www.viurealspirineus.cat
Ănic escorxador de porcĂ de lâAlt Urgell Pernils curats al natural, productes seleccionats, carns fresques
revista gratuĂŻta de lâAlt Pirineu i Aran
nĂșm: 186 · agost 2017
Tenim bull donja, una especialitat Ășnica que nomĂ©s trobarĂ s a Casa BernadĂ
TambĂ© productes sense gluten Trobaâns a la Seu dâUrgell i Noves de Segre:
La Seu dâUrgell c. Major, 18 T. 973 352 148 Noves de Segre T. 973 387 147
1
nĂșm
186
Llibres
12-15
agenda
Val dâAran www.viurealspirineus.cat nĂșm: 186 · agost 2017
30-31
Bellugaât per la Cerdanya
43-64 DistribucĂĂł gratuĂŻta EDITA Edicions SalĂČria SL Passeig del Parc, 26 · La Seu dâUrgell DIRECCIĂ EDITORIAL Marcel·lĂ Pascual COORDINACIĂ MĂriam Basco PALLARS JUSSĂ I PALLARS SOBIRĂ AmĂšlia Campoy LA CERDANYA RedacciĂł DISSENY i MAQUETACIĂ www.creativadisseny.cat DL L 701-2002 Tel. 699 24 18 71
viurealspirineus
viurealspirineus@yahoo.com
@AmicsPirineu
Lâempresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.
2
Agost 10Ăš Cicle de Jazz Bolvir
portada
El Rafting Parc de la Seu dâUrgell aplega una Ă mplia oferta lĂșdica i esportiva
SaloriaEdicions
3
Joves del Pirineu David RodrĂguez âTopĂnâ, 31 anys, va nĂ©ixer a Mollet del VallĂšs i viu a Sort. Cuiner i fundador de âCreps de Muntanyaâ. Li encanta el piragĂŒisme i lâescalada.
David RodrĂguez âTopĂnâ: âEl Pirineu et fa sentir part dâun projecte comĂșâ Com va ser que vas decidir instal· lar-te a Sort? Treballava de cuiner al Lago di Garda, a ItĂ lia, volia canviar dâaires i vaig venir a Sort a fer el cicle formatiu de grau mitjĂ dâactivitats esportives al medi natural. Mâapassionen els esports de muntanya i aquĂ vaig descobrir el piragĂŒisme dâaigĂŒes braves i uns llocs increĂŻbles per fer escalada. El Pallars Ă©s un bon lloc per viurehi i un indret idĂl·lic pel seu entorn natural. Ăs per aixĂČ que vaig decidir quedar-mâhi. PerĂČ una cosa Ă©s voler viure-hi i una altra guanyar-sâhi la vida... SĂ, de fet aquĂ va venir el punt de conflicte personal. Els esports dâaventura mâencantaven perĂČ tambĂ© trobava a faltar el punt de creativitat de la cuina. A mĂ©s, des del punt de vista laboral, mâincomodava força la temporalitat de la feina de monitor esportiu i com a professiĂł no em motivava prou. I vas tornar als fogons... Vaig treballar de cuiner en alguns restaurants de la comarca, perĂČ cada vegada tenia mĂ©s clar que la meva evoluciĂł natural dins el mĂłn de la cuina havia de passar per tirar endavant el meu propi negoci. AixĂ ets un emprenedor nat... No ho sĂ©, ara en diuen aixĂ. La veritat Ă©s que em motiva molt tenir el meu propi negoci, dedicar un tracte personal i directe al client i oferir-li cada dia un producte creatiu, basat en la qualitat i amb la millor matĂšria primera de proximitat.
4
No hi ha emprenedor sense for· maciĂł? La formaciĂł Ă©s fonamental. Jo crec que de manera autodidacta pots anar aprenent, perĂČ resulta molt difĂcil que es puguin estructurar unes bases sĂČlides sobre les quals crĂ©ixer. La formaciĂł Ă©s constant, perĂČ valoro molt els coneixements rebuts a lâInstitut Joan Ramon BenaprĂ©s de Sitges, on vaig fer un grau mitjĂ de cuina, i tambĂ© els cursos monogrĂ fics de pastisseria a lâEspai Sucre i a lâEscola Bellart de Barcelona. El teu Ă©s un establiment de refe· rĂšncia al Pallars i les teves Creps de muntanya sĂłn molt reconegudes. Quin Ă©s el secret? No hi ha una sola raĂł. No nâhi ha prou amb tenir un cert talent i ser molt perseverant, tambĂ© ha de coincidir que la proposta de negoci sigui original, que ocupi un espai no cobert i que compti amb lâacceptaciĂł de la gent. Jo he dâagrair molt a la gent de Sort i del Pallars que mâhagi acceptat i que valori tant el meu producte. El secret de les Creps de muntanya Ă©s la seva elaboraciĂł, amb productes de quilĂČmetre zero i de primera qualitat. La meva fĂłrmula personal i professional passa per la perseverança, la il·lusiĂł i la disciplina. QuĂš els diries als joves pallaresos que seân van, els animaries a que· dar-se? Estic convençut que els que seân van, tornaran. El Pirineu tĂ© un vincle tan potent que fa que, tard o dâhora, la
gent hi torni. Al final, emocionalment no hi ha res mĂ©s important que sentir-te vinculat a lâentorn en el qual vius. I el Pirineu et fa sentir part dâun projecte comĂș. Sembla que ho tens molt clar... Ho veig cada dia, els joves sâestimen aquest territori, perĂČ encara hi ha molta feina per fer. En el camp del turisme familiar, els nostres camins estan bruts, la nostra cartografia endarrerida... Mira, vaig treballar tres anys de cuiner prop de les Dolomites i per mi aquella zona Ă©s la referĂšncia del senderisme i del turisme familiar. AquĂ cada vegada hi ha mĂ©s gent que valora tot aixĂČ i hi ha associacions com CamĂ vell que fan molt bona feina.
5
Fira del Llibre del Pirineu
Fira del Llibre a OrganyĂ
A
tacions de llibres, les animacions de carrer i els espectacles infantils, per acabar amb la lectura de lâhomilia literaria, a cĂ rrec del poeta i narrador Vicenç Llorca, i la prĂČpiament religiosa, pronunciada per lâabat de Montserrat, Josep Maria Soler. AcabarĂ la jornada amb el lliurament dels premis literaris Homilies dâOrganyĂ , als quals sâhi ha presentat enguany 159 originals.
LâorganitzaciĂł
La Fira del convida a una gran Llibre del Pirineu concentraciĂł de Ă©s organitzada lectors i lectores, per lâAjuntament que, durant vint dâOrganyĂ , el Consell minuts, llegiran el Comarcal de lâAlt llibre que desitgin Urgell i lâAssociaciĂł a peu de carretera Llibre del Pirineu, amb el suport i la col·laboraciĂł de lâIDAPA (Institut per al Desenvolupament i la PromociĂł de lâAlt Pirineu i Aran) i altres institucions i entitats.
© Ăscar Rodbag / IDAPA
la cita hi seran presents prop de quaranta escriptors que hi presentaran les seves darreres creacions. La Fira estrenarĂ un escenari jove i oferirĂ taules rodones, espectacles infantils, dansa i mĂșsica als carrers del centre histĂČric dâOrganyĂ , on una quinzena dâestands dâeditorials i llibreries posaran centenars de tĂtols a disposiciĂł del pĂșblic. La Carrerada de Llibres, que tindrĂ lloc dissabte dia 2 de setembre a les 12 del migdia, neix amb lâobjectiu de fer visible el llibre i el plaer de la lectura. Amb aquest motiu, lâorganitzaciĂł convida a una gran concentraciĂł de lectors i lectores, que, durant vint minuts, llegiran el llibre que desitgin a la vorera de la travessia urbana de la carretera C14 al seu pas per OrganyĂ , de tal manera que els conductors i passatgers dels vehicles esdevindran un pĂșblic imprevist. El divendres, dia 1 de setembre, tindrĂ lloc la presentaciĂł dels llibres juvenils Poca broma amb la xocolata i Poca broma amb les vacances, dâEster Ferran, que anirĂ seguida dâun tast guiat de xocolata. DesprĂ©s es donarĂ pas a una doble sessiĂł sobre refugiats al Pirineu, amb la intervenciĂł de lâescriptora Assumpta MontellĂ , autora de La maternitat dâElna, i de la directora de lâInstitut dâEstudis Ilerdencs, Montse MaciĂ , que parlarĂ de Perseguits i salvats. Al llarg del dia 2 sâaniran succeint les presen-
©Anna Solans
Una Carrerada de Llibres, lectura compartida a peu de carretera, serĂ la principal novetat de la 21a Fira del Llibre del Pirineu a OrganyĂ .
6
7
opiniĂł
opiniĂł
Desplaçaments sanitaris
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMADEU GALLART · Economista i membre dâAPIA Grup Pirinenc dâOpiniĂł
L
a crisi financera per la que travessen alguns hospitals comarcals, com el de la Seu, ha portat a plantejar esquemes dâestalvi que, en la meva opiniĂł, sĂłn equivocats des del punt de vista merament econĂČmic. No Ă©s un estalvi disminuir els serveis hospitalaris en un hospital com el de La Seu derivant malalts cap a lâArnau de Vilanova, Ă©s allĂČ que diuen de vestir un sant despullant-ne un altre. Com es pot pretendre que sigui un estalvi traslladar la despesa dels serveis corresponents a un altre centre? La resposta immediata que seâm donarĂ Ă©s la de les economies dâescala, Ă©s a dir, com mĂ©s produeixes mĂ©s disminueixes els costos. PerĂČ qualsevol persona que ha hagut dâacudir per tractaments molt seriosos a lâArnau de Vilanova ha contemplat un establiment sanitari carregat. On sĂłn aquĂ les economies dâescala? Seria molt fort de sentir dir que provenen dâuna atenciĂł inferior, sobretot en els nivells de lâatenciĂł directa al malalt per tractaments sanitaris lleus o per proves preoperatĂČries. Si justifiquem lâestalvi sense dir que en lloc dâun producte bo en venem un de mediocre tambĂ© anem malament. Crec que no hi ha un estalvi econĂČmic en la concentraciĂł
8
a lâArnau de Vilanova en detriment dels serveis sanitaris oferts pels hospitals pirinencs (La Seu, Tremp i Vielha). I ara anem a dâaltres tipus de factors que tenen molt valor en economia, Ă©s a dir en la butxaca dâuns ciutadans que tenen un dret constitucional a les prestacions sanitĂ ries gratuĂŻtes. I aquĂ voldria plantejar una analogia, quan un treballador tĂ© un accident anant a treballar o tornant-hi, des del moment que surt de casa fins que hi torna tĂ©, en principi, el dret de la consideraciĂł dâun accident de treball âin itinereâ amb les corresponents compensacions. Llavors, la persona que ha de traslladar-se a un centre sanitari llunyĂ del seu domicili no tĂ© dret a la consideraciĂł del desplaçament com a âprestaciĂł sanitĂ riaâ? De fet aixĂČ ja es fa en tractaments com els de cĂ ncer o les diĂ lisis que sĂłn compensats a travĂ©s de desplaçaments pagats per lâICS. Aplicar els principis constitucionals al tema sanitari seria rebut amb gran entusiasme fins i tot per la ciutadania que manifesta que no sâhi reconeix. Entenc perfectament que aixĂČ no es pugui fer de la nit al dematĂ perĂČ sĂ que sâhaurien de compensar ja els desplaçaments efectuats per persones ubicades en
segments de renda personal molt baixos. Aquests desplaçaments poden ser de dos segments bĂ sics, el dels professionals mĂšdics i els dels pacients. Els dels primers sĂłn importantĂssims. QuĂš sentiu quan aneu a lâArnau de Vilanova i us trobeu en la mateixa cua a gent de la vostra comarca? Tots us heu pagat un desplaçament de gairebĂ© tres cents quilĂČmetres... Quant val aixĂČ per a la vostra butxaca? No tinc cap dubte que diputats com lâAlbert Batalla o lâĂscar Ordeig no hagin fet moltes gestions sobre aquesta temĂ tica. PerĂČ pel que es veu en falten encara moltes mĂ©s. I aquest diferencial cal trobar-lo en la participaciĂł ciutadana, Ă©s a dir, exposant aquesta problemĂ tica dâuna manera clara i sense pors, demanant la col·laboraciĂł ciutadana organitzada, Ă©s a dir, a travĂ©s dâassociacions basades en qĂŒestions mĂšdiques com les del cĂ ncer, diabetis, malalties mentals, senilitats variades i associacions cĂviques de tot tipus, les organitzacions territorials dels partits a lâAlt Pirineu i Aran, els ajuntaments, els Consells Comarcals. Associar-se Ă©s bĂ sic i sobretot, sobretot, superar lâonanisme de la conversa de cafĂš i la queixa amarga al vent dins de les parets de casa nostra.
Una mica de ciĂšncia. TransgĂšnics i altres mites
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ENRIC QUĂLEZ i CASTRO · PuigcerdĂ
S
i hi ha un tema polĂšmic Ă©s el dels transgĂšnics. En aquest sentit mâagradaria comentar alguns mites que hi ha al voltant de lâagricultura amb transgĂšnics i lâagricultura ecolĂČgica. Existeix lâagricultura ecolĂČgica? Nominalment, sĂ, perĂČ lâagricultura tĂ© poc dâecolĂČgica. BĂ sicament perquĂš lâagricultura, ecolĂČgica o no, consisteix en agafar un terreny on sol haver un equilibri ecolĂČgic de diferents espĂšcies vegetals i animals, eliminar-les totes i plantar una o vĂ ries varietats que no tenen res a veure, generalment, amb aquell terreny. AixĂ que dâecolĂČgic, poc. Altrament, pel fet de no fer servir herbicides o fer-ne servir alguns de poc potents, lâagricultura ecolĂČgica Ă©s poc rendible, necessita mĂ©s terreny i el producte Ă©s mĂ©s car. Si tothom fes agricultura ecolĂČgica ens morirĂem de gana.
Els transgĂšnics sĂłn segurs? Ho sĂłn. Almenys hi ha una pila dâinformes cientĂfics que aixĂ ho avalen. Penseu que un informe cientĂfic no Ă©s el mateix que un reportatge en una revista de dubtoses finalitats o, pitjor, internet, on qualsevol pot publicar el que vulgui sense cap mena de filtre ni control de qualitat. AixĂČ no vol dir que els haguem de consumir per força si no ens agraden o no estem segurs dâells. CadascĂș ha de poder triar. Ăs per aixĂČ que per sobre de certes quantitats, Ă©s obligatori indicar a lâetiquetatge dels productes de consum alimentari si hi ha presĂšncia de transgĂšnics. PerĂČ si sou antitransgĂšnics tinc males notĂcies: la major part de la soja que consumiu o bona part del cotĂł sĂłn transgĂšnics. La Humanitat porta jugant amb els gens de les plantes i dels animals des que existeix. Si no fos aixĂ, no tindrĂem blat,
blat de moro, civada, tomĂ quets, pastanagues, gossos, gats, cavalls o tantes i tantes espĂšcies que eren molt diferents en el passat abans que lâhome es posĂ©s a manipular-los. La principal diferĂšncia entre la selecciĂł artificial de llavors i els transgĂšnics Ă©s la tĂšcnica, no el fet. SĂ© que aquells que estan en contra dels transgĂšnics no canviaran dâopiniĂł amb aquest escrit, perĂČ sĂ que volia deixar palĂšs que alguns dels mites que corren per les xarxes no sĂłn certs o com a mĂnim sâhaurien de posar en dubte. Ah!, i no treballo per cap empresa de transgĂšnics.
El cost dâemmalaltir al Pirineu
//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// XAVIER MUNT · La Seu dâUrgell
S
âha demostrat que les funcions i la viabilitat dels hospitals comarcals sĂłn imprescindibles per a la salut dels pirinencs i que sâha dâapostar per ells creant una xarxa territorial on hi siguin tots inclosos per tal de tenir mĂ©s força i representaciĂł, garantint la idiosincrĂ sia de cadascun dâells. Dit aixĂČ, tambĂ© tots hem aprĂšs que aquests hospitals queden limitats cada cop mĂ©s pel que fa a intervencions quirĂșrgiques complexes, aixĂ com consultes amb segons quins especialistes o proves complementĂ ries que malauradament al Pirineu no podem oferir.
AixĂČ passa perquĂš sâha demostrat que els resultats dâuna intervenciĂł quirĂșrgica complexa sĂłn millors si les practica un equip que en faci a diari i tingui una unitat de vigilĂ ncia intensiva a la vora. Aquests fets ens porten a lâobligaciĂł de desplaçar-nos a Lleida o a Barcelona per qualsevol consulta externa prĂšvia a intervencions, proves complementaries o diagnĂČstiques, revisions i un llarg etcĂštera. Avui en dia, caure malalt un mateix o un familiar suposa una descapitalitzaciĂł important en trasllats per carretera, dietes i, molt sovint, en allotjaments que molta
gent no pot permetreâs. AixĂ com no hem dâoblidar els mĂșltiples problemes laborals que aixĂČ pot ocasionar. Sabem tambĂ© del descontrol que pateixen molts usuaris amb precĂ ria situaciĂł econĂČmica per tal que lâInstitut CatalĂ de la Salut els aboni els seus trasllats i despeses. Sincerament, crec que els pirinencs necessitem que sâentengui aquest greuge comparatiu i es compensi amb algun ajut econĂČmic i amb una millora organitzativa dels hospitals de referĂšncia, per tal que ens poguĂ©ssim estalviar el mĂ xim de trasllats possibles.
9
10
11
llibres
Contes
i lectures per als mĂ©s petits La col·lecciĂł Petit Pirineu: les petites histĂČries dâabans explicades als nens dels nostres dies ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIà · La Seu dâUrgell
E
ls manairons, les trementinaires o el gegant acordionista sĂłn personatges que no es fan estranys als nens i nenes del Pirineu. Des de ben petits la majoria han escoltat dels seus pares els contes de la col·lecciĂł Petit Pirineu en els quals sâexpliquen de manera entretinguda les tradicions, llegendes i fets histĂČrics de les comarques pirinenques. SĂłn contes que fan de bon llegir i de bon explicar, histĂČries senzilles, algunes centenĂ ries que molts adults ja recorden que els hi explacaven els seus pares o els seus avis; altres sĂłn narracions modernes i inventades, Ăntimes i populars que fan les delĂcies dels mĂ©s innocents de les cases. AixĂ sĂłn les rondalles que fan dormir i somiar els petits pirinencs, histĂČries plenes de color, amb il·lustracions mĂ giques i un format consistent. La base de tota aquesta proposta
12
cultural inĂšdita al Pirineu parteix dels escriptors i historiadors inquiets, que porten a terme una insaciable activitat de recerca i difusiĂł per tal de donar a conĂ©ixer la histĂČria de les comarques catalanes de muntanya des de tots els Ă mbits i per a tots els pĂșblics. Els llibres dâhistĂČria per adults proliferen de la mĂ de joves estudiosos com Carles GascĂłn, Llu-
Ăs Obiols, Oriol Mercadal o Erola SimĂłn, perĂČ paral·lelament surten al mercat contes destinats a lâentreteniment, perĂČ tambĂ© a la pedagogia, del pĂșblic infantil. La secciĂł Petit Pirineu ha es· trenat nova col·lecciĂł, i nou for· mat: es diu Retalls dâHistĂČria i ha començat amb un conte sobre la histĂČria de la catedral de la Seu.
13
Nou conte
Col·lecció Petit Pirineu: 1. La trementinaire de les nenes rosses 2. El tresor més gran del món 3. Anem a plegar manairons
El nĂșmero 12 de la col·lecciĂł Petit Pirineu sortirĂ al carrer aquest mes dâagost!
4. El burot i les cireres dâArfa 5. El gegant i lâacordiĂł 6. La guineu i la camosa 7. El poltre de la Lluna 8. La Vedelleta Reula
Edicions SalĂČria ha conformat un considerable catĂ leg format en primer lloc per assaig local, perĂČ tambĂ© per una atrevida lĂnia de llibres infantils (la histĂČria, llegendes i tradicions del Pirineu explicades als mĂ©s petits) i darrerament per una ambiciosa proposta de llibres dâexcursionisme i rutes de proximitat, obres pensades, escrites i publicades per gent del territori.
El conte es titularĂ ... La bruixa Cadinella i el ball cerdĂ I es presentarĂ el dimecres dia 23 dâagost, a les 8 del vespre, a lâEspai Ermengol.
Us hi esperem!
Tot pensat i fet des del Pirineu. Col·lecciĂł Petit Pirineu: 1. La trementinaire de les nenes rosses 2. El tresor mĂ©s gran del mĂłn 3. Anem a plegar manairons 4. El burot i les cireres dâArfa 5. El gegant i lâacordiĂł 6. La guineu i la camosa 7. El poltre de la Lluna 8. La vedelleta Reula 9. LâĂltim llop de la Cerdanya 10. Les gallines dâAristot 11. La sopa de pedres MĂ©s informaciĂł del catĂ leg dâEdicions SalĂČria:
MIAMI CAFETERIA-RESTAURANT MIAMI Ă©s mĂ©s que un restaurant, Ă©s un punt de trobada dâamics i veĂŻns on rebrĂ un tracte familiar i podrĂ disfrutar dâun bon cafĂš o fer la tertulia. Si vol gaudir dâun bon esmorzar de forquilla, no sâho pensi dues vegades i vingui a visitar-nos a Isona. Lâesperem! C. Sant Jaume, 5 · Isona Telf. 973 664 172
www.edicionssaloria.com 14
15
empreses
Treballem pel teu benestar
DE DILLUNS A DIVENDRES MATĂ: 08:30 h a 13:30 h TARDA: 15:00 h a 20:00 h DISSABTES MATĂ: de 9:00 h a 13:00 h C/ Bisbe Iglesias Navarri, 44, baixos. La Seu dâUrgell. Tel. 973 35 48 94 · info@greentek.cat
16
17
empreses Celler Mas Garcia Muret, vins dâalçada del Pallars //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMĂLIA CAMPOY · Tremp
T
ot va començar a partir dâun somni, dâuna aficiĂł i amor per una terra. El celler, que Josep LluĂs GarcĂa Ubis obrĂ lâany 2011, va ser creat a travĂ©s de la inspiraciĂł i lâessĂšncia del Montsec. Lâany 1998, en Josep LluĂs, natural de la Rioja i metge de professiĂł, començà a fer petites plantacions per ferse el seu propi vi. En lâactualitat, el celler estĂ envoltat de 70 hectĂ rees, les quals 30 sĂłn de vinya i la resta dâametllers, oliveres i cereals, estĂ situat dins dâuna reserva starlight de lâUNESCO. El celler gaudeix de 1.500mÂČ i estĂ situat al costat del plantĂ Terradets, i dins el complex es pot apreciar lâantiga masia de Perejaia, que inclou una capella dedicada a la Mare de DĂ©u del Roser (1756). Dins del celler, sâhi poden trobar tres bĂłtes de fusta de lâany 1890 i que tenen una capacitat per 4000 litres. GrĂ cies a la seva geografia i terroir, fa que la climatologia sigui adient per la maduraciĂł del raĂŻm. El celler, catalogat dins la D.O. Costers del Segre, tĂ© una producciĂł anual de 114.000 a 117.000 litres de vi elaborat exclusivament amb raĂŻm de producciĂł prĂČpia i collit a mĂ . VINS: UNUA, del 2011, fou el seu primer vi. Unua, en esperanto significa âel primerâ. RaĂŻm ull de llebre. Criança curta de 8 mesos en bĂłtes noves de roure francĂšs. MURIAC, al terme de Llimiana significa ârat-penatâ. Elaborat amb raĂŻm Syrah. Criança de 18 mesos de mitjana en bĂłtes noves de roure francĂšs. MAS GARCIA MURET (nom del celler) estĂ elaborat amb la varietat de raĂŻm cabernet sauvignon. Criança de 6 mesos en bĂłtes noves de roure francĂšs. VI ROSAT COLOMINA, porta el nom en honor a la seva dona, MÂȘ Pilar Muret Colomina. Vi jove de les varietats de raĂŻm ull de llebre, pinot noir i syrah. JUNA, significa jove en esperanto. Vi elaborat amb varietat de raĂŻm garnatxa blanca, chardonnay, sauvignon blanc.
18
19
Ofertes de feina
Consulteu mÄĆ s ofertes de treball:
www.viurealspirineus.cat/seccion/ofertes-treball/ 20
21
A cavall pel Pirineu Descobrir la natura a partir dels cavalls /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MĂRIAM BASCO · MontcortĂšs/La Seu dâUrgell
El Pirineu Ă©s terra de cavalls i les hĂpiques ens ajuden a gaudir de la natura i treballar temes de salut a partir del contacte amb els equins
ramats de cavalls sempre estan formats per individus afins, poltres joves, egĂŒes amb poltre âde manera que gaudeixen de la millor companyia mentre realitzen exercici suau, desplaçant-se sovint a lâaigua, el menjar, buscant el sol o lâombra o simplement jugant pels voltants de lâEstany de MontcortĂšs. Aquesta Ă©s, sens dubte, la millor opciĂł per a qualsevol cavallâ. LâequitaciĂł com a esport i competiciĂł El Club HĂpic Urgell-Pirineus de la Seu dâUrgell Ă©s lâĂșnic de lâAlt Pirineu i Aran reconegut per la FederaciĂł Catalana dâHĂpica per poder realitzar competicions i activitats oficials. El club organitza durant tot lâany cursos dâequitaciĂł per a joves i adults, entrena equips de competiciĂł i prepara per a galops, volteig i per a proves dâaccĂ©s o exĂ mens oficials. El Club HĂpic Urgell-Pirineus, tambĂ© ofereix estades, serveis de pupil·latge, equinoterĂ pia i rutes a cavall i treballa per tal de divulgar lâequitaciĂł i crear aficiĂł. Precisament aquest estiu, organitza una activitat de poni-parc conjuntament amb el Parc del Segre-RĂ fting Parc de la Seu dâUrgell âdestinada a introduir el mĂłn dels cavalls als mĂ©s petits de la famĂliaâ, segons ens ha explicat Fernando Muñoz, president i director tĂšcnic del club. Fernando Muñoz, del Club HĂpic Urgell-Pirineus, tambĂ© ens fa saber que aquesta segona quinzena dâagost âorganitzem un concurs hĂpic de salt dâobstacles, puntuable per a la lliga territorial de Lleida i on esperem entre 70 i 100 cavalls de les comarques de lâAlt Pirineu i tambĂ© de les de Lleidaâ.
Un entorn ideal per a lâequitaciĂł Lâentorn pirinenc Ă©s un espai ideal per la prĂ ctica de lâequitaciĂł i de lâequitaciĂł esportiva on podem gaudir de magnĂfiques passejades i de molts centres especialitzats. El Club HĂpic Urgell Pirineus (CHUP), ubicat a la Seu dâUrgell, Ă©s un dâells i ofereix els segĂŒents serveis. - Curs anual dâequitaciĂł per nens/es i adults - Pupil·latge de cavalls - Rutes eqĂŒestres - EquinoterĂ pia - I molt mĂ©s amb cavallsâŠ. Des dâaquestes lĂnies us encoratgem a practicar aquest esport o si mĂ©s no a conĂšixer-lo.
Fernando Muñoz
L
es possibilitats que ens planteja el caciĂł, lâempatia, el respecte, lâautonomia turisme eqĂŒestre el fan accessible El 34% personal o la responsabilitat, entre altres a tothom. Tant si parlem dâexperts competĂšncies personals. com si es tracta de debutants, cada prac- dels cavalls SĂłn diverses les empreses o entitats ticant podrĂ trobar la ruta mĂ©s adequada de Catalunya de lâAlt Pirineu que apropen aquesta a les seves necessitats i preferĂšncies. Les prĂ ctica a nens i adults amb algun tipus passejades a cavall sĂłn una activitat ideal es troben a de minusvalidesa, fĂsica, sensorial o cogper a practicar en famĂlia i en grup i apornitiva. Marta Rey Ă©s la responsable de ta experiĂšncies gratificants per a tothom. lâAlt Pirineu lâempresa EquĂ nima de la Seu dâUrgell, Passejar damunt dels animals, sentir-ne la i Aran especialitzada en coaching amb cavalls, força i el pas, tenir-ne cura, recĂłrrer i desequinoterĂ pia i ecoturisme. A EquĂ nima cobrir paratges naturals on no hi arriben els agrada referir-se a la seva activitat els vehicles a motor, provoca unes sensacions Ășniques. âcom una manera diferent de relacionar-se amb els caA Catalunya actualment hi ha 19.352 cavalls perta- valls, una manera de retrobar-se amb la naturaâ. nyents a 1.762 explotacions equines. Dâaquests, 6.484 cavalls, el 33â5%, sĂłn a lâAlt Pirineu i Aran i pertanyen Tenir cura dels cavalls a les 368 explotacions existents. Per comarques, la Cer- LâalimentaciĂł i el benestar dels cavalls Ă©s molt impordanya Ă©s la que registra mĂ©s caps equins (2.163 cavalls), tant per al conjunt de les activitats hĂpiques, com tambĂ© seguida pel Pallars SobirĂ (2.118 cavalls), el Pallars Jus- ho Ă©s el seu descans. El pupil·latge o retir de cavalls no sĂ (981 cavalls), lâAran (499 cavalls), lâAlt Urgell (500 consisteix nomĂ©s a tenir el cavall net i ben alimentat, cavalls) i lâAlta Ribagorça (223 cavalls). sinĂł que implica molt mĂ©s que aixĂČ. Es tracta de fer que la seva vida sigui el mĂ©s agradable i natural possible i Cavalls i salut que lâanimal el trobi sempre en les millors condicions MĂ©s enllĂ del contacte amb els animals i del plaer de fĂsiques i mentals, la qual cosa influirĂ de manera detergaudir de la natura, lâhĂpica tambĂ© estĂ molt lligada al minant en el seu carĂ cter i comportament. concepte de salut. LâequinoterĂ pia Ă©s un mĂštode teraLâallotjament dels cavalls pot tenir lloc en llibertat pĂšutic que utilitza el cavall com a mitjĂ de transmissiĂł. amb el ramat, o bĂ© tancat en un box, perĂČ el mĂ©s aconEstĂ principalment adreçat als nens amb discapacitat sellable Ă©s que al Pirineu puguin viure en llibertat i en motora o mental. A mĂ©s dels beneficis terapĂšutics fĂ- plena harmonia amb la natura. sics i psĂquics, el contacte amb el cavall serveix espeNatĂ lia Barneda de Cavalls Wakan de Montcorcialment per a desenvolupar aspectes com la comuni- tĂšs, al municipi de Baix Pallars, ens explica que els seus 22
23
Viu les Valls dâĂneu Les Valls dâĂneu, un territori amb personalitat prĂČpia /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MĂRIAM BASCO · Esterri dâĂneu
La fusta, els teixits, el ferro, la terrissa i la cistelleria sâhan convertit en elements icĂČnics dels oficis dels antics pallaresos. A les Valls dâĂneu aixĂČ hi Ă©s molt present
S
ituades a la capçalera del riu Noguera Pallaresa, al nord-oest del Pallars SobirĂ , les Valls dâĂneu constitueixen una subcomarca natural, ben definida i amb una personalitat prĂČpia molt marcada. Encaixen entre les valls frontereres de BoĂ, Aran i CardĂłs i inclouen la vall de la Noguera, que a la vegada se subdivideix en la ribera dâAlĂłs, la ribera dâEsterri i la ribera dâEscalĂł; la vall de la Bonaigua; i la vall dâUnarre. Com a centre de la vall i lloc de confluĂšncia, Esterri dâĂneu Ă©s la predominant i el punt de trobada. Al sud-oest hi trobem la vall suspesa dâEspot, pertanyent al Parc Nacional dâAigĂŒestortes i Estany de Sant Maurici, que en forma part perquĂš el seu riu desemboca a la Noguera Pallaresa. A lâextrem sud, la vall dâEscart, que tambĂ© en forma part per la mateixa raĂł. Les Valls dâĂneu acaben, doncs, a prop de lâantic monestir de Sant Pere del Burgal, mentre que el poble dâEstaron, tot i pertĂ nyer al municipi de la Guingueta dâĂneu, en queda exclĂČs. Des del punt de vista de lâorganitzaciĂł religiosa, les Valls dâĂneu havien constituĂŻt, en el seu dia, un deganat propi, amb seu a Esterri dâĂneu. El Deganat dâĂneu, que va ser un dels divuit en quĂš se subdividia el Bisbat dâUrgell, es convertĂ al segle XIX en oficialat i al XX en arxiprestat. Quant a lâorganitzaciĂł politicoadministrativa, el territori aneuenc Ă©s format pels municipis dâAlt Ăneu, dâEsterri dâĂneu, la Guingueta dâĂneu i Espot. El 1983 va nĂ©ixer el Consell Cultural de les Valls dâĂneu amb lâobjectiu principal de dinamitzar el terri-
24
tori aneuenc. Al llarg de mĂ©s de tres dĂšcades ha treballat en la creaciĂł dâinfraestructures culturals, ha generat el DansĂ neu i les Trobades dâEscriptors al Pirineu i tambĂ© un gran nombre de publicacions especialitzades. TambĂ© ha editat dues publicacions de cultura pirinenca: Ărnica (1994-2003) i, des del 2003, Nabius. La pagesia i la cria de bestiar eren les activitats principals de la vida als pobles del Pirineu fins al segle XIX. Aquesta realitat avui ha canviat tant, que lâany 1994 es va inaugurar un museu per tal de recuperar i difondre
25
la cultura tradicional del territori de les Vall dâĂneu i de la resta del Pallars SobirĂ . AixĂ va nĂ©ixer lâEcomu· seu de les Valls dâĂneu, un centre distribuĂŻt en diferents seus escampades pel territori i que exposen una col·lecciĂł integrada per mĂ©s de tres mil objectes. La fusta, els teixits, el ferro, la terrissa i la cistelleria sâhan convertit en els elements icĂČnics dels oficis dels antics pallaresos. Per aixĂČ un dels punts forts de lâEcomuseu Ă©s la mostra dels productes artesanals que sâelaboraven al Pirineu. Lâaltre punt fort Ă©s la compilaciĂł de testimonis i objectes antics que documenten la seva feina i les tĂšcniques de treball que utilitzaven els artesans. Per conĂšixer com era la vida quotidiana al Pirineu, cal visitar Casa Gassia, construĂŻda el segle XVIII i situada al barri antic del poble dâEsterri dâĂneu. TambĂ© sâha de veure la serradora dâAlĂłs dâIsil, el castell de ValĂšncia dâĂneu i els bĂșnquers de la postguerra a la Guingueta dâĂneu. De la mĂ gia del solstici dâestiu representada a les Falles dâIsil (declarada Festa Tradicional dâInterĂšs Nacional a Catalunya) al Carnestoltes de finals dâhivern, podem trobar tot un ventall de celebracions fortament arrelades a la cultura tradicional i a la religiositat popular de les Valls dâĂneu, un territori ple de mĂ gia.
LâEcomuseu Ă©s un bon observatori de la cultura i de la histĂČria pirinenca
CARNISSERIA RIU DâESTERRI dâĂNEU, PRODUCTORS DE CARN DâOVELLA XISQUETA. Lâestabliment estĂ situat dins el SUPERMERCAT Plusfresc a lâentrada del poble a mĂ esquerra. Qualitat i productes de proximitat, bons formatges artesans, embotits elaborats com abans, carn de vedella bruna dels Pirineus, pollastre ecolĂČgic i una Ă mplia varietat de vins i aiguardents. I la carn de corder xisquet de la seva explotaciĂł.
Venda a la botiga, al detall i On-line
www.nivaira.com
C.Mayor 72 · Tel. 973 62 61 17 26
HOSTAL VALL DâANEU T./Fax 973 626 292 / 973 626 097 M. 638 678 644 hostal@hostalvalldaneu.com C/ MAJOR 46 www.resortvalldaneu.com hostal@hostalvalldaneu.com 27
PAGĂS ARTESANS ALIMENTARI ELABOREM MENĂS PER A FESTES MAJORS INDIVIDUALS O PER A GRUPS. I ELS TĂPICS CANALONS DE ROSTIT, EMBOTITS ARTESANALS DE TOT TIPUS. CARNS PER A FER DINARS POPULARS I SERVEI DE CĂTERING TambĂ© VENTA ONLINE
xarcuteriapages.cat www.xarcuteriapageslaseu.blogspot.com
Llorenç TomĂ s i costa, 74 · La Seu dâUrgell Tel. 973 360 850 · xarcupagesagusti@gmail.com
Es ven casa a la ParrĂČquia dâHortĂł a lâAlt Urgell La casa es troba situada al mig dâun magnĂfic paratge
TĂ© sol tot el dia i molta tranquil·litat. Amb grans vistes pels quatre costats. Consta de quatre plantes: 1 celler o bodega de 40 metres quadrats. Planta baixa: cuina, menjador i dues habitacions amb llar de foc. Primera planta: TĂ© quatre habtacions de matrimoni i una de petita. Segona planta: El cap de casa estĂ encara per dividir. La casa tĂ© 240 metres quadrats, mĂ©s celler de 40 metres quadrats. Es precisen reformes a la casa i al paller. LâedificaciĂł es troba envoltada de 20.000 metres quadrats de camps de regadiu.
28
Preu a consultar Tel. 618 866 574
29
Val dâAran Desenes de persones es mobilitzen per defensar lâĂșs social de lâaranĂšs a la 24a cursa âAran per sa Lenguaâ /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MĂRIAM BASCO · Vielha
C
entenars de persones es van mobilitzar el darrer diumenge de juliol a la Vall dâAran en una jornada reivindicativa per defensar lâĂșs social de lâaranĂšs. Lâeix central va ser la cursa âAran per sa Lenguaâ, que ja arribat a la 24a ediciĂł. Les Ășltimes dades de lâAcadĂšmia aranesa de la Llengua Occitana constaten que creix el nombre de persones que escriu i llegeix en aranĂšs perĂČ els parlants sâhan reduĂŻt un 20% en els 10 anys dâoficialitat de la llengua. La cursa, organitzada per lâassociaciĂł Lengua Viua, va començar a les dotze amb sortides des de Les i Montgarri i un tercer grup que va triar lâopciĂł mĂ©s dura, la de passar el
30
port del Vielha. Segons la portaveu de lâentitat, Angelina Cases, entre els participants hi havia veĂŻns de la Vall perĂČ tambĂ© turistes i occitans que sâhan sumat a aquesta iniciativa per defensar la llengua i la identitat aranesa. Cases va constatar que âa la Vall dâAran, com que Ă©s una zona turĂstica, hi ha molta immigraciĂł, i aixĂČ dificulta que lâaranĂšs es parli al carrer, ja que la gran majoria de parlants es passen al castellĂ â. No obstant aixĂČ, confia que la llengua no es perdrĂ precisament perquĂš âels joves la conei-
xen i se la senten seva, i quan surten fora de colĂČnies o a festivals la continuen parlantâ. Els actes van acabar amb la lectura dâun manifest i un concert del grup occitĂ Nadau.
Ăscar Cadiach pĂČrte ara Val dâAran ath cim deth Broad PeakĂș /////////////////////////////////////////////////////////////////////// MĂRIAM BASCO · Vielha
E
r alpinista tarraconense Ăscar Cadiach a coronat eth cim deth Broad Peak (8.047 mĂštros), e sâa convertit en prumĂšr catalan que corone es catorze ueit mil sense oxigĂšn. Cadiach a compdat damb eth supĂČrt de Torisme Val dâAran en aguesta darrĂšra expedicion que li a permetut hĂšr istĂČria laguens der alpinisme catalan e mondiau. As sĂČns 64 ans, Oscar Cadiach entre ena selecte lista de 20 alpinistes quâan completat es 14Ă8.000 sense oxigĂšn. Non a estat facil coronar eth Broad Peak e a estat possible dempĂșs de diuĂšrsi assagi a on es condicions meteorologiques non acompanhĂšren. Eth programa âPont de Mahomaâ, de Tarragona RĂ dio, des dâa on an seguit toti es passi dâĂscar Cadiach enquia entrar ena istĂČria, a estat er encargat de dar a conĂ©isher era proesa der alpinista.
LA AVENTURA EN EL VALLE DE ARAN ES SINĂNIMO DE DEPORTUR, rafting, descenso de barrancos, vĂa ferrata, paint ball y muchas mĂĄs emociones. Paquetes de aventura de dĂa completo con almuerzo incluido en Restaurante cauarca. Consulta en www.deportur.com o deportur@deportur.com
31
Vine al Pallars Ecomuseu Casa Sintet /////////////////////////////////////////////////////////////////////// CASA SINTET · Alins
E
n una cort i era de Casa Sintet va nĂ©ixer lâany 2014 lâEcomuseu Casa Sintet, amb lâobjectiu dâensenyar i donar a conĂšixer el llegat cultural que ens han deixat els nostres avantpassats, a travĂ©s dâun sense fi de fotografies i objectes humils, perĂČ imprescindibles per a la vida de les persones dâaquests pobles anys i anys enrere: padrins, repadrins i demĂ©s famĂlia, als quals hem volgut homenatjar, reconeixent i conservant el llegat que ens han deixat. Casa Sintet som una famĂlia dâAlins amb mĂ©s de 300 anys dâhistĂČria, arrelada a la Vall Ferrera. Fa 3 segles es dedicaren al comerç de seda i posteriorment van dedicar-se a la producciĂł de ferro. A mesura que minvava aquest negoci es van iniciar en la compra i venda dâanimals de cĂ rrega. Poc a poc van anar comprant terres i es va consolidar la casa de pagĂšs que avui encara continuem, amb la ramaderia ecolĂČgica de vaques brunes. Visitar Casa Sintet suposa viatjar al passat, traslladar-nos a la vida dels nostres avantpassats, lâorganitzaciĂł social i familiar, la casa i descobrir tota una forma de vida. Oferim una visita guiada on us ensenyarem el conjunt del recinte, passant per les mĂ©s de 400 peces i fotografies exposades; des dels orĂgens de la famĂlia, al funcionament de la Farga i tota lâeconomia que girava al seu entorn.
NOVA GERĂNCIA MenĂș de dilluns a divendres. Preu 11 âŹ. TambĂ© carta: amanides, cargols, carn a la brasa i al forn, peix i mĂ©s.
Telf: 973 35 25 35
Ctra Nacional 260, km 231. DirecciĂł Lleida a la Seu dâUrgell. restaurantlamasia7@gmail.com 32
33
Forn Xamba: assaboreix el record de la infantesa
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMĂLIA CAMPOY · CastellbĂł
F
erran CusidĂł, va nĂ©ixer a Barcelona, no obstant aixĂČ, va decidir anar a viure al Pirineu, i lâany 2013, va decidir recuperar un forn de pa de la Vall de CastellbĂł, perĂČ aquest no Ă©s un forn de pa qualsevol, aquest forn de pa en qĂŒestiĂł Ă©s antic, de pedra i que a mĂ©s feia 300 anys que estava tancat. En Ferran elabora, com abans, un pa artesĂ i amb ingredients de qualitat, com la farina ecolĂČgica que mol a un molĂ antic de pedra. Els ingredients que utilitza sĂłn tots fets a mĂ i sense afegir-hi cap producte quĂmic. Ell mateix recorda que, quan era petit, ja somiava que de gran, un dia, seria forner al forn de pa de la Vall de CastellbĂł. I perquĂš CastellbĂł? Doncs es veu que, quan ell era petit, hi anava a passar les vacances amb la famĂlia, i grĂ cies a aixĂČ, en Ferran mantĂ© un
bon record de les seves vacances dâestiu a la seva casa familiar. MĂ©s tard, de jove, en Ferran va començar a endinsar-se en aquest ofici fent una mica de tot fins que va adquirir els coneixements i lâexperiĂšncia necessĂ ria, fins que va decidir fer realitat el seu somni dâinfĂ ncia i anar a fer de forner a la Vall de CastellbĂł. Ara, un cop instal·lat, ens comenta que lâhi agrada viure al poble, ja que el tracte de la gent Ă©s mĂ©s proper i que viure a un poble Ă©s com tenir una gran famĂlia. Si tu tambĂ© ets un nostĂ lgic i trobes a faltar el sabor de la infantesa i el bon pa, ara el pots tornar a assaborir! Al forn Xamba hi trobarĂ s un gran ventall de productes de pastisseria, coques, croissants, ensaĂŻmades, magdalenes, tortells, pizzes, coques de recapte i les famoses llengĂŒes de CastellbĂł!
A X F R EE TServei express MOBLES DESCATALOGATS
Horari 10h a 13:30h i de 17h a 20 h de dilluns a dissabte
Av. Valls dâAndorra, 24 baixos. La Seu dâUrgell (darrera del Mercadona) yonivi_1@hotmail.com · MĂČb. 635 411 604 · Tel. 973 354 190
Tel. Forn Xamba: 615 025 306 · Carrer Xic, 5 · CastellbĂČ
La Taverna dâOrganyĂ
D
es de fa 6 anys la Taverna dâOrganyĂ ens ofereix la cuina de la Irene feta amb productes locals. Una cuina creativa amb recpetes prĂČpies, i especialitats de la casa com els pinxos âmorunosâ de carn de corder i de porc. El menĂș consta de 19 plats de primer, 22 de segon, amb molta varietat en plats per als mĂ©s petits de la casa. TambĂ© hi trobareu molt bon cava, i una gran diversistat de tapes, truites, peix fregit, embotits artesans dâOrganyĂ ... Plats per prendre al local perĂČ tambĂ© per emportar-se a casa. Lâhorari dâobertura Ă©s a les 9 del matĂ i estĂ obert tot el dia fins ben entrada la nit. Fins a les 6 de la tarda es pot menjar menĂș, i la resta de plats durant tot el dia.
Organyà · Av. Santa Fe, 2 Tel: 973 383 420 34
Segueix-nos al Facebook de Viure als Pirineus Ja som 12.450 amics!!! 35
El pou de gel dâOliana
/////////////////////////////////////////////////////////////////////// NĂRIA BOLTĂ VILARà · Oliana
P
er si encara algĂș es pensa que els nostres ancestres no tenien neveres, hem de dir que aixĂČ no era ben bĂ© aixĂ. I si no, us convidem a visitar els magnĂfics pous de gel (tambĂ© dits pous de glaç) de la comarca. En cada cas, les caracterĂstiques i lâĂșs que seân feia sĂłn similars no tan sols a la comarca âla Seu, Oliana o Arfaâ sinĂł al paĂs, en general. Se solien construir a la vora dâun curs dâaigua, no lluny del nucli habitat, i mig soterrats per permetre que els canvis de la temperatura exterior els garantissin les condicions tĂšrmiques necessĂ ries. La comercialitzaciĂł del gel demanava que el punt de destĂ del producte no estiguĂ©s extremament allunyat, per raons ĂČbvies. El transport dels blocs de gel es feia a peu o carregant les sĂ rries dâuna mula o animal similar. Es procurava aĂŻllar la peça de glaç amb palla, fent el transport en hores nocturnes o a lâalbada, evitant les hores fortes dâinsolaciĂł estiuenca. El pou de gel dâOliana es troba ben a prop del poble, a tocar del riu de la Flor que era dâon provenia lâaigua que, gelada, es guardava dintre el pou. Una generosa escalinata constitueix lâaccĂ©s per la cara sud, que desprĂ©s de recĂłrrer un petit tĂșnel que ens obliga a anar ben ajupits, ens regala una vista des de la part superior del recinte. Lâaltre accĂ©s es troba just a la banda oposada, en una zona enjardinada, a lâobaga. DesprĂ©s de traspassar una reixa, la galeria dâaccĂ©s sâha aprofitat per a col·locar-hi uns plafons explicatius que ajuden a comprendre lâevoluciĂł dâaquestes construccions. La comparaciĂł de la tipologia del pou dâOliana amb altres edificacions similars ha permĂšs situar-ne la construcciĂł entre els segles XVII i XVIII. La fabricaciĂł artificial de gel, inventada a principis del segle XX, va fer que sâanessin abandonant el pous. A les ciutats, els qui ja disposaven de nevera, anaven a les fĂ briques de gel a buscar les peces amb una galleda de zenc, habitualment. Us convidem a visitar el pou de gel dâOliana, amb misteriosa llegenda inclosa, aixĂ com el dâArfa, tambĂ© molt ben remodelat. AmbdĂłs constitueixen testimonis exemplars de la vida dâaltres temps i formen part del ric patrimoni cultural de lâAlt Urgell.
36
37
Es ven escala tres trams de la marca Escalum; Model J 1 (Jirafa). Alçada recollida: 3,1 m Estesa: 5,1 m. Alçada tissora: 3 m. Graons: 2 x 9. Amplada escala: 59 cm. PVP 80 âŹ
âValoracions i gestiĂł dâobres dâart (pintura catalana, impressionista...), filatĂšlia, numismĂ tica, bibliofĂlia, antigĂŒitats etc... MĂ xima discreciĂł invartant@tutanota.com MĂČb. 654 49 46 15
ELS ENCANTS DE LA SEU (mobles, electrodomestics i complements) Pol. Montferrer, Parcel·la. A-4. Telf: (+34) 622 533 604 (+376) 337 957 (+34) 973 355 742 elsencantsdelaseu@gmail.com També servei de mudances nacional i internacional. Muntatge i desmuntatge de mobles 38
39
benestar Els hĂ bits dâestudi per superar setembre
////////////////////////////////////////////////////////////////////// ANNA GARCIA i NATĂLIA JIMĂNEZ · Stimulus Vitae
U
ns bons hĂ bits dâestudi sĂłn essencials per afrontar amb Ăšxit les avaluacions i la recuperaciĂł dâassignatures que han quedat pendents per setembre. Desenvolupar aquests hĂ bits no Ă©s fĂ cil. Requereix constĂ ncia i disciplina. I molt probablement el suspens provĂ© justament de la falta de constĂ ncia durant el curs, a mĂ©s de no exercitar suficientment lâaprĂšs en classe. La supervisiĂł de pares i utilitzar tĂšcniques dâestudi a lâhora de preparar la recuperaciĂł de les assignatures que queden pendents per a setembre resultarĂ fonamental per poder-les aprovar. En aquest sentit, les nostres recomanacions sĂłn: - Estudiar sempre a la mateixa hora i en el mateix lloc, fixar una hora determinada per estudiar ajudarĂ als fills a consolidar el seu hĂ bit, mentre que fer-ho en el mateix lloc, afavorirĂ la seva concentraciĂł. - El lloc dâestudi ha dâestar ben ilâąluminat i ventilat, mantenir-se allunyat de distraccions i comptar amb una cadira i una taula adequades, on lâalumne pugui estudiar correctament. - Estudiar una mica tots els dies, una mica evita les maratons dâestudi del dia abans de lâexamen, Ă©s important dedicar un temps a lâestudi cada dia entre setmana. Aquest hĂ bit ajudarĂ als nens i joves a fixar coneixements, i evitarĂ situacions com lâestrĂ©s del dia abans dâun examen i el quedar-se en blanc. - Planificar-se abans de començar a estudiar, Ă©s important que revisin les tasques que cal fer i els continguts que van a repassar, i que posin ordre; quĂš van a fer primer? QuĂš deixaran per al final? - Establir una hora, ells mateixos han de fixar-se una hora per posar-se a estudiar, i no esperar al fet que els pares lâhi diguin. A lâestiu, millor a primera hora del matĂ, desprĂ©s de lâesmorzar, per tenir la resta del dia lliure per a activitats dâoci en famĂlia o amb amics. No obstant aixĂČ, el millor Ă©s ser flexible i deixar-los que ells triĂŻn quin Ă©s el moment que mĂ©s sâajusta a les seves necessitats i preferĂšncies. Evidentment, el temps de dedicaciĂł variarĂ en funciĂł de si han suspĂšs una o mĂ©s dâuna assignatura. - Exercitar lâaprĂšs, mitjançant la realitzaciĂł de tĂšcniques dâestudi adients al seu estil dâaprenentatge, Ă©s fonamental saber subratllar, resumir i esquematitzar. - Durant el temps dedicat a lâestudi, han dâestar almenys durant 45 minuts asseguts per no perdre la concentraciĂł. Començar a estudiar el que menys els agrada, i quan el seu nivell de concentraciĂł estigui al punt mĂ©s baix i el cansament comenci a notar-se fer el que mĂ©s els agrada. Aquestes regles ajudaran als estudiants a consolidar els hĂ bits dâestudi. El fonamental Ă©s aplicar-les durant tot el curs i no haver de dedicar lâestiu a treballar per recuperar assignatures pendents. Amb esforç constant i havent aprĂšs a estudiar i a exercitar els coneixements, tindran tot a favor per superar el curs. 40
PsiquiatriaPirineus Dr. Carles Berché
Salut Mental i Addiccions, Adults i Infanto-juvenil AtenciĂł on-line, visiteu
http://psiquiatriapirineus.blogspot.com
C. Orri, 40 La Seu dâUrgell 973 360 395 C. Sant agustĂ 3, 1-4 PuigcerdĂ 622 549 703 Av. N. S. de Montserrat 14 Sort 622 549 70 41
TradiciĂł formatgera a la vall dâĂssua amb La Peça dâAltron ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMĂLIA CAMPOY · Altron
matges fets amb llet crua de vaca, i segons el temps de curaciĂł podem obtenir un formatge tendre, semi, curat, vell, etc. TambĂ© elaboren formatge fumat amb oli, formatge fosc, i el formatge tupĂ, que Ă©s un producte tradicional de curaciĂł llarga fermentat amb pasta que Ă©s molt caracterĂstic del territori. Tots els formatges que es fan a la formatgeria sĂłn els mateixos que sâacostumaven a produir a les cases rurals dâabans. La formatgeria realitza visites guiades per famĂlies i grups de forma
totalment gratuĂŻta on podreu fer una degustaciĂł de formatges i amb lâopciĂł de comprar els formatges directament a lâobrador. A part, tambĂ© hi trobareu una botiga amb productes de proximitat caracterĂstics de la Vall dâĂssua, tals com embotits, formatges, galetes, mel, nous, entre altres.
Querforadat. Foto: Josep Maria Costa
L
La formatgeria Peça dâAltron compta amb 25 anys de tradiciĂł formatgera al bonic poble dâAltron, situat a la Vall dâĂssua, on elaboren formatges amb el sabor dâabans seguint el mĂštode tradicional. Per aixĂČ, la formatgeria tĂ© el seu celler particular on els formatges es curen de manera natural, seguint el seu propi procĂ©s i deixant el temps necessari per a la seva curaciĂł. Aquest procĂ©s lâhi dĂłna al formatge un gust distingit i de qualitat. Els formatges dâAltron sĂłn for-
MĂ©s info. TelĂšfon: 973 62 18 27 / formatgeria@lapessadaltron.com
Bar Restaurant -Tapes variades, entrepans freds i calents, brasa, arrossos, hamburgueses, esmorzars, especialitat bacallĂ i pop. -Sala chillout amb mĂșsica ambiental per desconectar. -Local preparat amb tv per veure tot tipus dâesports: motos, cotxes, fĂștbol... MenĂș diari: 10,50 euros.
Plaça del Codina, 4. Telf. 973 044 338 La Seu dâUrgell Local ampli i molt acollidor. 42
43
Deixar-ho tot, per anar a fer formatges //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// JORDI PARDINILLA · Ăller
E
lla i ell, fotĂČgrafs de professiĂł, fins fa uns cinc anys, recorrien el mĂłn, de prova en prova, de competiciĂł en competiciĂł, de campionat en campionat, fent fotografies de motos i motoristes. Un bon dia, perĂČ, van decidir deixar-ho tot i pujar al Pirineu, concretament a Ăller, a fer formatges. SĂłn la Sara i el Miquel, el seu projecte es diu â30 cabresâ i es presenta en societat aquesta fira de Sant Llorenç a Bellver de Cerdanya, el 10 dâagost. â30 cabresâ Ă©s el nom de la formatgeria que aquesta parella projecten a Cal Miquel del nucli dâĂller, dins el terme municipal de Bellver de Cerdanya, a gairebĂ© 1.500 metres dâaltura. Aquests joves, barcelonins, coneixedors de la Cerdanya des de petits (tenien casa a UrĂșs i, posteriorment, ja com a parella, a Baltarga) van instal·lar-se a Ăller, ara farĂ uns quatre anys, amb la voluntat de tirar endavant aquesta iniciativa que representa un canvi de vida radical per a ells. Ella i ell, quan eren fotĂČgrafs de professiĂł, tenien, en lâimaginari de qualsevol de nosaltres, una feina envejable. I sĂ, tambĂ©; es guanyaven la vida. PerĂČ allĂČ no els omplia prou. Avui, sentir a parlar la Sara i el Miquel Ăngel de la seva explotaciĂł de 36 cabres i del projecte que tenen per endavant, dibuixa un somriure generĂłs i amable a aquells qui coneixen lâabans i lâara de la parella. Han
44
aparcat els estris de fotografia, cĂ meres, objectius i flashos, i el llenguatge dels colors, lâISO, els contrastos, les ombres i les lluminositats per parlar, amb vehemĂšncia, passiĂł i il·lusiĂł, del quall, de les pastures, de maduraciĂł i de la seva Ossa i lâAsti -les dues gosses que els guarden el ramat i els fan companyia-. A la pregunta obligada de si sâimaginaven aquest canvi de vida diametralment oposat, ara fa uns anys, la resposta Ă©s âno. Absolutament, noâ. PresentaciĂł en societat â30 cabresâ es presenta en societat aquesta fira de Sant Llorenç a Bellver de Cerdanya, el 10 dâagost. Tenen aquest compromĂs. I tambĂ© la fira dâUrĂșs, el 20 dâagost. âPerĂČ ens agafa encara poc preparats. Ja veus com encara estem en obres. Ens hi em compromĂšs i volem ser-hi. Ni que sigui per donar-nos a conĂšixer, per explicar el projecte i per oferir tastos dels nostres formatges. PerĂČ tenim clar que si portem producte Ă©s per compromĂs. No serĂ el formatge treballat que volem tenir en un futur immediatâ, expliquen. Els dos reconeixen que haurien volgut tenir ja la producciĂł de formatges, perĂČ les obres i la maquinĂ ria de la instal·laciĂł sâhan endarrerit. Abans de tirar endavant amb el projecte de la formatgeria, els dos van passar per lâEscola de Pastors del Pallars. DesprĂ©s del curs que van fer, van decidir-se per lâadquisiciĂł de les cabres, raça alpina. Les van anar a buscar a França on, de fet, van fer tambĂ© formaciĂł per a lâelaboraciĂł de formatges. Durant un any i mig han estat fent ramat. I ara començaran amb la producciĂł, quan abans millor o quan puguin. Al principi, ara, faran un formatge per consumir mĂ©s rĂ pid (fresc) i un altre de tipus curat i que necessiten mĂ©s temps de maduraciĂł. I tambĂ© volen fer una petita producciĂł de iogurt. Mentrestant, i des de fa setmanes, lâexplotaciĂł rep visites de la gent que vol conĂšixer la formatgeria, encara incipient. La parella els atĂ©n i els dĂłna totes les explicacions, des de les caracterĂstiques del ramat fins el procĂ©s de producciĂł de formatge. 45
El parc de tirolines més gran del Pirineu és a la Cerdanya //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIà · Llac del Passet
Tyrovol, a 15 minuts de PuigcerdĂ , tâofereix un circuĂŻt de 12 tirolines que completen un recorregut de 2 quilĂČmetres
T
yrovol Ă©s el parc de tirolines mĂ©s gran del Pirineu i es troba a PortĂ© Pimorent, a la Cerdanya, a poc mĂ©s de 15 minuts de PuigcerdĂ . Ăs una instal·laciĂł que ofereix 12 tirolines en un recorregut que supera els 2 quilĂČmetres que es viuen amb emocions i sensacions fins als nivells que es vulgui. De fet, el disseny del circuit estĂ pensat per tot tipus de pĂșblics tot facilitant la possibilitat que es pugui deixar de recĂłrrer el parc quan cadascĂș vol. Els dos primers trams de lâitinerari sĂłn gratuĂŻts. No es necessita cap habilitat especial ni condiciĂł fĂsica per gaudir de lâactivitat. La resta dels trams completen un recorregut amb diferents nivells i possibilitats. I, fins i tot, per aquells mĂ©s agosarats, al final del circuĂŻt hi ha la possibilitat de fer el gran salt al buit, penjats dâuna tirolina en pĂšndol, amb caiguda dâuns 15 metres. Brutal! El centre estĂ obert tots els dies, de les 10 a les 19 hores. Juliol, agost i els primers dies se setembre. Per estar alerta de les promocions i les ofertes estigueu pendents del web (www.tyrovol.com), facebook, twitter o instagram. Els preus oscil·len, depenent del circuĂŻt final que sâhagi fet, des dels 7 als 27 euros. TambĂ© hi ha un forfet de 3 hores, que us permet fer el recorregut que mĂ©s desitgeu i tantes vegades com es vulgui. I tarifes especials per a famĂlies i grups. El parc de tirolines estĂ pensat especialment per a famĂlies. Ăs una activitat apte perquĂš puguin fer els nens i nenes a partir dels 3 anys. TambĂ© hi ha la possibilitat de volar en tĂ ndem en el cas dels mĂ©s petits i sempre que no superin els 90 quilos. I la seguretat Ă©s una de les mĂ ximes en les instal·lacions de Tyrovol. Les tirolines estan equipades amb un fre mecĂ nic i disposen, a mĂ©s, dâun sistema de retorn que garanteix la seguretat en tot moment. Es recomana portar sabatilles esportives i els infants menors de 14 anys han dâanar acompanyats dâadults. El parc Tyrovol es troba al llac del Passet, envoltat
46
de natura. Per arribar-hi cal Ăs obert cada dia de enfilar-se per la les 10 a les 19 hores, N-20 francesa, des dâEnveig o de la i la instal·laciĂł Tor de Querol, en direcciĂł al Pas de Ă©s idĂČnea per a la Casa. Arribant gaudir-la en famĂlia a la localitat de PortĂ©, just desprĂ©s dâhaver creuat el pont, a mĂ dreta, hi ha el trencant que sâha dâagafar en direcciĂł al llac del Passet. A uns tres quilĂČmetres, aproximadament, trobareu Tyrovol. A la zona de Tyrovol tambĂ© trobeu un local per menjar o una zona de pic-nic amb barbacoes per coure-hi menjar.
47
Activitats dâestiu a Prullans! CONCERT DÂŽESTIU (violoncel i piano) EDIFICI SANT ESTEVE 6 dÂŽagost de 2017 19 hores. (7 de la tarda) PROGRAMA Obres de Txaikovski, Bach, Schumann, FaurĂ©, Saint-Saens, Borodin Piano: Joan Manau Valor · Violoncel: Liudmila Kojina
Prullans Cerdanya Entrada gratuĂŻta
Organitza: AssociaciĂł Cultural i CĂvica de Prullans Col·labora: Ajuntament de Prullans
PROGRAMA Dia 3 dâagost - 22 hores La matança del porc (Reportatge) â Espigues de blat â Carnaval 1998 a Prullans Dia 10 dâagost - 22 hores Cançó de Canet (1980) â Volta ciclista a Cerdanya (etapa: La Molina-Prullans) âcim al âpas dels Gassolansâ - I... a la Cerdanya Prullans.
GRAN CONCERT Dia 3 de setembre 19 h / 7 de la tarda EsglĂ©sia Parroquial de Sant Esteve Tres veus que ens portarĂĄn a un passeig per la mĂșsica vocal ibĂšrica mĂ©s intima del segle XVI
SESSIONS DE CINEMA AMATEUR
(films dels anys 1970 al 2000)
Dia 17 dâagost - 22 hores El nostre pobleâ La matança del esplotador (Curt metratge de suspens i terror) Dia 24 dâagost - 22 hores El meu barri (Curt dÂŽuna carta de Jordi Evole a lâedat de 8 anys a un amic) La paella de la pauâ 25 Anys de lâorquestra Maravella I homenatge a lÂŽexbatlle: Daniel GĂłrriz Dia 30 dâagost - 22 hores AixĂ era LâUniĂł Esport. Prullans â 1920 â 1980 â Festa de Sant Antoni Abat1996 â Una escola⊠uns records
48
Sala âSerra del CadĂâ (Edifici Consultori MĂšdic) Tots els dijous del mes dÂŽagost Dies 3, 10, 17, 24 i 30 dÂŽagost 49
Cinc joves recuperen MontmelĂșs i activen una campanya de crowdfunding per portar-ne lâelectricitat /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// JORDI PARDINILLA · MontmelĂșs
U
n grup de joves treballa des de fa anys al nucli de MontmelĂșs, al municipi de Ger, per recuperarne part dels habitatges i per aconseguir instal·lar en aquesta vall, a 1600 metres dâaltura, una formatgeria. El treball feixuc dâaquests Ășltims 4 anys arriba ara un punt sense retorn; cal dotar les instal·lacions dâenergia elĂšctrica, mitjançant un sistema de plaques fotovoltaiques i plaques solars tĂšrmiques. I per aconseguir-ho han posat en marxa una campanya de crowdfunding (mecenatge) a travĂ©s de la pĂ gina web verkami (podeu consultar la iniciativa en aquesta adreça: https://www.verkami.com/projects/18091llum-verda-a-montmelus). El projecte de formatgeria a MontmelĂșs (que encara no tĂ© nom comercial) lâhan impulsat, sobretot aquests Ășltims mesos, cinc joves de Barcelona i AlĂ s. SĂłn lâHelena, el Dani, el Nil, lâElisenda i el Xavi. Ja compten amb una quarantena de cabres i la seva idea Ă©s començar a fer formatges aquesta tardor. El primer pas Ă©s fer producte fresc perĂČ amb la voluntat de produir formatge madurat amb el pas del temps. âJa haurĂem volgut començar perĂČ no tenim les condicions per ferho. Ens cal fer arribar lâenergia. Hi estem treballant i ja tenim algunes solucions aplicades perĂČ no Ă©s suficientâ, explica lâHelena. La campanya de crowdfunding âLlum verda a MontmelĂșsâ, va començar a mitjans de juliol i en pocs dies van aconseguir mĂ©s dâun centenar de mecenes que
van aportar els primers milers dâeuros (quan aquesta publicaciĂł sortirĂ al carrer segurament ja hauran aconseguit una part important dels 10.000 euros que necessiten per tal de poder dur a terme el projecte). Les aportacions del particulars es fan a canvi de recompenses i nâhi ha una quinzena que van des dels 5 euros als 1.000 euros. Totes les recompenses es podran gaudir a partir de lâany vinent i consisteixen en visites guiades, en tastos i berenars, en una excursiĂł als Estanys de Malniu, en cistelles de productes lĂ ctics o de lâhort ecolĂČgic de lâexplotaciĂł, una jornada formatgera a MontmelĂșs o en lâapadrinament dâuna cabra, entre altres.
Concurs de cartells de la festa de lâestany de PuigcerdĂ /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIà · PuigcerdĂ
L
âAjuntament de PuigcerdĂ ha convocat una nova ediciĂł del Concurs de Cartells de la Festa de lâEstany de PuigcerdĂ , en les categories infantil i dâadults. El millor cartell serĂ el cartell anunciador de la Festa de lâEstany 2018. Lâany passat el guanyador del concurs va ser el puigcerdanĂšs Albert Mosquera, que ja ha guanyat el certamen en diferents ocasions. El seu treball Ă©s el cartell de la Festa de lâEstany dâenguany. Les bases dâaquesta ediciĂł del concurs sĂłn les segĂŒents: - Les obres seran originals i inĂšdites. - Sâhauran de presentar en suport rĂgid i facilitar un ganxo per a la seva exposiciĂł. - Les mides seran de 60 x 40 cm (vertical). - PodrĂ Ă©sser qualsevol tĂšcnica a tot color, menys fotografia. CaldrĂ que consti âFesta de lâEstany 2018â. - Els treballs, sense signar, es podran presentar fins 50
el dia 14 dâagost a les oficines del Museu CerdĂ . - Dins un sobre tancat hi figurarĂ el nom i cognoms, DNI, adreça, edat i telĂšfon de lâautor. - SâatorgarĂ un premi de 100 âŹ. 51
Lâesportista Emma Roca presenta una nova empresa que elabora productes alimentaris a partir de la gavarrera /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// JORDI PARDINILLA · Alp
L
âempresa cerdana GrataCool va fer el passat dimarts dia 1 dâagost la seva presentaciĂł oficial en un acte que es va dur a terme al Caprabo dâAlp i que va aixecar moltĂssima expectaciĂł i lâinterĂšs de desenes de persones que no sâho van voler perdre. GrataCool, amb seu a Bellver de Cerdanya, estĂ dedicada a la transformaciĂł i la comercialitzaciĂł de la gavarrera (garravera, a Cerdanya), en una iniciativa empresarial que lidera la bioquĂmica i esportista Emma Roca. La gavarrera Ă©s el fruit del roser silvestre i es troba, de forma habitual, a tot el Pirineu. GrataCool recol·lecta aquest fruit i en produeix massa o pols del fruit que desprĂ©s ven i comercialitza per separat o mitjançant productes. Segons recordava Roca, la gavarrera tĂ© tres propietats destacades: Ă©s antioxidant, Ă©s antiinflamatori i analgĂšsic. âA mĂ©s, Ă©s un producte de proximitat, responsable amb lâentorn i que tĂ© un impacte social i econĂČmic a la zonaâ, explicava a les persones que han estat presents a lâacte. La gavarrera Ă©s la vitamina C de la muntanya i el seu consum estĂ recomanat per a la salut, per a lâesport i per a la nutriciĂł. Es pot obtenir mĂ©s informaciĂł a www.gratacool.com. La presentaciĂł de GrataCool (lâempresa estĂ formada per tres socis, tots ells de Cerdanya), va consistir en la degustaciĂł de productes elaborats amb la massa i la pols de gavarrera. AixĂ, es va fer un tast dâhamburgueses de vedella i mixta de Casa TiĂł, de gelats Pyreneum (fins a cinc gustos) i, finalment, de la pols del fruit (es pot combinar amb lĂ ctics, amanides entre moltes altres possibilitats), que es ven en envasos de 100 i 150 grams.
52
Roca manifestava la seva satisfacciĂł per la gran acollida que ha tingut lâacte. âHi ha hagut molta gent que em reconeixia que no sabien res de les propietats de la gavarrera. Al·lucinen quan els ho expliquesâ, afirmĂ lâesportista. âEn canvi, tambĂ© mâhe trobat altres persones que recordaven com la padrina nâhavia fet melmelada. DâaixĂČ fa molts anysâ, va dir. Empreses, productors i cuiners ja han expressat la seva intenciĂł de treballar amb GrataCool. Els responsables de GrataCool van explicar que la formatgeria del MolĂ de Ger vol treure al mercat dues varietats de formatges amb pols i massa de gavarrera. TambĂ© sâestan fent proves amb els iogurts de la formatgeria de LlĂvia. I cuineres de renom com ara Carme Ruscalleda, Ada Parellada o Montse Vallory, faran proves per incorporar la massa de la gavarrera en els seus plats i salses. TambĂ© hi estĂ interessada la indĂșstria cosmĂštica, segons avançava Roca al pĂșblic que va assistir a la presentaciĂł. 53
Neix la Primera Fira Literà ria Transfronterera /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIà · Das
L
a Cerdanya Ă©s terra de literatura, de bons escriptors i il·lustradors. TambĂ© Ă©s terra de frontera. Per aixĂČ, les localitats de Das i la Guingueta dâIx sâhan unit per celebrar, el dissabte 5 dâagost, la primera Fira LiterĂ ria Transfronterera que neix amb vocaciĂł de continuĂŻtat. La fira, que comptarĂ amb la presĂšncia dâeditorials com Edicions SalĂČria i escriptors com Sandra Adam, Joan Obiols, Manel Figuera, Alfons Brosel o NĂșria BoltĂ , serĂ itinerant i pel matĂ es farĂ a la Guingueta dâix i a la tarda es traslladarĂ a Das. Pel que fa a lâediciĂł dâenguany, la fira comptarĂ amb la presĂšncia de lâescriptora mallorquina, Premi dâHonor de les Lletres Catalanes, Maria AntĂČnia Oliver. Lâescriptora, guanyadora de mĂșltiples distincions, estarĂ acompanyada dels escriptors locals. Segons el tinent dâalcalde i regidor de Cultura de lâAjuntament de Das, LluĂs Mas, la fira Ă©s la continuĂŻtat de la iniciativa cultural que es va portar a terme lâany passat, coincidint amb els actes de celebraciĂł del 125Ăš aniversari de la Casa del ComĂș de Das, i que va tenir molt bona rebuda per part de tothom. AixĂČ va portar a Mas a proposar a lâajuntament de
54
LlĂvia vol fer histĂČria amb lâencesa dâuna estelada de mĂ©s de 81.000 espelmes /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. BASCO · LlĂvia
E la Guingueta dâIx la creaciĂł dâuna fira transfronterera sĂČlida i ambiciosa, fet que ha tirat endavant. El certamen se celebrarĂ sempre el primer cap de setmana dâagost i estĂ previst que lâany vinent sâamplĂŻi a dos dies (es farĂ durant tot el cap de setmana) i es dugui a terme en mĂ©s pobles, que ja han manifestat el seu interĂšs, tant de lâAlta com de la Baixa Cerdanya.
l camp de futbol de LlĂvia serĂ lâescenari del que podria ser un fet histĂČric sense precedents. Elies Nova, lâalcalde de LlĂvia, i Bruno PĂ©rez, lâorganitzador de lâevent, van explicar que amb lâencesa de 81.000 espelmes, la vila de LlĂvia podria entrar al llibre dels rĂšcords Guiness. Aquest Ă©s, sens dubte, un dels actes mĂ©s importants que organitzarĂ lâAssemblea Nacional Catalana a tot el paĂs amb motiu del referĂšndum del dia 1 dâoctubre. Nova, ha comentat que lâacte no nomĂ©s ha de ser un fet local, sinĂł que ha de ser representatiu de tota la societat i, per aixĂČ, convida que la comarca sâhi bolqui i seâl facin seu. Des de lâorganitzaciĂł, es demana que a totes les persones que vulguin participar tant en el muntatge, com en lâencesa, es posin en contacte amb ells, ja que nomĂ©s amb la col·locaciĂł de les espelmes es precisen 250 voluntaris, i la xifra augmentarĂ a 500 en el moment de lâencesa. Lâestelada, que tindrĂ una grandĂ ria de 45 metres dâample per 72 metres de llargada espera que
pugui ajudar a fer ressĂČ del procĂšs internacionalment. Lâencesa comptarĂ amb la presĂšncia de principals figures del mĂłn polĂtic catalĂ , aixĂ com amb un seguit dâactivitats complementĂ ries per fer dâaquest acte tota una festa.
55
56
57
Aquest mes dâagost els pagesos i ramaders de Cerdanya obren les portes de les seves explotacions //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIà · PuigcerdĂ
A
quest agost, 8 explotacions agrĂcoles i ramaderes cerdanes obriran les seves portes per donar al visitant lâoportunitat de conĂšixer el seu dia a dia, i mostrar com treballen els productes agroalimentaris perquĂš siguin de gran qualitat. Entre lâoferta de visites trobem explotacions que representen Ă mpliament la varietat de productes de la nostra comarca: producciĂł dâous ecolĂČgics a Cal Grauet de Saga, nominat als Premis dâInnovaciĂł TecnolĂČgica AgroalimentĂ ria lâany 2016. ProducciĂł de carn de vedella ecolĂČgica a Cal Calsot de MontellĂ , liderant un projecte dâintegraciĂł lligat al territori, on les vaques pasturen, cuiden i mantenen els paratges del Parc Natural del CadĂ MoixerĂł. El Mas Cal GintĂł de Mosoll Ă©s una explotaciĂł molt diversificada i innovadora amb producciĂł de poma dâalta muntanya, xais, vedella i horta. A PuigcerdĂ hi ha Ca lâAlzina, una explotaciĂł de vaques de llet amb la que elaboren uns iogurts artesanals exquisits. Al pintoresc poble dâĂller hi trobem â30 Cabresâ, una explotaciĂł dâuna jove parella que tot just inicia un projecte de formatgeria amb llet del propi ramat de cabres. A Prullans es podrĂ visitar El Verger CerdĂ , un hort de permacultura dâon sâobtenen productes hortĂcoles ecolĂČgics de gran qualitat. A Cal Perna dâIsĂČvol, a mĂ©s dels horts amb productes de qualitat, descobrirem el mĂłn de la mel i les abelles. I finalment La Vinya de LlĂvia, projecte engegat per recuperar el cultiu de la vinya dâalçada a Cerdanya i crear un vi amb personalitat prĂČpia. Aquesta serĂ una experiĂšncia que encantarĂ a petits i grans, on coneixeran de primera mĂ dâon provenen els productes i quĂš fa que siguin de gran qualitat. Aquells
58
que visitin 4 o mĂ©s explotacions, els pagesos i ramaders de Cerdanya els obsequiaran amb un lot de productes de la comarca. Les inscripcions es poden fer a qualsevol de les oficines de turisme de Cerdanya: Turisme Cerdanya, Oficina de Turisme de PuigcerdĂ , Oficina de Turisme dâAlp, Centre de TallĂł i Patronat del Museu de LlĂvia.
59
Properament canvi de local al C. Nord (Alp)
TOTS ELS DIMECRES OFERTA Fes-te el color i et regalem un tractament personalitzat de TREATNATURTECH (xampĂÂș + mascareta + serum) MONTIBELLO EXPERIENCE BEAUTY
60
61
Anunciaât a Viure als Pirineus
MĂČbil. 699 24 18 71 Telf. 973 98 91 62 www.viurealspirineus.cat
Amplia exposiciĂł en matalassos, somiers i canapĂ©s Mobles de tots els estils: rĂșstics, moderns, colonials
Francesc Macià , 33 · 973 51 11 85 / 669 68 20 50 www.macmobles.com bellver@macmobles.com
BELLVER DE CERDANYA
www.edicionssaloria.com
62
63
64