L’art de l’època clàssica: Grècia
9. Laocoont. Agasandre, Polidor, Atenodor. En el període hel·lenístic, Atenes continua essent considerada el centre de la cultura, però apareixen altres nuclis i noves escoles, com Pèrgam, Rodes i Alexandria; així, la unitat d’estils es perd i resulta difícil trobar-hi els elements comuns de les èpoques anteriors. L’escultura més significativa de l’escola de Rodes és el grup de Laocoont i els seus fills. És una obra de tres artistes de la mateixa família, Agesandros, Polidoro i Atenodoros que va ser trobada a Roma l’any 1506 i es conserva als Museus Vaticans. Segons alguns autors, aquest grup escultòric de mitjans segle I a.C., fet per a la seva exportació a Roma, és una adaptació en marbre d’un original en bronze de començaments del segle II aC que tan sols constava de dues figures. El grup representa la lluita de Laocoont; segons la narració del poeta Virgili, Laocoont era un sacerdot troià de Posidó que es va oposar a la introducció del cavall de fusta dins les muralles de Troia; Atenea, protectora dels grecs, va enviar dues serps gegantines que atacaren Laocoont i els seus dos fills. És un tema ple de dolor, profundament tràgic, ple d’actituds mogudes amb uns personatges, pare i fills, que s’esforcen, angoixats, per deslliurar-se de les serps. Els músculs, molt marcats per l’esforç, originen efectes de clarobscur, molt intensos, que remarquen el dramatisme. La composició ve marcada per la línia diagonal i fou concebuda per a ser contemplada des d’un únic punt de vista frontal. Crida l’atenció el diferent tractament dels cossos dels fills respecte al del pare, evidenciant que l’escultor ignorava l’anatomia infantil i representa els fills com a adults a una escala més petita. La figura poderosa i madura de Laocoont va impressionar Miquel Àngel quan l’estàtua es va trobar al segle XVI, i probablement va ser una de les fonts d’inspiració per al seu famós Moisès. Probablement, Laocoont i els seus fills va ser encarregada per l’Estat per exposar-la en un lloc públic, però també podria haver estat encarregada per un particular. Al període hel·lenístic és l’època del col·leccionisme, les persones de diners pagaven sumes fabuloses per les peces d’art
21