8
La Veu del
EL CUARTO FOSC
CARRER
gener-febrer de 2005
EL CUARTO FOSC
Jordi Hereu
García Prieto
OSCAR MARTÍNEZ
Feia 10 anys que sʼhavien celebrat les multitudinàries acampades perquè els governs dediquessin el 0,7% a cooperació amb els països més deprimits. Una gran mobilització de la qual es volia celebrar lʼaniversari. La ciutat tenia ambient nadalenc. LʼAjuntament havia instal·lat un moderníssim i estrany pessebre a la plaça de Sant Jaume. I diem estrany perquè el butaner no era pakistanès i semblava haver nascut a la Garrotxa. Allò que ningú no sabia és que es programaria tot un “ball de bastons” a la Diagonal. Tot va succeir sota la batuta de Jordi Hereu, responsable polític de seguretat. Unes desenes de joves havien comunicat que volien acampar davant la facultat de Física, indret on fa una dècada hi va haver el campament. El 19 de desembre van començar a instal·lar les tendes. Immediatament es van presentar els homes de Harrelson de la Guàrdia Urbana i va començar un forcejament que va durar dos dies. Patacades, joves a rosegons i fins i tot
EN POSITIU Ribó i el 010 El nou síndic de greuges va rebre queixes del fet que els telèfons 010 i 012 siguin de pagament i ha recomanat l’Ajuntament i la Generalitat que ofereixin aquest servei telefònic de manera gratuïta. Es donaven casos com el d’un veí que es molestava en ser cívic i trucar perquè es recollís un animal mort a la via pública i el castigaven cobrant-li part de la trucada. Carrer ho va denunciar i no li van fer ni cas. Encara més, l’Ajuntament va prohibir un fotògraf de la nostra revista treure imatges i un conegut regidor ens va dir: “Negatius, que sou uns negatius”. Sembla que al síndic li faran cas. L’enhorabona.
gasos lacrimògens. Tot això, en una ciutat que tancava amb enorme tristesa un Fòrum que, diuen, cridava al diàleg i la no violència. Els hi van robar els sacs de dormir i van destrossar les tendes. La ciutadania, desfeta, se nʼassabentava per la premsa. La Favb va reaccionar denunciant aquesta situació. I també els socis de govern, que, com sempre, sʼassabenten de moltes coses quan ja han passat. No sʼobstaculitzava el trànsit, no es molestava. ERC i ICV estaven en desacord amb el tarannà repressor del sector majoritari de lʼequip de govern. Lʼoposició també va criticar. Alguns portaveus municipals repetien una vegada i una altra que a la ciutat està prohibit acampar (ens recordava allò de la calle es mía). Jordi Hereu havia format parella de fet amb lʼalcalde Clos, que compartia i recolzava les seves instruccions. I, com passa a molts matrimonis, la marxa enrere. Van rectificar. 5 tendes i un centenar de joves solidaris van aguantar fins a la vigília de Nadal. Què fàcil és fer les coses bé.
President de la Federació dʼEntitats Culturals Andaluses, ha fet públics els comptes de la seva entitat. Diverses veus havien demanat transparència a la federació, que rep unes altíssimes subvencions per a la Feria de Abril. LʼAjuntament de Barcelona va aportar 25.543 euros, lʼAjuntament de Santa Coloma, 8.414, la Diputació, 48.000 i la Generalitat, 157.000. En total, les subvencions pugen a 319.000 euros (43.200.000 pessetes). Als comptes no figuren les aportacions per matèries. Doncs, malgrat tant recolzament, els comptes del 2004 presenten unes pèrdues de 180.000 euros. Fa unes setmanes es va presentar Els Altres Andalusos, una nova federació dʼentitats culturals. Continua sent necessària una auditoria davant tanta atzagaiada.
Lʼexili de Joan Sabaté
És feliç a les Rambles fent tocs de pilota. Ja és una institució. Porta 15 anys. Doncs bé, la revista Raval ens informa que ha estat desterrat de Canaletes fins a la rambla de Santa Mònica, on les Rambles sʼeixamplen i estan buides en molts moments. Ans al contrari, les estàtues sí podran estar a la part alta. En Joan està condemnat a estar sol, i manifesta: “Lʼúnica manera de treureʼm de Canaletes és detingut i en direcció a la Model”. Té tot el nostre suport.
Lʼhabitatge no és un problema
Tancats
En un número anterior de Carrer vam voler apropar-nos la realitat del jazz a la nostra ciutat. Ara resulta que, en pocs mesos, la situació ha empijorat greument. Fa poc van tancar La Boîte i el Drac-Jazzroom, i anuncien que dʼaquí a uns mesos ho farà el Harlem Jazz Club, combativa sala de la Barcelona vella. No falten diners per als BAM, Sónar i Grec, però la música de petit format està en perill. La ciutat no pot permetreʼs el luxe de deixar morir locals emblemàtics. Les administracions haurien de recolzar una mica aquests establiments. I no demanem subvencions proporcionades a les de la Feria de Abril.
Informava El Periódico dʼun matrimoni jove que, com tants, buscava un habitatge per a ells i els seus fills. Porten poc de temps casats i, per a ells, lʼhabitatge no ha estat un problema. Es traslladaran aquest any després de fer les reformes necessàries. La caseta es troba al carrer Elisenda de Pinoas, junt al parc de lʼOreneta. La finca té una piscina de 62 metres quadrats i una zona esportiva de 164. La finca, propietat de Mario Herrero Iribas, els hi ha costat 8 milions dʼeuros, és a dir, 1.332 milions de pessetes. Ignorem si ho han pagat de cop o bé han negociat una hipoteca.
Benestar i Família “Ineficaç”. D’aquesta manera ha qualificat la Conselleria de Benestar i Família de la Generalitat l’últim desallotjament de 50 famílies, incloent els fills escolaritzats, a Sant Andreu el passat 22 de gener, portat a terme per l’Ajuntament de Barcelona. Des de l’any 1993 que arriben amb regularitat a la nostra ciutat famílies nòmades, principalment als districtes de Sant Andreu i Poblenou. En dotze anys, l’Ajuntament només ha tingut la feliç idea d’utilitzar la guàrdia urbana d’”espanta-nòmades”. Els treu d’un lloc i ells se’n van a un altre. Resulta ineficaç i amb uns costs socials molt grans per als acampats. La Favb i l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou han reivindicat reiteradament unes instal·lacions dignes, un campament per a les famílies que estan de pas a la ciutat. La Generalitat ha estès la mà a l’Ajuntament. Quedem a l’expectativa.
AMPA Ramon Llull L’AMPA de l’escola Ramon Llull està lluitant per treure del col·legi un transformador que subministra llum a bona part del barri. Un aparell obsolet que representa un perill en cas d’incendi i un impacte negatiu amb motiu de les radiacions electromagnètiques. Està situat al costat dels menjadors dels més petits. El cas d’aquesta escola no és únic. Coneixem d’altres. Aquesta AMPA està donant un exemple a seguir. Fecsa-Endesa té uns beneficis que li permeten traslladar els transformadors a zones on no representin cap perill. Les autoritats locals i educatives haurien de posicionar-se.