Page 1

Església de Menorca

dominical

Número 1496 - Any XXX - 6 març 2011

El passat dia 2, en la sessió plenària de la Conferència Episcopal Espanyola, fou elegit president de la Comissió Episcopal de Pastoral, Mons. Sebastià Taltavull Anglada, passant així a formar part també de la Comissió Permanent de la Conferència. La més cordial enhorabona en assumir aquest nou servei a l’Església.

QUARESMA 2011:

C A M I N A R A M B L A PA R A U L A D E D É U C A P A L A PA S Q U A Seguir el ritme que marca l'any litúrgic ajuda els cristians a centrar la seva vida en els models que proposa Jesucrist en la seva vida i en el seu missatge. e nou comencem la Quaresma, temps que prepara la D celebració de l'esdeveniment central de la vida del Senyor: la seva mort i resurrecció. No és només un període de temps com una suma neutra de dies i setmanes sinó una nova oportunitat que se'ns regala per al nostre creixement personal i maduració de la nostra pròpia vida cristiana. El calendari litúrgic ens situa davant el misteri central de la nostra fe i ens exigeix, per endinsar-nos en el mateix, una preparació no només temporal sinó sobretot anímica i espiritual. Necessitem tots els cristians disposar el nostre cor per contemplar la vida del Senyor, un any més, i extreure les conseqüències que ens permetin afrontar l'existència cristiana amb majors dosis de fidelitat i autenticitat. En el Missatge per la Quaresma d'aquest any, el papa Benet XVI ens recorda precisament que "El període quaresmal és el moment favorable per reconèixer la nostra debilitat, acollir, amb una sincera revisió de vida, la gràcia renovadora del sagrament de la Penitència i caminar amb decisió cap a Crist ". Parla amb molta claredat del nostre "submergir-nos en la mort i resurrecció de Crist" com a tasca fonamental de la vida cristiana i es refereix a tres ajudes importants per aconseguir-ho: el dejuni, l'almoina i la pregària. El dejuni adquireix per al cristià un significat profundament religiós: fent més pobre la nostra taula aprenem a superar l'egoisme per viure en la lògica del do i de l'amor. L'almoina és la capacitat de compartir. La idolatria dels béns no només allunya l'home del seu proïsme sinó que a ell mateix el despulla, el fa infeliç, l'enganya, el defrauda sense realitzar el que promet perquè situa el material en lloc de Déu. La pregària és l'escolta del Déu que parla al nostre cor i alimenta el camí de fe que vam iniciar el dia del nostre Baptisme. A més de les ajudes admirablement descrites amb matisos nous per a aquest any pel Sant Pare, ens proposa en el seu mateix Missatge que estiguem atents a la Paraula de Déu en l'itinerari quaresmal, sobretot en les lectures dominicals que il·luminen la nostra pròpia realitat personal i comunitària a més d'impulsarnos a una autèntica conversió

modificant les actituds de pecat que resideixen en el nostre interior. La batalla de Jesús contra les temptacions, en el primer diumenge, és una invitació a prendre consciència de la pròpia fragilitat, una crida a la lluita "contra els Dominadors d'aquest món tenebrós". La Transfiguració del Senyor és una invitació a allunyar-se del soroll de la vida diària per a submergir-se en la presència de Déu. La frase "Dóna'm aigua", que escoltem en el tercer diumenge, expressa la passió de Déu per tot home i vol suscitar el do de l'aigua que brolla fins a la vida eterna. El miracle del cec de naixement vol obrir la nostra mirada perquè la fe sigui cada vegada més profunda i puguem reconèixer el nostre únic salvador. La resurrecció de Llàtzer, que es proposa en el cinquè diumenge, ens prepara a creuar la frontera de la mort, per viure sense fi en Ell El camí quaresmal acaba al Tridu Pasqual. Cap a aquestes celebracions es dirigeixen els nostres passos per a la identificació amb el Redemptor, sobretot, en la Vetlla Pasqual, en la qual renovem nostres compromisos baptismals; ells mateixos ens situen en la perspectiva de la santedat personal i del servei absolut als germans. No és una mera casualitat la referència insistent a la Paraula de Déu en aquest any en el que se'ns ha regalat l'Exhortació Apostòlica postsinodal de "La paraula de Déu en la vida i en la missió de l'Església" i s'ha posat a la nostra disposició una nova versió de la Bíblia amb grans elogis sobre la traducció, les notes i les introduccions a cada un dels llibres. És la versió oficial de la Conferència Episcopal Espanyola, el text servirà per a lectura i pregària personal i comunitària així com per a les celebracions litúrgiques. Em sembla obligat acabar les meves paraules d'aquest any en el qual he parafrasejat més extensament el Missatge del Papa amb una petició que es repeteix any rere any: esforceuvos a viure en profunditat i autenticitat aquests dies de Quaresma i acudiu amb més assiduïtat a la lectura de la Paraula de Déu. Feu això últim cada dia. Rebeu el meu afecte i la meva benedicció. + Salvador, Bisbe


FULL DOMINICAL

2

La paraula de Déu

Diumenge IX de Durant l’Any Lectura del llibre del Deuteronomi 11, 18. 26-28 Moisès digué al poble: “Guardau les meves paraules en el vostre cor i al fons de vosaltres mateixos. Lligau-vosles en la mà com un distintiu, i portau-les posades com una cinta entre els vostres ulls. Avui vos deix escollir entre la benedicció i la maledicció: la benedicció, si obeïu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que avui vos don; la maledicció, si desobeïu els manaments del Senyor, el vostre Déu, si us apartau del camí que avui vos assenyal, per seguir altres déus que vosaltres no coneixíeu.

(cicle A) Lectura del libro del Deuteronomio 11, 18.26-28. 32 Moisés habló al pueblo, diciendo: «Meteos estas palabras mías en el corazón y en el alma, atadlas a la muñeca como un signo, ponedlas de señal en vuestra frente. Mirad: Hoyos pongo delante bendición y maldición; la bendición, si escucháis los preceptos del Señor, vuestro Dios, que yo os mando hoy; la maldición, si no escucháis los preceptos del Señor, vuestro Dios, y os desviáis del camino que hoyos marco, yendo detrás de dioses extranjeros, que no habíais conocido. Pondréis por obra todos los mandatos y decretos que yo os promulgo hoy.»

Salm responsorial 30 Resposta: Senyor, sigueu la meva roca salvadora -En vós, Senyor, m’empar, que no en tengui un desengany. Alliberau-me, vós que sou bo; no tardeu, escoltau i alliberau-me. -Senyor, sigueu el meu castell inexpugnable, la meva roca salvadora. Per a mi, sou penyal i plaça forta. Per amor del vostre nom, guiau-me i conduïu-me. -Deixau veure al vostre servent la claror de la vostra mirada; salvau-me, per l’amor que em teniu. Sigueu valents, teniu coratge, tots els qui esperau en el Senyor. Lectura de la carta de Sant Pau als cristians de Roma 3, 21-25a. 28 Germans: Ara, al marge de les obres de la Llei, però d'acord amb el testimoni que en donen tant la Llei com els Profetes, Déu ha fet conèixer la seva justícia que, per la fe en Jesucrist, fa justs tots els creients, sense cap distinció: tots havien pecat i vivien privats de la presència gloriosa de Déu. Ara, però, en la seva gràcia, Déu els ha fets justs purament per favor, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist. Déu va destinar Jesucrist a servir de propiciació pels nostres pecats amb la seva sang, gràcies a la fe. Veim, doncs, que Déu fa justs els homes per haver cregut, i no per les obres de la Llei.

Salmo responsorial 30 Respuesta: Sé la roca de mi refugio, Señor. -A ti, Señor, me acojo; no quede yo nunca defraudado; tú, que eres justo, ponme a salvo, inclina tu oído hacia mí; ven aprisa a librarme. -Sé la roca de mi refugio, un baluarte donde me salve, tú que eres mi roca y mi baluarte; por tu nombre dirígeme y guíame. -Haz brillar tu rostro sobre tu siervo, sálvame por tu misericordia. Sed fuertes y valientes de corazón, los que esperáis en el Señor.

Lectura de l'Evangeli segons Sant Mateu 7, 21-27 En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: “No entrarà al Regne del cel tothom qui em diu: Senyor, Senyor; hi entraran només els qui compleixen la voluntat del meu Pare del cel. Aquell dia molts em diran: Senyor, Senyor ¿no recordau que en nom vostre profetitzàvem i trèiem dimonis i fèiem molts de miracles? Però jo els diré clarament: No us he conegut mai. Apartau vos de mi, vosaltres que obràveu el mal. Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix, és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca. Quan vénen les pluges, creix la riuada i el vent envesteix contra aquella casa, no la fa caure res, perquè té els fonaments sobre la roca. Però tothom qui, després d'escoltar aquestes paraules meves, no les compleix, és com un home sense seny que va construir la seva casa sobre l'arena. Quan vingueren les pluges, cresqué la riuada i el vent envestí contra aquella casa; la casa s'esfondrà, i no en quedà ni rastre.”

Lectura del santo evangelio según san Mateo 7, 21-27 En aquel tiempo, dijo Jesús a sus discípulos: «No todo el que me dice "Señor, Señor" entrará en el reino de los cielos, sino el que cumple la voluntad de mi Padre que está en el cielo. Aquel día, muchos dirán: "Señor, Señor, ¿no hemos profetizado en tu nombre, y en tu nombre echado demonios, y no hemos hecho en tu nombre muchos milagros?" Yo entonces les declararé: "Nunca os he conocido. Alejaos de mí, malvados. "El que escucha estas palabras mías y las pone en práctica se parece a aquel hombre prudente que edificó su casa sobre roca. Cayó la lluvia, se salieron los ríos, soplaron los vientos y descargaron contra la casa; pero no se hundió, porque estaba cimentada sobre roca. El que escucha estas palabras mías y no las pone en práctica se parece a aquel hombre necio que edificó su casa sobre arena. Cayó la lluvia, se salieron los ríos, soplaron los vientos y rompieron contra la casa, y se hundió totalmente.»

LA BONA NOTÍCIA Salms de la Primera Setmana

Dg 6, Dl 7, Dt 8, Dc 9, Dj 10, Dv 11, Ds 12, Dg 13,

Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Romanos 3, 2l-25a. 28 Hermanos: Ahora, la justicia de Dios, atestiguada por la Ley y los profetas, se ha manifestado independientemente de la Ley. Por la fe en Jesucristo viene la justicia de Dios a todos los que creen, sin distinción alguna. Pues todos pecaron y todos están privados de la gloria de Dios, y son justificados gratuitamente por su gracia, mediante la redención de Cristo Jesús, a quien Dios constituyó sacrificio de propiciación mediante la fe en su sangre. Sostenemos, pues, que el hombre es justificado por la fe, sin las obras de la Ley.

IX de durant l’any: Dt 11, 18. 26-28. 32 / Sal 30 / Rm 3, 21-25a. 28 / Mt 7, 21-27. Fèria: Tb 1, 3; 2, 1b-8 / Sal 111 / Mc 12, 1-12. Fèria: Tb 2, 9-14 / Sal 111 / Mc 12, 13-17. Dimecres de Cendra: Jl 2, 12-18 / Sal 50 / 2Cor 5, 20-6, 2 / Mt 6, 1-6. 16-18. Dijous després de Cendra: Dt 30, 15-20 / Sal 1 / Lc 9, 22-25. Divendres després de Cendra: Is 58, 1-9a / Sal 50 / Mt 9, 14-15. Dissabte després de Cendra: Is 58, 9b-14 / Sal 85 / Lc 5, 27-32. I de Quaresma: Gn 2, 7-9; 3, 1-7 / Sal 50 / Rm 5, 12-19 o bé: Rm 5, 12. 17-19 / Mt 4, 1-11.


FULL DOMINICAL

3

evangeli i vida Bon arquitecte i bons manobres ots, de forma personal o bé en relació a altres, tenim T o coneixem alguna experiència d'esfondrament. Tantes de vegades a la vida ens creiem segurs, sòlids, forts, ja sigui físicament, moralment, psíquicament, econòmicament i de cop i volta veiem com la cosa cau davant la sorpresa d'un mateix o dels altres. Jesús sap que per naturalesa som limitats, dèbils, contingents i per açò ens aconsella construir, edificar damunt la roca. Ell, sempre ens sorprèn, ja que a partir de petits fets ens eleva a la saviesa de Déu. En definitiva aquest diumenge ens parla de fer ben fetes les coses. Si ens fixem amb el epítets que el salmista empra en el salm, "castell inexpugnable, roca, penyal i plaça forta", ens adonarem com expressen a més d'un sentit de transcendència, també solidesa. De forma senzilla ens diu que Déu ha de ser el fonament de l'existència. Creure en la solidesa de Déu és entrar dins de la seva òrbita, per altra banda, no entrar-hi és moure's en l'òrbita del discurs fàcil, la teoria, la ... però res més i Ell ja ens ho advertí "No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel". No és qüestió de paraules sinó de fets i en açò hi esteim implicats tots, molt més encara aquells que som "professionals de la paraula". La prova que un estima a Déu, no de paraula o de boca, és el compliment dels seus manaments. Hi ha qui es creuen bons perquè coneixen el món religiós i inclús els resulta familiar tot el referent al Senyor, la Mare de Déu, els sants. Pot ser no estan lluny del Regne qui estan a prop de lo religiós, però Jesús en el moment decisiu del judici arriba a dir: "no us conec". Pot ser, sols reconeixerà qui s'hagi deixat transformar per l'amor en el compliment del que ens ha dit.

Reflexions per un nou estil de catequesi (I) Secretariat Diocesà de Catequesi

No podem construir en fals sobre l'arena, ja que com més alt sigui l'edifici més estrepitosa pot ser la caiguda. Jesús ens convida a anar a les arrels i Sant Pau a la primera carta als corintis ens diu que "la roca és Crist". Cadascú ha de veure com construeix, però el fonament no pot ser altre que Ell. I aquesta fermesa Jesucrist la comunica a la seva església, formada per molts sants en el cel i molts de pecadors que caminen cap a la santedat. És l'església santa i pecadora que en la història és tambalejada, però a qui Jesús ja advertí que "el poder de l'infern no prevaldrà contra ella". La senyal inequívoca d'estar fonamentats damunt roca és l'adhesió a Pere, qui és també, la pedra ferma que volgué Crist. Penso amb tants de cristians que aprengueren el catecisme i la doctrina catòlica, però que estan completament a la deriva perquè el seu aprenentatge s'ha esfondrat davant de l'assetjament, les acusacions, que se li fan a l'església, sense que açò signifiqui que l'església no comet errors. Hi ha una fe fofa, mel·líflua, que fàcilment es deixa escandalitzar per falses o mitges noticies que no tenen altra intenció que confondre i fer mal. D'aquesta manera trobam molts creients que donen més crèdit a qualsevol àcid columnista o a qualsevol comentarista ressentit, que al que ens diu l'església de forma seriosa i des de l'experiència mil·lenària de la fe. En temps ventosos i huracanats no podem estar a la mercè de qualsevol subjecte irreflexiu, de qualsevol individu, sinó que es fa precís saber les coses de Jesús i viure-les "en" i "des de" la comunió de l'església. Es qüestió de trobar un bon arquitecte i uns bons manobres perquè la casa no s'esfondri i Jesús i l'església ho són. Joan Miquel Sastre Preto

"Una major consciència que vivim temps nous que necessiten respostes noves i que aquestes no arriben si no s'opta per passos més decidits: entre aquests passos, la catequesi d'adults, la catequesi familiar i la formació de catequistes, aspectes que han de quedar assegurats a cada parròquia". (Assemblea Diocesana - ADM,31)

VENIM...

ANEM...

1. D'una catequesi infantil... 2. D'una catequesi únicament per franges d'edat…

a una catequesi per a tots i a totes les edats. a una catequesi també intergeneracional.

3. D'una catequesi "sacramental"... 4. D'una catequesi únicament doctrinal ...

a una catequesi sempre en camí. a una catequesi que porti a viure els sagraments i descobrir la comunitat.

5. D'una catequesi lineal per temes, cursos i programes...

a una catequesi en funció dels processos personals, itineraris diferenciats.

6. D'una catequesi "compartimentada" en una mateixa comunitat ...

a una pastoral oberta comunitària, en xarxa, interrelacionada.

7. D'una catequesi que afecta únicament a algunes persones o grups...

a una catequesi que implica i afecta tota la comunitat i la va construint.

8. D'una catequesi portada només pels catequistes responsables ...

a tota la comunitat responsable de la catequesi.

9. D'una catequesi en la qual la P (p)araula pertany a "els que saben" ...

a una catequesi en la qual la P (p)araula és lliure (alliberada).

10. D'una litúrgia - cerimònia ... 11. D'un camí escolaritzat...

a una litúrgia lligada a la vida pastoral. a un camí d'acompanyament pastoral.


FULL DOMINICAL

UNA HISTÒRIA QUE NO ACABA PERQUÈ LA GRATITUTUD ÉS ETERNA Silvino Beruete

a família salesiana celebra joiosa L aquest any el centenari de la Fundació de la Unió d'Antics Alumnes Salesians a Ciutadella de Menorca. Dediquem aquests senzills apunts a totes les persones que ens van ajudar a ser "bons cristians i honrats ciutadans". Un Bisbe dominic va portar a l'illa la devoció a Maria Auxiliadora el 1836 quan el senyor Bosco era jove estudiant a Torí. Un 24 de maig de 1889 es beneeix la primera pedra de l'escola i el 1893 s'inaugura, després de tres llargs i laboriosos anys, el primer Santuari dedicat a Maria Auxiliadora a Espanya. El 26 octubre 1899 arriben els primers salesians i com a Director l'italià P. Atzeni. Una setmana, després l'autor d'aquesta prodigiosa i fascinant història, entra al Noviciat de Barcelona per fer-se salesià. És el P. Parella, sacerdot diocesà Capellà d'Honor i vicesecretari del Bisbat. A ell l'hi ha tot la Congregació salesiana a Menorca i molts homes i dones d'aquesta petita illa blanca i blava ... mariana i salesiana gràcies a ell. El 1901 li substituïa al P. Atzeni, com a director, el P. Juan Bertarione que va arribar malalt de la guerra d'Orà i als onze dies moria. Amb el P. Marmo l'escola es va ampliant. Arriba la matrícula d'alumnes a sis-cents, amb dos-cents en classes nocturnes i els primers batxillers. Els salesians porten cultura, música, esport, teatre, passejos, festa i alegria per a tots grans i petits. L'any 1904 és nomenat director el P. Viñas. Amb ell arriba el futbol a Ciutadella. El 1910 és destinat a València i ve com a Director el P. Olivazzo. El P. Olivazzo promou una organització pedagògica exemplar a l'escola. Anima l'Oratori Festiu. Posa en marxa la revisteta "El nostre Auxili" Però el seu malson nit i dia era la idea dels Antics Alumnes de Don Bosco: trobar-se amb ells, perdre el temps, animar-los, ajudar-los i tenir cura de les noves llars que anaven formant. Que en les seves noves famílies estiguessin presents les dues columnes bàsiques salesianes: Don Bosco i la Auxiliadora. El vestíbul de l'antic teatre amb unes cadires i taules bastant deteriorades van servir per fer la primera reunió. El diumenge 19 de febrer de 1911 es va nomenar La Junta Directiva de la Unió. El primer president va ser D. Francisco Catalá, que ja ostentava aquest càrrec simbòlic des de 1909, i el primer secretari D. Juan Roselló, sacerdot diocesà que va ser el que va predicar a la primera festa de la Unió, el diumenge 21 de maig.

4

II TROBADA D'ESCOLANS l passat cap de setmana 26-27 al Santuari de la Mare E de Déu del Toro s'acollí la Creu de les Jornades Mundials de la Joventut, en el seu pelegrinatge per Espanya i camí cap a Madrid el proper agost. El diumenge, el mal temps no impedí als 48 escolans de diverses Parròquies i Comunitats de la Diòcesi ser-hi presents a l'Eucaristia del diumenge revestits amb les seves albes. El Sr. Bisbe agraí la presència de tots ells i de les seves famílies que els ajuden a créixer en la fe (alguns pares ens hi acompanyaven) Al final s'ens regalà una creu com a record de la presència entre nosaltres de la Creu de les JMJ. Seguidament un Rally de cinc proves per a reflexionar les dades principals de la Pasqua i Resurrecció, i acabar amb un concurs de preguntes, on tots els escolans encertaren les respostes correctes. Un bon dinar per refer forces i també l'alegria de passar-ho bé. Finalment l'elaboració d'una capelleta per a pregar cada dia a casa. Desde el Secretariat per a les Vocacions s'agraeix la feina dels pares i parròquies que ajuden a la bona preparació d'els al·lots, que desde la catequesi es preparen per a celebrar l'Eucaristia. Que la trobada amb la Creu, amb Jesús, ens ajudi a tots a créixer en l'Amor i en l'aprofundiment de la seva vida, i així comunicar-ho als altres companys i amics. La propera... serà el 5 de juny a Maó. Us hi esperam! Els catequistes i el Secretariat per a les Vocacions

Edita: Església de Menorca - Director: Rafel Portella Moll - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 Tel.: 971 380 343 - Fax: 971 480 796 - www.bisbatdemenorca.com - e-mail: comunic.bisbat@gmail.com


DOMINGO 9 DEL TIEMPO ORDINARIO INTRODUCCIÓ A AQUEST DIUMENGE Vivir su fe, no es sólo hablar, es también hacer, actuar, Jesús lo afirma de manera vigorosa Evangelio. Pero el autor del libro del Deuteronomio (1 ª lectura) ya había remarcado que, si la fe pedía lal libre adhesión del hombre, ella tenía que proponer una elección clara: la bendición o la maldición, la vida o la muerte, mediante la práctica de los mandamientos. Pero Pablo nos pone en guardia (2 ª lectura): no creamos demasiado rápidamente que basta con hacer (nuestros actos) para ser justos. La salvación es en primer lugar un don de Dios.

LA MESA DE LA PALABRA PRIMERA LECTURA PROFUNDIZAR ESTE TEXTO • Deuteronomio 11,18.26-28 El corazón de este pasaje del final del libro del Deuteronomio está claramente en estas palabras: "Mirad, hoy os propongo escoger entre la bendición y la maldición: la bendición, si obedecéis los mandamientos del Señor, vuestro Dios, que hoy os da. Dicho de otro modo, después de haber dado todas las leyes que son entendidas como leyes de libertad, que impiden volver a la vida de Egipto, es decir,, Dios, por medio de Moisés, invita claramente a hacer una elección: entre la bendición o la maldición, entre la felicidad o la desgracia, entre la vida y la muerte. Dicho de otra manera, la elección entre la fidelidad al Señor (que se traduce por la obediencia a sus mandamientos) acompañada de la bendición, o bien la infidelidad que se convierte en una maldición. El vocabulario empleado no es demasiado nuestro: nosotros no hablamos de maldición, las palabras "decretos y mandamientos" no están nada de moda, pero comprendemos muy bien que la Ley de Dios tal como se expresa en la Biblia es una ley de verdad y de libertad, una ley que formaliza la elección absoluta de la vida, que organiza el respeto al otro, la protección de los débiles y finalmente la felicidad o la salvación de la Ley en la Biblia, significa primero el camino, una buena orientación de vida para realizar la voluntad de Dios, más que "Ley" en sentido jurídico del término. Observar los mandamientos y los decretos de Dios, es entrar en la justicia de Dios, es cumplir el proyecto de Dios. Es a partir de este clave de lectura que los teólogos y los profetas del pueblo de Israel analizarán toda la historia del pueblo, y especialmente el drama del exilio en Babilonia.

Salmo 30 ¿Porqueéconfiar en Dios? Porqués un peñasco, una casa fortificada, una roca, él guía y conduce el que se fía de él, es así como se manifiesta "el honor de su nombre". Así, el creyente, aunque atraviese dificultades, no debe tener miedo de nada. El Señor no se puede negarse a sí mismo. Pero el salmista no se contenta en afirmar esa confianza. Él dirá a todos los creyentes: sed fuertes, tened coraje ... todos los que esperáis en el Señor. El salmista aparece como aquel que ha hecho la buena elección: la de la fidelidad al Señor, el de la bendición. Y quisiera que los creyentes hicieran la misma experiencia.


SEGUNDA LECTURA PROFUNDIZAR EL TEXTO Romans 3, 21... 28 Pablo se halla en Corinto (invierno del 57-58), y a punto de partir para Jerusalén de donde espera ir a Roma y de allí a España (Rm 15, 22-32). Pero no a fundado él la Iglesia de Roma, respecto de la cual se halla medianamente informado, quizá por hombres como Aquila; las pocas alusiones de su epístola únicamente dejan entrever una comunidad en la que los convertidos del Judaísmo y de la gentilidad están expuestos a despreciarse mutuamente. Por eso cree conveniente, para preparar su venida, enviar con la diaconisa Febe (Rm 16, 1), una carta en qué expone su solución del problema del Judaísmo – Cristianismo, tal como lo acaba de madurar bajo los impactos de la crisis gálata. Por ello toma, de nuevo las ideas de Galatas, pero de una manera más ordenada y matizada. Si Gálatas representa un grito salido del corazón, donde la apología personal se yuxtapone a la argumentación doctrinal, y a las vehementes advertencias, Romanos ofrece una exposición ininterrumpida en que algunas grandes secciones se entrelazan armoniosamente por medio de temas que se anuncian anticipadamente para luego ser desarrollados. (Introducción a las cartas de san Pablo, Biblia de Jerusalén). En el fragmento que leemos oy entra en el apartado de la justicia de Dios y la fe. Según el salmo 143, el hombre no podrá ser absuelto si Dios le juzga según sus obras; por eso, se apela a otro principio de justificación, la “fidelidad” de Dios a las promesas de salvación hechas a su pueblo, es decir, su justicia. Pablo va a declarar precisamente que esta justicia se a manifestado en Jesucristo (V. 22). La ley como norma de vida exterior no tiene en el plan divino la función de borrar el pecado, sino la de manifestarlo a la conciencia del hombre pecador. La gloria, en sentido bíblico, presencia de Dios que se comunica al hombre de modo cada vez más íntimo, el bien más excelente de los tiempos mesiánicos (v. 23). Dios había rescatado a Israel de Egipto y hacer de él un pueblo que fuera posesión suya. Al anunciar la redención del cautiverio de Babilonia, los profetas habían dejado entrever una liberación más profunda y más universal, mediante el perdón de los pecados. Este redención mesiánica se a cumplido en Cristo. Dios Padre, o el mismo Cristo, han liberado al nuevo Israel de la servidumbre de la Ley y del pecado apropiándoselo, comprándolo. El precio de este rescate a sido la sangre de Cristo (notas de la Biblia de Jerusalén). Pablo encontró a Jesús resucitado en el camino de Damasco. Este suceso no siguió la lógica y obligación de sus buenas acciones. Entonces él descubrió que todos, tanto quienes tiene la suerte de escuchar la ley de Moisés, como quienes la ignoran, tienen necesidad de ser salvados. Lo son por la sola gracia de Dios en virtud de la redención realizada en Cristo.

EL EVANGELIO Mateo 7,21-27 El texto de hoy concluye el primer gran discurso de Jesús en el evangelio de Mateo: el Sermón de la montaña. Las palabras del Evangelio: "... todo aquel que escucha mis palabras (o no las escucha) hacen referencia al conjunto de este discurso. En el ev "- expresión que pone el acento sobre la fidelidad del cristiano a la misa del domingo-es en cierto modo un sin sentido y el contrario de lo que el Señor nos pide hoy:" No todo el que me dice: "Señor , Señor ", entrará en el reino de los cielos, sino el que hace la voluntad de mi Padre del cielo. Escuchar las palabras de Jesús y hacer, desborda la práctica de los sacramentos y se aplica a toda nuestra existencia cotidiana. Se trata de "practicar" todos los días, todos los días: "Aquel que escucha mis palabras sin ponerlas en práctica es un necio! "Para ilustrar este componente esencial de la fe, Jesús cuenta una parábola que, como en toda literatura de sapiencial, opone un hombre previsor y un hombre necio (como las chicas que esperaban el esposo) que sufren una tormenta término, que en la Biblia, va asociado a la revelación de Dios y su juicio. Aquel que se sabe sostenerse en su Señor, acordándose de sus palabras, no teme la tormenta y será salvado.


DIUMENGE 9 DURANT L’ANY INTRODUCCIÓ A AQUEST DIUMENGE Viure la seva fe, no és solament parlar, és també fer, actuar, Jesús ho afirma de manera vigorosa a l’Evangeli. Però l’autor del llibre del Deuteronomi (1ª lectura) ja havia remarcat que, si la fe demanava el lliure adhesió de l’home, ella calia que posàs eleccions clares : la benedicció o la maledicció, la vida o la mort, mitjançant la pràctica dels manaments. Però Pau ens posa en guàrdia (2ª lectura) : no creguem massa ràpidament que basta de fer (els nostres actes) per a ser justs. La salvació és en primer lloc un do de Déu.

LA TAULA DE LA PARAULA PRIMERA LECTURA APROFUNDIR AQUEST TEXT • Deuteronomi 11,18.26-28 El cor d’aquest passatge del final del llibre del Deuteronomi està clarament en aquests mots : »Mirau, avui us propòs d'escollir entre la benedicció i la maledicció: la benedicció, si obeïu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que avui us dono; Dit d’una altra manera, després d’haver donat totes les lleis que són enteses com a lleis de llibertat, que impedeixen de retornar a la vida d’Egipte, és a dir, , Déu, per mitjà de Moisès, invita clarament a fer una tria, una elecció : entre la benedicció o la maledicció, entre la felicitat o la desgracia, entre la vida i la mort. Dit d’altra manera, l’elecció entre la fidelitat al Senyor (que es tradueix per l’obediència als seus manaments) acompanyada de la benedicció, o bé la infidelitat que esdevé una maledicció. El vocabulari emprat no és massa el nostre: nosaltres no parlam de maledicció; les paraules “decrets i manaments” no estan gens a la moda, però comprenem molt bé que la Llei de Déu tal com s’expressa a la Bíblia és una llei de veritat i de llibertat, una llei que formalitza l’elecció absoluta de la vida, que organitza el respecte a l’altre, la protecció dels dèbils i finalment la felicitat o la salvació de la Llei en la Bíblia, significa primer el camí, una bona orientació de vida per a realitzar la voluntat de Déu, més que “Llei” en sentit jurídic del terme. Observar els manaments i els decrets de Déu, és entrar en la justícia de Déu, és complir el projecte de Déu. És a partir d’aquest clau de lectura que els teòlegs i els profetes del poble d’Israel analitzaran tota la història del poble, i especialment el drama de l’exili a Babilònia.

Salm 30 Perquè confiar en Déu? Perquès un penyal, una casa fortificada, una roca; ell guia i condueix aquell que es dia d’ell; és així que es manifesta “l’honor del seu nom”. Així, el creient, encara que travessi dificultats, no a de tenir por de res. Ek Senyor no es pot negar a si mateix. Però el salmista no s’acontenta en afirmar aquesta confiança. Ell dirà a tots els creients: sigueu forts, tingueu coratge... tots els qui esperau en el Senyor. El salmista apareix com aquell que a fet la bona elecció: la de la fidelitat al Senyor, el de la benedicció. I voldria que els creients facin la mateixa experiència.


SEGONA LECTURA APROFUNDIR EL TEXT Romans 3, 21... 28 Pablo se halla en Corinto (invierno del 57-58), y a punto de partir para Jerusalén de donde espera ir a Roma y de allí a España (Rm 15, 22-32). Pero no a fundado él la Iglesia de Roma, respecto de la cual se halla medianamente informado, quizá por hombres como Aquila; las pocas alusiones de su epístola únimcamente dejan entrever una comunidad en la que los convertidos del Judaísmo y de la genitlidad están expuestos a despreciarse mutuamente. Por eso cree conveniente, para preparar su venida, enviar con la diaconisa Febe (Rm 16, 1), una carta en qué expone su solución del problema del Judaísmo – Cristianismo, tal como lo acaba de madurar bajo los impactos de la crisis gálata. Por ello toma, de nuevo las ideas de Galatas, pero de una manera más ordenada y matizada. Si Gálatas representa un grito salido del corazón, donde la apología personal se yuxtapone a la argumentación doctrinal, y a las vehementes advertencias, Romanos ofrece una exposición ininterrumpida en que algunas grandes secciones se entrelazan armoniosamente por medio de temas que se anuncian anticipadamente para luego ser desarrollados. (Introducción a las cartas de san Pablo, Biblia de Jerusalén). En el fragment que llegim avui entra dins d el’apartat de la justicia de Déu i la fe. Según el salmo 143, el ombre no podrá ser absuelo si Dios le juzga según sus obras; por eso, se apela a otro principio de justificación, la “fiedlidad” de Dios a las promesas de salvación hechas a su pueblo, es decir, su justicia. Pablo va a declarar precisamente que esta justicia se a manifestado en Jesucristo (V. 22). La ley como norma de vida exterior no tiene en el plan divino la función de borrar el pecado, sino la de manifestarlo a la conciencia del hombre pecador. La gloria, en sentido bíblico, presencia de Dios que se comunica al hombre de modo cada vez más íntimo, el bien más excelente de los tiempos mesiánicos (v. 23). Dios había rescatado a Israel de Egipto y hacer de él un pueblo que fuera posesión suya. Al anunciar la redención del cautiverio de Babilonia, los profetas habían dejado entrever una liberación más profunda y más universal, mediante el perdón de los pecados. Este redención mesiánica se a cumplido en Cristo. Dios Padre, o el mismo Cristo, han liberado al nuevo Israel de la servidumbre de la Ley y del pecado apropiándoselo, comprándolo. El precio de este rescate a sido la sangre de Cristo (notas de la Biblia de Jerusalén). Pau trobà Jesús el Ressuscitat pel camí de Damasc. Aquest esdeveniment no a seguit la lògica i obligada de les seves bones accions! Ell descobrí llavors que tots,, tan els qui tenen la sort d’escoltar la llei de Moisès com aquells que l’ignoren, tenen necessitat de ser salvats. O són per la sola gràcia de Déu “en virtut de la redempció acomperta en el Crist”.

Mateu 7,21-27 El text d’avui conclou el primer gran discurs de Jesús a l’evangeli de Mateu: el Sermó de la muntanya. Les paraules de l’Evangeli : “ … tot aquell que escolta les meves paraules (o no les escolta) fan referència al conjunt d’aquest discurs. A l’ev”- expressió que posa l’accent sobre la fidelitat del cristià a la missa del diumenge- és en certa anera un sense sentit i el contrari del que el Senyor ens demana avui: »No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. Éscoltar les paraules de Jesús i fer, desborda la pràctica dels sagraments i s’aplica a tota la nostra existència quotidiana. Es tracta de “practicar” cada dia, tots els dies: “ Aquell que escolta les meves paraules sense posar-les en pràctica és un sense seny! ” Per il·lustrar aquest component essencial de la fe, Jesús conta una paràbola que, com en tota literatura de sapiencial, oposa un home previsor i un home sense seny (com les al·lotes que esperaven l’espòs) que pateixen una tempesta terme, que a la Bíblia, va associat a la revelació de Déu i el seu judici. Aquell que es sap sostenir-se en el seu Senyor, recordant-se de les seves paraules, no tem la tempesta i serà salvat.

FULL DOMINICAL DE LA DIÒCESI DE MENORCA  

la Diòcesi de Menorca informa de les activitats

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you