Viure als Pirineus-Febrer 2017 by Plandora Continguts

www.viurealspirineus.cat

Poca broma... Únic escorxador de porcí de l’Alt Urgell

revista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran

núm: 180 · febrer 2017

Pernils curats al natural, productes seleccionats, carns fresques

Tenim bull donja, una especialitat única que només trobaràs a Casa Bernadí

és

Tenim bull de carnaval i botifarra d’ou

Agenda de carnavals Bellver: 23, 25 de febrer i 1 de març Sort: Del 25 al 28 de febrer La Seu d’Urgell: 25 de febrer Puigcerdà: 24 de febrer Tremp: Del 25 de febrer al 2 de març Llívia: 25 de febrer La Pobla de Segur: 25 i 26 de febrer Alp: 26,27 i 28 de febrer I molts més!

Equip d’odontòlegs i metges especialistes ∙ Implants ∙ Pròtesis immediates ∙ Ortodòncia ∙ Estètica Dental i blanquejament

També productes sense gluten Troba’ns a la Seu d’Urgell i Noves de Segre:

La Seu d’Urgell c. Major, 18 T. 973 352 148 Noves de Segre T. 973 387 147

Av. Guillem Graell, 38 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 54 38 Fax. 973 35 54 39 www.centresodontologiaintegrada.com Pressupostos sense compromís. Consulti com finançar el seu tractament

núm

180

opinió

6-10

agenda

salut i benestar

www.viurealspirineus.cat núm: 180 · febrer 2017

26 de febrer

belluga’t per la Cerdanya

23-32 Distribucíó gratuïta EDITA Edicions Salòria SL Passeig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell DIRECCIÓ EDITORIAL Marcel·lí Pascual ALT URGELL Marcel·lí Pascual PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀ Amèlia Campoy LA CERDANYA Redacció DISSENY i MAQUETACIÓ www.creativa.cat DL L 701-2002 Tel. 699 24 18 71 viurealspirineus@yahoo.com L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

Ranxo popular Talarn

9 de febrer Concert d’El Petit de Cal Erill La Seu d’Urgell

portada

viurealspirineus @AmicsPirineu SaloriaEdicions

El carnaval o Carnestoltes és la festa de la disbauxa.

Es ven casa a la Parròquia d’Hortó a l’Alt Urgell La casa es troba situada al mig d’un magnífic paratge

Té sol tot el dia i molta tranquil·litat. Amb grans vistes pels quatre costats. Consta de quatre plantes: 1 celler o bodega de 40 metres quadrats. Planta baixa: cuina, menjador i dues habitacions amb llar de foc. Primera planta: Té quatre habtacions de matrimoni i una de petita. Segona planta: El cap de casa està encara per dividir. La casa té 240 metres quadrats, més celler de 40 metres quadrats. Es precisen reformes a la casa i al paller. L’edificació es troba envoltada de 20.000 metres quadrats de camps de regadiu.

Preu a consultar Tel. 618 866 574

Seminari de viticultura ecològica Nou cicle de Biblioteques amb DO //////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Tremp

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Tremp

ots els cellers dels Pallars van participar, aquest gener, en un seminari sobre viticultura ecològica i biodinàmica en el qual es van donar eines per transformar els cultius de vinya a ecològic. El seminari, que va reunir el sector vitivinícola del Pallars Jussà, va anar a càrrec de Joan Rubió, que va ser enòleg de Recaredo i que actualment dirigeix el seu propi projecte de viticultura a Cal Tiques, a Santa Margarida i els Monjos, i a La Bauma de les Deveses, al Berguedà. També treballa en la recerca de varietats autòctones. Els cellers van poder conèixer en dues sessions les bases filosòfiques i agronòmiques del cultiu biodinàmic, els preparats biodinàmics i la seva utilització.

quest gener es va presentar el cicle Biblioteques amb DO en què participa la Biblioteca Pública Maria Barbal de Tremp. L’acte va anar a càrrec de l’alcalde, la regidora de Cultura i la directora de la Biblioteca Pública Maria Barbal i va comptar amb la presència de 8 vinaters del Pallars, tots ells adherits al projecte Al teu gust, aliments del Pallars. La biblioteca de Tremp participa per cinquè any consecutiu en aquest projecte de Biblioteques de Catalunya que té com a objectiu principal acostar diferents públics a la cultura del vi, creant llaços entre aquesta i d’altres manifestacions culturals com la literatura o la música. El programa de Tremp s’ha elaborat amb la col·laboració dels cellers del Pallars.

opinió Propera parada: Pirineus /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// JOAN AIXÀS I OBIOLS · Metge, humanista i escriptor. Membre del Col·lectiu APiA. Pirineu Opinió

a fa unes setmanes que hem estat requerits a observar la publicitat dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que ens conviden a utilitzar els seus serveis per anar a esquiar: “Propera parada: Pirineus”, diuen. Els habitants del Pirineu ens ho prenem amb certa sornegueria això. Quants en coneixeu de Pirineus? Jo només en conec un. Conec una serralada pirinenca que forma una unitat com a massís. És veritat que en funció del context hom parla que la vessant nord o sud, del Pirineu català, aragonès, basc... El Pirineu atlàntic, el mediterrani, l’oriental, el central, l’occidental. O també d’aquella subdivisió que ens agrada menys pel seu significat provincià, que no regional: el Pirineu de Lleida, el de Girona. I dic provincià perquè a la nostra capital de “província” (“pro vincere” del llatí romà) interessen molt poc els problemes que planteja la vida al Pirineu. Allò que sí que interessa és la promoció de la capital, però a cost zero, mitjançant les belleses naturals del Pirineu i, sobretot, de la seva neu. Algun benaventurat va publicar fa unes setmanes que el nom de Lleida prové etimològicament dels rius, de les fonts i dels aqüífers del Pirineu. Santa Llúcia! També n’és un bon exemple observar com a l’estació, en aquest cas de la RENFE, de la capital hi ha uns grans rètols que no deixen cap dubte de la intenció de la jugada: “Lleida – Pirineos”. La intenció potser és bona però el viatger pot comprovar que no en veurà cap, de Pirineu, des d’aquell indret. Encara ha de fer uns 150 quilòmetres per arribar a algun punt del Pirineu. Doncs sí, els FGC s’han animat a fer-nos creure que els seus serveis ferroviaris ens portaran a la neu del Pirineu. Utilitzen el nom del massís en plural. Vés a saber perquè i on hi troben la correcció. El context no deixa lloc a interpretacions diverses: anar a la neu del Pirineu i punt. Des del punt de vista geogràfic tampoc l’encerten. Que jo sàpiga només podem accedir en tren fins a les proximitats de les estacions d’esquí de la Molina i de la Masella. De Núria. Alguna altra? I mira que en parlen a l’anunci televisiu eh? Espot, Vallter... A algú se li acudiria anar en tren fins a les estacions d’esquí de

l’Alt Urgell, del Pallars, de la Vall d’Aran o del Principat d’Andorra? Algú creu que resultaria pràctic i cost/ efectiu? Per tant, de Pirineu accessible per via fèrria, en qualsevol cas, també només n’hi ha un. Tothom sap que les comunicacions transversals viàries del Pirineu també són molt precàries o, simplement, inexistents. La carretera “nacional” la N-260 espanyola, la que va des de Portbou fins a Sabiñánigo, segueix pel sud la serralada del Pirineu, de llevant a ponent i ha d’ascendir a ports de muntanya de primera categoria més dissenyats per a ciclistes d’alta competició que per a vehicles motoritzats. Si no neva. Invertim els termes per fer-ho més de bon pair. Fins i tot les comunicacions verticals només arriben, en alguns casos, en forma de bones vies fins a algunes poques capitals de comarca: Ripoll i Berga. Deixem l’Empordà i la Garrotxa a banda en aquest context. Als Pallars –allà el tren arriba fins a la Pobla de Segur, una vila no pas gaire coneguda per a la pràctica dels esports de neu– i a Era Val d’Aran i a la vall de Camprodon, ja sabem com s’hi accedeix. A l’Alt Urgell, per la vall del Segre, l’autovia més propera del fons de les valls no passa de la ciutat de Lleida, excepte una mostra testimonial d’uns pocs quilòmetres d’autovia que hi ha fets i acabats al poble de Vilanova de la Barca, a la comarca del Segrià. Semblaria que hi són per error d’algú que devia llegir “Barca” i es devia pensar que era vora mar. La C-14 “autonòmica”, també coneguda com a “autovia del Segre o autovia d’Andorra”, com sabeu, uneix les viles de Salou i Adrall. Després, atreveix-te amb la N-260 i/o la C-145. La resta, són faves comptades. Al congost dels Tres Ponts s’hi havia fet poca cosa important d’ençà de l’època de Sant Ermengol. Ara sembla que ens hi posem seriosament. El congost de Collegats ens va passar al davant fa molts anys. Oportunitat política? Millor per a ells. És clar. En qualsevol cas això que algú se senti amb cor d’animar la gent a anar a la neu utilitzant el tren semblaria més aviat producte d’alguna desorientació temporoespacial. Esperem que momentània.

opinió Els Jocs Olímpics de 1992 a la Seu d’Urgell //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// RAMON GANYET · La Seu d’Urgell

onten les llegendes que els Pirineus van néixer de l’amor d’Hèrcules (l’heroi grec Hèracles) i de la princesa Pirena, amuntegant grans pedres com a mausoleu sobre el cos de la bella jove que havia mort en l’incendi dels boscos, provocat pel monstre Gerió. El nom de Pyros (foc) estava relacionat amb el nom de la princesa i el gran incendi. La Seu fou fundada l’any 606 després del diluvi general per Hèrcules egipcià. Un gran diluvi, potser no tan gran com l’universal, es va produir a la vall del Segre el mes de novembre de 1982. Com a reacció, es va canalitzar el riu i es van condicionar les terres de llevant del nucli històric de la Seu com a parc esportiu. La població de seguida es va sentir atreta per la part amable del riu i de la naturalesa de ribera fluvial. Els ocells cantaven de nou. Els jocs olímpics de 1992 van incloure, per primera vegada oficialment, la disciplina de canoa eslàlom. L’any 1988, l’aprovació de l’eslàlom i la designació de subseu olímpica pel Comitè Olímpic Internacional fou un tret de sortida per a la més gran transformació urbanística de la ciutat. Les obres olímpiques dels cinc anys que culminarien el 1992 van millorar l’accessibilitat per carretera, l’estació d’autobusos, els carrers de l’eixample i les façanes del nucli antic; el clavegueram, l’estació de depuració d’aigües; els accessos de vianants i la circumval· lació per vora del Segre; l’hospital va ser remodelat i, al parc del Segre, els canals de piragüisme van quedar garantits per la minicentral reversible. En conjunt, una transformació com mai s’havia experimentat. Mirant endarrere podrem recordar la il·lusió generada per l’esperit olímpic que va fer venir a la Seu 135 esportistes de 25 nacions, assistits per entrenadors i directors federatius, amb una organització que aplegava, entre la Vila Olímpica i el Parc, més de mil persones, 850 d’elles voluntaris. El resultat va ser molt bo per a la ciutat. El factor humà, el més important per assolir resultats, va ser en aquells moments fonamental per contagiar il·lusió i confiança a tota la societat urgellenca. Tots plegats, al voltant del projecte olímpic, vam tenir molta més força i encert. El parc olímpic del Segre, la instal·lació olímpica de la Seu, es gestiona des d’una societat pública municipal. En els vint anys de gestió sostenible, el parc s’ha mantingut actiu al servei de l’esport. I també per dinamitzar el turisme, amb serveis recreatius de ràfting i caiac de base. Les escoles hi han trobat un espai educatiu per al piragüisme d’iniciació. L’explotació comercial i la producció d’energia hidroelèctrica de la minicentral han suportat les despeses de manteniment i explotació, fins al punt de crear un excedent per a inversions de millora en un import d’1,7 milions d’euros. De les instal·lacions del llegat olímpic de Barcelona 1992, el parc és un exemple per a altres projectes arreu del món. Per motivar els esportistes del Club CADÍ CK, situat al propi parc, s’organitzen anualment una desena de competicions d’eslàlom. Les Copes del Segre, organitzades amb Ponts; les Copes Pirineus, organitzades amb Pau i Foix; i les 17 Copes del Món, organitzades amb la Federació Internacional de Canoa, donen projecció a l’esport, a la ciutat i a la regió. El Cam8

pionat d’Europa de 2011 i els Campionats del Món 1999, 2009 i el proper de 2019 situen la Seu a l’elit de canoa eslàlom. La feina feta per entrenadors i directius ha fructificat en les medalles aconseguides en les competicions al parc i en les altres proves internacionals de la FIC, així com en els Jocs Olímpics de Londres 2012 (bronze) i de Rio 2016, amb la medalla d’or de Maialen Chourraut. Núria Vilarrubla és la millor exponent que el sistema d’excel·lència del Centre de Tecnificació i de competicions també ha donat resultat en el club local. El present del nostre piragüisme és molt positiu, i les perspectives estan dibuixades fins a la tardor de 2019. Les proves de la Seu seran classificatòries per participar a Tokio 2020 en els propers jocs olímpics. Molts equips estrangers estaran interessats a entrenar en aquesta instal·lació que tècnicament es manté adequada per a la millor preparació. Aquesta circumstància conjuntural i el potencial de crear un clúster internacional als Pirineus (amb la Seu, Pau, Saint Pe, Foix, Sort, Ponts i Arfa), destinat a la formació i als entrenament en piragüisme d’aigües braves (en les tres modalitats d’eslàlom, descens esprint i estil lliure) tenen ara la seva oportunitat. Hi ha les instal·lacions, hi ha la capacitat i l’experiència organitzadora, però encara falten molts més vímets per a teixir aquest cistell. Ara, el context polític no ajuda. La dèria nacionalista que assola Europa, la desconnexió d’Espanya i Catalunya, la crisi econòmica, ja van fer descarrilar l’any 2013 el projecte de candidatura Barcelona-Pirineus per als JJOO d’Hivern de 2022. La situació actual, a l’entrada de 2017, és molt incerta i el resultat durant aquesta dècada serà probablement migrat. La falta de legítima ambició política i social per resoldre els problemes del món real ens condueix cap a uns camins pedregosos que poden ser difícils de transitar. Capitalisme liberal, populisme i control excessiu dels mitjans de comunicació són mals companys per avançar cap a una Europa millor. L’aigua ens va menar cap al piragüisme fa cinquanta anys, els jocs olímpics ens van posar en òrbita fa vint-i-cinc anys i ara precisem de més combustible, amb bons dirigents i millors idees per continuar cap a un futur més esperançador. Ens convindria planificar objectius ambiciosos, assolibles, per retrobar la unitat i la força col·lectiva, per a fer realitat una societat millor. Un projecte de ciutat que ens faci de guia vint-i-cinc anys més. 9

opinió Una mica de ciència. Els models meteorològics

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ENRIC QUÍLEZ I CASTRO · Puigcerdà

a gent cada vegada viu més pendent de les previsions meteorològiques, especialment a les comarques de muntanya i a l’hivern. La motivació és lògica: una nevada inoportuna pot complicar molt les coses i és bo tenir una bona previsió per estalviar-se problemes. El cert és que les previsions meteorològiques han avançat molt les darreres dècades. D’una banda, disposem de més estacions meteorològiques, ràdars, satèl·lits, etc. Però també disposem d’una cosa que abans només teníem de manera molt rudimentària: els models computacionals. Gràcies als avenços en supercomputació, és possible fer previsions força acurades. També és cert

que per molt potent que sigui l’ordinador que emprem, si no disposem de força dades actualitzades de temperatura, pressió, humitat, etc., no servirà de gaire cosa la potència computacional. Tot hi contribueix. D’altra banda, no és el mateix fer una previsió sobre el mar o la costa, amb models més senzills, que sobre una serralada força complexa com són els Pirineus, amb moltes valls, microclimes i fenòmens particulars, que compliquen molt la predicció i que poden fer que mentre en un lloc de la serralada nevi copiosament, a la comarca del costat llueixi un sol descarat. Conforme els ordinadors siguin més potents i els coneixements del territori millorin i hi hagi més da-

Treballem pels teus millors moments

des disponibles, les previsions seran cada cop més acurades. Això sí, el factor sorpresa mai no es podrà eliminar totalment.

C. Major, 72 · LA SEU D’URGELL Telf. 973 350 523 10

Itineraris lliures de raquetes de neu 29.000 visites a l’Ecomuseu //////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Vall de Boí

//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Esterri d’Àneu

L’Aula Universitària de Tremp

Una joia del gòtic a Politg

//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Tremp

//////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · Politg

egons les dades recollides a l’oficina turística de la Vall de Boi es confirma la gran acceptació dels dos circuïts marcats per realitzar raquetes de neu de forma lliure. “Hem de respondre trucades i correus electrònics de gent interessada en conèixer aquest nou producte i s’ha convertit en el producte estrella de les festes de Nadal”, va explicar a VIURE ALS PIRINEUS la tècnica de turisme del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, Cristina Bros. Els circuïts, inaugurats el passat mes de desembre, estan pensats per tot tipus de públic, des de famílies amb nens fins a esportistes avançats, i es troben localitzats a prop de l’estació d’esquí Boí-Taüll Resort. El Consell Comarcal ha impulsat la iniciativa.

’edifici de l’Epicentre serà a partir d’ara la seu de les conferències i xerrades de l’Aula Universitària de Tremp. Després de 5 anys d’activitat al Centre Cívic Tarraquet, la junta i el Consell Comarcal han arribat a un acord per moure l’activitat a l’auditori del Centre de Visitants. La sala del Centre Cívic, que durant tants anys ha servit de local per a l’activitat de l’Aula Universitària, començava a ser massa petita per als 140 socis que té la iniciativa. A part, les instal·lacions de l’auditori de l’Epicentre són perfectes per aquest tipus d’activitat ja que la sala disposa d’equipament que fa les xerrades més còmodes.

’Ecomuseu de les Valls d’Àneu va rebre 28.843 persones l’any 2016. La xifra, formada pels visitants i els usuaris que han participat en les activitats, suposa un augment del 6,1% en relació al 2015. Aquest creixement ha estat possible gràcies a l’increment del 15,5% de visites a les radials i a les extensions gestionades per l’Ecomuseu. Aquest increment s’ha produït gràcies a noves iniciatives museogràfiques que han permès la desestacionalització de les visites. Un dels màxims exponents ha estat el ‘Joc de Dames’ una ruta patrimonial que inclou un recorregut per cinc monuments emblemàtics del romànic en què les dones prenen el protagonisme, la difusió de la qual ha estat tot un èxit.

urant la postguerra espanyola una bona part del patrimoni arquitectònic, escultòric i artístic dels nuclis de la Baronia de Rialb va patir robatoris que van deixar moltes de les esglésies locals sense part del seu patrimoni original. Aquest progressiu espoli patrimonial va sensibilitzar els veïns del municipi. Avui, aquesta joia que és el retaule de Sant Iscle i Santa Victòria està protegit i ara, afortunadament, el podem contemplar en el seu conjunt a Politg. El retaule estava ubicat originàriament a l’altar major de l’antiga església parroquial de la Torre de Rialb. Més info: www.viurealspirineus.cat 13

cultura

salut i benestar

El Petit de Cal Erill i Pepa Plana, protagonistes de la cultura a la Seu //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

a regidora de Cultura de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Mireia Font, juntament amb el director de cultura i el tècnic de programació, Albert Galindo, i Andreu Campillo, respectivament, van presentar, aquest gener, la cinquantena de propostes culturals programades que tindran lloc de gener a juny a la capital alturgellenca. “Noms propis de l’escena teatral i musical del país com el cantautor El Petit de Cal Eril, el violinista Gerard Claret, la pianista i compositora Clara Peya, la pallassa Pepa Plana o la gran actriu Montserrat Carulla, són alguns dels artistes que passaran per la Seu d’Urgell en aquest primer trimestre de l’any 2017”, va avançar Mireia Font en la roda de premsa de presentació de l’agenda cultural. La regidora de Cultura també va explicar que s’està treballant amb el sector de la restauració de la ciutat perquè els establiments que hi vulguin participar puguin oferir uns sopars anomenats Pim-pam just abans de l’inici dels espectacles. Aquesta iniciativa pretén que el públic pugui menjar alguna cosa abans d’assistir a una obra de teatre o a un concert de manera ràpida, i amb productes del territori.

Amb H d’Humor: tres monòlegs La programació teatral també compta amb el cicle anomenat Amb “H” d’Humor amb els monòlegs d’Andrés Torres, còmic que forma part de l’equip d’Aruscitys a 8TV, (dijous 2 de març); Meugenio, reubicant al geni (dijous 30 de març) i Tributo a Rubianes (dijous 27 d’abril). Tots aquests tres monòlegs tindran lloc al Teatre Cine Guiu de la Seu d’Urgell, a les deu de la nit. El preu de l’entrada anticipada és de 10 euros, i 12 a taquilla. El grup de teatre local ‘A tota teta’ torna aquesta temporada amb un nou espectacle, encara per titular, que s’escenificarà el divendres 10, dissabte 11 i diumenge 12 de març, al teatre del col·legi La Salle. Les ofertes teatrals seguiran, entre d’altres, amb l’obra ‘Fred’, producció teatral de l’Escena Nacional d’Andorra, drama localitzat a l’Andorra dels anys 40. L’obra tindrà lloc el dijous 6 d’abril a les deu de la nit a la sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell. El preu de l’entrada anticipada és de 8 euros, mentre que a taquilla en costarà 10.

La baixa tolerància a la frustració /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ANNA GARCIA i NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vitae

a frustració és el sentiment que sorgeix quan no aconseguim els nostres desitjos. Davant aquest sentiment podem reaccionar amb ansietat, angoixa, ràbia, etc. Quan un nen és petit creu que el món gira al seu voltant. Pensa que mereix tot el vol i en el moment que ell ho desitja. No sap esperar, perquè no té el concepte de temps, ni la capacitat de pensar en els desitjos i necessitats dels altres. Per això qualsevol límit o qualsevol cosa que li neguen, ho sent com algo injust i terrible. No pot entendre per què no li donen el que desitja. No té les eines per eliminar, disminuir o tolerar el malestar que li provoca la frustració. Si els pares o altres adults que l’envolten cedeixen a totes les seves demandes no aprèn a “aguantar” la molestia que li provoca la negació dels seus desitjos. En aquests casos s’ha d’ensenyar als nens a aceptar les primeres frustracions, fer-los entendre que no atendrem inmediatament a les seves voluntats. Els podem dir: “això no es posible”, “has perdut, tots podem perdre o guanyar, no passa res, és un joc i el més important es divertir-nos”. El psicopedagog o psicòleg és el professional que intervé en aquests casos, ensenyarà les tècniques més adients per atenuar els efectes de la frustració. En primer lloc indagarà en el “perquè” i la “font” de la frustració; seguidament, ensenyarà les diferents tècniques per afrontar aquest sentiment. Algunes d’aques-

tes tècniques serien: identificar el sentiment de frustració, ensenyar al nen/a a tenir paciència, representar personatges en situacions de frustració, reforç positiu davant reaccions apropiades, ensenyar al nen/a una forma alternativa d’assolir els objectius i d’aprendre a gestionar les emocions de manera racional. Si el vostre fill/a presenta baixa tolerància a la frutració i li observeu alguna de les següents característiques demaneu assessorament professional: · Dificultat per controlar les emocions. · Poca flexibilitat. · Tendència a pensar de manera radical: “és blanc o negre”. · Resposta inadequada a la frustració. · Episodis explosius per motius irrellevants. · Episodis de desmotivació freqüents. · Manipulació cap als adults. · Episodis de plors ocasionats pel fracàs davant els objectius que es marquen.

Teatre per a tothom L’agenda cultural de la Seu d’Urgell aposta, novament, per un ampli repertori pel teatre, tant infantil i familiar com pel públic adult que va del drama a l’humor. El dissabte 25 de març la Companyia Anna Roca presentarà ‘Les sabates noves de l’Emperador’. El dissabte 29 d’abril el famós pallasso Marcel Gros ens presentarà el seu espectacle ‘Contes amagats’. Aquests tres espectacles per a tots els públic ss’iniciaran a les sis de la tarda, al Teatre Cine Guiu. El preu de l’entrada és de 5 euros. D’altra banda, el teatre adreçat al públic adult s’inicia el dia 2 de febrer, a les deu de la nit: al Teatre Cine Guiu de la Seu d’Urgell tindrà lloc l’estrena de ‘Un leñador no es un diseñador’ amb Juan Cállate. Montserrat Carulla portarà, el dissabte 18 de febrer, a les set de la tarda, ‘Música de les paraules. Un passeig per l’amor a la vida, a l’ofici i al país’ un espectacle intimista, tendre i divertit alhora. Una autèntica delicatessen amb la lectura de reflexions pròpies i poemes de Palau i Fabra, Salvat Papasseit, Calders, Verdaguer, Miguel Hernández i Machado, entre molt d’altres, amb un acompanyament musical en directe a violí i piano, a càrrec de Neus Soler. 14

Celler Miquel Roca, quatre generacions fent vi al Pallars /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Sant Cristòfol de la Vall

Bar Restaurant -Tapes variades, entrepans freds i calents, brasa, arrossos, hamburgueses, esmorzars, especialitat bacallà i pop. -Sala chillout amb música ambiental per desconectar. -Local preparat amb tv per veure tot tipus d’esports: motos, cotxes, fútbol...

Menú diari: 10,50 euros.

Plaça del Codina, 4. Telf. 973 044 338 Local ampli i molt acollidor.

Vine a descobrir el nostre Farcit de Carnaval! A més d’un gran ventall d’embotits elaborats artesanalment per nosaltres, podràs trobar els plats típics del Pirineu a un preu molt assequible:

l Celler Miquel Roca és un celler amb experiència. Ja són quatre generacions de treball, de producció de vins amb caràcter, de plena dedicació i de professionalitat. Tota una família dedicada al vi amb cos i ànima, en l’entorn excepcional de Sant Cristòfol de la Vall. El Miquel Roca està satisfet per la feina feta primer pel seu avi, després pel seu pare i per ell mateix i ara, també, per la seva filla Sílvia que l’any passat va acabar el Grau Superior en Viticultura i Enologia i que amb 27 anys està continuant la saga familiar, reconvertint el negoci pasant del que era l’elaboració de vi a granel a la producció de vi embotellat de qualitat. Són molts anys d’experiències i d’orgull de pertinença a una família vitivinícola, arrelada a la terra i al país. Una empresa amb un passat que l’acompanya i amb futur brillant pel davant. El Miquel recorda perfectament com el seu avi txafava el raïm amb els

Més info: cellermiquelroca@gmail.com Tel: 625 808 989

Per començar el dia us proposem un bon esmorzar de forquilla i una visita cultural pel territori! Indrets per visitar: Basturs, Benavent, Biscarri, Conques, Covet, Llordà, Figuerola d’Orcau, Gramenet, Isona, Masos de Sant Martí, Orcau, Sant Romà d’Abella i Siall. Teniu la possibilitat de fer passejades per tot l’entorn i fer visites culturals. Tenim el Museu de la Conca Dellà que ens ajuda a descobrir el territori, la història, els dinosaures, el parc cretaci, etc. També es pot visitar la població romana d’Aeso, evidentment a Isona, així com la muralla romana. I entre d’altres, l’església gòtica moderna de la Vergé de l’Assumpció d’Isona.

Si no vols quedar-te sense, vine a la nostra xarcuteria a encomanar-ho!

Llorenç Tomàs i costa, 74 · La Seu d’Urgell Tel. 973 360 850 · xarcupagesagusti@gmail.com

específic del Montsec. El vi que fan (a granel i embotellat) el comercialitzen majoritàriament a les comarques veïnes.

Cafeteria-restaurat Miami, una alternativa més per gaudir d’Isona i dels seus voltants

· Tall rodó amb bolet · Pollastres de pagès i molt més...

www.xarcuteriapageslaseu.blogspot.com

peus. Eren els inicis d’una generació de gent treballadora, empresaris del vi que l’any 1992 van començar a vendre el vi de forma professional (abans només era per la família i pels amics)amb la creació del celler en el qual fem aquesta entrevista. El caliu familiar és present a cada racó d’aquest entranyable celler i a cada botella que surt de la bodega. Actualment s’ha recuperat la Brocada, una varietat molt especial autòctona del Pallars Jussà, a partir de la qual elaborem un vi monovarietal. En total tenim quatre tipus de vi embotellat, tres negres i un blanc, tots sota la marca Brosat. El celler està situat a la vessant nord del Montsec de Rúbies, a 730 metres d’alçada, en un territori marcat per una climatologia pròpia, a cavall entre el pla i la muntanya. En definitiva, en unes condicions idònies, que fan que d’aquí en surtin uns vins excepcionals, de gran qualitat, amb la força que els dóna l’alçada i la suavitat d’aquest clima

C/ Sant Jaume, 5 - Isona Tel 973 664 172

I qui no coneix el Bar Miami? Punt de trobada d’amics i veïns, lloc de tracte familiar i on hi trobareu un raconet per menjar, prendre el cafetó, fer tertúlia o el que us vingui de gust...

Bon profit i bona visita a Isona!!! 17

Uns ramaders del Pallars comercialitzen llet d’euga //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Sort Foto extreta del bloc www.equpirinenc.com

partir de les seves explotacions equines, d’eugues criades en semillibertat per prats d’alta muntanya, entre 1.500 i 2.000 metres, el Jordi i el Josep comercialitzen des de fa més d’un any la llet d’euga crua congelada en envasos de 75 ml i tap autoprecintat. La llet d’egua sempre ha estat apreciada per les seves propietats medicinals per la qual cosa ha estat cada vegada més utilitzada en la indústria alimentària, cosmètica i farmacèutica i com un reemplaçament per als humans de la llet a la dieta dels nounats. Per la seva composició natural i la seva excel·lent biodisponibilitat per a l’organisme, aporta un valor nutritiu addicional a la nostra dieta amb efecte multifuncional. La llet d’euga és un aliment natural que conté immunoglobulina A, ingredient que ajuda a reforçar el sistema immunitari. És un aliment especialment ric en àcids grassos Omega 3 i 6 i en vitamines A, B1, B2, B12, C, D, E i K; minerals: ferro, calci, fòsfor, magnesi, proteïnes, hidrats de carboni i aminoàcids essencials. La llet d’euga és la més semblant a la llet materna humana i té les propietats més idònies per al consum de

les persones. Té menys greixos i per tant aporta menys calories que altres tipus de llet, com la de vaca. La llet es pot trobar a l’obrador que l’empresa té a Sort, així com a la farmàcia i en algunes carnisseries del municipi. Més info: www.equpirinenc.com

Tradició formatgera a la vall d’Àssua amb La Peça d’Altron ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Altron

La Peça d’Altron enguany fa 25 anys que elaboren formatges ar-

TAXI

DIARI A BARCELONA

Marisa Reyero Sortida: 7 del matí, de dilluns a dissabte Tornada: a les 3 de la tarda

Tels. 973 35 37 42 - 657 913 368 18

Anuncia’t a Viure als Pirineus Mòbil. 699 24 18 71 Telf. 973 98 91 62 www.viurealspirineus.cat

tesans. Els seus formatges són fets amb llet crua de vaca, elaborats a l’obrador propi i curats en una cava seguint el procés Més info. Telèfon: 973 62 18 27 / formatgeria@lapessadaltron.com natural per tal que fermentin amb tot el temps del món. Així surt el Serrat, el formatge més ren el tupí tradicional de la Vall d’Às- el curat i vell, el fumat i el formatge en conegut de la casa, premsat i sense fo- sua i de curació llarga. I encara d’altres oli amb herbes aromàtiques. rats de llarga curació. Igualment elabo- com el formatge tendre, el semicurat,

Bar restaurant Terminus El Bar Restaurant Terminus, situat a l’entrada de Térmens, a tocar de la carretera C-13 que va a Lleida, és un establiment històric, que compta amb nova gerència. Si hi pareu hi trobareu una bona proposta d’esmorzars de forquilla, així com dinars i sopars casolans, amb l’especialitat en brases i plats tradicionals. Es tracta d’un establiment amb tradició local, com a punt de trobada d’amics i veïns del poble, però també viatjants que passen per la carretera i paren a menjar o, simple-

ment, a fer el vermut o unes tapes. El restaurant disposa de zona d’estacionament privat i una gran terrassa exterior. Una de les novetats d’enguany de l’establiment és l’organització de tot tipus de festes i celebracions familiars o amb amics. A més, els dissabtes i diumenges també s’hi pot trobar un ambient més festiu per als joves. Bar restaurant Terminus c/ carretera, 69. Térmens (La Noguera) Telèfon: 620 213 824 19

El Molí del Pau: oli verge extra de la Noguera

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Os de Balaguer

grària Cal Pau és una empresa familiar dedicada a l’agricultura des de fa dues generacions, a la producció i la venta directa d’oli d’oliva verge extra sota la marca Molí del Pau. Situat en un dels antics molins de la població d’Os de Balaguer, avui en dia reformat i visitable, al Molí del Pau continuen l’antiga tradició de la producció d’oli d’oliva verge extra i, a més, ofereixen als visitants la possibilitat d’adquirir els productes que elaboren a la seva botiga, el Rebost dels Vilars. Al Molí del Pau fan tot el procés d’elaboració dels seus productes, des de la neteja i la mòlta de les olives i l’extracció de l’oli fins a l’emmagatzematge, l’envasat i la posterior venda, bé sigui a través de distribuïdors, directament a la seva botiga o a les fires artesanes d’arreu de Catalunya per a promocionar i vendre el nostre oli d’oliva verge extra. La seva producció d’oli d’oliva extra verge és majoritàriament 100% arbequina, fet

que dóna com a resultat un oli força afruitat i aromàtic.

www.molidelpau.cat info@molidelpau.cat OS DE BALAGUER Tel: 973 43 80 98 · 635 479 694

ANUNCI BREU Local de 85 m2 en lloguer al carrer de les Aigües de la Seu d’Urgell Tel. 667 88 40 58

es de fa 6 anys la Taverna d’Organyà ens ofereix la cuina de la Irene feta amb productes locals. Una cuina creativa amb recpetes pròpies, i especialitats de la casa com els pinxos ‘morunos’ de carn de corder i de porc. El menú consta de 19 plats de primer, 22 de segon i té un preu de 8,95 euros, amb molta varietat en plats per als més petits de la casa. També hi trobareu molt bon cava, i una gran diversistat de tapes, truites, peix fregit, embotits artesans d’Organyà... Plats per prendre al local però també per emportar-se a casa. L’horari d’obertura és a les 9 del matí i està obert tot

el dia fins ben entrada la nit. Fins a les 6 de la tarda es pot menjar menú, i la resta de plats durant tot el dia. Organyà · Av. Santa Fe. Tel: 973 383 420

ELS ENCANTS DE LA SEU (mobles, electrodomestics i complements) Pol. Montferrer, Parcel·la. A-4. Telf: (+34) 622 533 604 (+376) 337 957 (+34) 973 355 742 elsencantsdelaseu@gmail.com També servei de mudances nacional i internacional. Muntatge i desmuntatge de mobles 20

22 23

Bar. Foto: Emili GimĂŠnez

Puigcerdà prepara la 22a edició de la Festa del Trinxat //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

l dissabte 25 de febrer se celebrarà a Puigcerdà, la 22a edició de la Festa del Trinxat. En plena temporada d’hivern i coincidint enguany amb carnestoltes, el pavelló poliesportiu de Puigcerdà serà testimoni d’una de les festes gastronòmiques més importants de la comarca. El sopar previst a les nou de la nit, acollirà uns 800 comensals tant de Puigcerdà i la Cerdanya com de la resta del país, de França i d’Andorra, i comptarà amb la presència de diverses personalitats rellevants de la vida cultural, social i política. Fidels a la cuina de Cerdanya i als productes de proximitat, aquest any podrem degustar tant plats i productes tradicionals com plats més elaborats i adaptats a la cuina actual. Un ou ecològic cuit a baixa temperatura amb sopa de ceba i un jarret de ral confitat amb llit de pera de Puigcerdà, són l’aposta del ja arrelat col·lectiu gastronòmic Cuina Pirinenca de Cerdanya. Un cop més, els embotits i els formatges de la vall presidiran la taula, i el plat més fidel a aquesta Foto arxiu any 2016 festa serà, com sempre, el trinxat amb rosta, elaborat amb trumfes (patata cerdana) i amb la col d’hivern (una col d’una varietat molt concreta i que ha d’haver estat tocada pel gel de les nits cerdanes). Les postres d’aquesta edició les elaboraran diferents pastissers de la nostra comarca. La Festa del Trinxat va més enllà d’un sopar de gala i és, des de fa més de dues dècades, ser un aparador de la gastronomia cerdana, dels seus plats més tradicionals i dels productes de la terra. Aquest any coinci-

dint amb la setmana de Carnestoltes, es vol animar a tothom a portar la seva millor màscara de gala. L’àrea de Joventut de l’ajuntament s’encarregarà de preparar el racó més adequat del pavelló per poder captar els millors moments de la nit i deixar constància de les màscares més boniques i originals. A més a més, durant el ball de nit, es farà entrega de diferents premis, entre ells a la taula més ben “emmascarada” i a la parella més elegant i que balli millor. Aquest acte l’organitza l’Ajuntament de Puigcerdà i el Patronat Municipal de Turisme, i compta amb la col· laboració imprescindible de l’associació gastronòmica Cuina Pirinenca de Cerdanya i de diversos restaurants, proveïdors i establiments de Puigcerdà i la comarca. El cartell de la Festa del Trinxat 2017 és obra de l’artista i dissenyador gràfic Marc Monés. Les entrades es poden adquirir a l’Oficina de Turisme de Puigcerdà a partir del 30 de gener. El preu dels tiquets és de 27,50 € per persona.

L’Espai Ceretània de Bolvir, un museu únic al Pirineu //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// NÚRIA BOLTÀ · Bolvir

arlarem d’aquest magnífic equipament del poble de Bolvir malgrat que ja se’n va escriure en aquest mateix mitjà, fa dos anys, amb motiu de la seva inauguració. Pensem que malgrat trobar-se arran de la carretera N-260, el traçat del tram no afavoreix massa la vista de l’important jaciment arqueològic conegut com el Castellot de Bolvir i tampoc la de l’indicador del magnífic edifici de l’Espai Ceretània que complementa el jaciment. Es tracta d’un impressionant equipament que hom no espera trobar en un poble de les dimensions de Bolvir i, tanmateix, és tota una realitat que ofereix un nou element patrimonial d’importància que s’afegeix al molts que ja té el poble i dels que parlarem en properes ocasions. Primer va ser el Castellot, poblat ibèric que fins a dia d’avui representa un dels pocs poblats ibèrics trobats al Pirineu del qual se n’ha excavat entre un 20% i un 30%. Les excavacions han aportat llum sobre les tres etapes en què hi va haver població al llarg dels segles. La primera correspon a les restes d’una muralla, un fossat i altres elements lligats a la fase de pobladors ibèrics ceretans que ja van apreciar l’excel·lent ubicació del turonet, a prop del Segre, garantint la vista de penetració a ambdues bandes de la vall i que afavorien un bon sistema defensiu, entre els segles IV i III aC. La segona correspon a l’etapa romana que comença al segle II aC. Aquests nous pobladors van modificar alguns elements, com la situació de la porta d’accés i en van reforçar d’altres, com dues torres de planta quadrada i un bastió defensiu. Hi van incorporar un taller metal·lúrgic i sembla que també un taller de joieria. Després d’un llarg període de segles d’abandonament, van arribar els pobladors gots que reconstruïren cases, porta d’accés, referen muralles i es bastí una torre de guaita, tot corresponent a l’etapa medieval.

La necessitat de comptar amb un centre d’interpretació d’aquest gran jaciment va ser l’origen de la construcció de l’actual Espai Ceretània on, a banda de trobar-hi exposades peces provinents del jaciment, compta amb una sala polivalent i d’audiovisuals, tallers i serveis de guiatge. S’hi fan exposicions temporals com la que hi podem trobar actualment: 100 gravats sobre fusta de les aquarel·les que Dalí va pintar, entre el 1951 i el 1960, per il·lustrar la Divina Comèdia de Dante i que ens fan viatjar a través de l’Infern, el Purgatori i el Paradís. A la botiga de l’Espai Ceretània s’hi poden adquirir llibres relacionats amb l’arqueologia i sobre Cerdanya, en general, a banda de diversos objectes de record. Us animem a visitar aquest modern equipament alhora que podreu visitar aquestes excavacions úniques. Més info:

bolvir@bolvir.cat Tel.: 972 895001 - 972 895192

Les marededéus desaparegudes també passaren inadvertides

Les estacions d’esquí de fons sumen esforços per seguir creixent

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// NÚRIA BOLTÀ · Puigcerdà

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// FERRAN QUERALT / ACN · Aransa

principis de desembre i fins el 10 de gener, al Museu Cerdà, van coincidir dues exposicions. D’una d’elles, en vam donar compte en aquestes pàgines, però de l’altra, pensem que no se li va fer prou justícia donat que tractava un tema patrimonial de prou importància per a la comarca. Vam contactar amb la persona artífex i propietària de les 16 talles de fusta exposades, de 16 marededéus desaparegudes fa decennis, en època de la Guerra Civil, per causes diverses: robades, cremades, amagades, espoliades o per altres motius. La història que ens va explicar Andreu Fité ens va agradar i la volem reproduir perquè ens toca de prop. Ens hem de remuntar als anys 60-70 del segle passat, quan algú, passejant pels Encants de Barcelona, va veure una bonica talla d’una

Programa Esport Blanc Escolar //////////////////////////////////////////////////////////////////////// ACN · La Molina

marededéu que no se’n sabia la procedència. Aquesta persona va decidir adquirir-la i portar-la a examinar per saber si es tractava d’una peça romànica original o d’una imitació, com va resultar finalment. Aquest va ser l’inici d’una afició que va començar a créixer i a prendre majors proporcions en adonar-se que eren moltes les esglésies i ermites cerdanes que s’havien quedat sense les marededéus titulars per les causes que abans hem esmentat. Amb la consulta d’obres d’autors reconeguts, com Antoni Noguera o Maties Delcor, entre d’altres, i de l’arxiu Mas, es van poder anar identificant les imatges desaparegudes i les seves característiques. La voluntat d’obtenir-ne unes rèpliques el més fidels possible als originals, va portar a Fité fins a l’Equador on artesans de la fusta, amb no tantes pretensions econòmiques com d’altres, van aprendre els trets que caracteritzen les imatges romàniques, tan alienes a la seva realitat. Cada vegada que arribava a Catalunya una talla degudament treballada aquesta era sotmesa al procés de policromat seguint, fil per randa, tot el procediment amb els materials adequats (capes de guix, cola de conill, pintura al tremp,...) fins obtenir el resultat òptim. L’Andreu Fité, juntament la col·laboració de la seva família, ha aplegat una col·lecció d’una cinquantena de marededéus de diverses comarques, 16 de les quals pertanyen a la Cerdanya i són les que han estat exposades al Museu Cerdà. PROGRAMACIÓ LOCALS JOVES FEBRER 2017 LLÍVIA 06/02/2017 (17:00 a 19:00): Cinefòrum 13/02/2017 (17:00 a 19:00): Grup de discussió 20/02/2017 (17:00 a 19:00): Taller de Carnaval BELLVER 07/02/2017 (17:00 a 19:00): Grup de discussió 14/02/2017 (17:00 a 19:00): Cinefòrum 21/02/2017 (17:00 a 19:00): Cuina 28/02/2017 (17:00 a 19:00): Taller de Carnaval

ls alumnes de les escoles del Pirineu, de les comarques de la Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgell, Berguedà, Ripollès, Solsonès i Cerdanya, han començat a tenir l’esquí com una matèria més a estudiar dins l’assignatura d’educació física. Les activitats d’esquí nòrdic es duen a terme a les estacions de Sant Joan de L’Erm, Tuixent-La Vansa, Baqueira Beret, Aransa, Lles, Guils - Fontanera, Tavascán i Virós mentre que les activitats d’esquí alpí i snowboard, tindran lloc a Baqueira Beret, Boi Taüll, La Molina, Masella, Port Ainé, Port del Comte, Vall de Núria i per primer any s’incorpora l’estació de Vallter2000. Les escoles de la Cerdanya s’hi han sumat. 28

MARTINET 01/02/2017 (17:00 a 19:00): Cuina 08/02/2017 (17:00 a 19:00): Grup de discussió 15/02/2017 (17:00 a 19:00): Cinefòrum 22/02/2017 (17:00 a 19:00): Taller de Carnaval ALP 02/02/2017 (17:00 a 19:00): Grup de discussió 09/02/2017 (17:00 a 19:00): Cuina 16/02/2017 (17:00 a 19:00): Cinefòrum 23/02/2017 (17:00 a 19:00): Taller de Carnaval GER 03/02/2017 (17:00 a 19:00): Cinefòrum 10/02/2017 (17:00 a 19:00): Grup de discussió 17/02/2017 (17:00 a 19:00): Cuina 24/02/2017 (17:00 a 19:00): Taller de Carnaval

l projecte de cooperació Nordicat planeja crear una app de les estacions d’esquí nòrdic de l’Alt Urgell i Cerdanya i aplicar les noves tecnologies per a la comercialització i promoció de l’esquí de fons. Nordicat és un pla estratègic per a la dinamització i promoció conjunta que impulsa el Consorci GAL de l’Alt Urgell-Cerdanya i que compta amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural i la Mancomunitat de Municipis per a la Promoció de l’Esquí Nòrdic, agrupats en la marca Tot Nòrdic. Enguany el projecte que ja ha realitzat Nordicat ha estat crear una senyalització conjunta a les estacions que inclou planells, senyalització de pistes, mapes en paper i una nova pàgina web. La gerent del consorci GAL Alt Urgell-Cerdanya, Mireia Font, apunta que “la implantació de noves tecnologies ha de permetre per

exemple vendre forfets en línia”. En relació al projecte que ja ha realitzat Nordicat, Font, va assenyalar que “el primer projecte de Nordicat, la senyalització conjunta, ha de permetre poder vendre conjuntament les estacions de nòrdic”. Aquesta senyalització, la novetat més important a les estacions d’esquí nòrdic d’enguany, afecta només a les estacions de l’Alt Urgell i la Cerdanya, Sant Joan de l’Erm, Tuixén-La Vansa, Lles, Aransa i Guils, per tant, les dues estacions del Pallars Sobirà, Bosc Virós i Tavascan, han quedat fora. Mireia Font va explicar que els grups Leader treballen per àmbits territorials i per tant no es podia subvencionar res en una altra comarca. Tot i això, Font, va remarcar que “s’ha passat aquest projecte a aquestes dues estacions per tal que també puguin fer una senyalització igual”.

Exposició de pintures al Museu Cerdà. Sala de la primera planta o pis superior

Del 20 de gener al 26 de febrer “UNIÓ”. Exposició de Pintura de l’artista Gemma Gineste. Organitza: Gemma Gineste i Museu Cerdà

Anuncia’t a Viure als Pirineus

Mòbil. 699 24 18 71 Telf. 973 98 91 62 www.viurealspirineus.cat

Cada cop que vinguis acumules punts i després tens un descompte!