Issuu on Google+

A l’entorn del Romànic

A l’entorn del Romànic

Santa Maria de Ripoll Nom i Cognoms

Grup

segon d’ESO

1


A l’entorn del Romànic

2


A l’entorn del Romànic

ÍNDEX

Què hem de saber abans de començar a parlar de Romànic? El Monestir de Santa Maria de Ripoll - L’Abad Oliva Sant Benet i l’ordre benedictina - La bíblia de Ripoll - QÜESTIONARI SOBRE SANT BENET I ELS BENEDICTINS L’església de Santa Maria - ESTUDI ARQUITECTÒNIC DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA La portalada - ESTUDI ESCULTÒRIC DE LA PORTALADA DE SANTA MARIA El claustre - QÜESTIONARI SOBRE EL CLAUSTRE La capçalera - ESTUDI ARQUITECTÒNIC DE LA CAPÇALERA El cant gregorià - QÜESTIONARI SOBRE EL CANT GREGORIÀ

pàg

4 6 7 8 8 9 10 11 12 13 14 14 15 15 16 17

3


A l’entorn del Romànic

4


A l’entorn del Romànic

Què hem de saber abans de començar a parlar de Romànic? Volta de canó

S’anomena romànic l’estil artístic per excel·lència Alta Edat Mitjana Europa de L’Alta Mitjana. S’estén per l’Europa occidental occidental, des de l’any 1000 fins a mitjans del segle XII. El podem definir com un estil feudal, agrari i monàstic.

Arc de mig punt

Arcs faixons

Trets generals d’aquesta època: •

Època de molta inseguretat inseguretat. La gent estava sotmesa a constants atacs de musulmans i francs.

Època de molta misèria i de grans malalties malalties.

Època feudal, de senyors, vassalls i serfs. L’economia feudal era rural i es basava en l’agricultura. Les terres dels comtes eren donades als nobles i a l’Església que, a la vegada, la cedien als serfs per tal que la treballessin.

Església era l’element religiós més important, L’Església on s’albergava els clergues i els monjos que eren els únics que sabien llegir i escriure. La cultura es concentrava principalment als monestirs. Època de fort fervor religiós religiós: - Iniciada per l’obscura profecia de Apocalipsi, que era interpretada com si el l’Apocalipsi, món hagués de desaparèixer l’any 1000 o 1033, van fer que l’home d’aquella època, conduït per l’Església, es refugiés en la fe. - Seguida pels pelegrinatges o viatges sants. Al llarg de l’Edat Mitjana, es van configurar camins de pelegrinació a llocs sants, amb l’esperança o bé de guarir-se d’una malaltia, o bé perquè l’església prometia la salvació eterna de les ànimes dels pelegrins. Les rutes de pelegrinació cristiana més prestigioses eren la de Jerusalem, on va viure i va morir Jesucrist; la de Roma, centre administratiu de l’església, on fou martiritzat el primer Papa; Sant Pere de Vaticà, i la de Santiago de Compostel·la, al nord-oest d’Espanya, on es creia que estava enterrat l’apòstol Sant Jaume. Als voltants del segle X, els pelegrins començaren a fer rutes a través de França i Espanya per visitar el sepulcre de Sant Jaume. Al segle XII, fins i tot existia una guia que aconsellava als viatgers les millors rutes a seguir. Així doncs, al llarg dels camins de pelegrinatge es van anar construint edificacions i, a poc a poc, el romànic s’estengué per tota l’Europa Occidental.

Volta d’aresta

L’ésglésia romànica

* Les formes arquitectòniques del romànic són senzilles i austeres austeres. * Els murs de pedra són massissos i de poca alçada i els contrafors o estreps serveixen per reforçar aquests murs per la banda exterior. * L'ornamentació és sòbria. En molts casos consisteix en lesenes o faixes llombardes i arquets cecs cecs. * L'arc punt. arc utilitzat és el de mig punt * Normalment, les plantes de les esglésies són llatina. de creu llatina * Les façanes de les esglésies romàniques estan oest -lloc d'on a l'Edat Mitjana es creia situades a l'oest que procedien les tenebres i tots els mals. * La capçalera o zona de l'altar altar absis i les altar, l'absis absidioles és situada a l'est est est, on surt el sol. La primera llum del dia entra per l'espitllera i és identificada ambJesucrist. * Les portes de les esglésies s'anomenen portes arquivoltes. atrompetades i estan formades per arquivoltes * Les finestres finestres, en general poques, són petites i s'anomenen espitlleres espitlleres. * L'element de suport per la seva robustesa és el pilar. pilar * Els elements arquitectònics principals en les cobertes són la volta de canó i la volta d'aresta d'aresta.. * Els absis i les absidioles semicirculars se situen a les capçaleres de les esglésies. 5


A l’entorn del Romànic

MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL

El monestir benedictí de Ripoll fou fundat pel comte Guifré el Pilós l'any 879 879. El 20 d'abril de l'any 888 el monestir de Ripoll fou solemnement consagrat i dedicat a Santa Maria Maria.

La importància creixent del monestir de Ripoll com a centre cultural amb biblioteca, «scriptorium» i escola monàstica medieval motivà successives ampliacions de l’edifici, abat essent la realitzada per l’abat Oliba (1008-1046) la que conformaria les seves formes definitives. Un edifici de pedra de formes austeres i massisses massisses, presidit per una façana flanquejada per dos campanars i, una àmplia església de cinc naus encapçalada per un absis central i tres absidioles a cada costat. 6


A l’entorn del Romànic

L’abat Oliba Oliba era noble, comte de Cerdenya, i als volts dels seus 30 anys (1002) va decidir de fer-se monjo, cedint les seves propietats als seus germans. Va ingressar al monestir de Ripoll. Aviat el van triar abat del monestir, i poc després el van elegir també abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà (1008). Deu anys més tard, va ser nomenat bisbe de Vic. Des d’aquesta triple condició religiosa, al capdavant de la jerarquia eclesiàstica del país, va iniciar en diversos camps un seguit d’importants tasques culturals i polítiques. Ell fou qui amplià el monestir de Santa Maria de Ripoll, va engrandí la seva biblioteca i a ell es deu l’impuls que el romànic pren en aquest moment.

El segle XIV és marcat per una davallada en la vida religiosa i econòmica. La comunitat perd molts dels seus membres i, l’any 1428 el monestir va ser víctima d’un terratrèmol en el qual es va enfonsar la nau principal de l’església, una lateral i part d’un campanar. Les parts deteriorades es van reconstruir seguint un estil gòtic. El final de la vida monacal a Santa Maria de Ripoll va arribar el 1835. Els monjos van abandonar el monestir que va ser arrasat i incendiat. L’edifici, a poc a poc, es va anar esfondrant i s’utilitzà com a pedrera i les seves pedres van ser venudes a particulars. Tot i alguns intents tímids de reconstruir-lo durant la segona meitat del segle XIX, no fou fins l’any 1886, quan ell bisbe Morgades Morgades, en aquells dies bisbe de Vic, va ordenar la reconstrucció del 1886 monestir a l’arquitecte Elies Rogent. La restauració, finançada en gran part per les aportacions particulars, va finalitzar el 10 de juliol de 1893 amb una nova consagració de la basílica. La restauració va canviar notablement l’aspecte original de l’edifici ja que l’arquitecte va afegir alguns elements inexistents en l’original com un cimbori en el creuer i una sèrie de columnes que serveixen de separació de les naus laterals dins de l’església onument Històric-Artístic El 1931 1931el monestir de Santa Maria de Ripoll va ser declarat Monument Històric-Artístic. L'obra principal del monestir i de l'escultura romànica de Catalunya és la portalada del segle XII XII. Està dividida en set franges horitzontals on es representen escenes bíbliques bíbliques, històriques i al·legòriques al·legòriques. La rica iconografia combina els grups temàtics entre motius florals de gran exuberància i ornamentacions de línies geomètriques, sense cap lloc on el cisell no s'hagi deixat sentir. A ambdós costats del portal hi ha les imatges mutilades de Sant Pere i de Sant Pau Pau. 7


A l’entorn del Romànic

SANT BENET I L’ORDRE BENEDICTINA Sant Benet (480-547) va néixer a Nursia (Itàlia) i era fill d’una família acomodada. De jove va interrompre els estudis que cursava a Roma per fer una vida de solitud en una cova de Subiaco. La seva experiència espiritual el van dur a fundar un cenobi a Montecassino. A la seva maduresa, sant Benet, ple d’experiència, va escriure la seva famosa “Regla”.

El monestir és la creació romànica per excel·lència. Era el lloc on es reunia un grup de persones persones, cenobites, per viure-hi la vida sota un seguit de normes anomenades «Regla» «Regla», la més estesa era la de sant Benet Benet. Amb la “Regla”, Sant Benet organitza la vida monàstica benedictina d’una manera assenyada i respectuosa amb la naturalesa humana. Va concebre la comunitat monàstica com una família sotmesa a abat l’autoritat del pare (abat abat) però sense que aquest tingués un poder absolut, sempre obligat a demanar consell als seus monjos. La “Regla” de sant Benet, breu i precisa, es caracteritza també per mantenir l’equilibri entre els treballs manuals, la lectura i les pregàries, i per organitzar la vida interior del monestir de manera que els monjos s’autoabastissin en les seves necessitats sense haver de demanar caritat a ningú. Així, la màxima dels monjos benedictins és “ora et labora” (prega i treballa). Es dedicaven a pregar cantant per salvar les ànimes de l’infern i, a part d’uns grans agricultors, ells eren els únics homes cultes de l’època. Els monestirs van esdevenir l’únic lloc de cultura, on hi havia llibres i els monjos copistes es dedicaven a reproduir-los en manuscrits manuscrits, on s’allotjaven escoles i es desenvolupaven obradors d’art. La llengua utilitzada en els monestirs, sobretot pel que fa a la documentació escrita, era el llatí llatí.

La Bíblia de Ripoll 015 La Bíblia de Ripoll fou copiada entre els anys 1015 i 1020 1020, i fou portada a Marsella pels monjos de sant Víctor cap a l’any 1170. La seva fama prové de la sèrie d’impressionants miniatures i dibuixos que conté de Antic Testament i dels evangelis l’Antic evangelis, que la converteixen en la Bíblia amb més il·lustracions de l’Edat Mitjana. Es conserva a la Biblioteca Apostòlica Vaticana Vaticana.

8


A l’entorn del Romànic

QÜESTIONARI SOBRE SANT BENET I ELS BENEDICTINS Exercici: Aquestes il·lustracions corresponen al monestir de Santa Maria de Ripoll. Llegeix el text de la pàgina anterior del dossier i contesta les preguntes següents: Qui era sant Benet?__________________________ ____________________________________________________________ ______________________________________________________________________ _____________________________________________________ ______________________________________________________________ ___________________________________________________ Qui és l’abat?_________________________________ ________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________ Què és un monestir?__________________________ ________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

Quina és la màxima «Regla» dels benedictins? _____________________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________________________ Com resen el monjos?________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________________________ Per què els monestirs eren un lloc de cultura? ___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Què és la Bíblia de Ripoll? _____________________________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________________________ 9


A l’entorn del Romànic

L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

sòlids fets de carreus Els murs són sòlids, carreus, capaços de sostenir el pes de la volta de canó que fa de coberta. Els elements arc de mig arquitectònics determinants són l’arc punt visible en el pòrtic abotzinat i en les finestres estretes estretes, anomenades espitllera o esqueixada d’espitllera esqueixada. Els suports interiors, per la seva robustesa, són pilars pilars. Quant a la planta de l’església és de creu llatina llatina, formada per una nau central més ampla i alta, i quatre naus laterals. Una nau transversal o transsepte talla tota l’església i, així , el temple s’apropa al símbol del martiri de Crist, la creu. Totes les línies de l’església convergeixen absis cap a la capçalera capçalera, on hi ha l’absis semicircular amb l’altar i sis absidioles absidioles. La zona on se situa l’altar s’anomena presbiteri i és el lloc reservat al clergue, sempre es localitza més elevada del sol de l’església.

altar

finestres d’espitllera Orientada d’oest (món del pecat) a est (sol naixent) l’església romànica es converteix en un espai-camí que tot feligrès havia de seguir per rebre, mai millor dit, la llum de la purificació de Déu (EGO SUM LUX MUNDI).

naus

porta abotzinada

tomba del comte Guifré el Pelós

laterals

capçalera nau

central

absis presbiteri absidioles

planta de creu llatina llatina.

pilar

transsepte

Hem de destacar, que en el creuer i en els murs de la nau central es troben les tombes de molts dels comtes de Besalú i de Barcelona com Guifré el Pilós Pilós, Ramon Berenguer III i IV IV, comte Bernat Tallaferro Tallaferro, germà de l’abat Oliba, i la del comte Radulf, fill de Guifré el Pelós. Guifré el Pelós va ser comte d’Urgell i Cerdanya i, posteriorment, de Barcelona i Girona. Se’l va considerar com el pare de la pàtria i com a iniciador del procés d’independència dels comtats catalans respecte els reis francs de la dinastia Carolíngia. La tomba del comte Guifré el Pelós (840-897), fundador del monestir i de la nació catalana. Una llegenda del segle XVI li atribueix l’origen de les quatre barres de l’escut de Catalunya: «Guifré jeia ferit i el rei franc Carles el Calb mullà quatre dits de la seva mà en la sang del comte, tot passant-los sobre el seu escut daurat».

10


A l’entorn del Romànic

ESTUDI ARQUITECTÒNIC DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA Exercicis: Observa la fotografia i la planta de l'església i assenyala'n els elements proposats següents amb els seus números corresponents: 1 . nau central 2 ..arc de mog punt 3 ..pilar 4 ..absis 5 ..volta de canó 6. presbiteri

1. 2. 3. 4.

nau central naus laterals transsepte absis

5. 6. 7. 8.

absidioles 9. porta abotzinada capçalera 10. finestra d’espitllera presbiteri pilar

Exercicis: Explica el simbolisme de l’orientació d'una església romànica i fes una petita descripció de la planta de l'església de Santa Maria de Ripoll.

11


A l’entorn del Romànic

LA PORTALADA

Obra del segle XII, és la millor part de tot el Monestir i l’única que no ha sofert cap tipus de reconstrucció. Està greument deteriorada pel mal de la pedra, malgrat les mesures de protecció que intenten aïllar-la dels efectes de la pol·lució. Es va esculpir sobre terra sorrenca, que es deteriora molt fàcilment amb els canvis de temperatura i d’humitat. És per aquest motiu que s’ha protegit amb vidres el porxo i s’ha climatitzat per evitar que hi hagi modificacions de les condicions atmosfèriques en aquest recinte.

porta

abotzinada

frontispici

La seva estructura.

Concebuda com una mena d’Arc de Triomf , es compon de dos grans elements: la porta abotzinada abotzinada, al centre, i el frontispici frontispici, al voltant.

Porta abotzinada

set arquivoltes

La seva arquivolta es desenvolupa en set arcuacions arcuacions, recolzades en altres set columnes columnes. A la tercera arcada, el suport el formen les figures de Sant Pere Pere, amb les claus i el llibre, i de Sant Pau Pau, amb el seu rotlle desplegat.

Sant

Pere

Sant Pau

Frontispici Repartit per tot el frontispici s’hi poden veure escenes de la història d’Israel entre altres. En la Déu, i escenes del Reis d’Israel, del Poble de Déu part inferir o sòcol i podem veure uns grans animals barallant-se, sota els que trobem uns medallons que tenen esculpits animals feréstecs en el costat dret, i condemnats rebent les penes eternes en el costat esquerre. A dalt de tot i al centre apareix l’Omnipotent, Déu justicier o Pantocràtor Pantocràtor, assegut al tron i adorat per dos àngels i, aclamat pels vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi. Està flanquejat per les figures del Tetramorfs, els quatre evangelistes, (Mateu-àngel, Joan- àguila, Marc-lleó i Lluc-brau) Lluc-brau). 12


A l’entorn del Romànic

ESTUDI ESCULTÒRIC DE LA PORTALADA DE SANTA MARIA Exercicis: Assenyala en la il·lustració els elements que formen aquesta estructura amb el seus noms corresponents.

1. porta abotzinada 2. arquivoltes 3. frontispici

4. 5. 6. 7.

Pantocràtor 5a Tetramorf (5a 5a-Mateu, 5b 5b-Joan, 5c 5c-Marc i 5d 5d-Lluc) St. Pere St. Pau

Exercicis: A part de la finalitat decorativa, saps la principal funció de tanta escultura en aquesta portalada. Raona breument la resposta.

Exercicis: Defineix els conceptes següents: Pantocràtor ___________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ Tetramorf ___________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________ 13


A l’entorn del Romànic

EL CLAUSTRE

Situat al costat sud de l’església, el claustre de Santa Maria de Ripoll consta de dos pisos pisos. Fou iniciat a finals del segle XII, però la seva construcció quedà paralitzada fins a finals del segle XIV. La galeria superior es completà en el segle XVI. Té forma trapezoidal i consta de 112 arcs de mig punt i 252 columnes de capitells esculpits amb motius religiosos, mitològics i populars.

El claustre, orientat d'ordinari d'acord amb els eixos dels quatre punts cardinals, era el nucli organitzador de l'arquitectura monàstica monàstica. Al voltant confluïen les diverses dependències: església capitular, refectori refectori, biblioesglésia, sala capitular teca, escriptori i les diferents cel.les monàstiques. Es tracta d'un pati pati, normalment ajardinat de forma quadrada quadrada, amb una font o un pou al mig, amb una coberta als seus costats aguantada per columnes i arcs. Era el lloc de meditació silenciosa o de lectura lectura. QÜESTIONARI SOBRE EL CLAUSTRE Exercici: Després de l’explicació del professor, llegeix el text d’aquesta pàgina i contesta les preguntes següents:

Quina és la funció d’un claustre i quina forma acostuma a tenir? _____________________________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________________________ Quins són les seves principals dependècies? _____________________________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________________________ Quina funció té la Sala Capitular i el refectori ? _____________________________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________________________ Quin arc s’utilitzà en l’època romànica ? _____________________________________________________________________________________________________ 14


A l’entorn del Romànic

LA CAPÇALERA ESTUDI ARQUITECTÒNIC DE LA CAPÇALERA Observa la capçalera amb l’absis i les absidioles i fes-ne un dibuix: ESTIL

LLOMBARD 2

1

A Catalunya i per influència dels picapedrers de la Llombardia, a les esglésies del segle XI, es percep Llombardia un dels trets més característics de l'arquitectura romànica en la decoració exterior de les esglésies esglésies. Aquesta decoració consisteix en uns elements en relleu compostos per faixes verticals anomenades lesenes o faixes llombardes (1) sobre les quals se situen un seguit de petits arquets correlatius anomenats arquets cecs (2) (2). Aquests elements bàsics de la decoració llombarda es poden acompanyar en molts casos de frisos complementaris, de pedres disposades en dents de serra serra.

15


A l’entorn del Romànic

EL CANT GREGORIÀ Sant Gregori I, el Gran Va néixer a Roma cap al 540. Després d’estudiar lleis, fou nomenat pretor de Roma (praetor: magistrat de la República de Roma encarregat d’administrar justícia). Cap al 575 va deixar el seu càrrec, va distribuir tota la seva riquesa entre els pobres i es va recloure en un monestir romà. Sembla que aquesta decisió va ésser presa en veure com anaven a ésser venuts uns joves esclaus anglosaxons al mercat d’esclaus: els va comprar per convertir-los al cristianisme per tal que fossin els iniciadors de la cristianització en el seu país d’origen. Fou escollit Papa el 3 de setembre de l’any 590 i fou un gran administrador de l’església: va reformar els serveis públics i els rituals, va desenvolupar el sistema de creences (dogmes) de l’església moderna i va sistematitzar i ordenar el cant litúrgic, instituint el cant gregorià. Va morir a Roma el 12 de febrer de l’any 604.

Gregori, des de la seva posicio de Papa i amb la voluntat d’unificar al màxim tots els aspectes relacionats amb l’Església, dicta quines i com han de ser les melodies per a la litúrgia. S’escriuen dos llibres que recullen els cants apropiats per les cel·lebracions (missa) i pels oficis: Cants per a la missa «Graduale Romanum» Cants per als oficis «Antiphonale Romanum» Aquests llibres seran copiats pels monjos i repartits pels principals monestirs de l’època.

Característiques del cant gregorià: • • • •

És un cant pla, sense grans salts intervàlics, i monòdic (una sola veu). El ritme, lent, ve donat pel propi ritme del text llatí. Sempre és cantat per homes i sense acompanyament instrumental. S’utilitzen modes, anomenats modes eclesiàstics, segons sigui el caràcter del text.

Sistema de notació. Per tal de recordar les melodies i poder-les transmetre sense errors, es defineix un sistema de notació musical. Com a sistema de notació   neumàtic neumàtic. Un neuma és petit signe que es col·loca sobre el text i que representa una nota o una petita cèl·lula melòdica. Serveixen per orientar l’entonació. 16


A l’entorn del Romànic

Tipus de melodies gregorianes. Segons la relació entre notes i síl·labes, les melodies gregorianes es classifiquen en: Sil·làbiques Sil·làbiques: cada síl·laba es canta amb una nota diferent.

Melismàtiques Melismàtiques: cada síl·laba es canta amb una sèrie de notes (melisma).

Salmòdiques Salmòdiques: diverses síl·labes es canten sobre la matteixa nota (recitar).

QÜESTIONARI SOBRE EL CANT GREGORIÀ Exercici: Després de l’explicació del professor, llegeix el text de les pàgines 13 i 14, i contesta les preguntes següents: Qui era sant Gregori I, el Gran?____________________ ____________________________________________________________ ______________________________________________________________________ _____________________________________________________ ______________________________________________________________ ___________________________________________________ Digues quatre característiques del cant gregorià ________________________________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________ _______________________________________________ ____________________________________________________ Quina particularitat tenen les melodies melismàtiques? ________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

17


Ripoll