Personatges

Imatge: Sílvia Poch

Irena Visa és @lafilla a Instagram. Una banyolina que fa 18 anys que viu a Barcelona que darrerament no para de presentar projectes.

Has guanyat la convocatòria de residència de Lo Pati i Bòlit amb el projecte “Ha plogut o han regat”! "Ha plogut o han regat" és un projecte que fa un temps que vaig desenvolupant. Va començar a gestar-se quan, en començar a viure a Barcelona ara fa 18 anys, em costava entendre per què a vegades el terra era moll sense que hagués plogut.

Vaig començar a qüestionar-me moltes de les hipòtesis que fem en relació amb una causa (pluja) i un efecte (terra moll) i vaig començar a intentar alterar-les. Deixava excrements de cabra banyolina als carrers de Barcelona o canviava les fulles d'un arbre de Correus per les d'un arbre del barri de Guèmol.

Així va començar aquest projecte, que s'ha anat adaptant als llocs per on ha passat i ara el vull adaptar al paisatge Ampostí. Estaré un mes, al novembre, instal·lada en aquesta residència, al mig dels arrossars del Delta de l'Ebre. En tinc moltíssimes ganes! meva feina a Banyoles. Vull que sigui un homenatge al museu i, sobretot, a les seves vitrines.

També faràs una intervenció que al Museu Arqueològic de Banyoles? Sí! A partir del 2 d’octubre es podrà veure. He passat tot aquest estiu treballant-hi i és la primera vegada que ensenyo la Per què "@lafilla?” Quan era petita molta gent em coneixia per ser la filla d'en Visa, el fotògraf . "Ets la filla del fotògraf" va passar a ser una característica més del que jo era . Quan vaig marxar a viure a fora, vaig pensar que era una bona manera de no perdre aquest petit homenatge al meu pare, aquesta referència, i a les xarxes socials vaig seguir fent servir aquesta fórmula . Tot i això no és el meu nom artístic, és només un nom per a internet .

No ets fotògrafa? Soc llicenciada en Comunicació audiovisual, però després em vaig seguir formant com a escultora. Més tard vaig fer un màster en Belles arts i ara estic a punt de començar el doctorat.

En la meva pràctica artística treballo a partir d'idees, de conceptes, que després formalitzo de la manera que penso que més convé.

Diria que soc una persona curiosa i, com que he après diferents tècniques i disciplines, sense excel·lir amb cap d'elles soc capaç d'imaginar-me possibles resultats i portar-los a terme. Un bon exemple és el projecte seleccionat per a la Biennal de Girona d'aquest any, titulat "Això no és res". Vaig treballar amb una foneria de bronze a Banyoles, la foneria Fabce, per fer una peça. Ells en saben molt i jo sabia que era possible fer-ho, gràcies a les meves nocions d'escultura. Amb la fotografia passa el mateix, conec les eines i les possibilitats i, quan cal, faig servir la foto en els meus processos, però mai m'he sentit fotògrafa.

De manera directa o indirecta, Banyoles sempre ha estat molt present en tots els treballs que he fet i, últimament també he trobat grans artesans a la comarca que m'ajuden a formalitzar totes aquestes idees. I sobretot aquí hi tinc molts amics que m'inspiren. Si voleu, vegeu els meus projectes a www.irenavisa.com.

Moltes gràcies i molta sort amb tots els projectes! A vosaltres!