H I STÒ R IA A G R A M UN TIN A C O P D ’U LL A L RETROVISOR
JOSEP BERTRAN
Agramunt i les seves fires
En l’edició de 1968 hi va actuar la banda de trompetes i de tambors del Frente de Juventudes de Lérida.
Fins l’arribada de la mecanització del camp, a mitjans del segle XX, les fires tenien com a principals protagonistes els animals: mules, eugues, matxos...
L
a primera referència documental que tenim de les fires d’Agramunt data de l’any 1309, quan el comte Ermengol X en concedí el privilegi per celebrar-ne a la nostra Vila. Amb tot, amb anterioritat ja es feien grans mercats on devia concentrar-se gent d’arreu, tenint en compte que Agramunt era la principal Vila comercial i econòmica del Comtat d’Urgell. La Carta de Poblament de 1163 i els successius privilegis comtals establien un
seguit de disposicions que protegien el comerç local. Segons es desprèn d’aquestes prerrogatives, Agramunt al segle XII “seria una vila fonamentalment de mercaders, financers i negoci comercial, ateses les abundants referències directes o indirectes a ells i a aquests temes que hi ha en la Carta de poblament”, ens diu l’historiador Josep Maria Planes. Des d’aleshores ençà ha baixat molta aigua per sota el pont romànic i aquestes concen-
tracions comercials i també festives, s’han anat succeint en diverses formes atraient gent de les poblacions de les rodalies i de més enllà. Fins l’arribada de la mecanització del camp, a mitjans del segle XX, les fires tenien com a principals protagonistes els animals: mules, eugues, matxos... bestiar de ferradura que s’utilitzava per a les feines del camp i també de peu partit. El mercat del porquí es concentrava a l’espai del Mercadal, primer a la [JUNY 2013]
sió 592
▼
ARXIU SIÓ
El privilegi per celebrar fires el concedí el comte d’Urgell, Ermengol X, l’any 1309
45