Una conversa amb refranys Maria Llonch Eren dos amics que tenien una conversa basada en els refranys catalans: Josep: Hola Joan: no hi ha medicina més bona que ceba, all i llimona Joan: No siguis ruc, - li contesta en Joan -. Per la sang pren el saüc. Josep: Per les bones verdures a Valls, cebes, alls i molt treball. Joan: Sí, com a Cubelles els joves, amb els anys es tornen vells. Josep: Metge i confessor, com més vells millor. Joan: Bona excusa té el malalt; es pixa al llit i diu que sua Josep: A Lloret de Mar terra a l’Havana Joan: Com al més de juliol, a l’era hi fa bon sol Josep: Mira noi, de Joans, Joseps i ases, n’hi ha a totes les cases! Joan: Dones i ases, perden les cases. Josep: És un ase molt valent, que porta càrrega i no se’n sent. Joan: Alabat ruc, que a vendre et duc. Josep: No és pas l’home, ni és pas la canya: és l’esquer els que els enganya. Joan: Per temor no perdis l’honor. Josep: Qui la fa, la paga Joan: De covard no hi ha res escrit. Josep: Qui no vulgui creure, que no vagi a veure. Joan: D’això plora la criatura. Josep: La consciència és més sàvia que la ciència. Joan: No sempre el millor camí és el més curt. Josep: Vols mentir? Digues el que sents a dir. Joan: No ets pas més bo si t’alaben. Josep: Tant t’escolta Déu si pregues, com si renegues. Joan: Bé, Josep, me’n vaig a escampar la boira. Josep: Molt bé, endavant les atxes. Fes bé i no miris a qui, que demà Déu dirà!
25