Pla d'Integració 2016-2019

Page 1


Saluda Pla Immigració Avui dia ningú no dubta dels nous reptes que la globalització suposa des de distintes perspectives com ara l’econòmica, la mediambiental, la cultural, la lingüística i la social, entre d’altres. D’una manera més o menys traumàtica ens n’adonem que la realitat que ens envolta és, com han definit els especialistes, més “líquida”, en denifitiva, més canviant. La velocitat de les transformacions s’accelera de forma constant i això també afecta els moviments de població. La Vall d’Uixó no ha estat una excepció en el procés de desenvolupament del conjunt de l’Estat espanyol, clarament marcat pel context econòmic, i on en pocs anys hem passat de rebre un fort moviment migratori a veure com moltes persones conegudes, familiars, amics o companys han hagut de marxar a altres llocs buscant la possibilitat de desenvolupar un projecte de vida digne. Al mateix temps, la gran majoria de nosaltres hem sentit la vergonya que provoca la incapacitat programada de les institucions europees i els governs

centrals per a donar una resposta mínimament satisfactòria a un repte molt clar, com és l’atenció a les persones que fugen dels conflictes armats i de la misèria als països del nostre voltant. Sembla impropi del nostre temps, haver de recordar que darrere del drama dels refugiats hi ha, precisament, persones i que per això mateix les institucions en el seu conjunt tenen l’obligació de respectar i fer valdre els drets humans més fonamentals. L’objectiu d’aquest pla d’integració i convivència és clar: fer de La Vall un poble per a viure, un espai de convivència, una ciutat refugi, un territori d’acollida, una ciutat educadora on els vallers i valleres visquem la diferència com un element enriquidor gràcies al qual totes i tots podem crèixer. Estic convençut que el procés d’elaboració d’aquest pla és la millor garantia de la importància que per a este equip de govern tenen les qüestions relatives a la convivència de totes i tots. Partint de l’anàlisi social del nostre poble, hem comptat amb l’assessorament d’experts que han conduït tot un procés obert a la participació ciutadana en general, a especialistes en el món educatiu, sanitari, de l’ocupació, i a representants d’associacions i entitats, així com de persones clau. El resultat és un projecte seriós, que toca de peus a

terra, on no s’evadeixen responsabilitats i es perfilen clarament quines són les accions a desenvolupar, així com el pertinent mecanisme d’avaluació de les mateixes. Vull aprofitar aquestes darreres línies per a, d’una banda, agrair la seua col·laboració a totes les persones que han fet possible aquest projecte, i per a, d’altra banda, demanar a totes aquelles persones que tinguen a les seues mans aquestes pàgines, que el facen seu, que participen i l’exigisquen, ja que això és el que li donarà realment sentit.

Antoni Llorente i Ferreres Regidor de Serveis Socials


3


Presentació La progressiva arribada de població estrangera a la Vall d´Uixó, especialment intensa entre els anys 2000 i 2008, ha fet de la diversitat cultural un fet innegable que els poders públics han de gestionar de la millor manera possible. La diversitat, ben conduïda, pot ser una font de riquesa que amplie perspectives de vida i horitzons de felicitat, promovent allò que uneix a tots els veïns i veïnes del municipi (la condició humana i els drets a ella associats) i fent de la nostra vida en comú un projecte de creixement col·lectiu en el que tothom senta que val la pena implicar-se. Esgotat el darrer Pla d´Integració i Convivència (2012-2015) l´Ajuntament de la Vall ha organitzat un procés de consulta ciutadana i anàlisi de la realitat de la diversitat i la convivència en el municipi amb la intenció d´elaborar una nova edició del Pla que tinga com a eix motor la promoció de la convivència des de la interculturalitat i la garantia de drets. Durant aquest procés, desenvolupat entre els mesos de gener i setembre de 2016 i per al que s´ha comptat amb la col·laboració d´especialistes de la Universitat de València, s´ha dut a terme una enquesta amb una mostra representativa de veïns, conformada per 367 persones de diverses nacionalitats; s´han realitzat quatre grups focals amb tècnics i membres de la societat civil, un amb els membres de la Comissió Municipal d´Integració i Convivència, un amb professionals dels serveis socials, sanitaris i d´ocupació, un amb professionals del sector educatiu i un altre amb membres de les entitats socials; i s´han efectuat diverses entrevistes amb informants

clau, combinant, d´aquesta manera la metodologia d´investigació quantitativa i la qualitativa. També s´ha obert un procés de consulta a tota la població mitjançant l´establiment d´un canal de presentació de propostes a través de la pàgina web municipal. El coneixement generat a través d´aquest procés participatiu ha permès ajustar el Pla a les necessitats reals del municipi de forma que siga l´instrument necessari per a conduir, durant els propers anys (2016-2019), una política de foment responsable de la bona convivència que incorpore la lluita contra la xenofòbia, i contra els estereotips i prejudicis que la sustenten, com a eix central d´actuació.


Índex

5

1. FONAMENTACIÓ 6 1.1. EL REPTE DE CONSTRUIR LA CONVIVÈNCIA EN LA DIVERSITAT 6 1.2. LA REALITAT ACTUAL DE LA INTEGRACIÓ I LA CONVIÈNCIA A LA VALL D´UIXÓ 8 1.3. MARC JURÍDIC I NORMATIU 10 1.3.1. Àmbit internacional 10 1.3.2. Àmbit europeu 11 1.3.3. Àmbit estatal 11 1.3.4. Àmbit autonòmic 11 1.3.5. El context del Pla Director Integració i Convivència 2014-2017 12 1.4. PRINCIPIS RECTORS I OBJECTIUS 13 1.4.1. Principis rectors 13 1.4.2. Objectiu general 14 1.4.3. Objectius específics 14 2. 2.1. 2.2. 2.3. 2.4.

LA REALITAT SOCIODEMOGRÀFICA DE LA IMMIGRACIÓ A LA VALL D´UIXÓ. LA IMMIGRACIÓ AL PAÍS VALENCIÀ LA IMMIGRACIÓ A LA VALL D´UIXÓ IMMIGRACIÓ I EDUCACIÓ A LA VALL D´UIXÓ IMMIGRACIÓ I OCUPACIÓ A LA VALL D´UIXÓ

15 15 17 19 20

3. EIXOS D´ACTUACIÓ 21 3.1. ACOLLIDA I INCLUSIÓ 21 3.2. COHESIÓ SOCIAL EN LA DIVERSITAT 22 3.2.1. Promoció del diàleg i la convivència intercultural 22 3.2.2. Lluita contra el racisme, la xenofòbia i altres formes d´intolerància 23 3.3. IGUALTAT 24 3.4. COOPERACIÓ I REFUGI 24 4. AVALUACIÓ I SEGUIMENT 25 5. PRESSUPOST 26


1. Fonamentació 1.1. El repte de construir la convivència en la diversitat La incorporació de persones procedents d´altres països ha transformat profundament la realitat d´Europa en les darreres dècades. A l´Estat espanyol, el País Valencià i els municipis com La Vall d´Uixó, l´inici del segle ha vingut acompanyat de l´arribada d´importants contingents de persones, procedents d´una multiplicitat de països, amb pautes culturals i creences religioses sovint prou diferents a les més compartides en les societats de recepció. En una primera fase, els nostres municipis es van haver de bolcar en la construcció d´un sistema d´acollida que, en conjunció amb la societat civil, donara resposta a les necessitats inicials que se´n derivaven de l´aparició sobtada d´eixa nova població vinguda de l´estranger. En eixos primers anys, la regularització de la situació administrativa, la integració social i laboral i l´adquisició de les eines necessàries per a poder inserir-se en la nova societat marcaren l´agenda de bona part de les polítiques locals d´integració. La sensibilització de la població autòctona i la promoció de la competència intercultural entre els professionals i la ciutadania en general ha ocupat també un lloc destacat en les accions dutes a terme durant eixa primera fase. Actualment, i arran de l´esclat de la crisi econòmica, Espanya en general, i també els municipis del País Valencià, han deixat de ser territoris de recepció de fluxos migratoris significatius. Gairebé no es rep nova població estrangera i, la que arriba sol fer-ho, en primera instància, per motius familiars. També

s´ha iniciat un flux d´emigració protagonitzada, bàsicament, per població espanyola d´origen estranger que retorna als seus països d´origen o inicia un nou procés migratori cap a un altre país. Però, malgrat aquesta realitat, la major part de la població que va vindre de l´estranger ha optat per romandre en els municipis que els han rebut o acollit. Han generat vincles ací, han creat o recreat les seues famílies, han treballat i han complit amb les seues obligacions com a ciutadans, s´han arrelat i, en definitiva, ja no són “forans” perquè s´han convertit, simplement, en uns veïns més de les nostres ciutats. Alguns, fins i tot, han adquirit la nacionalitat espanyola i ja no són tampoc estrangers.

1

Mora,

Albert.

2010.

“Integrando la desigualdad. La normalización de la exclusión social

de

las

personas

inmigrantes”, dins Conejero, Enrique i Ortega, Alfonso, Inmigración, mediación

integración, intercultural

y

participación ciudadana, Sant Vicent (Alacant): Editorial Club Universitario, pp. 133-160. 2

Cachón, Lorenzo. 2009. “En

la “España inmigrante”: entre la fragilidad de los inmigrantes y las políticas de integración”, dins Papeles del CEIC, volum

Però el procés d´integració no ha estat perfecte. En no poques ocasions, els immigrants econòmics s´han trobat amb greus dificultats per a dur a terme un projecte de vida digna en les societats de recepció. La irregularitat administrativa i les dificultats legals per a superar-la, la discriminació jurídica, social i laboral, així com el rebuig procedent de certs grups de la societat, han conduït a una part considerable d´aquesta població a una situació de desigualtat que facilita la violació dels seus drets. Una desigualtat que no ha aparegut de manera espontània, sinó que ha estat directament instigada per unes polítiques migratòries que, en part, han negat els drets fonamentals de les persones nouvingudes i han treballat per blindar els privilegis d´aquells que són considerats com a autòctons i, per extensió, únics portadors legítims de drets1. D´aquesta manera, la condició immigrant

2009/1, núm. 45. 3

De Lucas, Javier. 2015.

Mediterráneo:

el

naufragio

de Europa, València: Tirant lo Blanch, p. 29. 4

Martínez,

Vicent.

2001.

Filosofía para hacer las paces, Barcelona: Icaria, p. 291.


5

Mora, Albert. 2015. “La

institucionalización violencia

como

para

de

la

obstáculo

la

convivencia

intercultural”, dins Solanes, Ángeles

(ed.),

Diversidad

cultural y conflictos en la Unión Europea. Implicaciones jurídico-políticas,

València:

Tirant lo Blanch, pp. 139-160. 6

En aquest Pla la convivència

s´entén

com

una

relació

pacífica, positiva, de respecte actiu i comunicació, que no ha d´estar necessàriament exempta

de

conflictivitat,

però en la que les tensions i problemes s´aborden de forma dialogada i negociada, sense

ve acompanyada, en no poques ocasions, d´una situació de vulnerabilitat que dificulta la plena inserció en igualtat de drets i que se´n deriva de l´existència d´un marc institucional discriminatori2. Cal tindre present que les polítiques d´immigració i asil sovint han construït als immigrants com a subjectes completament aliens als autòctons, subratllant les seues aparents diferències per a justificar, d´alguna manera, la seua incompatibilitat amb les nostres societats i, amb això, la necessitat d´un tractament discriminatori3.

agressions

de

cap

La integració és, a més, un camí de doble direcció. Un procés que requereix de la comunió de tota la població al voltant d´un projecte compartit que, basat en la igualtat de drets i deures, ofereix un espai per a l´expressió lliure i compartida de la diversitat cultural i religiosa i amplia els marges d´allò socialment acceptat, reconegut i apreciat. Integrar una societat diversa és passar de la indiferència a l´interès, del menyspreu al reconeixement, de la lògica de l´enemic a la lògica de la humanitat compartida. Perquè, com va afirmar Martínez Guzmán4, “la millor forma de cercar el reconeixement per a la meua identitat col·lectiva es basa en la lluita pacífica pel reconeixement de les múltiples formes de vida i el dret a l´hospitalitat dels que migren o immigren per voluntat o, el que és pitjor, per necessitat”.

tipus (Giménez, Carlos. 2013. “Promoviendo la convivencia ciudadana

intercultural

en

barrios de alta diversidad. Ideas y experiencias para una praxis comunitaria”, dins Buades, Josep i Giménez, Carlos

(coord.),

Hagamos

de nuestro barrio un lugar habitable.

Manual

de

intervención comunitaria en barrios, València: Tirant lo Blanch, pp. 36-57.

Al llarg d´aquests anys d´història com a societats de recepció, els municipis valencians no han estat escenaris de greus conflictes culturals, produintse un aparentment tranquil procés d´integració de la població nouvinguda. Però, quan els indicadors mostren que la població extracomunitària pateix una especial situació de vulneració respecte de la resta, quan es neguen drets bàsics a alguns col·lectius (com ara el dret a l´assistència sanitària normalitzada, sostret als immigrants en situació administrativa irregular arran de l´aprovació del RDL 16/2012), quan l´immigrant és representat com una amenaça a neutralitzar, quan la distància i el recel entre els grups culturals diferenciats és

un fet constatat, la integració es converteix en una meta de difícil assoliment i, malgrat l´aparença, el conflicte és evident, genera dolor i violència i pot acabar esclatant en qualsevol moment5. Malgrat les limitacions que el marc jurídic estatal interposa, els municipis tenen al seu abast l´establiment de polítiques públiques encaminades a promoure una vertadera integració en la igualtat, de drets i deures, des de la diversitat cultural. És en l´àmbit local on, finalment, eixes persones amb anhels, universos de sentit i formes d´entendre el món diferents, s´han de trobar i conviure. I és en l´àmbit local on els governs han de posar en marxa les mesures necessàries per a què eixa trobada es done des de la convivència pacífica6 i no des de l´hostilitat, des del reconeixement d´allò que es té en comú i d´allò que es té de diferent com a eines necessàries per a la construcció del benestar col·lectiu. Un objecte que requereix de l´articulació formal d´una política d´integració responsable, compromesa amb la cultura de la pau i els principis propis de la interculturalitat, que done resposta als reptes que planteja avui la multiculturalitat.

7


1.2. La realitat actual de la integració i la convivència a La Vall d´Uixó La gestió política de la integració en la diversitat ha d´adaptar-se a la realitat de cada context, de forma que les respostes que s´articulen des de les polítiques públiques s´adeqüen a allò que eixa realitat demanda. L´estudi diagnòstic efectuat en el marc del disseny d´aquest Pla, ha permès conèixer millor la forma en què la integració i la convivència cristal·litzen actualment en la ciutat. Els resultats obtinguts, a partir de l´enquesta7 i dels diferents grups focals i entrevistes en profunditat realitzades, poden agrupar-se al voltant de quatre eixos que assenyalen àmbits d´actuació específics sobre els que articular aquesta edició del Pla. 1. Integració La integració efectiva sols és possible mitjançant un procés d´adaptació mútua que requereix d´interacció, intercanvi, respecte i reconeixement de la diversitat8. L´assumpció d´unes pautes culturals que es presenten com a arrelades i compartides en la societat de recepció i que, en molts casos, no són més que una il·lusió, és defesa pel 89,6% de les persones espanyoles enquestades, mentre que un 45,2% considera poc o gens important que els immigrants mantinguen la seua cultura d´origen. Al mateix temps, són vàries les persones que, en els grups focals, han defensat una concepció de la integració pròxima als plantejaments assimilacionistes que neguen l´exercici de la llibertat cultural, estigmatitzen l´expressió de la diferència i propugnen l´assumpció de les pautes culturals dominants en les societats de recepció. Es tracta d´un plantejament que

s´ha mostrat ineficaç per a promoure l´intercanvi i el reconeixement mutu. L´adaptació mútua no pot ser un camí d´assumpció de pautes culturals imposades per aquell grup que és definit com a majoritari o dominant, sinó un procés que sorgisca d´un intercanvi cultural lliure, simètric i respectuós que permeta créixer a tots els implicats. A tal fi, el desplegament d´actuacions adreçades a la promoció de la interculturalitat emergeix com una necessitat de primer ordre.

7

Mora, Albert; Caturla, Mª del

Mar; Adrover, Carolina. 2016. Encuesta sobre integración y convivencia en La Vall d´Uixó. Informe de resultados, Universitat

de

València

i

Ajuntament de la Vall d´Uixó, disponible en http://ir.uv.es/ dPN6tVx. 8

D´acord amb allò establert

per la Unió Europea en els

2. Convivència Els resultats obtinguts dibuixen un escenari general que es troba en sintonia amb bona part de les dinàmiques que s´han constatat ja en altres territoris valencians i espanyols. La imatge habitual és la d´una “coexistència pacífica però distant”9, sense conflicte aparent, que es gesta des de la indiferència i l´absència de convivència intercultural, amb comptades excepcions. Aquesta indiferència, expressada en l´escàs interès manifestat per relacionar-se amb persones d´altres grups culturals, té una especial incidència entre la població autòctona enquestada que va afirmar tindre poc o cap interès per aquest tipus de relacions en un 36,9% dels casos. Un 29,9% dels espanyols va declarar sentir-se incapaç de mantindre una relació íntima amb una persona immigrant. D´aquesta manera, es dificulta la interacció necessària per a la prevenció de conflictes en societats culturalment diverses i és més fàcil que s´estenguen els estereotips i prejudicis que s´alimenten del desconeixement mutu i de la manca de relacions amb aquells que són representats com a culturalment diferents.

Principis

Bàsics

Comuns

per a la política d´integració, adoptats el 19 de novembre de

2004

pel

Justícia

Consell

i

de

Assumptes

d´Interior de la Unió Europea, segons els quals la integració queda

definida

com

“un

procés bidireccional i dinàmic d´ajustament mutu per part de tots els immigrants i residents dels Estats membres”. 9

Torres,

Francisco.

2007.

Nous veïns a la ciutat. Els immigrants i

Russafa,

a

València València:

Publicacions de la Universitat de València.


10

A nivell estatal, el criteri

de

preferència

nacional

també es troba prou arrelat, amb intensitats semblants a les detectades a la Vall d´Uixó.

Així,

enquestes

segons

les

elaborades

per

Espanyol

del

l´Observatori

Racisme i la Xenofòbia i el

Centre

d´Investigacions

Sociològiques (Cea D´Ancona, Mª Ángeles i Valles, Miguel. 2015. Evolución del racismo y la xenofobia y otras formas de intolerancia en España 2014, Madrid: Ministeri d´Ocupació i de Seguretat Social) el 49%

3. Estereotips i prejudicis La imatge que, sobre la immigració, té la població autòctona resident en el municipi és, en alguns casos, especialment negativa. Un de cada quatre enquestats entre aquest col·lectiu considera que és un inconvenient que en el municipi residisquen persones procedents d´altres països i un 19% opina el mateix en relació a la presència de persones d´altres religions. A més, s´ha constatat l´existència d´importants estereotips envers els immigrants que els identifiquen amb la pràctica d´activitats delictives (així ho creu, en distinta mesura, el 43,5% de les persones espanyoles enquestades), o amb la manca de respecte a les normes cíviques (42,8%). Aquests estereotips pesen especialment sobre la població musulmana la presència de la qual es considera, en un 28,6% dels casos, un factor que incrementa el risc d´atemptats terroristes. Val a dir, a més, que el 44% dels espanyols mostra actituds contràries a la instal·lació de mesquites i oratoris (instruments necessaris per a l´exercici de l´expressió religiosa i emparats pel dret a la llibertat religiosa i de culte) i que el 63,3% del conjunt de la població enquestada reconeix l´existència en el municipi de recel cap a la religió musulmana.

dels espanyols estan a favor de tindre preferència sobre els estrangers a l´hora de triar col·legi per als seus fills (8 punts per baix dels valors detectats al municipi), el 62% considera que els espanyols deuen

tindre

prioritat

en

l´accés al mercat de treball (10 punts per dalt dels valors obtinguts a la Vall d´Uixó) i el 43% opina que deuen tindre accés preferent al sistema sanitari (6 punts percentuals menys que a la Vall d´Uixó).

Els estereotips negatius envers els immigrants en general, i els musulmans en particular, han estat presents també en els discursos de no pocs dels integrants en els grups focals, detectantse també la seua presència entre alguns professionals dels serveis públics i membres de les organitzacions de la societat civil. Es tracta de visions negatives cap als altres que poden servir, com ja ha estat demostrat amplament en altres contexts territorials, com a justificació d´actituds xenòfobes que es presenten com a estratègies d´autoprotecció front l´amenaça que suposa la immigració per a la seguretat i la cohesió social. La desarticulació d´aquests estereotips es converteix en una qüestió prioritària per tal de garantir una bona convivència futura en un municipi que ja és i serà cultural i religiosament divers.

4. Accés als serveis públics En la població autòctona de La Vall sembla que han arrelat amb força els tòpics relatius als efectes negatius que, per als recursos públics, el grau de protecció social i l´ocupació, té la presència d´immigrants. El 57% d´aquesta població creu que els immigrants abusen de les ajudes públiques i un 54% pensa que sostrauen el treball als autòctons. S´aprecia, tant en la fase quantitativa com en la fase qualitativa de l´estudi diagnòstic, un important arrelament d´eixa idea, tan estesa també en altres contexts territorials, què els immigrants tenen més drets que els oriünds. Una idea que, per altra banda, justifica el reclam del criteri discriminatori de la “preferència nacional” en l´accés a les prestacions i drets. D´aquesta manera, bona part dels residents espanyols reclamen una consideració prioritària, front els estrangers, a l´hora de triar col·legi per als seus fills (57,2%), accedir a un lloc de treball (52,1%) o fer ús dels recursos sanitaris (49,1%)10. Deu, per tant, treballar-se per promoure, en la consciència de la ciutadania, la lògica universal i igualitària dels drets, de forma que s´entenga que la única forma de garantir l´accés als mateixos no és sostraureli´ls a aquells que són vistos, equívocament, com a “usurpadors” sinó promoure´ls per al conjunt dels residents.

9


1.3. Marc jurídic i normatiu Aquest Pla s´adequa a la normativa internacional, europea, estatal i autonòmica que, directa o indirectament, es relaciona amb la gestió dels processos d´integració i convivència en la diversitat a l´àmbit local. 1.3.1. Àmbit internacional Declaració Universal de Drets Humans (1948). Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (1966) i els seus protocols facultatius (1966, 1989). Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966) i el seu protocol facultatiu (2008). Convenció Internacional sobre l´eliminació de totes les formes de discriminació racial (1965). Convenció sobre l´eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (1979). Convenció contra la tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumanes o degradants (1984). Convenció sobre els drets dels xiquets (1989). Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat (2006).


1.3.2. Àmbit europeu Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals (1950) i els seus protocols. Carta Social Europea (1961). Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (2000). 1.3.3. Àmbit estatal Constitució Espanyola (1978) LO 4/2000, d´11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social, modificada per la LO 8/2000, la LO 11/2003, la LO 14/2003 i la LO 2/2009, la LO 10/2011, el RDL 16/2012, la STC 17/2013, la LO 4/2013, la LO 4/2015, la STS de 10 de febrer de 2015 ; i la LO 8/2015. Reial Decret 557/2011, de 20 d´abril, pel qual s´aprova el reglament de la LO 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social, després de la seua reforma per la LO 2/2009, el Real Decret 844/2013, de 31 d´octubre, el Real Decret 162/2014, de 14 de març, i el Real Decret 987/2015, de 30 de octubre. 1.3.4. Àmbit autonòmic La llei 5/1997, de 25 de juny, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el sistema de serveis socials en l´àmbit del País Valencià. La llei 15/2008, de 5 de desembre, de la Generalitat, d´Integració de les Persones Immigrants en la Comunitat Valenciana que, en l´article 3, estableix com a principis rectors de la integració:

El ple respecte a la dignitat igual de totes les persones i la garantia de no-discriminació per la condició de persona immigrant. b. La possibilitat d´aplicar mesures d´acció positiva en aquells àmbits en què la condició de persona immigrant puga comportar una situació objectiva de desigualtat. c. El respecte de les manifestacions inherents a la diversitat cultural o religiosa de les persones immigrants, en tant siguen respectuoses amb els valors, principis i drets fonamentals establits en la Constitució Espanyola i en els Acords Internacionals en matèria de drets humans ratificats per Espanya. d. L´afavoriment de polítiques efectives de participació cívica, social, econòmica i cultural per a aconseguir la màxima interrelació i coneixement mutu. a.

En l´article 15 de la llei s´estableixen, com a recurs d´integració, les Agències per a la Mediació i la Convivència Social, oficines de l´administració local d´informació, mediació, assessorament i orientació sobre els recursos de l´administració i de les entitats en matèria d´integració de les persones immigrants, una de les quals opera en La Vall d´Uixó des de l´any 2008. Decret 93/2009, de 10 de juliol, del Consell, pel qual s´aprova el Reglament de la llei 15/2008, d´integració de les persones immigrants en la Comunitat Valenciana. Entre altres, es regula, al títol V, el règim de funcionament de les Agències AMICS.

11


1.3.5. El context del Pla Director d´Integració i Convivència 2014-2017 El Pla Director d´Integració i Convivència 20142017 constitueix el marc general en el que s´han d´inserir tots els plans locals d´integració als municipis del País Valencià i estableix, com a principis rectors de la integració, els següents: principi d´igualtat i no discriminació, principi de vinculació dels poders públics, principi de solidaritat, principi d´interculturalitat, principi de transversalitat de les polítiques d´integració i principi de transversalitat de gènere. Pel que fa a les àrees d´actuació, s´estableixen dos grans àmbits, el relacionat amb la promoció de l´acollida (amb tres programes: informació, assessorament i acompanyament; Xarxa de Centres d´Acollida i Xarxa d´Escoles d´Acollida) i el relatiu a la cohesió social (amb altres tres programes: mediació intercultural i gestió de la diversitat; Escoles d´Integració i Prevenció del Racisme i la Xenofòbia), a més d´un tercer, de caràcter transversal, que inclou aspectes referits a la família, la infància i la joventut, la perspectiva de gènere i la participació social i el voluntariat.


1.4. Principis rectors i objectius 11

Giménez,

Carlos.

2003.

“Pluralismo, multiculturalismo e

interculturalidad”,

dins

Educación y Futuro: revista de investigación aplicada y experiencias educativas, núm. 8, pp. 11-20.

1.4.1.Principis rectors Aquest Pla d´Integració es recolza en cinc principis bàsics sobre els que es dissenyen els objectius i les accions a emprendre per tal d´assolir-los. 1. El principi d´igualtat i no discriminació que implica que tots els veïns, independentment de la procedència, la nacionalitat, la situació administrativa, la classe social o el sexe, són portadors de drets que han de garantir-se en igual mesura, sense que s´establisquen preferències de cap tipus en la garantia dels mateixos o en l´accés als recursos públics. 2. El principi de respecte a la diversitat cultural i religiosa que ha de poder expressar-se sense obstacles per tothom, dins del marc dels valors constitucionals bàsics i d´allò establert en el conjunt de normes relatives a la garantia dels drets humans. 3. El principi d´interculturalitat, que implica la promoció de la interacció positiva entre persones culturalment diverses11 i el desenvolupament de la competència intercultural entre el conjunt de la població.

4. El principi de ciutadania, com a eina que comporta la participació activa en la societat i la capacitat d´incidir en el curs de la vida pública. 5. El principi de transversalitat, segons el qual la tasca de promoció de la integració i la convivència ha d´estar present en les diverses àrees d´actuació municipal i ha de produir-se en coordinació amb la resta d´instàncies que, a nivell provincial i autonòmic, tenen competències en matèria d´integració i gestió de la diversitat.

13


1.4.2. Objectiu general Promoure la integració plena de les persones d´origen estranger que viuen a La Vall d´Uixó i la convivència entre cultures des dels paràmetres propis de la interculturalitat i la cultura de la pau.

1.4.3. Objectius específics Informar a la població estrangera al voltant dels seus drets i deures així com dels diferents serveis als que poden accedir en el municipi. Facilitar a la població estrangera l´accés efectiu als serveis públics municipals. Oferir assessorament a la població estrangera amb problemes derivats de la seua condició sociojurídica. Afavorir la participació ciutadana de les persones d´origen estranger. Incrementar la competència intercultural dels professionals dels recursos públics municipals i dels tècnics i voluntaris de les entitats de la societat civil. Erosionar els prejudicis i estereotips negatius envers les persones d´altres cultures i religions. Fomentar la trobada intercultural entre persones amb diferents adscripcions ètniques. Oferir eines a les dones immigrants per tal de fomentar el seu empoderament i la millora de la seua autonomia. Recolzar la tasca que duen a terme les organitzacions de cooperació al desenvolupament presents a la ciutat. Oferir una acollida integral als refugiats que arriben a La Vall d´Uixó.


2. La realitat sociodemogràfica de la immigració a La Vall d´Uixó

2.1. La immigració al País Valencià 12

Les dades de 2016, encara

provisionals en el moment de redacció d´aquest Pla, anuncien una xifra de 667.676 estrangers empadronats al País Valencià, el que implica un descens, entre 2015 i 2016, de magnitud semblant a l´observat entre 2014 i

La població estrangera al País Valencià ha viscut un creixement exponencial entre l´any 1998 i el 2010, multiplicant-se la seua xifra pràcticament per 9 en aquest període. A l´any 2010 s´assoleix la xifra més elevada d´estrangers (893.759), quantitat que romandrà pràcticament estancada fins que, a partir de l´any 2013, s´inicie una dinàmica de descens de la població estrangera

15

empadronada que sembla arribar fins avui12. Val a dir, però, que aquesta reducció pot vindre produïda per circumstàncies molt diverses com ara el retorn d´alguns estrangers als seus països d´origen, el canvi de residència a un altra Comunitat Autònoma, la migració a un altre Estat o l´adquisició de la nacionalitat espanyola.

Gràfic 1. Evolució de la població estrangera empadronada al País Valencià. 1998-2015.

2015.

Font: Institut Nacional d´Estadística (INE). Elaboració pròpia.


Gràfic 2. Distribució per nacionalitat dels estrangers al País Valencià. 2015.

Font: INE. Elaboració pròpia.

La comunitat estrangera més nombrosa és la romanesa, produint-se una especial concentració a la província de Castelló on el 7,3% del conjunt de la població té aquesta nacionalitat. A les províncies d´Alacant i València, els romanesos suposen, respectivament, l´1,5 i l´1,9% del total de la població. En segon lloc, se situa la comunitat britànica, concentrada, gairebé per complet, a la província d´Alacant, on resideix el 90,2% d´aquesta població. La tercera nacionalitat més present és la marroquina, més dispersa pel conjunt del territori però amb una major presència relativa en la província d´Alacant.

A la província de Castelló, en la que se situa el municipi de la Vall d´Uixó, el 48,7% dels estrangers empadronats són romanesos, seguits dels marroquins (18,8% del total dels estrangers) i, ja a molta distància, dels algerians (3%) i els colombians (2,6%). Si es pren la comarca com a referència, a la Plana Baixa, el patró pel que fa a les nacionalitats predominants és molt semblant al del conjunt de la província, amb un clar predomini de la comunitat romanesa (48% dels nacionals estrangers), seguida de la marroquina (24,5%), l´algeriana (4,8%) i la colombiana (2,3%).


13

2.2. La immigració a La Vall d’Uixó Les

darreres

municipals,

però,

dades recullen,

a 15 de gener de 2016, una població estrangera de 3.538 persones, el que suposa el 10,5% de la població total del municipi. Aquestes xifres són

La població estrangera a La Vall d´Uixó ha experimentat un increment substancial en la primera dècada del segle XXI passant de 229 efectius (el 0,8% del total de la població) a 3.486 (el 10,6%), el que implica que aquesta població es va multiplicar per 15 en gairebé 10 anys. La intensitat d´aquest creixement, en un període tan breu de

temps, implica una transformació radical de la realitat sociodemogràfica de la ciutat. A partir de 2011, però, comença a apreciar-se una disminució progressiva del nombre d´estrangers empadronats que descendeix des dels 3.486 de 2010 als 2.322 de 2015 (el 7,3% del total de la població)13.

prou més elevades que les que ofereix l´INE per a 2015, situació que sembla vindre motivada per diferències en la

Gràfic 3. Evolució de la població estrangera empadronada a la Vall d´Uixó. 2000-2015.

forma d´enregistrar les dades entre ambdós organismes.

Font: INE. Elaboració pròpia.

17


Taula 1. Evolució de la població estrangera a La Vall d´Uixó. 2000-2015.

El descens que experimenta la població estrangera s´explica per la incidència d´eixos fenòmens que ja s´han esmentat per al conjunt de la Comunitat, a saber, retorn als països d´origen, emigració a altres països i nacionalització. L´impacte de la nacionalització, en municipis on la població d´origen estranger ja du temps assentada, sol ser prou significatiu, de forma que, una bona part de les persones d´origen estranger (aquelles que han adquirit la nacionalitat espanyola) desapareixen de les estadístiques relatives a la població estrangera tot i que, sociològicament, mantinguen característiques socioculturals molts semblants a les d´aquesta població. D´aquesta manera, si es pren en consideració la xifra de persones d´origen estranger a La Vall d´Uixó, en 2015 aquesta se situa en 2.577, l´equivalent al 8,1% del conjunt dels empadronats.

Atenent a l´Estadística de Variació Residencial de l´INE, destaca com arriben menys estrangers dels que marxen. Així, a l´any 2015, 402 estrangers van cursar baixa del padró municipal, la majoria (212) perquè emigraren a un altre país, mentre que es van enregistrar 234 altes, sols 88 de les quals procedien d´estrangers provinents d´un altre Estat.

Font: INE. Elaboració pròpia.

Gràfic 4. Distribució per nacionalitat dels estrangers a La Vall d´Uixó. 2015.

Pel que fa a les nacionalitats estrangeres predominants a la ciutat, es reprodueix la mateixa ordenació que per al conjunt de la província i la comarca, amb un clar predomini de la població romanesa (867) i marroquina (770) seguida, a prou distància, per l´algeriana (186) i la colombiana (72). Aquestes quatre nacionalitats suposen el 81,6% del total dels estrangers residents al municipi. Font: INE. Elaboració pròpia.


2.3. Immigració i educació a La Vall d’Uixó L´oferta educativa de la localitat en les etapes d´educació obligatòria és pública en la seua totalitat. El municipi disposa de 12 Centres d´Ensenyament Infantil i Primària (CEIP) i de 3 Instituts d´Ensenyament Superior (IES) que imparteixen, a més, batxillerat i cicles formatius. També es compta amb un Centre Públic de Formació de Persones Adultes. Les dades d´escolarització primària, per al curs 2015-2016, manifesten l´existència d´una important concentració d´estrangers principalment al CEIP Ausiàs March (amb un 44,3% de població estrangera) però també al CEIP Blasco Ibáñez (25,9%), realitat que contrasta amb la dels centres amb menys presència relativa d´escolars estrangers, el CEIP Cervantes (amb un 5,3% d´estrangers) i el CEIP Recaredo Centelles (amb un 5,7%). Els dos centres amb major percentatge d´estrangers són Centres d´Atenció

Singular ubicats en les zones del municipi on s´han assentat, en major mesura, les famílies estrangeres (Avinguda Sud-Oest i Colònia Sant Antoni). La intensitat d´aquesta concentració s´ha reduït lleugerament als darrers anys als CEIP Ausiàs March i Blasco Ibáñez (al curs 2011-2012 el percentatge d´estrangers en aquests centres era d´un 47,1% i un 32% respectivament) i, de manera molt intensa, al CEIP La Cova, que ha reduït el percentatge de població estrangera d´un 31,7% en el curs 2011-2012 a un 12,6% en el curs 20152016. La distribució especialment desigual dels estrangers en els centres escolars de La Vall d´Uixó és un fet que no es pot passar per alt i que desperta reticències entre aquella població autòctona que no desitja escolaritzar als seus fills en centres amb elevada presència d´estrangers.

Taula 2. Escolarització d´estrangers als CEIP de La Vall d´Uixó. Curs 2015-2016.

Font: CEIP de La Vall d´Uixó

19


La situació als Instituts d´Ensenyament Superior és molt més equilibrada. L´IES Botànic Cavanilles és el que té un major pes de població estrangera (14%), situació raonable si s´atén al fet que aquest IES té adscrits els dos CEIP amb major concentració d´alumnat estranger. A més, al Botànic Cavanilles ofereix cicles formatius que desperten l´interès dels joves immigrants. De fet, dels 112 alumnes estrangers matriculats, 58 cursen aquest tipus d´estudis.

Taula 3. Escolarització d´estrangers als IES de la Vall d´Uixó. Curs 2015-2016.

Font: IES de La Vall d´Uixó. Elaboració pròpia. Taula 4. Nacionalitats dels estrangers desocupats residents a La Vall d’Uixó, Agost 2016.

Pel que fa al Centre de Formació de Persones Adultes, en el curs 2015-2016, segueixen estudis un total de 47 persones estrangeres (12 cursant l´ESO; 11 estudiant castellà; 5 estudiant valencià i 19 seguint altres programes formatius).

2.4. Immigració i ocupació a La Vall d’Uixó Al mes d´agost de 2016, a La Vall figuren 2991 persones aturades, segons el Servei Públic d´Ocupació Estatal, el que implica que l´atur afecta a gairebé un 10% dels veïns del municipi. Entre la població estrangera, 467 estan enregistrades com a aturades en eixa mateixa data (l´equivalent al 20,1% dels 2.322 estrangers empadronats a 1 de gener de 2015, darrera dada oficial disponible). L´impacte de l´atur entre la població estrangera, en línia del que ocorre també a l´Estat espanyol i al País Valencià, és molt més elevat que entre la població nacional. En la Vall, la incidència de la desocupació entre els estrangers dobla a la que es dona entre els espanyols i té una incidència especial entre la població marroquina.

Font: Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE).


3. Eixos d’actuació Les actuacions a desenvolupar sota el marc d´aquest Pla s´han estructurat en dues grans línies generals (acollida i cohesió social), en consonància amb les establides al Pla Director Autonòmic, i dues més de caràcter específic que engloben, per una banda, les actuacions en matèria d´igualtat de gènere i, per una altra, les mesures de foment de la cooperació al desenvolupament i l´acollida a refugiats.

3.1. Acollida i inclusió

Algunes persones estrangeres tenen un coneixement limitat dels seues drets i obligacions, dels recursos que tenen disponibles en el municipi, de les llengües oficials i de les pautes culturals més esteses entre la població local (autòctona i estrangera). En ocasions, tenen especials dificultats amb l´ús de l´idioma i/o necessiten recolzament per a realitzar gestions bàsiques de les que, en ocasiones, depèn el seu benestar i el de les seues famílies. També s´ha detectat la necessitat de reforçar el nivell de competència per a accedir a determinades ocupacions o programes formatius. Amb aquest eix d´actuació es pretén facilitar l´accés a la informació i als serveis municipals, proporcionant les eines necessàries per a una incorporació efectiva a la societat en igualtat de drets, deures i oportunitats. Aquest objectiu s´assolirà mitjançant les següents actuacions: Informació, orientació i assessorament social i jurídic a través de l´Agència AMICS per tal de facilitar l´accés als diferents drets i recursos en les àrees d´educació, ocupació i formació, salut, habitatge i serveis socials i aconseguir, així, incrementar les quotes de benestar i inclusió social de la població d´origen estranger resident al municipi. Accions formatives adreçades a incrementar els coneixements generals al voltant de la societat local de forma que puga

afavorir-se la plena inserció en la mateixa. S´impartiran formacions orientades a promoure el coneixement del valencià i el castellà, les característiques socioculturals de la societat valenciana i del municipi de La Vall, els drets i deures que assisteixen als veïns del municipi, els recursos disponibles i la història del municipi i el seu entorn. Aquestes formacions s´emmarcaran en el context del Programa Voluntari de Comprensió de la Societat Valenciana-Escoles d´Acollida estipulat a la normativa autonòmica (Llei 15/2008 i Decret 93/2009). Promoció de la participació ciutadana i la integració comunitària de la població d´origen estranger, mitjançant la realització de Tallers de Participació i Ciutadania local que faciliten el desenvolupament d´un sentiment de pertinença al municipi, al veïnat, a la comunitat. Aquests tallers cercaran l´empoderament dels participants per a l´exercici efectiu dels seus drets, amb independència de la seua situació administrativa, des de la convicció que tots els veïns, sense distinció, han de formar part del projecte de construcció del nostre municipi. Es recolzarà també a les associacions d´immigrants ja constituïdes, oferint suport en aquelles activitats que organitzen i que es consideren d´interès per a la promoció de la integració (celebracions culturals, classes d´idiomes d´origen per als fills de la immigració...). Formació de tècnics en habilitats per a conèixer i comprendre la situació particular de les persones d´origen estranger, les seues característiques i necessitats i les possibilitats d´intervenció amb aquest col·lectiu, així com per a desenvolupar la competència intercultural necessària a l´hora de treballar amb persones amb esquemes culturals i formes de vida diferents de les pròpies. S´organitzaran cursos de formació adreçats als tècnics dels serveis municipals així com als professionals que treballen en ONG i associacions que atenen a la població immigrant resident al municipi.

21


3.2. Cohesió social en la diversitat

Per tal de cohesionar la societat multicultural en la que s´ha convertit la Vall d´Uixó es torna necessari treballar per l´acostament entre cultures, el respecte mutu i l´enteniment. La mera coexistència no és garantia d´absència de conflictes i és per això que es pretén provocar el pas cap a una convivència real que facilite la prevenció dels conflictes, l´eixida negociada a les situacions d´enfrontament que puguen donar-se en el futur i la reducció de l’hostilitat que existeix entre alguns grups culturals. Amb aquesta finalitat, es desplegaran dues grans línies d´actuació, una centrada en la promoció del diàleg i la convivència intercultural i un altra orientada a combatre el racisme, la xenofòbia i altres formes d´intolerància. 3.2.1. Promoció del diàleg i la convivència intercultural Les dades arreplegades en l´estudi diagnòstic constaten que en el municipi existeix una situació d´aparent manca de conflicte entre cultures marcat per la indiferència i la distància entre col·lectius. És sabut, però, que la calma aparent, combinada amb la manca d´interacció i l´existència de potents estereotips negatius envers els altres, és un caldo de cultiu important per a l´emergència del conflicte. A més, entre les propostes arreplegades en la fase de diagnòstic, aquelles relacionades amb la necessitat de crear espais de trobada i intercanvi cultural han sigut les més esmentades tant pels professionals com per la ciutadania en general. Amb la intenció de crear oportunitats per a que la gent amb diferents adscripcions culturals

i escassos coneixements sobre els “altres” puga trobar-se, conèixer-se i re-conèixer-se, es duran a terme les següents accions: Disseny i posada en marxa d´Escoles de Ciutadania Intercultural que, implicant a les associacions de veïns del municipi, acosten als diferents barris la realitat de la diversitat cultural i potencien la competència intercultural entre tot el veïnat. Aquestes Escoles es dirigiran al conjunt de la població i s´erigiran en espais de trobada i diàleg, on les persones participants puguen acostar-se a la realitat i forma de vida d´aquelles altres persones que són (o semblen ser) especialment diferents a elles, sotmeten a debat i reflexió els seus diferents punts de vista i cercant també el descobriment d´allò que els és comú i que pot potenciar l´establiment d´una identitat compartida des de la diversitat. Desenvolupament d´accions de sensibilització intercultural que contribuisquen a reflectir la pluralitat cultural i religiosa present al municipi, normalitzant-la i integrant-la com a una cosa positiva per a la vida en la ciutat. Per a dur a terme aquestes actuacions es comptarà amb associacions d´immigrants, ONG i entitats socials que treballen en el camp de la integració i la convivència, i veïns dels municipi que, procedents de grups culturals diversos, desitgen implicar-se en aquest projecte de construcció de la interculturalitat. A més de realitzar-se activitats adreçades a la població en general,


es duran a terme tallers d´educació en valors, mediació i sensibilització intercultural en els tres IES de la localitat i en els centres d´educació primària.

14

Ministeri

de

l´Interior.

Mediació en conflictes motivats o avivats per la diversitat cultural i/o religiosa. Des de l´Agència AMICS s´intervindrà, a demanda d´associacions o persones particulars, per tal de promoure la solució pacífica i negociada d´aquests conflictes.

Govern d´Espanya. 2016. Informe sobre incidentes relacionados con los delitos de odio en España. 15

Basades en l´experiència

de

l´Estratègia

BCN

Antirumors enllestida per

Recuperació del Museu de la Pau que es convertirà en un espai de coneixement i convivència per al conjunt de la ciutadania de La Vall i on tindran una importància especial les activitats i tallers encaminats a gestionar els conflictes des dels paràmetres propis de la cultura de la pau.

l´Ajuntament de Barcelona en el marc del seu Pla d´Integració

(Pla

BCN

Interculturalitat) i duta a terme amb un èxit notori també en altres municipis. 16

Plataforma

Ciudadana

contra la Islamofobia. 2016. Informe Anual Islamofobia 2015.

3.2.2. Lluita contra el racisme, la xenofòbia i altres formes d´intolerància. Les enquestes i els diferents grups focals duts a terme en l´estudi diagnòstic han fet aflorar l´existència d´un important rebuig cap a les persones immigrants i, especialment, cap a les musulmanes, un rebuig que es presenta com a fonamentat en l´amenaça que la immigració suposa per al manteniment del benestar social dels autòctons, la seua identitat i la seua seguretat, i que s´estén pel conjunt de la ciutadania. També a l´Estat espanyol, els informes alerten d´una presència considerable de la xenofòbia que s´ha erigit en el principal motor dels delictes d´odi comesos al llarg de l´any 2015 (505 dels 1.328 incidents reportats pel Ministeri de l´Interior)14. Es considera imprescindible posar en marxa actuacions educatives, dirigides a la població en general, als professionals dels serveis públics, als membres de les associacions i entitats socials, que tinguen el suficient impacte com per a contribuir a l´erosió efectiva dels estereotips i prejudicis i a l´increment de les habilitats per a viure en la diversitat i no a pesar d´ella. Aquest

objectiu s´assolirà a partir d´algunes de les accions ja contemplades (formació de tècnics, Escoles de Ciutadania, activitats de sensibilització intercultural) i es contemplarà en cadascuna de les activitats del Pla. Es duran a terme, però, algunes actuacions específiques orientades a l´erosió dels estereotips i prejudicis més arrelats al municipi:

Posada en marxa d´actuacions “antirumors”15 dirigides a contrarestar els missatges socials, polítics i mediàtics que generen imatges falses sobre les característiques de la població immigrant i les conseqüències socials de la seua presència en el municipi. Amb aquest objectiu es duran a terme campanyes que traslladen a la població una informació verídica, lliure de prejudicis i estereotips negatius, que permeta trencar la imatge falsa d´una societat dividida entre uns autòctons civilitzats i uns estrangers culturalment endarrerits que suposen una amenaça per a la convivència i el manteniment dels sistemes de benestar. Atenent al fet que la islamofòbia constitueix actualment un dels principals motors dels delictes d´odi a l´Estat espanyol16, es dedicarà especial atenció a la necessitat de trencar les imatges que associen Islam i terrorisme, tasca per a la qual es comptarà amb la pròpia comunitat musulmana assentada al municipi.

23


3.3. Igualtat

Els processos d´inserció en igualtat de drets es poden veure especialment obstaculitzats per a les dones degut a la desigualtat entre homes i dones que trobem arrelada a la nostra societat i també a les societats d´origen dels nouvinguts. És per això que s´atendrà aquesta realitat en les diferents actuacions que es desenvolupen en el marc d´aquest Pla, vetllant sempre per la garantia d´un tractament igualitari i el trencament d´aquelles situacions de submissió explícita o implícita en la que puguen veure´s implicades les dones d´origen immigrant residents al municipi. Es mantindran les accions que ja han vingut realitzant-se en el marc de les anteriors edicions d´aquest Pla: Esplai Obert del barri Colonia San Antonio, un espai lúdic-educatiu de trobada de dones de diverses procedències que s´ha configurat com a un eina de creixement personal i de recolzament social per a les dones d´aquest barri. Tertúlies de dones de diferents procedències, cultures i religions on, mensualment, es comparteix la diversitat i es cerquen les similituds i les necessitats comuns. Grups de conversa entre dones, conduïts per persones voluntàries, que es duen a terme als barris amb la intenció de practicar el castellà i millorar la competència oral de les dones de forma que aquestes puguen guanyar quotes d´autonomia.

Dinamització de la participació de les dones estrangeres en accions organitzades per la Regidoria d´Igualtat, com ara les programades els dies 8 de març i 25 de novembre, les activitats de gimnàstica per a dones o les dinàmiques de treball de la pròpia Comissió de la Dona que organitza totes aquestes activitats.

3.4. Cooperació i refugi La desigualtat mundial, els conflictes bèl·lics, la degradació del medi ambient i la manca de llibertats són els grans motors actuals de les migracions internacionals. Des de la convicció que, conforme estableixen els articles 13 i 14 de la Declaració Universal de Drets Humans, s´ha d´acollir a les persones que fugen de la pobresa, la violència o la manca d´oportunitats, es considera fonamental treballar també per potenciar que es faça efectiu el “dret a no migrar”, a no haver de fugir, a poder viure una vida digna en el país del que s´és originari. En la millora de les condicions de vida en els països afectats per processos d´empobriment i violència, les ONGD s´han mostrat com a instruments d´especial utilitat que cal recolzar des dels poders públics.


4. Avaluació i seguiment Per altra banda, La Vall d´Uixó s´ha declarat ciutatrefugi i s´ha obert a la població que, desplaçada per les guerres i la violència, puga recalar en el municipi si, en algun moment, la política estatal de gestió de la migració i el refugi ho permet. La ciutat compta ja amb un alberg municipal que estaria disponible per a acollir temporalment refugiats i amb una xarxa de ciutadans disposats a prestar la seua col·laboració en les diferents actuacions que es duguen a terme en aquest camp. Amb la creació de la Comissió d´Integració i Cooperació, al mes d´octubre de 2015, s´ha establit un mecanisme permanent de coordinació entre l´Ajuntament i les associacions que treballen en el camp de la integració i la cooperació al desenvolupament en el municipi. Es continuarà amb les mesures dutes a terme fins al moment: Contribució en la difusió de campanyes de sensibilització i de recaptació de fons i recursos que duen a termes les ONGD presents a la ciutat. Recolzament econòmic als projectes en els que treballen les ONGD per promoure el desenvolupament dels països empobrits. Organització d´una xarxa d´acollida que puga actuar, de manera ràpida i efectiva, en el cas que arriben al municipi persones refugiades.

L´avaluació es realitzarà per un agent extern que, a partir de la recollida d´indicadors quantitatius i qualitatius, elaborarà un informe en l´equador del període de vigència del Pla i un altre informe final una vegada esgotat aquest període (finals de 2019). Els avaluadors establiran el sistema d´indicadors més adient per a cadascuna de les activitats que es desenvolupen dins de les diferents línies d´actuació marcades en el Pla i dissenyaran els instruments d´investigació que siguen necessaris per a recaptar la informació que permeta valorar l´abast i qualitat d´aquestes actuacions. L´avaluació ha de permetre establir si els objectius contemplats en el Pla s´han cobert, si les línies d´actuació previstes s´han dut a terme i, en definitiva, si s´han assolit els resultats esperats.

25


5. Pressupost El pressupost es fixarà amb una periodicitat anual, en funció de les subvencions concedides en les convocatòries públiques i privades a les que es puga optar. Inicialment, l´Ajuntament es compromet a reservar un pressupost de 12.000 euros anuals per a dur a terme les actuacions contemplades en aquest Pla. En qualsevol cas, es realitzaran els ajustos necessaris per tal de garantir que el Pla es realitze segons els termes i condicions inicialment previstos.


Agraïments Agraïments a les entitats i persones que han participat: Grups focals: Serveis Socials Generals Serveis Socials Comunitaris Treballadora social de sanitat SEAFI Tècnica d’orientació laboral d’ADEO CEIP Ausiàs March CEIP Blasco Ibanyez CEIP La Cova IES Botànic Cavanilles Assoc. “Hondureños Unidos” Assoc. de Jubilats i Pensionistes La Vallense Assoc. de Dones Clara Campoamor Assoc. de “Amas de Casa y Consumidoras” Societat Cultural Amics de La Vall Assoc. de veïns La Unió-Colònia Segarra Assoc. de veïns Colònia Sant Antoni Assoc. de veïns Santiago Apòstol-Toledo Regidor de Serveis Socials i participació Regidora d’educació i vivenda

Entrevistes: Abouzaid Hussein: Imam del Centre Cultural Islàmic Vicente Martínez Guzmán: Director Honorífic de la Càtedra Unesco de Filosofia per a la Pau Generosa Martínez: Coordinadora de les AMPAs Aportacions: Eva Borja González Rosadela García López Comissió d’Integració i Cooperació: Associació Cívica Rumana Centre Cultural Islàmic ONGD Tupay ONGD Smara Manos Unidas Protecció Civil Caritas Interparroquial Creu Roja, Assemblea Local Universitat de València: Albert Mora Castro M.ª del Mar Caturla Carolina Adrover

27



29

Versiรณn Castellano


de Integración y Convivencia 2016-2019 Ciudad de La Vall d’Uixó

Saluda Plan Inmigración Hoy en día nadie duda de los nuevos retos que la globalización supone desde distintas perspectivas como por ejemplo la económica, la medioambiental, la cultural, la lingüística y la social, entre otras. De una manera más o menos traumática nos damos cuenta de que la realidad que nos rodea es, como han definido los especialistas, más “líquida”, en denifitiva, más cambiante. La velocidad de las transformaciones se acelera de forma constante y esto también afecta a los movimientos de población. La Vall d’Uixó no ha sido una excepción en el proceso de desarrollo del conjunto del Estado español, claramente marcado por el contexto económico, y donde en pocos años hemos pasado de recibir un fuerte movimiento migratorio a ver como muchas personas conocidas, familiares, amigos o compañeros han tenido que marchar a otros lugares buscando la posibilidad de desarrollar un proyecto de vida digno.

Al mismo tiempo, la gran mayoría de nosotros hemos sentido la vergüenza que provoca la incapacidad programada de las instituciones europeas y los gobiernos centrales para dar una respuesta mínimamente satisfactoria a un reto muy claro, como es la atención a las personas que huyen de los conflictos armados y de la miseria en los países de nuestro alrededor. Parece impropio de nuestro tiempo, tener que recordar que detrás del drama de los refugiados hay, precisamente, personas y que, por eso mismo, las instituciones en su conjunto tienen la obligación de respetar y hacer valer los derechos humanos más fundamentales. El objetivo de este plan de integración y convivencia está claro: hacer de La Vall un pueblo para vivir, un espacio de convivencia, una ciudad refugio, un territorio de acogida, una ciudad educadora donde los valleros y valleras vivamos la diferencia como un elemento enriquecedor gracias al cual todas y todos podemos crecer. Estoy convencido de que el proceso de elaboración de este plan es la mejor garantía de la importancia que para este equipo de gobierno tienen las cuestiones relativas a la convivencia de todas y todos. Partiendo del análisis social de nuestro pueblo, hemos contado con el asesoramiento

de expertos que han conducido todo un proceso abierto a la participación ciudadana en general, a especialistas del mundo educativo, sanitario, del empleo, y a representantes de asociaciones y entidades, así como de personas clave. El resultado es un proyecto serio, que toca con los pies en tierra, donde no se evaden responsabilidades y se perfilan claramente cuáles son las acciones a desarrollar, así como el pertinente mecanismo de evaluación de las mismas. Quiero aprovechar estas últimas líneas para, por un lado, agradecer su colaboración a todas las personas que han hecho posible este proyecto, y por otro lado, pedir a todas aquellas personas que tengan en sus manos estas páginas, que lo hagan suyo, que participen y lo exijan, puesto que esto es lo que le dará realmente sentido.

Antoni Llorente i Ferreres Concejal de Servicios Sociales


31


Presentación

de Integración y Convivencia 2016-2019 Ciudad de La Vall d’Uixó

La progresiva llegada de población extranjera a La Vall d´Uixó, especialmente intensa entre los años 2000 y 2008, ha hecho de la diversidad cultural un hecho innegable que los poderes públicos tienen que gestionar de la mejor manera posible. La diversidad, bien conducida, puede ser una fuente de riqueza que amplíe perspectivas de vida y horizontes de felicidad, promoviendo aquello que une a todos los vecinos y vecinas del municipio (la condición humana y los derechos a ella asociados) y haciendo de nuestra vida en común un proyecto de crecimiento colectivo en el que todo el mundo sienta que vale la pena implicarse. Agotado el último Plan de Integración y Convivencia (2012-2015) el Ayuntamiento de La Vall ha organizado un proceso de consulta ciudadana y análisis de la realidad de la diversidad y la convivencia en el municipio con la intención de elaborar una nueva edición del Plan que tenga como eje motor la promoción de la convivencia desde la interculturalidad y la garantía de derechos. Durante este proceso, desarrollado entre los meses de enero y septiembre de 2016 y para el que se ha contado con la colaboración de especialistas de la Universitat de València, se ha llevado a cabo una encuesta con una muestra representativa de vecinos, conformada por 367 personas de varias nacionalidades; se han realizado cuatro grupos focales con técnicos y miembros de la sociedad civil, uno con los miembros de la Comisión Municipal de Integración y Convivencia, uno con profesionales de los servicios sociales, sanitarios

y de empleo, uno con profesionales del sector educativo y otro con miembros de las entidades sociales; y se han efectuado varias entrevistas con informantes clave, combinando, de esta manera la metodología de investigación cuantitativa y cualitativa. También se ha abierto un proceso de consulta a toda la población mediante el establecimiento de un canal de presentación de propuestas a través de la página web municipal. El conocimiento generado a través de este proceso participativo ha permitido ajustar el Plan a las necesidades reales del municipio de forma que sea el instrumento necesario para conducir, durante los próximos años (2016-2019), una política de fomento responsable de la buena convivencia que incorpore la lucha contra la xenofobia, y contra los estereotipos y prejuicios que la sustentan, como eje central de actuación.


Índice

33

1. FUNDAMENTACIÓN. 34 1.1 EL RETO DE CONSTRUIR LA CONVIVENCIA EN LA DIVERSIDAD. 34 1.2 LA REALIDAD ACTUAL DE LA INTEGRACIÓN Y LA CONVIVENCIA EN LA VALL D´UIXÓ 36 1.3 MARCO JURÍDICO Y NORMATIVO 38 1.3.1. Ámbito internacional 38 1.3.2. Ámbito europeo 39 1.3.3. Ámbito estatal 39 1.3.4. Ámbito autonómico 39 1.3.5. El contexto del Plan Director Integración y Convivencia 2014-2017 40 1.4 . PRINCIPIOS RECTORES Y OBJETIVOS 41 1.4.1. Principios rectores 41 1.4.2. Objetivo general 42 1.4.3. Objetivos específicos 42 2. 2.1. 2.2. 2.3. 2.4.

LA REALIDAD SOCIODEMOGRÁFICA DE LA INMIGRACIÓN EN LA VALL D´UIXÓ LA INMIGRACIÓN EN LA COMUNITAT VALENCIANA LA INMIGRACIÓN EN LA VALL D´UIXÓ INMIGRACIÓN Y EDUCACIÓN EN LA VALL D´UIXÓ INMIGRACIÓN Y EMPLEO EN LA VALL D´UIXÓ

43 43 45 47 48

3. 3.1. 3.2. 3.2.1. 3.2.2. 3.3. 3.4

EJES DE ACTUACIÓN ACOGIDA E INCLUSIÓN COHESIÓN SOCIAL EN LA DIVERSIDAD Promoción del diálogo y la convivencia intercultural Lucha contra el racismo, la xenofobia y otras formas de intolerancia IGUALDAD COOPERACIÓN Y REFUGIO

49 49 50 50 51 52 52

4.

EVALUACIÓN Y SEGUIMIENTO

53

5.

PRESUPUESTO

54


1. Fundamentación 1.1. El reto de construir la convivencia en la diversidad

de Integración y Convivencia 2016-2019 Ciudad de La Vall d’Uixó

La incorporación de personas procedentes de otros países ha transformado profundamente la realidad de Europa en las últimas décadas. En el Estado español, la Comunidad Valenciana y municipios como La Vall d´Uixó, el inicio del siglo ha venido acompañado de la llegada de importantes contingentes de personas, procedentes de una multiplicidad de países, con pautas culturales y creencias religiosas a menudo bastante diferentes a las más compartidas en las sociedades de recepción. En una primera fase, nuestros municipios se tuvieron que volcar en la construcción de un sistema de acogida que, en conjunción con la sociedad civil, diera respuesta a las necesidades iniciales que se derivaban de la aparición repentina de esa nueva población venida del extranjero. En esos primeros años, la regularización de la situación administrativa, la integración social y laboral y la adquisición de herramientas necesarias para poder insertarse en la nueva sociedad marcaron la agenda de buena parte de las políticas locales de integración. La sensibilización de la población autóctona y la promoción de la competencia intercultural entre los profesionales y la ciudadanía en general ha ocupado también un lugar destacado en las acciones llevadas a cabo durante esa primera fase. Actualmente, y con motivo del estallido de la crisis económica, España en general, y también los municipios de la Comunidad Valenciana, han dejado de ser territorios de recepción de flujos migratorios

significativos. Casi no se recibe nueva población extranjera y, la que llega suele hacerlo, en primera instancia, por motivos familiares. También se ha iniciado un flujo de emigración protagonizada, básicamente, por población española de origen extranjero que vuelve a sus países de origen o inicia un nuevo proceso migratorio hacia otro país.

1

Mora,

2010.

normalización de la exclusión social

de

inmigrantes”,

las

personas

en

Conejero,

Enrique y Ortega, Alfonso, Inmigración, mediación

No obstante, a pesar de esta realidad, la mayor parte de la población que vino del extranjero ha optado para permanecer en los municipios que los han recibido o acogido. Han generado vínculos aquí, han creado o recreado sus familias, han trabajado y han cumplido con sus obligaciones como ciudadanos, se han arraigado y, en definitiva, ya no son “foráneos” porque se han convertido, simplemente, en unos vecinos más de nuestras ciudades. Algunos, incluso, han adquirido la nacionalidad española y ya no son tampoco extranjeros.

Albert.

“Integrando la desigualdad. La

integración, intercultural

y

participación ciudadana, Sant Vicent (Alacant): Editorial Club Universitario, pp. 133-160. 2

Cachón, Lorenzo. 2009. “En

la “España inmigrante”: entre la fragilidad de los inmigrantes y las políticas de integración”, en Papeles del CEIC, volumen 2009/1, nº 45. 3

De Lucas, Javier. 2015.

Mediterráneo:

el

naufragio

de Europa, València: Tirant lo Blanch, p. 29.

Pero el proceso de integración no ha sido perfecto. En no pocas ocasiones, los inmigrantes económicos se han encontrado con graves dificultades para llevar a cabo un proyecto de vida digna en las sociedades de recepción. La irregularidad administrativa y las dificultades legales para superarla, la discriminación jurídica, social y laboral, así como el rechazo procedente de ciertos grupos de la sociedad, han conducido a una parte considerable de esta población a una situación de desigualdad que facilita la violación de sus derechos. Una desigualdad que no ha aparecido de manera espontánea, sino que ha

4

Martínez,

Vicent.

2001.

Filosofía para hacer las paces, Barcelona: Icaria, p. 291.


5

Mora, Albert. 2015. “La

institucionalización violencia

como

para

la

la

convivencia

intercultural”, Ángeles

de

obstáculo

en

(ed.),

Solanes, Diversidad

cultural y conflictos en la Unión Europea. Implicaciones jurídico-políticas,

València:

Tirant lo Blanch, pp. 139-160. 6

sido directamente instigada por unas políticas migratorias que, en parte, han negado los derechos fundamentales de las personas recién llegadas y han trabajado para blindar los privilegios de aquellos que son considerados como autóctonos y, por extensión, únicos portadores legítimos de derechos1. De esta manera, la condición inmigrante viene acompañada, en no pocas ocasiones, de una situación de vulnerabilidad que dificulta la plena inserción en igualdad de derechos y que se deriva de la existencia de un marco institucional discriminatorio2. Hay que tener presente que las políticas de inmigración y asilo a menudo han construido a los inmigrantes como sujetos completamente ajenos a los autóctonos, subrayando sus aparentes diferencias para justificar, de alguna manera, su incompatibilidad con nuestras sociedades y, con esto, la necesidad de un trato discriminatorio3.

En este Plan la convivencia

se entiende como una relación pacífica, positiva, de respeto activo y comunicación, que no ha de estar necesariamente exenta

de

conflictividad,

pero en la que las tensiones y problemas se abordan de forma dialogada y negociada, sin

agresiones de ningún

tipo (Giménez, Carlos. 2013. “Promoviendo la convivencia ciudadana

intercultural

en

barrios de alta diversidad. Ideas y experiencias para una praxis comunitaria”, en Buades, Josep y Giménez, Carlos

(coord.),

Hagamos

de nuestro barrio un lugar habitable.

Manual

de

intervención comunitaria en barrios, València: Tirant lo Blanch, pp. 36-57.

La integración es, además, un camino de doble dirección. Un proceso que requiere de la comunión de toda la población alrededor de un proyecto compartido que, basado en la igualdad de derechos y deberes, ofrece un espacio para la expresión libre y compartida de la diversidad cultural y religiosa y amplía los márgenes de lo socialmente aceptado, reconocido y apreciado. Integrar una sociedad diversa es pasar de la indiferencia al interés, del desprecio al reconocimiento, de la lógica del enemigo a la lógica de la humanidad compartida. Porque, como afirmó Martínez Guzmán4, “la mejor forma de buscar el reconocimiento para mi identidad colectiva se basa en la lucha pacífica por el reconocimiento de las múltiples formas de vida y el derecho a la hospitalidad de los que migran o inmigran por voluntad o, lo que es peor, por necesidad”. A lo largo de estos años de historia como sociedades de recepción, los municipios valencianos no han sido escenarios de graves conflictos culturales, produciéndose un aparentemente tranquilo proceso de integración de la población recién

llegada. Pero, cuando los indicadores muestran que la población extracomunitaria sufre una especial situación de vulneración respecto del resto, cuando se niegan derechos básicos a algunos colectivos (como por ejemplo el derecho a la asistencia sanitaria normalizada, sustraído a los inmigrantes en situación administrativa irregular mediante la aprobación del RDL 16/2012), cuando el inmigrante es representado como una amenaza a neutralizar, cuando la distancia y el recelo entre los grupos culturales diferenciados es un hecho constatado, la integración se convierte en una meta de difícil logro y, a pesar de la apariencia, el conflicto es evidente, genera dolor y violencia y puede acabar estallando en cualquier momento5. A pesar de las limitaciones que el marco jurídico estatal interpone, los municipios tienen a su alcance el establecimiento de políticas públicas encaminadas a promover una verdadera integración en la igualdad, de derechos y deberes, desde la diversidad cultural. Es en el ámbito local donde, finalmente, esas personas con anhelos, universos de sentido y formas de entender el mundo diferentes, se tienen que encontrar y convivir. Y es en el ámbito local donde los gobiernos tienen que poner en marcha las medidas necesarias para que ese encuentro se dé desde la convivencia pacífica6 y no desde la hostilidad, desde el reconocimiento de aquello que se tiene en común y de lo que se tiene de diferente como herramientas necesarias para la construcción del bienestar colectivo. Un objeto que requiere de la articulación formal de una política de integración responsable, comprometida con la cultura de la paz y los principios propios de la interculturalidad, que dé respuesta a los retos que plantea hoy la multiculturalidad.

35


1.2. La realidad actual de la integración y la convivencia en La Vall d´Uixó

de Integración y Convivencia 2016-2019 Ciudad de La Vall d’Uixó

La gestión política de la integración en la diversidad ha de adaptarse a la realidad de cada contexto, de forma que las respuestas que se articulen desde las políticas públicas se adecúen a aquello que esa realidad demanda. El estudio diagnóstico efectuado en el marco del diseño de este Plan, ha permitido conocer mejor la forma en que la integración y la convivencia cristalizan actualmente en la ciudad. Los resultados obtenidos, a partir de la encuesta7 y de los diferentes grupos focales y entrevistas en profundidad realizadas, pueden agruparse alrededor de cuatro ejes que señalan ámbitos de actuación específicos sobre los que articular esta edición del Plan. 1.Integración La integración efectiva sólo es posible mediante un proceso de adaptación mutua que requiere de interacción, intercambio, respeto y reconocimiento de la diversidad8. La asunción de unas pautas culturales que se presentan como arraigadas y compartidas en la sociedad de recepción y que, en muchos casos, no son más que una ilusión, es defendida por el 89,6% de las personas españolas encuestadas, mientras que un 45,2% considera poco o nada importante que los inmigrantes mantengan su cultura de origen. Al mismo tiempo, son varias las personas que, en los grupos focales, han defendido una concepción de la integración próxima a los planteamientos asimilacionistas que niegan el ejercicio de la libertad cultural, estigmatizan la expresión de la diferencia y propugnan la asunción de las pautas

culturales dominantes en las sociedades de recepción. Se trata de un planteamiento que se ha mostrado ineficaz para promover el intercambio y el reconocimiento mutuo. La adaptación mutua no puede ser un camino de asunción de pautas culturales impuestas por el grupo definido como mayoritario o dominante, sino un proceso que surja de un intercambio cultural libre, simétrico y respetuoso que permita crecer a todos los implicados. A tal fin, el despliegue de actuaciones dirigidas hacia la promoción de la interculturalidad emerge como una necesidad de primer orden.

7

Mora, Albert; Caturla, Mª del

Mar y Adrover, Carolina. 2016. Encuesta sobre integración y

convivencia

en

la

Vall

d´Uixó. Informe de resultados, Universitat

de

València

y

Ajuntament de la Vall d´Uixó, disponible en http://ir.uv.es/ dPN6tVx. 8

De acuerdo con lo establecido

por la Unión Europea en los Principios Básicos Comunes

2. Convivencia Los resultados obtenidos dibujan un escenario general que se encuentra en sintonía con buena parte de las dinámicas que se han constatado ya en otros territorios valencianos y españoles. La imagen habitual es la de una “coexistencia pacífica pero distante”9, sin conflicto aparente, que se gesta desde la indiferencia y la ausencia de convivencia intercultural, con contadas excepciones. Esta indiferencia, expresada en el escaso interés manifestado para relacionarse con personas de otros grupos culturales, tiene una especial incidencia entre la población autóctona encuestada que afirmó tener poco o ningún interés por este tipo de relaciones en un 36,9% de los casos. Un 29,9% de los españoles declaró sentirse incapaz de mantener una relación íntima con una persona inmigrante. De esta manera, se dificulta la interacción necesaria para la prevención de conflictos en sociedades culturalmente diversas y es más fácil que se extiendan los estereotipos y prejuicios que se alimentan del desconocimiento

para la política de integración, adoptados el 19 de noviembre de 2004 por el Consejo de Justicia y Asuntos de Interior de la Unión Europea, según los cuales la integración queda definida como “un proceso bidireccional

y

dinámico

de ajuste mutuo por parte de todos los inmigrantes y residentes de los Estados miembros”. 9

Torres,

Francisco.

2007.

Nous veïns a la ciutat. Els immigrants i

Russafa,

a

València València:

Publicacions de la Universitat de València.


mutuo y de la carencia de relaciones con aquellos que son representados como culturalmente diferentes.

10

A nivel estatal, el criterio

de

preferencia

nacional

también se encuentra muy arraigado, con intensidades similares a las detectadas en la Vall d´Uixó. Así, según las encuestas

elaboradas

por

el Observatorio Español del Racismo y la Xenofobia y el Centro

de

Investigaciones

Sociológicas (Cea D´Ancona, Mª Ángeles y Valles, Miguel. 2015. Evolución del racismo y la xenofobia y otras formas de intolerancia en España 2014, Madrid: Ministerio de Empleo y de Seguridad Social) el 49% de los españoles están a favor de tener preferencia sobre los extranjeros a la hora de escoger colegio para sus hijos (8 puntos por debajo de

3. Estereotipos y prejuicios La imagen que, sobre la inmigración, tiene la población autóctona residente en el municipio es, en algunos casos, especialmente negativa. Uno de cada cuatro encuestados entre este colectivo considera que es un inconveniente que en el municipio residan personas procedentes de otros países y un 19% opina lo mismo en relación a la presencia de personas de otras religiones. Además, se ha constatado la existencia de importantes estereotipos hacia los inmigrantes que los identifican con la práctica de actividades delictivas (así lo cree, en distinta medida, el 43,5% de las personas españolas encuestadas), o con la carencia de respecto a las normas cívicas (42,8%). Estos estereotipos pesan especialmente sobre la población musulmana la presencia de la cual se considera, en un 28,6% de los casos, un factor que incrementa el riesgo de atentados terroristas. Hay que decir, además, que el 44% de los españoles muestra actitudes contrarias a la instalación de mezquitas y oratorios (instrumentos necesarios para el ejercicio de la expresión religiosa y amparados por el derecho a la libertad religiosa y de culto) y que el 63,3% del conjunto de la población encuestada reconoce la existencia en el municipio de recelo hacia la religión musulmana.

los valores detectados en el municipio), el 62% considera que

los

españoles

deben

tener prioridad en el acceso al mercado de trabajo (10 puntos por encima de los valores obtenidos en la Vall d´Uixó) y el 43% opina que deben tener acceso preferente al sistema sanitario (6 puntos porcentuales menos que en la Vall d´Uixó).

Los estereotipos negativos hacia los inmigrantes en general, y los musulmanes en particular, han estado presentes también en los discursos de no pocos de los integrantes en los grupos focales, detectándose también su presencia entre algunos profesionales de los servicios públicos y miembros de las organizaciones de la sociedad civil. Se trata de visiones negativas hacia los otros que pueden servir, como ya ha sido demostrado ampliamente en otros contextos territoriales, como justificación de actitudes xenófobas que se presentan como estrategias de autoprotección frente a la amenaza

que supone la inmigración para la seguridad y la cohesión social. La desarticulación de estos estereotipos se convierte en una cuestión prioritaria para garantizar una buena convivencia futura en un municipio que ya es y será cultural y religiosamente diverso. 4. Acceso a los servicios públicos En la población autóctona de La Vall parece que han arraigado con fuerza los tópicos relativos a los efectos negativos que, para los recursos públicos, el grado de protección social y el empleo, tiene la presencia de inmigrantes. El 57% de esta población cree que los inmigrantes abusan de las ayudas públicas y un 54% piensa que sustraen el trabajo a los autóctonos. Se aprecia, tanto en la fase cuantitativa como en la fase cualitativa del estudio diagnóstico, un importante arraigo de esa idea, tan extendida también en otros contextos territoriales, de que los inmigrantes tienen más derechos que los oriundos. Una idea que, por otro lado, justifica el reclamo del criterio discriminatorio de la “preferencia nacional” en el acceso a las prestaciones y derechos. De esta manera, buena parte de los residentes españoles reclaman una consideración prioritaria, frente a los extranjeros, a la hora de elegir colegio para sus hijos (57,2%), acceder a un puesto de trabajo (52,1%) o hacer uso de los recursos sanitarios (49,1%)10. Debe, por lo tanto, trabajarse para promover, en la conciencia de la ciudadanía, la lógica universal e igualitaria de los derechos, de forma que se entienda que la única forma de garantizar el acceso a los mismos no es sustraérselos a aquellos que son vistos, equívocamente, como “usurpadores” sino promoverlos para el conjunto de los residentes.

37


1.3. Marco jurídico y normativo Este Plan se adecúa a la normativa internacional, europea, estatal y autonómica que, directa o indirectamente, se relaciona con la gestión de los procesos de integración y convivencia en la diversidad en el ámbito local. 1.3.1. Ámbito internacional Declaración Universal de Derechos Humanos (1948). Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos (1966) y sus protocolos facultativos (1966, 1989).

de Integración y Convivencia 2016-2019 Ciudad de La Vall d’Uixó

Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales (1966) y su protocolo facultativo (2008). Convención Internacional sobre la eliminación de todas las formas de discriminación racial (1965). Convención sobre la eliminación de todas las formas de discriminación contra la mujer (1979). Convención contra la tortura y otros tratos o penas crueles, inhumanas o degradantes (1984). Convención sobre los derechos de la infancia (1989). Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad (2006).


1.3.2. Ámbito europeo Convenio europeo para la protección de los derechos humanos y de las libertades fundamentales (1950) y sus protocolos. Carta Social Europea (1961). Carta de Derechos Fundamentales de la Unión Europea (2000). 1.3.3. Ámbito estatal Constitución Española (1978) LO 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, modificada por la LO 8/2000, la LO 11/2003, la LO 14/2003 y la LO 2/2009, la LO 10/2011, el RDL 16/2012, la STC 17/2013, la LO 4/2013, la LO 4/2015, la STS de 10 de febrero de 2015 ; y la LO 8/2015. Real Decreto 557/2011, de 20 de abril, por el cual se aprueba el reglamento de la LO 4/2000, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, después de su reforma por la LO 2/2009, el Real Decreto 844/2013, de 31 de octubre, el Real Decreto 162/2014, de 14 de marzo, y el Real Decreto 987/2015, de 30 de octubre. 1.3.4. Ámbito autonómico La ley 5/1997, de 25 de junio, de la Generalitat Valenciana, por la cual se regula el sistema de servicios sociales en el ámbito de la Comunidad Valenciana. La ley 15/2008, de 5 de diciembre, de la Generalitat, de Integración de las Personas Inmigrantes en la Comunitat Valenciana que, en el artículo 3, establece como principios rectores de la integración:

El pleno respeto a la dignidad igual de todas las personas y la garantía de no-discriminación por la condición de persona inmigrante. b. La posibilidad de aplicar medidas de acción positiva en aquellos ámbitos en que la condición de persona inmigrante pueda comportar una situación objetiva de desigualdad. c. El respeto a las manifestaciones inherentes a la diversidad cultural o religiosa de las persones inmigrantes, en tanto que sean respetuosas con los valores, principios y derechos fundamentales establecidos en la Constitución Española y en los Acuerdos Internacionales en materia de derechos humanos ratificados por España. d. Favorecer políticas efectivas de participación cívica, social, económica y cultural para conseguir la máxima interrelación y conocimiento mutuo. a.

En el artículo 15 de la ley se establecen, como recurso de integración, las Agencias para la Mediación y la Convivencia Social, oficinas de la administración local de información, mediación, asesoramiento y orientación sobre los recursos de la administración y de las entidades en materia de integración de las personas inmigrantes, una de las cuales opera en La Vall d’Uixó desde el año 2008. Decreto 93/2009, de 10 de julio, del Consell, por el cual se aprueba el Reglamento de la ley 15/2008, de integración de las personas inmigrantes en la Comunitat Valenciana. Entre otros, se regula, en el título V, el régimen de funcionamiento de las Agencias AMICS.

39


de Integración y Convivencia 2016-2019 Ciudad de La Vall d’Uixó

1.3.5. El contexto del Plan Director de Integración y Convivencia 2014-2017 El Plan Director de Integración y Convivencia 2014-2017 constituye el marco general en el que se han de insertar todos los planes locales de integración en los municipios de la Comunidad Valenciana y establece, como principios rectores de la integración, los siguientes: principio de igualdad y no discriminación, principio de vinculación de los poderes públicos, principio de solidaridad, principio de interculturalidad, principio de transversalidad de las políticas de integración y principio de transversalidad de género. En cuanto a las áreas de actuación, se establecen dos grandes ámbitos, el relacionado con la promoción de la acogida (con tres programas: información, asesoramiento y acompañamiento; Red de Centros de Acogida y Red de Escuelas de Acogida) y el relativo a la cohesión social (con otros tres programas: mediación intercultural y gestión de la diversidad; Escuelas de Integración y Prevención del Racismo y la Xenofobia), además de un tercero, de carácter transversal, que incluye aspectos referidos a la familia, la infancia y la juventud, la perspectiva de género y la participación social y el voluntariado.


1.4. Principios rectores y objetivos 11

Giménez, Carlos. 2003.

“Pluralismo, multiculturalismo e

interculturalidad”,

en

Educación y Futuro: revista de investigación aplicada y experiencias educativas, nº 8, pp. 11-20.

1.4.1.Principios rectores Este Plan de Integración se apoya en cinco principios básicos sobre los que se diseñan los objetivos y las acciones a emprender para lograrlos. 1. El principio de igualdad y no discriminación que implica que todos los vecinos, independientemente de la procedencia, la nacionalidad, la situación administrativa, la clase social o el sexo, son portadores de derechos que tienen que garantizarse en igual medida, sin que se establezcan preferencias de ningún tipo en la garantía de los mismos o en el acceso a los recursos públicos. 2. El principio de respecto a la diversidad cultural y religiosa que tiene que poder expresarse sin obstáculos por todo el mundo, dentro del marco de los valores constitucionales básicos y de lo establecido en el conjunto de normas relativas a la garantía de los derechos humanos. 3. El principio de interculturalidad, que implica la promoción de la interacción positiva entre personas culturalmente diversas 11 y el desarrollo de la competencia intercultural entre el conjunto de la población.

4. El principio de ciudadanía, como herramienta que comporta la participación activa en la sociedad y la capacidad de incidir en el curso de la vida pública. 5. El principio de transversalidad, según el cual la tarea de promoción de la integración y la convivencia tiene que estar presente en las diversas áreas de actuación municipal y tiene que producirse en coordinación con el resto de instancias que, a nivel provincial y autonómico, tienen competencias en materia de integración y gestión de la diversidad.

41


1.4.2. Objetivo general Promover la integración plena de las persones de origen extranjero que viven en La Vall d´Uixó y la convivencia entre culturas desde los parámetros propios de la interculturalidad y la cultura de la paz.

1.4.3. Objetivos específicos Informar a la población extranjera sobre sus derechos y deberes así como de los diferentes servicios a los que pueden acceder en el municipio. Facilitar a la población extranjera el acceso efectivo a los servicios públicos municipales.

de Integración y Convivencia 2016-2019 Ciudad de La Vall d’Uixó

Ofrecer asesoramiento a la población extranjera con problemas derivados de su condición socio-jurídica. Favorecer la participación ciudadana de las persones de origen extranjero. Incrementar la competencia intercultural de los profesionales de los recursos públicos municipales y de los técnicos y voluntarios de las entidades de la sociedad civil. Erosionar los prejuicios y estereotipos negativos hacia las persones de otras culturas y religiones. Fomentar el encuentro intercultural entre personas con diferentes adscripciones étnicas. Ofrecer herramientas a las mujeres inmigrantes para fomentar su empoderamiento y mejorar su autonomía. Apoyar la tarea que llevan a cabo las organizaciones de cooperación al desarrollo presentes en la ciudad. Ofrecer una acogida integral a los refugiados que lleguen a La Vall d´Uixó.


2. La realidad sociodemográfica de la inmigración en La Vall d´Uixó 2.1. La inmigración en la Comunitat Valenciana 12

Los

todavía

datos

de

2016,

provisionales

en

el momento de redacción de este Plan, anuncian una cifra de 667.676 extranjeros empadronados en el País Valencià,

lo

que

implica

un descenso, entre 2015 y 2016, de magnitud similar al

La población extranjera en la Comunitat Valenciana ha vivido un crecimiento exponencial entre el año 1998 y el 2010, multiplicándose su cifra prácticamente por 9 en este periodo. En el año 2010 se logra la cifra más elevada de extranjeros (893.759), cantidad que permanecerá prácticamente estancada hasta que, a partir del año 2013, se inicia una dinámica de descenso

de la población extranjera empadronada que parece llegar hasta hoy12. Cabe decir, no obstante, que esta reducción puede venir producida por circunstancias muy diversas como por ejemplo el regreso de algunos extranjeros a sus países de origen, el cambio de residencia a otra Comunidad Autónoma, la migración hacia otro Estado o la adquisición de la nacionalidad española.

Gráfico 1. Evolución de la población extranjera empadronada en la Comunidad Valenciana. 1998-2015

observado entre 2014 y 2015.

Fuente: Instituto Nacional de Estadística (INE). Elaboración propia.

43


de Integración y Convivencia 2016-2019 Ciudad de La Vall d’Uixó

Gráfico 2. Distribución por nacionalidad de los extranjeros en la Comunidad Valenciana. 2015.

Fuente: INE. Elaboración propia.

La comunidad extranjera más numerosa es la rumana, produciéndose una especial concentración en la provincia de Castellón donde el 7,3% del conjunto de la población tiene esta nacionalidad. En las provincias de Alicante y Valencia, los rumanos suponen, respectivamente, el 1,5 y el 1,9% del total de la población. En segundo lugar, se sitúa la comunidad británica, concentrada, casi por completo, en la provincia de Alicante, donde reside el 90,2% de esta población. La tercera nacionalidad más presente es la marroquí, más dispersa por el conjunto del territorio pero con una mayor presencia relativa en la provincia de Alicante.

En la provincia de Castellón, en la que se sitúa el municipio de La Vall d´Uixó, el 48,7% de los extranjeros empadronados son rumanos, seguidos de los marroquíes (18,8% del total de los extranjeros) y, ya a mucha distancia, de los argelinos (3%) y los colombianos (2,6%). Si se toma la comarca como referencia, en la Plana Baixa, el patrón en cuanto a las nacionalidades predominantes es muy parecido al del conjunto de la provincia, con un claro predominio de la comunidad rumana (48% de los nacionales extranjeros), seguida de la marroquí (24,5%), la argelina (4,8%) y la colombiana (2,3%).


13

2.2. La inmigración en La Vall d’Uixó Los

últimos

municipales

datos

recogen,

a

15 de enero de 2016, una población extranjera de 3.538 personas, el equivalente al 10,5% de la población total del municipio. Estas cifras

La población extranjera en La Vall d´Uixó ha experimentado un incremento sustancial en la primera década del siglo XXI pasando de 229 efectivos (el 0,8% del total de la población) a 3.486 (el 10,6%), lo que implica que esta población se multiplicó por 15 en casi 10 años. La intensidad de este crecimiento, en un periodo tan breve de

tiempo, implica una transformación radical de la realidad sociodemográfica de la ciudad. A partir de 2011, no obstante, empieza a apreciarse una disminución progresiva del número de extranjeros empadronados que desciende desde los 3.486 de 2010 a los 2.322 de 2015 (el 7,3% del total de la población)13.

son bastante más elevadas que las que ofrece el INE para 2015, situación que parece motivada por diferencias en

Gráfico 3. Evolución de la población extranjera empadronada en La Vall d´Uixó. 2000-2015.

la forma de registrar los datos entre ambos organismos.

Fuente: INE. Elaboración propia

45


de Integración y Convivencia 2016-2019 Ciudad de La Vall d’Uixó

Tabla 1. Evolución de la población extranjera en La Vall d´Uixó. 2000-2015.

El descenso que experimenta la población extranjera se explica por la incidencia de los fenómenos que ya se han mencionado para el conjunto de la Comunitat, a saber, regreso a los países de origen, emigración hacia otros países y nacionalización. El impacto de la nacionalización, en municipios donde la población de origen extranjero ya lleva tiempo asentada, suele ser bastante significativo, de forma que, una buena parte de las personas de origen extranjero (aquellas que han adquirido la nacionalidad española) desaparecen de las estadísticas relativas a la población extranjera a pesar de que, sociológicamente, mantengan características socioculturales muy similares a las de esta población. De esta manera, si se toma en consideración la cifra de personas de origen extranjero en La Vall d’Uixó, en 2015 ésta se sitúa en 2.577, el equivalente al 8,1% del conjunto de los empadronados. Atendiendo a la Estadística de Variación Residencial del INE, destaca como llegan menos extranjeros de los que se marchan. Así, en el año 2015, 402 extranjeros cursaron baja del padrón municipal, la mayoría (212) porque emigraron a otro país, mientras que se grabaron 234 altas, sólo 88 de las cuales procedían de extranjeros provenientes de otro Estado. En cuanto a las nacionalidades extranjeras predominantes en la ciudad, se reproduce la misma ordenación que para el conjunto de la provincia y la comarca, con un claro predominio de la población rumana (867) y marroquí (770) seguida, a suficiente distancia, por la argelina (186) y la colombiana (72). Estas cuatro nacionalidades suponen el 81,6% del total de los extranjeros residentes en el municipio.

AÑO

POBLACIÓN TOTAL

POBLACIÓN ESTRANJERA

PORCENTAJE EXTRANJEROS

Fuente: INE. Elaboración propia.

Gráfico 4. Distribución por nacionalidad de los extranjeros en La Vall d´Uixó. 2015.

Fuente: INE. Elaboración propia.


2.3. Inmigración y educación en La Vall d´Uixó La oferta educativa de la localidad en las etapas de educación obligatoria es pública en su totalidad. El municipio dispone de 12 Centros de Enseñanza Infantil y Primaria (CEIP) y de 3 Institutos de Enseñanza Superior (IES) que imparten, además, bachillerato y ciclos formativos. También se cuenta con un Centro Público de Formación de Personas Adultas. Los datos de escolarización primaria, para el curso 2015-2016, manifiestan la existencia de una importante concentración de extranjeros principalmente en el CEIP Ausiàs March (con un 44,3% de población extranjera) pero también en el CEIP Blasco Ibáñez (25,9%), realidad que contrasta con la de los centros con menos presencia relativa de escolares extranjeros, el CEIP Cervantes (con un 5,3% de extranjeros) y el CEIP Recaredo Centelles (con un 5,7%). Los dos centros con mayor porcentaje de extranjeros son Centros de Atención

Singular ubicados en las zonas del municipio donde se han asentado, en mayor medida, las familias extranjeras (Avenida Suroeste y Colonia San Antonio). La intensidad de esta concentración se ha reducido ligeramente a los últimos años en los CEIP Ausiàs March y Blasco Ibáñez (en el curso 2011-2012 el porcentaje de extranjeros en estos centros era de un 47,1% y un 32% respectivamente) y, de manera muy intensa, en el CEIP La Cova, que ha reducido el porcentaje de población extranjera de un 31,7% en el curso 2011-2012 a un 12,6% en el curso 2015-2016. La distribución especialmente desigual de los extranjeros en los centros escolares de La Vall d´Uixó es un hecho que no se puede pasar por alto y que despierta reticencias entre aquella población autóctona que no desea escolarizar a sus hijos en centros con elevada presencia de extranjeros.

Tabla 2. Escolarización de extranjeros en los CEIP de La Vall d´Uixó. Curso 2015-2016. CEIP

Fuente: CEIP de La Vall d´Uixó

ALUMNADO TOTAL EXTRANJEROS PORCENTAJE EXTRANJEROS

47


de Integración y Convivencia 2016-2019 Ciudad de La Vall d’Uixó

La situación en los Institutos de Enseñanza Superior es mucho más equilibrada. El IES Botànic Cavanilles es el que tiene un mayor peso de población extranjera (14%), situación razonable si se atiende al hecho de que este IES tiene adscritos los dos CEIP con mayor concentración de alumnado extranjero. Además, el Botànic Cavanilles ofrece ciclos formativos que despiertan el interés de los jóvenes inmigrantes. De hecho, de los 112 alumnos extranjeros matriculados, 58 cursan este tipo de estudios.

Tabla 3. Escolarización de extranjeros en los IES de La Vall d´Uixó. Curso 2015-2016. IES

ALUMNADO TOTAL ESTRANJEROS

Fuente: IES de La Vall d´Uixó. Elaboración propia. Tabla 4. Nacionalidades de los extranjeros desempleados residentes en La Vall d´Uixó. Agosto 2016.

2.4. Inmigración y empleo en La Vall d´Uixó En el mes de agosto de 2016, en La Vall figuran 2.991 personas desempleadas, según el Servicio Público de Empleo Estatal, lo que implica que el paro afecta a casi un 10% de los vecinos del municipio. Entre la población extranjera, 467 están registradas como desempleadas en esa misma fecha (el equivalente al 20,1% de los 2.322 extranjeros empadronados a 1 de enero de 2015, último dato oficial disponible). El impacto del desempleo entre la población extranjera, en línea con lo que ocurre también en el Estado español y en la Comunidad Valenciana, es mucho más elevado que entre la población nacional. En La Vall, la incidencia del desempleo entre los extranjeros dobla a la que se da entre los españoles y tiene una incidencia especial entre la población marroquí. Fuente: Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE).

PORCENTAJE ESTRANJEROS


3. Ejes de actuación Las actuaciones a desarrollar bajo el marco de este Plan se han estructurado en dos grandes líneas generales (acogida y cohesión social), en consonancia con las establecidas en el Plan Director Autonómico, y dos más de carácter específico que engloban, por un lado, las actuaciones en materia de igualdad de género y, por otro, las medidas de fomento de la cooperación al desarrollo y la acogida de refugiados.

3.1. Acogida e inclusión

Algunas personas extranjeras tienen un conocimiento limitado de sus derechos y obligaciones, de los recursos que tienen disponibles en el municipio, de las lenguas oficiales y de las pautas culturales más extendidas entre la población local (autóctona y extranjera). En ocasiones, tienen especiales dificultades con el uso del idioma y/o necesitan refuerzo para realizar gestiones básicas de las que, en ocasiones, depende su bienestar y el de sus familias. También se ha detectado la necesidad de reforzar el nivel de competencia para acceder a determinados empleos o programas formativos. Con este eje de actuación se pretende facilitar el acceso a la información y a los servicios municipales, proporcionando las herramientas necesarias para una incorporación efectiva a la sociedad en igualdad de derechos, deberes y oportunidades. Este objetivo se logrará mediante las siguientes actuaciones: Información, orientación y asesoramiento social y jurídico a través de la Agencia AMICS para facilitar el acceso a los diferentes derechos y recursos en las áreas de educación, ocupación y formación, salud, vivienda y servicios sociales y conseguir, así, incrementar las cuotas de bienestar e inclusión social de la población de origen extranjero residente en el municipio. Acciones formativas dirigidas a incrementar los conocimientos generales alrededor de la sociedad local de forma que pueda

favorecerse la plena inserción en la misma. Se impartirán formaciones orientadas a promover el conocimiento del valenciano y el castellano, las características socioculturales de la sociedad valenciana y del municipio de la Vall, los derechos y deberes que asisten a los vecinos del municipio, los recursos disponibles y la historia del municipio y su entorno. Estas formaciones se enmarcarán en el contexto del Programa Voluntario de Comprensión de la Sociedad Valenciana-Escuelas de Acogida estipulado en la normativa autonómica (Ley 15/2008 y Decreto 93/2009). Promoción de la participación ciudadana y la integración comunitaria de la población de origen extranjero, mediante la realización de Talleres de Participación y Ciudadanía local que faciliten el desarrollo de un sentimiento de pertenencia al municipio, al vecindario, a la comunidad. Estos talleres buscarán el empoderamiento de los participantes en el ejercicio efectivo de sus derechos, con independencia de su situación administrativa, desde la convicción de que todos los vecinos, sin distinción, tienen que formar parte del proyecto de construcción de nuestro municipio. Se apoyará también a las asociaciones de inmigrantes ya constituidas, ofreciendo apoyo en aquellas actividades que organizan y que se consideran de interés para la promoción de la integración (celebraciones culturales, clases de idiomas de origen para los hijos de la inmigración...). Formación de técnicos en habilidades para conocer y comprender la situación particular de las personas de origen extranjero, sus características y necesidades y las posibilidades de intervención con este colectivo, así como para desarrollar la competencia intercultural necesaria a la hora de trabajar con personas con esquemas culturales y formas de vida diferentes de las propias. Se organizarán cursos de formación dirigidos a los técnicos de los servicios municipales así como a los profesionales que trabajan en ONG y asociaciones que atienden a la población inmigrante residente en el municipio.

49


de Integración y Convivencia 2016-2019 Ciudad de La Vall d’Uixó

3.2. Cohesión social en la diversidad

Para cohesionar la sociedad multicultural en la que se ha convertido La Vall d´Uixó se vuelve necesario trabajar para el acercamiento entre culturas, el respeto mutuo y el entendimiento. La mera coexistencia no es garantía de ausencia de conflictos y es por eso que se pretende provocar el paso hacia una convivencia real que facilite la prevención de los conflictos, la salida negociada de las situaciones de enfrentamiento que puedan darse en el futuro y la reducción de la hostilidad que existe entre algunos grupos culturales. Con esta finalidad, se desplegarán dos grandes líneas de actuación, una centrada en la promoción del diálogo y la convivencia intercultural y otra orientada a combatir el racismo, la xenofobia y otras formas de intolerancia. 3.2.1. Promoción del diálogo y la convivencia intercultural Los datos recogidos en el estudio diagnóstico constatan que en el municipio existe una situación de aparente carencia de conflicto entre culturas marcada por la indiferencia y la distancia entre colectivos. Es sabido, no obstante, que la calma aparente, combinada con la falta de interacción y la existencia de potentes estereotipos negativos hacia los otros, es un caldo de cultivo importante para la emergencia del conflicto. Además, entre las propuestas recogidas en la fase de diagnóstico, aquellas relacionadas con la necesidad de crear espacios de encuentro e intercambio cultural han sido las más mencionadas tanto por los profesionales cómo por la ciudadanía en general. Con la intención de crear oportunidades para que la gente con diferentes adscripciones culturales y escasos conocimientos sobre los “otros”

pueda encontrarse, conocerse y re-conocerse, se llevarán a cabo las siguientes acciones: Diseño y puesta en marcha de Escuelas de Ciudadanía Intercultural que, implicando a las asociaciones de vecinos del municipio, acerquen a los diferentes barrios la realidad de la diversidad cultural y potencien la competencia intercultural entre todo el vecindario. Estas Escuelas se dirigirán al conjunto de la población y se erigirán en espacios de encuentro y diálogo, donde las persones participantes puedan acercarse a la realidad y forma de vida de aquellas otras personas que son (o parecen ser) especialmente diferentes a ellas, sometan a debate y reflexión sus diferentes puntos de vista y busquen también el descubrimiento de aquello que les es común y que puede potenciar el establecimiento de una identidad compartida desde la diversidad. Desarrollo de acciones de sensibilización intercultural que contribuyan a reflejar la pluralidad cultural y religiosa presente en el municipio, normalizándola e integrándola como algo positivo para la vida en la ciudad. Para llevar a cabo estas actuaciones se contará con asociaciones de inmigrantes, ONG y entidades sociales que trabajan en el campo de la integración y la convivencia, y vecinos del municipio que, procedentes de grupos culturales diversos, deseen implicarse en este proyecto de construcción de la interculturalidad. Además de realizarse actividades dirigidas a la población en general, se llevarán a cabo talleres de educación


en valores, mediación y sensibilización intercultural en los tres IES de la localidad y los centros de educación primaria.

14

Ministerio

del

Interior.

Mediación en conflictos motivados o avivados por la diversidad cultural y/o religiosa. Desde la Agencia AMICS se intervendrá, a demanda de asociaciones o personas particulares, para promover la solución pacífica y negociada de estos conflictos.

Gobierno de España. 2016. Informe sobre incidentes relacionados con los delitos de odio en España. 15

Basadas en la experiencia

de

la

Estrategia

Antirumores

puesta

BCN en

marcha por el Ajuntament

Recuperación del Museo de la Paz que se convertirá en un espacio de conocimiento y convivencia para el conjunto de la ciudadanía de La Vall y donde tendrán una importancia especial las actividades y talleres encaminados a gestionar los conflictos desde los parámetros propios de la cultura de la paz.

de Barcelona en el marco de su Plan de Integración (Plan BCN Interculturalidad) i llevada a cabo con un éxito notorio también en otros municipios. 16

Plataforma

Ciudadana

contra la Islamofobia. 2016. Informe Anual Islamofobia 2015.

3.2.2. Lucha contra el racismo, la xenofobia y otras formas de intolerancia Las encuestas y los diferentes grupos focales llevados a cabo en el estudio diagnóstico han hecho aflorar la existencia de un importante rechazo hacia las personas inmigrantes y, especialmente, hacia las musulmanas, un rechazo que se presenta como fundamentado en la amenaza que la inmigración supone para el mantenimiento del bienestar social de los autóctonos, su identidad y su seguridad, y que se extiende por el conjunto de la ciudadanía. También en el Estado español, los informes alertan de una presencia considerable de la xenofobia que se ha erigido en el principal motor de los delitos de odio cometidos a lo largo del año 2015 (505 de los 1.328 incidentes reportados por el Ministerio del Interior)14. Se considera imprescindible poner en marcha actuaciones educativas, dirigidas a la población en general, a los profesionales de los servicios públicos, a los miembros de las asociaciones y entidades sociales, que tengan el suficiente impacto como para contribuir a la erosión efectiva

de los estereotipos y prejuicios y al incremento de las habilidades para vivir en la diversidad y no a pesar de ella. Este objetivo se logrará a partir de algunas de las acciones ya contempladas (formación de técnicos, Escuelas de Ciudadanía, actividades de sensibilización intercultural) y se contemplará en cada una de las actividades del Plan. No obstante, se llevarán a cabo algunas actuaciones específicas orientadas a la erosión de los estereotipos y prejuicios más arraigados en el municipio: Puesta en marcha de actuaciones “anti-rumores”15 dirigidas a contrarrestar los mensajes sociales, políticos y mediáticos que generan imágenes falsas sobre las características de la población inmigrante y las consecuencias sociales de su presencia en el municipio. Con este objeto se llevarán a cabo campañas que trasladan a la población una información verídica, libre de prejuicios y estereotipos negativos, que permita romper con la imagen falsa de una sociedad dividida entre unos autóctonos civilizados y unos extranjeros culturalmente atrasados que suponen una amenaza para la convivencia y el mantenimiento de los sistemas de bienestar. Atendiendo al hecho que la islamofobia constituye actualmente uno de los principales motores de los delitos de odio en el Estado español16, se dedicará especial atención a la necesidad de romper las imágenes que asocian Islam y terrorismo, tarea para la cual se contará con la propia comunidad musulmana asentada en el municipio.

51


de Integración y Convivencia 2016-2019 Ciudad de La Vall d’Uixó

3.3. Igualdad

Los procesos de inserción en igualdad de derechos se pueden ver especialmente obstaculizados para las mujeres debido a la desigualdad entre hombres y mujeres que encontramos arraigada en nuestra sociedad y también en las sociedades de origen de los recién llegados. Es por eso que se atenderá a esta realidad en las diferentes actuaciones que se desarrollan en el marco de este Plan, velando siempre por la garantía de un trato igualitario y la rotura de aquellas situaciones de sumisión explícita o implícita en la que puedan verse implicadas las mujeres de origen inmigrante residentes en el municipio. Se mantendrán las acciones que ya han venido realizándose en el marco de las anteriores ediciones de este Plan: Esplai Obert del barrio Colonia San Antonio, un espacio lúdico-educativo de encuentro de mujeres de varias procedencias que se ha configurado como una herramienta de crecimiento personal y de refuerzo social para las mujeres de este barrio. Tertulias de mujeres de diferentes procedencias, culturas y religiones dónde, mensualmente, se comparte la diversidad y se buscan las similitudes y las necesidades comunes. Grupos de conversación entre mujeres, conducidos por personas voluntarias, que se llevan a cabo en los barrios con la intención de practicar el castellano y mejorar la competencia oral de las mujeres de forma que estas puedan ganar cuotas de autonomía.

Dinamización de la participación de las mujeres extranjeras en acciones organizadas por la Concejalía de Igualdad, como por ejemplo las programadas los días 8 de marzo y 25 de noviembre, las actividades de gimnasia para mujeres o las dinámicas de trabajo de la propia Comisión de la Mujer que organiza todas estas actividades.

3.4. Cooperación y refugio

La desigualdad mundial, los conflictos bélicos, la degradación del medio ambiente y la carencia de libertades son los grandes motores actuales de las migraciones Internacionales. Desde la convicción que, conforme establecen los artículos 13 y 14 de la Declaración Universal de Derechos Humanos, se tiene que acoger a las personas que huyen de la pobreza, la violencia o la falta de oportunidades, se considera fundamental trabajar también para potenciar que se haga efectivo el “derecho a no migrar”, a no tener que huir, a poder vivir una vida digna en el país del que se es originario. En la mejora de las condiciones de vida en los países afectados por procesos de empobrecimiento y violencia, las ONGD se han mostrado como instrumentos de especial utilidad a los que hay que apoyar desde los poderes públicos.


4. Evaluación y seguimiento Por otro lado, La Vall d´Uixó se ha declarado ciudad-refugio y se ha abierto a la población que, desplazada por las guerras y la violencia, pueda recalar en el municipio si, en algún momento, la política estatal de gestión de la migración y el refugio lo permite. La ciudad cuenta ya con un albergue municipal que estaría disponible para acoger temporalmente a refugiados y con una red de ciudadanos dispuestos a prestar su colaboración en las diferentes actuaciones que se lleven a cabo en este campo. Con la creación de la Comisión de Integración y Cooperación, en el mes de octubre de 2015, se ha establecido un mecanismo permanente de coordinación entre el Ayuntamiento y las asociaciones que trabajan en el campo de la integración y la cooperación al desarrollo en el municipio. Se continuará con las medidas llevadas a cabo hasta el momento: Contribución en la difusión de campañas de sensibilización y de recaudación de fondos y recursos que llevan a cabo las ONGD presentes en la ciudad. Apoyo económico a los proyectos en los que trabajan las ONGD para promover el desarrollo de los países empobrecidos. Organización de una red de acogida que pueda actuar, de manera rápida y efectiva, en el supuesto de que lleguen al municipio personas refugiadas.

La evaluación se realizará por un agente externo que, a partir de la recogida de indicadores cuantitativos y cualitativos, elaborará un informe en el ecuador del periodo de vigencia del Plan y otro informe final una vez agotado este periodo (finales de 2019). Los evaluadores establecerán el sistema de indicadores más adecuado para cada una de las actividades que se desarrollan dentro de las diferentes líneas de actuación marcadas en el Plan y diseñarán los instrumentos de investigación que sean necesarios para recaudar la información que permita valorar el alcance y calidad de estas actuaciones. La evaluación tiene que permitir establecer si los objetivos contemplados en el Plan se han cubierto, si las líneas de actuación previstas se han llevado a cabo y, en definitiva, si se han logrado los resultados esperados.

53


5. Presupuesto

de Integración y Convivencia 2016-2019 Ciudad de La Vall d’Uixó

El presupuesto se fijará con una periodicidad anual, en función de las subvenciones concedidas en las convocatorias públicas y privadas a las que se pueda optar. Inicialmente, el Ayuntamiento se compromete a reservar un presupuesto de 12.000 euros anuales para llevar a cabo las actuaciones contempladas en este Plan. En cualquier caso, se realizarán los ajustes necesarios para garantizar que el Plan se realice según los términos y condiciones inicialmente previstos.


Agradecimientos Agradecimientos a las entidades y personas que han participado: Grupos focales: Servicios Sociales Generales Servicios Sociales Comunitarios Trabajadora social de sanidad SEAFI Técnica de orientación laboral de ADEO CEIP Ausiàs March CEIP Blasco Ibáñez CEIP La Cova IES Botànic Cavanilles Asoc. Hondureños Unidos Asoc. de Jubilados y Pensionistas La Vallense Asoc. de Dones Clara Campoamor Asoc. Amas de Casa y Consumidoras Societat Cultural Amics de La Vall Asociación de vecinos La Unión-Colonia Segarra Asociación de vecinos Colonia San Antonio Asociación de vecinos Santiago Apóstol -Toledo Concejal de Servicios Sociales y participación Concejala de educación y vivienda

Entrevistas: Abouzaid Hussein: Imam del Centro Cultural Islámico Vicente Martínez Guzmán: Director Honorífico de la Cátedra Unesco de Filosofia para la Paz Generosa Martínez: Coordinadora de las AMPAs Aportaciones: Eva Borja González Rosadela García López Comisión de Integración y Cooperación: Asociación Cívica Rumana Centro Cultural Islámico ONGD Tupay ONGD Smara Manos Unidas Protección Civil Cáritas Interparroquial Cruz Roja, Asamblea Local Universitat de València: Albert Mora Castro M.ª del Mar Caturla Carolina Adrover

55


de Integración y Convivencia 2016-2019 Ciudad de La Vall d’Uixó


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.