L’ARQUITECTURA CATALANA Als Països Catalans es va desenvolupar una modalitat pròpia d’arquitectura gòtica. El gòtic català contrasta amb la resta dels gòtics i s’identifica pels trets següents:
•
Construcció més netes, més austera, amb menys punxes i sense adorns superflus.
•
Menys verticalitat.
•
Augment de la superfície dels murs i reducció de l’espai dedicat als grans finestrals plens de vitralls.
•
Quasi no hi ha arcbotants.
•
Planta de Saló. Planta amb tres naus, totes quasi iguals, de la mateixa alçada, per aconseguir un espai diàfan. A més, la distància entre els pilars que separen les naus, és més gran que en la resta de catedrals europees. En el cas de la catedral de Girona cal destacar-hi la supressió total dels pilars amb la construcció d’una sola i àmplia nau.
Dintre l’arquitectura religiosa, podem esmentar les esglésies barcelonines de Santa Maria del Pi i de Santa Maria del Mar, la capella de Santa Àgata, els monestirs de Pedralbes, Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges; i la catedral de València, la catedral Mallorca, la catedral Girona, la catedral Barcelona i la catedral Perpinyà. Quant a edificis civils, es destaquen la Llotga mercantil de València i la Llotga Ciutat de Mallorca, el Saló del Tinell, les Drassanes Reials, l’Hospital de la Santa Creu i el Palau de la Generalitat de Catalunya, tots quatre a Barcelona.
Santa Maria del Mar
(XIV)
Situada al barri barceloní de la Ribera, Santa Maria del Mar és un dels exemples d’art gòtic més bells que trobem a Catalunya. Si la comparem amb altres catedrals, com poden ser les franceses, aquestes la superen en lluminositat i proporcions; però, d’altra banda, Santa Maria del Mar, tot i les reduïdes dimensions que té, destaca per la puresa de línies (contrucció molt neta i gran distància entre els pilars) i la ciència o la raó constructiva que s’hi manifesta (les naus laterals són ½ de l’amplada de la central i les capelles ¼ d’aquesta). Interiors diàfans gràcies a la distància entre els pilars
1
½
½
¼
¼
Planta amb tres i capelles laterals entre els contraforts. És destacable la poca diferència d’alçada de la nau central amb les laterals
7
La basílica és sobre una necròpolis romana. Un document de l’any 918 ja parla d’una basílica situada en el camí del mar. Més tard, durant els segles XII i XIII, armadors, mercaders i descarregadors construeixen les seves cases entorn del temple, i els nobles comencen a edificar els seus palaus al proper carrer Montcada. Com que es necessitava una església més gran, a causa del desenvolupament i la puixança econòmica i política del sector marítim barceloní, el canonge Bernat Llull va manar a l’arquitecte Berenguer de Montagut iniciar-ne la construcció l’any 1329, amb la col·laboració de Ramon Despuig. L’agost del 1384 es dedicà el temple a la Mare de Déu i s’hi va celebrar la primera missa. Només es van necessitar 54 anys per construir la «Catedral del Mar» i hi col·laboraren tots els gremis i les institucions de la ciutat.