El teatre es desperta. MEMORIA Plàudite Teatre i LaCol by Plàudite Teatre. Espai d'Arts Escèniques

1. Memòria arquitectònica 1.1. L’Escola Cavall Bernat. Orígen i evolució. 1.2. El teatre de l’escola. Estat actual i diagnosi 1.3. El teatre del futur. Propostes de millora ANNEX TÈCNIC (document complementari)

1. Memòria arquitectònica 1.1. L’Escola L’EscolaCavall CavallBernat. Bernat. Orígen ii evolució. Orígen evolució. -

Descripció de Descripció del’edifici l’edifici

Orígen i construcció

Evolució històrica

Descripció de l’edifici: els 3 cosses actuals L’edifici està format actualment per dues parts clarament diferenciades: el cos principal original de l’any 1948 (nº 1 a la imatge següent), i una ampliació posterior afegida a la façana posterior del cos principal l’any 1973 (nº 2 a la imatge següent). També existeix un petit cos edificat de planta baixa que té funció de vestuaris ubicat a la part posterior de la pista poliesportiva, al líimit oest de la parcel·la (nº 3 a la imatge següent).

1. Memòria arquitectònica 1.1. L’Escola L’EscolaCavall CavallBernat. Bernat. Orígen ii evolució. Orígen evolució. -

Descripció de Descripció del’edifici l’edifici

Orígen i construcció

Evolució històrica

Descripció de l’edifici: autor misteriós El teatre que és objecte d’aquest projecte està situat a l’edifici principal, construcció original de tot el conjunt de l’escola, i peça en la qual aprofundirem en la seva descripció. Abans de res, però, cal dir que fins al moment es desconeix l’autor d’aquest edifici original, ja que no se n’ha trobat informació al respecte ni a l’Arxiu Contemporani de Barcelona, ni a l’Arxiu de TMB (antic propietari de l’edifici), ni a l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Hi ha algunes pistes que apunten a la figura de Joan Bergós com a possible autor del projecte, però no s’ha trobat cap document que ho confirmi. Per la informació que es diposa, se sap que s’hi inicià l’activitat educativa el curs l’octubre del 1948 i, per tant, es dedueix que la seva construcció es duria a terme durant els anys 1947 i 1948.

1. Memòria arquitectònica 1.1. L’Escola L’EscolaCavall CavallBernat. Bernat. Orígen ii evolució. Orígen evolució. -

Descripció de Descripció del’edifici l’edifici

Orígen i construcció

Evolució històrica

Descripció de l’edifici: forma i proporcions Aquest edifici és un peça rectangular de 35x15m, de dues plantes d’altura, coronada amb una coberta inclinada a dues aigües amb el carener en el sentit llarg de la peça. D’aquesta manera, l’edifici genera 2 tipus de façanes molt diferenciades: les façanes principal i posterior, que són d’una proporció més quadrada de 15x10m, coronades per un frontó triangular; i les façanes laterals, de forma rectangular amb una proporció molt horitzontal de 35x10m.

1. Memòria arquitectònica 1.1. L’Escola L’EscolaCavall CavallBernat. Bernat. Orígen ii evolució. Orígen evolució. -

Descripció de Descripció del’edifici l’edifici

Orígen i construcció

Evolució històrica

Descripció de l’edifici: el programa L’edifici s’organitza en dues plantes molt diferenciades. La planta baixa acull les aules, despatxos i serveis propis de l’activitat de l’escola, estructurats al voltant d’un gran passadís central que permet accedir als diferents espais a banda i banda. En canvi, a la planta primera hi trobem ubicat un gran espai teatral que és l’objecte d’aquest projecte. A aquest gran teatre s’hi accedeix des d’un vestíbul que connecta amb la planta baixa mitjançant una escala de caràcter noble. L’espai teatral consta d’una gran platea (actualment sense cadires), un escenari, uns camerinos (ubicats sota l’escenari) i una sala tècnica (ubicada sobre el vestíbul).

1. Memòria arquitectònica 1.1. L’Escola L’EscolaCavall CavallBernat. Bernat. Orígen ii evolució. Orígen evolució. -

Descripció de Descripció del’edifici l’edifici

Orígen i construcció

Evolució històrica

Descripció de l’edifici: estil i composició L’edifici, d’estil Noucentista tardà, està construït amb obra de fàbrica i això es reflecteix a les façanes compositivament. Les façanes laterals estan compostes per unes pilastres ceràmiqus de baix relleu marcant les crugies estructurals de l’edifici, que divideixen la façana en 5 mòduls iguals. A les façanes principal i posterior també apareixen aquestes pilastres de baix relleu que divideixen la façana en 3 mòduls verticals, 2 de laterals més estrets que el mòdul central. L’edifici consta d’un sòcol i un fris superior també d’obra de fàbrica, que emmarquen, juntament amb les columnes, els panys de façana opacs encalats de color blanc. Les obertures també queden emmarcades per contorns ceràmics amb baix relleu tot remarcant-ne la presència i generant una linealitat horitzontal que contrasta amb les pilastres verticals. De la mateixa manera, el frontó queda totalment emmarcat per un contorn amb relleu d’obra de fàbrica que delimita una zona triangular central encalada. La coberta és a dues aigües i està acabada amb teula ceràmica.

1. Memòria arquitectònica 1.1. L’Escola L’EscolaCavall CavallBernat. Bernat. Orígen ii evolució. Orígen evolució. -

Descripció de Descripció del’edifici l’edifici

Orígen i construcció

Evolució històrica

Descripció de l’edifici: elements singulars Com a elements singulars cal destacar el porxo de l’accés principal, format per 2 pilars ceràmics que s’avancen del pla de façana i que sostenen el forjat unidireccional que conforma el mateix porxo. Aquest porxo desenvolupa una doble funció: d’una banda, fa d’aixopluc i protecció de l’accés principal i de l’altra permet generar una petita terrassa exterior connectada amb el vestíbul del teatre ubicat a planta primera. Cal destacar que en l’entrebigat del forjat del porxo format de revoltó ceràmic manual, hi trobem unes peces ceràmiques esmeltades amb motius heràldics. Aquestes peces també es repeteixen a la cara inferior dels ràfegs de la coberta.

1. Memòria arquitectònica 1.1. L’Escola L’EscolaCavall CavallBernat. Bernat. Orígen ii evolució. Orígen evolució. -

Descripció de l’edifici

Orígen ii construcció Orígen construcció

Evolució històrica

Orígen i construcció: emplaçament definitiu L’origen de l’edifici que actualment acull l’Escola Cavall Bernat està vinculat directament a l’empresa Metro Transversal. El 1945 l’empresa crea una escola per a fills d’empleats, ubicada de forma provisional al número 42 del carrer Jocs Florals. És l’origen de les «Escoles Comercials Montserrat». La ubicació provisional de seguida es queda petita i l’empresa decideix construir un nou edifici definitiu als terrenys del número 113 del carrer Badal.

1. Memòria arquitectònica 1.1. L’Escola L’EscolaCavall CavallBernat. Bernat. Orígen ii evolució. Orígen evolució. -

Descripció de l’edifici

Orígen ii construcció Orígen construcció

Evolució històrica

Orígen i construcció: planta baixa Com s’ha comentat en l’apartat anterior, la construcció de l’edifici principal i original de l’escola es realitza mitjançant el sistema constructiu d’obra de fàbrica. Així doncs, la planta baixa està formada per una estructura de murs ceràmics de càrrega formant les 5 crugies estructurals anteriorment mencionades. La construcció avança ràpidament i de seguida la planta baixa, que acollirà les aules de l’escola, va prenent forma.

1. Memòria arquitectònica 1.1. L’Escola L’EscolaCavall CavallBernat. Bernat. Orígen ii evolució. Orígen evolució. -

Descripció de l’edifici

Orígen ii construcció Orígen construcció

Evolució històrica

Orígen i construcció: planta primera Per cobrir la planta baixa, s’opta per un forjat unidireccional de biguetes metàl·liques recolzades sobre els murs ceràmics de càrrega i un entrebigat format de revoltó cèramic manual. A continuació del forjat, s’aixequen ràpidament els murs perimetrals de la planta primera. Com s’ha comentat en l’apartat anterior, la planta primera no acull aules sinó que s’hi ubica un espai teatral que apart de donar servei a l’escola, acull tota l’activitat duta a terme per tota la comunitat que girava al voltant de l’empresa Metro Transversal.

1. Memòria arquitectònica 1.1. L’Escola L’EscolaCavall CavallBernat. Bernat. Orígen ii evolució. Orígen evolució. -

Descripció de l’edifici

Orígen ii construcció Orígen construcció

Evolució històrica

Orígen i construcció: un espai teatral singular Així doncs, constructivament, per aconseguir les dimensions lliures que requereix un espai teatral, s’obta per executar una estructura d’arcs catenaris d’obra de fàbrica que es recolzen directament a les dues façanes laterals de l’edifici tot conformant un gran espai diàfan espectacular i de gran bellesa, de clara influència modernista-gaudiniana. Els arcs es construeixen amb l’ajuda de cintres que són les estrucctures provisionals de fusta que sostenen l’arc mentre aquest s’està aixecant. Sobre aquests arcs es col·loquen un conjunt de pilarets que acaben de generar el pendent de la coberta, formada per biguetes metàl·liques.

1. Memòria arquitectònica 1.1. L’Escola L’EscolaCavall CavallBernat. Bernat. Orígen ii evolució. Orígen evolució. -

Descripció de l’edifici

Orígen ii construcció Orígen construcció

Evolució històrica

Orígen i construcció: un espai teatral singular I, així, el diumenge 3 d’octubre de 1948 (curs escolar 1948/49) s’inaugura un nou i esplèndid edifici on s’instal·laran definitivament les anomenades «Escoles Comercials Montserrat», al número 113-119 del carrer Badal. Aquest edifici és el que actualment acull l’Escola Cavall Bernat.

1. Memòria arquitectònica 1.1. L’Escola L’EscolaCavall CavallBernat. Bernat. Orígen ii evolució. Orígen evolució. -

Descripció de l’edifici

Orígen i construcció

Evolució històrica Evolució històrica

Evolució històrica: primer ampliació Aquest edifici ha sofert diferents modificacions al llarg del temps principalment per dues raons: d’una banda, per anar-se adaptant al creixement de l’activitat de l’escola, i de l’altra, per adequar-se al creixement urbanístic de la ciutat i les seves infraestructures. La primera ampliació de l’edifici, que es fa necessària pel gran creixement del nombre d’alumnes de l’escola, es comença a gestionar l’any 1954 i aquesta és finalment autoritzada el 1956. Però no és fins a l’any 1961 que es comença a construir un nou cos d’edifici ubicat dins de la mateixa parcel·la en la seva façana amb el carrer de Badal.

1. Memòria arquitectònica 1.1. L’Escola L’EscolaCavall CavallBernat. Bernat. Orígen ii evolució. Orígen evolució. -

Descripció de l’edifici

Orígen i construcció

Evolució històrica Evolució històrica

Evolució històrica: primer ampliació L’edifici comença a acollir activitat amb l’inici del curs escolar 1963/1964. Aquest, d’estil modern, consta de planta soterrani, planta baixa i planta primera i acull 6 noves aules per l’escola i un local social per a tota la comunitat de l’empresa Metro Transversal. Aquest nou edifici queda connectat amb l’edifici original mitjançant una passarel·la en planta primera que permet accedir directament des del local social fins al teatre sense necessitat de passar pels espais d’ús escolar. No obstant això, aquest edifici té una vida útil molt breu ja que l’any 1969 el pla urbanístic de Barcelona converteix el carrer Badal en un cinturó viari principal (actual Ronda del Mig) ampliant la seva amplada de 30m a 50m, afectant en conseqüència aquest nou edifici de forma completa i l’edifici original de forma parcial. Tot i això, no és fins als anys 80 que no es concreta l’enderroc d’aquest edifici a causa dels endarreriments en l’execució del nou pla urbanístic, de gran complexitat. Mentrestant, se segueix fent ús de l’edifici a precari.

1. Memòria arquitectònica 1.1. L’Escola L’EscolaCavall CavallBernat. Bernat. Orígen ii evolució. Orígen evolució. -

Descripció de l’edifici

Orígen i construcció

Evolució històrica Evolució històrica

Evolució històrica: segona ampliació Així doncs, l’escola inicia el 1971 la construcció d’una segona ampliació, aquesta vegada ubicada a la zona posterior de la parcel·la, enganxant completament el nou cos edificat a la façana posterior de l’edifici original. Aquesta segona ampliació, d’estil també modern, consta de planta baixa i planta primera i acull un menjador, una cuina, 8 noves aules i una petita biblioteca, tot ell per a ús escolar. Aquest nou edifici queda connectat directament amb l’edifici original mitjançant unes escales interiors, ja que els nivells de les plantes de la nova ampliació no coincideixen amb els nivells de l’edifici original. Aquesta segona ampliació comença a acollir activitat amb l’inici del curs escolar 1972/1973.

1. Memòria arquitectònica 1.1. L’Escola L’EscolaCavall CavallBernat. Bernat. Orígen ii evolució. Orígen evolució. -

Descripció de l’edifici

Orígen i construcció

Evolució històrica Evolució històrica

Evolució històrica: últimes modificacions L'any 1985 l'empresa del metro cedeix els edificis i els terrenys a l'Ajuntament de Barcelona i el curs 1985-86 l'escola es converteix en escola pública i deixa de dir-se «Escoles Comercials Montserrat» per passar a ser l’escola «Cavall Bernat», en honor al cim del massís de Montserrat . Finalment, el curs 2014-15, després de molts mesos de negociacions, l'Ajuntament de Barcelona i la Citroen acorden cedir una part dels terrenys de l'empresa per fer l'ampliació del pati de l'escola. Aquest mateix curs comencen també les darreres obres de la Rambla de Badal a l'alçada de l'escola. L'ampliació d'aquest tram fa que desaparegui l'antiga tanca que queda substituïda per l’actual tanca verda.

1. Memòria arquitectònica 1.1. L’Escola Cavall Bernat. Orígen i evolució. 1.2. - El teatre Descripció de l’escola. de l’edifici Estat actual i diagnosi Orígen i construcció Descripció del teatre i Evolució les seveshistòrica parts -

Diagnosi de deficiències en compliment de normativa actual

Descripció del teatre i les seves parts: accés i vestíbul El teatre de l’Escola Cavall Bernat actualment té un únic accés que és compartit amb l’accés de la mateixa escola. Així doncs, l’accés al teatre s’efectua primerament a través del porxo d’accés a l’escola, ubicat a la façana principal, des del qual s’accedeix a un vestíbul distribuidor on trobem l’escala de caràcter noble que permet accedir a planta primera.

Diagnosi de deficiències en compliment de normativa actual

Descripció del teatre i les seves parts: accés i vestíbul Una vegada s’arriba a planta primera, trobem un segon vestíbul que ja dona accés al mateix teatre a través de 4 esglaons, ja que el teatre es troba 65cm per sobre del nivell d’aquest vestíbul. Des d’aquest segons vestíbul, s’accedeix a un petit nucli de lavabos, a la terrassa exterior que genera el porxo d’accés i a una escala de servei que permet accedir a la sala tècnica de projeccions ubicada sobre el mateix vestíbul. El conjunt del vestíbul, amb les seves motllures al sostre i l’escala de caràcter noble, esdevé un element de gran valor arquitectònic i espaial.

Diagnosi de deficiències en compliment de normativa actual

Descripció del teatre i les seves parts: platea Una vegada s’accedeix a la sala trobem l’espai més singular de tot l’edifici, que el converteix en una peça arquitectònica d’alt valor. Una platea de grans dimensions amb la particularitat que la seva estructura vertical està formada per arcs catenaris que li otorguen una secció única i molt singular. El terra és inclinat tot descendint en direcció a l’escenari, ubicat al fons. Aquesta platea ocupa tota l’amplada de l’edifici de manera que hi trobem obertures de façana en les seves parets laterals.

Diagnosi de deficiències en compliment de normativa actual

Descripció del teatre i les seves parts: escenari L’escenari de la sala està 1,5 m per sobre del nivell de la platea a la zona contignua a l’escenari. S’hi accedeix per dues escales ubicades als laterals, tocant a les façanes que desemboquen al prosceni que té una forma sinuosa. L’escenari queda emmarcat per un dels arcs catenaris però a més compta amb boca d’escenari més petita i de forma semi circular. A banda i banda de la boca d’escenari trobem dues petites portes que permeten accedir a darrera els bastidors sense haver de creuar el teló.

Diagnosi de deficiències en compliment de normativa actual

Descripció del teatre i les seves parts: escenari A l’interior de l’escenari trobem un sistema de passeres de fustes laterals i posterior que permeten circular i accedir a l’equipament tècnic de l’escena, accionar les cordes de les tramoies i les barres.

Diagnosi de deficiències en compliment de normativa actual

Descripció del teatre i les seves parts: pinta i barres Al sostre de l’escenari trobem un element que té molt valor històric ja que es conserva en molt bon estat una pinta de fusta, molt singular avui en dia. Per sota de la pinta pengen únicament 3 barres, que actualment només sostenen cortinatges.

Diagnosi de deficiències en compliment de normativa actual

Descripció del teatre i les seves parts: cortinatges-cambra negra Acualment l’escenari està força mancat de cortinatges per tal de poder aconseguir una cambra negra. Consta de teló de boca, que és corredís, teló de fons, bambolinó, i una sola cameta a cada banda. Per tant, mancarien més cametes i les bambalines per poder fer la cambra negra.

Diagnosi de deficiències en compliment de normativa actual

Descripció del teatre i les seves parts: fossar d’escenari-camerinos Sota l’escenari trobem un pis de poca altura que funciona com a fossar d’escenari que, juntament amb els escotillons, permet que apareguin o desapareguin objectes o persones de l’escena. Concretament, en aquest escenari trobem 3 escotillons dins de l’escena i 2 més darrere les cametes, un a cada banda de l’escenari. En aquest pis sota l’escenari també trobem espais complementaris com ara camerinos o magatzems.

Diagnosi de deficiències en compliment de normativa actual

Descripció del teatre i les seves parts: sala tècnica A l’extrem oposat a l’escenari, sobre el vestíbul d’accés hi trobem la sala tècnica, a la qual s’accedeix per una petita escala que arrenca del mateix vestíbul. En aquesta sala encara hi podem trobar una antiga màquina de cinema amb la qual es projectaven pel·lícules al teatre.

Diagnosi de deficiències en compliment de normativa actual

Estudi de les deficiències en el compliment de la normativa actual L’adequació de l’espai del teatre per al compliment de la normativa actual per a ús docent o de pública concurrència és viable, però s’haurien de realitzar les actuacions següents: Protecció contra incendis: - Caldria incrementar l’equipament d’extinció d’incendis: extintors, BIES, etc. Accessibilitat: - Caldria resoldre l’accessibilitat, a la zona de platea i de l’escenari. S’hauria de fer un nou accés mitjançant rampes o instal·lar un ascensor. Serveis: - Caldria augmentar el nombre de serveis: per l’aforament de la sala hauria de tenir 2 lavabos i 6 cabines, 1 d’elles accessible com a mínim. Instal·lacions: - Caldria refer tota la instal·lació elèctrica del teatre per adequar-la a la normativa i obtenir el butlletí elèctric per a pública concurrència. - Caldria realitzar instal·lació d’enllumenat d’emergència. - Caldria realitzar instal·lació de renovació d’aire general i per a les cambres higièniques. Acústica: - Caldria substituir totes les fusteries existents per a complir amb els requisits d'estanqueïtat i aïllament acústic.

1. Memòria arquitectònica 1.1. L’Escola Cavall Bernat. Orígen i evolució. 1.2. - El teatre Descripció de l’escola. de l’edifici Estat actual i diagnosi Orígen i construcció 1.3. El teatre del futur. Evolució històrica Propostes de millora

Propostes de millora: planta baixa

Propostes de millora: planta primera

Propostes de millora: planta altell

2. Memòria del procés teatral comunitari 2.1. Despertar del Teatre a la comunitat 2.2. Escola Cavall Bernat 2.3. Escola Seat 2.4. Escola Provençana 2.5. Trobada al Teatre ANNEX TEATRAL (document complementari)

2. Memòria del procés teatral comunitari 2.1. Despertar del Teatre a la comunitat -

Xarxa comunitària

El Teatre com a epicentre L’objectiu general del projecte BECA PREMI BARCELONA és reflexionar sobre com es pot despertar el teatre a una comunitat i quin paper juga al territori. A partir d’un espai físic existent, el teatre de l’escola pública Cavall Bernat, reflexionarem sobre com un teatre pot ser l’epicentre transformador d’un entorn. Per dur a terme aquesta memòria escènica comptem amb la pròpia eina del teatre, entès com a mitjà d’expressió i de creació. A través del Teatre ens endinsem en la memòria històrica, arquitectònica i comunitària d’aquest espai singular i de les persones que el van habitar al llarg del temps.

2. Memòria del procés teatral comunitari 2.1. Despertar del Teatre a la comunitat -

Xarxa comunitària

Xarxa comunitària Hi participen: l’alumnat de 5è i 6è de l’Escola Cavall Bernat, l’alumnat de 4t A i 4t B de l’Escola Seat, l’alumnat de 5è de l’Escola Provençana, i tots els seus professorats i claustres de referència; persones grans vinculades als Centres d’Atenció Primària Roger i Alhambra. Equip de Plàudite Teatre. Espai d’Arts Escèniques: Professorat: Monica Barrio, Diego Fornell i Jazmin Olave Directora artística: Eugenia Delgado Mata Documentació, Comunicació, Vídeo i Fotografia: Maribel Pozo Ruiz Coordinació: Laura Blanch Bigues Amb la col·laboració de Vicenç Elipe Equip de LaCol Arquitectura Cooperativa: Núria Vila i Jordi Miró Amb la col·laboració de Marie-Monique Schaper de l’Aarhus University, Dinamarca amb la metodologia del co-disseny i co-creació. Agraïments: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, Arxiu de TMB i Arxiu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Amb el suport del ICUB Premi Beca Barcelona Ajuntament de Barcelona

2. Memòria del procés teatral comunitari 2.1. Despertar del Teatre a la comunitat 2.2. Escola Cavall Bernat -

Arquitectura

Oficis del teatre

Valors que promou

El Teatre a l’escola Cavall Bernat Hi participen: alumnat de 5è i 6è, persones grans vinculades al CAP Roger, professorat de Plàudite Teatre, LaCol Arquitectura Cooperativa, i un voluntari de Plàudite Teatre. La idea és conèixer el teatre amb profunditat. Ho hem fet a través de tres pilars: l'arquitectura de la sala, els oficis que s'hi desenvolupen i els valors que promou. L'Arquitectura de la sala la descobrim a través d’una activitat interactiva ideada per l’arquitecta i escenògrafa Núria Vila (LaCol). Descobrim els secrets del teatre, els noms dels diferents components i ubiquem els oficis en el seu espai. Ara el teatre els hi resulta molt més familiar i menys aliè, fins i tot al professorat de l’escola.

2. Memòria del procés teatral comunitari 2.1. Despertar del Teatre a la comunitat 2.2. Escola Cavall Bernat -

Arquitectura

Oficis del teatre

Valors que promou

El Teatre a l’escola Cavall Bernat L’alumnat va investigar els oficis del teatre. Ens va sobtar el desconeixement que tenien de l'arquitectura del teatre i sobretot dels rols que s'hi desenvolupen, tenint aquesta sala tan especial a la mateixa escola. La sessió amb l’arquitecta-escenògrafa va ser del tot reveladora. Seria interessant continuar amb la recerca sobre el teatre dins l’alumnat de l’escola i fins i tot del professorat; conèixer més la seva història i continuar explorant l'efecte que té en una comunitat.

2. Memòria del procés teatral comunitari 2.1. Despertar del Teatre a la comunitat 2.2. Escola Cavall Bernat -

Arquitectura

Oficis del teatre

Valors que promou

El Teatre a l’escola Cavall Bernat Els valors els hem anat treballant a les classes que hem desenvolupat dins el teatre. Hem tingut la voluntat d'habitar l'espai i carregar-lo de memòries, d'emocions i de coneixement a través de l'experiència. Viure el teatre és la millor manera de posar-lo en valor. El metateatre, la co-creació i l’acció comunitària que empodera, cohesiona socialment i redueix la segregació al territori.

2. Memòria del procés teatral comunitari 2.1. Despertar del Teatre a la comunitat 2.2. Escola Cavall Bernat 2.3. Escola Seat -

Necessitats comunitàries

Oficis al barri

Necessitats comunitàries Amb els grups de l’escola pública SEAT hem explorat quins serveis necessita una comunitat per fer d'un territori casa seva, quines necessitats requereix una comunitat per una bona convivència i benestar. Hem pres com a punt de partida la mateixa creació de l'escola, ja que va ser construïda perquè hi anessin els fills dels treballadors de la Fàbrica SEAT (Sociedad Española de Automóviles de Turismo), una empresa de automóviles española ubicada al barri que nace del Instituto Nacional de Industria (INI).

2. Memòria del procés teatral comunitari 2.1. Despertar del Teatre a la comunitat 2.2. Escola Cavall Bernat 2.3. Escola Seat -

Necessitats comunitàries

Oficis al barri

Oficis al barri Van fer una recerca dels oficis que es desenvolupaven al barri a l’època de la construcció de la fàbrica SEAT (1950) i de la seva escola (1956). També han explorat quins comerços de l’època encara són vigents. A l’hora de treballar han estat molt motivats però la retentiva no ha estat fàcil. D’una setmana a l’altra sovint oblidàvem el que havíem treballat, així que la nostra tasca s’ha centrat en la repetició, primordial en el teatre. Han anat apropiant-se cada cop més del seu cos, i han après com la fisicalitat pot ser-ho tot en el fet teatral. Si tenim un teatre al barri, podríem treballar en alguna professió escènica?

2. Memòria del procés teatral comunitari 2.1. Despertar del Teatre a la comunitat 2.2. Escola Cavall Bernat 2.3. Escola Seat -

Necessitats comunitàries

Oficis al barri

Oficis al barri A la trobada que vam fer amb la resta de grups van sentir l’entusiasme de compartir tot el que havien estat treballant al llar de les diferents sessions, i fins i tot va participar el seu professorat! L’emoció d’actuar davant del públic fa créixer l’autoestima, l’empoderament i la cohesió del grup. Van entendre que tots els oficis són sempre una aportació necessària a la comunitat.

2. Memòria del procés teatral comunitari 2.1. Despertar del Teatre a la comunitat 2.2. Escola Cavall Bernat 2.3. Escola Seat 2.4. Escola Provençana -

Evolució del territori

El ferrocarril / Metro

Evolució del territori Amb el grup de l’escola Provençana hem explorat com ha evolucionat el territori i la comunicació abans i després de l'aparició del ferrocarril i del Metro. Hem utilitzat com inspiració i font d'informació fotografies del llibre “l'Abans, l'Hospitalet de Llobregat” que ens ha permès imaginar com era la vida quotidiana de la comunitat que habitava aquest mateix territori i posar-nos una mica en la seva pell.

2. Memòria del procés teatral comunitari 2.1. Despertar del Teatre a la comunitat 2.2. Escola Cavall Bernat

Evolució del territori Ho hem fet a través de la creació col·lectiva i en grups reduïts, posant èmfasi i interès en l'exploració física d'aquestes temàtiques. Vam traslladar la informació del cap al cos, sent molt més efectiva i profunda l’assimilació. Van descobrir com les vies del tren condicionen i modifiquen el territori i com els ponts generen sinèrgies entre el veïnatge. Han descobert una escola a l’altre costat de la Riera Blanca.

2.3. Escola Seat 2.4. Escola Provençana -

Evolució del territori

El ferrocarril / Metro

Antiga estació Bordeta amb l’escola del teatre al fons

2. Memòria del procés teatral comunitari 2.1. Despertar del Teatre a la comunitat 2.2. Escola Cavall Bernat 2.3. Escola Seat 2.4. Escola Provençana -

Evolució del territori

El ferrocarril / Metro

El Ferrocarril Metropolitano També van descobrir com ha influït en la vida de la comunitat tenir una millor comunicació i connexió amb Barcelona. I com les vies marquen i condicionen el paisatge i la vida quotidiana. Hem descobert que gràcies al ferrocarril vam unificar els horaris al territori. També que la patrona dels ferroviaris és la verge de Montserrat i que per això és present a dalt del Teatre de Cavall Bernat.

2. Memòria del procés teatral comunitari 2.1. Despertar del Teatre a la comunitat 2.2. Escola Cavall Bernat 2.3. Escola Seat 2.4. Escola Provençana -

Evolució del territori

El ferrocarril / Metro

El Ferrocarril Metropolitano Transversal El grup va incloure i acollir a les persones grans del CAP Alhambra amb entusiasme, i van escoltar de primera mà la informació que els hi oferien. El contacte amb el teatre que ha tingut aquest grup ha estat molt positiu i els va fer molta il·lusió mostrar el que havien estat treballant.

2. Memòria del procés teatral comunitari 2.1. Despertar del Teatre a la comunitat 2.2. Escola Cavall Bernat 2.3. Escola Seat 2.4. Escola Provençana -

Evolució del territori

El ferrocarril / Metro

2.5. Trobada al Teatre

Trobada al Teatre Tots els grups van actuar amb entusiasme a l’escenari de l’escola Cavall Bernat.

3. Presentació del Teatre a stakeholders (interessades) 3.1. Presentació al Districte de Sants-Montjuïc 3.2. Presentació al Consorci d’Educació de Barcelona 3.3. Presentació al TMB 3.4. Presentació al ICEC 3.5. Presentació a Cultura L’H

3. Presentació del Teatre a stakeholders (interessades) 3.1. Presentació al Districte de Sants-Montjuïc -

Toma de contacte 2019

Presentació de l’estudi tècnic-arquitectònic i del projecte socialcomunitari

Presentació al Districte de Sants-Montjuïc El 2019 vam tenir una reunió amb la Regidora de Sants (Laura Pérez Castaño) i el seu assessor (Joan Sanroma Baulo). A la reunió ens vam dir que el projecte que l'estàvem presentant necessitava d'un recorregut més tècnic per a que el districte el pugues valorar, i que ens emplaçaven a una propera reunió amb el regidor del districte una vegada fet aquest procediment per valorar juntes el seu desenvolupament. El març de 2022 ens vam trobar amb la Consellera del Districte de Sants (Carolina López García), li va agradar molt el projecte i va proposar presentar-lo com projecte de ciutat.

3. Presentació del Teatre a stakeholders (interessades) 3.1. Presentació al Districte de Sants-Montjuïc 3.2. Presentació al Consorci d’Educació de Barcelona

Trobada al Teatre amb la presència del Consorci d’Educació de Barcelona La representant del Consorci d’Educació de Barcelona (Neus Tormo) va assistir a la funció en la que van actuar les tres escoles (Cavall Bernat, Seat i Provençana) amb les persones grans vinculades als Centres d’Atenció Primària Roger i Alhambra, acompanyades per les respectives responsables de Salut Comunitària. Al voltant de 150 persones a la representació. (15 de desembre de 2021).

3. Presentació del Teatre a stakeholders (interessades) 3.1. Presentació al Districte de Sants-Montjuïc 3.2. Presentació al Consorci d’Educació de Barcelona 3.3. Presentació al TMB -

Visitem l’arxiu de TMB

Rebem la visita de la Fundació TMB

Visitem l’Arxiu de la Fundació TMB Visitem l’arxiu del TMB darrere d’alguna pista per poder identificar l’arquitecte que va construir el teatre. Revisem els llibres de memòries de l’activitat social i obtenim imatges del Teatre i del Círculo Social Metropolitano. Establim aliances i propostes de continuïtat. (Desembre de 2021).

3. Presentació del Teatre a stakeholders (interessades) 3.1. Presentació al Districte de Sants-Montjuïc 3.2. Presentació al Consorci d’Educació de Barcelona 3.3. Presentació al TMB -

Visitem l’arxiu de TMB

Rebem la visita de la Fundació TMB

Visitem el teatre amb responsables de la Fundació TMB Ens acompanya la responsable de Patrimoni Històric del TMB (Maria Jose Muñoz) i la Coordinadora de la Fundació TMB i TMB Educa (Antonia Cruz), visitem les instal·lacions i una sessió de teatre per conèixer l’alumnat i la nostre labor dins l’escola. Establim possibles línies de col·laboració (Gener 2022)

4. Finestra oberta al Futur 4.1. El Teatre de l’Escola Cavall Bernat es desperta 4.2. Centres educatius implicats 4.3. CAPs implicats 4.4. Altres organitzacions interessades

Més enllà dels murs del Teatre Si quan a un territori arriba una industria (o un parc, poliesportiu, mercat, hospital, etc.) hi ha unes conseqüències socials i comunitàries, què pot passar quan es recupera una peça arquitectònica com aquest teatre? Es poden generar sinèrgies més enllà d’un punt de vista merament arquitectònic? Sempre amb la mirada clara cap a la comunitat educativa que habita aquest teatre, per cuidar-la i respectar-la, la descoberta d’aquest espai per part de la ciutadania pot oferir moltes sinèrgies de convivència creativa. Aquest és el nostre principal full ruta.

4. Finestra oberta al Futur 4.1. El Teatre de l’Escola Cavall Bernat es desperta 4.2. Centres educatius implicats 4.3. CAPs implicats 4.4. Altres organitzacions interessades

El Teatre es desperta Centres educatius implicats per continuar amb el projecte: escola Cavall Bernat, escola SEAT, escola Provençana, de l’altre costat de la Riera Blanca, i altres centres que han mostrat interès en el projecte: escola Gayarre i una escola del barri de Sant Antoni. Els CAPs Roger i Alhambra han col·laborat i els CAPs Marina, Sants i Sant Antoni han mostrat molt d’interès per afegir-se al projecte. La Fundació del TMB i TMB Educa també s’han mostrat intereressades en el projecte ja que aviat celebraran el Centenari de TMB.