FUTURISME El futurisme és un moviment d’origen italià i neix en la ciutat industrial de Milà. El seu creador fou el poeta Filippo Tommaso Marinetti que va publicar el Manifest del Futurisme el 20 de febrer de 1909 al diari Le Figaro de París. En el Manifest del Futurisme, els futuristes van expressar les seves idees sobre l’art i la societat. El seu primer objectiu era el de lluitar contra els valors del passat i l’aburgesament cultural que impedia la creació d’una Itàlia original. «S’han de cremar els museus, les biblioteques, les acadèmies de tota mena...» cridava Marinetti en el seu «Manifest». El «Manifest» afirma que tot es troba en moviment i en constant canvi i, per tant, la velocitat i el moviment de la societat moderna són els temes preferits dels futuristes. Aposten per la ciutat moderna, sobretot la ciutat en procés de construcció i de transformació, aposten per tots els avenços tecnològics. L’electricitat, les màquines, les fàbriques, els aeroplans, les locomotores, l’anar i venir dels vianants pels carrers, el trànsit dels cotxes són la inspiració per la seves obres. Els futuristes admiraven la modernitat i rebutjaven explícitament el passat. «Un automòbil de competició és més bell que la Victòria de Samotràcia» Per expressar el moviment, utilitzen el que s’anomena simultaneïtat, consistent en la repetició d’una mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica. A més, utilitzen recursos propis de simultaneïtat de diferents punts de vista propis del Cubisme. Aquest intent de captar el moviment mitjançant procediments derivats del Cubisme ha fet que alguns autors considerin el Futurisme com un Cubisme dinàmic. Hem de saber que el futurisme també lluitava per l’exaltació del nacionalisme, la violència i el militarisme. Un bon exemple n’és la frase de Marinetti «Volem glorificar la guerra, única higiene del món, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels anarquistes....». Malgrat que alguns iniciadors del moviment estaven més a prop de l’anarquisme, altres van adherir-se al moviment feixista italià de principis de segle. Els principals artistes del moviment van ser Umberto Boccioni, Giacomo Balla, Gino Severini i Carlo Carrà.
DADAISME El grup dadaista es forma el 1915 durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918). El neguit i el caos que comporta la Guerra fa que aquests artistes reneguin de totes les formes tradicionals de la cultura europea, d’una cultura que ha de portar els seus ciutadans a la destrucció i a la mort. El cabaret Votaire de Zuric, era el lloc de reunió de molts artistes dadà. Allà feien reunions on es barrejaven diverses formes d’expressió provocatives i subversives. El Dadaisme és el moviment més radical de les avantguardes. Els artistes dadaistes no es proposaven crear una estètica nova, sinó protestar contra els valors burgesos, alliberar d’instint, desconcertar i escandalitzar. L’art per als dadaistes, no pot reflectir res, perquè la realitat ja no existeix. El dadaisme és, essencialment, antiart, antiliteratura, anticultura. Els principals dadaistes van ser entre altres: Hugo Ball, Tristan Tzara, Marcel Duchamp, Kurt Schwitters i Francis Picabia. Els dadaistes van utilitzar diversos mitjans per la creació, des de la pintura, el collage, el ready-made fins la poesia fonètica. Utilitzen escombraries tretes de papereres: bitllets, etiquetes, trossos de fusta, trossos de ferro, botons de camisa, etc. Els objectes importen poc, el més important és la manipulació imaginativa d’aquests objectes. La seva difusió fou a trevés de la revista DADA; gràcies a ella, el moviment es va estendre per Alemanya, París , New York... A Catalunya, la relació amb el Dadaisme és molt directe gràcies,
d’una banda, a la Galeria Dalmau que dóna a conèixer les seves obres i, d’altra, a la presència de Francis Picabia, que viu un any a Barcelona.
13