Espai exterior
Dissenyat per Cal·lícrate. S’orienta cap a l’est, que és per on surt el sol, símbol diví. La seva estructura es defineix per una nao quadrada amb porxo de quatre columnes jòniques (de 4m. d’alçada) en dues de les façanes, és a dir, que és amfipròstil i tetràstil. Les seves dimensions són reduïdes, producte del caràcter antropocèntric de la cultura grega i del fet que en un principi els arquitectes consideraven l’estil jònic apropiat només per a temples petits. El templet estava decorat generosament; tenia un fris continu amb representacions de lluites entre grecs i perses (avui al British Museum de Londres). Dels frontons, també decorats, no en resta quasi res, però en canvi, es conserven els relleus de l’ampit del temple d’Atenea Niké. La situació del temple ens fa pensar que des del principi devia tenir una protecció que tanqués el costat sud, oest i nord. Tot i que el projecte inicial no incloïa la balustrada, on es col·locaren aquests únics relleus conservats.
c) Resumiu-ne el significat i la funció.
El temple de Atenea Niké era bàsicament la llar de la deessa Victòria. No calia que fos gaire gran, perquè les cerimònies litúrgiques de masses se celebraven a l’aire lliure. A tall de curiositat cal saber que en l’edat mitjana es desmuntà per tal d’utilitzar-ne els blocs de marbre per fortificar l’Acròpolis. Actualment el temple ha estat reconstruït fins a l’alçada de la cornisa.