Plataforma per la Llengua - A l’empresa, en català
32
Plataforma per la Llengua - A l’empresa, en català
33
4.6 Megafonia
Quina en seria una bona pràctica?
Què hi diu la llei?
Més enllà d’allò que preveu la legislació:
Totes les empreses que ofereixen serveis públics han de fer servir, almenys, el català en les comunicacions megafòniques.
5 Una bona pràctica seria que totes les informacions que es donen per megafonia siguin com a mínim en català i com a llengua primera, sigui quin sigui el tipus d’establiment o servei. De fet, llevat de casos puntuals de públics específics (per exemple missatges destinats a grups turístics o grups lingüístics concrets), el català pot ésser perfectament l’única llengua emprada a la megafonia. En aquest sentit voldríem distingir tres tipus de missatges que es poden donar per aquest mitjà:
L’article 31.1 de la Llei 1/1998 de política lingüística estableix que totes les empreses i entitats públiques o privades que ofereixin serveis públics, com ara les de transports, subministraments o comunicacions, han de fer les comunicacions megafòniques en català: Article 31 Les empreses de servei públic 1. Les empreses i les entitats públiques i privades que ofereixen serveis públics, com ara el transport, de subministraments, de comunicacions i d’altres, han d’emprar, almenys, el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques. En cas d’incompliment cal aplicar el règim sancionador previst a la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya. A Andorra tota la megafonia d’establiments i empreses ha de ser en català. En el cas del Principat d’Andorra la legislació sí que estableix l’obligatorietat d’emprar, almenys, el català en la megafonia de tots els establiments i empreses oberts al públic. La Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial del Principat d’Andorra del 2000 estableix a l’article 21 l’obligatorietat de fer la megafonia en català dels establiments comercials, societats públiques, centres esportius, discoteques, estacions d’esquí, concerts, espectacles i de qualsevol altre indret o activitat oberta al públic (llevat que sigui un missatge de relacions internes adreçat a un grup lingüístic determinat diferent del català).
1) Missatges generalistes destinats a tots els clients o usuaris. La megafonia com a mínim hauria de ser en català. En general no hi ha necessitat d’utilitzar d’altres llengües llevat que ens vulguem adreçar a públics específics (en aquest cas, però, no deixarem d’utilitzar el català). 2) Missatges adreçats a un client concret (avisos principalment) si sabem que no entén el català. Entenent que la llengua d’aquest client o usuari concret no és la catalana i que fins i tot pot desconèixer-la, és lògic doncs que emprem una altra llengua. Tanmateix, en ser un missatge públic, com a imatge de l’empresa creiem que és convenient de fer-ho també en català. 3) Missatges adreçats a treballadors, però que els clients o usuaris també senten. En aquest cas cal molta fidelitat en l’ús del català per megafonia, per no mostrar incoherències davant el client. Per tant els missatges haurien de ser també en català. En el cas extrem que vagi adreçat a un treballador nou que no desenvolupa una feina davant del client i que encara no té prou comprensió del català, a més de la llengua comprensible per aquest és recomanable d’afegir també el català amb la mateixa informació.