DIVERSÀRIUM
Jaume Salla Fotografies: Encarna Núñez
Edith Schaar i les trepitjades de l’oca
Segueixo les trepitjades de l’oca pel jardí d’Edith Schaar, que fou per als druides el missatger entre el cel i la terra, i em guia per aquest univers caòtic, però només en aparença, perquè cal observar, aprendre a mirar i llavors se’ns revela l’harmonia de les parts, i aquí està la bellesa, com afirmava l’arquitecte del Renaixement Alberti. La naturalesa i els objectes que em trobo al meu pas es fonen, generen un espai propi, el que un dia no era, no existia, adquireix presència per obra i gràcia de l’artista. El missatger compleix bé el seu paper, em descobreix el pensament de l’Edith, que és no copiar la natura, sinó crear com ella. Un plantejament en aparença senzill, però que no ens dugui a engany, car la seva consecució exigeix una perseverança contínua, un estudi rigorós de les lleis que la regeixen. Per això, l’Edith no només concedirà protagonisme a l’aprenentatge de la tècnica artística sense la qual posaria límits a la seva creació, sinó que indagarà més enllà dels coneixements que rep dels seus eminents mestres. És el que el meu guia em vol explicar quan es deté a picotejar una obra que entre la vegetació destaca pel seu color blau, el misteri que sedueix és que generi un diàleg entre el color i l’espai en funció de la llum solar que rebi, fa que l’espectador sigui conscient d’una pau interior perquè roman embolicat en aquesta atmosfera. El mateix objecte, al seu torn, es transforma, canvia amb la natura que l’envolta, està en harmonia amb la terra, amb els seus microorganismes, amb les seves lleis, és la religió més antiga de la Terra. La mateixa pau que transmet l’Edith, perquè han estat vuitanta anys de recerca, de desenvolupar una alquímia interior capaç de superar les adversitats.
De veure com es materialitza la destrucció del seu entorn, de la seva fugida de Pansim, zona germana que passava a sobirania polonesa durant la Segona Guerra Mundial. De deixar enrere el castell on vivia amb la seva família i separar-se de la seva cosina Ingrid, amb qui jugava a modelar fang al jardí. En aquells dies ja sabia que seria artista, coneixia el llenguatge del missatger. El mateix que li va predir el seu destí en assenyalar amb el seu bec un dibuix fet per ella. Així que, en contra dels desitjos dels seus pares, va iniciar la seva formació artística. Havia de seguir les petjades de l’oca, i a partir d’aquell dia comença un camí que la durà a conèixer a grans mestres de l’art alemany. Quan l’Edith va néixer, l’any 1926, Friedrich Karl Gotsch tenia vint-i-sis anys i Alemanya vivia temps de convulsions polítiques. Les maneres de viure, el pensament de l’època, les ideologies i la seva organització social es reflectien en l’art. Els artistes alemanys ens ofereixen la imatge estètica d’un món que ha perdut els seus objectius i que es manifesta en l’ús de colors violents, amb matisos i contradiccions que no posseeixen altres moviments d’art contemporani. L’Edith se submergirà de ple en aquesta agitació artística quan l’any 1944 es converteixi en la seva alumna. Coneixerà el moviment expressionista en estat pur, abans que el cicle de les avantguardes pugui considerar-se conclòs, una vegada realitzades gairebé totes les ruptures possibles amb l’art tradicional. F. K. Gotsch, que en la seva joventut havia estat influenciat per l’obra d’Edvard Munch, serà alumne d’Oskar Kokoschka a l’Acadèmia d’Art de Dresden i participarà de l’entorn artístic que envoltava Otto Dix. Acabada la guerra, hauria d’experimentar
43