialista en reproducció humana Josep Egozcue i la jurista i directora de l’Observatori de Bioètica i Dret, Maria Casado.

Més informació: www.ub.es/fildt/bioetica.htm El Document és obert a tot ciutadà que s’hi vulgui adherir; només cal enviar un correu electrònic a:

obd@pcb.ub.es


la recerca

L’evolució del cervell i l’origen de la parla humana, a debat Les descobertes científiques més suggerents i les teories innovadores sobre evolució del cervell i el llenguatge humà van ser algunes de les temàtiques a debatre en el simposi L’Evolució del Cervell i l’Origen de la Parla Humana.

a tenir lloc els dies 8 i 9 de novembre, presidit pel prestigiós paleoantropòleg Phillip V. Tobias i organitzat pel catedràtic del Dept. de Biologia Animal Daniel Turbon, de la Facultat de Biologia de la UB, i el Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa”. Un cop més, la cimera científica va ser una cita prèvia al Vè Congrés de la International Association for the Study of Human Paleontology, que se celebrarà a Barcelona-Sitges el 2003 sota la presidència de Daniel Turbon, catedràtic del

V

Departament de Biologia Animal de la UB i especialista en estudis de DNA antic. El simposi es va celebrar al Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa” i hi van participar destacades autoritats internacionals de la paleontologia humana. “Microestructura del còrtex cerebral” va ser el títol de la primera ponència, impartida per Javier de Felipe, investigador de l’Institut Cajal del CSIC. “El volum i la forma del cervell com a estadística biològica” va ser el títol de la ponència que va impartir Harry J. Jerison, professor emèrit de la Universitat de Califòrnia-Los Angeles (UCLA). Kathleen Gibson, cap del Departament de Ciències Bàsiques a la Universitat de Texas, va proposar un debat sobre “La contribució de l’increment del volum cerebral en les capacitats cognitives i lingüístiques humanes”. L’investigador Emmanuel Gilissen, de la Universitat de Witwatersrand, va parlar sobre “Variacions estructurals i asimetries en els cervells dels grans simis i dels éssers humans moderns”. La professora Dean Falk, de la Florida State University, va ser l’autora de la ponència “La parla i la música: com i quan

van començar?”. “Hi ha connexió entre desenvolupament cerebral i millora funcional?” va ser la qüestió tractada per la pro-

El prestigiós investigador Phillip V. Tobias va presidir la trobada fessora Dominique Grimaud-Hervé de l’Institut de Paleontologia Humana de París. “La paleoneurologia, agonia i èxtasi: no hi pot haver cap registre de l’evolució del cervell humà sense motllos endocranials” va ser el tema a debatre per Ralph Holloway, de la Universitat de Columbia, Nova York. Finalment, Phillip V. Tobias, un dels especialistes en origen i evolució dels homínids més destacats i reputats a tot el món, va impartir la conferència “Les mides dels cranis ancestrals, els canvis climàtics i les pautes de longevitat en les poblacions fòssils d’homínids”, que va donar pas a un debat i a la clausura de les jornades.

Les últimes fronteres de l’exploració de la vida a l’univers ’astrobiologia, una disciplina científica de gran atractiu que estudia l’origen i l’exploració de la vida a diferents escales i nivells de complexitat a l’univers, va ser la protagonista del simposi internacional Astrobiologia 2002 que va acollir l’Aula Magna de la Facultat de Biologia de la UB els dies 18 i 19 de gener. La primera sessió del simposi Astrobiologia 2002 va estar a càrrec de Jordi Isern, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), i va continuar amb Debra Fischer, de la Universitat de Califòrnia-Berkeley (EUA). Frank Drake, especialista del Search for Extraterrestrial

L

Intelligence Institute (SETI) de Califòrnia (EUA) va parlar de la recerca i el rastreig d’indicis d’intel·ligència extraterrestre al nostre entorn més pròxim en la ponència “Buscant vida a la Via Làctia". Altres ponents van ser l’investigador Pascal Lee, de l’Institut SETI de Califòrnia, i el prestigiós químic Joan Oró. El dissabte 19 van intervenir en el simposi el director del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB, Eduard Salvador, Jordi Torra, investigador del mateix departament, i Lori Marino, de l’Ermory University (EUA). Altres investigadors que van intervenir són John J. Oró, de la Universitat de Mis-

30

souri, Columbia (EUA), Xavier Palau, de la Fundació Joan Oró, i John D. Rummel, de NASA Headquarters, Washington DC (EUA). El simposi Astrobiologia 2002 va estar organitzat per l’Associació Amics de Gaspar de Portolà, que presideix el científic Joan Oró, amb el patrocini del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de la UB, la Fundació Catalana per a la Recerca, la Fundació Joan Oró, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i la Societat Catalana de Biologia.


la recerca

Més protecció per a l’àliga perdiguera Les accions en línies elèctriques ajuden a la conservació del conjunt de rapinyaires amenaçats ’electrocució per línies elèctriques és una de les principals causes de mortalitat de moltes espècies d’aus a Catalunya, especialment rapinyaires. Una de les més afectades és l’àliga perdiguera (Hieraaetus fasciatus), de la qual queden menys de 65 parelles en tot l’àmbit català. Arran d’un conveni entre l’equip d’estudi de l’Àliga Perdiguera de la UB, l’empresa FECSA-ENDESA i el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, l’any passat es van instal·lar les primeres mesures antielectrocució en diverses línies elèctriques que travessen el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, una iniciativa pionera en l’àmbit de Catalunya, i un precedent de gran rellevància pel que fa a la conservació del conjunt de poblacions de rapinyaires a tot el país. Espècie protegida per la normativa de l’Estat, l’àliga perdiguera s’inclou en les directives de protecció d’aus més amenaçades de la Unió Europea, fet que obliga els Estats membres a aplicar accions de conservació de poblacions i hàbitats. L’electrocució deguda a línies elèctriques de baixa i mitjana tensió és la causa de la mort en

L

més del 50% dels casos, i s’esdevé quan l’au s’atura en un pal elèctric i toca simultàniament dues fases conductores, o bé una fase i un element de suport connectat a terra. A més, els ocells de presa són particularment vulnerables a l’electrocució, atès que sovint fan servir els pals elèctrics com a talaies de guaita i caça. La situació s’ha agreujat durant l’última dècada per l’aplicació de plans d’electrificació rural en determinats paratges naturals i fins i tot espais protegits, i és especialment preocupant en territoris de reproducció dels individus adults, on la desaparició d’aquests afecta greument les possibilitats de conservació de tota la població. L’equip d’estudi de l’Àliga Perdiguera de la UB, constituït el 1985 i integrat pels biòlegs Joan Real, Santi Mañosa i Albert Tintó, ha dut a terme una tasca de recerca rellevant en el marc del conveni per localitzar i cartografiar les línies més perilloses en una àmplia zona, i establir un model per predir el perill d’electrocució dels suports elèctrics estudiats, en funció de les característiques electrotècniques, la ubicació concreta i la

presència d’aus potencialment amenaçades. L’èxit d’aquest conveni rau en el fet que cada entitat ha tingut un rol específic, a més de l’estreta col·laboració que hi ha hagut entre totes les institucions. Així, mentre la Diputació de Barcelona ha proporcionat suport logístic i econòmic, l’equip de la UB ha fet la recerca i ha aconsellat les mesures correctores; finalment, FECSA-ENDESA ha aportat els seus coneixements electrotècnics i ha aplicat les correccions, decidides conjuntament per les tres entitats. Per assolir els objectius, ha estat fonamental el suport de la Fundació Miquel Torres per a la realització de treballs de conservació, divulgació i estudi de la població d’àligues a Catalunya des del 1992 fins a l’actualitat.

La Marató de TV3 finança la recerca de grups de la UB sobre malalties mentals greus La Marató de TV3, una convocatòria solidària ja clàssica a Catalunya i dedicada en l’última edició a promoure la recerca en l’àmbit de les malalties mentals greus, ha distribuït un total de 685.264.032 pessetes entre 53 projectes d’investigació. Els grups de recerca de la UB i dels seus hospitals universitaris vinculats que han rebut ajuts han estat: Dr. Santiago Ambrosio Dept. de Ciències Fisiològiques II - Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge Dr. Miquel Bernardo Dept. Psiquiatria i Psicobiologia Clínica Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Dra. Teresa Boget Dept. Psiquiatria i Psicobiologia Clínica Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Dr. Jordi Camarasa Dept. Farmacologia i Química Terapèutica Dr. Xavier Carné Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Dr. Jordi Casademont Dept. Medicina - Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Dra. Josefina Castro Hospital Clínic i Provincial de Barcelona

Dra. Lourdes Fañanás Dept. Biologia Animal Dr. Rafael Franco Dept. Bioquímica i Biologia Molecular Divisió III Dr. Ernest Giralt Dept. Química Orgànica Dra. Araceli Gila Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Dr. Diego Haro Dept. Bioquímica i Biologia Molecular Divisió IV Dra. Luisa Lázaro Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Dra. M. Teresa Lluch Dept. Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Maternoinfantil Dr. Francisco Juan Lomeña Dept. Obstetrícia i Ginecologia, Pediatria i

31

Radiologia i Medicina Física - Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Dr. Teodor Marcos Dept. Psiquiatria i Psicobiologia Clínica Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Dra. Concepció Marín Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Dr. Josep Manuel Menchón Dept. Psiquiatria i Psicobiologia Clínica - Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge Dr. Eduard Parellada Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Dr. Ramon Segura Dept. Ciències Fisiològiques II Dr. Eduardo Soriano Dept. Biologia Cel·lular Dr. Eduard Vieta Hospital Clínic i Provincial de Barcelona


la recerca

Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal La fusió dels herbaris de les facultats de Farmàcia i Biologia de la UB i la instal·lació, l’estiu passat, al Parc Científic de Barcelona han estat un pas decisiu per a la consolidació del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal. La part més important del Centre és l’herbari, conegut internacionalment amb l’acrònim BCN, el qual conserva unes 300.000 mostres vegetals de diferents grups taxonòmics. Per la seva grandària, l’herbari BCN és el tercer en importància de l’Estat espanyol.

l Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal va ser constituït pel Centre de Recerca de Biodiversitat Vegetal (CERBIV) de la UB amb l’objectiu de potenciar la recerca en biodiversitat vegetal, així com les seves aplicacions. A les noves instal·lacions 2 del Parc, disposa d’un espai de 300 m que inclou una sala de compactes, que acull l’herbari, una sala de preparació de mostres i una sala de consulta i observació preparada amb diferents equips tècnics. Els serveis que ofereix el Centre s’adrecen principalment a investigadors que treballen en sistemàtica i corologia, però també presta serveis a empreses o a la societat en general, com ara assessorament per a identificació de plantes o atenció de consultes referents a la distribució d’espècies, que poden tenir una aplicació més pràctica en matèria de gestió del medi natural, toxicologia o alimentació, entre d’altres. Actualment, el Centre es coordina mitjançant un consell gestor i, pel que fa al dia a dia, a través d’una comissió científica. Aquesta comissió està formada per investigadors representants de cadascuna de les línies de treball del Centre i l’encapçala el professor del Departament de Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia de la UB Julià Molero. A més de l’herbari, el Centre ha posat en marxa altres seccions que permetran facilitar la consulta de dades. Així, s’està endegant la secció de bases de dades, que inclourà documentació variada sobre flora i vegetació de Catalunya, l’atles de nombres cromosòmics de Catalunya i el Paraguai o documentació sobre etnobotànica ibèrica, a més del banc de dades propi de l’herbari

E

amb imatges digitalitzades dels materials més interessants. El Centre també està treballant en una secció de cartografia que englobarà col·leccions de mapes de vegetació i distribució vegetal en diferents àrees, i una biblioteca virtual amb una col·lecció d’obres especialitzades d’aquest àmbit. Així mateix, segons afegeix Julià Molero “a la llarga no descartem crear altres tipus de seccions, com ara una sobre etnobotànica o un banc de germoplasma”.

L’herbari BCN L’herbari disposa de 250.000 exemplars de plantes vasculars, 20.000 de fongs, 20.000 líquens, 5.000 d’algues i uns 3.000 de briòfits. Aquests exemplars es guarden a la sala de compactes, reunits en unitats de documentació que abasten els diferents grups taxonòmics. La sala manté, de manera constant, una temperatura de 19-20 ºC i una humitat del 50% per tal d’evitar la deterioració del material, i està equipada amb un sistema de fumigació i un sistema antiincendis per prevenir possibles accidents. Els espècimens conservats, que procedeixen bàsicament de la península Ibèrica i d’altres àrees mediterrànies, mantenen així els caràcters que permeten identificar-los i observar-los amb metodologies cada cop més completes. “La riquesa del nostre herbari és la diversitat de grups taxonòmics que conté, cosa que representa una novetat amb referència a la resta d’herbaris de l’Estat espanyol. Són col·leccions modernes i actualitzades, sobretot de plantes que no són vasculars, i que representen el treball dels investigadors del CERBIV”, afegeix el professor del Departament de Biologia Vegetal de la UB

32

i secretari del Centre Josep M. Ninot. La col·lecció de mostres és utilitzada sovint com a referència per a l’elaboració de diverses obres florístiques d’àmbit general, com Flora Ibérica, i de bases de dades, com la de flora i vegetació de Catalunya (Floracat) i la de distribució de plantes vasculars als Països Catalans (ORCA). L’herbari està constituït per “plecs d’herbari”, que són mostres de material sec i premsat acompanyades d’una etiqueta on s’especifiquen totes les característiques de l’exemplar (nom científic, família, localitat, ecologia, data, lloc de recol·lecció). Les mostres, però, es guarden en diferents formats segons els grups taxonòmics: plecs d’herbari per a les plantes vasculars i macroalgues, flascons per a les algues petites, preparacions microscòpiques de cianobacteris i fongs fitoparàsits. La col·lecció actual es nodreix dels espècimens que ja han aportat els antics herbaris, del bescanvi de material amb institucions equivalents i de les aportacions dels investigadors del CERBIV. “L’herbari és una estructura viva i en continu moviment, i no té més remei que créixer”, comenta Julià Molero.


antics ub

Empresarials homenatja els seus antics alumnes l 19 de desembre es va celebrar a Empresarials una jornada d’homenatge a les persones que es van graduar fa més de 25 anys. Pèrits, professors i intendents mercantils, a més dels primers diplomats en Ciències Empresarials, van desfilar pels passadissos de l’Escola. Agrupats per promocions, durant tot el dia es va celebrar una jornada de portes obertes per tot el centre, amb representants de l’Escola i de l’Il·lustre Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona com a guies. Els primers a arribar van ser els que van obtenir la titulació abans de l’any 1945. Moltes d’aquestes persones no coneixien l’edifici actual, donat que van estudiar a l’Escola del carrer de Balmes, 49. La visita a les diferents dependències del centre, explicada pels seus responsables, es va completar amb una exposició retrospectiva dels 150 anys d’existència de l’Escola. Després dels sis torns establerts per a la Jornada de Portes Obertes, va començar l’acte central de la jornada. A les set de la tarda, l’Aula Magna de l’Escola, amb capacitat per a més de 470 persones, va quedar petita per acollir els antics graduats i els seus acompanyants. A la mesa

E

El directori d’antics alumnes ja està en marxa Ja està en marxa el directori d’Antics UB a Internet. De moment, s’hi poden trobar les fitxes d’uns 300 antics alumnes amb les seves dades, incloent-hi una fotografia en el cas dels que ho desitgin. Poden formar part del directori els posseïdors del carnet d’antic alumne que vulguin i, d’altra banda, no hi figuraran les dades de ningú sense el seu permís. Tots els que tinguin el carnet d’Antic UB poden consultar el directori a través d’Internet introduint com a contrasenya el DNI i la data de naixement.

Descomptes en formació continuada Els posseïdors del carnet d’antic alumne gaudeixen, a partir d’ara, d’avantatges en matricular-se en cursos de Les Heures - Fundació Bosch i Gimpera Universitat de Barcelona. Concretament, tindran un 10% de descompte, amb un límit de 450 euros, en tots els cursos d’aquest centre de formació continuada.

presidencial, el director, Alfredo Rocafort, i quatre exdirectors de l’Escola (Luis Pérez Pardo, Vicente Baldó, Magín Pont i JoanFrancesc Pont), el degà i l’exdegà del Col·legi de Titulats Mercantils (Manel Ventura i Alfred Albiol), el president de la Reial Acadèmia de Doctors, Josep Casajoana, el president de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras, Màrius Pifarré, desaparegut recentment, i el president de l’Instituto de Auditores-Censores Jurados de Cuentas de España, Josep M. Gassó. Durant l’acte es va fer el lliurament de diplomes a tots els graduats i graduades abans de 1976. Després, el director d’Antics UB va donar la notícia que tots aquests graduats i graduades ja poden obtenir també el carnet d’Antic. Un sopar de gala a l’Hotel Princesa Sofía de Barcelona va cloure la vetllada.

34

La jornada del 19 de desembre s’inscriu en la política de relacions amb la societat, que constitueix un dels eixos d’actuació estratègica de l’Escola d’Empresarials. Des del 19 de desembre, l’Àrea de Direcció de l’Escola atén diàriament trucades dels antics alumnes de l’Escola i hi ha el projecte de crear una associació d’antics alumnes de l’Escola. Aquesta àrea de treball es trobarà entre les prioritats de qualsevol proper equip de govern, donat que l’Escola existeix en la societat barcelonina i en molts altres indrets a través dels seus graduats. El director de l’Escola va anunciar que en l’acte de graduació que s’organitza anualment es retrà homenatge als graduats que compleixin les noces d’argent de la seva promoció. Nous i antics graduats compartiran així aquesta jornada emblemàtica en la vida acadèmica de l’Escola.

Més fàcil per als nous llicenciats Els qui s’acaben de llicenciar a la UB el 2001 poden obtenir el carnet Antic UB a un preu més reduït si el demanen abans del proper 30 d’abril. El primer any només hauran de pagar una quota de 6 euros, en comptes de la quota anual ordinària de 27,05 euros.


antics ub

Parlen els Antics Amb l’objectiu de conèixer els Antics UB, anem publicant entrevistes fetes a persones que en teniu el carnet. Així, podeu explicar la vostra relació amb la Universitat i donar la vostra opinió sobre els Antics UB.

Ernest Moliner

aquella època hi havia uns mitjans gairebé manuals i em va ser molt útil el fet de tenir coneixements d’anàlisi de balanços, que em permetien interpretar-los. Després vaig començar a treballar a la secció de borsa

(Empresarials, 1967)

“La vista a l’Escola d’Empresarials actual va permetre descobrir les instal·lacions” que, a Espanya, arriba al gran boom a través del fons d’inversió el 1968. Quan es va començar a analitzar el mercat (fins llavors s’havia fet l’anàlisi fonamental basada en les empreses: balanços, comptes de resultats…), el fet d’haver estudiat estadística em va obrir les portes. Què el motiva més del carnet d’antic alumne?

El fet que ens podem retrobar. El fòrum al portal d’Antics, per exemple, és una possibilitat de trobades, jo hi confio. Hi ha un gran potencial entre els antics alumnes. Potser un dia al portal d’Antics hi haurà links amb associacions d’altres universitats, i s’establiran uns vincles molt interessants. Vostè va participar en la trobada d’antics alumnes celebrada al desembre a l’Escola d’Empresarials. Com va anar l’experiència?

La idea de retrobar-nos va ser fantàstica. Havíem perdut el contacte entre els companys. Fins i tot els organitzadors es van trobar que no podien comunicar amb molts de nosaltres perquè no tenien el domicili actual. Jo, per exemple, vaig tenir notícia de la trobada per un anunci que va aparèixer a La Vanguardia. Crec que molts dels que van faltar, va ser perquè no se n’havien assabentat. Jo vaig estudiar en un local al carrer Balmes, molt a prop de la plaça Letamendi. La visita a l’Escola actual va ser fantàstica per-

què em va permetre descobrir les installacions. Aquestes trobades desperten interès perquè signifiquen tornar a la joventut. Realment, va ser una època molt bonica perquè hi havia un esperit de lluita, de superació, de voler sortir d’aquella situació en què la Universitat i la societat estaven tancades si ho comparem amb ara. Li van servir, per a les seves activitats posteriors, els coneixements adquirits a la Universitat?

La Universitat em va servir per donar-me confiança en mi mateix i això és útil per a moltes coses. El que vaig aprendre m’ha servit de molt. Jo vaig començar a treballar en banca. En

35

Vostè sempre ha tingut inquietud per promoure diversos sectors del teixit social.

Sí. Jo vaig treballar a la Ràdio Arrels, la ràdio catalana de la Catalunya Nord, per obrir-la a catalans d’altres indrets geogràfics que no podien escoltar-la. Va ser a través del minitel. Vaig crear una missatgeria pública, amb la qual podies posar anuncis, i una de privada amb la qual podies rebre respostes. Servia per conèixer la programació de la ràdio, fer preguntes en entrevistes... Ara, amb Internet, no té sentit, però en aquell moment era una possibilitat de comunicar-nos dins els Països Catalans. La dificultat estava en la incompatibilitat entre les normes de cada Estat.


antics ub Els avantatges del carnet d’Antic Informeu-vos dels nous avantatges del carnet en el portal d’Antics: www.ub.es/anticsub/, on trobareu altres serveis a la xarxa. També podeu informar-vos-en a l’Oficina d’Antics. Tel.: 93 317 02 53. Fax: 93 317 07 63

FORMACIÓ

BIBLIOTECA

n UB Virtual 10% de descompte en els cursos, que apleguen tota la formació continuada i de postgrau a distància que s’impartia a través de Les Heures, l’Escola Virtual d’Empresa, l’Escola Virtual de Salut i UB Mèdia. www.ubvirtual.com

Els posseïdors del carnet d’Antic tenen dret al préstec dels llibres del fons de la Biblioteca de la UB. www.bib.ub.es

n Escola d’Idiomes Moderns Preus reduïts als posseïdors del carnet, com si els alumnes fossin estudiants o personal de la UB. www.eim.ub.es Tel.: 93 403 53 44 Internet: www.eim.ub.es

SERVEIS n Assegurança sanitària Els posseïdors del carnet d’antic alumne de la UB podran gaudir d’una assegurança d’assistència sanitària de condicions especialment avantatjoses, creada especialment per a ells gràcies a un acord entre SANITAS i UNIPSA. Més informació al tel.: 93 488 03 27; a./e.: unipsabarna@jet.es n Servei d’Esports 10% de descompte en el Servei d’Esports de la UB. Internet: www.ub.es/esports/ Tel.: 93 333 83 04

n Servei de Llengua Catalana 10% de descompte en els cursos generals i en els específics. www.ub.es /slc. Tel.: 93 403 54 78 n Coneixements d’informàtica La Universitat ofereix com a servei als seus antics alumnes, la possibilitat d’acreditar coneixements d’informàtica que posseeixen però dels quals no tenen titulació. Departament de Formació Externa - Borsa de Treball de la UB. Tel.: 93 403 58 73 www.ub.es/ofor/cfpweb/aptitud/aptitud.html ATENCIÓ PERSONALITZADA EN SERVEIS FINANCERS El Santander Central Hispano ha desenvolupat un nou concepte per a clients com els Antics UB. Un estil d’atenció personalitzada per a tots els socis d’Antics UB que es basa en el tracte personalitzat i en l’oferta de productes exclusius, en condicions preferents, fruit de l’acord de col·laboració entre Antics UB i Santander Central Hispano. OFERTA DE PRODUCTES Com a particular: Comptes corrents i d’estalvis Mitjans de pagament

n Assistència informàtica L’empresa Sosmatic atén consultes gratuïtes en línia des del portal als titulars del carnet d’Antic. A més, aquest col·lectiu obtindrà un 15% de descompte en la quota de client d’aquesta empresa, que dóna dret a serveis com ara reparacions d’avaries i atenció personalitzada.

n Odontologia i podologia Condicions especials a les clíniques Odontològica i Podològica de la UB, gestionades per la Fundació Josep Finestres. Clínica Odontològica Tel.: 93 335 80 54 Internet:www.ub.es/ORL/cbas1.htm Clínica Podològica Tel.: 93 336 26 52 93 336 26 60 Internet: www.ub.es/ORL/cbas1.htm Superhipoteques Supercrèdit personal Bestreta de nòmina Supercrèdit cotxe Com a professional: Pòlisses de crèdit Supercrèdit equipament Credilocal Renting Formació continuada. Crèdits de: Postgrau-màster

36

n Multicines Aribau Els antics alumnes tindran el descompte del dia de l’espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres als Multicines Aribau, emplaçats als números 5 i 8-10 d’aquest carrer. n Punt UB La botiga Punt UB, al carrer Balmes núm. 21, ofereix preus reduïts als posseïdors del carnet d’Antics. Hi trobareu productes de la Universitat, des de materials de llibreria i escriptori fins a diferents objectes de regal. Balmes, 21. Tel.: 93 403 53 78 n Teatre Nacional 20% de descompte sobre el preu de taquilla al Teatre Nacional de Catalunya durant aquesta temporada 2001- 002. Cada carnet dóna dret a dues localitats. Matrícula i material docent Ordinador Idiomes a l’estranger Intercanvi a l’estranger

A partir d’ara, una professional qualificada posarà al vostre servei tota la seva experiència financera per donar un assessorament personal, ampliar informació i atendre qualsevol dubte: Laia Villahoz Fernández Telèfons: 93 401 11 00 / 93 401 12 58 Lvillahoz@bancosantander.bsch.es


SOL·LICITUD DE CARNET D’ANTIC ALUMNE

Març 2002

• Per tal de poder sol·licitar el carnet d'Antics UB cal haver acabat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona. • Rebràs el teu carnet, amb validesa per a un any, al cap d'un mes del càrrec bancari. • Quota anual 27,05 €. Cognoms

Nom

Adreça Població

Codi postal

DNI

Província Sexe (h / d)

Telèfon Data de naixement (dd/mm/aaaa) Any

Titulació Dades bancàries

Signatura entitat

oficina

dígit control

núm. compte corrent

T’interessaria estar inclòs en un directori d’Antics per a ús exclusiu d’aquest col·lectiu? Sí No Com has conegut la possibilitat de fer-te el carnet? Revista Web Un amic Diari Altres ANTICS UB Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r 2a. 08007 Barcelona. Telèfon: 93 317 02 53. Fax: 93 317 07 63 A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es http// www.ub.edu/anticsub Les dades que ens facilitis seran incorporades al nostre fitxer automatitzat d’antics alumnes. Si vols accedir o bé rectificar o cancel·lar aquestes dades, pots adreçar-te per escrit a Antics Alumnes. Universitat de Barcelona, en compliment del Reial Decret 1332/1994, de 20 de juny.


formació continuada

En aquestes pàgines us anirem presentant alguns dels màsters i postgraus de les divisions de la Universitat de Barcelona, en aquest cas de la de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

Màster en Economia i Regulació de Serveis Públics

l passat gener va començar a impartir-se a la UB el Màster en Economia i Regulació de Serveis Públics. Es tracta de la primera titulació d'aquest tipus que

E

neix patrocinada pels organismes espanyols més importants en aquest àmbit, com la Comissió Nacional de l’Energia, la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions o l’Agència Catalana de l’Aigua. Com a tret característic destaca que l’alumnat procedeix íntegrament de països llatinoamericans. En aquesta primera promoció les nacionalitats amb un major nombre d’estudiants són Argentina, Perú, Colòmbia i Brasil, encara que hi ha alumnes de fins a una vintena de països. Els estudiants poden sol·licitar beques de la Fundació Carolina. Aquesta nova titulació vol respondre a la necessitat de formar experts per treballar en el context actual en què els monopolis públics han estat substituïts per un nou entorn basat en la concessió de llicències per al proveïment de serveis, la regulació dels preus de l’operador dominant i la vigilància de la competència. El màster tindrà lloc a la Facultat d’Econòmiques del gener al maig i consta de 220 hores teòriques i 80 de pràctiques. Les classes aniran a càrrec de professorat

de la UB i altres universitats espanyoles, així com de professionals que treballen en diversos organismes reguladors de serveis públics. A més de les classes, el màster també constarà de cicles de conferències i seminaris. Els alumnes, que hauran de realitzar un treball d’investigació, faran una estada d’una setmana a Brussel·les i Bruges per entrar en contacte amb organismes i experts de la UE. Així mateix, seguiran pràctiques de dos mesos en organismes reguladors de serveis públics a Espanya. El màster s’emmarca en les activitats del grup de recerca en Polítiques Públiques i Regulació Econòmica, creat en els anys noranta, que té dues línies d’investigació principals: la formació i avaluació de polítiques i l’anàlisi del paper del mercat i de l’Estat, en particular l’anàlisi de la regulació dels serveis públics de xarxa.

Per a més informació: 93 402 90 10 / 93 402 19 47

Màster en Hisenda Autonòmica i Local nguany té lloc la primera edició del Màster en Hisenda Autonòmica i Local, després d’haver estat impartit com a postgrau durant catorze edicions. El curs, codirigit pels catedràtics Joaquim Solé Vilanova i Antoni Castells Oliveres, va ser al seu moment la primera titulació d’aquest tipus impartida a Espanya i actualment continua sent capdavantera. Aquest postgrau va sorgir en el si del Departament d’Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari de la UB, en el qual hi ha una gran tradició de recerca i docència en temes de finançament autonòmic i local. Al llarg de les catorze edicions com a postgrau s’ha comprovat que el estudiants responen bàsicament a tres tipus de públic.

E

D’una banda hi ha els acabats de llicenciar que busquen una especialització. Per a aquests estudiants resulta especialment interessant la possibilitat de fer pràctiques que ofereix el màster. “Procurem, per a aquestes pràctiques, ajuntaments de grandària mitjana, prou grans perquè la tasca tingui un caràcter professional, però alhora que no tinguin unes dimensions excessives que impedeixin fer-se una idea global de l’Administració” explica el professor Solé Vilanova. Un altre tipus d’alumnes són els que ja treballen a l’Administració i volen promocionar-se, i finalment hi ha els que posseeixen un nivell d’interventor i coneixen la feina diària però volen adquirir una visió global. En aquest darrer sentit, el professor

38

Solé Vilanova emfasitza que el màster persegueix donar aquesta visió global, no aprofundir en determinats aspectes molt concrets, i que busca la capacitat d’anàlisi, de contrastar idees. Pel que fa a la metodologia, es basa en classes i seminaris, aquests darrers preparats pels mateixos estudiants amb la supervisió d’un professor. Per tal d’obtenir el títol cal superar els exàmens de les diverses matèries i fer un treball final. A més, també s’organitzen debats amb càrrecs de l’Administració i només amb la presència dels alumnes del màster. El màster, en el qual col·laboren la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, ha tingut en aquesta


formació continuada

edició molta demanda per part d’estudiants que havien fet prèviament el postgrau. Això indica un grau de satisfacció que la direcció del màster atribueix a diversos factors. En primer lloc, a una exigència en la mateixa organització del màster i en els mecanismes d’avaluació. “Pel que fa al professorat, que es compon majoritàriament de docents del Departament i de càrrecs de l’Administració, es persegueix que estigui motivat, més que en el nivell econòmic, per la bona organització del curs i, sobretot, per la

relació gratificant amb els estudiants”, apunta el professor Solé Vilanova. Aquesta preocupació per l’exigència i la qualitat, segons la direcció del màster, està en la línia del treball en formació continuada que s’està fent a la divisió de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials de la UB. Per exemple, treballant en el sentit d’establir unes pautes d’avaluació que garanteixin una qualitat determinada en totes les titulacions.

Per a més informació: 93 403 58 92 / 93 402 18 12

Màster en estudis internacionals l Màster en Estudis Internacionals s’imparteix des del curs 1989-1990. Depèn del Departament de Dret i Economia de la UB i consta de 35 crèdits distribuïts en dos cursos acadèmics. La direcció està a càrrec de la catedràtica Victòria Abellán Honrubia i la cap d’estudis és la professora M. José Gomara Sánchez, i condueix a l’obtenció d’un titol de postgrau (màster) atorgat pel rector de la UB. L’objectiu docent és l’aprofundiment en el coneixement de la societat internacional a través d’un mètode interdisciplinari, que capaciti per a l’anàlisi i la comprensió de la complexa estructura institucional i de relacions que configura l’actual societat internacional. Amb aquesta finalitat, les matèries que s’imparteixen durant el primer curs són: Història Universal Contemporània; Economia Internacional; Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals; Institucions i Dret Comunitari Europeu. A partir d’aquesta formació pluridisciplinària, la docència se centra en dos àmbits concrets que constitueixen les dues especialitats a les quals es pot optar en el segon curs: Organitzacions Internacionals i Cooperació Internacional per al Desenvolupament; i Dret Comunitari Europeu i de la Unió Europea. El Màster es dirigeix a llicenciats universitaris o amb un títol equivalent expedit per

E

un centre d’ensenyament superior. Des de la primera edició l’han cursat 232 alumnes, dels quals 151 són de nacionalitat espanyola. Respecte a la nacionalitat, els alumnes estrangers es distribueixen de la forma següent: 16 procedents d’Estats membres de la Unió Europea (Bèlgica, Dinamarca, Grècia, Holanda, Itàlia, Portugal, Regne Unit); 1 de Polònia; 44 procedents d’Amèrica Central i Amèrica del Sud (Argentina, Brasil, Colòmbia, Xile, Perú, Veneçuela); 14 de Mèxic; 5 dels Estats Units; 1 del Japó. Les classes s’imparteixen a la Finca Pedro Pons i a la Facultat de Dret. Pel que fa a la titulació universitària de procedència, els alumnes es distribueixen en les llicenciatures següents: Dret (90); Història Contemporània i Geografia i Història (32); Ciències Econòmiques (28); Ciències Polítiques i Relacions Internacionals (28); Administració d’Empreses (15); Traductors i Intèrprets (14); Periodisme (11); i 14 en altres llicenciatures (Filologia, Medicina, Antropologia, Sociologia, Turisme, Negocis Internacionals, Art). Pel que fa a les sortides professionals, el Màster no està orientat per accedir a una professió en concret. El que es pretén és oferir un alt grau de formació i informació en un àmbit el coneixement del qual normalment està parcel·lat entre diverses titulacions d’ensenyament superior; la peculiaritat del Màster consisteix en la

integració d’aquests coneixements. En la pràctica, les sortides professionals més freqüents dels titulats són com a: funcionaris en organitzacions internacionals, professors d’universitat, assessors en política internacional i en avaluació de projectes de cooperació, així com el lliure exercici de la professió en àmbits internacionals (empreses, contractes...).

Informació i secretaria: Departament de Dret i Economia Internacionals, Facultat de Dret UB Elisabeth Rubio Santos Av. Vallvidriera, 25. - Tel. 93 2054516

Consulteu tota l’oferta de doctorats i postgraus de la UB a: www.ub.es/acad/tercer

39


formació continuada

Ciències de la Salut a Les Heures i l’EVS d’una empresa o una institució en concret. Per exemple, s’està treballant per oferir un curs virtual en guies clíniques i procediments d’infermeria que es desenvolupa presencialment en un centre hospitalari de Mataró. Un altre cas és l’adequació d’alguns continguts de les titulacions per oferir-les en altres països, per exemple a Amèrica Llatina, una àrea geogràfica amb la qual existeix especialment contacte desde Les HeuresFundació Bosch i Gimpera i l’EVS. La necessitat d’oferir una formació continuada on line en l’àrea de Ciències de la Salut va cristal·litzar, l’any 2000, amb el naixement de l’Escola Virtual de Salut, arran d’un acord entre la UB i el Consorci Hospitalari de Catalunya, que agrupa més de 60 centres sanitaris dependents d’autoritats municipals i fundacions sense ànim de lucre. Es tracta, doncs, d’un exemple de col·laboració amb entitats que poden ser

a formació continuada en Ciències de la Salut s'ofereix tant amb caràcter presencial com a distància des de Les Heures-Fundació Bosch i Gimpera-Universitat de Barcelona i des de l'Escola Virtual de Salut (EVS). Es tracta d’una àrea de coneixement amb una tradició important en formació continuada, que actualment tendeix a la semipresencialitat, a l’hora d’impartir els continguts, i a incentivar el contacte amb empreses i institucions sanitàries, a l’hora de programar els cursos. El director de l’EVS i responsable de l’Àrea de Ciències de la Salut a Les Heures-Fundació Bosch i Gimpera, Josep Roma, explica que el tipus de públic que s’interessa per la formació continuada en ciències de la salut és heterogeni. D’una banda, hi ha els nous llicenciats que busquen una major especialització, per exemple en camps com la psicologia o la farmàcia, entre molts d’altres. De l’altra, hi ha els professionals d’àmbits com la biomedicina, que volen reciclar-se en una tècnica nova o algun aspecte concret. L’oferta de Les Heures-Fundació Bosch i Gimpera i l’EVS per als professionals de les

L

Ciències de la Salut consta de tota una sèrie de màsters i postgraus, juntament amb alguns cursos de caràcter més concret com ara seminaris. En aquestes pàgines figura el llistat de l’oferta de Les Heures-Fundació

Actualment es tendeix a la semipresencialitat a l’hora d’impartir els continguts Bosch i Gimpera i l’EVS en màsters i postgraus. Sovint hi ha la versió de màster i postgrau en la mateixa matèria, de manera que es pot optar per un dels formats segons els interessos de cadascú pel que fa, per exemple, al nombre d’hores del curs.

Respondre a les necessitats El professor Roma explica que una de les línies de treball és incentivar els cursos creats ad hoc per respondre a les necessitats

40 40

Màsters Curs Autoformatiu en Atenció Primària de Salut Bioètica i Dret. Problemes de Salut i Biotecnologia Drogodependències Gerontologia Social Aplicada Gestió de Centres i Serveis de Salut Medicina Avaluadora

Postgraus Curs Autoformatiu en Atenció Primària de Salut Gestió de Centres i Serveis de Salut Direcció i Gestió de Residències Geriàtriques Curs Autoformatiu per a Diplomats en Infermeria Gestió de l'Atenció Primària


formació continuada

començarà el proper mes d’abril). En ambdós casos són titulacions que neixen arran de l’experiència de cursos presencials i que es poden cursar com a màster i com a postgrau. Altres cursos a distància són, per exemple, el de drogodependències, nascut també després de la versió presencial, i un postgrau per a diplomats en Infermeria.

A l’hora de programar els cursos s’incentiva el contacte amb empreses i institucions sanitàries

els primers usuaris de formació continuada adreçada als membres del seu personal. Els cursos de l’EVS es fan en un campus virtual on els alumnes troben materials amb el contingut de les matèries i de caràcter autoformatiu, elaborats amb la col·laboració de pedagogs. Hi ha recursos com el chat compartit pels altres estudiants i un correu electrònic perquè l’alumne pugui estar en contacte en tot moment amb el professor tutor. Aquesta figura del tutor adquireix molta importància en el campus virtual, atès que ofereix orientació, guia i suport, per exemple aportant nous continguts o dinamitzant l’aprenentatge. Hi ha un servei de suport per a l’ús del campus virtual, de manera que els estudiants poden demanar ajut en la utilització de les eines del campus, així com assistència per a problemes tècnics. El professor Roma emfasitza que tots els cursos de l’EVS tenen algunes sessions presencials, entre les quals hi ha sempre un examen final. De fet, Josep Roma opina que s’avança vers una semipresencialitat en l’àrea de ciències de la salut. És a dir, que no hi haurà cursos completament virtuals i que els de caràcter presencial també constaran d’activitats a distància a través de la xarxa. Dos dels cursos capdavanters de l’EVS són el d’Atenció Primària de Salut i el de Gestió de Centres i Serveis de Salut (que

Altres ofertes formatives de Les Heures-Fundació Bosch i Gimpera són el Curs de Gestió de Residències Geriàtriques, en versió presencial o a distància, i el Programa Superior de Formació Farmacèutica, integrat per 25 seminaris que consisteixen en sessions curtes sobre temes específics. Els interessats poden matricular-se en un seminari determinat i, per a les empreses o institucions, hi ha la possibilitat d’una matrícula conjunta en tots els seminaris de manera que després poden adreçar els diversos membres del seu personal al seminari que sigui més adequat per a la tasca de cada persona concreta.

Projectes S’està treballant per oferir, el proper any acadèmic, un curs sobre comunicació en l’àmbit de la salut. Es tracta d’estudiar la relació metge/malalt i hi col·laboraran, per exemple, psicòlegs que treballen en centres hospitalaris. La intenció és que tingui un caràcter molt pràctic, fins i tot amb la participació d’actors com a malalts simulats. Un altre curs en què es treballa per oferir-lo properament estarà dedicat a l’"Hospital Verd", per al qual s’està col·laborant amb experts en ecologia i amb els Departaments de Medi Ambient i de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat. Tractarà de la gestió mediambiental als centres hospitalaris i estudiarà aspectes com el tractament de residus i deixalles que presenten una problemàtica específica o l’estalvi d’energies.

41 41

Màsters Medicina de les Assegurances Curricular en Medicina d'Urgències i Emergències Psicologia Clínica a l'Hospital General: Un Enfocament Interdisciplinari Bioètica i Dret. Problemes de Salut i Biotecnologia Dermofarmàcia i Cosmetologia Drogodependències Gerontologia Social Gestió Clínica i Assistencial d'Atenció Primària Gestió Empresarial per a la Indústria Farmacèutica i Afins Gestió Hospitalària i de Serveis Sanitaris Gestió de Serveis d'Infermeria Ortopodologia Psicogerontologia i Neurociències Aplicades Psicologia Forense i Criminal Traumatologia de l'Esport Treball Clínic i Salut Mental Tècnica Ortopèdica Valoració del Dany Corporal

Postgraus Biomecànica de l'Aparell Locomotor Dermofarmàcia i Cosmetologia per a Medicina i Cirurgia Introducció a la Medicina de l'Educació Física i l'Esport Direcció i Gestió de Residències Geriàtriques Acupuntura Cures d'Infermeria al Malalt Crític Infermeria Quirúrgica Medicina Clínica Preventiva Medicina Homeopàtica Medicina Naturista. Atenció Primària en Salut Musicoteràpia Salut Laboral i Medicina Avaluadora Psiquiatria Forense i Criminal Tecnologia Farmacèutica Industrial: Aplicació a la Fabricació i el Control de Medicaments Sòlids d'Administració per Via Oral Terapèutica i Formulació Dermatològica

Més informació: www.heures.ub.es/ www.salud.ubvirtual.com/ca/


llibreria ub TIEMPOS, TRABAJOS Y GÉNERO

ESTUDIOS DE FONÉTICA EXPERIMENTAL

Cristina Carrasco (ed.) Universitat, 10 Publicacions de la Universitat de Barcelona 17 × 24/ 253 pàg. ISBN: 84-475-2646-1

Núm. XI, 2001 Laboratori de Fonètica-Divisió de Ciències Humanes i Socials-Facultat de Filologia Publicacions de la Universitat de Barcelona 17 × 24 / 254 pàg. ISSN: 1575-5533

Els treballs que es recullen en aquest volum –corresponents a les ponències presentades a les jornades del mateix nom– reflecteixen l’avenç aconseguit en les últimes dècades pel que fa a l’enfocament teòric i a l’establiment de noves categories analítiques per a l’estudi dels treballs de les dones, l’ús del temps i les relacions de gènere.

Aquesta revista és un punt de trobada i difusió de treballs sobre fonètica realitzats amb metodologia experimental. En aquest volum presenta estudis sobre la prosòdia –tres sobre qüestions d’accents i tres més sobre entonació– relacionats amb el castellà, el català i l’anglès. També ofereix tres estudis sobre el vocalisme i un sobre aspectes consonàntics, a més de dues ressenyes de llibres recentment publicats.

ACTA HISTORICA ET ARCHAEOLOGICA MEDIAEVALIA

DES DE LA FRONTERA Castells medievals de la Marca Edicions de la Universitat de Barcelona Biosca, E.; Vinyoles, T.; Xortó, X. 21 × 29,7 / 348 pàg. ISBN: 84-8338-300-4

Núm. 22. Vol. II. Any 2001 Homenatge al Dr. Manuel Riu i Riu Dept. d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica Publicacions de la Universitat de Barcelona 17 × 24 / 814 pàg. ISSN: 0212-2960

Aquest llibre oferix al lector una panoràmica de les terres catalanes que van ser frontera amb l’Islam durant els segles X i XII i la seva evolució posterior fins al segle XVI. Alhora, l’acosta a la vida i els conflictes dels homes i dones dels temps medievals: la gent que va colonitzar la terra i la va continuar treballant i defensant al llarg del temps.

Darrer dels dos volums en homenatge al Dr. Manuel Riu i Riu amb motiu de la seva jubilació. La publicació, de la qual va ser cofundador l'any 1980, i codirector fins a 1993, vol reconèixer una trajectòria de gairebé cinquanta anys de dedicació a la recerca i a la docència. La resposta del medievalisme català, hispànic i internacional ha superat les expectatives previstes.

TRATAMIENTO DEL LENGUAJE NATURAL

ANÁLISIS GRÁFICO Y REPRESENTACIÓN GEOMÉTRICA Cabezas Gelabert, L.; Ortega de Uhler, L.F. Col·lecció UB, 55 Edicions de la Universitat de Barcelona 21 × 29,7 / 236 pàg. ISBN: 84-8338-294-6

Tecnología de la lengua oral y escrita Martí, M.A. i Llisterri, J. (ed.) Col·lecció UB, 53 Edicions de la Universitat de Barcelona 17 × 24 / 207 pàg. ISBN: 84-8338-282-2

En aquest text, adreçat als estudis superiors d’art i disseny, es desenvolupen i analitzen les relacions existents entre l’art i la geometria al voltant de dos conceptes particulars: el de l’anàlisi gràfica i el de la representació geomètrica. El text no es limita al tractament dels aspectes geomètrics sinó que també es relaciona amb qüestions històriques, estètiques i professionals.

Les tecnologies lingüístiques permeten disposar d’una sèrie d’eines que faciliten l’ús del llenguatge com a mitjà de comunicació. La demanda creixent de sistemes com ara Internet, informació multilingüe traduïda a la pròpia llengua, dictar un text i corregir-ne l’ortografia i la gramàtica... en el context de la societat de la informació i del coneixement, fa que el de les tecnologies lingüístiques sigui un camp en expansió.

Podeu fer comandes d’aquestes obres a través de les pàgines Internet d’Edicions UB i del Servei UB, i del Servei d’Informació i Publicacions: www.edicionsub.com i www.ub.es/spub/sipub.htm Un altre lloc on podeu adquirir-les és el Punt UB ubicat al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també trobareu tot tipus de productes de la UB, com ara material de llibreria o objectes de regal

42


U UNIVERSITAT DE BARCELONA

B

Santander Central Hispano col路labora amb Antics Alumnes



launiversitat19