E N T R EVISTA R O SER LOSC O S TOL MOS
per MARGARET PALOU
Amb la música a la sang
Concert a Lo Pardal amb l’Escola Municipal de Música, dins dels cicles de Joves Intèrprets.
L
’agramuntina Roser Loscos, filla del metge Joan Loscos i de Joana Tolmos, exdirectora de la Coral Bon Cant, sempre ha estat envoltada de música. Això la va portar a estudiar música de ben petita. D’aquest art n’ha fet una passió i la seva professió. Fa uns dies va venir al Casal a tocar per primera vegada a Agramunt amb el grup musical del qual forma part. Tot i que l’èxit estava assegurat abans de començar amb totes les entrades venudes des de feia dies, el concert no va defraudar. El públic amatent va escoltar i aplaudir el grup musical amb alegria i entusiasme. Es va demostrar que la màxima que diu que
“ningú no és profeta a la seva terra” és totalment falsa. Parlem amb ella...
amb molta gent, escoltant molta música i buscant el seu propi llenguatge.
– A grans trets, com et presentaries? – Sóc violinista, visc a França i sóc fan de la natura i les bones pel·lícules.
– Véns d’una família de músics? – Sí... déu n’hi do! A casa meva la música sempre hi ha estat present. La meva mare era professora de música i directora de corals. El meu pare tocava la guitarra de més jove i ara està al cent per cent amb l’acordió diatònic. El meu cosí Antoni Tolmos és pianista i compositor. Així que sí... ho he viscut de molt a prop.
– Què vas estudiar per ser músic? – Vaig estudiar la carrera de violí clàssic al Conservatori del Liceu, després vaig fer el post-grau de violí clàssic a l’ESMUC i, finalment, vaig fer dos anys de violí jazz/modern a l’Escola de Didier Lockwood a París. Val a dir, però, que tot i que la base és important, crec que el músic es fa tocant
– Com va començar la teva afició a la música? – Com deia, a casa. De petita vaig a anar a música a l’EMMA i el violí el vaig començar quan tenia vuit anys. Vaig continuar fins que va arribar un moment en què vaig veure que el violí formava part de la meva vida, que era la manera que més m’agradava per expressar-me. – Per ser un gran músic, com és el teu cas, què s’ha de fer? – Ui!, no penso, ni molt menys, que sigui un gran músic. Crec, sincerament, que sóc una persona que s’ho ha treballat molt, a qui l’ha atret sempre l’aprendre de tothom amb qui s’ha creuat i que ha tingut la sort de tenir uns pares que li han donat el suport en totes les seves decisions, entre elles, el poder dedicar-se a la música. Per poder ser un bon músic s’ha de ser [MARÇ 2019]
sió 661
▼
Vaig estudiar la carrera de violí clàssic al Conservatori del Liceu, després vaig fer el post-grau de violí clàssic a l’ESMUC i, finalment, vaig fer dos anys de violí jazz/modern a l’Escola de Didier Lockwood a París.
53