Viure als Pirineus Maig 2017 by Plandora Continguts

www.viurealspirineus.cat Miquel Alet, autor del llibre Ho estem fent bé?

“Creeu assemblees familiars i impliqueu-hi els petits” Únic escorxador de porcí de l’Alt Urgell

revista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran

núm: 183 · maig 2017

Pernils curats al natural, productes seleccionats, carns fresques

Tenim bull donja, una especialitat única que només trobaràs a Casa Bernadí

També productes sense gluten Troba’ns a la Seu d’Urgell i Noves de Segre:

La Seu d’Urgell c. Major, 18 T. 973 352 148 Noves de Segre T. 973 387 147

núm

183

opinió

08-101 tema de portada www.viurealspirineus.cat núm: 183 · maig 2017

6 i 7 de maig

belluga’t per la Cerdanya

25-32 Distribucíó gratuïta EDITA Edicions Salòria SL Passeig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell DIRECCIÓ EDITORIAL Marcel·lí Pascual ALT URGELL Marcel·lí Pascual PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀ Amèlia Campoy LA CERDANYA Redacció DISSENY i MAQUETACIÓ www.creativadisseny.cat DL L 701-2002 Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus

viurealspirineus@yahoo.com

@AmicsPirineu

L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

agenda Fira de Primavera Tremp

portada

SaloriaEdicions

Miquel Alet acaba de publicar el llibre “Ho estem fent bé?” en el qual reflexiona sobre l’educació dels infants i dels adolescents

tema de portada Alet: “Creeu assemblees de família i impliqueu-hi els petits” ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

l psicòleg Miquel Alet acaba de publicar el llibre Ho estem fent bé? (Salòria) en el qual recull un seguit de reflexions per a pares, mares i cuidadors en la criança i educació dels infants i adolescents. Ha estat el llibre més venut aquest sant Jordi a l’Alt Urgell i ara el Miquel vol donar-lo a conèixer arreu del país. Per aquest professional, expert en sistemes familiars i psicopedagogia, “no hi ha receptes màgiques (no les busqueu al llibre!) per a l’educació: cadascú ha de buscar

les solucions que el facin més feliç i que li donin més bon resultat”. Un dels capítols del llibre es titula “Assemblea familiar” en el qual Miquel anima els lectors a crear “assemblees de família” i ho fa en aquest sentit: “Impliqueu-hi els més petits, fins i tot quan no puguin participar-hi perquè encara no són prou madurs... Amb l’assemblea familiar ajudarem els fills a millorar en l’expressió oral, a parlar davant dels altres, a expressar sentiments i emocions, a donar valor a les coses que fem, a sentir-se valorats en el seu dia a dia i a tenir cert protagonisme i sentir-se escoltat pels altres”. I un darrer consell del Miquel: “Dubtar de la criança us converteix en bons pares i mares, en bons educadors”. Va, i encara un altre: “La gent gran és Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Som el que som gràcies a ells i les seves lluites. Gràcies als seus aprenentatges. Gràcies a la seva ajuda i al seu guiatge”. Són molts els consells i, sobretot, les reflexions que el Miquel ens deixa anar en un llibre divertit, positiu (com ell) i que ens ajuda a entendre una mica millor tot allò relacionat amb la criança i educació dels infants i adolescents. Gràcies Miquel per compartir les teves reflexions i convidar-nos a pensar!

opinió Rosa Campà: s’ha acabat la lluita? //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// CARLES GASCÓN CHOPO · Historiador

l passat dissabte 29 d’abril, l’escola de Montferrer va celebrar un homenatge a la Rosa Campà, el qual fou organitzat per escoles rurals de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Molt recordada com la mestra de Montellà, fou també durant la seva darrera etapa professional mestra de l’escola de Montferrer, de la qual va impulsarne el creixement i la renovació. Actualment porta el seu nom. Va ser un acte digníssim, celebrat al pati de l’escola, com li hauria agradat a ella, segons explicava la directora, i amenitzat pel Pep Lizandra a l’acordió diatònic i per l’Elies Porter —antic alumne de la Rosa— al violí. Davant d’una nodrida assistència, va parlar un seguit d’amics, companys i familiars que se l’estimaven, per donar testimoni, amb un to que combinava una profunda emoció amb la reivindicació de la seva figura i del seu paper cabdal en la dignificació de l’escola rural a les nostres contrades. Als parlaments es va fer esment a les lluites compartides, un projecte d’Òmnium Cultural en el qual he tingut el goig de participar amb la planificació d’una exposició que reivindicativa del paper de l’escola rural a les comarques del Pirineu. Va ser inaugurada, precisament, en aquest mateix pati de l’escola Rosa Campà de Montferrer, fa tot just tres setmanes, en un ambient també festiu i participatiu, amb moltes presències i també amb algunes absències. Els continguts de l’exposició es van organitzar a la manera clàssica, amb un plantejament, un nus i un desenllaç, amb un espai dedicat al paper de la Rosa Campà i amb un missatge optimista de tancament, en què la creació de les Zones Escolars Rurals, les famoses ZERs culminava aquesta lluita en positiu. Assegut al pati de l’escola Rosa Campà de Montferrer i escoltant els diversos parlaments vaig arribar a la conclusió que caldria matisar aquest final idíl·lic, i que la de l’escola rural no hauria de qualificar-se en absolut com una lluita acabada. Segons sembla, l’esforç i la imaginació que van posar alguns mestres rurals amb ganes de canviar les coses durant els anys vuitanta es veu de nou amenaçada. No tothom valora de la mateixa manera tot allò que té d’inclusiu i d’alternatiu l’escola rural. De vegades seguir algunes rutines sembla més còmode des de determinats punts de vista, encara que això suposi baixar el llistó cap a la mediocritat d’un sistema educatiu que, en darrera ins-

tància, hauria de ser pensat, per damunt de tot, en benefici dels nens i les nenes. Sembla com si aquella fòrmula del cafè per a tothom, tan blasmada en públic en aquest país nostre, s’apliqui d’una forma més o menys dissimulada en determinats àmbits de l’administració. Sortint de l’homenatge vaig entendre, per tant, que la lluita, si volem dir-ne així, no s’ha acabat, simplement estem en una nova etapa de la mateixa. I algun dia, els seus protagonistes hauran de rebre el seu merescut homenatge, potser com el de la mestra Rosa Campà.

opinió De què està fet l’Univers

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ENRIC QUÍLEZ i CASTRO · Puigcerdà

e què està fet l’Univers? Aquesta és una de les grans preguntes que la ciència tracta de respondre des de fa molt de temps. Ha plogut molt des que els grecs creien que l’Univers estava fet dels cinc elements: la terra, el foc, l’aire, la terra i un cinquè element eteri, del que se suposava que estava fet el firmament. Actualment la cosa ha evolucionat molt i coneixem força bé la matèria de la qual està feta Univers… o no és així? La veritat és que és una pregunta amb trampa. La matèria visible, ordinària, en podríem dir, és força ben coneguda, però representa només una part petita de la compo-

sició total de l’Univers (un 5%). Fins i tot aquest 5% no es comprén completament. Després està la matèria fosca (23%), que no se sap de què està feta i que no es pot detectar directament, però de la qual en podem detectar els seus efectes gravitatoris, per exemple, en la rotació de les galàxies. Si no existís la matèria fosca, les galàxies girarien d’una altra manera. És més, és possible que ni tan sols s’haguessin pogut arribar a formar. Finalment, la major part de la “matèria” de l’Univers es composa d’una cosa misteriosa anomenada “energia fosca” (72%) que fa que

l’Univers s’expandeixi acceleradament, i de la qual no tenim gairebé ni teories sobre què pot ser. Així que potser no ens riguem gaire dels grecs i dels seus cinc elements, perquè tot i que hem evolucionat molt des de llavors, potser estem encara molt lluny de poder explicar de què està fet l’Univers…

Es ven casa a la Parròquia d’Hortó a l’Alt Urgell La casa es troba situada al mig d’un magnífic paratge

Té sol tot el dia i molta tranquil·litat. Amb grans vistes pels quatre costats. Consta de quatre plantes: 1 celler o bodega de 40 metres quadrats. Planta baixa: cuina, menjador i dues habitacions amb llar de foc. Primera planta: Té quatre habtacions de matrimoni i una de petita. Segona planta: El cap de casa està encara per dividir. La casa té 240 metres quadrats, més celler de 40 metres quadrats. Es precisen reformes a la casa i al paller. L’edificació es troba envoltada de 20.000 metres quadrats de camps de regadiu.

Preu a consultar Tel. 618 866 574

ELS ENCANTS DE LA SEU (mobles, electrodomestics i complements) Pol. Montferrer, Parcel·la. A-4. Telf: (+34) 622 533 604 (+376) 337 957 (+34) 973 355 742 elsencantsdelaseu@gmail.com També servei de mudances nacional i internacional. Muntatge i desmuntatge de mobles 8

empreses Cavalls Guiabosc Baridà, ecoturisme eqüestre en plena natura ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Arsèguel

Nous usos per als camins tradicionals D’uns anys ençà ha emergit un gran interès social pels camins històrics i tradicionals. Des de l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) es treballa per potenciar aquest sector.

l Marc Giró va estudiar hoteleria i turisme però la seva passió per la natura i pels cavalls el va portar a treballar com a guia eqüestre professional. Gràcies a la seva formació acadèmica el Marc coneix bé tot el relacionat amb el món dels serveis turístics, i això unit a la seva passió pels cavalls va traduir-se en un nou projecte d’ecoturisme eqüestre impulsat amb molta il·lusió i d’una forma totalment ecològica i sostenible per la natura. Les sortides a cavall que el Marc proposa permeten poder conèixer l’entorn i la seva història, tot gaudint de la natura al seu estat més verge i pur, fent que l’experiència sigui absolutament inoblidable.

Després de portar més de 25 anys dedicant-se al món de l’hoteleria tant a nivell nacional com internacional, el Marc va decidir apostar per una nova vida, una vida autèntica fent de la seva passió la seva professió. Ara, el Marc viu i treballa a Arsèguel envoltat de muntanyes amb la companyia dels cavalls. Per ell, poder sortir a passejar amb el cavall tot donant a conèixer el territori és quelcom que no té preu. Deixa’t encisar pel territori tot gaudint la natura d’una forma totalment ecològica i natural! Cavalls Guiabosc Baridà Per a més informació truqueu al 619 021 364

escatar els camins tradicionals de l’oblit i fer-ho amb criteris rigorosos i pensant en els usuaris del segle XXI. Aquest és un dels objectius de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), a través de la Taula de Camins de l’Alt Pirineu i Aran que és el seu òrgan consultiu en matèria de camins i senderisme. D’uns anys ençà ha emergit un gran interès social pels camins històrics i tradicionals. Aquests vials s’estenien antigament per tot Catalunya unint pobles, masies, bordes, molins, fargues, ponts, pastures, ermites i una inacabable llista d’assentaments humans i recursos naturals. Tota una xarxa ben estructurada i adaptada a les necessitats de trànsit d’aleshores. Amb la industrialització i, sobretot, amb la motorització del transport (segles XIX i XX), aquella xarxa va perdre les seves funcions i mica en mica els camins ens van abandonar i deteriorar. Però l’augment de la pràctica del caminar al segle XXI, que aplega persones amb interessos molt variats (com l’esport, el lleure, la cultura, el turisme, l’educació ambiental, el contacte amb la natura o la salut), ha fet créixer la demanda de camins exclusius per a vianants. Senderistes, excursionistes i caminadors en general es multipliquen

any rere any. I, fruit d’això, han sorgit nombroses iniciatives de recuperació d’antics camins històrics per part de centres excursionistes, associacions o cases de turisme rural, entre d’altres. Actualment la “Taula” està integrada per 36 membres, 23 del sector públic i 13 del privat i s’ha renovat amb una voSón nombroses cació més àmplia, les iniciatives que incorporant altres l’IDAPA engega i activitats turístiques acompanya per no motoritzades i tal de donar a respectuoses que conèixer el Pirineu utilitzen els camins, a través dels com ara el ciclotuseus camins risme o el turisme eqüestre. La Taula de Camins de l’Alt Pirineu i Aran vol enfortir la seva funció de grup de pressió per tal que els camins es reconeguin com una infraestructura clau dels Pirineus amb valors patrimonials, identitaris i utilitaris.

empreses MAIDO PARK, un nou espai per a què les famílies i els seus gossets s’hi sentin com a casa

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MÍRIAM BASCO · Montferrer

l dia 23 d’abril es va inaugurar a Montferrer el centre el Maido Park, un parc únic que ha estat pensat i dissenyat exclusivament per tal que les famílies puguin passar una estona agradable amb les seves mascotes. Maido, que fa més de 20 anys que està en el negoci dels animals de companyia, ha decidit fer un pas endavant i obrir un parc que pugui cobrir les necessitats actuals de les famílies amb gossos, ja que la Dolors i el Manel, entenen que els gossos “són un més a la família, són com un fill, i se’ls ha de poder facilitar un lloc per esplaiar-se de forma sana i en un indret natural”. El nou parc consta d’una botiga on poden trobar tots els productes necessaris per a la salut dels animals, tant d’interior com d’exterior, el manteniment de piscines i assessorament. Un cop passegem pel complex, podem veure que el parc ha estat pensat fins a l’últim detall: el parc consta de les seves pròpies màquines desprenedores, de les quals els clients en poden fer ús en cas que vulguin picar alguna cosa o bé prendre un refresc, i fins i tot una zona infantil on els nens poden jugar i divertir-se. Una de les àrees més exclusives del parc és el “rentador”, un servei integral de neteja i hidromassatge que facilita la rentada dels gossos amb productes de la màxima qualitat; la idea del “rentador” ha estat pensada per poder estalviar els “mals de caps” que pot generar rentar les nostres mascotes a casa. A banda, el parc també disposa d’un espai pensat exclusivament pels gossos més petits o pels gossos que necessiten estar separats de la resta d’animals, sigui pel seu comportament o perquè encara estan en un procés d’educació i ensinistrament. Una de les àrees estrella de Maido Park és, sens dubte, el parc pels gossos adults, on a part de trobar una secció pensada especialment perquè els propietaris dels gossos puguin treballar i desenvolupar l’agilitat dels gossos, també compta amb una piscina de dimensions molt generoses on els gossos poden nedar i jugar entre ells. 12

Manolo, un dels fundadors del parc, ens comenta que “amb Maido Park hem intentat crear un parc que ho tingui tot, i que la gent pugui portar el seu gos i passar una bona estona”. Sens dubte, quan un visita per primera vegada el Maido Park, no pot evitar sentir-se alegre, ple d’energia, i amb unes ganes immenses de voler jugar amb les nostres mascotes. I si vostè, lector d’aquest article, és com jo, que pels motius que sigui no podem gaudir de la companyia d’un gosset, ens dóna unes ganes immenses de voler tenir un gos, ni que sigui pel simple fet de poder formar part de la família de Maido Park.

Treballem pels teus millors moments

C. Major, 72 · LA SEU D’URGELL Telf. 973 350 523 13

entrevista Marta Vilalta: “Els joves pirinencs han de poder arrelar i emancipar-se al propi territori” /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · La Seu d’Urgell

arta Vilalta Torres (Torregrossa, 1984), és la Directora General de Joventut de la Generalitat. És llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), té estudis en Ciències Polítiques i, actualment, cursa el Màster de Direcció Pública de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). Va ser diputada de la desena legislatura al Parlament (2012-2015). És una gran aficionada a l’esport i practica al màxim nivell una de les seves passions, el patinatge artístic. L’entrevistem per a conèixer, de primera mà, les polítiques de joventut del Govern de Catalunya. Què vol dir ser la Directora General de Joventut? Vol dir treballar pels joves del país, pensar i gestionar les polítiques que es poden dur a terme des de l’administració. La tasca de la Direcció General de Joventut és molt transversal i ha de tenir una mirada àmplia, en tant que som els qui liderem, impulsem i coordinem les polítiques de joventut de Catalunya. I precisament parlar de polítiques de joventut vol dir parlar de molts temes que afecten directament als joves: educació, treball, habitatge, salut, 14

igualtat... El que tenim clar és que la premissa amb la qual afrontem la feina és treballar per garantir la igualtat d’oportunitats als i les joves. I fer-ho a través de dos eixos prioritaris:afavorir l’emancipació juvenil i fomentar la participació del jovent. Els joves, formats i preparats, són el recurs més preuat que tenim a l’Alt Pirineu. Què es fa des del Govern per aconseguir que puguin arrelar al propi territori i emancipar-se? Som conscients que un dels temes que més preocupen a l’Alt Pirineu i Aran és concretament la pèrdua de joves, el desarrelament del col·lectiu juvenil i per conseqüència, l’envelliment de la població. Ho tenim identificat com a repte i per això des de Joventut treballem coordinadament amb el territori i els departaments d’Agricultura i Universitats, entre altres, amb el Programa Odisseu, per tal de fomentar el retorn dels joves al món rural, l’arrelament i la construcció del seu projecte de vida al territori. Apostem per un país equilibrat. I sabem que la clau està també en saber generar les oportunitats de feina i d’emancipació al propi territori. Aquest 2017 impulsem beques de pràctiques en empreses de les

zones rurals per a joves universitaris per tal que tinguin l’oportunitat de treballar i se’ls obrin les portes a futurs contractes o feines. Què es fa per ajudar a l’emancipació dels joves? Una de les principals eines que tenim per afavorir en el procés d’emancipació del jovent són les Oficines Joves que formen part de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil (XNEJ) i que estan destinades a oferir serveis en l’àmbit de l’educació, el treball, la salut, l’habitatge, la mobilitat internacional, i també informació i acompanyament per als joves. Catalunya compta amb 39 oficines joves i gairebé 300 punts d’informació juvenil, una veritable xarxa a l’abast dels joves on trobar respostes i informació. En el cas de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, trobem 5 Oficines Joves, a la Seu d’Urgell, Sort, Tremp, El Pont de Suert i Puigcerdà. Falta només desenvolupar la de la Val d’Aran, que esperem que pugui obrir-se en els propers mesos. Des de la DGJ fem un esforç per garantir el funcionament de les Oficines, de la mà del món local, ja que és un projecte compartit amb ajuntaments i consells comarcals. L’any 2016 hem invertit 125.000 euros en les Oficines joves de l’àmbit del Pirineu, i per aquest 2017 estem treballant en un pla per impulsar-les i potenciar-les per tal que encara siguin més referents entre els jovent. L’any passat, aquestes oficines van atendre 12.600 joves que van fer unes 20.000 consultes sobre temes diversos, però sobretot treball, Garantia Juvenil i educació. Les Oficines són i han de ser una finestreta única pels joves: una porta oberta a les oportunitats de present i futur. Quin és el paper dels ajuntaments en el desplegament de les polítiques de joventut? El paper del món local és clau. Justament perquè concebem el desplegament de les polítiques de joventut a nivell territorial, des de la proximitat i el coneixement i el contacte amb els joves. En aquest sentit, hi ha un punt que convé destacar i és la implicació

de la major part dels municipis de l’Alt Pirineu i Aran en les polítiques de Joventut. Gairebé la meitat de municipis de la zona tenen vigent el Pla Local de Joventut, l’eina que permet planificar els projectes i les línies a treballar amb i per als joves. Hi ha comarques on aquesta cobertura és màxima, com és el cas de l’Alt Urgell on 18 municipis de 19 tenen pla local o l’Alta Ribagorça on els tres municipis també compten amb aquesta eina. Des de Joventut hem destinat aquest 2016 prop de 99.000 euros com a suport a les actuacions i activitats que els Ajuntaments i els Consells Comarcals desenvolupen per als joves. Joves i política són dos conceptes oposats? No, de cap manera. Si bé és cert que la política tradicional es veu immersa en un cert desprestigi i els joves, igual que els adults, se’n senten allunyats, la veritat és que els joves busquen i troben els seus propis espais de participació, allí on se senten més còmodes i més útils per intentar canviar i transformar la societat, moltes vegades des del voluntariat i des de les entitats de base. A mi m’agrada entendre i concebre la política com una eina per transformar la realitat, també la dels joves, òbviament. Però la capacitat d’incidir i canviar allò que no ens agrada es pot fer des de molts àmbits i és precisament quan parlem de joves implicats o compromesos quan aconseguim trencar el tòpic i recordar que són molts els que dediquen el seu temps a activitats d’associacionisme, a projectes de defensa del territori o a altres en pro d’aportar el seu granet de sorra. El Carnet Jove ha fet 30 anys. Quina és la presència d’aquesta eina entre els joves pirinencs? Quan parlem de polítiques públiques, sempre m’agrada remarcar que el Carnet Jove és també una política

pública i a més ho és d’èxit. Efectivament, aquest 2016 el Carnet Jove ha complert els 30 anys i per celebrar-ho, entre altres activitats, estem fent una acció participativa online perquè els joves decideixin com volen que sigui el nou carnet jove del futur. Justament és bo destacar que els joves del Pirineu, juntament amb els joves de les Terres de l’Ebre a diferència del que podríem pensar, són els joves que més tenen el carnet jove. En concret, estem parlant que 4 de cada 10 joves de 12 a 30 anys del Pirineu tenen el Carnet Jove, una xifra superior a la mitjana catalana. Què es fa en l’àmbit de l’educació en el lleure a l’Alt Pirineu? Entre molts dels àmbits d’actuació que tenim a Joventut, una competència

“Són molts els joves que dediquen el seu temps a activitats d’associacionisme” clara està relacionada amb l’educació en el lleure. Més enllà de les actualitzacions normatives corresponents i de la regulació de l’àmbit, ens encarreguem del suport a les entitats i a les activitats. L’àmbit de l’educació en el lleure, els caus, els esplais, les diferents activitats, són un tret d’identificació a casa nostra. I en aquest sentit, l’any 2016 hem comptat amb el rècord de participants i activitats notificades. En concret, a tot Catalunya 276.904 infants, joves i dirigents han participat en 5.133 activitats. Si posem el zoom i mirem aquelles que s’han desenvolupat sobre terreny de l’Alt Pirineu i Aran estaríem parlant de 478 activitats notificades que van comptar amb la participació de 20.800 assistents, entre participants

i dirigents. Una realitat tan viva i important pel creixement, l’aprenentatge i el desenvolupament dels infants i joves que convé seguir reforçant. A banda, l’Agència Catalana de Joventut té tres albergs a la zona, el de Tremp, el de la Seu d’Urgell i el de la Molina, que serveixen per oferir als joves, però també a la ciutadania en general, un servei públic destinat a realitzar activitats educatives en el temps lliure, culturals, d’aprenentatge o de lleure. El futur passa pels joves. Què es fa per escoltar la veu de la joventut? Enguany estem elaborant l’Enquesta de Joventut de Catalunya, que és una estadística oficial que es realitza cada 5 anys, i que ens permetrà veure quina és l’evolució de les transicions dels joves al llarg dels anys. Més enllà del que ens pugui dir l’enquesta, sí que tenim molt clar que la nostra feina és seguir apostant per garantir la igualtat d’oportunitats dels joves, i seguir fent molta tasca de coordinació de polítiques públiques per sumar esforços i arribar a tenir un model català de desplegament de les polítiques de joventut, amb el jove al centre i on siguem capaços de garantir uns serveis mínims independentment d’on visqui cada jove. Les Terres de l’Ebre tenen una Coordinadora Territorial de Joventut, per què no en tenim a l’Alt Pirineu i Aran? Per quan? No en tenim perquè no s’ha fet efectiu tot el desplegament de la Generalitat al territori, tal com era previst. Ha quedat aturat i és una feina que cal reprendre el més aviat possible. Per dur a terme la feina de coordinació i desplegament de les millors polítiques públiques, és imprescindible i necessari que es completi la desconcentració dels serveis de la Generalitat al conjunt del país i per tant també a l’Alt Pirineu i Aran. Per nosaltres no quedarà.

Es lloguen pisos semi-nous i moblats d’una, dues i tres habitacions a La Seu d’Urgell. Tracte directe a particular. T: 639 318 253 · jrtarres@gmail.com Restaurant PKtus de la Seu busca cambrer o ajudant de cuina a mitja jornada. Horari: De dimarts a dissabtes a les nits. Interessats: restaurantpktus@gmail.com

PEUSA necessita ampliar l’equip i ofereix un lloc de treball destinat a un professional que disposi de titulació universitària en informàtica. Indispensable coneixements de programació.NET, desenvolupament d’aplicacions per a dispositius mòbils, SQL Server i eines de generació d’informes. Es valoraran coneixements de programació web, administració de xarxes i seguretat. Els interessats poden presentar el seu currículum a les oficines de PEUSA situades al Passeig Joan Brudieu 17 de La Seu d’Urgell o bé enviar-lo per correu electrònic a general@peusa.es.

LIQUIDACIÓ DE MODELS PER CANVI D’EXPOSICIÓ OFERTA EN MATALASSOS DE GAMMA ALTA:

150X190 PVP 2.007€ Oferta: 1.100€

150X190 PVP 1.450€ Oferta: 895€

PVP 1.200€ Oferta: 895€

TAX FREE

HORARIS: de dilluns a dissabte de 10 h a 13:30 h i de 17 a 20 h

Disposem d’una complerta exposició d’equips de descans, sofàs, coixins i complements de llit de les millors marques. També tenim un corner outlet amb ofertes permanents tot l’any. Matalassos a partir de 85€. Financem la teva compra fins a 12 mesos sense interessos. Gaudeix del plaer d’un bon descans. Ens trobaràs a:

Regència d’Urgell 41, baixos · La Seu d’Urgell · Tel. 973 350 861 · lacasadelmatalas@gmail.com 16

Forn Xamba, assaboreix el record de la infantesa

Tradició formatgera a la vall d’Àssua amb La Peça d’Altron

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Castellbó

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Altron

erran Cusidó, va néixer a Barcelona, no obstant això, va decidir anar a viure al Pirineu, i l’any 2013, va decidir recuperar un forn de pa de la Vall de Castellbó, però aquest no és un forn de pa qualsevol, aquest forn de pa en qüestió és antic, de pedra i que a més feia 300 anys que estava tancat. En Ferran elabora, com abans, un pa artesà i amb ingredients de qualitat, com la farina ecològica que mol a un molí antic de pedra. Els ingredients que utilitza són tots fets a mà i sense afegir-hi cap producte químic. Ell mateix recorda que, quan era petit, ja somiava que de gran, un dia, seria forner al forn de pa de la Vall de Castellbó. I perquè Castellbó? Doncs es veu que, quan ell era petit, hi anava a passar les vacances amb la família, i gràcies a això, en Ferran manté un bon record de les se-

ves vacances d’estiu a la seva casa familiar. Més tard, de jove, en Ferran va començar a endinsar-se en aquest ofici fent una mica de tot fins que va adquirir els coneixements i l’experiència necessària, fins que va decidir fer realitat el seu somni d’infància i anar a fer de forner a la Vall de Castellbó. Ara, un cop instal·lat, ens comenta que l’hi agrada viure al poble, ja que el tracte de la gent és més proper i que viure a un poble és com tenir una gran família. Si tu també ets un nostàlgic i trobes a faltar el sabor de la infantesa i el bon pa, ara el pots tornar a assaborir! Al forn Xamba hi trobaràs un gran ventall de productes de pastisseria, coques, croissants, ensaïmades, magdalenes, tortells, pizzes, coques de recapte i les famoses llengües de Castellbó! Tel. Forn Xamba: 615025306

totalment gratuïta on podreu fer una degustació de formatges i amb l’opció de comprar els formatges directament a l’obrador. A part, també hi trobareu una botiga amb productes de proximitat característics de la Vall d’Àssua, tals com embotits, formatges, galetes, mel, nous, entre altres.

ment, a fer el vermut o unes tapes. El restaurant disposa de zona d’estacionament privat i una gran terrassa exterior. Una de les novetats d’enguany de l’establiment és l’organització de tot tipus de festes i celebracions familiars o amb amics. A més, els dissabtes i diumenges també s’hi pot trobar un ambient més festiu per als joves. Bar restaurant Terminus c/ carretera, 69. Térmens (La Noguera) Telèfon: 620 213 824

Càmping Les Contioles

Càmping Les Contioles està situat enmig de la Vall Cardós en una antiga Contiola, a pocs metres d’Ainet de Cardós, envoltat dels paratges del Parc Natural de l’Alt Pirineu i al marge del riu Cardós. A Les Contioles guadiràs d’unes magnífiques vacances amb un tracte familiar i podràs relaxar-te a la piscina climatitzada, al marge del riu, a les zones d’esbarjo i també disfrutar de les activitats o excursions organitzades al Parc Natural. Disposem d’una zona d’acampada verda i arbrada, mòbilhomes, caravanes de lloguer i apartaments, on podràs allotjar-t´hi i mantenir un contacte directe amb la natura. Vine i gaudiràs!

Ainet de Cardós (a 13 km de Tavascan) · Telf. 973 62 31 80 / 973 62 31 56 18

matges fets amb llet crua de vaca, i segons el temps de curació podem obtenir un formatge tendre, semi, curat, vell, etc. També elaboren formatge fumat amb oli, formatge fosc, i el formatge tupí, que és un producte tradicional de curació llarga fermentat amb pasta que és molt característic del territori. Tots els formatges que es fan a la formatgeria són els mateixos que s’acostumaven a produir a les cases rurals d’abans. La formatgeria realitza visites guiades per famílies i grups de forma

Més info. Telèfon: 973 62 18 27 / formatgeria@lapessadaltron.com

Bar restaurant Terminus El Bar Restaurant Terminus, situat a l’entrada de Térmens, a tocar de la carretera C-13 que va a Lleida, és un establiment històric, que compta amb nova gerència. Si hi pareu hi trobareu una bona proposta d’esmorzars de forquilla, així com dinars i sopars casolans, amb l’especialitat en brases i plats tradicionals. Es tracta d’un establiment amb tradició local, com a punt de trobada d’amics i veïns del poble, però també viatjants que passen per la carretera i paren a menjar o, simple-

La formatgeria Peça d’Altron compta amb 25 anys de tradició formatgera al bonic poble d’Altron, situat a la Vall d’Àssua, on elaboren formatges amb el sabor d’abans seguint el mètode tradicional. Per això, la formatgeria té el seu celler particular on els formatges es curen de manera natural, seguint el seu propi procés i deixant el temps necessari per a la seva curació. Aquest procés l’hi dóna al formatge un gust distingit i de qualitat. Els formatges d’Altron són for-

Bar Restaurant -Tapes variades, entrepans freds i calents, brasa, arrossos, hamburgueses, esmorzars, especialitat bacallà i pop. -Sala chillout amb música ambiental per desconectar. -Local preparat amb tv per veure tot tipus d’esports: motos, cotxes, fútbol... Menú diari: 10,50 euros.

Plaça del Codina, 4. Telf. 973 044 338 Local ampli i molt acollidor.

La Taverna d’Organyà

es de fa 6 anys la Taverna d’Organyà ens ofereix la cuina de la Irene feta amb productes locals. Una cuina creativa amb recpetes pròpies, i especialitats de la casa com els pinxos ‘morunos’ de carn de corder i de porc. El menú consta de 19 plats de primer, 22 de segon, amb molta varietat en plats per als més petits de la casa. També hi trobareu molt bon cava, i una gran diversistat de tapes, truites, peix fregit, embotits artesans d’Organyà... Plats per prendre al local però també per emportar-se a casa. L’horari d’obertura és a les 9 del matí i està obert tot el dia fins ben entrada la nit. Fins a les 6 de la tarda es pot menjar menú, i la resta de plats durant tot el dia.

Organyà · Av. Santa Fe, 2 · Tel: 973 383 420 20

· VENDA DE PNEUMÀTICS NOUS DE TOTES LES MARQUES. · ALINEACIÓ DE DIRECCIÓ · MUNTATGE I EQUILIBRAT · REPARACIÓ DE PUNXADES · CANVI DE PASTILLES DE FRE. CANVI D’OLI I FILTRES. · VENDA DE PNEUMÀTICS D’OCASIÓ TOTALMENT REVISATS 22

turisme El Consell Comarcal del Pallars Jussà lidera el projecte europeu “GPS TOURISM” de turisme i mobilitat sostenible //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Tremp

Es tracta d’un projecte destinat a la promoció del patrimoni natural que compta amb un pressupost de 2 milions d’euros

Foto: Josep Maria Costa

’Epicentre de Tremp va acollir aquest abril la jornada de llançament del projecte europeu de cooperació transfronterera GPS Tourism (Green Pyrenees Slow Tourism), presidida per la Consellera del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Borràs. La jornada va comptar amb la participació dels vuit socis d’ambdós vessants de la frontera, per la part catalana són el Consell Comarcal del Pallars Jussà, cap de files del projecte, i el Consell Comarcal del Pallars Sobirà. El projecte GPS Tourism té com a objectius el foment i la promoció del patrimoni natural i cultural dels Pirineus, mitjançant el desenvolupament d’un model integral transfronterer de turisme vinculat a la mobilitat sostenible. Concretament, el projecte cerca millorar la visibilitat i promoció en els mercats internacionals de les Destinacions de Muntanya dels Pirineus vinculades a la mobilitat sostenible; l’adaptació d’infraestructures i equipaments per a millorar l’accessibilitat als actius naturals i culturals d’aquestes destinacions; i el dissenyar i implementació d’estratègies compartides de cooperació publico-privades. Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Constantí Aranda, va exposar “les oportunitat que genera el projecte per donar visibilitat i noves eines a territoris que treballen en l’impuls del turisme sostenible” i va destacar “els treballs que es realitzaran en adequació d’infraestructures, com la renovació de l’antiga estació de tren de la Pobla de Segur, la recuperació d’un sender de l’època romànica al municipi de La Guingueta d’Àneu, i la millora de la connectivitat fluvial per donar continuïtat a la navegació de barques des de Llavorsí fins a l’embassament de Sant Antoni, millorant el salt de l’Hostalet i creant un pas lateral a la presa de Sossís”. El projecte, pioner al nostre país, ha estat cofinançat al 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del Programa Interreg V a Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020). Un dels objectius del POCTEFA és, precisament, el de reforçar la integració econòmica i social de la zona transfronterera que hi ha entre Espanya-França-Andorra. La seva ajuda es concentra en bona part en el desenvolupament d’activitats econòmiques, socials i mediambientals transfrontereres a través d’estratègies conjuntes a favor del desenvolupament territorial sostenible en les àrees d’incidència en les quals es duu a terme el projecte GPS Tourism. 25

Guanyadors Jocs Florals de Cerdanya 2017

Alp premia els millors artesans formatgers //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Alp

PROSA MUGA (fins a 7 anys) Tercer Premi Pseudònim: Terra Títol: La nena Perduda Nom: Lola Mercader Araujo Escola: Santa Cecília de Bolvir Segon Premi Pseudònim: Estic Títol: El drac de Banyoles Nom: Sascha Brugada Mir Escola: Vedruna de Puigcerdà Primer Premi Pseudònim: Núvols Títol: El temps Nom: Carla Bartra Abian Escola: Vedruna de Puigcerdà MOIXERÓ ( 8 - 9 anys) Tercer Premi Pseudònim: Terra Títol: L’oreneta despistada Nom: Habel Moyà Porras Escola: Alfons I de Puigcerdà Segon Premi Pseudònim: Catalunya Títol: La volta al món Nom: Jamal Ahannach Lachkar Escola: Santa Cecília de Bolvir Primer Premi Pseudònim: Patufet Títol: Els tigres sense ratlles Nom: Arnau Ripoll Rovira Escola: Santa Coloma de Ger

Fundació ADIS POESIA FLOR NATURAL (fins a 7 anys) Tercer Premi Pseudònim:Tito Títol: El sol Nom: Àlvaro Barbosu Escola: Bac de Cerdanya d’Alp Segon Premi Pseudònim: Dofí Títol: El pollet Nom: Ainara André Lopez Escola: Vedruna de Puigcerdà Primer Premi Pseudònim: Lila Títol: La marieta Nom: Carla Bartra Abian Escola: Vedruna de Puigcerdà FLOR NATURAL (de 8 a 9 anys) Tercer Premi Pseudònim: Sardina Títol: La guineu Nom: Gara Tornés Domínguez Escola: Bac de Cerdanya d’Alp Segon Premi Pseudònim: Lif Títol: Aquella persona que t’estimes tant Nom: Júlia Sebastià Sanz Escola: Sant Serni de Prats i Sansor Primer Premi Pseudònim: James Crac

Títol: L’estrella Nom: Àlvaro Delgado García Escola: Santa Cecília de Bolvir FLOR NATURAL (de 10 a 11 anys) Tercer Premi Pseudònim: Bananita Títol: Moticacions Nom: Anna Moure Vidal Escola: Bac de Cerdanya d’Alp Segon Premi Pseudònim: Gat Títol: La fusteria del meu pare Nom: Albert Avellanet Reyes Escola: Sant Serni de Prats i Sansor Primer Premi Pseudònim: Canyunet Títol: Els refugiats Nom: Oriol Llaudó Crespo Escola: Mare de Dèu de Talló FLOR NATURAL (de 12 a 13 anys) Tercer Premi Pseudònim: Patata fregida Títol: El fred que congela Nom: Clàudia Armengol Parés Escola: Vedruna de Puigcerdà Segon Premi Pseudònim: Lluis Llach Títol: Les pomeres de l’Empordà Nom: Ferran Pla Guix Urús Primer Premi

Pseudònim: Floc de neu Títol: El cel Nom: Aina Giménez Cros Escola: Vedruna de Puigcerdà FLOR NATURAL (de 14 a 15 anys) Tercer Premi Pseudònim: Ballenito Títol: El mar Nom: Clara Juanola Costa Escola: Vedruna de Puigcerdà Segon Premi Pseudònim: 17 Títol: Empremtes de la vida Nom: Paula Moreno Alonso Escola: Vedruna de Puigcerdà Primer Premi Pseudònim: Snoopy Títol: La por Nom: Mireia Jordan Canesco Bellver de Cerdanya FLOR NATURAL (de 16 a 18 anys) Segon Premi Pseudònim: Guiu de Berguedà Títol: Qui ets? Nom: Guiu Vall Llobet Àvià (Berga) Primer Premi Pseudònim: Castanyoles Títol: Una llagrima li cau Nom: Ramon Casas Colomé Tremp

FLOR NATURAL ( + 18 anys) Tercer Premi Pseudònim: Roure centenari Títol: Carícies absents Nom: Yolanda Perea Bustos Guils de Cerdanya Segon Premi Pseudònim:Tosca Títol: Ádeu Nom: Sebastià Alborquers Bosch Escadarcs Primer Premi Pseudònim: Tauró Negre Títol: Mediterrani Nom: Mª Rosa Casas Coll Puigcerdà FLOR NATURAL (EDUCACIÓ ESPECIAL) Tercer Premi Pseudònim: L’home de negre Títol: Per a tu Nom: Domingo de la Fuente los Certales Fundació Adis Segon Premi Pseudònim:Alexia Títol: Poesia Nom: Sheila Muñoz Martinez USEE Primer Premi Pseudònim: ADL2017 Títol: Dies, minuts, segons i moments Nom: Alba Dominguez León USEE

CADÍ (de 10 a 11 anys) Tercer Premi Pseudònim: Wayne Dyer Títol: Els sentiments d’una nena no del tot normal Nom: Berta Garcia Grífol Escola: Llums del Nord de Puigcerdà Segon Premi Pseudònim: Banana Títol: Associació pardals Nom: Josep Reus Bort Escola: Santa Coloma de Ger Primer Premi Pseudònim: Excursionista Títol: L’estiu per recordar Nom: Anna Riba Sánchez Puigcerdà

a VI Mostra de Formatges i Productes Làctics Frescs de la Cerdanya i l’Alt Urgell, que es va celebrar al poble d’Alp el passat 16 d’abril, va tornar a ser un èxit. Un any més va tornar a reunir el bo i millor dels nostres artesans i es van lliurar els següents premis: en la categoria de làctics va guanyar el mató de la Formatgeria Ca l’Alzina; d’altra banda, en la

categoria de formatges el guanyador de la medalla d’or va ser “La Carabassa” de la Vall de Meranges, la medalla de plata va ser pel “Cabraflor” de l’Abadessa i la medalla de bronze va anar a parar a Peramola, concretament al formatge “Castell-llebre” de la Formatgeria Castellllebre. Enhorabona als organitzadors i a tots els artesans que van participar a la mostra!

PERIC (de 12 a 13 anys) Tercer Premi Pseudònim: Jaume I el Conqueridor Títol: El pantà de les granotes Nom: David Escolà Esteve Escola: Vedruna de Puigcerdà Segon Premi Pseudònim: Baldufa Títol: El cavall desaparegut Nom: Jana Costa Castells Escola: Vedruna de Puigcerdà Primer Premi Pseudònim: Llorer Títol: Amor anacrònic Nom: Laura Moya Cerdà ANGOSTRINA PUIGPEDRÓS (de 14 a 15 anys) Tercer Premi Pseudònim: Elliot Graig Títol: Investigacions Ocultes Nom: Gerard Guerrero Torcal Escola: Vedruna de Puigcerdà Segon Premi Pseudònim: Robin Títol: 12 excuses desbaratades per les quals és bo llegir! Nom: Jose Mª Lupiáñez Soto Escola: Vedruna de Puigcerdà Primer Premi Pseudònim: Iona Títol: Un mar d’esperances Nom: Neus Abella Llos Puigcerdà PUIGMAL (de 16 a 18 anys) Tercer Premi Pseudònim: Merijane Títol: La lletra petita d’una declaració Nom: Maria Solergibert Gimeno Alp Segon Premi Pseudònim: Zaara Fletcher Títol: Sé que tu també la coneixes Nom: Olga Reglero Bragulat Llívia Primer Premi Pseudònim: NyX Títol: El joc de la vida Nom: Mireia Llaudó Burgueño Puigcerdà CARLIT ( + 18 anys) Tercer Premi Pseudònim: Calibri11 Títol: Quan hi era, era primavera Nom: Ester Sirvent Visa Puigcerdà Segon Premi Pseudònim: Esginbru Títol: Aigua Nom: Elvira Moreno Aguilar Tremp (Pallars Jussà) Primer Premi Pseudònim: Vent del nord Títol: Avui no penjarem la cortina Nom: Mercé Palau Alonso Puigcerdà

EDUCACIÓ ESPECIAL Tercer Premi Pseudònim: Volataire Títol: La tornada a la Poesia Nom: Carles Julve Diaz Fundació ADIS Segon Premi Pseudònim: La platja blava Títol: Somni fantàstic Nom: Mª Carmen Molina Gutierrez Fundació ADIS Primer Premi Pseudònim: La planta de flors roses Títol: El lladre misteriós Nom: Marisol Navarro Serra

Anuncia’t a Viure als Pirineus

Mòbil. 699 24 18 71 Telf. 973 98 91 62 www.viurealspirineus.cat

DIMECRES DE PRIMAVERA fes-te el color i et regalem un tractament personalitzat de TREATNATURTECH (xampú + mascareta + serum) MONTIBELLO EXPERIENCE BEAUTY