pàg

Tribuna: Per què una fàbrica de creació?

Traça - Grup promotor de la Fàbrica d’arts i creació de Ripollet

Aquests dies que encetem el debat públic sobre la necessitat d’un equipament cultural innovador, transgressor i posat a disposició, especialment, de la gent jove, agraïm la possibilitat de fer servir aquesta plataforma per començar a debatre que pot significar per Ripollet la posada en marxa d’una fàbrica d’arts i de creació. Quan tots som més conscients que mai de les coses que hem perdut amb la Covid-19, no només personalment sinó també com a societat (drets, relacions, formes d’organització) proposem començar la reconstrucció des del món de la cultura. Proposem fer servir la cultura com a eina de cura. Com? La cultura és un element articulador clau. La cultura ens defineix com a col·lectiu, ens transforma, en ajuda a la convivència. La cultura ens ensenya a mirar, a escoltar i a sentir. I tot això ho necessitem ara, més que mai.

Evidentment, hi ha molts camins per on transitar i per on desenvolupar projectes culturals. La Fàbrica d’arts i creació de Ripollet és un projecte global. I ho és perquè és un espai on el veïnat, cada col·lectiu ciutadà, cada persona creativa podrà desenvolupar els seus projectes, perquè les persones no seran espectadores seran creadores. Les persones que es vinculin a la Fàbrica de Creació de Ripollet no han de ser subjectes passius que reben “lliçons” d’algú que se suposa que en sap més, les persones que es vinculin a la Fàbrica d’arts i creació de Ripollet són actives perquè proposen idees, proposen com realitzarles i proposen com explicar-les a altres persones. Aquests dies que encetem el debat públic sobre la necessitat de la Fàbrica d’arts i creació de Ripollet hem compartit amb joves, mestres, artistes, periodistes i activistes els seus projectes artístics a Ripollet. Molts d’ells podrien desenvolupar-se més fàcilment i arribar a més persones si estiguessin acompanyats de l’estructura física i de personal que faciliti la seva feina, el seu pensament, el seu camí. Aquest és el sentit de la Fàbrica, acompanyar en la creació, estimular la creació i eliminar els pals a les rodes amb què es troben molt sovint els projectes culturals per desenvolupar-se. La Fàbrica busca

millorar la comunicació, millorar la col·laboració entre actors culturals (persones, entitats i empreses), però també estimular un sector econòmic i

de desenvolupament de la ciutat molt important. Aquests dies en continuarem parlant. Us animem a compartir aquest debat. Envieu-nos un correu electrònic a gruppromotor@lafabricadarts.org i us incorporarem a la relació de persones interessades en participar. I si voleu sumar-vos al grup de treball actual, contacteu també a través de la mateixa adreça electrònica.

Bústia: A l’Ajuntament

Salvador Gorina Díaz

En el món dels serveis empresarials es diu que rebre queixes per part de la ciutadania i clients són un regal. Es dedueix que una queixa justificada i argumentada, es convertirà en una millora del servei o producte que s'ofereix. Feta aquesta introducció humil i constructiva, passo a detallar l'accés a les meves queixes. Es tracta de dues instàncies, en part reiteratives (data 11/10/19 amb registre 2019/16789 i data 20/04/21 amb registre 2021/5592) i que, malgrat haver-hi insistit, no he rebut cap resposta oficial ni d'entitat.

Les instàncies estan dirigides a l'Àrea de Mobilitat i fan referència a reparacions i millores

a la via pública que beneficien l'autonomia d'un determinat col·lectiu de persones amb discapacitat sensorial; i que, a més, aporten valor afegit a la nostra ciutat. En conseqüència, finalment, confio de rebre resposta i que es realitzin les reparacions i millores al·ludides a ambdues instàncies. Moltes gràcies.

Veus: Citius, altius, fortius...

Jordi Allepuz

Aquest estiu hem pogut veure els jocs Olímpics de Tòquio a les pantalles de la televisió. Gràcies a les transmissions, hem gaudit de les diferents disciplines esportives i també hem pogut meravellar-nos de les virtuts dels esportistes i les esportistes que hi han participat. Un esdeveniment únic, el més important cada quatre anys, i molt per sobre dels mundials de qualsevol especialitat.

Fins a quin punt la canalla que es mira amb interès aquestes competicions, practiquen algun esport extraescolar i s'emmirallen en els atletes que hi participen? Quina percepció tenen de la competició com a tal? I sobretot, quina lliçó en treuen de les victòries i les derrotes dels esportistes? Molts pares i mares voldrien que els seus fills o filles acabessin convertint-se en professionals. És beneficiosa la pressió que s'aplica a la canalla per aconseguir l'èxit esportiu? I no només a l'esport.

La pràctica professional no és precisament l'entorn més adequat per a inculcar la generositat i la feina en comú: la feina en equip. Tot i que es tracta només d'esport, la cultura que envolta les elits, fomenta els comportaments egoistes i ressalta allò que s'aconsegueix de manera individual més que els vincles entre els integrants de l'equip. Una de les conseqüències lamentables d'això és l'obsessió per la fama en termes mercantils i socials, la qual cosa infla els egos d'un grapat de jugadors i causa estralls en el més important: el treball col·lectiu.

La força o el poder d'un equip, s'aconsegueix quan cadascun dels seus integrants renuncien a l'interès personal a canvi del bé col·lectiu. Quan un component de l'equip no força una acció, ni intenta imposar la seva personalitat a l'equip i el jugador manifesta de manera plena els seus dots com a atleta, just aquí, és quan l'equip surt guanyant. Els practicants i el seu entorn, obsessionats a engreixar les marques personals, malmeten les possibilitats del col·lectiu. Molt sovint es pot observar que gran quantitat de pares i mares no coneixen els requisits que ha de complir un atleta per a exercir-se reeixidament en el seu esport, exigint en alguns casos càrregues extres d'entrenament que no es corresponen amb l'edat ni el nivell de maduresa o desenvolupament del nen o nena o amb l'exigència física que requereix la modalitat esportiva.

Especialment a la infància i a l'adolescència és quan les conductes dels que envolten a la canalla, adquireixen major influència en la motivació i les

obligacions cap a l'esport, fet que converteix als entrenadors, entrenadores, pares i mares, en les principals guies dels infants i adolescents en la pràctica de l'esport de manera responsable i col·lectiva. Després, quan s'és adult, la seva experiència pot acabar sent molt determinant en el seu comportament en la vida adulta.

En aquests darrers jocs, entre altres coses, s'ha volgut convèncer als esportistes i el seu entorn, que la pràctica de l'esport no sigui tan individualista. Per aquesta raó s'ha inclòs una nova paraula en el lema que fra Henri Didon va prestar al Baró de Coubertin: Citius, altius, fortius... -i ara- Communiter! Més ràpid, més alt, més fort... -i ara- Junts!

Per sobre de l'interès individual, l'interès col·lectiu! Sempre!

Participa! Ens pots fer arribar les teves cartes, amb el nom, DNI i telèfon, al correu electrònic revistaderipollet@gmail.com o a la redacció (C.del Sol 35, 1r pis). Màxim 120 paraules.

Observatori Més a la web

Un lector ens envia aquesta fotografia d’una de les pancartes que l’Ajuntament ha posat als terrenys on s’ha de fer la residència i ens pregunta: “Quan són les eleccions municipals?”. Ens recorda que ja hi va haver un cartell durant molts anys anunciant la residència que mai va arribar i posa en dubte que siguin necessaris aquests cartells, “volem la residència no més propaganda”.

De l’11 al 17 d’octubre

El Mercat se suma a la venda per internet i el lliurament a domicili

El Palau Ausit aplega 25 escaquistes al primer torneig de partides llampec

Ainhoa Otero: “Són textos engrescadors i curts, els lectors empatitzen i em demanen més”

Un mural al parc Maria Lluïsa Galobart per enfortir l’esperit de la Maragall

revistaderipollet.cat

2.154

pàgines vistes

2.347 seguidors 2.336 seguidors 2.811 seguidors

La Vinyeta