Viure als Pirineus Setembre 2017 by Plandora Continguts

www.viurealspirineus.cat

revista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran

núm: 187 · setembre 2017

Dones innovadores

Eva Carmona, celler El Vinyer

Helena Valls, KIMU Bcn

núm

187

Joves del Pirineu

4 Opinió www.viurealspirineus.cat núm: 187 · setembre 2017

8-9

Belluga’t per la Cerdanya

25-32 Distribucíó gratuïta EDITA Edicions Salòria SL Passeig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell DIRECCIÓ EDITORIAL Marcel·lí Pascual COORDINACIÓ Míriam Basco PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀ Amèlia Campoy LA CERDANYA Redacció DISSENY i MAQUETACIÓ www.creativadisseny.cat DL L 701-2002 Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus

viurealspirineus@yahoo.com

@AmicsPirineu

L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

agenda 11 de setembre Diada Nacional de Catalunya

portada

SaloriaEdicions

Aquest mes destaquem l’exemple de dues dones joves que han impulsat negocis locals amb projecció.

Joves del Pirineu Eva Carmona i Bardella, enginyera tècnica agrícola i enòloga. Viu a Tremp i des del 2014 és al capdavant d’El Vinyer, el seu propi celler.

Eva Carmona: “Al Pallars tenim un microclima privilegiat per a la vinya i els vins de qualitat” Com es presenta la verema... Aquest any sembla que s’avançarà una mica... I això? Vam tenir un maig i un juny molt calorosos i això fa que tot s’avanci. Nosaltres acostumem a veremar a mig setembre, però ara tot dependrà de les temperatures en aquesta recta final. Vas marxar a formar-te i a treballar, però vas tornar... De fet, tornar sempre havia estat la idea. Vaig començar arquitectura, però de seguida em vaig adonar que em tirava més la terra, el camp i els espais oberts. Vaig decidir estudiar agrònoms i més tard fer un màster en enologia. Els joves heu de marxar per poder tornar? Jo crec que és bo marxar, primer per formar-te, perquè aquí al Pallars estem força limitats en aquest sentit. I després, és clar, per descobrir i veure món, que és una bona manera d’aprendre. Ara portes el teu propi celler. Què has après de les vinyes? La paciència i la constància, però també la incertesa. És una feina apassionant, un treball continuat durant tot l’any que, si tot va bé, et permet recollir-ne els fruits, és a dir, un raïm de qualitat per elaborar un bon vi.

La conca de Tremp havia estat el celler del Pirineu… Fa més de cent anys la vinya era un dels conreus importants a la conca de Tremp, però amb la fil·loxera pràcticament va desaparèixer. Ara hi tornem i ho fem amb empenta, amb nous cellers i cada any amb més hectàrees plantades. La vinya és un conreu amb valor afegit, pot revaloritzar la terra i també dinamitzar els pobles petits. Com s’explica aquest fenòmen? En part es deu a la voluntat de canvi que viu el Pallars, la creació de noves economies, més oportunitats per a la gent i més valor afegit a la terra i a tot allò que produïm. Per una altra banda, els cellers busquen alçada per eludir el canvi climàtic. Vols dir que cada cop s’anirà plantant vinya a més alçada... A més alçada i a més latitud, amb la idea de trobar climes més frescos que ajudin a conservar els aromes i l’acidesa. El que cal és que durant la maduració faci calor, però també que refresqui a les nits, com passa aquí al Pallars. Amb la fresca de la nit la maduració s’alenteix, els aromes no es degraden tant i les acideses es concentren més. Al Pallars tenim un microclima privilegiat per a la vinya. Què ha de tenir un vi per ser bo? La base és un bon raïm. La feina

més important d’un enòleg és tenir la vinya cuidada per obtenir un raïm de la màxima qualitat. Si no partim d’un bon raïm, serà molt difícil fer un bon vi, per molts coneixements que es puguin tenir. Quina és l’essència dels vins del Pallars? La frescor, la qualitat i la tradició de generacions. Què transmeten els teus vins? Intento que els meus vins tinguin personalitat i siguin una mica transgressors. Que siguin el reflex del clima i del terreny on creix el nostre raïm i que transmetin l’autenticitat del territori.

Els inventaris municipals de camins

Foto IDAPA

Els inventaris municipals de camins són l’instrument fonamental per a la defensa dels camins públics.

sobre l’elaboració dels inventaris municipals, dels beneficis i obligacions que en deriven o dels protocols que cal seguir per aprovar-los. Els inventaris municipals de camins: decàleg per a l’elaboració, és un document coordinat per la Secretaria Tècnica de la Taula de Camins de l’Alt Pirineu i Aran, amb textos del geògraf El decàleg vol Xavier Campillo i donar seguretat als Besses, destinat als ajuntaments a l’hora tècnics municipals i de gestionar i actuar comarcals. El docuen els seus camins ment vol afavorir i fapúblics, que són cilitar que els ajuntaments de l’Alt Pirineu també un patrimoni i Aran (però també cultural i turístic de la resta del país) disposin d’una eina administrativa que els doni seguretat a l’hora de gestionar i actuar en els seus camins públics, que són també sovint un patrimoni cultural i un recurs turístic.

a realització d’inventaris municipals pateix un incompliment general arreu del país, però cada vegada hi ha un nombre més important de municipis que duen a terme la seva elaboració. Ho fan amb l’objectiu primordial de clarificar la titularitat (pública o privada) dels camins que integren la xarxa viària del municipi, però també en el marc de projectes de desenvolupament local, principalment en l’àmbit del senderisme. Sovint els inventaris existents no són prou exhaustius, perquè obvien la xarxa històrica de camins de bast (aquells concebuts per a animals de càrrega, de menys de 2 metres d’ample). Precisament, aquest tipus de camins té una gran extensió a les comarques pirinenques, on constitueix la infraestructura pública fonamental per a la pràctica del turisme de senders. Els inventaris són eines indispensables per poder exercir les competències administratives que la llei atorga als municipis en el marc de la mobilitat i la vialitat rurals i també per poder complir amb les obligacions que estableixen les lleis en aquest àmbit. En els darrers anys, en el marc de les diferents jornades de camins i senderisme organitzades per l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), el tema dels inventaris municipals ha estat recurrent. S’havia posat de manifest la conveniència de redactar un document sintètic que donés resposta a les preguntes més bàsiques

opinió

El carrer dels Canonges

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMADEU GALLART · Economista i membre d’APIA Grup Pirinenc d’Opinió

a Seu és una ciutat amb una estructura urbana envejable. Tota la zona del carrer Major i carrers veïns, la Catedral, el Pati Palau i el carrer dels Canonges ofereix un bon temps de passejada urbana, sense rivalitzar amb els cotxes, amb botigues de tot tipus, algunes terrasses per prendre-hi un refresc, i una arquitectura notable en alguns sectors del carrer Major i excel·lent al carrer dels Canonges i la nostra preuada Catedral, que encara mereix molta més fama que la que té. El carrer dels Canonges és la joia de la nostra arquitectura civil perquè és el que aprofundeix més en formes de vida, immobles i estructura viària materialitzades en un carrer del sabor de la història. En aquests moments del segle XXI els veïns i els comerciants del carrer i els responsables municipals, veuen amb preocupació un cicle de decadència en les activitats socials i econòmiques que defensen aferrissada-

ment una dotzena d’establiments de gran personalitat. Crec que tothom està d’acord amb redreçar aquest camí. A part de l’Ajuntament, el gran aliat del carrer dels Canonges ha de ser l’hostaleria local que ha de veure’l com un dels actius imprescindibles per a la curiositat cultural dels nostres visitants. Cap turista d’un nivell superior al de matar temps fent quilòmetres no ha de marxar de la Seu sense haver-se passejat per aquest carrer. És molt alliçonador parlar amb alguns dels titulars de la dotzena d’establiments que mantenen la vida social i econòmica al carrer i comprovar la seva autoestima per treballar o viure al carrer dels Canonges. Reflecteixen perfectament el fet que el seu establiment perdria molta personalitat fora dels seus límits. Les seves idees són bones i variades, potenciar l’activitat del mercat, de les fires i la del mercadet de vendes de segona mà d’objectes de la llar, seguir

amb l’embelliment floral, l’arranjament de les façanes i els locals... I una altra idea més controvertida però que té el seu pes, l’obertura de tres o quatre petits bars especialitzats en tapes i amb la professionalitat necessària per a ser dignes d’un entorn tan treballat. El turista, el visitant, agraeix molt entrar en una botiga, en un bar petit, potser, però net i amable. Amb alguna terrasseta a l’estiu que tanqui puntualment a les hores que els veïns necessiten descansar. Personalment em vesteixo de turista cada vegada que m’introdueixo al carrer dels Canonges. Habitant a perpetuïtat del carrer Capdevila em sento un estranger moral que veu un paisatge diferent, que el voldria veure molt animat per figures humanes que l’engrandeixen, que esperen ser-te útil quan manifestis alguna necessitat. El triomf turístic i comercial del carrer dels Canonges seria un excel·lent incentiu per a tots els carrers de la Seu.

Una mica de ciència. Datacions

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ENRIC QUÍLEZ i CASTRO · Puigcerdà

egur que heu sentit molts cops que en un determinat jaciment arqueològic s’ha datat un determinat crani o un carbó mitjançant el mètode del carboni-14. En què consisteix aquest mètode i com funciona? L’àtom de carboni, a la natura, sol presentar-se en la forma estable de carboni-12, és a dir, format per nuclis de 6 protons i 6 neutrons, en total 12. Però hi ha altres formes de carboni (és a dir, nuclis amb 6 protons, que són les partícules que determinen l’element químic, amb diferent número de neutrons, genèricament dits isòtops). Un dels isòtops del carboni present a la natura és el carboni-14 (6 protons i 8 neutrons). Però a diferència del carboni-12, el carboni-14 és radioactiu. És

a dir, que es desintegra en altres formes d’àtoms més simples emetent certs tipus de radiació. Ara posem per exemple la fusta d’un arbre. Mentre està viva, hi ha un equilibri dinàmic entre les diferents formes de carboni a la fusta, absorbides de l’atmosfera. Però quan l’arbre mor, la fusta ja no absorbeix més carboni-14 i aquest es comença a desintegrar. Com que coneixem el periode de desintegració del carboni-14 (que és el temps mig en què una mostra de carboni-14 triga a desintegrar-se fins que només queda la meitat d’aquests àtoms), comptant la proporció que queda de carboni-14 a la fusta, al carbó o a l’element orgànic que vulguem datar, podem saber quant de temps ha transcorregut fins a l’actualitat.

Donat que el periode de semidesintegració del carboni-14 és de 5.730 anys, i podem detectar quantitats força petites d’aquesta substància, podem datar objectes orgànics de força antiguitat. La cosa és realment complicada, perquè la quantitat de C-14 a l’atmosfera terrestre no és constant amb el temps i cal calibrar les mesures, però el principi bàsic del seu funcionament és aquest. I funciona força bé fins als 50.000 anys d’antiguitat. Més enll+a, cal emprar altres isòtops.

MIAMI CAFETERIA-RESTAURANT MIAMI és més que un restaurant, és un punt de trobada d’amics i veïns on rebrà un tracte familiar i podrà disfrutar d’un bon cafè o fer la tertulia. Si vol gaudir d’un bon esmorzar de forquilla, no s’ho pensi dues vegades i vingui a visitar-nos a Isona. L’esperem! C. Sant Jaume, 5 · Isona Telf. 973 664 172 8

empreses Els dissenys de KIMU es projecten al món des de Peramola //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MÍRIAM BASCO · Peramola

’Helena Valls és originària de Barcelona però amb la seva parella van decidir venir a viure al Pirineu, concretament a Peramola. Ha estudiat disseny gràfic i moda i amb només 30 anys ha fundat KIMU, una empresa que aposta per matèries primeres de proximitat per confeccionar els seus articles i complements. Tens una marca que es diu KIMU, d’on va sortir la idea? Jo vinc del món de la moda on havia treballat per altres marques, fins que un dia em vaig quedar a l’atur. Però tenia la necessitat de seguir en aquest món, em vaig posar a pensar què és el que realment m’agradaria fer i vaig començar a fer bosses. I així va néixer KIMU. I perquè KIMU? Jo volia que fos una paraula inventada i que sonés oriental, ja que m’agrada molt aquesta cultura. Volia també que fos una marca ràpida de dir i recordar, fins que vaig pensar amb la paraula “KIMU”. El nostre logotip és molt minimalista i recorda a una rajola típica de Barcelona. Curiosament, un temps després, vaig descobrir que és una paraula basca que significa “brotar”, i em va semblar que el concepte també encaixava amb la marca. Perquè has triat viure i treballar al Pirineu? Vam triar el Pirineu perquè hi ha una zona que coneixíem i ens agradava molt, a vegades veníem a passar els caps de setmana, i encara que som de Barcelona, sempre havíem pensat que ens agradaria venir cap aquí. I per circumstàncies de la vida, això es va fer possible i vam decidir venir a viure a Peramola. Trobes a faltar quelcom de Barcelona? De fet, si vols que et sigui sincera, no trobo a faltar res de Barcelona i per arribar-hi és molt ràpid, només necessito una hora i mitja. Per tant, quan necessito alguna cosa baixo en un moment. El meu dia a dia és molt tranquil. El fet de poder passejar amb 12

el meu gos per les muntanyes i treballar en aquest indret, és quelcom que no té preu. A quins mercats arribeu? Gràcies al fet que tenim una botiga digital podem vendre per tota Espanya, i actualment, el mercat espanyol és el que centra la majoria de les nostres vendes. A part, també anem a moltes fires i a fer markets. També hem tingut la possibilitat de vendre a estrangers que vénen d’altres països del món. Quin és l’origen de les matèries primeres que feu servir? Les matèries són d’origen europeu. Les teles són de França i Anglaterra. Al principi, la fusta la qual engravem el nostre logotip era de Navarra, però ara aquest procés el fem a Peramola. Tot i que més curiós de les matèri-

es és la pell, les aconsegueixo d’un home que viu per les muntanyes del Pirineu. Ell fa vida típica d’ermità i mai agafa el telèfon. És precisament gràcies al meu veí que puc menester de la seva magnífica pell per poder elaborar els meus productes. Això em garanteix que la pell és autèntica i de proximitat. Les teles d’Anglaterra i la pell del Pirineu. El teu producte té una personalitat molt especial... Sí, intento que sigui el més local possible. Cada vegada crec que m’estic aproximant més. La col•lecció d’hivern l’elaboraré amb uns feltres de llana d’Olius, que es troba al costat de Solsona, i per aquest motiu la nova col•lecció tindrà uns aires molt locals. Quin són els projectes de futur per a KIMU? Ara mateix, el que ens agradaria dedicar-nos és poder vendre a botigues. Actualment encara estem aprenent, mai havíem tingut una marca i el futur immediat és treballar per poder vendre a botigues, però sobretot, el que ens interessa és poder continuar amb la nostra botiga digital.

Més info: www.kimubcn.com 13

Ofertes de feina/classificats

PAGÈS ARTESANS ALIMENTARI ELABOREM MENÚS PER A FESTES MAJORS INDIVIDUALS O PER A GRUPS. I ELS TÍPICS CANELONS DE ROSTIT, EMBOTITS ARTESANALS DE TOT TIPUS.

Excel·lent local en traspàs, adequat per activitats artístiques, educatives i lúdiques (ball, dansa, teatre, etc.) Espai de 235 m2 amb una sala amb terra de fusta, miralls i barres de 95m2. Llum exterior. Contacte: 699 300 683 peredelaseu@gmail.com

CARNS PER A FER DINARS POPULARS I SERVEI DE CÀTERING També VENTA ONLINE

xarcuteriapages.cat www.xarcuteriapageslaseu.blogspot.com

Llorenç Tomàs i costa, 74 · La Seu d’Urgell Tel. 973 360 850 · xarcupagesagusti@gmail.com

Es ven casa a la Parròquia d’Hortó a l’Alt Urgell La casa es troba situada al mig d’un magnífic paratge

Té sol tot el dia i molta tranquil·litat. Amb grans vistes pels quatre costats. Consta de quatre plantes: 1 celler o bodega de 40 metres quadrats. Planta baixa: cuina, menjador i dues habitacions amb llar de foc. Primera planta: Té quatre habtacions de matrimoni i una de petita. Segona planta: El cap de casa està encara per dividir. La casa té 240 metres quadrats, més celler de 40 metres quadrats. Es precisen reformes a la casa i al paller. L’edificació es troba envoltada de 20.000 metres quadrats de camps de regadiu.

Preu a consultar Tel. 618 866 574

Consulteu més ofertes de treball:

www.viurealspirineus.cat/seccion/ofertes-treball/ 14

Val d’Aran

Restauracion des pintures muraus dera glèisa de Sant Ròc de Begós

El Conselh Generau d’Aran impulsa el Projecte Habios

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MÍRIAM BASCO · Vielha

compdar deth dia 28 d’agost e pendent tot eth mes de seteme eth Conselh Generau d’Aran a previst amiar a tèrme ua intervencion de restauracion des pintures muraus dera zòna deth presbitèri en glèisa de Sant Ròc de Begòs. Aguestes pintures sigueren descobèrtes er an 2009 per tecnics deth Centre de Restauració de béns Mobles de Catalunya. Dessús der arc deth presbitèri se i localizèc ua representacion de Crist Crucificat tamb sant Joan e era Mair de Diu, a un e aute costat, ath pè dera crotz. Ua cartèla informe qu’era pintura siguec hèta er an 1618. Ena vòuta deth presbitèri tanben

se localizèren pintures. En costat sud, se i pòden observar despartièrs personatges e decoracions vegetaus que semblen correspóner a diuerses fases pictoriques superpausades. En costat nòrd, tanben i a rèstes de pintures maugrat qu’en estat actuau, resulten plan dificiles d’interpretar. Actuaument es pintures que se trapen encara parciaument cobertes per ua capa de pintura deth sègle XX, presenten un plan mau estat de conservacion, tamb nombroses alteracions (taques, fisures, henerecles, pèrtes e lheuaments.

Era actuacion, a cargue dera empresa especializada TdArt, ath delà deth descobriment, restauracion e conservacion des pintures prevé tanben afavorir-ne era lectura e comprension.

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MÍRIAM BASCO · Vielha

l Conselh Generau d’Aran, a través del departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi Natural participa en el Projecte “Habios”, una iniciativa amb la qual es pretén cooperar amb tots els territoris que abasta la cadena pirinenca per millorar l’eficiència en la conservació de l’avifauna i en la gestió d’hàbitats forestals, dins el marc del Programa Operatiu de Cooperació Territorial Interreg (Espanya, França, Andorra) 20142020 POTECFA. Els Pirineus formen un dels territoris europeus més rics en biodiversitat. Com a zona d’alta muntanya, és refugi d’espècies pròpies de climes més freds, a més d’albergar exemplars de flora i fauna únics. En el cas de les aus, els Pirineus alberguen les poblacions més importants de moltes espècies pel que la seva conservació global depèn de com es manegen i explotin les masses forestals en què habiten. El projecte POCTEFA Habios, pretén protegir i millorar la qualitat dels ecosistemes de muntanya pirinencs a través d’accions de conservació d’espècies d’aus bioindicadores (picamaderos negre, bec mitjà, bec dorsiblanc, gall fer, perdiu xerra, perdiu blanca i mussol pirinenc).

El projecte Habios té un cost de 95.143 euros i aglutina 17 socis d’ambdues vessants dels Pirineus, a Espanya, França i Andorra. Entre ells es troben administracions públiques com son els governs de Navarra, Aragó i Euskadi, ministeris francesos de Medi Ambient i d’Agricultura a través de les seves Oficines de Boscos i Fauna Silvestre, Govern d’Andorra, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, associacions conservacionistes i federacions de caçadors, juntament amb el Conselh Generau d’Aran.

Es ven escala tres trams de la marca Escalum; Model J 1 (Jirafa). Alçada recollida: 3,1 m Estesa: 5,1 m. Alçada tissora: 3 m. Graons: 2 x 9. Amplada escala: 59 cm. PVP 80 € “Valoracions i gestió d’obres d’art (pintura catalana, impressionista...), filatèlia, numismàtica, bibliofília, antigüitats etc... Màxima discreció

Telèfon: 973 350 056 elquerestadelafer@gmail.com

invartant@tutanota.com Mòb. 654 49 46 15

El Molí del Pau: oli verge extra de la Noguera Alta

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Os de Balaguer

grària Cal Pau és una empresa familiar dedicada a l’agricultura des de fa dues generacions, a la producció i la venta directa d’oli d’oliva verge extra sota la marca Molí del Pau. Situat en un dels antics molins de la població d’Os de Balaguer, avui en dia reformat i visitable, al Molí del Pau continuen l’antiga tradició de la producció d’oli d’oliva verge extra i, a més, ofereixen als visitants la possibilitat d’adquirir els productes que elaboren a la seva botiga, el Rebost dels Vilars. Al Molí del Pau fan tot el procés d’elaboració dels seus productes, des de la neteja i la mòlta de les olives i l’extracció de l’oli fins a l’emmagatzematge, l’envasat i la posterior venda, bé sigui a través de distribuïdors, directament a la seva botiga o a les fires artesanes d’arreu de Catalunya per a promocionar i vendre el nostre oli d’oliva verge extra. La seva producció d’oli d’oliva extra verge és majoritàriament 100% arbequi-

na, fet que dóna com a resultat un oli força afruitat i aromàtic. www.molidelpau.cat info@molidelpau.cat OS DE BALAGUER Tel: 973 43 80 98 · 635 479 694

La Taverna d’Organyà

es de fa 6 anys la Taverna d’Organyà ens ofereix la cuina de la Irene feta amb productes locals. Una cuina creativa amb recpetes pròpies, i especialitats de la casa com els pinxos ‘morunos’ de carn de corder i de porc. El menú consta de 19 plats de primer, 22 de segon, amb molta varietat en plats per als més petits de la casa. També hi trobareu molt bon cava, i una gran diversistat de tapes, truites, peix fregit, embotits artesans d’Organyà... Plats per prendre al local però també per emportar-se a casa. L’horari d’obertura és a les 9 del matí i està obert tot el dia fins ben entrada la nit. Fins a les 6 de la tarda es pot menjar menú, i la resta de plats durant tot el dia.

Organyà · Av. Santa Fe, 2 Tel: 973 383 420 20

Tradició formatgera a la vall d’Àssua amb La Peça d’Altron ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Altron

La formatgeria Peça d’Altron compta amb 25 anys de tradició formatgera al bonic poble d’Altron, situat a la Vall d’Àssua, on elaboren formatges amb el sabor d’abans seguint el mètode tradicional. Per això, la formatgeria té el seu celler particular on els formatges es curen de manera natural, seguint el seu propi procés i deixant el temps necessari per a la seva curació. Aquest procés l’hi dóna al formatge un gust distingit i de qualitat. Els formatges d’Altron són for-

matges fets amb llet crua de vaca, i segons el temps de curació podem obtenir un formatge tendre, semi, curat, vell, etc. També elaboren formatge fumat amb oli, formatge fosc, i el formatge tupí, que és un producte tradicional de curació llarga fermentat amb pasta que és molt característic del territori. Tots els formatges que es fan a la formatgeria són els mateixos que s’acostumaven a produir a les cases rurals d’abans. La formatgeria realitza visites guiades per famílies i grups de forma totalment gratuïta on po-

dreu fer una degustació de formatges i amb l’opció de comprar els formatges directament a l’obrador. A part, també hi trobareu una botiga amb productes de proximitat característics de la Vall d’Àssua, tals com embotits, formatges, galetes, mel, nous, entre altres.

Més info. Telèfon: 973 62 18 27 / formatgeria@lapessadaltron.com

Bar Restaurant -Tapes variades, entrepans freds i calents, brasa, arrossos, hamburgueses, esmorzars, especialitat bacallà i pop. -Sala chillout amb música ambiental per desconectar. -Local preparat amb tv per veure tot tipus d’esports: motos, cotxes, fútbol... Menú diari: 10,50 euros.

Plaça del Codina, 4. Telf. 973 044 338 La Seu d’Urgell Local ampli i molt acollidor. 22

PsiquiatriaPirineus Dr. Carles Berché

Cadí i Estana. Foto: Josep Maria Costa

Salut Mental i Addiccions, Adults i Infanto-juvenil Atenció on-line, visiteu

http://psiquiatriapirineus.blogspot.com

C. Orri, 40 La Seu d’Urgell 973 360 395 C. Sant agustí 3, 1-4 Puigcerdà 622 549 703 Av. N. S. de Montserrat 14 Sort 622 549 70

V Fira del treball de Cerdanya ////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

l Consell Comarcal de la Cerdanya, en col·laboració amb el Consorci Alt Urgell – Cerdanya celebrarà, el pròxim 7 d’octubre, la cinquena edició de la Fira del Treball al recinte i jardins del Consell Comarcal a Puigcerdà. Dins del compromís que té el Consell amb els sectors de creació d’ocupació i els sectors econòmics potencials de la comarca, aquest 2017 se celebrarà, en el marc de la V Fira del Treball, una jornada de Networking: Cultivant emprenedors. Aquesta, pionera a la Cerdanya, tindrà com a objectiu crear un espai de coneixença mútua que enforteixi els vincles entre empreses del sector agroalimentari, turístic, comerç, emprenedors, etc. i el talent jove. La Fira del Treball mantindrà el seu format tradicional, amb estands on empreses, entitats i borses de treball de la comarca presentaran les seves ofertes de feina i rebran els currículums dels visitants, a més de poder celebrar una petita entrevista directament. Enguany, dos dies abans, el 5 d’octubre, es duran a terme un seguit de tallers pràctics de recerca de feina per donar eines útils als candidats de cara a la Fira.

Bolvir, capital del jazz /////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. BASCO · Bolvir

uan pensem amb el jazz, no podem evitar imaginar-nos asseguts en un cava de jazz d’una gran ciutat, llum tènue, sofàs de vellut i prenent una copa. Al Pirineu però, el jazz és sinònim de Cerdanya, i més concretament de Bolvir. A Bolvir, el jazz es gaudeix en un pavelló esportiu decorat, també, amb llum tènua —això sí que no podria faltar— , un escenari generós per donar cabuda a les més grans de les Big Bands, i amb fileres interminables de cadires per poder acullir a tots els fidels. Durant tots els dimecres d’agost, Bolvir és transforma amb la capital pirinenca del jazz i persones

d’arreu el territori, es mobilitzen per gaudir d’un espai idíl·lic i d’una música que, tot i ser classificada dins l’etiqueta de clàssica, és de rabiosa actualitat. Enguany però, Bolvir estava d’aniversari i celebració. El municipi ha celebrat la 10à edició del Cicle de Jazz i ho ha fet amb un gran aposta qualitativa. Durant el Cicle, han passat per l’escenari bandes com Schott Hamilton i Toni Solà, La Locomotora Negra, Marc Ferrer Trio, la Big Band Original Jazz Orquestra (OJO) i la Vella Dixieland.

FESTA MAJOR

PRATS I SANSOR Divendres 29 de setembre 23:00 hores, RAUL BLACK - Gran Espectacle il·lusionista

Dissabte 30 de setembre

10:00 hores, Gimcana amb bicicleta per a nens fins a 14 anys (A la zona de la fàbrica. Inscripcions a partir del dia 18 de setembre a l’Ajuntament). 15:00 hores, XXI Campionat del Joc de Botifarra al Local Social (Inscripcions a partir del dia 18 de setembre a l’Ajuntament. Preu: 20€ per parella. Informació: 972890594) 17:00 hores, Animació infantil a càrrec de PAIS DE XAUXA A l’acabar, xocolata i coca per la mainada 23:30 hores, Lluït Ball de Nit a càrrec de: “ATRIUM” I GRUP DE VERSIONS “LA BANDA DEL COCHE ROJO”

Diumenge 1 d’octubre

12:00 hores a les 14:00 hores, Parc Infantil (atraccions i jocs pels nens) 13:00 hores, Missa Solemne a l’església Sant Serni. 14:00 hores, Sardanes per la “COBLA ORQUESTRA COSTA BRAVA” 16:00 hores a les 19:00 hores, Parc Infantil (atraccions i jocs pels nens) 19:00 hores, Concert de música, a càrrec de l’”ORQUESTRA COSTA BRAVA” i tot seguit, Ball de Fi de Festa amb la mateixa “ORQUESTRA COSTA BRAVA” Tots els actes se celebraran a l’envelat situat davant de la Plaça de l’Ajuntament.

Us hi esperem! Us desitgem una bona Festa Major 2017

Anuncia’t a Viure als Pirineus

Mòbil. 699 24 18 71 Telf. 973 98 91 62 www.viurealspirineus.cat

Properament canvi de local al C. Nord (Alp)

TOTS ELS DIMECRES OFERTA Fes-te el color i et regalem un tractament personalitzat de TREATNATURTECH (xampú + mascareta + serum) MONTIBELLO EXPERIENCE BEAUTY