L’enterrament d’Ornans. Gustave Courbet Documentació general i catalogació Catalogació
Nom:
L’enterrament d’Ornans.
Escultor:
Gustave Courbet. (1819 - 1877)
Estil:
Realisme testimonial.
Cronologia:
1849.
Tècnica:
Oli.
Suport:
Llenç.
Lloc:
Museu de Orsay. París. 3,14 x 6,63 m.
Breu ressenya
Primera aproximació:
L’escena d’un enterrament en el poble natal de l’artista
on
apareixen entre altres assistents els seus pares i les seves germanes.
G. Courbet, capta el
moment del ritual funerari instants abans de posar el taüt al fosser.
Estil El realisme pictòric sorgeix a mitjans segle XIX, en un moment en què la industrialització d’Europa ha provocat ja l’aparició d’un proletariat nombrós que pateix les conseqüències del capitalisme liberal: jornades de treball esgotadores, pèssimes condicions d’habitatge, etc. Les organitzacions obreres i les doctrines socialistes són la resposta d’aquesta nova classe social, que pren protagonisme a les revolucions de 1848. L’artista, com a part de la societat, no pot romandre indiferent i sovint prenen partit, seran artistes compromesos davant els problemes polítics i socials. Altres fets que animaren també aquest moviment realista són: el positivisme filosòfic, l’aparició de la fotografia, la difusió de la prensa escrita. La idea que és possible representar les coses de manera objectiva era ja una realitat. Gustave Courbet és la peça fonamental del realisme pictòric. Creia que els artistes només podien pintar allò que poguessin experimentar amb els seus propis sentits: les persones, els llocs i les coses que realment estiguessin al seu voltant. Mai no va pintar un àngel, deia, perquè mai no n’havia vist cap. Fill d’una petita família de terratinents d’Ornans (petita ciutat francesa pròxima a la frontera suïssa). L’any 1840 es traslladà a París, on assisteix a l’Acadèmia Suisse i dibuixa en el Louvre, on aprèn la tècnica a través dels quadres de Velázquez, Zurbarán, Rembrandt i Hals entre d’altre. Quasi autodidacta, no va seguir mai les regles de la pintura academicista perquè defensava una pintura sense referències cultes, ni emocions, ni jocs intel·lectuals. Després d’alguns intents infructuosos, el seu nom apareix per primer cop en el Saló de 1844 en ser acceptat el seu quadre «Autoretrat amb gos negre». Socialista convençut, participà en la revolució de 1848 i en la Comuna de París l’any 1871. Després de la caiguda de la Comuna va ser acusat falsament d’haver permès l’enderrocament de la columna de la plaça Vendôme i empresonat i comdemnat a pagar la reparació. L’any 1873 va ser obligat a expatriar-se a Suïssa.