Page 1

INFORME SOBRE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA A LES ARTS ESCÈNIQUES Col·lectius membres de SindicART

1.

INTRODUCCIÓ

1


LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA La negociació col·lectiva és un procés formalitzat de diàleg entre l’empresari o les seves organitzacions representatives, d’una banda, i els representants dels treballadors, d’un altra, obtenint com a resultat un conveni col·lectiu. El dret a la negociació col·lectiva ve reconegut a l’article 37.1 de la Constitució espanyola, establint-se que “ la ley garantizará el derecho a la negociación colectiva laboral entre los representantes de los trabajadores y empresarios, así como la fuerza vinculante de los convenios”.

L’article 82.2 del RD Legislatiu 1/1994, del Text Refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (ET) ens remet als convenis col·lectius en general per a la regulació de la pau laboral a través de les obligacions que es pactin. Jurídicament entenem per conveni col·lectiu l’acord escrit, formalment celebrat entre l’empresari o les seves organitzacions representatives, d’una banda, i els representants dels treballadors, d’una altra, relatiu a les condicions de treball i ocupació i, en general, a qualsevol matèria que afecti als interessos col·lectius de les parts que el negocien. Els convenis col·lectius s’inscriuen al sistema de fonts del Dret del Treball (com les lleis o la jurisprudència dels Tribunals) i prevalen sobre l’autonomia de la voluntat individual. L’aspecte més interessant dels convenis col·lectius és sense dubte la no disponibilitat per part dels treballadors dels drets convencionals: l’article 3.5 de l’ET estableix que “los trabajadores no podrán disponer válidamente, antes o después de su adquisición, de los derechos que tengan reconocidos por disposiciones legales de derecho necesario. Tampoco podrán disponer válidamente de los derechos reconocidos como indisponibles por convenio colectivo”. El mandat de l’article 37.1 de la Constitució, respecte la negociació col·lectiva, ha estat complert per l’ET (Títol III), que regula un tipus específic de conveni: el conveni col·lectiu d’eficàcia personal general o conveni col·lectiu estatutari. Aquest tipus de conveni no és, però, l’únic possible, doncs podem diferenciar-lo del conveni col·lectiu extraestatutari d’eficàcia personal limitada, per exemple.

2


La principal característica del conveni col·lectiu estatutari és, per tant, la seva eficàcia personal erga omnes, que consagra la seva força vinculant en el sentit d’atribuir-li una eficàcia jurídica per la qual el seu contingut normatiu s’imposa de manera automàtica a totes les relacions laborals incloses al seu àmbit d’aplicació. Contingut dels convenis col·lectius: clàusules normatives i clàusules obligacionals El contingut del conveni col·lectiu el conformen les clàusules i estipulacions, acordades per les parts negociadores, que regulen les relacions de treball en un determinat àmbit. Aquestes clàusules poden tenir caràcter normatiu o bé obligacional. Les clàusules normatives són aquelles que regulen el contingut dels contractes individuals de treball inclosos al seu àmbit d’aplicació, tant si aquests contractes són vigents al moment de l’entrada en vigor del conveni com si es celebren posteriorment. Per tant els destinataris finals de les clàusules normatives no són les parts negociadores sinó els treballadors i empresaris individuals, que hi resten obligats sense necessitat que les acceptin i de forma tal que no poden eludir el seu compliment. Dins del contingut normatiu s’inclouen les clàusules que delimiten de manera exacta el camp operatiu del conveni i que configuren el seu contingut mínim, tal com veurem a l’apartat següent. El contingut obligacional del conveni està format per les clàusules de caràcter instrumental que creen drets i obligacions per a les parts negociadores, a fi de garantir l’observació global i la durada del conveni. Aquestes clàusules, doncs, estableixen compromisos de les parts per a evitar situacions conflictives, o per a fer més senzilla l’aplicació dels pactes acordats, o per a preparar la negociació de futurs convenis, etc. El contingut mínim o obligatori dels convenis col·lectius: parts negociadores, àmbits dels convenis i comissió paritària L’article 85.3 de l’ ET estableix el contingut mínim i, per tant, obligatori de tot conveni col·lectiu: La determinació de les parts negociadores, una obligació legal que es justifica per la seguretat jurídica de les parts. Les comissions paritàries: cal reflectir el procediment de constitució, el funcionament i les competències atribuïdes a les comissions paritàries, formades per una representació de les dues parts negociadores, essent les més clàssiques les funcions de vigilància, interpretació i aplicació del mateix conveni col·lectiu. Els àmbits dels convenis col·lectius: - Territorial: podem trobar convenis col·lectius d’àmbit local, provincial, interprovincial, autonòmic i estatal.

3


-

Funcional: fa referència al sector o subsector, grup d’empreses, empresa o àmbit inferior al de l’empresa al qual el conveni resulta d’aplicació. Normalment és l’àmbit funcional el que pot plantejar més problemes, sobre tot en relació amb els convenis sectorials. És per això que cal delimitar-lo curosament cada vegada que es negocia el conveni, atès que la delimitació de l’àmbit funcional del conveni col·lectiu pot quedar superada por noves realitats amb el pas del temps.

-

Personal: al·ludeix a les classes, grups o categories de treballadors als que el conveni col·lectiu resulta aplicable o no, és a dir, tracta de la possibilitat que s’incloguin o s’excloguin expressament del seu àmbit d’aplicació determinats grups o categories de treballadors, sempre que els criteris de selecció no siguin discriminatoris.

-

Temporal: durada dels pactes acordats en conveni. Hem de tenir en compte que un vegada finalitzat o vençut el conveni, si no ha estat denunciat en temps i forma per alguna de les dues parts negociadores, prorrogarà tàcitament la seva vigència d’any en any; en canvi, si hi hagués estat denunciat i metre durin les negociacions del següent conveni, el conveni denunciat mantindrà la seva ultractivitat durant només 1 any (RD Llei 3/2012).

També s’han de fer constar al conveni col·lectiu els procediments de solució de discrepàncies, la forma i condicions de denúncia del conveni o les possibles mesures de flexibilitat interna a l’empresa (distribució irregular de la jornada de treball o procediments per la mobilitat funcional dels treballadors). Aspectes procedimentals de la negociació col·lectiva

Capacitat i legitimació per negociar Els subjectes o agents negociadors de convenis col·lectius han de reunir dos atributs imprescindibles: la capacitat negociadora i la legitimació convencional. La capacitat negociadora fa referència a la capacitat necessària per a participar en general a la negociació col·lectiva estatutària, sense estar vinculada a un conveni concret. Des de la posició dels treballador ostenten capacitat negociadora per a negociar convenis d’àmbit superior al de l’empresa els sindicats, federacions i confederacions sindicals. Des de la posició empresarial tenen capacitat negociadora, en l’àmbit funcional esmentat, les associacions empresarials, federacions i confederacions empresarials.

4


La legitimació negocial pressuposa la capacitat, per tant requereix que el subjecte amb capacitat estigui dotat d’una aptitud específica per negociar en concret un conveni col·lectiu en una determinada unitat de negociació. Podem distingir entre legitimació inicial i legitimació plena per a negociar. Pel que fa a la negociació de convenis col·lectius estatutaris d’àmbit supraempresarial, gaudeixen de legitimació inicial: - Des de la posició empresarial, les associacions professionals que, en l’àmbit territorial i funcional del conveni, comptin amb el 10% dels empresaris i que aquests empresaris ocupin, almenys, al 10% dels treballadors afectats pel conveni. -

Des de la posició dels treballadors, els sindicats: però només aquells que ostentin un determinat grau de representativitat. A nivell de comunitat autònoma, l’ET considera legitimats els sindicats que tinguin la condició de més representatius segons l’establert per la LOLS. En un àmbit territorial i funcional específic, estan legitimats per negociar convenis estatutaris d’àmbit supraempresarial els sindicats que tinguin una representativitat de almenys el 10% dels membres dels comitès d’empresa o de delegats de personal.

Respecte la legitimació plena: - Per la part empresarial, la comissió negociadora queda vàlidament constituïda quan les associacions empresarials legitimades representin, com a mínim, a empresaris que ocupin la majoria (la majoria absoluta, és a dir, més de la meitat més un) dels treballadors afectats pel conveni. A aquests efectes resulta fonamental el cens laboral de les empreses associades a l’organització patronal que vol negociar. -

Per la part dels treballadors, la comissió negociadora queda vàlidament constituïda quan els sindicats amb legitimació inicial representen, com a mínim, la majoria absoluta dels membres dels comitès d’empresa i dels delegats de personal afectats pel conveni.

Límits a la negociació col·lectiva Les parts negociadores estan obligades, durant la negociació d’un conveni, a respectar determinats límits que deriven: - Del respecte a les lleis. - Del respecte a les condicions més avantatjoses assolides a títol individual. - Del contingut social de les matèries que es regulen. - De l’àmbit personal del conveni col·lectiu.

5


Procediment de negociació Podem resumir el procediment legal de la negociació col·lectiva de la següent manera: - L’iniciativa negociadora la ostenta qualsevol de les dues parts negociadores amb legitimació, mitjançant comunicació escrita a l’altra part i registre d’una còpia de la mateixa davant l’autoritat laboral. La part destinatària de la sol·licitud ve obligada a respondre en el termini d’un mes, sense que en general pugui negar-se a l’ inici de les negociacions. -

Seguidament es constitueix la comissió negociadora, que s’haurà d’ajustar a les anteriorment esmentades. La designació dels membres de la comissió la decideixen convenis supraempresarials no podran excedir de 15 persones. Els membres proporcionalitat. Poden anomenar-se President i Secretari, així com també assessors amb vot.

regles de legitimació inicial i plena les parts negociadores; en el cas de s’anomenen seguint un criteri de que hi intervindran amb veu però no

-

S’imposa a ambdues parts l’obligació de negociar amb bona fe.

-

Els acords de la comissió negociadora seran vàlids amb el vot favorable de la major part de cada una de les dues representacions.

-

De les reunions de negociació s’aixecaran les corresponents actes, que seran signades pels assistents.

-

El conveni col·lectiu acordat serà redactat i signat pels membres de la comissió negociadora. Caldrà registrar-lo al registre corresponent en el termini dels 15 dies següents a la seva signatura i seguidament serà publicat al butlletí oficial que en correspongui.

Altres tipus d’instruments col·lectius convencionals A més a més dels convenis col·lectius estatutaris, dels qual venim parlant en aquesta Introducció, trobem altres instruments de tipus convencional que són els següents:

6


Conveni col·lectiu extraestatutari És l’acord negociat entre els representants dels treballadors i els empresaris al marge de les regles de legitimació i procediment negociador establertes al Títol III de l’ET. La diferència fonamental entre aquest conveni i l’estatutari fa referència a l’eficàcia personal de l’un i de l’altre. El conveni col·lectiu estatutari, com hem vist, te atribuïda una eficàcia personal general o erga omnes: aquest conveni resulta d’aplicació a tots els treballadors i a tots els empresaris inclosos a la corresponent unitat de negociació, tant si hi estan com si no estan afiliats a les organitzacions sindicals i empresarials que el signen. Per la seva banda el conveni col·lectiu extraestatutari manté una eficàcia personal limitada, és a dir, la seva aplicació es limita als treballadors i a les empreses (o les seves respectives organitzacions representatives) que l’han concertat inicialment, així com a d’altres empreses i treballadors que posteriorment s’hi adhereixin.

Acords interprofessionals, convenis i acords sectorials sobre matèries concretes L’acord interprofessional és un instrument col·lectiu que es diferencia del conveni col·lectiu típic per la seva funció i pel seu contingut. És un tipus especial de conveni col·lectiu doncs la seva funció no consisteix a regular condicions de treball i ocupació directament aplicables als contractes de treball, sinó condicions de la mateixa negociació col·lectiva. Per tant les seves previsions són merament formals i no tenen caràcter substantiu. Com instruments col·lectius per a establir l’estructura de la negociació col·lectiva tenim els acords interprofessionals i també els convenis i acords col·lectius sectorials.

Acords d’empresa Els acords d’empresa constitueixen una manifestació del dret a la negociació col·lectiva a l’empresa i consagren la seva flexibilitat interna. Són igualment acords col·lectius, aplicats dins de l’àmbit empresarial i pactats entre els empresaris i els representants unitaris dels treballadors o seccions sindicals. Es tracta d’instruments jurídics diferents als convenis col·lectius d’empresa, doncs front a l’ordenació completa de les condicions de treball que persegueixen aquests últims, a l’acord d’empresa se li atribueix la regulació puntual de matèries molt concretes (per exemple sobre salari, jornada, classificació professional, etc). A

7


1.

LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA AL SECTOR DE LES ARTS ESCÈNIQUES

COL.LECTIU: ESCENÒGRAFS La situació dels escenògrafs en arts escèniques és substancialment especial entre els diferents col·lectius que conformen SindicART. La justificació rau en: a) La seva contractació que és habitualment mercantil. Per tant caldria estudiar, en primer lloc, si estem davant la realització d’una prestació d’un servei o de la realització d’un treball. Aquest fet condicionarà que puguem abordar posteriorment la inclusió d’aquest col·lectiu en algun dels convenis col·lectius artístics existents d’àmbit autonòmic o elaborar una proposta de conveni col·lectiu específic per a aquest sector. b) En els drets de Propietat Intel·lectual que generen per la seva escenografia. Aquests podrien considerar-se com: - Drets d’autor (Autor de l’Escenografia), i/o 8


-

Drets Connexes (Artistes intèrprets de la interpretació del text teatral).

Tal situació genera que també aprofundim en el mode en el qual aquests professionals són retribuïts per la cessió dels drets de propietat intel·lectual (tant si els considerem autors o artistes intèrprets, o tant si considerem que per la realització de l’escenografia es combinen ambdues situacions). Negociació col·lectiva dels escenògrafs en l’àmbit de les arts escèniques dels La contractació dels escenògrafs no sempre resulta suficientment homogènia en quant a determinar si aquesta és una contractació laboral o mercantil. En cas de reunir les notes definitòries de la relació laboral (dependència, alienabilitat i retribució mitjançant salari entre les mes remarcables), podríem considerar l’escenògraf com a treballador assalariat i per tant susceptible - aquest col·lectiu - de poder actuar com a part social en el marc de la negociació d’un conveni col·lectiu. El treball de l’escenògraf podria diferenciar-se en les següents fases: a) Elaboració de projecte preliminar/artístic. b) Presentació de maqueta definitiva, lliurament de plànols i implantacions tècniques. c) Assistència als assajos tècnics i generals de l’obra; essent present a la primera presentació amb públic. d) Ser present a les proves de vestuari corresponent. e) Exercir el control de la realització de l’escenografia, del vestuari i de l’utilleria, així com del muntatge fins el dia de l’estrena. Hem de considerar igualment que la seva feina abasta la concepció de l’espai, dels personatges i de la il·luminació, així com la figura de l’assistent d’escenògraf. Tenint en compte que el treball de l’escenògraf es aquest,en cas de prosperar la iniciació d’una negociació col.lectiva, seria convenient incloure els següents aspectes: -Categories professionals (escenògrafs i assistents d’escenògrafs). -Treball d’escenografia: (Incloure totes les dates en les que l’escenògraf realitza el seu treball): Data prevista d’inici. Data prevista de presentació del Projecte artístic. Data prevista dels assaigs amb la companyia/actors, Data prevista de l’estrena de l’obra i Data prevista de finalització del contracte. 9


En cas de ser necessària la presencia de l‘escenògraf amb data posterior al dia de l’estrena de l’obra, és fixaran el número d’assaigs addicionals. Situació actual: convenis col·lectius que els afecten Aquest sectors artístic no disposa de conveni col·lectiu propi. En aquest cas la normativa laboral que els afecta és, per ordre jeràrquic: - Reial Decret 1435/1985, de 1 d’agost que regula la relació laboral especial en espectacles públics. - Reial Decret Legislatiu 1/1994 de Text Refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, ET. - Normativa laboral comú. No obstant, i partint d’aquesta realitat, el conveni col·lectiu que hom podria prendre com a punt de partida per elaborar la plataforma de negociació del I Conveni Col·lectiu d’escenògrafs seria, en tot cas, el II Conveni col·lectiu d’actors i actrius de Teatre de Catalunya. La part empresarial d’aquest conveni estatutari està integrada per: - ADETCA (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya) - CIATRE (Associació de Companyies de Teatre de Catalunya) - TEATRES PÚBLICS - SALES ALTERNATIVES, essent la part social: l’ AADPC, CCOO i UGT. Entenem, en aquest cas, que la part empresarial podria ser exactament la mateixa pel que fa a la contractació laboral dels escenògrafs. La part social podria estar formada per CCOO, UGT i l’Associació d’Escenògrafs de Catalunya (Ad’EC) i/o, en defecte d’aquesta, SindicART. En aquest cas el possible conveni col·lectiu dels escenògrafs, d’àmbit autonòmic, podria ser (en relació als àmbits d’aplicació) el següent:

10


1.1.- Àmbit funcional: Aquest Conveni Col·lectiu afecta tots els escenògrafs i totes les empreses, ja siguin públiques o privades, que duguin a terme una activitat teatral amb independència de si aquesta es realitza o no en espais que habitualment ofereixin una altra activitat. 1.2.- Àmbit territorial: Aquest Conveni Col·lectiu afecta tots els contractes, sigui quina sigui la seva modalitat i el lloc de prestació dels serveis, que es formalitzin dins l’àmbit territorial de Catalunya entre empreses productores d’espectacles teatrals i els escenògrafs que prestin serveis per les mateixes. 1.3.- Àmbit personal: Aquest Conveni Col·lectiu serà d’aplicació obligatòria a totes les empreses i a tots els escenògrafs que prestin els seus serveis, segons el que s’estableix a la clàusula 1.1. PRIMERA PROPOSTA: Impulsar un I CONVENI COL·LECTIU D’ESCENÒGRAFS DE CATALUNYA, sent l’àmbit personal del mateix tot aquell treballador que dur a terme l’escenografia d’una representació teatral. Si es pretengués ampliar l’àmbit sectorial (no només el teatral), el grau de dificultat seria superior. SEGONA PROPOSTA: Impulsar un I CONVENI COL·LECTIU D’ESCENÒGRAFS, DIRECTORS D’ESCENA DE CATALUNYA i COREÒGRAFS; sent l’àmbit personal tot aquell treballador que dur a terme l’escenografia i la direcció escènica i artística d’una representació teatral. TERCERA PROPOSTA: Una tercera proposta passaria per la negociació i signatura d’un conveni col·lectiu estatutari que agrupés als col·lectius que formen part de SindicART, és a dir, a més dels escenògrafs també els professionals de la dansa, els actors, els directors d’escena, els regidors i els tècnics. La part social negociadora podria ser: - SindicART - CCOO - UGT. La part empresarial que correspondria, en aquest cas, seria la mateixa que tenim identificada a l’actual Conveni d’actors: - ADETCA (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya). - CIATRE (Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya). 11


-

ACPDC (Associació De companyies Professionals de Dansa de Catalunya) TEATRES I SALES DE DANSA PÚBLICS SALES ALTERNATIVES.

Per tant la complicitat amb les associacions empresarials seria fonamental per a que aquesta proposta pogués prosperar. Alguns aspectes bàsics a tenir en compte per l’elaboració d’aquest Conveni serien, entre d’altres, els següents: a) Definició dels grups professionals. b) Especificació de les tasques a desenvolupar pels diferents grups professionals. c) Regulació de la prestació laboral, de manera diferenciada, en elaboració del projecte artístic, els assajos i les funcions. d) Regulació acurada de la jornada laboral i dels descansos (diari i setmanal, vacances). e) Retribució: salari en fase d’elaboració del projecte, en assajos i en funcions (tipus de retribució en funció dels diferents tipus d’actuacions), retribució de les hores extres, desplaçaments i dietes. f) Prevenció de riscos laborals: obligacions i drets de les parts. Drets d’informació i formació. g) Regulació de la cessió dels drets de la propietat intel·lectual. CONCLUSIÓ A qualsevol de les tres propostes assenyalades caldrà tenir en compte i advertir el següent: 1) Acompliment, en primer lloc, dels requisits que determinen que estem davant una relació laboral. 2) Diferenciació de la primera fase d’“encàrrec de projecte artístic” (aspecte comú al treball del director d’escena) de la segona fase d’assajos i preparació de l’escenografia i de la direcció artística en el propi teatre i/o espai on s’efectuarà la representació teatral. Podria iniciar-se la relació laboral i per tant, formalitzar la signatura del corresponent contracte de treball a partir de la finalització i lliurament del projecte artístic. 3) Tractament de la cessió dels drets de propietat intel·lectual. Els escenògrafs podrien considerar-se autors i artistes intèrprets de la realització d’aquesta feina. En tot cas, i davant de l’elaboració de la corresponent plataforma hauria de contemplar-se poder establir un % de retribució en concepte de cessió de drets tant pel que fa a l’autoria de la l’escenografia com a la representació de l’obra.

12


COL.LECTIU: DIRECTORS D’ESCENA Aquest col·lectiu artístic no disposa d’un Conveni col·lectiu propi que reguli el seu treball. Com a antecedents, posem de manifest que l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, AADPC , durant les negociacions del II Conveni col·lectiu d’actors i actrius de teatre de Catalunya, va proposar formalment a la patronal de teatre de Catalunya la inclusió dels directors de teatre i adjunts de direcció en aquest II Conveni. Aquesta proposta es va desestimar. El contingut que, en el seu moment (any 2006), es va presentar en concepte de Plataforma va ser el següent: A) RESPECTE ELS DIRECTORS/ES D’ESCENA:

1.- CONTINGUT MINIM DEL CONTRACTE: Entenent que el director/a d’escena és l’artista responsable de l’espectacle des del punt de vista artístic i tècnic; que elabora el seu projecte artístic i té la responsabilitat de coordinar l’equip artístic amb l’equip tècnic, i aquests amb la producció; és necessari especificar i comprendre com a contingut mínim del contracte (a més a més de ser-li d’aplicació tot el que es conté en el II Conveni de Teatre d’actors i actrius de Catalunya, afí amb el treball que realitza) el següent: -Categoria professional.(Incloure com a categoria professional la definició del director/a d’escena). -Treball de Direcció escènica: (Incloure totes les dates en les que el director/a realitza el seu treball): Data prevista d’inici. Data prevista de presentació del Projecte artístic. Data prevista dels assaigs amb la companyia/actors, Data prevista de l’estrena de l’obra i Data prevista de finalització del contracte. En cas de ser necessària la presencia del Director/a d’escena amb data posterior al dia de l’estrena de l’obra, és fixaran el número d’assaigs addicionals i, en el seu cas, el número de bolos que es preveuen realitzar en base a les retribucions i salaris que s’especifiquen en el punt següent.

2.- RETRIBUCIÓ. SALARI: 13


El sistema de referència a utilitzar és el que es conté en el I Conveni de Teatre de Catalunya. Retribucions mínimes en relació al grup econòmic de l’empresa: Respecte el GRUP A: El salari fixat s’estableix en un mínim de sis mil euros (6.000 €) bruts mensuals. Aquest salari serà abonat per les empreses del grup A al Director/a, amb caràcter mensual i per una duració mínima de dos (2) mesos. Respecte el GRUP B: El salari fixat s’estableix en un mínim de dos mil quatre-cents euros bruts mensuals (2.400 €). Aquest salari serà abonat per les empreses del grup B al Director/a, amb caràcter mensual i per una duració mínima de dos (2) mesos. Assaigs i bolos: Respecte el GRUP A: El salari a percebre per cada assaig i/o bolo extra o addicional acordat, serà de cent cinquanta dos euros bruts (152 €) per dia. Respecte el GRUP B: El salari a percebre per cada assaig i/o bolo extra o addicional acordat, serà de cent dos euros bruts (102 €) per dia

3.- SEGURETAT SOCIAL: L’empresa donarà d’alta al Director/a a la Seguretat Social, en el règim especial d’artistes, des del primer dia d’inici del contracte, havent presentat, amb anterioritat a aquesta data, l’afiliació i l’alta a la Seguretat Social. L’empresa lliurarà mensualment les cotitzacions del Director/a d’escena. L’empresa facilitarà mensualment al Director/a un rebut en què constin les deduccions i els seus conceptes en relació a la seva retribució. Un cop finalitzat el contracte i si el Director/a ho demana, l’empresa li lliurarà el certificat d’empresa, l’alta i la baixa d’afiliació, els documents de cotització a la Seguretat Social, els rebuts de salari i la carta de comunicació de fi de contracte. Respecte els assaigs i/o bolos que amb data posterior al dia de l’estrena s’acordessin, l’empresa donarà d’alta a la seguretat social al director/a per tants dies com aquest realitzi el seu treball de supervisió i seguiment de l’espectacle. 4.- DRETS DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL.

14


En base al que es conté en l’article 105 del TRLPI : S’entén per artista intèrpret o executant a la persona que representa, canta, llegeix, recita, interpreta o executa en qualsevol forma una obra. El director d’escena i el director d’orquestra tindran els drets reconeguts als artistes en aquest Títol. No obstant, el tractament al respecte seria molt similar al del col·lectiu artístic dels escenògrafs; entenent que el director d’escena genera drets d’autor per l’autoria del llibre de direcció i drets en qualitat d’artista per la posada en escena i interpretació de l’obra teatral. B) RESPECTE ELS ADJUNTS/ES DE DIRECCIÓ. 1.- CONTINGUT MINIM DEL CONTRACTE: Entenent que l’adjunt de direcció és l’artista que dona suport a la direcció, i a la resta dels equips tècnics i artístics, és necessari especificar i comprendre com a contingut mínim del contracte, (a més a més de ser-li d’aplicació tot el que es conte en el I Conveni de Teatre d’actors i actrius de Catalunya, afí amb el treball que realitza) el següent: -Categoria professional.(Incloure com a categoria professional la definició de l’adjunt de direcció). -Treball d’adjunt de direcció: (Incloure totes les dates en les que l’adjunt de direcció realitza el seu treball): - Data prevista d’inici del treball amb el Director/a. - Data prevista dels assaigs amb el Director/a d’escena i amb la companyia/actors. - Data prevista de l’estrena de l’obra. - Data prevista de finalització del contracte. En cas de ser necessària la presencia de l’adjunt de direcció amb data posterior al dia de finalització del contracte, és fixaran el número d’assaigs extres i, en el seu cas, el número de bolos que es preveuen realitzar en base a les retribucions i salaris que s’especifiquen en el punt següent.

2.- RETRIBUCIÓ. SALARI: El sistema a utilitzar de referència és el que es conté en el I Conveni de Teatre de Catalunya. Retribucions mínimes en relació al grup econòmic de l’empresa:

15


Respecte el GRUP A: El salari fixat s’estableix en un mínim de dos mil cinc-cents euros bruts (2.500 €) mensuals. Aquest salari serà abonat per les empreses del grup A a l’adjunt de direcció, amb caràcter mensual i per una duració mínima de dos (2) mesos. Respecte el GRUP B: El salari fixat s’estableix en un mínim de mil cent euros bruts mensuals (1.100 €). Aquest salari serà abonat per les empreses del grup B a l’adjunt de direcció, amb caràcter mensual i per una duració mínima de dos (2) mesos. Assaigs i bolos: Respecte el GRUP A: El salari a percebre per cada assaig i/o bolo extra o addicional acordat serà de VUITANTA CINC EUROS (85 €) per dia. Respecte el GRUP B: El salari a percebre per cada assaig i/o bolo extra o addicional acordat serà de TRENTA CINC EUROS ( 35 €) per dia. 3.- SEGURETAT SOCIAL. L’empresa donarà d’alta a l’adjunt de direcció a la Seguretat Social, en el règim especial d’artistes, des del primer dia d’inici del treball amb el Director/a, havent presentat, amb anterioritat a la iniciació dels treballs, l’afiliació i l’alta a la seguretat social. L’empresa lliurarà mensualment les cotitzacions a l ‘adjunt de direcció. L’empresa facilitarà mensualment a l’adjunt de direcció un rebut en què constin les deduccions i els seus conceptes en relació a la seva retribució. Un cop finalitzat el contracte i si l’adjunt de direcció ho demana, l’empresa li lliurarà el certificat d’empresa, l’alta i la baixa d’afiliació, els documents de cotització a la Seguretat Social, els rebuts de salari i la carta de comunicació de fi de contracte. Respecte els assaigs i/o bolos que amb data posterior al dia de finalització del contracte s’acordessin, l’empresa donarà d’alta a la seguretat social a l’adjunt de direcció per tants dies com aquest realitzi el seu treball. Situació actual: convenis col·lectius que els afecten La normativa laboral que els afecta és, per ordre jeràrquic: - Reial Decret 1435/1985, de 1 d’agost, que regula la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics. - Estatut dels Treballadors. 16


-

Normativa laboral comú.

No obstant, i partint d’aquesta realitat, el conveni col·lectiu que hom podria prendre com a punt de partida per elaborar una nova plataforma de negociació del I Conveni Col·lectiu de directors d’escena seria, en tot cas, el II Conveni col·lectiu d’actors i actrius de Teatre de Catalunya. La part empresarial d’aquest conveni estatutari està integrada per: - ADETCA (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya) - CIATRE (Associació de Companyies de Teatre de Catalunya) - TEATRES PÚBLICS - SALES ALTERNATIVES, essent la part social formada per l’AADPC, CCOO i UGT. Entenem que la part empresarial podria ser exactament la mateixa pel que fa a la contractació laboral dels directors d’escena. La part social estaria formada per CCOO, UGT i l’Associació d’actors i directors Professionals de Catalunya, AADPC, i/o en defecte d’aquesta SindicART. En aquest cas, el possible conveni col·lectiu dels directors d’escena, d’àmbit autonòmic, podria ser en relació als àmbits d’aplicació, el següent:

1.1.- Àmbit funcional: Aquest Conveni Col·lectiu afecta tots els directors d’escena i totes les empreses, ja siguin públiques o privades, que duguin a terme una activitat teatral amb independència de si aquesta es realitza o no en espais que habitualment ofereixin una altra activitat. 1.2.- Àmbit territorial: Aquest Conveni Col·lectiu afecta tots els contractes, sigui quina sigui la seva modalitat i el lloc de prestació dels serveis, que es formalitzin dins l’àmbit territorial de Catalunya entre empreses productores d’espectacles teatrals i els directors d’escena que prestin serveis per les mateixes. 1.3.- Àmbit personal: Aquest Conveni Col·lectiu serà d’aplicació obligatòria a totes les empreses i a tots els directors d’escena que prestin els seus serveis, segons el que s’estableix a la clàusula 1.1. PRIMERA PROPOSTA: 17


Elaboració de Plataforma per iniciar les negociacions d’un I CONVENI COL·LECTIU DE DIRECTORS DE TEATRE I AJUDANTS DE DIRECCIÓ. SEGONA PROPOSTA: Impulsar un I CONVENI COL·LECTIU D’ESCENÒGRAFS I DIRECTORS D’ESCENA DE CATALUNYA; sent l’àmbit personal del conveni tot aquell treballador que duu a terme l’escenografia i la direcció artística d’una representació teatral. Si es pretengués ampliar l’àmbit sectorial (no només el teatral), el grau de dificultat seria superior. TERCERA PROPOSTA: Una primera proposta passaria per la negociació i signatura d’un conveni col·lectiu estatutari que agrupés als col·lectius artístics que formen part de SindicART, és a dir, a més dels directors d’escena, els actors, els professionals de la dansa i també els escenògrafs. La part social negociadora podria ser: - AADPC (actors i directors d’escena) - APDC (ballarins i coreògrafs) - Ad’EC (escenògrafs) - CCOO - UGT. La part empresarial que correspondria, en aquest cas, seria la mateixa que tenim identificada a l’actual Conveni d’actors: - ADETCA (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya). - CIATRE (Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya). - TEATRES PÚBLICS - SALES ALTERNATIVES. Per tant la complicitat amb les associacions empresarials seria fonamental per a que aquesta proposta pogués prosperar. Alguns aspectes bàsics a tenir en compte per l’elaboració d’aquest Conveni serien, entre d’altres, els següents: - Definició dels grups professionals. - Especificació de les tasques a desenvolupar pels diferents grups professionals. 18


-

Regulació de la prestació laboral, de manera diferenciada, en l’elaboració del projecte artístic, els assajos i les funcions. Regulació acurada de la jornada laboral i dels descansos (diari i setmanal, vacances). Retribució: salari per l’elaboració del projecte artístic i en assajos i funcions (tipus de retribució en funció dels diferents tipus d’actuacions), retribució de les hores extres, desplaçaments i dietes. Prevenció de riscos laborals: obligacions i drets de les parts. Drets d’informació i formació. Regulació de la cessió dels drets de la propietat intel·lectual.

CONCLUSIÓ A qualsevol de les tres propostes assenyalades caldrà tenir en compte i advertir el següent: 1) Acompliment dels requisits que determinen que estem davant una relació laboral. 2) Diferenciació de la primera fase d’“encàrrec de projecte artístic” (aspecte comú al treball del director d’escena) de la segona fase d’assajos i preparació de l’escenografia i de la direcció artística en el propi teatre i/o espai on s’efectuarà la representació teatral. 3) Tractament de la cessió dels drets de propietat intel·lectual. Tant en el cas dels directors d’escena com dels escenògrafs, ambdós podrien considerar-se autors i artistes intèrprets de la realització d’aquesta feina.

COL.LECTIU ARTÍSTIC: PROFESSIONALS DE LA DANSA La situació dels professionals de la dansa és singular respecte els diferents grups professionals de treballadors que conformen SindicART, primordialment per una raó concreta: es tracta d’un col·lectiu de treballadors que, a dia d’avui, manté una certa tradició de negociació col·lectiva amb resultat positiu: la subscripció d’un conveni col·lectiu extraestatutari, en l’àmbit autonòmic català, que afecta el seu sector d’activitat (concretament els ballarins). Negociació col·lectiva dels professionals de la dansa en l’àmbit de les arts escèniques dels És pacífica la constatació que les relacions jurídiques dels professionals de la dansa (especialment els ballarins) que treballen a les arts escèniques reuneixen totes les notes definitòries de la relació laboral (essent les més destacades per la jurisprudència la dependència, l’alienabilitat i la retribució ), com ho és també que es tracta d’una relació laboral especial de les establertes per l’article 2 del vigent Text Refós de l’Estatut dels Treballadors, la qual ve específicament regulada pel RD 1435/1985, de l’1 d’agost

19


(relació laboral especial dels artistes en espectacles públics). És a dir, els professionals de la dansa són artistes des de la consideració del dret laboral. Igualment, l’article 1.2 de l’ esmentat RD 1435/1985 estableix que l’empresari d’un artista és sempre l’organitzador dels espectacles públics, tant si es tracta d’empresari públic com privat. La normativa laboral ve a coincidir, pel que fa a aquests professionals, amb la regulació legal vigent en matèria de Propietat Intel·lectual: en tenir el caràcter d’artistes i creadors, el seu treball artístic els genera els corresponents drets de propietat intel·lectual. Tot i així, hom adverteix algunes carències o mancances, en aquest sentit, pel que fa al treball dels coreògrafs: per exemple, la inexistència de cap tipus de registre específic on aquests professionals puguin registrar, salvaguardant-ne l’autoria, les seves coreografies. Pel que fa a la consideració d’artista que realitza la normativa vigent en matèria de Seguretat Social, tant els ballarins com els coreògrafs (directors coreogràfics i assistents coreogràfics) hi estan expressament compresos, per tant se’ls aplica el singular sistema de cotització d’aquest Col·lectiu específic dins del Règim General de la Seguretat Social. Ens trobem doncs, dins de SindicART amb un col·lectiu artístic pur, la qual cosa definirà també la seva manera d’enfrontar la negociació col·lectiva de les seves condicions de treball. Situació actual: convenis col·lectius que els afecten Representats des de l’any 1987 per l’Associació de Professionals de la Dansa Catalunya (APDC), va ser l’any 2005 quan culminen els esforços negociadors d’aquesta l’organització per signar un acord col·lectiu que reguli la prestació laboral dels professionals de la dansa a les arts escèniques. L’any 2005 es tanca la negociació i el dia 10 de gener és subscrit el Pacte col·lectiu laboral de la Dansa, un conveni col·lectiu extraestatutari, amb un any de vigència, que no ha estat denunciat a dia d’avui conforme es regula al seu propi article 5è, per la qual cosa resta prorrogat tàcitament d’any en any i resulta vigent actualment. La part empresarial d’aquest conveni extraestatutari sectorial i d’àmbit autonòmic, està integrada per 13 companyies privades de dansa, constituint la part social l’APDC. En aquest Conveni col·lectiu d’eficàcia personal limitada, els àmbits d’aplicació venen definits així: Article 2. Àmbit territorial. Aquest pacte és aplicable a totes les relacions laborals que es formalitzin dins l’àmbit territorial de Catalunya, al marge del lloc de prestació de serveis. Article 3. Àmbit funcional 20


El present Pacte afecta i obliga a totes les companyies privades de dansa que el subscriuen – sigui quina sigui la forma jurídica que adoptin – i que desenvolupen la seva activitat artística en l’àmbit de la difusió i producció de les seves pròpies creacions de dansa, i que el director i el coreògraf titular són la mateixa persona (d’ara en endavant seran anomenades indistintament “companyies” o “empreses”). Article 4. Àmbit personal El Pacte afectarà a tots els ballarins associats a l’APDC, que prestin els seus serveis per a les entitats afectades per l’àmbit funcional d’aquest Pacte, que siguin considerats artistes per Reial Decret 1435/1985, de 1 d’agost (d’ara en endavant seran anomenats indistintament “ballarins” o “treballadors”). Per tant dins del conjunt de professionals de la dansa representats per l’APDC ens trobem amb un col·lectiu de treballadors i artistes - els ballarins - que van resoldre, en el seu moment i en certa mesura (limitant-ne l’eficàcia a les 13 empreses i als treballadors membres del sindicat signants), el problema de la indefinició de les seves condicions de treball en les arts escèniques tot i que, com veiem, no s’ha assolit fins a l’actualitat dotar d’eficàcia personal general a aquest acord col·lectiu. Això últim provoca que en aquells casos als quals no resulti d’aplicació el Pacte laboral (contractacions de professionals per companyies no signants de l’acord), dins de l’àmbit territorial català, els ballarins no gaudeixen de més protecció que la que ofereix, de manera genèrica als artistes, la legislació vigent (RD 1435/1985, Estatut dels Treballadors i normativa laboral comú). D’altra banda, hom ha d’assenyalar que el Pacte col·lectiu esmentat pateix d’una mancança significativa que caldria solucionar: la manca de regulació específica de la cessió dels drets de propietat intel·lectual dels ballarins quan executen la seva interpretació i aquesta és fixada en un suport o mitjà audiovisual. Aquesta mancança resulta greu en el sentit que, d’una part, no es reflecteix expressament el vessant artístic i creatiu del ballarí com a intèrpret i, d’una altra part, comporta com a conseqüència que no es reguli tampoc expressament una retribució mínima, d’obligat compliment, que el ballarí hauria de percebre de l’empresa per l’explotació de les seves interpretacions. Pel que fa al col·lectiu dels coreògrafs, no ha aconseguit a dia d’avui veure les seves condicions laborals, que inclouen un procés més o menys llarg de creació de la coreografia de l’espectacle, regulades per cap conveni col·lectiu autonòmic. Per tant cal avaluar quines altres possibilitats negociadores podrien tenir-se en compte, amb la mirada posada al futur del sector d’aquests grups professionals. PRIMERA PROPOSTA: Una primera proposta seria enfocar els esforços negociadors a l’assoliment d’un I CONVENI COL·LECTIU ESTATUTARI DELS PROFESSIONALS DE LA DANSA, incloent-hi tant els ballarins com els coreògrafs. 21


Cal remarcar que aquesta seria una possibilitat viable, atès que tenim el precedent del Conveni extraestatutari vigent actualment, el qual considerem un punt molt interessant de partida per a la regulació de tots dos grups de treballadors. Aquesta possible negociació s’arrodoniria amb la introducció dins del conveni dels corresponents pactes reguladors de la cessió dels drets de propietat intel·lectual, tant dels ballarins com del coreògrafs, que com hem vist no figuren a l’extraestatutari vigent. La part empresarial negociadora d’aquest conveni estatutari podria ser l’ACPDC (Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya), ADETCA, TEATRES i SALES DE DANSA PÚBLIQUES i SALES ALTERNATIVES, mentre que la part social vindria conformada per l’APDC, CCOO i UGT. SEGONA PROPOSTA: La segona proposta passaria per la negociació i signatura d’un conveni col·lectiu estatutari que agrupés als dos col·lectius artístics afins, en sentit estricte, que formen part de SindicART, és a dir, els professionals de la dansa i els actors. La part social negociadora podria ser: - AADPC (actors i directors d’escena) - APDC (ballarins i coreògrafs) - CCOO - UGT. La -

part empresarial que correspondria, en aquest cas, seria força semblant a la que tenim identificada a l’actual conveni d’actors: ADETCA (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya) CIATRE (Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya) ACPDC (Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya) TEATRES i SALES DE DANSA PÚBLIQUES SALES ALTERNATIVES.

Per tant la complicitat amb les associacions empresarials seria fonamental per a que aquesta proposta pogués prosperar. Alguns aspectes bàsics a tenir en compte per l’elaboració d’aquest Conveni serien, entre d’altres, els següents: - Definició dels diferents grups professionals. - Especificació de les tasques a desenvolupar pels diferents grups professionals. - Regulació de la prestació laboral, de manera diferenciada, en assajos/producció i funcions. 22


-

Regulació acurada de la jornada laboral i dels descansos (diari i setmanal, vacances). Retribució: salari en assajos o producció i en funcions (tipus de retribució en funció dels diferents tipus d’actuacions), retribució de les hores extres, desplaçaments i dietes. Prevenció de riscos laborals: obligacions i drets de les parts, amb observació curosa de les peculiaritats de tots dos col·lectius. Drets d’informació i formació. Regulació específica de la cessió dels drets de la propietat intel·lectual i la seva retribució mínima.

TERCERA PROPOSTA: Aquesta proposta contribuiria a revitalitzar una de les idees que impulsaren la creació de SindicART com organització aglutinadora dels col·lectius que treballen a les arts escèniques: la signatura d’un conveni col·lectiu al qual es regulin de manera específica les condicions de treball de cadascun dels col·lectius membres de SindicART (escenògrafs, directors d’escena, actors, coreògrafs i ballarins, regidors, tècnics) dins de les arts escèniques i, alhora, que reguli de manera genèrica aquells aspectes comuns als col·lectius professionals membres de SindicART, dels quals fem una relació sense ànim de ser exhaustius: - àmbits territorial, funcional i personal, - vigència, - grups professionals (definicions), - organització del treball (assajos, actuacions i tipus d’actuacions, suspensió d’espectacles, jornada, descansos, festes, vacances, per exemple), - retribució (salari, complements salarials, percepcions extra salarials, nòmines), - relacions laborals (contracte de treball, drets i deures de les parts, prevenció de riscos laborals, seguretat social, treball dels menors), - règim de desplaçaments (nacional i estranger), - règim disciplinari, - drets sindicals i comissió mixta paritària. Segons la nostra opinió, aquesta opció és perfectament viable una vegada convenientment identificades les parts negociadores: - de la posició l’empresarial: ADETCA, CIATRE, ACPDC, TEATRE I SALES DE DANSA PÚBLIQUES i SALES ALTERNATIVES. - i la part social: SindicART, CCOO i UGT. Tot i així hem de manifestar també que no creiem que ara sigui el moment oportú per a iniciar aquesta mena de negociació, ateses les circumstàncies econòmiques poc propícies per a una negociació justa pels treballadors. 23


D’altra banda, caldria un treball previ amb la part econòmica per a convèncer-los de la idoneïtat d’un conveni col·lectiu que englobi tots aquests diferents professionals, doncs tradicionalment es venen mostrant poc favorables a aquest tipus de negociació. CONCLUSIÓ. El col·lectiu de professionals de la dansa resulta avui dia afectat pel seu propi conveni col·lectiu extraestatutari, negociat des de la part social per l’organització sindical que els representa a Catalunya (APDC). En aquest sentit, la necessitat d’un marc regulador de les seves específiques condicions de treball resta ja coberta, si bé amb eficàcia limitada a les organitzacions que l’han signat. Pensem que en aquest cas podria aprofitar-se aquest bon precedent d’acord esxtraestatutari per a treballar un conveni estatutari que millori les condicions laborals del col·lectiu i que estengui la seva eficàcia a totes les productores, companyies i sales de dansa, i tots els professionals de la dansa que hi treballen a Catalunya. D’altra banda cal afegir també que qualsevol de les opcions negociadores anteriorment proposades seria perfectament factible si es donessin les condicions adients per a la negociació.

COL.LECTIU: ACTORS La situació dels actors és també substancialment especial entre els diferents col·lectius que conformen SindicART, doncs es tracta de l’únic grup de treballadors que a dia d’avui ja manté una tradició de negociació col·lectiva en general, amb resultats positius tant pel que fa a convenis col·lectius estatutaris com extra estatutaris en l’àmbit autonòmic català. Negociació col·lectiva dels actors a l’àmbit de les arts escèniques dels És pacífica la constatació que les relacions jurídiques dels actors que treballen a les arts escèniques reuneixen totes les notes definitòries de la relació laboral (essent les més destacades per la jurisprudència la dependència, l’alienabilitat i la retribució), com ho és també que es tracta d’una relació laboral especial de les establertes per l’article 2 del vigent Text Refós de l’Estatut dels Treballadors, la qual ve específicament regulada pel RD 1435/1985, de l’1 d’agost (relació laboral especial dels artistes en espectacles públics). És a dir, els actors són artistes des de la consideració del dret laboral. Igualment, l’article 1.2 de l’ esmentat RD 1435/1985 estableix que l’empresari d’un artista és sempre l’organitzador dels espectacles públics, tant si es tracta d’empresari públic com privat. La normativa laboral ve a coincidir, pel que fa als actors, amb la regulació legal vigent en matèria de Propietat Intel·lectual: en tenir el caràcter d’artistes, el seu treball d’interpretació els genera els corresponents drets de propietat intel·lectual.

24


Pel que fa a la consideració d’artista que realitza la normativa vigent en matèria de Seguretat Social, els actors hi estan expressament compresos, per tant se’ls aplica el singular sistema de cotització d’aquest Col·lectiu específic dins del Règim General de la Seguretat Social. Ens trobem doncs, dins de SindicART amb un altre col·lectiu artístic pur, la qual cosa incideix a la seva manera d’enfrontar la negociació col·lectiva de les seves condicions de treball. Situació actual: convenis col·lectius que els afecten Representats des de l’any 1981 per l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), no va ser fins als inicis del segle XXI que l’ AADPC troba una part empresarial interessada a la negociació d’un conveni col·lectiu estatutari que reguli la prestació laboral dels actors a les arts escèniques i, fonamentalment, a l’activitat teatral. L’any 2004 es tanca la negociació del I Conveni col·lectiu de treball del sector dels actors i les actrius de teatre de Catalunya, obtenint un conveni col·lectiu estatutari amb dos anys de vigència, que és publicat al DOGC del 15/03/2005, amb el codi de conveni 7902205. Aquest Conveni col·lectiu ha estat re negociat posteriorment dues vegades, restant avui dia a punt de tancar-se i publicar-se el III Conveni. La part empresarial d’aquest conveni estatutari està integrada per: - ADETCA (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya) - CIATRE (Associació de Companyies de Teatre de Catalunya) - TEATRES PÚBLICS - SALES ALTERNATIVES, essent la part social formada per l’AADPC, CCOO i UGT. En aquest Conveni col·lectiu, d’àmbit autonòmic, els àmbits d’aplicació venen definits així: 1.1.- Àmbit funcional: Aquest Conveni Col·lectiu afecta tots els actors i actrius i totes les empreses, ja siguin públiques o privades, que duguin a terme una activitat teatral amb independència de si aquesta es realitza o no en espais que habitualment ofereixin una altra activitat. 1.2.- Àmbit territorial: Aquest Conveni Col·lectiu afecta tots els contractes, sigui quina sigui la seva modalitat i el lloc de prestació dels serveis, que es formalitzin dins l’àmbit territorial de Catalunya entre empreses productores d’espectacles teatrals i els actors i actrius que prestin serveis per les mateixes.

25


1.3.- Àmbit personal: Aquest Conveni Col·lectiu serà d’aplicació obligatòria a totes les empreses i a tots els actors i actrius que prestin els seus serveis, segons el que s’estableix a la clàusula 1.1. Per tant ens trobem amb un col·lectiu de treballadors i artistes que ja van resoldre, en el seu moment, el problema de la indefinició de les seves condicions de treball en les arts escèniques. Tot i així, cal avaluar quines altres possibilitats negociadores podrien tenir-se en compte amb la mirada posada al futur del sector. PRIMERA PROPOSTA: Una primera proposta passaria per la negociació i signatura d’un conveni col·lectiu estatutari que agrupés als col·lectius artístics que formen part de SindicART, és a dir, a més dels actors, els professionals de la dansa i els directors d’escena, i fins i tot també els escenògrafs. La part social negociadora podria ser: - AADPC (actors i directors d’escena) - APDC (ballarins i coreògrafs) - Ad’EC (escenògrafs) - CCOO - UGT. La part empresarial que correspondria, en aquest cas, seria la mateixa que tenim identificada a l’actual conveni d’actors, més l’organització que representa les companyies de la dansa: - ADETCA (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya) - CIATRE (Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya) - ACPDC - TEATRES PÚBLICS - SALES ALTERNATIVES. Per tant la complicitat amb les associacions empresarials seria fonamental per a que aquesta proposta pogués prosperar. Alguns aspectes bàsics a tenir en compte per l’elaboració d’aquest Conveni serien, entre d’altres, els següents: - Definició dels grups professionals. 26


-

Especificació de les tasques a desenvolupar pels diferents grups professionals. Regulació de la prestació laboral, de manera diferenciada, en assajos i funcions. Regulació acurada de la jornada laboral i dels descansos (diari i setmanal, vacances). Retribució: salari en assajos i en funcions (tipus de retribució en funció dels diferents tipus d’actuacions), retribució de les hores extres, desplaçaments i dietes. Prevenció de riscos laborals: obligacions i drets de les parts. Drets d’informació i formació. Regulació de la cessió dels drets de la propietat intel·lectual.

SEGONA PROPOSTA: Aquesta proposta contribuiria a revitalitzar una de les idees que impulsaren la creació de SindicART com organització aglutinadora dels col·lectius que treballen a les arts escèniques: la signatura d’un conveni col·lectiu al qual es regulin de manera específica les condicions de treball de cadascun dels col·lectius membres de SindicART (escenògrafs, directors d’escena, actors, coreògrafs i ballarins, regidors, tècnics) dins de les arts escèniques i, alhora, que reguli de manera genèrica aquells aspectes comuns als col·lectius professionals membres de SindicART, dels quals fem una relació sense ànim de ser exhaustius: - àmbits territorial, funcional i personal, - vigència, - grups professionals (definicions), - organització del treball (assajos, actuacions i tipus d’actuacions, suspensió d’espectacles, jornada, descansos, festes, vacances, per exemple), - retribució (salari, complements salarials, percepcions extra salarials, nòmines), - relacions laborals (contracte de treball, drets i deures de les parts, prevenció de riscos laborals, seguretat social, treball dels menors), - règim de desplaçaments (nacional i estranger), - règim disciplinari, - drets sindicals i comissió mixta paritària. Segons la nostra opinió, aquesta opció és perfectament viable una vegada convenientment identificades les parts negociadores: 27


-

de la posició l’empresarial: ADETCA, CIATRE, ACPDC, Teatres Públics i Sales Alternatives, i de la part social: SindicART, CCOO i UGT.

Tot i així hem de manifestar també que no creiem que ara sigui el moment oportú per a iniciar aquesta mena de negociació, ateses les circumstàncies econòmiques poc propícies per a una negociació justa pels treballadors. D’altra banda, caldria un treball previ amb la part econòmica per a convèncer-los de la idoneïtat d’un conveni col·lectiu que englobi tots aquests diferents professionals, doncs tradicionalment es venen mostrant poc favorables a aquest tipus de negociació. CONCLUSIÓ. El col·lectiu d’actors i actrius resulta avui dia afectat pel seu propi conveni col·lectiu estatutari, negociat des de la part social per l’organització sindical que els representa a Catalunya (AADPC). En aquest sentit, la necessitat d’un marc regulador de les seves específiques condicions de treball resta ja coberta. Tot i que en aquest cas la negociació col·lectiva estatutària no esdevé, com hem vist, una necessitat urgent d’aquest col·lectiu de treballadors, qualsevol de les dues opcions negociadores anteriorment proposades seria factible si es donessin les condicions adients per a la negociació.

COL.LECTIU: REGIDORS D’ESPECTACLES EN VIU Els regidors d’espectacles en viu, representats per l’ AREC, formen un petit grup de treballadors de les arts escèniques que, pel que fa a la seva activitat laboral, comparteixen alguns aspectes amb diversos col·lectius de SindicART. D’una banda no tenen reconeguda per la nostra legislació laboral la condició d’artistes, és a dir, les seves relacions laborals amb els empresaris que els contracten no es troben compreses dins de l’àmbit d’aplicació del RD 1435/1985, regulador de la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics. En aquest sentit els regidors no ostenten el caràcter d’artistes segons la nostra legislació laboral, tot i que, amb una certa incongruència legal, si que cotitzen a la Seguretat Social seguint l’especial sistema de cotització establert pels artistes. 28


En aquest sentit coincideix la normativa laboral amb la nostra regulació legal en matèria de Propietat Intel·lectual: en no tenir el caràcter d’artistes, el seu treball en cap cas els genera drets de propietat intel·lectual. Tindríem en els regidors un col·lectiu de treballadors que podríem descriure com “híbrid”: assalariats que tot i no tenir laboralment reconeguda la condició d’artistes i, per tant, no generadors de drets de la propietat intel·lectual, si són considerats com artistes als efectes de la Seguretat Social. Negociació col·lectiva Pel que fa al context de les negociacions col·lectives i, per tant, a la regulació col·lectiva de les seves condicions de treball, veiem que el col·lectiu de regidors s’ajusta als supòsits que defineixen les relacions laborals. En conseqüència resulta viable que aquest conjunt de treballadors promogui la negociació d’un conveni col·lectiu que reculli tots aquells aspectes i condicions pròpies de la seva activitat. Tot i així hem de prendre també en consideració, d’una manera realista, que es tracta d’un col·lectiu petit de treballadors, la qual cosa pot dificultar el reconeixement de la seva condició de part social tan representativa com les organitzacions sindicats majoritàries en la negociació d’un conveni propi, atesa la dependència que les organitzacions membres de SindicART tenim dels sindicats majoritaris per a dur a terme un acord col·lectiu estatutari. Malgrat això hem de constatar que les parts negociadores d’un possible Conveni propi per a la regidoria resten perfectament identificades: Com a part social: - AREC - CCOO - UGT. I com a part econòmica o empresarial: - ADETCA (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya) - CIATRE (Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya) - TEATRES PÚBLICS - SALES ALTERNATIVES. Situació actual: convenis col·lectius que els afecten 29


Actualment i a Catalunya, els regidors que hi treballen es veuen afectats pel Conveni col·lectiu de treball de Locals d’Espectacles de Catalunya (codi 7900455), essent l’últim conveni signat per als anys 2009-2012. La part empresarial d’aquest conveni estatutari està integrada pel Gremi de Sales de Festa de Catalunya, la Fundació Gran Teatre del Liceu i el Teatre Nacional de Catalunya, essent la part social conformada per CCOO, UGT i CGT. En aquest Conveni, d’àmbit autonòmic, els àmbits d’aplicació venen definits així: Article 1 Àmbit territorial El present Conveni col·lectiu de locals d’espectacles serà d’aplicació a tot el territori de la Comunitat autònoma de Catalunya.

Article 2 Àmbit funcional Estan compreses en aquest àmbit totes les empreses dedicades a la realització d’espectacles teatrals, concerts de música i cant en totes les seves modalitats, revistes de varietats, music-hall, ballet, sales de festa, cafès teatre, restaurants espectacle, discoteques i balls, independentment de l’espai en el que es representi. Queden expressament excloses les empreses dedicades a l’exhibició cinematogràfica. Article 3 Àmbit personal El present Conveni regula les relacions laborals dels treballadors al servei de les empreses afectades per l’àmbit funcional del mateix, llevat de les relacions que s’hagin de regir pel Reial Decret 1435/85. Hem de tenir en compte que la necessitat de regulació de les condicions laborals resulta més urgent precisament als regidors que presten serveis amb caràcter eventual, és a dir, a aquells regidors que per la breu durada i discontinuïtat de les seves relacions laborals més s’assemblen als artistes en espectacles públics. Als efectes d’encetar una negociació col·lectiva per a obtenir una regulació més específica i adequada a la realitat de les prestacions laborals dels regidors de les arts escèniques, entenem que cal considerar vàries opcions que exposem seguidament. PRIMERA PROPOSTA:

30


Estimem que existeix la possibilitat de negociar un I CONVENI COL.LECTIU DE REGIDORS DE LES ARTS ESCÈNIQUES DE CATALUNYA, tot i que no sembla la més viable de les existents. Tot i així, si l’AREC decidís impulsar un conveni propi per a la professió de la regidoria, com hem dit ja tindríem identificades les parts negociadores (AREC, CCOO i UGT per la part social i ADETCA, CIATRE i TEATRES PÚBLICS per la part empresarial). El primer pas seria promoure contactes amb CCOO i UGT als efectes de copsar la seva voluntat de negociació d’aquest nou conveni d’àmbit autonòmic. Alguns aspectes bàsics a considerar per l’elaboració d’una plataforma d’aquest Conveni serien, entre d’altres, els següents: - Definició dels grups professionals. - Especificació de les tasques a desenvolupar pels diferents grups professionals. - Regulació de la prestació laboral, de manera diferenciada, en assajos i funcions. Establiment, tanmateix, dels diferents tipus d’actuacions (bolos, bolos especials – matinées, en horari nocturn, etc.- gires, festivals, temporada...) - Regulació acurada de la jornada laboral, dels horaris de treball i dels descansos (diari i setmanal, vacances). - Retribució: salari i consideració de complements salarials específics. Retribució de les hores extres. Desplaçaments i dietes (festivals, fires, espectacles de carrer). - Prevenció de riscos laborals: obligacions i drets de les parts. Drets d’informació i formació. Avaluacions de riscos. SEGONA PROPOSTA: El col·lectiu de regidors s’ajusta als àmbits d’aplicació funcional i personal del Conveni col·lectiu de Locals d’Espectacles de Catalunya; per tant una possibilitat interessant, que hem de considerar, és la de participar i incorporar-se, com a part social, a la renegociació d’aquest conveni col·lectiu. Caldria estudiar l’oportunitat d’intentar-ho ara, sempre que es pugui comprovar que ha estat denunciat l’últim Conveni vigent, que finalitzava justament l’any 2012. En aquest sentit resultaria imprescindible que la resta d’organitzacions que conformen la part social (CCOO, UGT i CGT) assumissin la representativitat, pel que fa al sector concret, del sindicat de regidoria de les arts escèniques AREC. La incorporació a la renegociació d’aquest Conveni podria permetre els regidors representats per l’AREC, d’acord prèviament amb la resta d’organitzacions que formen la part social, reajustar els grups professionals ja contemplats al Conveni, així com modificar aquelles condicions de treball que no acaben d’encaixar amb la realitat de la seva prestació laboral, amb uns costos que estimem inferiors als que suposa la negociació d’un conveni col·lectiu nou. 31


TERCERA PROPOSTA: Igualment cal avaluar la possibilitat que els col·lectius dels regidors i dels tècnics de l’espectacle puguin signar de forma conjunta un conveni col·lectiu regulador del seu treball a les arts escèniques. Certament tenen en comú que es tracta de dos col·lectius de treballadors d’aquest sector que no tenen la condició laboral d’artistes tot i que si la d’assalariats (la única diferència apreciable entre ells es dona al seu sistema de cotització a la Seguretat Social, doncs els regidors si que cotitzen a la Seguretat Social com els artistes, mentre que els tècnics d’espectacles en viu no ho fan) i, per tant, tampoc no meriten drets de propietat intel·lectual. Un altre aspecte que acosta els dos col·lectius és el tipus de prestació que realitzen dins del marc de l’espectacle en viu, que no consisteix en una activitat jurídicament considerada com artística (tot i que contribueixin a que l’espectacle en viu es concreti, es realitzi i es desenvolupi sense incidències, els regidors i els tècnics no realitzen cap treball d’interpretació artística davant del públic). En aquest cas, la part econòmica del possible conveni col·lectiu la formarien ADETCA, CIATRE, els Teatres Públics i les Sales Alternatives, mentre que serien part social CCOO, UGT, AREC i ATECAT. QUARTA PROPOSTA: Aquesta última proposta passa per revitalitzar una de les idees que impulsaren la creació de SindicART com organització aglutinadora dels col·lectius que treballen a les arts escèniques: la signatura d’un conveni col·lectiu al qual es regulin de manera específica les condicions de treball de cadascun dels col·lectius membres de SindicART (escenògrafs, directors d’escena, actors, coreògrafs, ballarins, regidors, tècnics) dins de les arts escèniques i, alhora, que reguli de manera genèrica aquells aspectes comuns als col·lectius professionals membres de SindicART, dels quals fem una relació sense ànim de ser exhaustius: - àmbits territorial, funcional i personal, - vigència, - grups professionals (definicions), - organització del treball (assajos, actuacions i tipus d’actuacions, suspensió d’espectacles, jornada, descansos, festes, vacances, per exemple), - retribució (salari, complements salarials, percepcions extra salarials, nòmines), - relacions laborals (contracte de treball, drets i deures de les parts, prevenció de riscos laborals, seguretat social, treball dels menors), 32


- règim de desplaçaments (nacional i estranger), - règim disciplinari, - drets sindicals i comissió mixta paritària. Segons la nostra opinió, tot i que aquesta opció és perfectament viable una vegada convenientment identificades les parts negociadores, l’empresarial (ADETCA, CIATRE, ACPDC, Teatres Públics i Sales Alternatives) i la social (CCOO, UGT i SindicART), no creiem que ara sigui el moment oportú per a encetar una negociació d’aquesta mena, ateses les circumstàncies econòmiques poc propícies per a una negociació justa pels treballadors. D’altra banda, caldria un treball previ amb la part econòmica per a convèncer-los de la idoneïtat d’un conveni col·lectiu que englobi tots aquests diferents professionals, doncs tradicionalment es venen mostrant poc favorables a aquesta mena de negociació. CONCLUSIÓ. Com a opció més factible hem de ressaltar la segona proposta, és a dir, que l’ AREC pugui sumar-se a la negociació del Conveni col·lectiu de Locals d’Espectacles de Catalunya doncs, a títol d’exemple: a nivell retributiu partim ja d’uns mínims nivells salarials negociats i d’obligatori compliment al sector, a nivell de grups professionals tenim també ja una primera classificació sobre la qual començar a treballar... és a dir, partim d’uns mínims sobre els quals establir les condicions concretes i específiques que s’estimin adients. O bé promoure una negociació conjunta amb el col·lectiu de tècnics de l’espectacle. En una situació econòmica adversa (ajustos salarials continuats, entre d’altres) i de tal incertesa com la que vivim en aquests moments, els límits de la negociació solen caure molt per sota del que seria desitjable, essent especialment complicat pactar unes condicions de treball ajustades a la realitat de les prestacions dels treballadors.

COL.LECTIU: TÈCNICS D’ESPECTACLES EN VIU Els tècnics de l’espectacle actualment són un col·lectiu singular dins de SindicART, ja que es troben exclosos de la regulació específica dels artistes. Tot i això, les condicions laborals d’aquest col·lectiu són molt semblants a les de la resta de col·lectius analitzats, en aspectes com la intermitència i la eventualitat. Tot i que considerem que la inclusió dins del règim d’artistes d’aquest col·lectiu en l’actualitat és un objectiu molt que roman lluny de les possibilitats d’aquest col·lectiu, cal treballar per aconseguir que s’equiparin les condicions de treball dels tècnics a les de la resta de col·lectius.

33


Això es pot assolir mitjançant la negociació col·lectiva i, concretament, regulant la jornada laboral. Aquest objectiu es podria dur a terme impulsant un conveni propi per als tècnics, o bé mitjançant un conveni col·lectiu de tot el sector, actual aposta de SindicART. Seguidament analitzem les possibilitats que existeixen per a regular les condicions d’aquest col·lectiu: Aspectes que singularitzen el col·lectiu en el context de SindicART 1. Els tècnics són assalariats però no són artistes Tot i que la contractació dels tècnics de les arts escèniques reuneix totes les notes definitòries de la relació laboral (essent les més destacades per la jurisprudència la dependència, l’alienitat i la retribució), com altres col·lectius membres de SindicART, la relació laboral que s’estableix entre un tècnic i un empresari no és una relació laboral especial de les establertes al vigent Text Refós de l’Estatut dels Treballadors, sinó una relació laboral comuna i, per tant, no ve regulada prioritàriament pel RD 1435/1985, com si ocorre amb els col·lectius d’artistes (actors, directors d’escena, professionals de la dansa). Tot i això la activitat d’aquest col·lectiu està regida per la mateixa intermitència i eventualitat que la dels artistes, i per tant entenem que les condicions reals d’aquest col·lectiu s’acosten molt a les de la resta del sector. Per aquest motiu cal que trobem formules per regular les condicions de treball dels tècnics, per tal d’apropar-les a les dels altres col·lectius, i una bona manera de fer-ho seria regulant la jornada de treball mitjançant la negociació col·lectiva. Els contractes que predominen en el seu entorn laboral són els 401 i 402. En el cas dels artistes els empresaris són els organitzadors d’espectacles públics, segons l’article 1.2 del RD 1435/1985, regulador de la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics. En el cas dels tècnics, en canvi, en alguns casos poden ser contractats per empresaris que no siguin organitzadors d’espectacles ja que estan subjectes directament al RD Legislatiu 1/1995, del Text Refós de l’Estatut dels Treballadors (article 1.1 i 1.2), que estableix que serà empresari tot aquella persona física o jurídica que rebi la seva prestació de serveis, sense que tingui rellevància que l’empresari tingui alhora la condició d’organitzador de l’espectacle públic o no. Tot i això, la major part dels empresaris que contracten aquest col·lectiu són els mateixos que els de la resta de col·lectius de SindicART. En aquest sentit tampoc s’aplicaria a aquest col·lectiu la regulació legal en matèria de Propietat Intel·lectual, ja que el seu treball no genera drets de propietat intel·lectual. Pel que fa a la consideració d’artista que realitza la normativa vigent en matèria de Seguretat Social, tampoc els tècnics integren cap grup de cotització dels establerts pels artistes (com si ocorre amb els actors, directors d’escena, ballarins i regidors; així com també amb els tècnics en activitats audiovisuals), tot i que resten subjectes sovint a contractacions 34


temporals irregulars, discontinues i de molt curta durada com els seus companys artistes en les arts escèniques. Aquí trobem una incongruència, ja que en el cas dels tècnics audiovisuals si que es troben integrats en el Col·lectiu d’Artistes del RGSS. Per tant tot i que la realitat d’aquest col·lectiu és molt similar a la de la resta de col·lectius del sector (durada, jornada, horaris, bolos, assajos, funcions, etc.), la legislació sociolaboral esmentada no els equipara als artistes, i per tant, caldrà trobar la manera d’equiparar aquest col·lectiu a les condicions de la resta del sector. Una bona manera de fer-ho seria regulant la jornada laboral dels tècnics, mitjançant la negociació col·lectiva. 2. Singularitat de la part empresarial negociadora en una hipotètica negociació col·lectiva de condicions de treball D’altra banda, i pel que fa al context de les negociacions col·lectives i, per tant, a la regulació col·lectiva de les seves condicions de treball, hem vist que el col·lectiu de tècnics s’ajusta amb exactitud als supòsits que defineixen les relacions laborals. En conseqüència resulta viable que aquest conjunt de treballadors promogui la negociació d’un conveni col·lectiu que reculli tots aquells aspectes i condicions pròpies de la seva activitat tècnica. I és en aquest punt on trobem una altra diferència important envers la resta de col·lectius membres de SindicART: mentre que aquests últims identifiquen una mateixa part empresarial amb la qual negociar les seves condicions de treball (empreses productores i sales de teatre, companyies de teatre o dansa i Administració Pública), alguns tècnics de les arts escèniques són contractats per empreses de serveis tècnics de muntatge i lloguer de materials que solen ser subcontractades pels organitzadors dels espectacles (en aquest cas, majoritàriament sales i companyies de teatre). En aquest sentit hem identificat com a possible organització empresarial a l’Associació d’Empreses de Lloguer de So i Il·luminació de Catalunya PATROSIL (carrer Santa Pau, 6, 08221-Terrassa; Tel. 93 736 11 08; patrosil@cecot.org). Tot i això, entenent que la majoria de tècnics són contractats per les mateixes empreses que la resta de col·lectius del sector, es podria signar un conveni només amb les entitats que formen pròpiament part d’aquest sector cultural.

Situació actual: convenis col·lectius que els afecten

35


Actualment i a Catalunya, quan els tècnics treballen a les arts escèniques directament contractats per productores, sales o companyies de teatre, se’ls ve aplicant el Conveni col·lectiu de treball de Locals d’Espectacles de Catalunya (codi 7900455), essent l’últim conveni signat per als anys 2009-2012. La part empresarial d’aquest conveni estatutari està integrada pel Gremi de Sales de Festa de Catalunya, la Fundació Gran Teatre del Liceu i el Teatre Nacional de Catalunya, essent la part social conformada per CCOO, UGT i CGT. En aquest Conveni, d’àmbit autonòmic, els àmbits d’aplicació venen definits així: Article 1 Àmbit territorial El present Conveni col·lectiu de locals d’espectacles serà d’aplicació a tot el territori de la Comunitat autònoma de Catalunya.

Article 2 Àmbit funcional Estan compreses en aquest àmbit totes les empreses dedicades a la realització d’espectacles teatrals, concerts de música i cant en totes les seves modalitats, revistes de varietats, music-hall, ballet, sales de festa, cafès teatre, restaurants espectacle, discoteques i balls, independentment de l’espai en el que es representi. Queden expressament excloses les empreses dedicades a l’exhibició cinematogràfica. Article 3 Àmbit personal El present Conveni regula les relacions laborals dels treballadors al servei de les empreses afectades per l’àmbit funcional del mateix, llevat de les relacions que s’hagin de regir pel Reial Decret 1435/85. Però, com hem vist, no resulta infreqüent que siguin contractats laboralment per empreses de serveis tècnics i lloguer de materials, les quals normalment els apliquen el conveni col·lectiu que s’ajusta a la seva activitat, usualment el Conveni col·lectiu de treball del sector del comerç del metall de la província de Barcelona (codi 0800765) subscrit per la UPM d’una banda i per CCOO i UGT de l’altra, tot i que a Catalunya en tenim un altre, també d’àmbit provincial, a Tarragona (codi 4300105). Tot i això entenem que en aquests casos existeix una irregularitat en la aplicació d’aquest conveni, ja que en virtut del principi d’especificitat s’haurien

36


d’aplicar convenis més adaptats a les funcions d’aquest col·lectiu, com és el conveni de treball de Locals d’Espectacles de Catalunya. Hem de tenir en compte que la necessitat de regulació de les condicions laborals resulta més urgent precisament al personal tècnic eventual, és a dir, a aquells tècnics que per la breu durada i discontinuïtat de les seves relacions laborals més s’assemblen, tot i que no hi estiguin equiparats pel dret laboral, als artistes en espectacles públics. Als efectes d’iniciar una negociació col·lectiva per a obtenir una regulació més específica i adequada a la realitat de les prestacions laborals dels tècnics de les arts escèniques, entenem que cal considerar vàries opcions, les quals exposem a continuació. PRIMERA PROPOSTA: La dissimilitud entre les característiques sociolaborals actuals dels tècnics i les dels artistes en general és suficientment important com per considerar la negociació d’un I CONVENI COL·LECTIU DE TÈCNICS DE LES ARTS ESCÈNIQUES DE CATALUNYA. La part social negociadora podria ser: - ATECAT - CCOO - UGT - CGT. La -

part empresarial que correspondria, en aquest cas, seria: ADETCA (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya) CIATRE (Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya) TEATRES PÚBLICS SALES ALTERNATIVES.

Alguns aspectes bàsics a tenir en compte per l’elaboració d’aquest Conveni serien, entre d’altres, els següents: - Definició dels grups professionals. - Especificació de les tasques a desenvolupar pels diferents grups professionals. - Regulació de la prestació laboral, de manera diferenciada, en assajos i funcions. Establiment, tanmateix, dels diferents tipus d’actuacions (bolos, bolos especials – matinés, en horari nocturn, etc.- gires, festivals, temporada...)

37


-

Regulació acurada de la jornada laboral i dels descansos (diari i setmanal, vacances) que els equipari a les condicions de cotització del Col·lectiu d’Artistes del RGSS. Retribució: salari en assajos i en funcions (per tipus de funcions), consideració de complements salarials específics. Retribució de les hores extres, molt habituals en el sector. Desplaçaments i dietes. Prevenció de riscos laborals: obligacions i drets de les parts. Drets d’informació i formació. Equips de Protecció Individual.

SEGONA PROPOSTA: El col·lectiu de tècnics s’ajusta als àmbits d’aplicació funcional i personal del Conveni col·lectiu de Locals d’Espectacles de Catalunya; per tant una possibilitat que hem de considerar és la de participar i incorporar-se, com a part social, a la renegociació d’aquest conveni col·lectiu. Caldria estudiar l’oportunitat d’intentar-ho ara, sempre que es pugui comprovar que ha estat denunciat l’últim Conveni vigent, que finalitzava justament l’any 2012. En aquest sentit resultaria imprescindible que la resta d’organitzacions que conformen la part social (CCOO, UGT i CGT) assumissin i recolzessin la representativitat, pel que fa al sector concret, del sindicat de tècnics de les arts escèniques ATECAT. Fora interessant també estudiar si es podria donar cabuda, dins de la part empresarial, a l’associació d’empresaris PATROSIL, lligada especialment al sector dels espectacles en vius (arts escèniques, concerts, etc), tot i que en aquest cas hom hauria de modificar els àmbits d’aplicació del Conveni existent, la qual cosa implica una considerable dificultat. La incorporació a la renegociació d’aquest Conveni podria permetre els tècnics representats per ATECAT, d’acord prèviament amb la resta d’organitzacions que formen la part social, reajustar els grups professionals ja contemplats al Conveni, així com modificar aquelles condicions de treball que no acaben d’encaixar amb la realitat de la seva prestació laboral, amb uns costos que estimem inferiors als que suposa la negociació d’un conveni col·lectiu nou. TERCERA PROPOSTA: Igualment cal avaluar la possibilitat que els col·lectius dels tècnics i dels regidors de l’espectacle puguin signar de forma conjunta un conveni col·lectiu regulador del seu treball a les arts escèniques. Certament tenen en comú que es tracta de dos col·lectius de treballadors d’aquest sector que no tenen la condició laboral d’artistes tot i que si la d’assalariats (la única diferència apreciable entre ells es dona al seu sistema de cotització a la Seguretat Social, doncs els regidors si que cotitzen a la Seguretat Social com artistes, mentre que els tècnics d’espectacles en viu no ho fan) i, per tant, tampoc no meriten drets de propietat intel·lectual. 38


Un altre aspecte que acosta els dos col·lectius és el tipus de prestació que realitzen dins del marc de l’espectacle en viu, que no consisteix en una activitat jurídicament considerada com artística (tot i que contribueixin a que l’espectacle en viu es concreti, es realitzi i es desenvolupi sense incidències, els tècnics i regidors no realitzen cap treball d’interpretació artística davant del públic). En aquest cas, la part empresarial del possible conveni col·lectiu la formarien ADETCA, CIATRE, els Teatres Públics i les Sales Alternatives, mentre que serien part social CCOO, UGT, ATECAT i AREC. QUARTA PROPOSTA: Aquesta última proposta passa per revitalitzar una de les idees que impulsaren la creació de SindicART com organització aglutinadora dels col·lectius que treballen a les arts escèniques: la signatura d’un conveni col·lectiu al qual es regulin de manera específica les condicions de treball de cadascun dels col·lectius membres de SindicART (escenògrafs, directors d’escena, actors, coreògrafs, ballarins, regidors, tècnics) dins de les arts escèniques i, alhora, que reguli de manera genèrica aquells aspectes comuns als col·lectius professionals membres de SindicART, dels quals fem una relació sense ànim de ser exhaustius: - àmbits territorial, funcional i personal, - vigència, - grups professionals (definicions), - organització del treball (assajos, actuacions i tipus d’actuacions, suspensió d’espectacles, jornada, descansos, festes, vacances, per exemple), - retribució (salari, complements salarials, percepcions extra salarials, nòmines), - relacions laborals (contracte de treball, drets i deures de les parts, prevenció de riscos laborals, seguretat social, treball dels menors), - règim de desplaçaments (nacional i estranger), - règim disciplinari, - drets sindicals i comissió mixta paritària. Segons la nostra opinió, tot i que aquesta opció és perfectament viable una vegada convenientment identificades les parts negociadores, l’empresarial (ADETCA, CIATRE, ACPDC, Teatres Públics, Sales Alternatives) i la social (CCOO, UGT i SindicART), no creiem que ara sigui el moment oportú per a encetar una negociació d’aquesta mena, ateses les circumstàncies econòmiques poc propícies per a una negociació justa pels treballadors.

39


D’altra banda, caldria un treball previ amb la part econòmica per a convèncer-los de la idoneïtat d’un conveni col·lectiu que englobi tots aquests diferents professionals, doncs tradicionalment es venen mostrant poc favorables a aquesta mena de negociació. CONCLUSIÓ. Entenem que la opció més factible per aquest col·lectiu és la quarta opció, ja que seria la més viable en permetre regular la situació dels tècnics que actualment es troben subjectes a unes condicions molt desfavorables. Aquesta opció és perfectament viable una vegada convenientment identificades les parts negociadores, l’empresarial (ADETCA, CIATRE, ACPDC, Teatres y Sales de Dansa Públics, Sales Alternatives) i la social (CCOO, UGT, CGT i SindicART), ja que tot i les diferencies existents entre els col·lectius membres de SindicART no existeix cap impediment legal per dur a terme un conveni conjunt (per exemple, el Conveni estatal de salas de fiesta, baile y discotecas; o el Conveni de la Fundació del Gran Teatre del Liceu).

2.

ANNEXOS

Conclusions extretes dels qüestionaris atesos per les organitzacions membres de SindicART CONCLUSIONS sobre la situació del sector dels Escenògrafs i dels Professionals de la Dansa a Catalunya. Prestació de serveis Els ballarins i coreògrafs presten serveis per a dos tipus d’empreses, que habitualment i per ordre de freqüència son: -

Productor Teatral (societats mercantils o treballadors autònoms que contracten directament al ballarí /coreògraf). Teatres o sales de teatre que contracten directament els ballarins i coreògrafs. En aquest cas, es freqüent que el teatre o centre/sala de teatre sigui persona jurídica publica; administració pública.

Contractació i condicions laborals

40


La contractació efectuada tant en el cas de coreògraf com del ballarí, es irregular i no s’ajusta en tots els casos a l’aplicació de la normativa laboral que els seria d’aplicació. Es freqüent ser treballador autònom o treballador per compte d’ altri i/o no tenir cap tipus de relació laboral formal amb o durant part del projecte. La tendència actual i, en concret, en aquest sector artístic apunta a la contractació mercantil. -

Contractació laboral •

Condicions de treball L’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya, Apdc; va signar l’any 2005 un PACTE LABORAL amb tretze (13) companyies de dansa de Catalunya amb la intenció de regular uns mínims específics adscrits a la feina artística (únicament) del ballarí. Aquest Pacte es d’aplicació quan aquests estan contractats per alguna de les tretze companyies signants d’aquest Pacte. Tot i així es produeixen incompliments dels mínims de Pacte, en especial pel que fa a la jornada i descansos o a la retribució de les hores extres. També del document s’adverteix que aquest no regula la cessió de drets de propietat intel·lectual del ballarí quan aquest executa la seva interpretació. Aquesta mancança (que òbvia la vesant artística i creativa que com a intèrpret executant aquest origina ) impedeix que aquest pugui ser retribuït d’una i altre manera (directa i/o indirectament) per l’explotació de les seves interpretacions. En els casos en els que no es d’aplicació aquest Pacte, s’aplica el Reial Decret 1435/1985 de 1 d’agost, mitjançant el qual es regula la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics i el Text Refós de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1995 de 24 de març, així com altres disposicions de caràcter general i legislació laboral vigent.

Retribució

41


Es posa de manifest que el coreògraf (sigui alhora ballarí o no) no rep cap tipus de retribució per elaborar i idear la coreografia; a excepció de que aquest estigui contractat expressament per un teatre o companyia de dansa per dur a terme en exclusiva la coreografia d’una representació escènica en concret. Pel que fa al ballarí, la retribució mínima es la pactada segons PACTE LABORAL o segons les condicions mínims acordades per contracte de treball. Normalment no són retribuïts “en negre”, només “ocasionalment” quan es tracta de petites companyies semi professionals (no constituïts com empresa). Els assajos es paguen i es reflecteixen en la nomina del ballarí. Les hores extres no solen ser retribuïdes. •

Seguretat Social Acostumen a estar donats d’alta a la Seguretat Social. Les companyies de dansa (Pacte laboral) causen l’alta dins del Col·lectiu d’Artistes del RGSS.

S’adverteixen Riscos laborals elevats i lesions/malalties que requereixen d’un tractament especialitzat. Actualment no existeix cap relació de malalties laborals pròpies dels ballarins ni es disposa de metges especialitzats que puguin tractar-les. -

Contractació mercantil: Es habitual la petició per part de les entitats i/o empreses (públiques i/o privades) de l’emissió de factures com a treballador per compte propi o autònom. També el fet d’aconsellar als ballarins que es constitueixin com a societat (civil o mercantil) i puguin aquests emetre factura per la seva actuació.

42


-

Drets de la Propietat Intel·lectual: Pel que fa a la feina del COREÒGRAF: a) Absència de cap tipus de registre (ni en les entitats de gestió ni en el Registre de la Propietat Intel·lectual) respecte les coreografies creades. b) No es freqüent que els Coreògrafs sol·licitin la utilització de musiques per la seva coreografia. Pel que fa a la interpretació del BALLARI i als drets de Propietat Intel·lectual que per aquest concepte aquest genera: Aquest no acostuma a pactar cap tipus de condició/clàusula contractual que reguli la cessió dels drets de propietat intel·lectual patrimonials ni pel que fa als drets d’imatge en pro i benefici de la publicitat de la representació escènica en qüestió ni quan aquest signa un contracte de treball o emet una factura per la representació escènica efectuada. 31 de desembre de 2012

Conclusions sobre la situació del sector dels actors i dels directors d’escena a les arts escèniques a Catalunya Prestació de serveis Com artistes, els actors i els directors solen prestar serveis per a quatre tipus d’empreses: - Empreses productores de espectacles. - Sales de teatre. - Companyies de teatre. - Administració pública (Diputacions, ajuntaments, biblioteques, etc). També és freqüent trobar actors i directors que es dediquen a la docència, tant a l’ensenyament públic com privat, i que sovint s’hi dediquen combinant-la amb treballs interpretatius. Espai de treball

43


Habitualment els actors i directors treballen a sales de teatre; tot i així hi ha tendència a la diversificació i també són cridats a prestar serveis a festivals i fires de teatre, espectacles a l’aire lliure, esdeveniments públics tant en directe com gravats. Contractació i condicions laborals La contractació dels actors sol ser laboral quan són contractats per empreses productores, companyies i sales grans i preferentment mercantil en altres casos (Administració pública, esdeveniments, petites empreses). Els directors però, tot i el seu caràcter d’artistes, són normalment contractats amb caràcter mercantil. -

Contractació laboral • Condicions de treball Pel que fa als actors, en la contractació laboral directa per part de les sales grans s’aplica el Conveni col·lectiu del sector dels actors i les actrius de Teatre de Catalunya. Manifesten problemes en relació al pagament de les dietes fora de plaça i als tipus de salaris aplicables en gira o bolos; i en el cas concret del teatre familiar i escolar, en la fixació de diverses actuacions durant una mateixa jornada (incompliment d’horaris i de nombre màxim de funcions setmanals) i salaris per sota dels mínims del Conveni de referència. Els directors, atesa la seva contractació mercantil, negocien lliurement amb l’empresa la retribució, que en dependrà també del seu catxé. •

Retribució: En el cas dels actors, es detecta cada cop més la tendència a que es demani factura per bolos o petites gires, sense que els imports a cobrar permetin als actors constituir-se com empresa. Pel que fa a la retribució d’assajos, els hi són normalment retribuïts quan treballen per empreses o companyies grans, tot i que hi ha cada vegada menys dies d’assajos. Al teatre familiar i escolar sovint es cobra per sota dels mínims fixats pel Conveni col·lectiu. Els directors pateixen retards en el cobrament de les seves factures.

Tasques que realitzen: Pel que fa als actors, en gira/bolos de teatre escolar, se’ls demana que a més a més realitzin tasques d’atrezzista, producció, conductor de furgoneta, ajudant de direcció...

44


Seguretat Social: Els directors solen cotitzar a la Seguretat Social com professionals per compte propi o autònoms (RETA). En bolos amb companyies petites els actors no solen ser donats d’alta a la Seguretat Social, amb alguna excepció molt ocasional. Si que ho fan correctament, al Col·lectiu d’Artistes, les empreses productores o sales grans.

-

Contractació mercantil: És habitual en el cas dels directors i cada cop més habitual en el cas dels actors.

-

Prevenció de riscos laborals: Solen rebre informació i formació en prevenció de riscos laborals quan treballen per productores o sales de teatre, no resulta habitual en els altres casos.

Protecció social: No troben problemes d’accés a les prestacions de la Seguretat Social (llevat de les incapacitats temporals i maternitats), tot i que manifesten tenir a vegades problemes en la gestió de l’atur, per desconèixer a vegades el personal de les OTG el funcionament de la cotització en Artistes. 8 de gener de 2013

Conclusions sobre la situació del sector de la regidoria de les arts escèniques a Catalunya Prestació de serveis Els regidors d’espectacles solen prestar serveis per a quatre tipus d’empreses: - Empreses productores de espectacles. - Companyies de teatre. - Sales de teatre. - Administració pública. Espai de treball: Habitualment treballen a sales de teatre. Tot i així adverteixen certa tendència a la diversificació i també són cridats a prestar serveis a festivals i fires de música i/o teatre, passa carrers i espectacles a l’aire lliure, grans esdeveniments, convencions o passarel·les de moda.

45


Contractació i condicions laborals: La contractació sol ser laboral quan són contractats per empreses productores grans i sales, i preferentment mercantil en altres casos (companyies, esdeveniments). -

Contractació laboral •

Condicions de treball En la contractació laboral directa per part de les sales grans s’apliquen: o bé les previsions del Conveni col·lectiu de la mateixa empresa, o bé el Conveni col·lectiu de Locals d’Espectacles de Catalunya. Troben a faltar un conveni col·lectiu que contempli les especificitats en l’exercici de la professió. Manifesten problemes en la fixació de la jornada i dels horaris de treball (jornades molt llargues). Els contractes solen ajustar-se a models oficials que no permeten especificar les condicions concretes i específiques del seu treball.

Retribució Normalment no són retribuïts “en negre”, n’hi ha alguna proposta però de manera molt ocasional. Pel que fa a la retribució en preproducció i assajos, els hi són normalment retribuïts, tot i que hi ha pocs dies d’assajos quan es tracta d’esdeveniments i grans produccions. En el cas de fires o festivals no es realitzen assajos, tot i que sol haver reunions prèvies de treball l’assistència a les quals no els és remunerada. Les hores extres no solen ser retribuïdes.

Tasques que realitzen: A vegades se’ls demana que a més a més realitzin tasques d’atrezzista, producció, gestió, utiller, road manager, ajudant de direcció, maquinista... la qual cosa resulta més habitual en bolos. A les sales, si han de fer tasques d’atrezzistes a vegades els demanen de sortir a l’escenari disfressats, com els artistes.

Seguretat Social: En esdeveniments de curta durada solen ser donats d’alta a la Seguretat Social, amb alguna excepció molt ocasional. Pel que fa a la cotització al Col·lectiu d’Artistes del RGSS, no és el més habitual: en la contractació laboral directa per part de

46


l’organitzador no els donen d’alta en Artistes sinó dins RGSS comú; en canvi, si la contractació laboral es realitza a través d’empresa de serveis,si que cotitzen com Artistes. -

Contractació mercantil: No resulta habitual. Prevenció de riscos laborals: No solen rebre informació ni formació en prevenció de riscos laborals.

Protecció social: No troben problemes d’accés a les prestacions de la Seguretat Social, tot i que manifesten tenir problemes en la gestió de l’atur, per desconèixer a vegades el personal de les OTG el funcionament de la cotització en Artistes. Formació: Troben a faltar títol oficial que habiliti per a exercir i reconèixer la professió. Pel que fa a la possible qualificació professional, estimen que resulta difícil provar l’experiència en regidoria, doncs sovint els fan fer altres tasques connexes però no pròpies de la seva professió i no consta als contractes la condició de ‘regidor’. 4 de desembre de

2012

Conclusions sobre la situació del sector dels tècnics de les arts escèniques a Catalunya Prestació de serveis Els tècnics d’espectacles solen prestar serveis per a dos tipus d’empreses, que relacionem per ordre de freqüència: - Empreses que es dediquen a proveir serveis tècnics / lloguer de materials, mitjançant la subcontractació, tant a sales de teatre com a productores de concerts musicals. - Companyies o sales de teatre que contracten directament els tècnics. Espai de treball : Normalment treballen a sales de teatre o concerts, tot i que freqüentment presten serveis en espectacles organitzats a l’aire lliure, en bolos a diverses sales i places, i també en esdeveniments diversos (congressos, promocions i gales de presentació de productes, etc).

47


A les sales de concerts poden coincidir els tècnics de la sala amb els que porta el grup que hi actua. Contractació i condicions laborals La contractació sol ser laboral quan s’incorpora personal fix de plantilla, i preferentment mercantil quan es tracta de personal eventual. La tendència actual apunta clarament a la contractació mercantil (en especial quan es tracta d’intervenir en esdeveniments diversos). -

Contractació laboral •

Condicions de treball: En la contractació laboral directa per part de les sales s’apliquen les previsions del Conveni col·lectiu de Locals d’Espectacles de Catalunya, mentre que quan són contractats directament per empreses de lloguer de material se’ls aplica el Conveni col·lectiu de Comerç del Metall. Tot i així es produeixen reiteradament incompliments dels mínims de conveni, en especial pel que fa a la jornada i descansos o a la retribució de les hores extres.

Retribució: Normalment no són retribuïts “en negre”, només ocasionalment quan es tracta de petites companyies semi professionals o de grups de música (no constituïts com empresa). No solen cobrar a taquillatge, tot i que actualment detecten certa tendència a que se’ls hi ofereixi, en dos sentits: part de la retribució fixa i part a percentatge de taquilla; o bé tots a igual percentatge (tècnics, actors, etc.). Pel que fa a la retribució en assajos, els hi són retribuïts quan son contractats per les sales; en el cas de grups de música o petites companyies, només a vegades. En altres esdeveniments com els descrits més amunt, no es realitzen assajos. Les hores extres no solen ser retribuïdes.

Tasques que realitzen: A les sales a vegades se’ls demana que a més a més realitzin tasques d’atrezzistes. En gires, actualment detecten que en lloc de tècnics maquinistes es contracta, per a fer la seva tasca, a personal de càrrega i descàrrega (sobretot en teatre musical).

Seguretat Social: En gires o bolos solen ser donats d’alta a la Seguretat Social. S’hi troben casos de companyies que fins i tot els causen l’alta dins del Col·lectiu d’Artistes del RGSS (la qual cosa, tot i ser una reivindicació, actualment és incorrecta).

48


-

Contractació mercantil: No resulta habitual que es signi contracte d’arrendament de serveis amb l’empresa contractant.

-

Prevenció de riscos laborals: En la contractació laboral amb les sales se’ls dona informació i formació en prevenció. En el cas dels tècnics que treballen per compte propi, només a vegades les empreses compleixen aquesta obligació per a la coordinació d’activitats. Detecten incompliments en l’aplicació de la normativa, sobre tot pel que fa a la manca d’EPI.

Protecció social Detecten la següent problemàtica: - Greuge envers els artistes pel que fa a l’especial còmput de cotització d’aquests últims, considerant que ells també resten subjectes, majoritàriament, a relacions laborals de curta durada, irregulars i discontinues. - Percepció de les prestacions en quanties mínimes. - No existència de qualificacions professionals específiques, la qual cosa dificulta l’accés a possibles ajuts formatius del SOC. Formació: Troben a faltar títols oficials que habilitin per a exercir la professió.

4 de desembre de

2012

Paràmetres a considerar per a un/s conveni/s col·lectiu/s Paràmetres Identificació part empresarial

Àmbit territorial

ESCENÒGRAFS • Empreses productores teatre • Sales de teatre • Administració Pública

Catalunya

DIRECTORS D'ESCENA • Empreses productores teatre • Sales de teatre • Companyies de teatre • Administració Pública

PROFESSIONALS DE LA DANSA • Empreses productores teatre • Sales de teatre • Companyies de dansa • Administració Pública

Catalunya

Catalunya

49

ACTORS • Empreses productores teatre • Sales de teatre • Companyies de teatre • Administració Pública Catalunya

REGIDORS • Empreses productores teatre • Sales de teatre • Companyies de teatre • Administració Pública Catalunya

TÈCNICS • Empreses serveis tècnics i lloguer materials • Sales de teatre • Companyies de teatre

Catalunya


Conveni col·lectiu autonòmic que els afecta

Conveni col·lectiu estatal que els afecta

• Salas de fiesta, baile y discotecas

• Salas de fiesta, baile y discotecas

• Extraestatutari de Dansa

• Estatutari de Teatre

• Estatutari de Locals d'espectacles

• Salas de fiesta, baile y discotecas

• Salas de fiesta, baile y discotecas

• Salas de fiesta, baile y discotecas

• Estatutari de Locals d'espectacles • Estatutari Comerç del metall • Salas de fiesta, baile y discotecas

Condició d'artista (laboral / SS)

No

Si

Si

Si

Si

No

Condició d'artista (LPI)

No

No

Si

Si

No

No

Condició d'autor (LPI)

Si (amb

Si

No

No

No

No

particularitats)

Assajos

Si

Si

Si

Si

Si

Si

Actuacions

Si (amb

Si (amb

Si

Si

Si

Si

particularitats)

particularitats)

Viabilitat de les diferents possibilitats de negociació col·lectiva autonòmica estatutària Viabilitat

ESCENÒGRAFS

DIRECTORS D'ESCENA

PROFESSIONALS DE LA DANSA

50

ACTORS

REGIDORS

TÈCNICS


Conveni col·lectiu propi

Conveni col·lectiu que agrupi alguns dels col·lectius estudiats

NO

NO

• Amb DIRECTORS • • Amb Amb ACTORS ESCENÒGRAFS Amb ACTORS

SI

• Amb ACTORS

SI

NO

• Amb DIRECTORS • • Amb TÈCNICS Amb BALLARINS • Amb ESCENÒGRAFS

SI

• Amb REGIDORS

Conveni que agrupi tots els col·lectius estudiats

SI

SI

SI

SI

SI

SI

Participació a la renegociació conveni ja existent

NO

NO

NO

SI

SI

SI

ÍNDEX Pàgina 2 3

1. Introducció La negociació col·lectiva 51


2. La negociació col·lectiva al sector de les Arts Escèniques Col·lectiu: Escenògrafs Col·lectiu: Directors d’escena Col·lectiu: Professionals de la dansa Col·lectiu: Actors Col·lectiu: Regidors d’espectacles públics Col·lectiu: Tècnics d’espectacles públics

12 18 27 34 40 47

3. Annexos Conclusions extretes dels qüestionaris atesos per les organitzacions membres de SindicART Paràmetres a considerar per a un/s conveni/s col·lectiu/s Viabilitat de les diferents possibilitats de negociació col·lectiva autonòmica estatutària

56 65 66

52

11

56

INFORME SOBRE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA A LES ARTS ESCÈNIQUES  

La negociació col lectiva és un procés formalitzat de diàleg entre l’empresari o les seves organitzacions representatives, d’una banda, i el...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you