OPPIDA (Oppidium en singular) Denominació que feien les civilitzacions celtiberes als seus poblats, és a dir, als primers nuclis protourbans que es coneixen a Tarragona i voltants. La Plataforma Oppida pretén invocar aquell esperit que va fer que les persones s'ajuntessin i s'autogestionessin per tal d'aconseguir allò que necessitaven, molt abans de començar a delegar l'execució de les seves voluntats a tercers.
ÍNDEX
1. Presentació ...................................................................................................................................................................................................................................................................... 3 2. Objectius i ideari............................................................................................................................................................................................................................................. 5 3. Destinataris ..................................................................................................................................................................................................................................................................... 6 4. Organització .................................................................................................................................................................................................................................................................. 7 4.1. Assemblea ............................................................................................................................................................................................................................... 7 4.2. Comissions ............................................................................................................................................................................................................................ 7 4.3. Equip coordinador rotatiu ..................................................................................................................................................................... 8 4.4. Equips de treball efímers ................................................................................................................................................... 8 5. Necessitats identificades ................................................................................................................................................................................................... 9 6. Context........................................................................................................................................................................................................................................................................................... 11 6.1. Context històric ............................................................................................................................................................................................................ 11 6.2. Context urbà........................................................................................................................................................................................................................ 11 6.3 Edifici ..................................................................................................................................................................................................................................................... 12 7. Proposta d’espai............................................................................................................................................................................................................................................... 16 7.1. Introducció................................................................................................................................................................................................................................ 16 7.2. Descripció de l’espai......................................................................................................................................................................................... 17 7.3. Descripció gràfica .................................................................................................................................................................................................... 17 7.4. Mètode i limitacions............................................................................................................................................................................................. 22 7.5. Síntesi i justificació ................................................................................................................................................................................................ 22 8.Finançament .................................................................................................................................................................................................................................................................... 23
ESPAI OPPIDA
1. PRESENTACIÓ La Plataforma Oppida som un grup obert d’entitats i particulars de Tarragona. Ens ajuntem per tal de crear debat i reflexió sobre el moment en el que es troba la nostra ciutat, tenint especial atenció a la gestió de l’espai i dels equipaments públics, l’estat de l’associacionisme i l’oferta d’espais socials i culturals. Aquest projecte concret cerca la cessió d’una petita part del recinte de la Tabacalera per tal que, passi a ser un espai gestionat per les mateixes persones que generen els continguts. Entenem la nostra ciutat com a molt activa associativament i plena de col·lectius, gent amb iniciativa que proposa activitats culturals de forma oberta. Però malgrat que es fa amb molt d’esforç i sense cap ànim de lucre, en moltes ocasions es troben amb la manca d’espai o autorització per dur-ho a terme. Els arguments principals que ens han fet decidir engegar aquesta iniciativa i buscar aquest espai concret són els següents: 3
ESPAI OPPIDA
• Canvi de model social i econòmic
L’Espai Oppida podria fer de Centre social, Centre
En els darrers anys estem experimentant canvis
cívic, Centre artístic, etc. tots ells espais, que estem
profunds. En les societats econòmicament desenvo-
convençuts, que són capaços de conviure i
lupades, i especialment en les comunitats en les que
d’alimentar-se els uns als altres, a més de ser espais
predomina la indústria, com és el cas de Tarragona,
demanats i negats a la ciutadania durant molt de temps.
s'observa un desmantellament progressiu i irreversible del teixit industrial.
La Plataforma vol crear un punt de trobada, de confluència, on les dinàmiques es debatin i compar-
La nostra societat no li queda cap altre solució que
teixin, un espai per combatre l'associacionisme
reinventar-se cap el que s'anomena la societat del
fragmentat. Un espai de la gent i per a la gent, on
coneixement o societat creativa. Aquest és un canvi
generar cultura de manera inclusiva i desvinculada
inevitable que no podem fer ulls clucs i hem de treba-
de qualsevol partit polític.
llar per agafar-lo com una gran oportunitat de transformació que cal conduir amb seny i amplitud de mires.
• Voluntat de l’Ajuntament Entenem que el deure de la Casa de tots és poten-
Entenem que la solució passa per potenciar una
ciar les iniciatives que vulguin generar contingut i
societat amb capacitat d’aprendre, crear i cooperar
desenvolupament social i cultural per a la ciutat.
per construir fites comunes sostenibles, més que
Donades algunes declaracions que s’han fet des del
posseir i competir. Apostem doncs, per un canvi de
consistori i citacions com les que es poden trobar al
paradigma, un canvi de model que passi de la indús-
seu web, entenem que la seva voluntat va en la
tria a la creativitat i la cooperació. Busquem apropar
mateixa línea que els seus deures.
Tarragona al model de ciutat europea del segle XXI. “L’Ajuntament de Tarragona recupera actualment Fent un anàlisi històric, la Tabacalera va ser qui va
la Fàbrica de Tabacs per transformar-la en el gran
liderar la industrialització a Tarragona. A més, va
complex cultural de la nostra ciutat, un nou espai
portar progrés a la ciutat i, en el context en el que es
públic que pretén donar resposta a les necessi-
trobava, va ser tot un símbol que va generar feina i
tats d’oci i cultura que demana la ciutadania de la
riquesa. Creiem fermament que en el context d’inici
Tarragona del segle XXI.”
de nou segle en el que ens trobem, pot tornar a ser un espai simbòlic que, en aquest cas, lideri el nou
La Plataforma Oppida, doncs, vol comptar amb
model que tots volem per Tarragona.
l’ajuntament com agent facilitador per aconseguir els seus
objectius,
de
la
mateixa
manera
que
• Espai i localització
l’ajuntament de Barcelona (amb govern de CIU) va
La manca de centres cívics a Tarragona (excepte el
actuar amb el projecte de Can Batlló, l’Ateneu de
qüestionable Centre cívic del “pàrquing” Jaume I)
Nou Barris o el de Madrid (amb govern del PP) ho va
exigeix un espai d’aquestes característiques a
fer amb el projecte de la Tabacalera Madrid.
l’esquerra del riu Francolí. A més, l’emplaçament de la Tabacalera seria ideal per la seva ubicació, ja que connecta els barris i el centre.
4
ESPAI OPPIDA
barri de la zona nord del riu a la resta de la ciutat, passant de ser un barri separat a ser el barri de moda, una zona activa i amb projecció. Aquest model, llavors, no s’ha de veure com una amenaça per la ciutat o per el govern municipal, sinó tot el contrari, com un senyal de ciutat moderna, activa, responsable i que confia en els seus ciutadans.
2. OBJECTIUS I IDEARI
PER QUÈ HO VOLEM?
QUÈ VOLEM ACONSEGUIR?
L’objectiu és que els veïns de Tarragona treballin conjuntament i s’organitzin per un projecte comú, on
En essència el que es demana és que una part de
qualsevol que vulgui, pugui participar i sentir-s’ho seu.
l’ex-recinte industrial deixi de ser un equipament abandonat de propietat municipal, per esdevenir un
L’objectiu és convidar a construir entre tots un espai
espai viu, veïnal, públic, autogestionat i amb retorn
amb els compromisos que s’esmenten en el següent
per a la ciutadania.
punt, i que en cas de dur-se a terme, tindrien un triple impacte positiu i d’enriquiment per la ciutat.
El fet de tenir un espai amb aquestes característiques a la ciutat, aproparia Tarragona a uns models
El més evident seria l’augment en l’oferta artística i
que ja fa anys que s’apliquen, amb demostrada viabi-
cultural que existeix a la ciutat. A més, tant la creació
litat, a moltes ciutats d’Espanya (Madrid, Barcelona,
com la posterior gestió de l’espai aportaria al veïnat
Màlaga...) i Europa (Amsterdam, Lyon, Berlín...).
un enriquiment educatiu basant-se en la praxis de la cooperació, que conseqüentment, també portaria
Totes aquestes ciutats compartien i comparteixen
una millora substancial en el teixit associatiu de la
amb Tarragona, dues característiques bàsiques:
ciutat sencera.
• Urbanísticament, un bagatge històric industrial
COM HO VOLEM FER?
potent, amb infraestructures que avui es troben en fase de decadència i que demanen una renovació o
Els compromisos fonamentals en els que es basaria
replantejament.
el projecte serien:
• Socialment, una necessitat evident de reforçament i evolució del teixit social i cultural.
• Autogestió. Tota persona o col·lectiu implicat ha de saber ser responsable de les activitats, el mante-
Ciutats com Berlín han fet d’aquest model de reacti-
niment i el bon funcionament del projecte general.
vació d’espais la seva bandera i, avui en dia gent
Tota decisió es pren entre la gent implicada i sense
d’arreu del món arriba a la ciutat per aquest motiu, ja
interferències externes (ja siguin partits polítics,
sigui de turista o per viure-hi una temporada. En el
institucions, mecenes, etc.).
cas d’Amsterdam, els hi ha servit per connectar el 5
ESPAI OPPIDA
• Inclusió i transparència. Tothom que compleixi amb els compromisos de bones pràctiques pot formar part del projecte. Totes les decisions i actes de les diferents assemblees seran accessibles per qualsevol persona. • Transformador. S’entén transformador com allò que està viu. Que entén que vivim en un procés continu d’aprenentatge i evolució individual i col·lectiva.
3. DESTINATARIS
De manera que aporta una novetat al com fer les coses fins al moment, com el fet que busca l’experimentació i
La necessitat identificada i objectiu d’aquest projecte
l’autocrítica deixant marge per imprevistos.
és arribar a tots els veïns de Tarragona, especialment als barri i voltants de la Tabacalera.
• Empoderament. Allò que es fa des de l’individu cap al col·lectiu. Entendre i valorar el poder de
Les
l’individu quan s’associa, sent capaç de molt.
d’aquesta iniciativa són totes les persones que desit-
L’individu cal que deixi de banda la dependència i
gin un nou espai públic en el qual es propiciï la troba-
augmenti la seva autoestima enriquint, així, la seva
da, el diàleg social i on es gestin projectes i propos-
posició dins de la comunitat.
tes de tipus cultural, social, pedagògic, artístic,
destinatàries
i
participants
necessàries
esportiu, etc. • Horitzontalitat i cooperació. Totes les activitats i espais han de fomentar la cooperació entre iguals.
Les beneficiàries més directes serien les persones
No hi ha persones en posició de poder respecte
que hi treballen, es reuneixen, discuteixen i hi progra-
d’altres i, tota participació, organització i decisió es
men activitats. L’espai de la Plataforma Oppida vol
farà de forma democràtica.
ser una eina de transformació individual i social, una eina d’empoderament i de cooperació, on es treballa-
• Sense ànim de lucre. L’objectiu és generar rique-
ria per l’implicació i el treball.
sa cultural i social. Tot benefici econòmic generat per l’espai, hauria de ser reinvertit en aquest mateix,
Més enllà de la invitació i la crida per la implicació,
apostant per la sostenibilitat dels projectes que es
també està destinat a ser un espai de lliure ús per
generin.
aquells que vulguin gaudir de les seves instal·lacions i activitats programades, simplement com a usuaris.
• Corresponsabilitat i compromís. L’espai és públic, no és de ningú i és de tots. Una actitud respon-
La Plataforma Oppida no pretén ser un ens tancat,
sable suposa actuar amb mesura i consciència
tot el contrari, neix amb una vocació d’obertura, amb
(econòmica, energètica i de treball).
l’ambiciós objectiu de ser una eina de transformació. Aquest nou espai necessita dinamisme i gent que
• Respecte. Cal tenir respecte a la diversitat, a les
entri i surti, aportant les seves idees, energies i
persones, a les decisions presses col·lectivament i als
projectes en el moment que la situació personal o
espais.
col·lectiva de cadascú ho demani. 6
ESPAI OPPIDA
• Totes les opinions són vàlides, respectem-nos. • Cada incorporació de persona física o jurídica a l’assemblea, ha de ser individualment validada per aquesta. • L’assemblea té la potestat d’expulsar a qui no respecti les dinàmiques de funcionament intern.
4.2. COMISSIONS És la forma en què s’organitzen els membres de
4. ORGANITZACIÓ
l’assemblea per dur a terme feines i tasques derivades d’aquesta. Les comissions, doncs, es creen i
El projecte de la Plataforma Oppida per l’espai de la
modifiquen en l’Assemblea General, on també s’hi
Tabacalera, com ja s’ha explicat anteriorment, és un
especificaran les tasques que es duran a terme a
projecte autogestionat des de les entitats, col·lectius
trets generals. Totes les comissions treballen segons
i persones que l’integren.
la disponibilitat dels seus membres, i la feina feta sempre s’aprova en assemblea.
L’organització interna dels membres que en formen part es divideix en 4 punts:
Actualment hi ha tres comissions en funcionament: • Comunicació: encarregada de fer extensiu el
• Assemblea
projecte a persones i entitats noves. Manté les xarxes
• Comissions
socials al dia de les activitats. Fa reunions i trobades
• Equip coordinador rotatiu
informals amb noves incorporacions al projecte.
• Equips de treball efímer
• Redacció del projecte: s’encarrega d’homogeneïtzar el redactat i de presentar-lo.
4.1. ASSEMBLEA
• Actes i accions: s’encarrega de planificar i esbossar els actes que es duran a terme, ja siguin petites
És l’òrgan decisori màxim del projecte i es reuneix
accions artístiques com jornades de presentació del
setmanalment. L’assemblea la integren totes les
projecte a la ciutat.
persones
que
col·laboren
en
el
projecte.
L’assistència dels col·lectius hauria de representar-se
S’entén que un cop l’espai estigui obert i actiu, les
per una persona de cada entitat.
necessitats variaran i, per tant, es considera que les comissions ho faran en conseqüència. Per exemple,
Dins l’assemblea, es respecten unes normes de
una comissió com la de “Redacció del projecte” ja no
funcionament intern:
tindrà sentit un cop el document hagi estat presentat a l’ajuntament, fet que la farà desaparèixer. De la
• L’assemblea és sobirana.
mateixa manera, amb l’Espai Oppida en marxa, es
• La presa de decisions serà el consens, tot i que no
preveu que se’n creïn d’altres com: una comissió de
es descarta la votació en aquelles ocasions en que el
tresoreria,
consens es faci difícil.
d’autoconstrucció i instal·lacions.
de
mediació,
de
programació
o
• Prioritzem el torn de paraula equitatiu. 7
ESPAI OPPIDA
En qualsevol cas, el concepte de comissió es vol entendre com quelcom flexible, en continua evolució i cercant sempre la millor manera d’adaptar-se a les necessitats del projecte, facilitant la resolució dels reptes que vagin sorgint.
4.3. EQUIP COORDINADOR ROTATIU Es tracta de l’equip de persones que dinamitza temporalment les assemblees, i a qui hom es pot dirigir per comunicar qualsevol cosa relativa a aquestes. La integra un membre de cadascuna de les comissions obertes en el seu moment durant un període de dos mesos. Es podran renovar les representants de forma alterna per garantir un bon traspàs de feina feta als nous integrants de l’equip. Les seves tasques són convocar les assemblees i redactar l’ordre del dia pertinent. De manera que s’hauran d’enviar les actes a temps, fer correus informatius a les persones que no poden venir periòdicament, mantenir actualitzada la llista de correus electrònics, etc.
4.4. EQUIPS DE TREBALL EFÍMERS Són equips que es generen per fer feines puntuals, per cobrir necessitats específiques que no són competències directes de les comissions. Els Equips de Treball Efímer els componen un grup de persones voluntàries, que podran ser simpatitzants del projecte, usuaris de l’espai i/o membres de les comissions. Es creen, per defecte, en les assemblees generals.
8
ESPAI OPPIDA
Per un costat, Oppida pretén gestionar l'espai com a catalitzador de les activitats que promouen cadascuna de les entitats que el conforma. Per un altre costat,
també
conformar
espais
i
projectes
col·laboratius i transversals, inclusius i generadors de teixit social. Aquest espai gestionat per Oppida podria fer servei d’hotel d'entitats, centre cívic, centre obert, escola, centre d'art, fàbrica de creació, espai de cotreball,
5. NECESSITATS IDENTIFICADES
etc. Aquest és precisament el repte d'afrontar unes necessitats velades que responen a una societat líquida i que mira de cara el nou segle per superar
Oppida es defineix com un ens comunitari que
aquestes etiquetes.
repensa i posa en acció els espais públics i de titularitat pública. Un ens conformat pels ciutadans, amb
L'espai Tabacalera es construeix com la confluència
vocació oberta i inclusiva, autogestionat i amb retorn
de tres eixos: el social, el pedagògic i el
a la ciutadania.
artístic/cultural.
En els darrers anys hem viscut canvis profunds. En
EIX SOCIAL
les
societats
econòmicament
desenvolupades
s'observa un desmantellament del teixit industrial,
Espai col·laboratiu d'entitats.
fenomen exemplificat per les deslocalitzacions cap a països subdesenvolupats. En aquestes societats no
En coherència amb tot l'esmentat en aquest projecte,
tenen altre remei que reinventar-se cap el que
hi haurà un espai destinat a allotjar entitats, però que
s'anomena societat del coneixement o societat crea-
serà tan comú com sigui possible. Un espai ideat per
tiva. Aquest camí, que pot ser entès com un drama
a l'ús compartit, amb l'equipament tècnic i estructu-
pel desmoronament de la societat que coneixem,
res mòbils pel treball en comú. A més de les estructu-
l'hem d'entomar com l'oportunitat de transformació,
res mínimes per guardar els materials privats de cada
una oportunitat que rau en la capacitat de cadascú
entitat. L'ocupació i l’activitat de cada entitat s'haurà
en aprendre, crear i cooperar per construir fites
d'aprovar en assemblea.
comunes sostenibles, més que en posseir, lluitar i competir pels béns escassos.
L'acció en aquest eix es centrarà en:
En aquest afany, Oppida vol donar eines i reflexionar
• L'iniciador: L'espai per entitats cobra sentit quan
sobre aquest canvi de paradigma, i esdevenir un
es comparteixen experiències. Es cercarà un projecte
espai de reunió generador d'art i cultura com a
de mediació i gestió que fomenti, faciliti i catalitzi les
expressió ciutadana i, on desenvolupar projectes
iniciatives que sorgeixin de les entitats allotjades. Un
socials i pedagògics que reflexionin sobre la societat
Iniciador entès com el promotor d’iniciatives, i iniciati-
actual.
va definida com les accions que es desenvolupen i s'elaboren a partir de la trobada de les entitats (més 9
ESPAI OPPIDA
que apostar per projectes, ja que el concepte projec-
• Programació de xerrades, cursos, tallers, debats
te amaga un final premeditat i tancat).
• Foment d'un arxiu i biblioteca
Aquest iniciador pretén afavorir iniciatives de
• Ludoteca
col·lectius sensibles per què aquests mateixos
• Universitat Popular
col·lectius s’empoderin i investiguin les seves
• Escola lliure
pròpies solucions. • La mobilitat sostenible: promoure la construcció
EIX ARTÍSTIC Centre de creació contemporània (CCC)
de la ciutat a mida de les persones. De manera que conflueixin les seves capacitats i relacions més que
Com espai que vol posar la persona davant dels seus
el control i la logística de la rotació i el consum.
reptes cívics, proposem el foment d'un espai per la creació i difusió de l'art contemporani, com a disposi-
• Reconnexió amb la natura i el diàleg de la ciutat
tiu experimental per fer emergir la mirada, el diàleg i
enfront els espais naturals, a través del foment
el sentit crític de la ciutadania.
d'horts urbans i plataformes de consum sostenible. Un espai col·laboratiu de creació d'artistes i gestors - Les accions de natura, com seria per exem
culturals. Així com un espai de difusió de l'obra que
ple un hort urbà o repensar i replantejar el
desbordi el concepte d'exposició o auditori. També
jardí vertical annex, es podrien realitzar en
que canviï el sentit de dins i fora del recinte, i que es
estreta col·laboració amb els col·legis de la
barregi i actuï amb el projecte pedagògic i social.
zona. També disposarà d'un projecte de residències - Més enllà dels límits de l’Espai Oppida a la
d'artistes com a generador de propostes innovado-
Tabacalera, també es podria treballar en
res que connectin els diferents contextos de la ciutat
l’entorn natural de la desembocadura del
amb el CCC. S’entén residència com espai per el
Francolí i principi de l’Anella Verda, com
treball creatiu prolongat en el temps, no necessària-
espais urbans naturals i molt degradats.
ment per viure-hi sinó per desenvolupar tasques artístiques.
EIX PEDAGÒGIC Espai de transferència de coneixement que cuini tot el que s’ha exposat en aquest projecte. Des de promoure una conversa fins la construcció d'una universitat. Tots els formats tenen cabuda mentre interpel·lin la persona enfront al seu entorn. Formats: • Caus • Educació popular • Espai de silenci i estudi 10
ESPAI OPPIDA
L’altre aspecte més rellevant de la història de la Tabacalera va ser la resistència que es va desenvolupar dins i fora de la fàbrica durant tota la dictadura. Les dones de la Tabacalera van ser agents actives dins del teixit associatiu i organitzatiu de la ciutat (associacions veïnals, creació de la Comissió Obrera de la fàbrica en la clandestinitat, la participació en el Bloc Feminista de Tarragona,…) sense oblidar la seva ferma lluita quan es va anunciar el tancament de
6. CONTEXT
la fàbrica. És per això que apostem per recuperar aquest espai
6.1. CONTEXT HISTÒRIC
i d’aquesta manera fer homenatge a la seva història, al seu tarannà i a totes les dones de la Tabacalera
Al maig de 1922 va començar la construcció de la
que un dia van lluitar-hi activament. Per tot això, des
fàbrica a Tarragona, moment en el qual la ciutat tenia
de la Plataforma Oppida creiem fermament que cal
una població de 27.800 habitants. La producció
dignificar i reivindicar aquest espai.
començà al 1932 i en aquell moment només hi treballaven 32 operàries i 4 mecànics. Al 1964 va esdeve-
6.2. CONTEXT URBÀ
nir el primer centre productor de Tabacalera S.A. a Espanya.
El complex industrial de la Tabacalera es troba situat al límit oest del centre de Tarragona, al costat del riu
L’any 2003, quan Altadis S.A. va comunicar la decisió de
Francolí que separa el centre dels barris de ponent i
tancar la planta, ja s’havia reduït la plantilla de 800 a 250
l'indústria. Aquesta antiga fàbrica en desús es troba
treballadors/es, moment en el qual la ciutat comptava
entre el carrer Vidal i Barraquer i el Passeig de la
amb 120.000 habitants. Els treballadors/es es van
Independència, a tocar de la Necrópolis Paleocristia-
oposar al seu tancament i van protagonitzar diverses
na i molt a prop del barri pescador del Serrallo. Fàcil-
lluites amb el suport de tota la ciutat.
ment connectada amb la A7, la T11 i la N340 i amb possibilitat d'aparcament. De manera que permet
El fet que va destacar més de la vida a la Tabacalera
l'accés a una gran majoria de població.
va ser la seva la vida social i les relacions que es van crear entre els treballadors/es, construint conjunta-
El teixit urbà del seu entorn està constituït, principal-
ment tot tipus d’activitats socials i culturals que
ment, per blocs d'habitatges amb baixos comercials
anaven més enllà de la seva feina remunerada a la
actius però amb un baix nombre de places o espais
Tabacalera, com: l’organització de les festes de Sta.
de trobada veïnal. És una zona que es troba en
Rosa de Lima, repartiment de joguines per Reis,
creixement, fet que apunta una gran presència de
representacions artístiques, musicals (orfeó taba-
població jove.
quer) i teatrals, creació d’una biblioteca, convocatòries de concursos de fotografia, pràctiques de
Molt a prop seu trobem diversos equipaments, com
diversos esports com hoquei patins, futbol, tenis, tir
per exemple el CEIP Serrallo, l’IES Martí i Franquès,
al plat, escacs, etc.
les Piscines Municipals, el Poliesportiu del Serrallo, 11
ESPAI OPPIDA
la Plaça de Braus, l'Escola Oficial d'Idiomes, etc. Tot i que és una zona amb un número creixent d’equipaments, creiem que cal un espai comunitari i de cohesió que reforci i ajudi a consolidar els llaços veïnals.
6.3. EDIFICI L'antiga fàbrica està formada per una gran nau central de dues plantes i soterrani. En contacte amb aquesta trobem 6 magatzems que fan façana a Vidal i Barraquer i que disposen de 4 plantes més soterrani. Donant al Passeig de la Independència, trobem uns pavellons centrals i uns altres més laterals que estaven destinats a l’habitatge i al manteniment. Posteriorment, es van construir les naus 1 i 2 amb un estil totalment diferent. Entre el magatzem 6 i la nau 1 s'ubica la Cripta de Sant Fructuós. El 49% de la parcel·la són Jardins amb un enorme potencial per la ciutat. Actualment la major part de la superfície construïda (46.396,84 m2) està en desús, únicament estan en funcionament els magatzems 1 i 2 (5728,8 m2) on trobem al magatzem 1: Tarragona Impulsa, Tarragona 2017 i La Caixa de Música. I al magatzem 2 l'Arxiu i la Biblioteca Hemeroteca Municipal. Això suposa que només el 12,3% de la superfície construïda està
Parcel·la Ocupació Lliure (Jardins) Construït Construït utilitzat Construït en desús
Superfície (m2) 39123 20075,04
19047,96 46396,84 5728,8 40668,04
actualment en ús. Edifici Nau central Magatzem 1 Magatzem 2 Magatzem 3 Magatzem 4 Magatzem 5 Magatzem 6 Pavellons centrals Pavellons laterals Nau 1 Nau 2
Sup. ocupada (m2) 12693 716,1 716,1 716,1 716,1 716,1 716,1 739 806,44 880 660
Nº plantes 2 4 4 4 4 4 4 2 1 1 1
Sup. Construïda (m2) 25386 2864,4 2864,4 2864,4 2864,4 2864,4 2864,4 1478 806,44 880 660
(No s’han tingut en compte les superfícies dels soterranis degut a que no estem segurs de si es consideren superfícies útils per desenvolupar activitats)
12
ESPAI OPPIDA
Interior planta baixa M6.
Jardins entre M6 i Cripta de Sant Fructuรณs.
Franja de jardins entre l'edifici central i les naus
13
ESPAI OPPIDA
Accés a la Nau 1.
Accés a la Nau 2.
14
ESPAI OPPIDA
Franja de jardins entre edifici central i Nau 2.
Nucli d'escales entre M6 i M5.
15
ESPAI OPPIDA
7. PROPOSTA D’ESPAI 7.1. INTRODUCCIÓ La proposta que Oppida presenta està projectada a la franja lateral que constitueix la segona fase de la Tabacalera. Construïda entre els anys 1973 i 1983, es va situar juntament a la Necròpolis Paleocristiana per satisfer les demandes d’espai del moment. Està constituïda pel magatzem 6 i dues naus d’aspecte industrial amb poc valor patrimonial però amb grans alçades interiors. El M6 és exacte als altres magatzems però està lleugerament més separat de la resta, oferint un accés perfecte per sota del nucli a través d’unes escales que porten als jardins. Només entrar trobem la Cripta de Sant Fructuòs. Si ens fixem en el projecte del jardí vertical veiem que agrupa tots els magatzems que formen part del projecte original sense incloure el M6, donant rellevància a que aquest és un peça annexa al conjunt. És per aquest motiu que és possible una fàcil sectorització permanent que funcioni de forma autònoma i sense influir sobre l’ús que finalment adquireixi l’antiga fàbrica. La proposta està dividida en tres blocs: El Magatzem 6 i les Naus 1 i 2. 16
ESPAI OPPIDA
7.2. DESCRIPCIÓ DE L’ESPAI
• Planta 3: destinada per la creació i divulgació artística. Estarà format per 2 o 4 tallers i un gran espai
El M6 seria la part més important de l'espai degut a
d'intercanvi que seria organitzat pel conjunt d’artistes
les seves característiques. Aquest bloc té una alçada
en funció de les seves necessitats.
de quatre plantes i suposem que un soterrani, el qual desconeixem l'accés. Cada planta disposa d'una
La Nau 1 estaria destinada a activitats que pels seus
superfície de 716 m2 sumant un total de 2864 m2.
requeriments no puguin ser realitzades al M6.
Totes les plantes estan sense compartimentar.
L'interior es dividiria en els següents espais:
L'accés a la planta baixa el podem fer tan per l'interior com per l'exterior, malgrat que nosaltres
• Sala d'actes
apostem per l'accés a través dels jardins interiors.
• Gimnàs + zona de jocs + rocòdrom • Espai circ
Per accedir a la segona planta ho fem a través d’una
• Taller construcció
escala que trobem dins. L'accés a la resta de plantes
• Magatzems entitats
es fa a través del nucli d'escales sense que aquest arribi a terra. Aquest fet requereix la construcció d'un
La Nau 2 estaria destinada als músics de la ciutat
nou tram d'escales que connecti el nucli amb el jardí,
que no tenen locals d'assaig. Es podrien arribar a
per tal de garantir l'evacuació en cas d’emergència.
construir fins a 10 bucs deixant un espai a l'entrada per la trobada entre els diferents grups. Cada buc
• Planta baixa: aquest és el primer espai que les perso-
d'assaig pot tenir capacitat per 2 o 3 grups que com-
nes veuen quan arriben al centre autogestionat Oppida.
parteixen l'espai, per tant podrien participar en
Per això només entrar trobem el punt d'informació on
aquesta nau fins a 30 grups de música.
poder-nos adreçar per informar-nos sobre l’espai i les activitats. El mateix tauler d’informació funciona com a
7.3. DESCRPCIÓ GRÀFICA
barra de bar. En aquest mateix espai trobem uns lavabos i un magatzem de gestió interna. La resta està repartit
• Axonometria de la proposta
entre una sala polivalent, un espai de trobada i una
• Proposta del conjunt
biblioteca pròpia. Aquests dos últims espais separats
• Plantes del Magatzem 6
per una partició mòbil que permetés disposar d'una gran
• Plantes de les Naus
sala a la planta baixa. • Planta 1: està formada per quatre tallers o aules que tenen sortida a un gran espai d'intercanvi. La proximitat amb la planta baixa permetria que aquest fos l'espai principal on fer cursos, tallers i xerrades. • Planta 2: està destinada als agrupaments escoltes. Està formada per vuit caus o aules i una sala de secretaria. Degut a que els agrupaments només els utilitzarien durant els caps de setmana, la resta de dies podrien ser utilitzats com a aules d'estudi per a grups. 17
ESPAI OPPIDA
AXONOMETRIA
Propostes d'activitats 18
ESPAI OPPIDA
PROPOSTA CONJUNT
Magatzem 6
Nau 1
Nau 2
19
ESPAI OPPIDA
MAGATZEM 6
Espai creació artística Talle r 1 Talle r 2
425 m2 140 m2 140 m2
Espai comú Aula 1 Aula2 Aula 3 Aula 4 Aula 5 Aula 6 Aula 7 Se cre taria
310 m2 70 m2 70 m2 70 m2 70 m2 70 m2 70 m2 70 m2 23 m2
Espai d'intercanvi Talle r 1 TAlle r 2 Talle r 3 Talle r 4
310 m2 70 m2 70 m2 140 m2 70 m2
Espai de rebuda Espai de biblioteca / ludoteca Bar Sala polivalent Magatzem Serveis
72 m2 200 m2 200 m2 140 m2 40 m2 30 m2
20
ESPAI OPPIDA
NAU 1 / NAU 2
Sala d' actes Circ Gimnàs / rocòdrom Taller construcció Magatzems entitats
Espai comú Buc assaig petit Buc assaig gran
294 m2 148 m2 200 m2 98 m2 50 m2
177 m2 8 x 40 m2 2 x 46 m2
21
ESPAI OPPIDA
7.4. MÈTODE I LIMITACIONS
entitats culturals de la ciutat puguin realitzar activitats obertes a tota la ciutadania.
Des de la Plataforma
Oppida apostem per
l’autoconstrucció com a mètode per desenvolupar
• Emplaçament cèntric: la seva situació permet
l’adequació de l’espai. D’aquesta manera reduïm el
que aquest sigui accessible per tota la població de la
cost de construcció degut a la mà d’obra voluntària
ciutat, tan dels barris com del centre.
sense esperar cap tipus de compensació econòmica a canvi. La nostra plataforma està formada per un
• Edifici històric: actualment aquest resta buit, fet
equip multidisciplinar capaç d’abordar amb garanties
que propicia el seu deteriorament. Amb la seva utilit-
una obra d’aquestes característiques tenint en
zació fomentaríem la conservació i manteniment d’un
compte els requeriments tècnics i les normatives
edifici emblemàtic per la ciutat de Tarragona com és
d’obligat compliment.
la Tabacalera.
Pel que fa a les limitacions més significatives per la
• Estructura en bon estat de conservació: som
posada en marxa de l’espai trobem:
coneixedors de que estructuralment el magatzem 6 està en perfectes condicions. Aquest fet permet que
• Evacuació contra incendis: per tal que el M6
un projecte de les nostres característiques pugui
complís la normativa caldria construir un últim tram
realitzar-se amb totes les garanties de seguretat.
d’escales que unís la planta 1 amb la planta baixa, per tal d’evitar que les persones de les plantes 2, 3 i
• Possibilitat de sectorització: tan el magatzem 6
4 haguessin de passar per la planta 1 per sortir.
com les 2 naus permeten la sectorització de l’espai,
També caldria dotar les diferents sortides de portes
evitant així que els usos del nostre projecte interfe-
d’emergència així com instal·lar els equips de detec-
reixin amb els de la resta del conjunt industrial.
ció i extinció necessaris. • Interiors diàfans: el fet que l’interior del magat• Sanejament i aigua: per tal de poder utilitzar
zem 6 no estigui compartimentat, ens ofereix la
l’espai, caldria instal·lar lavabos a la planta baixa i
possibilitat de distribuir els diferents usos en funció
saber on són, si existeixen, els baixants. A part caldria
dels seus requeriments.
connectar aquestes instal·lacions a la xarxa.
7.5. SÍNTESI I JUSTIFICACIÓ Per els següents motius l’espai que millor s’adapta a les necessitats del nostre projecte són el Magatzem 6 i les Naus 1 i 2 del complex industrial de la Tabacalera. • Propietat municipal: degut al caràcter públic tan del projecte com de les activitats que s’hi realitzaran. Per aquest motiu considerem que és competència de l’Ajuntament la cessió d’un espai en el qual les 22
ESPAI OPPIDA
aconsegueixi aquests recursos pels seus propis mitjans.
L’Assemblea
General
vetllarà
perquè
l’execució i el pagament de les obres respectin els calendaris establerts. 3. Els subministraments de l’Espai Oppida han de ser assumits per l’Ajuntament, doncs és un equipament públic. Tot i que el projecte ha de treballar determinadament per tendir a l’eficiència i autosufi-
8. FINANÇAMENT
ciència energètica, produint i reduint els seus consums i alhora minimitzant l’impacte ambiental.
L’Espai Oppida ha de tendir a la seva autosuficiència
4. Les dotacions municipals per les despeses deriva-
econòmica, pel que ha d’establir els criteris rectors
des d’aquests conceptes no poden suposar, en cap
per la seva gestió i control sobre els ingressos i les
cas, contrapartides per part de l’ajuntament. En cas
despeses.
d’imposició de contrapartides, caldrà valorar-les i vetllar perquè no atemptin contra els principis rectors
És atribució de l’Assemblea General vetllar pel
del projecte, desnaturalitzant-lo.
correcte funcionament econòmic del projecte. La Comissió d’Economia i Finançament haurà d’assumir
5. Les despeses associades a la programació i activi-
les tasques d’elaboració i seguiment dels pressupos-
tats de l’Espai Oppida hauran de ser assumides pel
tos, comptabilitat, control d’ingressos i despeses,
propi projecte, generant els recursos propis neces-
custòdia dels fons i recerca de fonts de finançament.
saris per fer-hi front i assegurar l’autofinançament del
En qualsevol cas, es tractarà d’un òrgan administra-
projecte.
tiu, sense poder de decisió i que es renovarà periòdicament. Entre les tasques d’aquesta comissió es
6. Les iniciatives per aconseguir recursos, siguin
troben la de presentar mensualment l’estat de comp-
propis
tes a l’Assemblea General i la de vetllar perquè els
col·laboracions,...) hauran de ser proposades i apro-
pressupostos i estats de comptes siguin clars,
vades a l’Assemblea.
o
externs
(administracions,
donacions,
públics i periòdics.
INGRESSOS DESPESES 1. L’Espai Oppida ha de tendir a equilibrar els seus 1. Les despeses derivades de la rehabilitació bàsica,
ingressos amb les seves despeses, garantint així
del manteniment i seguretat de la totalitat de l’edifici
l’autogestió i l’autosuficiència econòmica. Tot benefi-
han de ser assumides per l’ajuntament en tant que
ci econòmic generat per l’espai haurà d’anar destinat
n’és el propietari. Tot i que l’espai no sigui de gestió
a la millora de l’espai i a la ciutadania. Ho podrà fer en
municipal.
forma de programació d’activitat, guany en sostenibilitat energètica, millora en l’acondicionament, etc.
2. En el cas que l’ajuntament no aboni aquestes despeses, és necessari que el la Plataforma Oppida 23
ESPAI OPPIDA
2. Cal combinar totes les formes de finançament possibles, però han d’estar organitzades i fer-ne un seguiment
exhaustiu.
Partint
del
principi
d’independència, s’estableix com a criteri prioritzar la generació de recursos propis per davant de l’obtenció de recursos externs, que amb el pas del temps poden generar dependència o altres efectes no desitjats. 3. L’Espai Oppida compta amb un seguit de possibilitats per generar recursos propis: • Ingressos provinents de les activitats que s’hi duen a terme, siguin aquestes organitzades pel propi projecte o bé en base de propostes externes. Totes les comissions, espais i activitats tenen el compromís de cercar la seva sostenibilitat econòmica. • Ingressos provinents de les activitats transversals quotidianes del projecte, com serien la cuina o el bar. • Aportacions voluntàries: No retornables: una vegada l’Espai Oppida decideixi quina és la seva forma societària i jurídica, decidirà també si, es fixa una quota de socis, quins són els drets i deures associats a aquesta quota, la seva periodicitat, quantitat i gestió. Pel que fa al mecenatge o patrocinis, ja siguin econòmiques o en espècies, es valorarà i validarà prèviament a l’Assemblea. Retornables: s’establiran de forma clara terminis i condicions de retorn. Es prioritzarà el tracte amb persones i entitats vinculades o properes al projecte, eixamplant la implicació de la seva base social. En cap cas s’establiran relacions financeres amb entitats de crèdit que no formin part del sistema de finances socials i solidàries.
24