A C T UALITAT F ETS DEL MES
JOSEP ROVIRA
▼ Els agramuntins es van mobilitzar massivament durant tot el dia.
JOSEP ROVIRA
Per agilitar i controlar millor les votacions es van repartir unes butlletes amb el número de taula on cada persona havia de dipositar el seu vot.
12
sió 644
[OCTUBRE 2017]
cop, m’hi vaig dirigir i li vaig preguntar què volia fer. M’explicà que era de Barcelona, que estava de pas i que volia votar. Jo li vaig contestar que valia més que se n’anés a un altre lloc perquè a Agramunt no el deixaríem votar en no estar inclòs a les llistes. Al-
guns abans m’havien dit que no portava DNI, per la qual cosa encara el deixaríem votar menys. El fet és que em va fer cas i va optar per marxar. L’escridassada de la gent envers ell va ser descomunal, exagerada, encara que ningú no el va tocar. No lluny del
col·legi l’esperava una noia dins un cotxe on va pujar tot seguit i se’n van anar. Aquesta seqüència, gravada per algú, més tard fou penjada a Internet. A mitja tarda vaig dinar una poma. Algú ens n’havia dut una caixa. Després ho vaig completar amb una pasta i un tallat gràcies a una pastisseria del poble que es recordà de nosaltres i ens en portà. La veritat és que molts ni se n’adonaren. Estàvem pendents de tot plegat i els nervis ja ens donaven les calories necessàries. Vam sentir que a fora hi havia un cert aldarull. Havia vingut un grup de joves de fora que volien votar. La gent, en no conèixer-los els començà a mirar malament i a esbroncar pensant-se que eren provocadors o policies camuflats. La sensibilitat i la por estaven a flor de pell i per no res es veien fantasmes. Els nois van optar per tocar el dos. Després vam saber que