21 minute read
Recerca històrica: La Col·lectivitat Agrícola de la CNT a Viladecans una experiència revolucionària, 1936-1939. Manuel Luengo
y distribución de comestibles con todo acierto.2 Ultimamente la CNT se ha incautado del huerto que explotaban los frailes, siendo cedido a los obreros cuyas faenas prosiguen. La parte del edificio, asi como el laboratorio químico, serà destinado a escuela.3 Asi también el edificio de las monjas incautado por la CNT se ha dedicado, de momento, a hospital, habiendose instalado ocho camas. Lo sobrante del edificio se dedicará a obras culturales, como también la biblioteca de la Rectoría, de la que se hará la consiguiente clasificación.4
2 Sobre els milicians de Viladecans als fronts de guerra vegeu els articles de Manuel Luengo Carrasco “Els milicians de Viladecans al front en els primers mesos de la Guerra Civil (1 i 2), a Viladecans Punt de Trobada, núm. 51 i 52 de gener i febrer de 2012. 3 De la importància de l’hort de la finca de la Parellada, regentada pels germans gabrielistes, podeu veure l’article de Manuel Luengo Carrasco “Els orígens republicans de l’exposició de fruïts del camp de Viladecans”, dins de les actes de la XI Trobada de Centres d’Estudis i Estudiosos d’Eramprunyà, que es va celebrar a Sant Climent de Llobregat el 20 d’octubre de 2018. 4 En relació a la biblioteca de la rectoria, Joan Comas Caldés (Sarrià, Barcelona, 1902, delineant a la Compañia Roca, ERC-UGT, fou acusat en el consell de guerra que se li va instruir, el 27 de novembre de 1939, de saquejar la casa rectoral i de llançar els llibres per la finestra. Denúncia que ell va rebutjar argumentant que va ser el propi ajuntament que dos dies després de l’incendi de l’església el va enviar a la rectoria per recollir els llibres per a la fundació d’una biblioteca. La declaració de Coma coincidiria amb un informe de Joan Comellas Guitart, cap local accidental de FET, en el qual indica que “la acusación que se le hace de haber contribuido al saqueo de la biblioteca de la casa rectoral es injusta, ya que fué allí obligado por el Frente Popular por poseer nociones de bibliotecario y para que hiciese una selección de los libros”. Joan Comas Caldés fou condemnat a 12 anys de reclusió temporal. El veí Joan Torras Mas (Viladecans, 1914, xofer, ERC) també fou acusat per l’alcalde Pere Masallach en un informe on fa constar que va intervenir “en la requisa de la biblioteca y archivo parroquial”, actuació que en el sumaríssim, posteriorment, no es va tenir en compte. Després d’haver passat pels camps de concentració i les presons de Heliópolis (Sevilla) i Sant Feliu de Llobregat, el desembre de 1939 és posat en llibertat, amb condicions de presentació al jutjat militar. Fins a l’abril de 1943 no obtindrà la llibertat definitiva. Informació, fonamentalment, treta de la documentació del consell de guerra conservat a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer (ATMT3), Barcelona. Per a la destrucció d’elements religiosos vegeu el treball de Manuel Luengo Carrasco. “La destrucció de l’es-
Advertisement
Campanya de recol·lecció de la patata primerenca en les terres collectivitzades de cal Tomacaire. Fotografies de [Carlos] Pérez de Rozas, juny de 1938. AMVA – AFB, Fons Oficina de Información y Propaganda de la CNTFAI, Barcelona.
En espera del total triunfo de los ideales está el Comité de Viladecans dispuesto al máximo sacrificio en pro de la regeneración total de los hombres libres” (“El movimiento antifascista en Viladecans”, dins de Solidaridad
glésia parroquial de Sant Joan i altres símbols religiosos a Viladecans, juliol de 1936”, dins de les actes de les IX Trobades de Centres d’Estudis i Estudiosos d’Eramprunyà, celebrades a Viladecans el novembre de 2016.
Obrera, 29 de juliol de 1936, pàg. 6). Deu dies després de l’esclafament del cop d’estat militar i feixista, Viladecans vivia un moment revolucionari únic a la seva història. S’havia constituït un Comitè de Milícies que governava la població al marge o en paral·lel a l’ajuntament; els partits polítics i organitzacions sindicals, fonamentalment ERC i CNT, havien incautat edificis i terres i el propi ajuntament havia incautat serveis.5 Les activitats
5 Tal i com hem vist la CNT havia requisat el mas de la Parellada amb les seves terres –que formarien part de la col·lectivitat agrícola de l’organització anarcosindicalista– així com també de l’edifici de les monges. ERC havia fet el mateix amb l’immoble de Josep Feliu Gusiñé i el propi ajuntament va incautar l’edifici de la Torre-roja així com la mina Modolell i el servei de conducció d’aigua potable. comercials seran col·lectivitzades i la indústria quedarà en mans dels treballadors mitjançant un sistema de control obrer o la collectivització.6 Les terres, en part, també seran col·lectivitzades en un moviment impulsat, a la nostra població, pel sindicat anarquista, la CNT. ¿Com era aquella col·lectivitat agrària, aquella utopia del món anarquista que defensava una tornada a la natura, l’autosuficiència de les comunitats, la gestió dels mitjans de producció a càrrec de la comunitat, l’abolició dels diners i que cercava una societat més justa i més igualitària?
6 La fàbrica del Llevat serà regida per un Comitè de Control Obrer de la CNTUGT, la tèxtil de Joan Fàbregas Jorba –també coneguda com cal Gorgas–, serà col·lectivitzada com, en un primer moment, ho va ser la Compañia Roca fins que va ser declarada indústria de guerra. A partir d’un article publicat en el diari portaveu del moviment confederal, Solidaridad Obrera, poden disposar d’una aproximació a com era la Col·lectivitat Agrícola de Viladecans dirigida per membres de la CNT de Viladecans.7
7 Article sense autoria dins de la secció “Realizacions del proletariado. La Colectividad Agraria de Viladecans”, Solidaridad Obrera, 28 de desembre de 1937, pàg. 3. S’adjunta un quadre on s’ha reflectit la diversa informació de què disposem sobre la Col·lectivitat Agrícola de Viladecans a partir de la bibliografia existent que recull dades procedents de fonts primàries: Enquesta de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya sobre les col·lectivitzacions de la terra publicada al Butlletí del departament d’Agricultura, desembre de 1936 (publicat en Bernecker, 1982), ídem en Col·lectivitzacions al Baix Llobregat, 1989 i finalment la publicada per Puig, 2020. També hem inclòs la informació de l’article base del nostre article, la publicada
Dones de la Col·lectivitat Agrícola de Viladecans durant la campanya de recol·lecció de la patata primerenca en les terres col·lectivitzades de cal Tomacaire. Fotografies de [Carlos] Pérez de Rozas, juny de 1938. AMVA – AFB, Fons Oficina de Información y Propaganda de la CNT-FAI, Barcelona.
Colla de la Col·lectivitat Agrícola de Viladecans durant la campanya de recol·lecció de la patata primerenca en les terres col·lectivitzades de cal Tomacaire. Fotografies de [Carlos] Pérez de Rozas, juny de 1938. AMVA – AFB, Fons Oficina de Información y Propaganda de la CNT-FAI, Barcelona.
La Col·lectivitat es devia constituir poques setmanes després de la data del cop d’estat militar i abans de finalitzar l’any 1936. En la seva fundació hi tindria un paper molt important Marià Sanjuan tal i com deixa entreveure l’article esmentat: “Los compañeros industriales que trabajan en la casa Roca les ayudaron mucho en principio. Puede decirse que ellos, junto con siete u ocho trabajadores del campo iniciaron su desarrollo y fueron el alma del movimiento, hasta que luego se integraron a la Colectividad todos los campesinos locales, siendo al presente, quienes llevan el control de la mayor parte de la producción agraria local”.8
en Solidaridad Obrera, el 28 de desembre de 1937, la més complerta i cronològicament posterior a la publicada pel Butlletí d’Agricultura. 8 “La constitució de l’Agrícola Collectiva de l’Hospitalet l’agost de 1936 serví de referent d’altres col·lectivitats de la zona, com la de Castelldefels, Viladecans, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts, Molins, Sant Feliu, Cornellà, Sant Joan Despí o el Prat de Llobregat”, a Puig, pàg. 208. La participació de Marià Sanjuan en la col·lectivitat queda també de manifest quan en una nota de Solidaridad Obrera, de 5 de juny de 1937, es comunica la desaparició d’aquest, de Claudi Parès i Joan Escoté, que van sortir de Viladecans el 3 de maig de 1937, en un cotxe, matrícula 65712, de Barcelona, marca Opel, model Olympia, color gris plom, retolat per la seva identificació com a “Sindicato Único de Oficios Varios de Viladecans”, “a la compra de semillas y a realizar otros asuntos relacionados con este Sindicato”. La nota demana que si algú té coneixement del seu lloc ho posi en coneixement del sindicat de Viladecans. Coneixem algunes de les persones que van formar part de l’equip directiu de la Col·lectivitat: Elies Miravet Rochera, l’home fort de la Col·lectivitat, representant del Sindicat Únic de Viladecans (CNT) en el Ple de pagesos de la CNT, celebrat al setembre de 1936, conseller municipal d’Agricultura, en representació L’article emmarca el terme municipal de Viladecans “[donde] el verde de sus árboles y plantaciones destaca de su conjunto absorbiendo la variedad de colores” dins del “Llano del Llobregat”, horta i rebost de Barcelona: “Los árboles frutales, las plantas
de la CNT, des del 20 d’octubre de 1936 al 26 de març de 1937, data en la qual es substituït per Josep Carreras Reguan (CNT), representant de la Col·lectivitat Agrícola, a finals d’agost de 1937, davant de la Comissió de Responsabilitats de la Generalitat de Catalunya per a legalitzar les confiscacions de terres que es van produir al poble en els primers mesos en la revolució. Elies Miravet farà d’administrador de la Col·lectivitat almenys fins al 15 d’agost de 1938; secretari-comptable de la Col·lectivitat: José Doménech Pérez i Antoni Miravet Rochera; caixer: Josep Melich Olivé; membres de la Junta Administrativa: Antonio Llopis Niella i Vicente Zurita Omella; delegats de zones: Vicenç Aledon Igual (a can Torrents), Josep Cañellas Segarra i Vicenç Navarro Arnau (a la Parellada).
Colla de la Col·lectivitat Agrícola de Viladecans durant la campanya de recol·lecció de la patata primerenca en les terres col·lectivitzades de cal Tomacaire. Al fons de la imatge els plataners de la carretera. Fotografies de [Carlos] Pérez de Rozas, juny de 1938. AMVA – AFB, Fons Oficina de Información y Propaganda de la CNT-FAI, Barcelona.
leguminosas y las hortalizas son sus principales fuentes de riqueza. El esfuerzo humano, la competencia en el cultivo, las aplicaciones modernas en abonos y maquinaria, hacen que surjan a toneladas los frutos de la tierra, que devora con su voracidad insaciable esta Barcelona atestada de fauces hambrientas” i fa una al·lusió directa a la bona gestió de la Col·lectivitat: “Los camaradas dirigentes [de la Col·lectivitat Agrícola de Viladecans] se han preocupado con auténtico interès de resolver los aspectos productivo, social, humano, y del abaratamiento de los productos”.9
9 “Cuando Barcelona duerme, o se divierte”, deia Campo, “en un radio de cuarenta kilómetros, los hortelanos están cargando los carros y camiones que unas horas después, llenarán los mercados de la capital”, convertint-se en la “despensa de la gran urbe”, cita extreta de l’article “Viladecans. Colectividad campesina”, dins de Campo, [Barcelona], 1/I/1938 i Les oficines i magatzems de la Col·lectivitat Agrícola tindrà la raó social en el mas de la Parellada, edifici requisat a la comunitat gabrielista tal i com ja s’ha comentat: “propiedad de los frailes desaparecidos cuando se inició el movimiento, la que fue incendiada”. En documentació posterior es fa constar que la Collectivitat s’ha gastat 22.000 pessetes en concepte de reconstrucció de l’immoble. La CNT també va expropiar un solar i dues cases de Bernat Miernau “desapareci-
citada en la tesi doctoral de Puig, pàg. 204. “Les col·lectivitats agrícoles del Baix Llobregat i el nord del Barcelonès eren les primeres de fer arribar els seus productes diàriament als mercats de la capital. La majoria cultivaven horta i en menor mesura cereals i fruites i fins i tot les més petites, que superaven el centenar d’hectàrees, tenien la capacitat de proveir diàriament verdures per un valor de 30.000 pessetes, com era el cas de Viladecans” a Puig, pàg. 204-205. do también en los primeros dias del movimiento” i considerat com “el jefe de totes les forces reaccionàries i el que havia dirigit les persecucions durant el bienni negre” i les va posar a disposició de l’organització: solar cobert del carrer núm. 16 (carrer de Pi i Margall) per a dipòsit d’estris, materials i ferramenta i casa al carrer núm. 1 (avinguda del 14 d’abril), núm. 28, per a ús de quadres de cavalleries i garatge de carros. A mes de les oficines, el mas de la Parellada també disposava d’un laboratori químic on es produïen insecticides, a càrrec “de un técnico solvente”. La Col·lectivitat estava formada per 230 associats, segons l’article per “la casi totalitat de trabajadores”, que cobren un sou de 15 ptes/jornal per vuit hores de treball quan abans de la revolució els jornalers cobraven 9 ptes/
jornal i fins a 14 hores de treball. Dins dels associats es destaca la competència de cal Tomacaire: “Este propietario tenia construido un invernadero para la producción del tomate temprano, que consiste en cubrir una gran extensión de terreno con especie de vidrieras que impiden la penetración del frio, resguardando el plantel”, d’aquesta manera es poden recollir els tomàquets uns vints dies abans que en condicions normals, fet que revaloritza el producte.10 L’article també fa esment de que la població “no tiene un solo campesino ni horti-
10 Sobre els premis que va obtenir Joaquim Marieges Bassolas en els concursos de fruïts del camp vegeu el treball esmentat a la nota núm. 4. Conseller municipal, en representació d’ERC, de l’1 de febrer de 1934 fins al 20 de maig de 1935 i des del 18 de febrer al 4 d’agost de 1936. Cunyat de Joaquim Plans Font (ERC), primer alcalde de la II República a Viladecans. cultor sin trabajo, y en cambio se han vinculado al campo muchos obreros de otras industrias que ahora tienen solventado el problema de las subsistencias gracias al régimen colectivo”.11 La Col·lectivitat produeix préssecs, peres, prunes i pomes; patates, faves, enciams, cols, bròquils i mongeta tendra com a llegums i productes d’horta, fent-se una distribució racional de les terres en explotació “cultivando en cada zona lo que más rinde en calidad y cantidad”.12 Se’ns infor-
11 “(...) que en todo Viladecans solamente cinco o seis individuos trabajan directamente para el burgués”. L’article destaca que és un dels pobles on no hi hagut violència personal, “por lo tanto, todos los elementos colectivos lo son por libre voluntad”. 12 Sobre la producció agrícola de Viladecans i la solidaritat amb els milicians destinats als fronts de guerra, Solidaridad Obrera, de 10 de setembre de 1936, destaca el donatiu que la “Comisión de Abastos de Viladecans” ha fet per als ma que la Col·lectivitat ha dividit les terres col·lectivitzades en 14 zones, dirigides per un responsable, membre del sindicat, que juntament amb el Consell d’Administració de la Col·lectivitat regula el treball i vetlla perquè s’acompleixen els acords aprovats a les assemblees generals. Segons l’article de referència la Col·lectivitat explota unes 270 mujades de terra de regadiu i mes de 400 de secà i disposa d’un
milicians dels fronts de Bujaraloz (Saragossa) i d’Utrillas (Terol), “atendiendo a la voluntad del pueblo”: quatre camions carregats, en les dues darreres setmanes, amb síndries, melons, esbergínies, pebrots, pomes, peres, tomàquets, cols i arròs, “géneros que recibieron con gran satisfacción, por ser viandas frescas y la flor de lo que se cosecha en el término de Viladecans”. Finalitza la nota de premsa: “Camaradas: a imitarnos, que es lo menos que se puede hacer por quien derrama la sangre en defensa de la libertad y la dignidad ciudadana. ¡Viva la solidarida proletaria!”.
Colla de la Col·lectivitat Agrícola de Viladecans preparats per portar fruita i verdures als mercats de Barcelona. Fotografies de [Carlos] Pérez de Rozas, juny de 1938. AMVA – AFB, Fons Oficina de Información y Propaganda de la CNT-FAI, Barcelona.
13 De la documentació que fins ara hem trobat als arxius es desprèn que la col·lectivització agrària impulsada per la CNT a Viladecans només va afectar a 58 propietaris agrícoles i a un total de 881 mujades i 4 mundines, que respecte a l’amillarament de 1931 corresponen al 9 % i el 23,9 % del total de propietaris i terres, respectivament, amillarades al terme municipal. Que si bé els propietaris locals van ser el més afectats, un 26 % del total, les terres expropiades només corresponen al 22 % de les requisades. Els grans propietaris afectats per les incautacions de terres i que foren gestionades per la Col·lectivitat van ser Ferran Garcia Massó (258 mujades), Mercè Pratmarsó i Soler (Torre-roja i 82 mujades de terres), Jaume Puigarnau i Prats (Can Palmer, 62 mujades), Montserrat de Casanovas i Fernández de Landa (45 mujades) o la comunitat religiosa dels Gabrielistes (mas de la Parellada i 11 mujades), entre d’altres. L’ingrés de terres a la col·lectivitat es va realitzar de diverses maneres: terres que foren embargades per estar “abandonades”; requisades per absència dels propietaris perquè aquests van fugir o es trobaven en lloc en règim col·lectiu set vedelles, 30 tocinos i 40 matxos i s’indica que estan construint granges avícoles i que han reformat els locals
desconegut, o de manera voluntària per part de propietaris i arrendataris locals; en el cas de propietaris locals es reservaven una part de terres per al seu manteniment i en el cas dels arrendataris perquè aquests passaven a formar part de la Col·lectivitat, i amb ells les terres, el bestiar i els útils de treball. També es va procedir a la requisa de terres de propietaris de botigues o comerços perquè es va entendre que aquests ja podien viure de les rendes del seu establiment comercial. Sota el concepte de terres requisades per abandonament de la propietat hi havia un biaix ideològic i social evident: es confiscaven terres de propietaris terratinents, identificats com a dretans, monàrquics o catòlics o simplement perquè eren d’individus “de ideas poco favorables al Régimen actual”. Mes informació a Manuel Luengo Carrasco. “Les apropiacions de terra per part de la Col·lectivitat Agrícola de la CNT de Viladecans, 1936-1937”, a Viladecans Punt de Trobada, núm. 74, febrer de 2014, pàg. 14-16. de la Col·lectivitat, fet pel qual “puede decirse que no sienten el marasmo económico que pesa en el ambiente en este momento de hondo transtorno”.14 I per confirmar la potència econòmica de l’organització se’ns diu que la col·lectivitat factura uns dos milions de pessetes, “que por prime-
14 Sobre les granges avícoles es pot veure l’article que el diari Treball, portaveu del PSUC (comunista), del 7 de juliol de 1937, pàg. 5 dedica a la Granja Avícola Trébol, de Viladecans, propietat de Ceferí Net: una granja amb 600 gallines que ponen uns 200 ous/dia. Els ous es venen a 6 ptes/dotzena. Les gallines són de dues races: la “Leghorn” i la “Prat”; la primera és estrangera, blanca, molt ponedora i els ous són grossos i la carn “es molt bona”. La “Prat” és raça catalana i “també resulta molt però es posa lloca al moment de la posta”. Per finalitzar el reportatge, “els camarades” de la Granja Trébol ensenyen al periodista una incubadora capaç per a 3.500 ous, tres de més petites i els equips de bateria per criar els pollets durant els primers vint dies d’existència.
La finca col·lectivitzada de la Torre-roja, envoltada de pallers i ametllers. Al fons de la imatge la fàbrica del Llevat. Fotografies de [Carlos] Pérez de Rozas, juny de 1938. AMVA – AFB, Fons Oficina de Información y Propaganda de la CNT-FAI, Barcelona.
ra vez en la historia de la vida del trabajador del campo, revierten íntegras y totales a los productores y a las necesidades determinantes de la guerra”.15 Finalment l’article fa referència a les explotacions agràries més grans que formen part de la Collectivitat: la de can Calderon, amb 30 mujades de terra plantades d’arbres fruiters i hortalisses, on es produeix “la patata temprana que es muy apreciada”; la Torre-roja, “cuya especialidad productiva es fruta y almendras” i la “Torre de San Gabriel” (el mas de la Parellada), que disposa d’un camp d’experimentació, on hi ha instal·lades les oficines de la Col·lectivitat, i on “se hicieron los primeros ensayos colectivos”. El juny de 1938, Solidaridad Obrera publicarà un altre article llarg sobre la Col·lectivitat Agrícola de Viladecans a l’entorn de la recollecció de la patata primerenca, per ser “modelo en su género [y] es un exponente de lo que la voluntad mancomunada de los trabajadores puede hacer”. “Si el término de Viladecans siempre fué fertil, desde que la Colectividad ha sentada su planta lo es más todavía, dado el en-
15 En un breu de Solidaridad Obrera, del 8 de desembre de 1938, quan l’exèrcit rebel està a punt d’iniciar l’ofensiva contra Catalunya, s’informa de com “los colectivistas de la Agrícola de Viladecans ceden de sus ganancias, más de 25.000 duros para socorrer a los mutilados de guerra socios de la misma. Y ademas destinan 10.000 pesetas a la Campaña Pro Invierno”. La nota informa que en l’Assemblea General Ordinària de la Collectivitat Agrícola es va prendre l’acord, per unanimitat, de que el 40 % sobre el benefici net corresponent al darrer exercici i que importa 127.616,25 pessetes, que segons determinen els estatuts han de ser repartits entre els col·lectivistes, siguin destinats per obrir un compte per socórrer als mutilats de guerra, socis de la Col·lectivitat, i als fills d’ells. El consell directiu també va prendre l’acord de destinar Pro Campanya d’Hivern la quantitat de 10.000 pessetes. “¡Esta es la actuación de nuestras Colectividades! Y no ponemos comentarios al caso, porque la noticia se comenta por sí misma”. tusiasmo de sus componentes y la repetida puesta en práctica de las mejoras materiales y técnicas que los experimentos y asesoría adecuada con que cuentan, les sugiere. La recolección de la patata temprana ha servido de base para nuestra visita y la publicación de estos breves apuntes en homenaje a una laboriosidad ejemplar de nuestros compañeros de Viladecans de la Colectividad Agraria afiliada a la CNT”. 16
16 Solidaridad Obrera, 26 de juny de 1938, pàg. 7: “Los trabajadores de la Colectividad Agraria de Viladecans cumplen con entusiasmo su útil labor. La recolección de la patata temprana”. Article sense autoria. A grans trets dona la mateixa informació que l’article de 28 de desembre de 1937, però amb l’afegit que publica quatre fotografies, sense autoria, dels membres de la col·lectivitat, la majoria dones, en les tasques de recol·lecció de les patates. De la importància per a l’abastament de la població de la recollida de les patates en dona testimoni el fet que pocs dies després, Solidaridad Obrera torna a publicar un altre article a l’entorn d’aquesta recol·lecció: “La patata temprana que los barceloneses han adquirido en los mercados a precio de tasa, ha sido facilitada íntegramente por los campesinos de la CNT. (...) Ni un palmo de tierra sin cultivar. (...) La CNT ha mandado íntegramente su cosecha de patata temprana al Borne y vendida a precio de tasa”. En aquest cas, article sobre la col·lectivitat de Gramenet de Besòs, de 2 de juliol de 1938, pàg. 7.
Nota sobre les il·lustracions
Les fotografies números 1, 2 i 3 de l’article són les mateixes que es van publicar el 26 de juny de 1938. Vuitanta-un anys després les vam poder recuperar a partir d’una exposició que l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona – Arxiu Municipal de Barcelona va realitzar sobre la Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social, 19361939 i que es va poder veure a les sales d’exposicions de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, des del 27 de novembre de 2019 fins al 16 de juny de 2020. Aleshores ens van assabentar que l’autoria de les fotografies són adscrites els Pérez de Rozas, una nissaga familiar de fotògrafs i, molt possiblement, les va fer en Carlos. Són del mateix juny de 1938. Tot un tresoret per als nostres ulls, el fet de poder posar cara a aquelles persones que van formar part de la Col·lectiva de Viladecans.
Malgrat l’indult atorgat als presos polítics cal seguir vindicant la solidaritat amb les persones encausades i el retorn dels exiliats. La meva solidaritat amb el poble ucraïnès que està patint les conseqüències d’una guerra que no va començar.
Manuel Luengo Carrasco
Òrgan directiu
Prestaci - ons socials
Millores instal·lacions col·lectives
Bestiar
Conreus
Sistema intercanvi
Sistema re muneració
Superfície col·lectivit- zada
Filiació
Mem bres
Fundació
Autor
Consell Administratiu – Assemblees Generals Consell Administratiu
22.000 ptes reconstrucció mas La Parellada – Construcció granja avícola
7 vedelles, 30 tocinos i 40 matxos
Fruites, hortalisses i llegums
Economia monetària
15 ptes/jornal x 8 hores
270 mujades de regadiu i 400 de secà
CNT Granja avícola
Garrofes, fruita, hortalisses i blat
Economia monetària
Salari individual, 10 ptes diàries
328 Ha
CNT
230
Solidaridad Obrera, 28 desembre 1937 120
Abans desembre 1936
Walther L Bernecker, 1982 20 mules i cavalls, 3 vaques i 30 porcs recria
Horta, blat i garrofa.
Salari individual, 10 ptes diàries els homes i 6 les dones
90 mujades
CNT
100 homes i 20 dones
Butlletí departament Agricultura, Gencat, desembre 1936-gener 1937 - Col·lectivitzacions al Baix Llobregat, 1989 462,24 Ha
Octubre 1936
Puig Vallverdú, 2020
