Agramunt va mantenir la capitalitat de la seva vegueria fins al Decret de Nova Planta de 1716. Després les vegueries i les sotsvegueries les van reagrupar en un total de dotze corregiments i nou alcaldies majors dependents dels anteriors.
de Pons, terme de Pons, las Pallargues, les Penelles, Peramola, Pradell, Preixens, Ribelles, Ratera, Rubió, Rialb i la Vall, Castellserà, Seró, la Sentiu, Tiurana, Tudela, lo Tarròs, Tragó y Noucarga, Tornabous, lo Tosal de la Força y Torre Banca, Vilaplana, Vilves, Vilamajor, Vilalta, Vallebrera, Vernet i Les Ventoses.” A aquest llistat es van afegir després les poblacions de Sant Joan de Vinya Fresca, lo Mas de Lluçà, Scart, Sant Pere Burgal, Vayasca, Belfort i Rocamartí.
Agramunt perd la vegueria Agramunt va mantenir la capitalitat de la seva vegueria fins al Decret de Nova Planta de 1716. La divisió admi-
nistrativa de Catalunya amb quinze vegueries i vuit sotsvegueries que datava del segle XIV, es va mantenir amb molt poques variants fins aquesta data, després de la desfeta de la Guerra de Successió i de la conquesta i colonització que els castellans van fer del Principat. Les vegueries i les sotsvegueries les van reagrupar en un total de dotze corregiments i nou alcaldies majors dependents dels anteriors. En aquesta divisió administrativa d’origen castellà, l’antiga vegueria d’Agramunt la van integrar dintre del corregiment de Cervera però mantenint-se com una alcaldia major, una mena de cap de partit, essent la màxima autoritat un tinent de corregidor o alcalde major.
La Nova Planta significà la consolidació d’un organigrama polític fortament jerarquitzat i militaritzat a fi d’enfortir l’autoritat del rei al Principat al davant del qual es trobava el capità general, el seguia el corregidor dins del respectiu corregiment, els alcaldes majors (Agramunt) i els respectius alcaldes amb els seus regidors de cada població que formaven els ajuntaments. Aquesta alcaldia major encara equivalia a una mena de jutjat de primera instància i Agramunt va continuar exercint una certa capitalitat sobre les poblacions de l’antiga vegueria durant més de cent anys, fins l’any 1834, en què es van imposar les províncies i els partits judicials. ■
[AGOST 2010]
sió 558
43