timpà
e. Descriu l’ordre jònic i compara’l amb l’ordre dòric
degoter
acròteres
cornisa fris
decoració animada arquitrau amb tres franges
arquitrau
àbac volutes
capitell
equí amb òvuls i fletxes fust
tambor amb aresta roma escòcia
base tor
timpà
acroteris cornisa tríglif mètopes
fris
tènia
equí collarí astràgal tambors
Un ordre és la suma de la columna (base, fust i capitell) més l’entaulament (arquitrau, fris i cornisa). L’arquitectura grega és arquitravada (el suport fonamental és la columna i el conjunt de la coberta el constitueix l’entaulament). A trets generals, l’ordre dòric és el més esvelt, proporcionat i ric en decoracions. L’ordre jònic és més femení, delicat i decorat amb volutes i l’ordre corinti és el més luxós i colossal. Tot temple grec s’alça sobre l’estereòbat, l’esglaó superior del qual s’anomena estilòbat. La base jònica està caracteritzada per estar composta per una llosa quadrada anomenada plint, formada per una combinació de dues motllures convexes anomenades tor i separades per una motllura còncava anomenada escòcia. El dòric, a diferència del jònic no té base, arrenca directament de l’estilòbat.
plint
règula amb
Els ordres arquitectònics grecs són tres: el dòric, el jònic i el corinti. El seu nom és en honor de tres pobles grecs que tenen gran lligam amb les característiques de cada ordre. Primer van arribar el Dòric i el Jònic, que conviuen durant el seble V aC, i ja al segle IV aC apareix l’ordre corinti.
arquitrau
capitell fust
El fust jònic és esvelt i no té èntasi. Els tambors són estriats i les 24 estries són d’aresta roma. El fust dòric, en canvi, està format per tambors estriats d’aresta viva. A diferència de les 24 estries del jònic, el dòric en té 20 i, a vegades, només 16. El capitell consta de l’esquí, decorat amb òvuls i fletxes, damunt del qual s’estén un coixinet ondulat acabat en volutes que s’obren cap enfora i van enrotllant-se suaument sobre el fust. L’àbac que corona el capitell és força reduït i en forma de petit coixinet. El capitell dòric presenta, a diferència del jònic, una fina motllura en forma d’anells que s’anomena collarí. Per damunt del collarí s’eixampla una mena de coixinet de secció parabòlica que es diu esquí, la part superior del qual acaba amb una llosa quadrangular que és l’àbac, sobre el qual reposa l’entaulament. És evident que, en el capitell, s’apreciï la presència de l’esperit de cada poble: el jònic mostra més sensualitat, elegància i feminitat; en canvi, el dòric mostra més robustesa, simplicitat i austeritat.
L’arquitrau jònic, suport horitzontal de l’estructura superior d’un temple, consta de tres franges, una sobre l’altra. Aquestes franges estan coronades per una tira decorada amb filets d’òvuls i fletxes. La diferència amb el dòric és que és llis i, entre l’arquitrau i el fris, hi ha un estret filet anomenat tènia. El fris jònic mostra una decoració, la majoria de vegades, animada amb relleus continus; per tant, el distingim de l’ordre dòric per l’absència de les mètopes i els tríglifs. El fris de l’ordre dòric està decorat amb tríglifs, que són tres estries o «glifs» disposades perpendicularment a la tènia (són dues estries o «glifs» al centre i dues mitges estries o «glifs» als costats). A més a més, l’ordre dòric mostra entre tríglif i tríglif unes mètopes, espais intermedis i irregulars com lloses quadrades, generalment decorades amb relleus escultòrics. La cornisa és l’element horitzontal més alt del temple, de base triangular i que forma un teulat a dos vessants. Aquesta estructura triangular és el frontó, la part del qual s’anomena timpà, on es reomple gairebé sempre amb escultures. Els costats dels triangles s’anomenen cimaci o cimalls (forma lleugerament corba i també conegudes com a degoters, ja que fan de canal per al desguàs de l’aigua). Les figures que decoren el cim i els extrems del frontó són els acroteris. La diferència entre el jònic i el dòric és gairebé inexistent pel que fa a l’estructura, però pel que fa al decorat, el jònic presenta un segon cos decorat més prominent; en canvi, el dòric és més senzill.