LA MOMIFICACIÓ Els antics egipcis tenien un gran desig: viure eternament. La religió dels egipcis tenia com a creença principal la idea de la vida de l’ànima (BA) més enllà de la mort i pensaven que després de morir tornarien a viure si superaven el judici d’Osiris. Una vegada superat el juduci, l’accés a la immortalitat estava garantit si el cos estava conservat.
Per als egipcis, l’home, a part del seu cos, tenia un BA, o ànima. Segons les seves creences, quan una persona moria, el seu BA o ànima continuaven vivint en íntima relació dins el cos. Per aquesta raó calia conservar intacte el cos mort, embalsamat, dins una tomba.
La momificació era el camí per assolir l’eternitat. Era realitzada pels sacerdots. L’embalsamament d’un cos durava aproximadament setanta dies.
1 Es netejava el cos i es perfumava.
2
4 Es cobria el cadàver amb natró, i es deixava que el suc que degotava el cadàver caigués en un vas a mesura que s’assecava el cos.
Es treien els òrgans interns i es momificaven per separat del cos tot colocant-los en els vasos canopis.
Quaranta dies després, es treia el el cos sec i arrugat amb esponges i s’untava amb olis, ungüents, espècies i resina.
del cos; 5 natró es netejava
Es farcien les òrbites oculars, es tapaven els narius amb cera i es cobrien amb làmines d’or les ungles dels peus i de les mans.
3
6
Després, un cop buit, omplien el cos amb farcellets de natró (tipus de sal que es trobava al fons del Nil).
Es posava l’«escarabeus» (amulet que representa l’escarabat sagrat).
S’adornava amb joies d’or i pedres precioses i, s’embolcallava el cos amb llargues i estretes tires de lli. Entre les capes de bena es ficaven amulets màgics «ushebtis» (el que respon).
7 Una col.lecció d'encanteris, que es diu «El llibre dels Morts», també s'enterrava amb la mòmia. Aquests encanteris, escrits i il.lustrats en rotlles de papir, servien per ajudar el mort a trobar la vida eterna.
8 El darrer pas consistia en fixar la mòmia dins d'un taüt petit. El tapaven, el col·locaven en un segon taüt i, posteriorment, el ficaven en un altre taüt més gran. El conjunt dels tres taüts era col·locat en un taüt de pedra anomenat sarcòfag.