REFLEXIONS SOBRE ART LA INNOVACiÓ I LA REALITAT ARTíSTICA Joan CROUS i VIDAL Opi,
A l'abril del 1959,al Cercle de Belles Arts de Lleida el catàleg de la meva primera mostra de pintura així estava encapçalat: "Pintura és color! art, línia; línia, ritme; ritme moviment". Més avall es llegeix;: "impulsat per aquestes forces eternes i incomprensibles, forma, llum, color, ritme i moviment ..... L'any 1960, en l'exposició de dibuixos, el catàleg deia així: "La major manifestació de la forma és assenyalada per l'essència dels límits; sens això no pot existir l'absolut" Aquest arriscat caminar per l'enrevessat angost artístic, m'ha portat a estimar cada vegada més el treball i poder comprendre'!. El vertader esperit del treball és asserenat, organitzat i didàctic; de manera que t'apropi a les coses amb molt respecte i estimació; pel que fa al treball, és amor, i també patiment, i també solitud escollida; molt pitjor és estar envoltat de milers d'éssers la manifesta solitud dels quals és veritablement esfereïdora. Personalment, sóc molt cerebral, mai he cregut en les muses ni en la inspiració: inspiració anàloga a idea.Aquesta, ha de resoldre's mitjancant l'ofici, el treball pensat; però també sé que si pintar és un ofici, al quedar-se sol, aquest és inert; es tracta assolir l'ànima a través de la sensibilitat; és així com neixen els valors estètics que no són merament subjectius, són una realitat aparent manifestant-se a través dels sentits; i aixi és quan aquests valors estètics tenen caràcter contemplatiu. Resumint: l'obra d'art ve de l'artista i va al públic; per tant porta un "missatge". Quan aquest missatge aconsegueix commoure'ns, mereix el nom "d'obra d'art"; això no obs-
tant, "aquesta" ha de posseir certes propietats per no caure en la vulgaritat ignominiosa i antiartística. Es poden ressaltar, entre elles, la personalitat, l'originalitat, la línia, el color, la novetat, la individualitat, la gràcia, l'harmonia, etc. Ara bé, a les preguntes: com s'aconsegueix plasmar l'anima?, què és la gracia?, l'harmonia?, el color? quina tan dificil resposta perplexa per contestar-les pel caràcter irracional que hem atribuït a l'obra d'art. És una cosa d'esperit, és una fruïció, és la pròpia pintura que parla; la "gràcia" és un do diví; vent de suau bufament de revelació on Déu vol. Un filòsof de qui ara no recordo el nom defineix la bellesa com "l'encarnació sensible de la idea". Aquesta tan encertada veritat, no solament és per definir la bellesa, fins i tot per a la totalitat dels valors estètics. El vertader artista és un místic, la seva obra és realitzada en el més sagrat silenci de la solitud. En aquest entorn, la