E S P EC IA L S A N T J ORDI C ERTAMEN LIT ER AR I
MÉS QUE UNA HERÈNCIA Hola padrina, On ets? Fa massa dies que no et veig per casa i aquí tothom està molt estrany i diferent. Diuen que ets de vacances, que has marxat uns dies per desconnectar de tot això, però no crec que sent tu volguessis marxar tant de temps i, a més, lluny de nosaltres. La meva mare porta molts dies barallant-se amb tothom i no m’agrada. Es crida amb els seus germans, es fan males cares i, a més a més, ara ja no anem els diumenges a dinar junts com fèiem abans. Ella em diu que és perquè els tiets no poden venir o perquè fa mal temps, però jo sé prou bé que el motiu és que si ens reuníssim tots, tornaríeu a cridar. No sé, padrina, sempre m’heu dit que la família és per sobre de tot i que se l’ha de cuidar com un cuida d’un mateix, però ara mateix això no passa. Llavors, és que ja no s’estimen? O et troben tant a faltar com jo, que discuteixen perquè t’han dei-
xat marxar? Seria molt trist que s’haguessin oblidat de la importància d’estimar la família, no creus? El meu germà sí que sap el què passa, però no m’ho vol dir; em diu el mateix que tots, que estàs de vacances i que no hi ha cap problema entre els grans. Es deuen pensar que encara sóc petita i que em poden enganyar d’aquesta manera. Sí que és veritat que tinc 7 anys, però sóc suficientment gran per saber que aquí passa alguna cosa i que el motiu d’això és la teva absència. Ahir quan vaig arribar del col·legi, abans d’entrar a casa, vaig sentir com la mare parlava amb algú pel telèfon i no semblava gaire contenta, estava cridant molt. Parlaven de no sé què d’una herència i de no sé quina casa i quins camps. No entenia a què es referia. Així que quan va acabar li vaig preguntar què era una herència i per què últimament només sentia parlar d’aquesta paraula. Un tipus d’animal, em va dir, que el tiet se l’havia
comprat i no el volia, i que a veure si el volíem nosaltres. No la crec, padrina; al tiet no li agraden els animals, per què se n’hauria de comprar un? L’últim cop que et vaig veure, a fora estava nevant i em vas portar a tocar la neu i em vas dir que cuidés de la mare perquè em necessitaria més que mai. Ara surto al carrer a jugar, perquè fa bon temps, però tu encara no has tornat i jo no entenc per què em vas dir allò, ni què passa en aquesta casa. Per què no tornes, padrina? T’has enfadat amb la mare i els tiets i per això no vols tornar? Almenys contesta’m al telèfon; et truco cada nit i sempre salta la veu d’aquella noia dient-me que no estàs disponible. També t’has enfadat amb mi? Jo t’he fet cas i intento cuidar de la mare, però ella no em deixa. Espero que no tardis a tornar; tinc por que les coses vagin a pitjor. Des que tu vas sortir per la porta i la paraula “herència” va entrar, tot és un caos. No sé el significat d’aquesta paraula ni la importància que té, però tampoc la vull saber. Sigui el que sigui, ha fet malbé la nostra família i des que hi és, tothom es comporta de manera diferent i ja ningú no mira pels altres; s’han oblidat d’estimar-se. I és una llàstima, saps? Perquè em diuen que no puc entendre què està passant, però en realitat són ells els que no ho saben. De la teva néta Anna Penella Huguet 1r Batxillerat
Siobhan Carrasco Martínez. Premi poesia visual 2n ESO. [JULIOL 2017]
sió 641
49