Viure als Pirineus-Març 2017

Page 1

www.viurealspirineus.cat

Únic escorxador de porcí de l’Alt Urgell

revista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran

núm: 181 · març 2017

Pernils curats al natural, productes seleccionats, carns fresques

Tenim bull donja, una especialitat única que només trobaràs a Casa Bernadí

També productes sense gluten Troba’ns a la Seu d’Urgell i Noves de Segre:

Entrevista a Jordi Nistal

La Seu d’Urgell c. Major, 18 T. 973 352 148 Noves de Segre T. 973 387 147

“Entre 1938 i 1939, els presoners del camp de treball de Montferrer havien d’obrir pistes des de l’Alt Urgell al Pallars Sobirà” · Celebracions familiars, de feina, amb amics... · Festes Majors, de barri, col·legis, aniversaris... · Anem on tu vulguis, i t’ho cuinem allà mateix. (Si cal et proposem local) Qualitat, proximitat, ecològic, tradició i innovació

www.arrosataula.com

hola@arrosataula.com

T. 699 97 17 82 / 600 03 87 43


2


núm

181

opinió

6-11 tema de portada

www.viurealspirineus.cat núm: 181 · març 2017

12-13

belluga’t per la Cerdanya

23-32 Distribucíó gratuïta EDITA Edicions Salòria SL Passeig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell DIRECCIÓ EDITORIAL Marcel·lí Pascual ALT URGELL Marcel·lí Pascual PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀ Amèlia Campoy LA CERDANYA Redacció DISSENY i MAQUETACIÓ www.creativa.cat DL L 701-2002 Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus

viurealspirineus@yahoo.com

@AmicsPirineu

L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

agenda 11 de març 35ena Olimpíada Flamisell La Pobla de Segur

portada

SaloriaEdicions

Hem entrevistat l’historiador pirinenc Jordi Nistal, autor del llibre El camp de treball de la falç i el martell

3


Campanya per a respectar l’entorn

Curs de restauració de mobles

//////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Sort

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Esterri d’Àneu

E

nguany l’Ajuntament de Sort ha impulsat una campanya cívica amb el lema “Respectar és respectar-se”. Des de l’Ajuntament, com a gestors de l’espai públic i el mobiliari urbà, consideren que és important fer una crida al respecte del que és de tots. I és que cada any, les destrosses i les actituds incíviques d’uns pocs suposen despeses extraordinàries per part de l’Ajuntament que repercuteixen en tots. La campanya s’ha iniciat amb una sèrie de cartells per conscienciar de la necessitat de tenir cura de Sort i de fer-nos tots responsables al respecte. a més, l’alcalde i dos regidors van visitar l’INS Hug Roger III de Sort en horari de tutoria per presentar la campanya.

4

L

’Ecomuseu de les Valls d’Àneu traurà a la llum el patrimoni quotidià de les famílies de la zona amb un curs de restauració que forma part del projecte de Tallers d’Etnologia en Xarxa (activitat vinculada a l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). Amb la iniciativa, “pretenem posar en valor el patrimoni històric domèstic del territori, donar eines per al seu manteniment i dignificació, crear espais de convivència entre la població local i reivindicar que tot el patrimoni del territori és important, no només els monuments o el patrimoni religiós s’ha de conservar, i tot supervisat per un restaurador”, tal com explica el director de l’Ecomuseu, Jordi Abella.


Treballem pels teus millors moments

C. Major, 72 · LA SEU D’URGELL Telf. 973 350 523 5


opinió Com aconseguir més recursos per al municipi /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// FRANCESC VIAPLANA MANRESA · President d’ERC a l’Alt Pirineu i Aran i alcaldable a la Seu d’Urgell

D

’aquí poc se’ns presentarà una proposta de pressupost per a l’ajuntament, quan això passi ja en parlarem i decidirem què fer, o no fer. No és en aquest sentit que escric aquest article. Si una cosa tenen en comú la gran majoria d’ajuntaments del nostre país, és que el seu sistema de finançament presenta enormes deficiències, que posen en perill la sostenibilitat dels serveis municipals. Qualsevol empresa, família o projecte, que té dificultats per quadrar el seu pressupost, a grans trets té dos solucions, reduir la despesa i/o augmentar els ingressos. Si ens centrem en òptica municipal, per reduir la despesa hi ha diverses opcions, per exemple reduir els serveis (neteja de via pública, escoles municipals, ajuts socials...), des del nostre grup no creiem que aquest sigui el camí; o reduir la despesa corrent, aquí si que creiem que hi ha camí a recórrer, i des d’ERC la Seu hem fet vàries propostes en aquest sentit, com millorar l’eficiència de l’enllumenat públic o utilitzar fonts d’energia més properes, econòmiques i sostenibles. Però, no hem d’oblidar l’altra solució, que per nosaltres és complementària, augmentar els ingressos. Con-

6

cretament em vull centrar en un ingrés, en la taxa que han de pagar les empreses subministradores al municipi d’electricitat, gas i hidrocarburs. Aquesta taxa està quantificada en l’1,5% dels ingressos bruts procedents de la facturació que obtingui l’empresa al terme municipal. Ara bé, com de costum, aquestes empreses tenen la paella agafada pel mànec. Hi ha evidències que actualment no estan pagant el que els correspondria. El major problema rau en com pot saber l’ajuntament, els ingressos bruts d’aquestes empreses al municipi? Doncs com moltes vegades, no cal inventar res, és mirar el que ha funcionat en altres llocs, en aquest cas a l’ajuntament de Barcelona. Existeixen empreses especialitzades, que es dediquen a conèixer els ingressos bruts d’aquestes empreses, per poder saber quina és la base per aplicar l’1,5 %. A més a més, aquestes empreses, cobren en funció de l’import que aixequen, per tant no suposa cap despesa per l’ajuntament. Augmentar els ingressos i reduir la despesa corrent, són les claus per millorar el finançament dels ajuntaments, i la manera per poder oferir més i millors serveis municipals. Una Seu millor és possible.


7


opinió Els hospitals de Tremp i la Seu, gestió compartida? Per què? //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// VÍCTOR ORRIT · Exalcalde de Tremp. Exvocal del Consell d’Administració de l’empresa pública GSS. Portaveu de Compromís per Tremp

E

l 24 de gener va sortir publicat l’anunci de la convocatòria per cobrir la gerència compartida dels hospitals de Tremp i de la Seu d’Urgell. L’anunci es feia a l’empara del títol “Xarxa d’Hospitals de l’Alt Pirineu”. Som molts, particulars i institucions, els que ens hem preguntat què hi ha al darrere d’aquest anunci i, sobretot, en quines bases es fonamenta i quines conseqüències pot tindre. Intentarem ordenar els dubtes i neguits generats per tal que, si són contestats, s’obri un debat que clarifiqui un fet tan transcendent per al sistema sanitari públic de Tremp, de la Seu i, en definitiva, del Pirineu. A) El punt de partida administratiu: l’Hospital del Pallars a Tremp és de propietat pública, en concret de la Generalitat, que és qui el construeix, finança i n’encarrega la gestió des de 2011 a Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), empresa pública cent per cent, que neix al voltant de l’Hospital de Santa Maria de Lleida. El Sant Hospital de la Seu és una entitat privada regida per un patronat, els titulars del qual són l’ajuntament de la Seu i el Bisbat. B) El punt de partida econòmic: l’Hospital de Tremp es troba en una situació financera envejable, fruit de la bona gestió. La seva solvència és total, no té cap mena de dèficit ni estructural, ni conjuntural. Funciona coordinadament amb el conjunt de l’empresa pública GSS que l’empara i tutela. El Sant Hospital de la Seu arrossega un dèficit crònic que es pot xifrar al voltant dels 20.000.000 €. Per complicar-ho encara més, hi ha hagut diferents plans per resoldre aquest problema, però no n’ha reeixit cap. C) El punt de partida pràctic: mai hi ha hagut una relació estable i amb contingut important entre ambdós hospitals, si bé és cert que des de l’origen de la restauració de la Generalitat es parla i legisla sobre l’Alt Pirineu com a subjecte comú en termes sanitaris (recordem el Pla Alpir, propiciat pel conseller Espasa en el Govern de Tarradellas, i més recentment la creació de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu en els governs de Maragall i de Montilla, després eliminada pel Govern de Mas). Les raons d’això es poden trobar en els punts abans esmentats, però també en la dificultat objectiva que ens dona la distància geogràfica i en els plantejaments i voluntats dels equips directius corresponents. Per què, doncs, aquest anunci? I cap a on porta? Semblaria que la Conselleria vol entomar el problema de l’Hospital de la Seu, i aquest cop ficant un gerent supervisat per una empresa pública. Si és així, cap problema. La qüestió és: per què barrejar-hi l’Hospital de Tremp? Si volen fer una acció contundent, no cal que es camuflin, els professionals de la gestió sanitària ho entendran immediatament. En els anys que porta CiU –ara, Junts pel

8

Sí– al Govern, l’Hospital de Tremp ha perdut la figura del gerent, vinculada ara a l’Hospital de Santa Maria, per ajudar a reduir la despesa sanitària. En aquesta nova convocatòria se’ns ofereix un gestor que dependria també de la Seu, és a dir, en cada bugada perdem un llençol. El grandiloqüent títol de la convocatòria –signada per Albert Batalla, alcalde de la Seu, i per Mateu Huguet, gerent de GSS i exdirector del Sant Hospital de la Seu, i no pel president de GSS, Joan Ramon Saura– parla de la creació de la “Xarxa Hospitalària del Pirineu”. Ens trobem davant d’un nou projecte de relacions entre Vielha, Tremp, la Seu i Puigcerdà? En aquest supòsit, en quina base legal i en quins plantejaments polítics, econòmics i de gestió se sustenta? Resulta creïble que una Conselleria i un Govern que han abandonat el projecte de creació del Consorci Sanitari íntegrament públic format, entre altres, pels hospitals Arnau de Vilanova, Santa Maria i Tremp –tots de titularitat pública– busqui ara la gestió compartida entre un hospital públic i un de privat? També ens preguntem com és possible que una decisió d’aquesta transcendència no hagi estat tractada ni debatuda en els òrgans col·legiats competents. Al Ple municipal del 6 de febrer, Compromís per Tremp vam preguntar a l’alcalde, Joan Ubach, també membre del Consell d’Administració de GSS, quines passes s’havien seguit per prendre la decisió de convocar la plaça. Ens va respondre que no en tenia informació oficial i que el tema no s’havia tractat en cap consell d’administració de GSS. Per la seva banda, la primera tinent d’alcalde i portaveu d’ERC, Pilar Cases, ens va contestar que aquest tema havia estat tractat en una reunió d’ERC en què van assistir ella mateixa; la delegada del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós; la senadora Anna Azamar i Jordi Cortada, gerent de la Regió Sanitària de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran, i que no hi estaven d’acord. Quin és el posicionament oficial de la Conselleria en la creació de la “Xarxa Hospitalària Pública de l’Alt Pirineu”? I en l’autorització de la creació d’una figura conjunta en un ens de naturalesa privada i un altre de públic? Per paral·lelisme, en el procés frustrat de gestació del Consorci Sanitari de Lleida es van fer un seguit de consultes i de reunions amb els actors implicats, els usuaris, els sindicats, els col·legis professionals, l’administració local, etc. Quin procés s’ha seguit ara? A qui s’ha consultat? Com es veu, els interrogants a respondre són molts, com també ho són les pors que genera l’anunci. Per tot això, demanem que s’aturi el procés i que el reflexionin, el consensuïn i, sobretot, que l’expliquin.


9


opinió Una mica de ciència. Els riscos de la nanotecnologia

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ENRIC QUÍLEZ I CASTRO · Puigcerdà

S

i la segona meitat del segle XX va ser l’era de la microelectrònica, la primera meitat del segle XXI serà, sens dubte, l’era de la nanotecnologia. Aquesta es caracteritza per manipular la matèria a escala del nanòmetre (nm). 1 nm és la milmilionèsima part d’un metre, o si ho preferiu, la mil·lèsima part d’una micra. És una escala pròpia d’àtoms i de molècules. La nanotecnologia representarà una revolució en la medicina, la indústria, l’agricultura, la informàtica, etcètera. Però com tota tecnologia, té un costat fosc. També té riscos i no sempre són els que més predicament solen tenir als mitjans de comunicació.

Fa temps, un dels apòstols contraris a certs avenços tecnonòlogics, en Michael Crichton (sí, el de “Parc Juràssic”) va escriure una novel·la: “Presa”, on parlava del possible descontrol d’uns robots nanaotecnològics que es tornaven contra l’home i restaven fora de tot control. Potser sí que aquest sigui un risc real, però la nanotecnologia té perills més immediats. Per exemple, una de les aplicacions d’aquesta nova tecnologia són els mitjons o altres peces de roba impregnades amb nanopartícules de plata. Aquestes nanopartícules són excel·lents bactericides i per això es fan servir.

La cara fosca és que quan acaben al riu o a la mar, reaccionen molt virulentament amb alguns microorganismes, com certes algues, i les maten, cosa que no estava prevista. A més a més, com que són tan petites, són extraordinàriament difícils d’eliminar. Tota tecnologia s’ha d’emprar correctament perquè sempre sol portar afegits problemes, i la nanotecnologia no és una excepció.

Es ven casa a la Parròquia d’Hortó a l’Alt Urgell La casa es troba situada al mig d’un magnífic paratge

Té sol tot el dia i molta tranquil·litat. Amb grans vistes pels quatre costats. Consta de quatre plantes: 1 celler o bodega de 40 metres quadrats. Planta baixa: cuina, menjador i dues habitacions amb llar de foc. Primera planta: Té quatre habtacions de matrimoni i una de petita. Segona planta: El cap de casa està encara per dividir. La casa té 240 metres quadrats, més celler de 40 metres quadrats. Es precisen reformes a la casa i al paller. L’edificació es troba envoltada de 20.000 metres quadrats de camps de regadiu.

ELS ENCANTS DE LA SEU (mobles, electrodomestics i complements) Pol. Montferrer, Parcel·la. A-4. Telf: (+34) 622 533 604 (+376) 337 957 (+34) 973 355 742 elsencantsdelaseu@gmail.com També servei de mudances nacional i internacional. Muntatge i desmuntatge de mobles 10

Preu a consultar Tel. 618 866 574


editorial Som Pirineu, som vegueria. Ho sap TV3?

E

ls telespectadors pirinencs i els del conjunt del país, poden comprovar a diari, amb sorpresa i indignació, com l’espai informatiu “El Temps” de la televisió pública de Catalunya, mostra un enorme desconeixement de la realitat territorial de l’Alt Pirineu i dels marcs legals, ordres i disposicions que l’emparen. El llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és el recull de directrius i recomanacions que guien i orienten la feina de producció i difusió de continguts dels mitjans audiovisuals de la Generalitat. Segons aquest llibre d’estil de TV3, els municipis pirinencs que apareixen al programa “El Temps”, així com les seves serralades, els rius i les valls, pertanyen a un Pirineu que ells anomenen de Lleida. “Pirineu de Lleida”, repeteixen una i altra vegada els conductors del programa meteorològic, una terminologia que no respon a cap criteri científic, ni acadèmic, ni mínimament rigorós, ni ajustat a cap marc legal vigent ni a cap àmbit territorial de planificació reconegut. Una terminologia que forma part del passat, que no s’adiu gens a la voluntat del catalanisme polític de superar una organització provincial que no ens és pròpia com a país. Calia deixar enrere el model provincial i centralitzador de Javier de Burgos, que des de 1833 s’havia mostrat pràcticament inalterable. Per això, l’Estatut vigent diu ben clar que Catalunya “estructura la seva organització bàsica, en municipis i vegueries” i que “la vegueria és l’ámbit territorial específic per a l’exercici de la cooperació local”. Alhora disposa que la vegueria és “la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis”. Com a conseqüència del desplegament d’aquests articles estatutaris, el Parlament de Catalunya va aprovar el 2010 la Llei de Vegueries. L’Alt Pirineu és una de les vuit vegueries que configuren l’organització territorial de Catalunya, la darrera –la vegueria del Penedès– aprovada aquesta mateixa setmana al

Parlament. Amb anterioritat, l’Alt Pirineu i Aran ja va ser reconegut, el desembre del 2001, com un àmbit funcional de planificació propi i diferenciat dins el Pla Territorial General de Catalunya, separat de l’àmbit de Girona i del de Ponent. Un any després, el desembre de 2002, el Parlament de Catalunya aprovava, per unanimitat, la llei de creació de l’Institut de Desenvolupament de les sis comarques de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA). El gener de 1999, abans del seu desplegament per tot el territori de Catalunya, ja es va crear la Regió Policial del Pirineu, deslligada de la Regió de Girona i de la de Ponent, per tal d’estructurar els serveis del Cos de Mossos d’Esquadra a les sis comarques de l’Alt Pirineu. No cal dir que la constitució de la vegueria de l’Alt Pirineu, va suposar un reconeixement polític i institucional a tot un territori i a la seva personalitat i singularitat pròpia. No entenem per quina raó, TV3, s’entesta obstinadament a continuar utilitzant la terminologia provincialista pròpia d’altres èpoques quan es refereix a l’Alt Pirineu i, en canvi molt encertadament, no parla mai –per exemple– de “les comarques meridionals del sud Tarragona” per citar a les Terres de l’Ebre. Creure en l’Alt Pirineu és creure en l’equilibri territorial i en una forma d’entendre el país no radial, un país multipolar, amb una xarxa de territoris amb potencial econòmic i social. Els darrers anys, els pirinencs hem guanyat la batalla dels marcs legals i del reconeixement polític i institucional. Ara hem de continuar lluitant perquè aquests reconeixement sigui real i quotidià i no quedi només imprès a les pàgines del DOGC. Haurem d’estar atents a la desconcentració dels serveis de la Generalitat i al seu desplegament institucional a la demarcació veguerial, perquè en aquesta qüestió no anem gens bé. I haurem de seguir de prop la política comunicativa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el llibre d’estil de TV3, perquè el Pirineu no és de Lleida ni de Girona, el Pirineu és del Pirineu.

Pirineu. Ni de Lleida ni d’enlloc!

MIREIA PELLICER · La Seu d’Urgell ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

L

’Estatut disposa que l’or­ ganització territorial bàsica del país s’estructura en municipis i vegueries. L’any 2010 va ser aprovada pel Parlament la llei de vegueries i la denominació pel nostre territori és la de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran. Si la cosa és tan clara i tan simple, perquè dia rere dia seguim sentint l’expressió “Pirineu de Lleida”? Els mitjans de comunicació s’entesten a afegir aquest inútil possessiu fomentant una visió centralista i provincialista. Nosaltres no som de cap altre lloc que no sigui el Pirineu, i aquest inclou tots aquells municipis de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i l’Aran. El que més sobta és que les mateixes institucions segueixin fomentant aquest centralisme provincià amb campanyes com “Lleida, la Catalunya blanca” de la Diputació de Lleida, per exemple, fent referència a les pistes d’esquí i és que penso, Lleida

blanca? Es deu referir a la boira, no? I és que, per a ells, som poc més que el pati de lleure per als caps de setmana. Nosaltres mateixos en som en part responsables, cal que ens apoderem i defensem amb ungles i dents la nostra identitat. Reivindicar que som Pirineu, que som poquets sí, només l’u per cent de la població, però que la nostra extensió és la del 20% del Principat de Catalunya! També cal deixar clar que no som un aparador que posem camps, muntanyes, cavalls i vaques el cap de setmana de cara a que ho contemplin els visitants, no, que aquí hi som cada dia, i que necessitem serveis i infraestructures de qualitat com qualsevol altre ciutadà. Però qui se’n recorda del Pirineu a l’hora d’invertir? Som sempre la germaneta pobra que s’endú els sobrants, i és que cal que els governs deixin de pensar en clau provincial i començar a pensar en lògica veguerial. Invertir i millorar els serveis contribuirà a fomentar l’ocupació, mantenir la qualitat de vida i aturar el despoblament del nostre territori. 11


tema de portada Nistal: “Entre 1938 i 1939, els presoners del camp de treball de Montferrer havien d’obrir pistes des de l’Alt Urgell al Sobirà” /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

J

ordi Nistal reconstrueix a El camp de treball de la falç i el martell (Salòria, 2017), la història del camp de Montferrer. Entre l’agost del 1938 i el gener del 1939 hi van desfilar prop de 2.000 presoners, procedents majoritàriament de l’Hospitalet de l’Infant, amb l’objectiu d’obrir pistes forestals per arribar a les forces republicanes desplegades al front, que llavors es trobava a la Vall Farrera i la vall de Cardós. Els reclusos sobrevivien en un règim de treballs forçats i en unes pèssimes condicions de vida que recorden, sosté, a les del gulag soviètic. Com a mínim una desena hi van deixar la pell; l’autor també ha documentat l’evasió andorrana de dos dels reclusos. Per què és aquest un episodi tan poc tocat per la historiografia? Que jo sàpiga, se n‘han ocupat Francesc Badia, a Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil i des d’una perspectiva global, i Jordi Cardona, que es va centrar a Camí de l’infern en el camp núm. 5, el d’Ogern. I ja està. No conec cap altra referència. Doncs costa de creure, perquè el tema és greu i ens toca de ben a la vora. Hi continua havent molts capítols en blanc sobre la Guera Civil. I en aquest cas concret també hi cap buscar una resposta diguem-ne ideològica. En democràcia, la historiografia potser ha preferit centrar-se en l’anàlisi del franquisme, i per a un cert sector de la professió, aspectes com els camps de treball podia semblar que qüestionaven la legitimitat de la República. Precisament per això, sorprèn que tampoc durant el franquisme fos un tema explotat per la historiografia diguem-ne oficial. Juidicialment es va ventilar als anys 40, en l’anomenada Causa General. I també s’ha de tenir en compte que els camps de treball van ser per definició un sistema molt opac: pràcticament no se’n sabia res, ni de la ubicació ni del funcionament. També hi té a veure l’interès personal dels historiadors però de totes formes, costa efectivament de trobar una resposta clara en aquest oblit historiogràfic. El camp de Montferrer és l’hereu del de l’Hospitalet de l’Infant, a Tarragona. Per què acaba precisament aquí, en aquest racó de món? El sistema es va començar a organitzar a partir de l’abril del 1938: el núm. 1 es va instal·lar al Poble Espanyol de Barelona, i en total n’hi va haver sis a tot Catalunya. En total, Badia calcula que hi devien passar entre 6.000 i 8.000 reclusos. L’objectiu era fortificar i comunicar les zones més pròximes al front i susceptibles per tant de patir un atac de les tropes nacionals. Cal posar-ho en el context de la caiguda del front d’Aragó, quan les forces republicanes es retiren fins a la línia del Noguera Pallaresa, des de Lleida i Balaguer fins a Tremp, Sort i l’Aran, i Catalunya queda aïllada de la resta del territori de la República. Aquesta és la lògica dels camps de treball. I la del de Montferrer, en concret? El camp núm. 12

2 es va ubicar a l’Hospitalet de l’Infant per fortificar la zona del coll de Balaguer, que era un important nus de comunicacions ferroviàries entre Catalunya i València. A finals de setembre del 1938 s’evacua i es trasllada a Montferrer: en realitat, el camp s’estenia per una zona més amplia de les Valls de Valira que arribava fins a Ars. No era un sol campament, sinó que constava de cinc subcamps: en alguns llocs, com a Montferrer, Sallent i Ars, es van aprofitar construccions preexistents, com l’església o unes cases del poble; en d’altres, com les comes de Burbre i les Bigues, els presoners es van haver de construir unes instal·lacions molt precàries, més aviat barraques. És possible que n’hi hagués altres, d’aquesta mena de subcamps, però no n’he trobat referència. I quina era la missió dels presoners? Construir atrinxeraments i sobretot obrir pistes: la carretera s’acabava a Aravell, i es pretenia fer-la arribar fins al Pallars Sobirà i les valls Farrera i de Cardós, on hi havia desplegada la primera línia republicana. L’entrada natural al Noguera Pallaresa, que és el Llavorsí, havia quedat en mans franquistes, i calia obrir vies per proveir les brigades mixtes desplegades en aquella part del front. Encara existeixen, aquests camins? I tant. Més aviat pistes, les que pugen des d’Aravell cap al coll de Burbre, els rasos d’Ars i Santa Magdalena, passant per l’antic despoblat de Sallent. Ja existien, però eren antics camins d’abast, de ferradura, que es van haver de condi-


cionar per al trànsit rodat. Tenint en compte que només van tenir quatre mesos, i encara –perquè el camp es desmantella entre finals de gener i principis de febrer del 1939– hem de deduir que hi van desfilar una quantitat considerable de presoners. Quants? Prop de 2.000. El llibre conclou amb una llista de presoners. No tots els que eren a l’Hospitalet van acabar a Montferrer, i de fet la procedència dels interns és diversa, però crec que la xifra total es podria haver enfilat perfectament fins als 2.000, que es distribueixen de manera desigual, perquè hi ha llocs on la pista ja estava molt avançada i no es necessitaven tants efectius, mentre que en d’altres –i pensó en el tram entre Sallent i Santa Magdalena– es va haver de començar de zero. D’aquesa mateixa època, i amb la mateixa lògica de proveir les forces republicanes a la Vall Farrera, és la carretera que puja des de la Farga fins a Sant Joan Fumat, tot i que aquesta precisament no la van obrir els presoners. Quin és el perfil dels reclusos? Qui hi anava a espetegar, en un camp de treball? Al de Montferrer hi trobem sobretot pròfugs, joves que havien intentat eludir el servei militar i que són enxampats. Però també quintacolumnistes i membres del Socors Blanc, falangistes i religiosos. També hi havia presoners de guerra, és clar, capturats a Belchite, que van desfilar per Alcañiz i pel Poble Espanyol abans d’anar a raure a l’Hospitalet i Montferrer. I civils capturats a Terol, que van ser empresonats primer a San Miguel de los Reyes (València). En general, es pot dir que hi predomina l’element militar i que una bona part dels presoners eren aragonesos. Amb condemna judicial o sense? Hi havia de tot, des de preventius fins a reus sentenciats i també, ja ho hem vist, presoners de guerra. De qui depenien, els camps? La gestió era en mans del Servei d’Investigació Militar, el SIM, controlat pel Partit Comunista, que des dels Fets de Maig del 1937

s’havia anat fent amb el control de la seguretat interior. Orgànicament eren competència del govern central, però de fet el SIM anava per lliure, no responia ni davant de la República ni de la Generalitat, s’havia convertit en una mena d’estat dintre de l’estat i tenia forta autonomia –i impunitat–. Sobre el paper existia una estricta reglamentació que ordenava al detall el règim dels camps. A la pràctica, el SIM feia i desfeia, i la disciplina, més o menys severa, en ocasions tiránica, depenia en última instància dels oficials al comandament, que podien decidir sobre la vida i la mort dels presoners. Un presoner, podia esperar que l’alliberessin en complir la pena? Un exemple il·lustra el grau d’arbitrarietat que hi imperava: Xavier d’Areny-Plandolit, ciutadà andorrà, l’havien detingut el 4 d’agost del 1937 a Barcelona. Va ser jutjat a finals de setembre per un dels tribunals de guàrdia, que d’altra banda no oferien cap garantia jurídica. El cas és que tot i ser absolt, l’home va de txeca en txeca fins que el 13 de maig del 1938 aterra a l’Hospitalet. Només en va sortir gràcies a la intervenció de França, que el reclama com a ciutadà andorrà que era.

Presentacions del llibre: Divendres, 3 de març, a les 20 h. Presentació a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell Dijous, 30 de març, a les 20 h. Presentació a la llibreria La Puça d’Andorra la Vella

13


La planxisteria Salòria comença una nova etapa! LA SEU D’URGELL

PLANXA I PINTURA SALÒRIA JOSEP BORRELL SÁNCHEZ

Avda. Salòria, 58 Telf. 973 35 37 00 Mòb. 690 11 33 99 planxaipinturasaloria@gmail.com

Planxisteria Salòria “Nene”, continuïtat i renovació. 14


Al Centre Esportiu Esquitx de la Seu d’Urgell hi trobaràs un gran ventall de sessions pensades per tal que, mitjançant la pràctica de l’exercici, assoleixis el benestar integral, tant físic com emocional.

PILATES IOGA BODY BALANCE TOTAL BARRE Descobreix totes les disciplines que oferim. Segur que en trobaràs una que t’agradi i et resulti beneficiosa.

Entrena per trobar el teu equilibri! Centre Esportiu Esquitx Av. Guillem Graell 67 Telf. 973 352 553 · www.esquitx.info

15


Bar Restaurant -Tapes variades, entrepans freds i calents, brasa, arrossos, hamburgueses, esmorzars, especialitat bacallà i pop. -Sala chillout amb música ambiental per desconectar. -Local preparat amb tv per veure tot tipus d’esports: motos, cotxes, fútbol... Menú diari: 10,50 euros.

Plaça del Codina, 4. Telf. 973 044 338 Local ampli i molt acollidor.

Vine a descobrir els nostres productes artesans! A més d’un gran ventall d’embotits elaborats artesanalment per nosaltres, podràs trobar els plats típics del Pirineu a un preu molt assequible: · Tall rodó amb bolet · Pollastres de pagès i molt més... Si no vols quedar-te sense, vine a la nostra xarcuteria a encomanar-ho!

www.xarcuteriapageslaseu.blogspot.com

Llorenç Tomàs i costa, 74 · La Seu d’Urgell Tel. 973 360 850 · xarcupagesagusti@gmail.com 16


Ausàs: “El món del vi i del formatge són molt semblants” /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · La Seu d’Urgell

F

ill, germà i net de formatgers, el seu padrí Valeri era de la Seu d’Urgell i la padrina Montserrat, de Cal Pastisser del Pla de Sant Tirs. Nascut a Figueres però criat a Peñafiel (Valladolid) i amb sòlides arrels a l’Alt Urgell, Xavier Ausàs (1968) va ser nomenat el 2007 millor enòleg d’Espanya. El 1990 entra a treballar a Vega Sicilia i durant 18 anys ha estat Director Tècnic de diferents bodegues del Grup: Vega Sicilia, Alión, Pintia, Bengamin de Rothsild-Vega Sicilia. El 2015 se’n desvincula i posa en marxa la seva pròpia bodega, alhora que assessora projectes com Ànima Negra (Mallorca), Pago de Carraovejas (Ribera de Duero), Marqués de Vargas (Rioja) o Domine Grand Boise (França), entre altres. L’hem entrevistat per als lectors de VIURE ALS PIRINEUS. Quin és el secret de fer un bon vi? El secret de fer un bon vi és, fonamentalment, el binomi clima i terra. Aquests dos factors són imprescindibles per a la seva realització. Ara bé, si parlem de fer un “gran” vi, aquí entrarien altres factors gens matemàtics i força subjectius. I les persones? Les persones són necessàries i molt importants des de l’inici de tot el procés i poden fer bascular el producte en una direcció o altra. Sens dubte, el resultat final depèn de les persones. A principis del segle passat, la fil·loxera va portar a arrencar la vinya al Pirineu. Ara es torna a plantar, s’obre una nova oportunitat? El motiu “d’aquesta moda” és el canvi climàtic que ha transformat la visió global i fa que es busquin zones fredes i d’alçada per plantar. Crec que hem de ser una mica cauts en aquest sentit i no oblidar que tot és cíclic i que aquestes noves zones poden girar-se en contra. Com veus els vins d’alta muntanya? Els vins d’alta muntanya poden tenir el seu espai, el mercat segur que els accepta, però per damunt de tot cal assegurar la seva qualitat, reproductibilitat i consistència any rere any. Pertanys a una família de formatgers, com va ser que et decantessis pel món del vi? Sí, el formatge forma part de l’ADN de la meva família. El meu avi, als anys trenta, ja estava al capdavant de la fàbrica de la Seu on elaboraven el formatge MG i el meu pare a la fàbrica de Nestlé, a Peñafiel, amb el “Flor de

Esgueva” com a referència. El món del vi i el del formatge són semblants, tots dos són productes alimentaris, provenen d’una fermentació i necessiten criança, tot això ja ho havia mamat a casa meva. A més, el món del vi té una màgia especial que el fa molt atractiu. Quan em vaig decidir per l’enologia podríem dir que érem quatre il·luminats. Ja des d’un inici a casa els hi va semblar molt bé. Després de molts anys com a Director Tècnic a Vega Sicilia, has decidit començar nous projectes i crear la teva pròpia bodega. Què t’ha portat a iniciar aquest nou camí? Crec que ja tocava. Després de 25 anys a Vega Sicilia i de participar en la creació de vins tan emblemàtics com ALION, OREMUS, PINTIA o MACAN, havia arribat l’hora d’iniciar el meu propi projecte, aprofitant l’experiència i també la suficient joventut. El vi i el formatge són dos pilars de la dieta mediterrània. Casen bé? En el passat els productors de vi, quan el venien, donaven una mica de formatge anyenc i així emmascaraven els seus possibles defectes, d’aquí ve el refrany castellà “que no te la den con queso”. Malgrat aquesta dita popular, el cert és que el formatge i el vi casen molt bé, el maridatge és magnífic.

Cafeteria-restaurat Miami, una alternativa més per gaudir d’Isona i dels seus voltants Per començar el dia us proposem un bon esmorzar de forquilla i una visita cultural pel territori! Indrets per visitar: Basturs, Benavent, Biscarri, Conques, Covet, Llordà, Figuerola d’Orcau, Gramenet, Isona, Masos de Sant Martí, Orcau, Sant Romà d’Abella i Siall. Teniu la possibilitat de fer passejades per tot l’entorn i fer visites culturals. Tenim el Museu de la Conca Dellà que ens ajuda a descobrir el territori, la història, els dinosaures, el parc cretaci, etc. També es pot visitar la població romana d’Aeso, evidentment a Isona, així com la muralla romana. I entre d’altres, l’església gòtica moderna de la Vergé de l’Assumpció d’Isona.

C/ Sant Jaume, 5 - Isona Tel 973 664 172

I qui no coneix el Bar Miami? Punt de trobada d’amics i veïns, lloc de tracte familiar i on hi trobareu un raconet per menjar, prendre el cafetó, fer tertúlia o el que us vingui de gust...

Bon profit i bona visita a Isona!!! 17


TAXI

DIARI A BARCELONA

Marisa Reyero Sortida: 7 del matí, de dilluns a dissabte Tornada: a les 3 de la tarda

Tels. 973 35 37 42 - 657 913 368 18

PEUSA necessita ampliar l’equip i ofereix un lloc de treball destinat a un professional que disposi de titulació universitària en informàtica. Indispensable coneixements de programació.NET, desenvolupament d’aplicacions per a dispositius mòbils, SQL Server i eines de generació d’informes. Es valoraran coneixements de programació web, administració de xarxes i seguretat. Els interessats poden presentar el seu currículum a les oficines de PEUSA situades al Passeig Joan Brudieu 17 de La Seu d’Urgell o bé enviar-lo per correu electrònic a general@peusa.es.


Tradició formatgera a la vall d’Àssua amb La Peça d’Altron ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Altron

A

La Peça d’Altron enguany fa 25 anys que elaboren formatges ar-

tesans. Els seus formatges són fets amb llet crua de vaca, elaborats a l’obrador propi i curats en una cava seguint el procés natural per tal que fermentin Més info. Telèfon: 973 62 18 27 / formatgeria@lapessadaltron.com amb tot el temps del món. Així surt el Serrat, el formatge més conegut de la casa, premsat Vall d’Àssua i de curació llarga. I enca- formatge en oli amb herbes aromàtii sense forats de llarga curació. Igual- ra d’altres com el formatge tendre, el ques. ment elaboren el tupí tradicional de la semicurat, el curat i vell, el fumat i el

Bar restaurant Terminus El Bar Restaurant Terminus, situat a l’entrada de Térmens, a tocar de la carretera C-13 que va a Lleida, és un establiment històric, que compta amb nova gerència. Si hi pareu hi trobareu una bona proposta d’esmorzars de forquilla, així com dinars i sopars casolans, amb l’especialitat en brases i plats tradicionals. Es tracta d’un establiment amb tradició local, com a punt de trobada d’amics i veïns del poble, però també viatjants que passen per la carretera i paren a menjar o, simple-

ment, a fer el vermut o unes tapes. El restaurant disposa de zona d’estacionament privat i una gran terrassa exterior. Una de les novetats d’enguany de l’establiment és l’organització de tot tipus de festes i celebracions familiars o amb amics. A més, els dissabtes i diumenges també s’hi pot trobar un ambient més festiu per als joves. Bar restaurant Terminus c/ carretera, 69. Térmens (La Noguera) Telèfon: 620 213 824

19


Balanç positiu de les Jornades Consens majoritari per ubicar Gastronòmiques del Bolet l’Arxiu Comarcal al Palau Abacial //////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Vilaller

//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · El Pont de Suert

E

L

l Patronat Comarcal de Turisme de l’Alta Ribagorça es va reunir aquest febrer a la seu del Consell Comarcal amb els restauradors participants de les 22es jornades gastronòmiques del Bolet per fer balanç de l’última edició i valorar-ne els resultats. Els restauradors es van mostrar satisfets per l’increment, respecte l’any 2015, del públic procedent de fora de la comarca, especialment de Barcelona (37,42%), Tarragona (54.54%) i la comunitat Valenciana (545,54%), amb un total de 777 participants. Així mateix són partidaris de buscar nous formats per tal d’atreure el públic de la comarca que en els últims anys ha anat minvant. En total es van repartir prop de 1.100 menús tot i que el nombre de restaurants participants, 10 en total, va ser menor que en edicions anteriors. De les 827 enquestes fetes es desprèn que el 77,87% qualifiquen les jornades d’excel·lents i un 19,35% bones, un 2,54% regulars i un 0.24% n/c. També són destacables els resultats de la campanya de promoció a internet amb 200.000 impressions realitzades. En l’acte de cloenda es van sortejar un lot de productes agroalimentaris.

a decisió d’ubicar el futur arxiu comarcal a l’edifici de l’antiga seu de l’Ajuntament del Pont de Suert s’allunya. Representants polítics, directors i tècnics de la Generalitat es van reunir a mitjans de febrer per debatre amb la ciutadania la futura ubicació de l’equipament comarcal. Es van posar sobre la taula tres opcions: el projecte de rehabilitació de l’antic consistori, el Palau Abacial i un edifici de nova construcció que s’ubicaria al terreny de l’antiga confraria. De les tres opcions, el Palau Abacial és el que major consens presenta. Es tracta d’un edifici aïllat, de planta rectangular, de quatre plantes d’alçària i coberta a dues vessants, declarat BCIL i ubicat al casc antic prop de la biblioteca municipal. Amb l’objectiu de fixar un calendari per la construcció i equipament de l’arxiu, es va defensar que el projecte inicial dona resposta de forma immediata a les necessitats del territori en quan a capacitat i amb una inversió raonable. Referent a les al·legacions presentades sobre l’incompliment de normativa en matèria de seguretat, Josep Girabal va assegurar que no hi ha cap problema referint-se a la resistència dels forjats. · VENDA DE PNEUMÀTICS NOUS DE TOTES LES MARQUES. · ALINEACIÓ DE DIRECCIÓ · MUNTATGE I EQUILIBRAT · REPARACIÓ DE PUNXADES · CANVI DE PASTILLES DE FRE. CANVI D’OLI I FILTRES. · VENDA DE PNEUMÀTICS D’OCASIÓ TOTALMENT REVISATS

20


D

es de fa 6 anys la Taverna d’Organyà ens ofereix la cuina de la Irene feta amb productes locals. Una cuina creativa amb recpetes pròpies, i especialitats de la casa com els pinxos ‘morunos’ de carn de corder i de porc. El menú consta de 19 plats de primer, 22 de segon i té un preu de 8,95 euros, amb molta varietat en plats per als més petits de la casa. També hi trobareu molt bon cava, i una gran diversistat de tapes, truites, peix fregit, embotits artesans d’Organyà... Plats per prendre al local però també per emportar-se a casa.

L’horari d’obertura és a les 9 del matí i està obert tot el dia fins ben entrada la nit. Fins a les 6 de la tarda es pot menjar menú, i la resta de plats durant tot el dia.

Organyà · Av. Santa Fe · Tel: 973 383 420 21


22


23

Foto: Emili GimĂŠnez


Col·lecció Petit Pirineu: 1. La trementinaire de les nenes rosses 2. El tresor més gran del món 3. Anem a plegar manairons 4. El burot i les cireres d’Arfa 5. El gegant i l’acordió 6. La guineu i la camosa 7. El poltre de la Lluna 8. La Vedelleta Reula

Edicions Salòria ha conformat un considerable catàleg format en primer lloc per assaig local, però també per una atrevida línia de llibres infantils (la història, llegendes i tradicions del Pirineu explicades als més petits) i darrerament per una ambiciosa proposta de llibres d’excursionisme i rutes de proximitat, obres pensades, escrites i publicades per gent del territori. Tot pensat i fet des del Pirineu. Col·lecció Petit Pirineu: 1. La trementinaire de les nenes rosses 2. El tresor més gran del món 3. Anem a plegar manairons 4. El burot i les cireres d’Arfa 5. El gegant i l’acordió 6. La guineu i la camosa 7. El poltre de la Lluna 8. La vedelleta Reula 9. L’Últim llop de la Cerdanya 10. Les gallines d’Aristot 11. La sopa de pedres Més informació del catàleg d’Edicions Salòria: www.edicionssaloria.com

24


Un miler de comensals a la festa del trinxat de Puigcerdà //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

U

n miler de comensals van omplir de gom a gom el pavelló poliesportiu de Puigcerdà per assistir a la 22a Festa del Trinxat organitzada per l’Ajuntament de Puigcerdà i el Patronat Municipal de Turisme, que va tenir lloc el passat dissabte 25 de febrer i que ha estat una de les edicions més concorregudes. Entre els assistents també hi havia diverses cares conegudes i representants del món polític, econòmic, cultural i social. El menú d’enguany va consistir en embotits de Cerdanya i formatges de la comarca i del Pirineu, ou ecològic cuit a baixa temperatura amb sopa de ceba, trinxat de Cerdanya amb rosta, jarret confitat amb llit de pera de Puigcerdà i pastís de xocolata amb cremós de taronja. El sopar fou elaborat per diversos restaurants i hotels de Puigcerdà i de la comarca i per l’associació Cuina Pirinenca de Cerdanya. El grup jove de Dansart Cerdanya va actuar durant la vetllada i la nit va acabar amb un ball amenitzat pel conjunt Stressband. Com que aquest any la Festa del Trinxat coincidia amb Carnestoltes, es va demanar a tots els assistents que portessin màscares de Carnaval. Els qui van voler podien ferse fotos disfressats i amb màscares.

25


26


L’AUCer aprova el pressupost i perfila el programa de la Universitat d’Estiu Ramon Llull Puigcerdà //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// IGNASI · Puigcerdà

L

’edició d’enguany incorporarà cursos sobre fotografia amb mòbils i viticultura a alta muntanya. La inauguració serà a càrrec de l’historiador cerdà Xavier Gil i Pujol L’Associació Universitària de Cerdanya (AUCer) ha aprovat aquest mes de febrer el pressupost per aquest any 2017. Els comptes s’han ratificat a l’assemblea general, en la qual també s’ha acordat l’esbòs del programa de cursos de la Universitat d’Estiu Ramon Llull Puigcerdà, que se celebrarà del 10 al 14 de juliol. A més a més, ja s’ha avançat propostes de cara al 2018, quan l’entitat celebrarà el 20è aniversari. L’AUCer aposta per un pressupost continuista, amb equilibri entre ingressos i despeses i amb els cursos d’estiu com a principal partida. A l’assemblea ja s’ha avançat alguns detalls de la 19a edició, com ara que la inauguració serà enguany a càrrec d’un reconegut veí de Puigcerdà: el professor d’història Xavier Gil i Pujol, membre de la Reial Acadèmia d’Història. D’altra banda, com a novetat, enguany es preveu recuperar la tertúlia-vermut amb un convidat conegut. Alhora, es mantindran les activitats consolidades com ara la Nit dels Estels, Nit d’Arts, el sopar de la Universitat d’Estiu i la cloenda. Pel que fa a l’oferta formativa, una de les novetats serà el curs de fotografia amb mòbil, a càrrec de Fernando Prats, per ajudar a perfeccionar la tècnica en fotos fetes amb dis-

positius mòbils com ara telèfons o tauletes. També s’organitzarà un curs sobre vinya amb alçada, tot coincidint amb el renaixement del cultiu de vi a la Cerdanya i en d’altres territoris del Pirineu. El programa provisional també inclou un curs de coaching per a equips de salut, amb el suport del Col·legi Oficial d’Infermeria de Girona, i la presència novament de Joan Vives, locutor de Catalunya Música, amb un curs de música clàssica que enguany estarà dedicat al naixement del Barroc, en el marc de l’Any Monteverdi. D’altres propostes previstes són mindfulness, una sessió d’història sobre el rei Jaume I, gestió de conflictes i mediació (amb Alfonso Casas i Sara Rodríguez); administració pública (amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya); la proposta ‘El viatge d’Ulisses i el sentit de la vida’ (filosofia recreativa, amb Toni Bosch); i ‘Viure sense pensar, viure en plenitud’, amb Antonio Jorge Larruy. Per segon any consecutiu, la Universitat d’Estiu també inclourà l’AUCer Júnior, adreçat a joves i adolescents, que enguany proposa un curs de pilotatge de drons, a càrrec de Lleida Drons. L’oferta global es complementa amb dos tallers, de cuina amb flors i d’scrapbooking, i les jornades professionals. Un any més, Puigcerdà acollirà la Jornada Anual del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). I com a novetat, la capital cerdana també serà escenari de la jornada del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Girona.

ACTIVITATS AJUNTAMENT DE BOLVIR · Jornada de portes obertes a l’Escola de Sta. Cecília de Bolvir Dissabte 18 de març d’11h a 14h · Dilluns 20 de març de 9h a17h · Poliesportiu Bolvir I Cros Escolar a Bolvir · 4 de març de 2017 · Recollida de dorsals a partir de les 16:00h al Poliesportiu Les curses s’iniciaran a partir de les 17:00h Inscripcions gratuïtes · Obsequis per a tothom · Edat: P3 a 2n d’Eso 27


Èxit de la popular Quina dels bombers de Puigcerdà //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// Reportatge fotogràfic d’Emili Giménez

Recital de piano a càrrec de Laia Martín.

Diumenge 19 de març a les 18h. Museu Cerdà de Puigcerdà

PROGRAMACIÓ LOCALS JOVES MARÇ 2017 LLÍVIA 06/03/2017 (17.00-19.00): Taller màscares de guix 13/03/2017 (17.00-19.00): Pintem les màscares de guix 20/03/2017 (17.00-19.00): Cuina BELLVER 04/03/2017 (17.00-19.00): Campionat de futbolin 11/03/2017 (17.00-19.00): Jocs de taula 18/03/2017 (17.00-19.00): Cuina 25/03/2017 (17.00-19.00): Fem figures de guix MARTINET 01/03/2017 (17.00-19.00): Cinefòrum 08/03/2017 (17.00-19.00): Campionat de futbolin 15/03/2017 (17.00-19.00): Cuina 22/03/2017 (17.00-19.00): Taller creatiu 29/03/2017 (17.00-19.00): Torneig de tennis taula ALP 02/03/2017 (17.00-19.00): Torneig de tennis taula 09/03/2017 (17.00-19.00): Taller creatiu 16/03/2017 (17.00-19.00): Cinefòrum 23/03/2017 (17.00-19.00): Grup de discussió 30/03/2017 (17.00-19.00): Cuina GER 03/03/2017 (17.00-19.00): Grup de discussió 10/03/2017 (17.00-19.00): Cinefòrum 17/03/2017 (17.00-19.00): Taller creatiu 24/03/2017 (17.00-19.00): Cuina 31/03/2017 (17.00-19.00): Jocs de taula

28


Hotel bEAuTy de Llívia, un paradís per descobrir! //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// Redacció · Llívia

E

l vostre casament! La teva comunió! La vostra presentació de producte! Hotel bEAuTy! Amb unes vistes d’escàndol i un jardí ideal per a celebrar esdeveniments, a l’hotel gastronòmic bEAuTy Llívia, trobareu un equip de professionals que us ajudaran a dissenyar el vostre casament que sempre havíeu somniat. Només heu de fer arribar les vostres necessitats i el seu equip ho farà realitat. Tenen menús per a tot tipus d’esdeveniments i per a totes les butxaques, des de les més íntimes cerimònies a grans banquets, a l’interior de les instal·lacions o a les zones enjardinades i terrassa exterior, on podreu gaudir de l’aperitiu, parc infantil i 10 habitacions pels vostres convidats. Si el que necessiteu és un casament civil, els seus jardins són perfectes i compten amb el recolzament de l’Ajuntament de Llívia per tal d’oficiar la cerimònia. Però, si el vostre desig és casar-vos celebrant una cerimònia religiosa, a Llívia tenim l’església de Nostra Mare de Déu del Àngels a la qual es pot arribar fent un passeig i també l’ermita de Sant Guillem, a escassos metres de les seves instal·lacions. Però tot no acaba aquí. A l’Hotel bEAuTy també hi podeu celebrar comunions, bateigs, aniversaris, festes benèfiques, desfilades, festes infantils, festes sorpresa, seminaris, workshops, fires, congressos, convencions i altres esdeveniments. Aneu a veure’ls i en parleu.

29


Anuncia’t a Viure als Pirineus

Mòbil. 699 24 18 71 Telf. 973 98 91 62 www.viurealspirineus.cat

www.edicionssaloria.com

30


Cada cop que vinguis acumules punts i desprĂŠs tens un descompte!

31



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.