Estil Picasso aborda l’encàrrec de la realització del Guernica tot mostrant-nos un repertori d’imatges obsessives que situen el quadre dins el món creatiu del surrealisme; a més, utilitza altre cop els recursos estètics del cubisme; però el tractament és tan violent que transcendeix en un aire de gran expressionisme. És un bon exemple d’aquest expressionisme, els tràgics ulls oberts dels personatges davant l’horror, els pits descoberts a la recerca de calor, les boques dramàticament obertes de les quals surten petites dagues, entre altres coses.
Artista Pablo Picasso, originalment Pablo Ruíz Picasso (Màlaga 25 d’octubre de 1881 - Notre-Dame-de-Vie (França) 8 d’abril de 1973) és, potser, el més reconegut de tots els pintors del segle XX. De jove, signava Ruíz Blasco; més endavant va passar a fer servir el cognom de la seva mare, Picasso. Nascut a Màlaga, la seva família es va traslladar primer, a la Corunya i posteriorment a Barcelona on es pot dir que va començar la seva activitat pictòrica. És en la Ciutat Comtal que freqüenta el cabaret-cerveseria «4 Gats» i es relaciona amb grans artistes i intel·lectuals de l’època com Joaquim Mir, Ramon Casas, Isidre Nonell, Pablo Gargallo, entre d’altres. A la tardor de 1900, Picasso, acompanyat del seu amic Casagemas, viatja per primera vegada a París i s’instal·len a Montmartre. L’estada li permet conèixer de primera mà l’avantguarda artística europea. Els primers temps a la ciutat del Sena van ser molt durs, amb moltes penúries econòmiques i vivint l’ambient bohemi. El febrer de 1901, el seu amic Carles Casagemas se suïcida. El suïcidi de Casagemas és un factor que tindrà un paper important en la gènesi del període conegut com l’Época blava; conjunt de pintures molt expressives, de color blau, on els protagonistes són homes i dones famèlics, d’expressions passives i apàtiques. L’univers de representació picassiana torna a fer un gir substancial l’any 1905 amb l’inici de l’Època Rosa; obres dominades pels colors rosats on els nous protagonistes picassians són els saltimbanquis i els artistes de circ. Les Demoiselles d’Avignon a l’any 1907, suposa el començament de l’etapa cubista. La influència de Cézanne és decisiva i juntament amb Georges Braque s’endinsen en aquest nou llenguatge. Entre 1910 i 1912 desenvolupen el que es coneix com a Cubisme analític i, posteriorment, entre el 1913 i 1914, el que anomenem Cubisme sintètic. En aquest moment, manté amistats amb moltes personalitats artístiques de gran talla, com André Breton, Guillaume Apollinaire, i els germans Stein. Després d’un viatge a Itàlia, l’any 1917, Picasso se sent atret per l’obra dels grans mestres del Renaixement i del Barroc i, el resultat fou el que anomenem l’etapa classicista; una sèrie d’obres que mostren dones monumentals, grandioses per les seves mides i per la pesantor dels seus cossos. També en aquest moment es fa evident una constant en la trajectòria del geni: la simultaneïtat dels estils. A més l’activitat creadora no es pot aturar, la curiositat de Picasso és insaciable i a part de pintar treballa el gravat, la ceràmica, l’escultura amb bronze, etc. En plena maduresa, torna a Espanya el 1934. En esclatar la Guerra Civil, se situa al costat del govern de la república i és director honorífic del Museu del Prado de Madrid. El 8 d’abril de 1973 morí a Notre-Dame-de-Vie (França) i fou enterrat al jardí del castell de Vauvernagues.