5. Els primers freds. Miquel Blay. Documentació general i catalogació
Catalogació
Nom:
Els primers freds
Escultor:
Miquel Blay (1866-1936)
Estil:
Realisme.
Cronologia:
Breu ressenya
1891-1892.
Tècnica:
Talla.
Material:
Marbre blanc.
Formes:
Exempta.
Tipologia:
Grup sedent.
Cromatisme:
Monocroma.
Lloc:
Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona. (MNAC).
Estil Miquel Blay i Fàbregas forma part de la generació d’escultors catalans de la segona meitat del segle XIX. És per damunt de tot, un escultor d’obra autòctona, que s’estrena amb Els primers freds, una obra primerenca de to realista en certa forma. Amb una factura academicista, Els primers freds, és una obra de difícil catalogació. Per un costat, cal destacar, com hem dit anteriorment, l’estricte realisme i, per l’altre, el seu caràcter simbolista que s’hi endevina en la representació de formes suaument esfumades dels dos cossos, en els sentiments i els estats d’ànim, així com en l’actitud pensarosa i contemplativa de l’ancià i esllanguida de la nena. Hem de destacar que l’escultura catalana d’aquest final de segle es mostra molt atenta a les novetats, les modernitats, que es donen a París i acusa molt especialment la influència de l’obra simbolista d’Auguste Rodin, el gran renovador del llenguatge escultòric de finals de segle. El simbolisme escultòric no triomfa fins ja ben entrat el segle XX. De fet, no fou fins a l’any 1907 que aquest vessant triomfà plenament, durant la V Exposició Internacional d’Art de Barcelona.