EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA endur la sorpresa de veure, pintada en una paret, una gran margarida els pètals de la qual envoltaven una A i sota aquesta poètica A es podia llegir simplement: «Planta aquesta flor i viuràs millor». -Estava difosa la A a l'Espanya franquista? -No. Fins a on jo recordo cal esperar el franquisme tardà, bé entrats els anys setanta, per veure alguna inscripció mural o, encara més discretament, alguna A dibuixada darrere d'alguna porta. És en l'immediat postfranquisme, durant la transició i abans que s'implementi el sistema parlamentari, quan la A comença a manifestar la seva presència amb certa força. -La difusió de la A a l’Estat espanyol, va provenir de França, d'Itàlia o d'altres llocs? -No ho sé…! -En la resta de les àrees hispanoparlants (Amèrica Llatina, Estats Units), la contaminació es va produir per via lingüística, o tal vegada la difusió del símbol ha seguit camins més individuals? -Tampoc ho sé…! En el teu llibre “Por qué A?” (2005) declares que l'objectiu de la A era proposar un símbol senzill de reproduir i que pogués ser adoptat per tots els corrents anarquistes, fins a ser percebut «naturalment» com el símbol de l’anarquia. -En cert sentit, heu fet de publicitaris i heu conreat el signe. L'èxit de la A és palpable,
Desembre de 2010
potser fins i tot massa: com veus l'ús i l'abús mundial de la A, per exemple en el món del punk o de la moda, que l’usa per a vendre motxilles i complements de tot tipus? -És ben conegut que si es dóna un martell a un nen, qualsevol objecte es converteix ipso facto en objecte que pot rebre un cop de martell; de la mateixa forma en un sistema on impera la lògica del mercat qualsevol objecte es converteix ipso facto en objecte «mercantilitzable»... Les emocions, els afectes, les relacions personals, el rostre del Che, tot pot ser instrumentalitzat per extreure beneficis econòmics i, clar, els símbols també, fins i tot els més subversius. L'ús comercial de la A forma parteix del que no hauria de sorprendre'ns encara que és cert que hi ha circumstàncies davant les quals difícilment podem contenir la nostra sorpresa o fins i tot la nostra indignació. No obstant això, podem trobar eventualment algun consol en la idea que si la A serveix avui de reclam publicitari és perquè té connotacions positives en l'imaginari popular (joventut, inconformisme, rebel·lia, llibertat, transgressió..., probablement, una pinzellada de cadascuna d'aquestes coses...). -Seguint el fil d'això, et llançaré una provocació: no serà potser que la A ha anat cremant etapes fins a transformar-se de símbol unificador de moviments anarquistes en un símbol multiusos que indica genèricament «caos»? Això et molesta o després de tot ja està bé així? -És cert que per a moltes persones «anarquisme» i «caos» estan tan fortament associats que s'usen fins i tot com a sinònims, i que qualsevol cosa que evoqui l’anarquia evoca automàticament el caos, però més enllà d'això em sembla que més que evocar genèricament el caos, la A continua fent referència molt directament a l'anarquisme. Però es tracta d'una referència a la versió menys «controlada», més «genèrica», menys encase-
llada del moviment anarquista, ja que qualsevol persona amb simpaties llibertàries pot usar la A per a expressar-se, o sentir-se identificat amb ella, i això, clar, crea de vegades companyies incòmodes o molestes… Per això es busquen símbols més excloents, més específics, com per exemple la clàssica estrella de cinc puntes amb, això sí, colors vermells i negres, per a diferenciar-se de l'ús més «anàrquic» i suposadament menys «seriós» de la simbologia llibertària. Està bastant clar que la voluntat de recórrer a símbols anarquistes menys inclusius que la A reintrodueix una distinció entre corrents anarquistes que s'inscriu en contra del propòsit obert i aglutinador (i poc inclinat al control) que perseguia la A. -En el llibre “Por qué A?”, fas notar com, a pesar de l'advertiment de Foucault, continuem creient que el món, tal com el percebem, amb els seus símbols, els seus usos, els seus valors, existeix des de sempre, gairebé com si fos «natural». En fi, no aconseguim de cap manera comportar-nos de manera relativista, reconeixent que cada cosa és un «fet» en el sentit d’«objecte construït» (per les nostres conviccions, per les nostres percepcions)... Tal com ha succeït també amb la A, esdevinguda «naturalment» símbol de l’anarquia (o del punk, en algunes versions). Et pregunto: no creus que la A s'ha convertit
ja, després de tot just quaranta anys, en una institució imaginària del naixement de la qual «artificial» s'ha perdut la memòria, com diria Castoriadis, i per tan esclerositzada fins al punt de buscar recrear la seva pròpia mitologia? -Penso en les llegendes difoses en la Viquipèdia, que la fan remuntar-se a la Revolució Espanyola o fins i tot ni més ni menys que a Proudhon (Anarquia i Ordre)... Totalment d'acord. En aquest intent de crear una mitologia ad hoc és curiós com es parteix a la recerca de «orígens» nobles i importants (la Revolució Espanyola, Proudhon, etc.); sembla resultar molt molest que la indagació genealògica d'alguna cosa que es considera important ens condueixi cap a causes minúscules, esdeveniments ínfims, processos anònims o factors aleatoris. -La A s'ha convertit actualment en alguna cosa gairebé inservible, o bé pot funcionar encara?
Ha arribat el moment d'inventar una mica nou? -No seré jo qui digui que no és hora d'inventar una mica nou, per descomptat sempre és bé inventar una mica nou i desmantellar l’establert; no obstant això, són les pràctiques reals del moviment anarquista qui diran si la A continua sent útil o ha arribat ja la seva data de caducitat. -Però, útil per a què? -Mai va ser molt útil, crec jo, per unificar de debò el moviment anarquista; només va crear l'aparença d'una major unificació que la que existia de facto. Simple instrument mediàtic sense pretensions teòriques o organitzatives, no obstant això, sí que va funcionar i, segons la meva opinió, continua funcionant plenament per expressar i per manifestar una vinculació dircta amb l'imaginari llibertari, amb els seus nuclis definidors més genèrics i amb els seus elements historiogràfics més emblemàtics. Traçar una A és dir i sentir moltes coses amb un sol gest.
Contraanuncis
25