38
l’Aragó, Catalunya i altres llocs. Però, amb l’aparició de les grans epidèmies de febres, la gent va començar a morir “com a mosques” i tots fugiren. La causa cal cercar-la en què alguns d’aquests llauradors plantaren arròs en algunes d’aquestes zones humides per ser bons els rendiments que obtenien. Els fets que succeiren estan ben explicats per Joan Balbas quan diu: “Funestos fueron los estragos que en todos los tiempos ha producido el cultivo del arroz en todos los pueblos de la Plana. No es fácil señalar la época en que comenzó a cultivarse el arroz por aquí, lo más posible es que lo introdujeron los árabes con su dominación y fueran extendiéndose a medida que se proporcionaba más agua. Lo que sí es cierto, es que en el primer tercio del siglo XIV se notaron ya funestas consecuencias en la salud y empezaron a proscribirse los arrozales en este país; pues en el índice del antiguo Archivo Municipal hemos visto un decreto de D. Alfonso IV cuyo original no hemos podido encontrar, prohibiendo semejante cultivo. Pedro IV en 1342 confirmó la prohibición que ante-
Castelló, mar i marjal riormente se había hecho, pues en un privilegio fechado en la Torre del Grao a 1º de febrero de 1357, perdona el rey a los habitantes de aquí al pago de ciertos censos de atención a las enfermedades diciendo: «majorment l’any proposat són estades en aquella part per la pestilència de les aigües moltes morts, e per falta de molta gent que és morta no basten a sostenir ni conrear les obres, terres, heretats, etc.»” Joan I i el rei Martí reiteren aquestes prohibicions. I Alfons el “Magnànim”, al castell de Fangho, el 21 de març de 1448, reconfirma les mesures preses pels seus antecessors dient: solicitos circa conservationem subditorum que cenoso vapore arrottorum ingravitorum. El Síndic de Castelló En Pere Català de Monsonís, en 1530, acudeix a Isabel de Portugal, esposa de Carles V, en protesta pel poc de cas que alguns feien de les anteriors disposicions, i aquesta regina, des de Medina del Campo, sentencia: “que segons tenors dels dessús dits privilegis a la dessús dita vila otorgats als perfursé privilegis del present regne és prohibit als hereus del terme de Fadrell fer arroces, escorrentias é Estanqueias é es provehit é manat ques que fan sien tallats, erradicats é arrancats, é aquells sien encorreguts en les penes en els dits privilegis estatuits”. Aquesta fòbia contra el conreu de l’arròs durà fins el començament del segle XX, essent compartida per molts il·lustres castellonencs polítics i autors de diversos treballs al voltant del nostre poble, l’opinió que les terres compreses dintre de la marjaleria suposaven un gran perill per a la salut pública, perquè les femelles del mosquit anopheles són les transmissores del paludisme o la malària, tot i que els anopheles necessiten d’aigües estanques i