1 minute read

La veu jove

L'aeroport, un rescat encobert

Aquestes últimes setmanes s’ha tornat a evidenciar la poca importància que es dona als espais naturals i a la protecció del territori del nostre país, i és que parlar d’ampliar un aeroport en aquest context hauria de ser impensable.

Advertisement

Les llacunes del delta del Llobregat són un espai natural que ja està molt castigat per la urbanització i les grans in-

ÒNIA

P E R R U Q U E R I A

Cta. Fontcoberta, 52 - Melianta 605 393 436 perruqueria.sonia

fraestructures que l’envolten, entre les quals destaquen el port de Barcelona i l’aeroport del Prat. Pretenen, doncs, atemptar contra un dels espais amb més biodiversitat de la península; el segon sistema deltaic més important de Catalunya. De fet, la Comissió Europea ja ha obert dos procediments d’infracció contra l’Estat espanyol per deixadesa en la preservació del delta del Llobregat i pels incompliments en la darrera ampliació de l’aeroport.

A aquesta destrucció d’ecosistemes i de l’entorn s’hi suma el context de crisi climàtica actual. El port de Barcelona i l’aeroport del Prat ja emeten 12,8 milions de tones de CO₂ cada any (quatre veganes les emissions de Barcelona). Així i tot, es pretén ampliar un espai que encara contribuirà més a l’emergència climàtica, cavant, de fet, la tomba del mateix aeroport: les previsions científiques alerten que les seves pistes seran inundades pel Mediterrani d’aquí a 100 anys. Queda clar, doncs, que aquest no és un projecte d’interès general, sinó que busca satisfer els interessos de grans empreses constructores d’infraestructures i d’Aena, el 49% de la qual està en mans privades, sobretot d’entitats financeres i grups d’inversió. El que vol la gestora aeroportuària, doncs, és acontentar els seus accionistes. Es calcula que amb l’ampliació les tarifes que Aena rep de les aerolínies pels serveis de la seva xarxa d’aeroports s’arribaria als 70 milions, augmentant els dividends per l’accionariat.

Des de la plataforma Zeroport denuncien que l’empresa “fa una projecció de trànsit irreal per acontentar accionistes i perquè no marxin. És una forma de rescat encobert”, i demanen que es prioritzin modes de transport més utilitzats pel conjunt de la població i més sostenibles, com el ferroviari.