LLIBRET FALLA PL. D ALACANT 2020 by FALLA PLAÇA D ́ALACANT

su ma ri

Pàgines protocol·làries Cens Monuments Lliurament de recompenses Programa d’actes records acomiadaments Foto de la Comissió Col·laboracions literàries Espai per als xiquets Festes en imatges Guia Comercial

col·laboracions VIrGInIa MEdIna ruIz Poetessa

danIEL CLaVEr HErrEra artista polifacètic de reconeixement internacional MarIa OtErO MOLLà responsable de Comunicació Federació autisme Madrid VíCtOr GInEr I GErManS Parra Esbossos monuments

4-23 24-27 28-31 32-33 34-35 36-43 45-47 48-49 49-61 62-65 66-88 89-96

Fotograﬁes: La Comissió Maquetació i impressió: Set i Set Impressors, S.L. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l'ús del valencià. Este llibre participa en el Premi de les Lletres Falleres.

JOSEP dE La tOrrE Explicació monument gran Juan a. adán CanEt disseny de la portada VErónICa GarCía I MarCOS BOLuda Poesia Fallera Major Infantil MarCOS LóPEz LóPEz Entrevista President Laura adán, CLarI, FuErtES, rIPOLL Entrevista Fallera Major GEMMa CuCarELLa ELEutErIO Entrevista President Infantil M.ª ánGELES GarCía Cantón Entrevista Fallera Major Infantil CrIStIna naVaLón I Laura FuErtES Cens i recompenses óSCar dE La MErCEd BrIa Publicitat CarOLIna MartínEz Col·laboracions literàries PaquI GOrrIS Ortograﬁa, gramàtica i col·laboracions literàries CarOLIna araGó Col·laboracions literàries i coordinació

toni Cuenca i Vidal

President d`honor Les Falles 2020 estan ja tocant les portes de les nostres festes joseﬁnes. un any on la festa, el so dels trons i l’alegria de la gent fallera, acompanyarà a les xarangues desﬁlant en divertides cercaviles. Els nostres nous representants, les Falleres Majors Laura i Clàudia seran les nostres ambaixadores en el món faller alzireny, seran les joies de la Falla Plaça d’alacant que, acompanyades pels seus presidents, lluiran el resplendor i l'orgull de la nostra Comissió. desitge a tots els fallers i falleres unes festes alegres, divertides i una convivència en harmonia. Canteu, balleu, tireu coets i celebreu la festa fallera per tots els barris de la nostra ciutat. no tingueu por i crideu en veu alta i en seguretat que esta és la millor festa del món. no tingueu por i crideu en veu alta que esta és la millor falla d’alzira. VISCa La FaLLa PLaÇa d’aLaCant! 4

[

]

la pólvora, emblema de la nostra festa

david

Ballester i Ortiz

President Fallers i falleres! Un any més, em dirigeix a tots vosaltres des d'aquesta pàgina privilegiada del nostre Llibret. Ara, que ja queda prop la setmana fallera, em vénen a la ment tots els èxits de l’exercici passat i espere que aquestes Falles siguen encara més fructíferes, si cap. De nou estem en Falles, on una altra vegada l’enginy i la gràcia envaeixen els carrers de la nostra ciutat, per mostrar el seu art en forma de monuments fallers. Després d’un any de treball tot està preparat per a la festa. La Comissió Plaça d’Alacant obri les seues portes a tots els que vulguin gaudir de la nostra festa. Tenim al capdavant uns dies especials i entranyables. Les Falles de 2020 ja estan al carrer, visquem-les!!! 6

Entreviﬆa al nostre president per Marcos Punt

així que, després d’uns glopets i una tapeta d’ensaladilla, ens posarem a xarrar de tot un poc i ens va contar coses tan interessants com que: Arribats a aquestes altures, quina valoració fas d’aquesta faceta com a President? Jo crec que la valoració és bona. La veritat és que, tant l'any passat com aquest, ha eixit tot prou bé. Sabent, el que saps ara, tornaries a fer-te càrrec d'aquest repte? Home, ho faria perquè m'ho he passat molt bé, tant en la gent que ja coneixia, com en gent que he tingut el gust de conèixer aquest temps. És que a mi les Falles m'agraden molt! Però el més important és que te n'adones que hi ha molta gent que vol a aquesta Comissió, encara que no apareguen en tots els llocs o no tinguen càrrec i, només per eixe motiu, valdria la pena tornar a fer-ho.

david ja no necessita presentacions perquè, a més de ser repetidor com a President, és un faller de soca-rel conegut per tots els membres de la nostra comissió. quedàrem en ell per tal de pegar una ulladeta a la seua presidència i conèixer de primera mà les seues impressions al capdavant de la Falla. Ens veiérem al bar, perquè ell diu que “millor xarrem fent-mos una cerveseta, que posar-mos tan seriosos no ens va...” què anem a fer, aixina és el nostre President!

Canviaries alguna vivència d'aquests dos anys? no canviaria res. Les vivències estan per viure-les i, siguen bones o roïnes, aprendre d'elles. Aleshores, què valoraries de la gent de la Comissió o tens alguna cosa a reprovar? Valoraria, sobretot, a aquelles persones que treballen per la falla desinteressadament, les amistats que fas i lo bé que t’ho passes. Per contra, potser que reprovaria que en aquesta Comissió ja som moltes persones i això suposa que s'ha de fer molta feina i, de vegades, sí que es troba a faltar més col·laboració per part de la gent.

diste molt de la idea que ens fem les persones des de fora. tant la meua família, tania i andreu, com jo en primera persona, ho hem viscut molt profundament perquè als tres ens agraden moltíssim les Falles i ho hem gaudit al màxim. realment des de fora jo crec que es veu la part de la diversió, que sí que és aixina, però una vegada dins hi ha molta feina i també veus que hi ha moltes coses que haurien de canviar-se i no es poden canviar, perquè tot no està en la mà del President. Ara que anem veient la recta final d'aquest camí, et trobes en ganes de presentar-te per al 50 Aniversari o, per contra, trobes a faltar fer ús de la teua caixa de coets a les despertades? Ganes de continuar si que hi ha, i més per al 50 aniversari, que és un any molt especial. Però de vegades també em pare a pensar que em compensa més no continuar que continuar, així que fins al dia de la Cremà, no sé, tot pot ser... I si al final no em tornés a presentar, l'opció de tornar a agafar la meua caixa de coets i fer-me cervesetes en els amics, sense tanta pressió, és un molt bon pla. Et consta si en la resta de Comissions també passa tot pel President, ho dic perquè fins i tot el que no quede paper al vàter vénen a dir-t’ho a tu? Ja, ja, ja… no em consta que en la resta de falles passen aquestes coses, la veritat. Per això estan les delegacions, perquè cada grup de treball es faça càrrec de la seua ocupació. Però, moltes vegades, la gent no es para a pensar i en lloc d'anar a qui correspon vénen a dir-m’ho a mi, per exemple, que si el vàter està brut o falta paper, perquè a més en aquest cas és tan fàcil com posar-ne i punt, que el vàter i el paper és una cosa de tots. això que "tot ha de passar pel President" és una de les idees que s'han de canviar. Aquesta experiència l'has viscut mà a mà amb la teua família, ha sigut com esperàveu? Potser

Per acomiadar-te, vols transmetre algun missatge a la Comissió? Sí, m'agradaria transmetre que en aquesta Comissió s'ha de canviar moltes coses. durant la meua presidència hem canviat coses, però cal que els següents que entren continuen el camí, perquè tenim moltes coses molt antiquades, encara que volem anar de moderns. Hi ha molts aspectes que, ara per ara, les altres falles han anat canviant i nosaltres encara continuem com fa 50 anys. Per últim, algun consell per als pròxims presidents? que entren en moltes ganes de treballar i no assoles de lluir-se i anar de festa. un president és un president, però també és faller, i cal saber manar, però també arromangar-se i fer les coses. I, sobretot, que gaudisca, perquè encara que es treballa molt, compensa.

Oliver i Sánchez FaLLEra MaJOr

Com una sirena sorgida de la mar amb cua aiguamarina i restes de sal Baix les escates una pell angelical Motes de coral mostra al caminar al damunt es dibuixa un cel daurat que reﬂexa mil espurnes dansant al so d'un dolçainer ben afamat I d'una veu melodiosa cantant una llegenda forjada amb diverses arrels alzirenyes paternes i manxegues maternes un caràcter encriptat d’ungles a pèls Com a les antigues inscripcions de les termes I encapçalant tanta bellesa uns ulls verds Com l'herba mullada de terres per visitar amb l'esperit aventurer per paratges inerts I tantes llengües no mortes que ensenyar qui li anava a dir a aquella menuda fallereta Sempre recolzada pels seus incondicionals acompanyants de la festa des de xicoteta que ara formaria part de la història i els annals? desperta Laura, que no estàs somiant allò que desitjaves és ja una realitat Eres la digna representant, de veritat de la teua comissió, la Falla Plaça d'alacant Virginia Medina

Entreviﬆa a la fallera major

haguera desitjat ser-ho abans). Em vaig apuntar a la falla del barri, a la qual pertanyia ma tia. Sempre has volgut ser fallera major? Quan decidires presentar-te? Ser fallera major ha sigut el meu somni des de ben xicoteta. Per això, ara que la meua situació laboral i personal m’ho ha permès, he decidit donar el pas. d’alguna manera, pense que estic tornant-li a la meua comissió un poc del que els fallers i falleres m’han donat al llarg de tots aquestos anys. Quina és la teua professió? Soc professora de secundària de llatí i grec. Enguany he aprovat l’oposició, i ara dispose de la tranquil·litat i temps suﬁcients per a dedicarme al que més m’agrada: les falles. Què és el que més t’agrada de la festa fallera? Vestir-me de valenciana, sens dubte. Ens trobem amb la nostra Fallera Major Laura, i, per desig d’ella i la nostra il·lusió, ens hem reunit totes les Laures de la comissió perquè Laura ens conte tot el que sent en estos moments i conèixer-la un poc més a fons. Comencem, Laura. Bona vesprada, per conèixer-te un poc millor conta’ns el teu historial faller. Des de quan has sigut fallera d’aquesta comissió? Soc fallera des dels nou anys (i no perquè no

Aleshores enguany estaràs gaudint... Per descomptat. des del moment que vaig ser elegida com a fallera major d’aquesta comissió, em vaig posar mans a l’obra: València, algemesí, Carcaixent, altra vegada València, algemesí... Molts viatges ﬁns a tindre la meua indumentària a punt. Qui et dona el suport necessari per a complir aquest somni? La meua família, evidentment. Si no fora per ells... hauria fet més viatges encara! (somriu) a casa estan tots molt pagats que siga fallera

Què destacaries dels teus companys d’experiència? david em dona l’equilibri entre diversió i responsabilitat. amb Claudia m’uneix una gran complicitat. I daniel aporta l’espontaneïtat al nostre particular quartet. Quin acte esperes amb especial il·lusió? M’agraden moltíssim tots els actes fallers, però aquell en el qual ho passe millor és en la desﬁlada del pasdobles. de fet, durant alguns anys, junt amb la meua amiga alba, ens hem encarregat d’organitzar el ball. Per últim, un desig per a les Falles 2020? Espere que lluïsca el sol i poder compartir amb tots vosaltres la meua il·lusió. I que gaudim tots junts d’unes bones Falles 2020. Moltes gràcies Laura per aquestes paraules tan sinceres. Les altres Laures de la comissió et desitgem que gaudisques d’un any meravellós i el guardes sempre com un bon record.

major, especialment perquè saben el que això significa per a mi. Ma mare està des del primer moment al peu del canó, encara no l’he sentida queixar-se de tota la feina que li estic donant. Mon pare prefereix mantindre's en un segon plànol, però això no significa que estiga gaudint menys. I el meu germà és pràcticament el “Faller Major” (riem): on vaig jo va ell, em cuida i es preocupa perquè tot isca perfecte. a més a més, dins de la comissió, el meu suport principal és ma tia, la culpable de la meua malaltia fallera, mon tio i les meues cosines. Què esperes d’aquest any? Són tants anys vivint la festa des de dins que ja tenia una idea més o menys preconcebuda del que significaria aquest any per a mi. Però he d’admetre que de moment totes eixes expectatives han sigut superades: m’ho estic passant millor encara del que imaginava, i segur que el millor està per vindre!

[

el color, transforma la nit en dia...

] daniel

Camacho i Melero

President infantil Hola, sóc Daniel: Enguany sóc el vostre President Infantil i estic molt content de poder ser-ho. Espere passar-m'ho molt bé en companyia de tota la Comissió i sobretot amb tots els meus amics i amigues. Aquest és un somni que ha fet realitat la meua mare, perquè gràcies a ella hui estic ací. Espere estar a l'altura del que és ser President Infantil d'aquesta Comissió, d'aquesta gran falla. De segur que enguany serà inoblidable, juntament amb Laura, Clàudia i David. Vos convide perquè gaudiu de les Falles 2020 al màxim.

Entreviﬆa al president infantil per la teua amiga Gemma

El passat exercici faller, daniel pogué gaudir de les Falles veient com la seua mare desenvolupava el càrrec de Foguerera d’aquesta Comissió. aquest any, daniel és el teu any i gaudiràs d’una manera indescriptible, ja que ets el President Infantil de la nostra benvolguda Comissió. Daniel, estem ací per què la teua Comissió puga conèixer-te un poc més com a President Infantil d’aquesta Falla. Estàs preparat? Sí

Comencem pel principi. Des de quan ets faller d’aquesta Comissió? des de fa 7 anys. Quants anys tens? tinc 13 anys. Quines són les teues aﬁcions? En tinc dues: jugar a la play i a futbol. -què és el que més t’agrada de les Falles? -El pasdoble, ja que m’agrada ballar en Falles amb els amics.

Quin és l'acte que tens més ganes de viure? L’entrega de premis perquè m’agrada molt guanyar i tindre la tensió de saber si hem quedat en primer o segon lloc. Ara que no et sent la teua FMI, què penses d’ella? que és molt intel·ligent i diferent d'altres. Si tingueres un desig per aquest any, quin seria? Guanyar el primer premi en l’entrega de premis. Per a ﬁnalitzar, voldries dir alguna cosa més? Sí, “quE VISCa La FaLLa PLaÇa d’aLaCant I quE VISCa aLzIra FaLLEra” Moltes gràcies daniel, pel temps que m’has dedicat per fer-te l’entrevista i, les teues paraules. Et desitge que tingues un any inoblidable, ple d’alegries, emocions i diversió.

Boluda i García FaLLEra MaJOr InFantIL

Somnis d'infantesa, plens de fades i donyets, on Claudia protagonista d'aquest somni faller ets. Perquè és melodia ta rialla i portes en la sang la falla, seràs la regina de nostra xicalla. Fallereta de naixement, amb eixa bellesa que encisa, ens contagies l'eufòria, justa, candent i precisa, en aquest any vigent. Xiqueta valenciana captivador mirar, ompli de goig aquesta falla al veure’t desﬁlar, gaudeix de cada segon, de cada minut, de cada moment, d'aquest any que serà inoblidable i que de segur no oblidaràs. Claudia aquest any ocuparàs el càrrec tan desitjat Fallera Major Infantil de la teua Comissió, Comissió que t’ha vist nàixer. dels teus pares

Entreviﬆa a la fallera major infantil per Mª ángeles (La tia)

Bona vesprada! tinc el plaer d'estar acompanyada de qui representarà aquest any als nostres xiquets i xiquetes i que serà la màxima representant de la nostra Comissió Infantil de la Falla Plaça d'alacant, la fallereta: Claudia Boluda i Garcia.

er a

so m

qu e

vo lia

qu e

et e s co mplira fa molt d

s´ha co

i, ps pe

r fi

t pli

És una xiqueta simpàtica, divertida, nerviosa i un poc vergonyosa. a més, fallera de cap a peus, ja que és fallera d'esta comissió des que anava dins de la panxa de sa mare. ara anem a conèixer a aquesta fallereta un poc més... Claudia pots presentar-te i contar-nos qui ets? Soc Claudia, tinc 12 anys i pertany des d’abans de nàixer a aquesta Comissió. Tenis molta il·lusió de ser Fallera Major? Sí! Ser Fallera Major era un somni que volia que es complira fa molt de temps i, per ﬁ aquest any, gràcies als meus pares s’ha complit. Qui et va presentar com a Fallera Major? La meua germana i va ser una sorpresa molt gran, perquè es va alçar davant de tota la Comissió, em presentà com a Fallera Major Infantil i em vaig posar a plorar que no podia ni parlar. Des del nomenament ja sabem que eres Fallera Major. Que has sentit des d'eixe moment? M’he sentit molt feliç de veure l’atenció i la calor de tota la Comissió. Quin dia serà més especial per a tu? a part de la Imposició de Bandes, la meua Presentació perquè per a mi serà molt emocionant posar les bandes a totes les xiquetes de la nostra Comissió.

I, com no major, que buscant-la segur que d’ella.

Laura, que és com una germana des de menudeta he anat sempre i s’ha portat molt bé amb mi. de serà un any inoblidable al costat

I per últim, demana un desig per aquest any? que no ploga, que puga'm gaudir-ho tots molt i que guanyem el primer premi en els monuments.

Em podries contar que és el que més t'agrada de les Falles? tot, no sabria què dir-te, començant per les despertades per què m'agraden molt els coets, ﬁns a la nit per què m'agrada molt ballar. Quin dels actes de Falles és el que més t'agrada? El que més m'agrada són les cercaviles i després les mascletades. T'agraden les mascletades? Si, l'olor de pólvora i sobretot el soroll que fan, se'm posa la pell de gallina. Parla també de qui estarà compartint en tu aquest somni? Està el meu President daniel que és molt divertit i simpàtic i de segur, que gaudirem d'aquest any. també està david, que per a mi és com si fóra el meu oncle i sempre ha estat molt atent amb mi.

quE Sรณn IdEntIFICadES PEL SEu SOrOLL TRAQUES quE aMB EL SEu SO EnS Fan trEMOLar

representants

I quE EnS arrIBEn FInS aL COr, FEnt-nOS ESCLatar aMB una IMMEnSa aLEGrIa

Noï¬&#x2020;res

Junta Directiva David Ballester Ortiz Mª José Ahulló Moya Carolina Aragó Tomás Cristina Navalón Aliaga Marcos Boluda Balaguer Juan García González Aranzazu Ballesteros Cotillas Andrea Belda García Estefanía García Sifre Inmaculada Martínez Ruíz Mar Sánchez Rubio Andrea Escandell Ahulló Gemma García Sanjulián José Maseres Morant Laura Fuertes López Óscar Paz Fernández Laura Clari Torres Esperanza Martínez Sánchez Celia Rosell Rodríguez Mª José Talens Pedrosa Mª Carmen Fortes Serna Verónica García Cantón Marcos López López Eduardo Matamoros Oliver Ernesto Oliver Sánchez David Estruch Caldes Mª Ángeles García Cantón David García Goig Paqui Gorris García Carolina Martínez Roca Rafael Martínez Fontana Josep Sirvent Copoví Gemma Cucarella Eleuterio Miriam Sirvent Gimeno Juan José Maseres Hidalgo Fco. Javier Soler Ruano Jessica Balmaseda Monzó Carla López López Xavier Fuertes López Óscar García Canet Ivan González España Salvador García Pardo Óscar De La Merced Bria Vicent Vicedo Felipe Laura Oliver Sánchez

President Vice-Presidenta Casal Vice-Presidenta Cultura Vice-Presidenta Econòmica Vice-President Festes Vice-President Monument Secretaria Comptadora Vice-Tresorera Vice-Tresorera Delegada Cavalcada Delegada Casal Delegada Casal Delegat Casal Delegada Cens i Recompenses Delegat Esports Delegada Femenina Delegada Femenina Delegada Femenina Delegada Femenina Delegada Protocol Delegada Festejos Delegat Festejos Delegat Festejos Delegat Festejos Delegat Infantils Delegada Infantils Delegat Infantils Delegada Llibret Delegada Llibret Delegat Monument Delegat Monument Delegada Pasdoble Delegada Pasdoble Delegat Pirotecnia Delegat Pirotecnia Delegada Ral.li Delegada Ral.li Delegat Activitats Diverses Delegat Activitats Diverses Delegat Activitats Diverses Delegat Assumptes Diversos Delegat Junta Local Fallera Bibliotecari-Arxiver Fallera Major

Vocals Ariadne Adam Garés Pau Adam Garés Juan Antonio Adán López Eva Adán López Laura Adán López Óscar Albelda Pascual Raúl Alfonso Pascual Amparo Alfonso Vilaplana Sara Amat González Lucía Aparisi Magaña Vanessa Arocas Sanchis Amanda Ávila Benavent Enrique Balaguer González Trini Balaguer Vila Miguel Belda Perelló Rocío Belenguer Prats José Vicente Belenguer Vitón Vicente Bernabé Muñoz Ester Berto Martínez Zaira Bordes Arnal Mireia Bordes Arnal Raúl Boronat Puchades Paula Borrás Abad Rebeca Borrull Casterá Javier Bravo Palomo Sergio Calafat Benaches Eva Calatayud España Vanesa Calatayud Ferrer Mª Cris Calleja Ramos Salvador Candel Tárraga Mireia Caro Lorente Sergio Carreres Sánchez Laura Casas Rodríguez Vicente Castellanos Vallecillo Ana Catalá García Carla Catalá García Vicente Javier Chaveli Montalvà Eva Chaveli Plá Alina Comsa J.Esteban Conderana Bermúdez Nerea Correas Camacho Isabel Crespo Pérez Alba Cuberos Pons Francisco Julio Cucarella García Antonio Cuenca Vidal Eleonora Curteanu Radantu Sara De La Merced Bria

Col·laboradors Edgar De La Merced Talens Verónica Del Nido Martínez Elena Díaz Esparza Silvia Díaz Esparza Vicente Domínguez Chesa Pedro Domínguez Chesa Judith Domínguez Delgado Miguel Ángel Duque Calatayud Juan Manuel Duque Parra Beatriz Eleuterio Fábregues Carmen Estela Vives Beatriz Fernández Ferrus Ismael Fernández Galdon Edgar Fernández González Adrián Ferrandis Alejandro Ferrer Montagud Sonia Fortes Serna Héctor Francés Vistos Antonio Fresquet Gómez Aleix Galán Sánchez Alberto García De La Torre Sandra García Gutiérrez Ainhoa García Pau Fabián García Ponce Iván García Torrent Tamara Gascó Novis Eva Gimeno Tortosa Marc Gómez Adan Adrián Gómez Reina José Ernesto Gómez Rubio Juan Gómez Soler Emilia González Aroca Álex González España Mª Sales Gorris García Emma Grima Gutiérrez Raquel Gutiérrez Escrihuela Esther Hernández Esteve Isabel Hernández Esteve María Herrera García José Hurtado Rigo José Ibáñez Ariño Alba Iborra Ramón Alba Jiménez Crespo Pepe Julio Monerri Sonia Llopis Salvador Marc López Aragó Mª Rosa López Jordán

Adela López Santapau Roberto Lorente Palao Noemi Lorente Roca Pilar Lucas Villegas Óscar Madera Casado Andrea Magraner Alcúdia Mª Eugenia Marco Martínez Joan Martí Domínguez Murta Martínez Beneyto María Martínez Cruz Inmaculada Martínez Fuentes José Bernardo Martínez Ruiz Belén Martínez Sánchez Marta Medina García Susana Melero Serrano Javier Molina Pérez Belén Mongort Martínez Vicente Mongort Sanchis Inmaculada Montalvà Sifre Susana Montero Moldes Carmina Montoya Parra Pilar Monzó Sala Estefanía Mora Pérez Mireia Moragues Bartolomé Gema Moragues Vela Aarón Moya García Lluís Navalón Talens Francisco Palau Gregori Lucas Parejo Amorós Claudia Parra Mondéjar Clara Pellicer León Vicente Pellicer Llopis Francisco Pellicer Moltó Iván Pelufo Lorenzo Juan Perea Gómez Joaquín Peris Ballester Joaquín Peris González Amparo Piera Alfonso Andrea Plana Gómez Ana María Prats Blay Marta Puerta Canal Óscar Puig Chambó Silvia Rausell Estarlich Susana Reig García Laura Ripoll Mendoza Joan Robles Piera Asier Roca García

Marta Rocafort Rodríguez Victoria Rodríguez Alcolea Mª Ángeles Rodríguez Pérez Javier Romaguera Vidal Tania Rosell Chordà Rafael Rosell Vives Clara Rovira Cutanda Conchín Ruiz Sánchez Adam Sadouki Pons Fátima Sadouki Pons Nerea Salgado Santos Javier Sánchez Calzada Fco. Sánchez Gómez Ascensión Sánchez Sánchez Eva Sánchez Ull Irene Sanjuán Cervera Sergio Sansaloni Llinares Ainhoa Santamaría Ballesteros Sergio Santamaría Casasus Carmen Santos Benache José Ramón Selma Ibáñez Davinia Serrano Alonso Elena Sierra García Maite Sierra García Encarna Sifre Candel Malena Soler Carrió Luca Soler Carrió Rafa Soria Benito Eva Tancheva José Vicente Tárraga Botella Claudia Tárraga Calatayud Vicente Tarragó Alcácer Vicente Tarragó Trenzano Yulema Temprado Fortes Brenda Torregrosa Reig José Javier Torres Montesa Fran Tortosa Varela Gema Trenzano Camps Judit Trenzano Jiménez Fco. Valladolid De La Fuente Hugo Vargas Trenzano Pablo Vargas Trenzano Silvia Vázquez Durán Juan Luis Vera Moncho Bernardo Vicent Calvo Trini Vila Ferrer Leticia Viñals García

Ángel Aparisi Jordán Ana Arnal Lucas Miguel Asins Pons Alfred Batle Morales Carme Benavent Colomer Jesús Calvo Martínez Mª Ángeles Canet Rodríguez Trini Canet Rodríguez Sofía Cervera Puerta Miguel Correal Verdú Sergio Costa Climent Raquel Cuenca Piera Óscar Culebras Vaquerizo Francisco Díaz Herráiz Juan Durá Martínez Alejandro Escudero Abad Patricia García Torres Rosario Grande Ordaz Salvador Granero Cuenca Vicente Hernández Llopis Ludwig Kurek Mª Ángeles Magraner Gandía Nelia Martí Mora Miriam Martí Solé Eva Martínez Casanoves Silvia Maseres Morant Núria Mínguez Ferrer M.ª Isabel Miñana Lluesa José Luis Navalón González Pascual Negre Gismero Inmaculada Onrubia Albert Amparo Pérez Ferrandis Mª Teresa Peris Pérez Ana María Peyrás Nebra María Luisa Pita Rubio Ana Mª Pons Pastor Raúl Pop Mª del Mar Povedano Hurtado Jessica Reig García Mª Carmen Rodríguez Raya Felicidad Romero Martínez Chelo Roselló Salvador Sáez Barbera Mario Sánchez Peláez Reme Sarrión Pascual Cristina Sarrión Pascual Mer Trenzano Camps Desirée Vela Castillo Cristina Vidal Brocal Mar Vidal Llopis Miguel Ángel Vidal Molina

Directiva

President Infantil

Claudia Boluda García

Fallera Major Infantil

Paula Boluda García

Secretaria Infantil

Álex Culebras Montalvà

Delegat Junta Local Fallera

Carles Chaveli Arocas Guillem Chaveli Arocas Miquel Correal Roselló Pau Correal Roselló Sergio Costa Reig Adrián Costa Reig Lucía Cucarella Eleuterio Ainoa Culebras Montalvà Blanca De La Merced Magraner Lucía Díaz Montero Martina Díaz Montero Adrián Durá Vela Mario Durá Vela Joan Escandell Sánchez Luna España Benito Daniela España Pina Ariadna Estruch López

Adriana Ferrandis Moragues Gerard Ferrandis Moragues Zoe Francés Del Nido Paula García Canet Candela García Fernández Pablo García Fernández Andrea García García Pablo García García Chloe García Santacatalina Marcos García Viñals Naila García Viñals Gabriela Giménez Medan Andrea Gimeno Poza Lucas González Martínez Núria González Martínez Alma González Medina Sofía González Medina

infantil Claudia Adriá Miñana Mar Alfonso Santos Irene Aparisi Magaña Angel Aparisi Sanjuán Emma Asins García Andreu Ballester Rosell Arnau Barraquet Montoya Miquel Belda Castillo Mario Benedito Piera Paola Borrás Lucas Antoni Boscá Vives Paula Calvo Puerta Nerea Carreres Llopis Pau Carreres Llopis Cristhian Castellanos Vidal Victoria Castellanos Vidal Carla Casterá Piera

Marco Villeg

as i

Daniel Camacho Melero

nC riá

osta i Reig

as uc

Comissio infantil

Santacatali na a ́i i

Sara Suñer Copete Marc Tárraga Calatayud Gema Tarragó Trenzano María Tarragó Trenzano Santiago Temprado Fortes Óscar Torregrosa Reig Ana Tortosa Varela Iker Trenzano Jiménez Francisco Valladolid Estela Inés Vera Moreno Neus Vicedo Gómez Iván Vicent Serrano Noa Vicent Serrano Alba Vidal Martín Marcos Villegas Lucas Valeria Zanón Peris

Lucía Paz Adán Irene Perea Gorris Carles Plana Gómez Joana Pons Martí Manel Pons Martí Alexander Pop Peyrás Lucía Rebollar Cuenca Ángela Redondo Berto Ester Redondo Berto Candela Romaguera Vidal Asier Ros Fresquet Tania Ros Fresquet Salva Saez Sarrión Sofía Saez Sarrión Iván Sánchez Pita Minerva Sánchez Pita Alba Del Mar Sánchez Povedano Ainara Sansaloni Moya Paola Santamaría Ballesteros Jorge Sirvent Gimeno Marta Sirvent Navalón Lucas Soler Martínez Vera Soler Martínez Adriana Soler Vázquez María Soler Vázquez

Chl oe

Julen González Mínguez Natalia González Mínguez Daniel Grande Ordaz IsabelGranero Curteanu Valeria Gutiérrez Peris Hugo Hernández Sánchez Emma Hurtado Caro Iris Hurtado Caro José Ibáñez Sirvent Pau López Aragó Aina Lorente Mora Martín Madera Bermúdez Miguel Madera Bermúdez Raúl Mancebo Rocafort Rocío Mancebo Rocafort Sofía Martínez Martínez Natalia Maseres Fortes Marcos Maseres Hernández Rocío Maseres Hernández Adrián Matamoros Balaguer Hugo Montaner Martí Marta Montaner Martí Eric Morant Maseres Izan Moreno Corbalán Izan Moya García Adrián Navarro España Victoria Negre Sarrión Lola Noguera Chaveli Jaume Palau Marco Lucas Paz Adán

o bl

rcía i García a G

tOrnEM aL PaSSat autor: Josep de la torre

La comparació és odiosa, però, sempre és bo comparar, per poder aclarir el bo hui i el bo d’ahir. així, veure la diferència per poder comprovar, si de veres anem avant o enrere com el carranc. Cert és que no hi ha solució perquè el fet, fet està. Però si podrem mesurar el què era i el que és. Cal evolucionar coses per no estancar-se en el temps. Però deuen ser intocables. orgull, tradició i sentiment. La costum i la creença l'orgull i la dignitat, són idees transmeses dels nostres avant-passats. aquell treball d’artesania. aquell mercat ambulant. aquell frare descalç. aquell escrivà de llapissera. aquell bufó de rialla. aquell drac de la por. aquell sabater remender. aquell Cardenal de capa roja. uns han desaparegut. altres, estan amagats. alguns han canviat d’hàbits. altres estan disfressats. Però, de veres anem enrere o de veres anem avant. Voler parlar sense equívoc del que la falla vol contar. És una tasca difícil que ens podria eixir mal. Però, és necessari explicar el motiu de la plantada, per a que la gent sàpiga tot allò que ens volen dir. què fan allí els ninots? El seu motiu tindran! Per a què els han posat? Ells diran la veritat! 2 I sí els férem parlar? Sols així podríem saber el perquè de la presència.

que el creador els ha donat. Però una cosa està clara. naixen per a criticar! I per a traure els draps bruts de qui no els vol llavar. tot, dins d’una sàtira graciosa, que potser, que faça mal, a qui molt té que amagar i que aleshores sempre calla. després; tot quedarà en cendra que el vent se l’emportarà, i la gent s'oblidarà de perquè ha estat plantada. Jo no vull ser atrevit! Millor, que parlen ells, jo els donaré la paraula, per a tindre una xarrada. I de tot el que vulguem dir, abans d’eixir al carrer, podrem fer un bon escrit, en el llibret i en la falla. anem a mirar la falla un pòrtic, baix una xica. tanquen dos arlequins en les mans, una màscara.. Envoltada de ninots. Com deu ser i com déu mana! Els estirarem la llengua per a que puguen parlar. La xica espera que cupido encerte en la diana, puix és la tercera vegada que el casament li falla Hui, el casament dura com una sardina al gat. deixen la porta de l'església i ja estan en el jutjat. un verduc en la guillotina castigava als delinqüents o, aquí no combregava en el règim que estava vigent. qui no combrega hui, i a més a més, es bota la llei, de la guillotina es lliura, però en la presó es veu. 3 Per a el violador i assassí el més gros de la condemna

puix en presó permanent pagarà la seua pena. Condemna que no contenta a la gent que està afectada, puix en quatre dies està en el carrer i de nou torna a la càrrega. El mercader d’abans torna dins d’un mercat medieval per fer vorer que encara hi ha producte natural. Envaïts per porqueries que deixen molt que desitjar ingredients sense controls i carn i peix prefabricats. així ens va el dia a dia l’obesitat en augment i la terra destruïda. El frares poc a poc d'hàbit han canviat però la boca para poc a l’hora de demanar. Hui no demanen en paraules, hui, demanen en papers en factures augmentades impostos i pagaments. El clero està de moda més ara que ha estat mai puix va quedant al descobert tots el abusos sexuals. Si parlaren les parets i el confessionari tingués veu déu preferiria estar per sempre clavat en la creu. no estan tots el que són ni són tots els que estan. Perquè si no fora així el rosari seria llarg. qui t’ha vist i qui et veu escrivà de tinta i ploma sense fer borrons en el paper ni cascar-te gens la lloma. Hui, un teclat impertinent i una pantalla lluminosa sols apradant dos botons fan la feina més lleugera. 4 Però ens caldrà pensar Es fa més curta l’espera? L'escrivà no tenia hores

per a traure la feina. Hui, per a omplir dos papers es crema l’ou en la paella.. Els llibres emblen uns dracs que desperten a la por, puix posar-se a llegir consta més que eixir el plor. El llibre com no mossega aleshores cal fullejar puix una millor companyia de segur no pots trobar. Sempre queda un espai per a un llibre poder obrir, deixar apart un poc els jocs i a la ment enriquir. La xica que tant vol triar sense res es sol quedar. no cal mirar la façana quan vagis a comprar, millor mira l’interior que és on està el be i el mal. no jugues en la presència que enganyes als sentiments, i si el ﬁes de l’aparença el joc tindrà mal remei. Vaja canvi d’imatge del bufó de temps passat. ara, que per a fer riure millor vestimenta no cal. no cal disfressar-se la cara per a fer traure una rialla. ni fa falta anar al circ ni pintar-se de blanc la cara. Estar d’arrere d’una taula o, tindre amics inﬂuents que aplaudeixen les gràcies per a traure romanent. Per això no cal ser graciós tindre un bon endoll empresari banquer o en el govern un escó. així, es riuen de la gent sense tindre cap sanció. I arriben a la conclusió 5 de tindre que sospesar si no seria millor tornar a un temps passat on el planeta estava net i on robaven la mitat.

COntE COntat autora: Virginia Medina i ruiz

Com han canviat els contes d'antany! res tenen a veure amb els d'ara, hi ha més de quaranta lladres per any i si ve l'ali Baba damunt et trenca la cara. Si el que està al Costadín amb el llum meravellós té ganes de fer al pobre xiquet la punyeta, el pot convertir en bidet com al de l'acudit graciós, amb els tres desitjos malgastats i ni una pesseta. Les bruixes ja no volen transportades en una granera, van solcant el cel propulsades per un aspirador. ni la cassola és de ferro forjat a l'antiga manera, ara cuinen els xiquets dins un modern escalfador. La caseta de Hansel i Gretel d'avui ja no mola. El xocolate no porta sucre, és altra la dolçor. En este temps atrauen als nens amb la consola i no amb peladilles i caramels dins d'un mocador. Fins la Ventafocs s'ha tornat una noia rebel, sense tornar a la mitjanit fugint cap a casa. El pobre Príncep desencantat espera fidel, dins la carrossa convertida ja en carabassa. Li ha passat com al Sento de la cançó, que s'ha quedat composat i malhumorat. amb les carabasses ha aprofitat l'ocasió i ha preparat bunyols per a tot el veïnat. La Caputxeta no és roja tampoc, és Lila. Encara que porta mòbil no s'ha de fiar de tant de llop solt circulant de vila en vila, darrere de xiquetes innocents amb qui jugar. Encara que no s'ha de donar mai per somiat. S'ha de creure en la màgia de la fada madrina. darrere d'un conte que ha estat contat i acabat, et queda sempre la il·lusió, tot i estant fadrina. 30

Recompenses

Lliurament de recompenses de Junta Local Fallera d'alzira un any més, representants de la nostra comissió, han tingut el plaer d'acudir a l'acte de lliurament de recompenses celebrat per la Junta Local Fallera d'alzira. aquest fet és veritablement emotiu per als fallers i falleres veterans de les comissions alzirenyes, puix és on se'ls fa entrega de la Insígnia d'Or i Murta amb brillants. La nostra comissió pot sentir-se orgullosa de poder acudir cada any i vore com sempre s'anomenen a alguns membres de la Falla Plaça d'alacant, que passen a formar part d'eixe grup selecte dels qui porten anys i anys fent possible la festa fallera. Enguany hem pogut emocionar-nos al vore com pujaven a l'escenari del Gran teatre d'alzira, per tal de rebre aquest distintiu, a la fallera Laura

RECOMPENSES COL·LECTIVES JLF

adán i López i als fallers Juan antonio adán i López i roberto Lorente i Palau. a més, enguany Junta Local Fallera ha atorgat a la nostra comissió la recompensa col·lectiva; tot un reconeixement al compromís de la nostra comissió amb les Falles d'alzira. Ha sigut tot un orgull vore pujar el nostre estendard infantil, portat pel faller óscar de la Merced i Bria i, acompanyat pels nostres representants infantils, Clàudia Boluda i García i daniel Camacho i Melero, per tal que se l’imposara el Coet d'Or Col·lectiu. així com a l'estendard de la Falla Plaça d'alacant, portat pel nostre President d'Honor, antonio Cuenca i Vidal i acompanyat pels màxims representants Laura Oliver i Sánchez i david Ballester i Ortiz, al que s'hi ha imposat la Flama d'Or Col·lectiva.

ESTENDARD COMISSIÓ ADULTA ESTENDARD COMISSIÓ INFANTIL

FLAMA D'OR COET D'OR

FLaMa d'arGEnt Juan antonio adán Canet Vanesa aroca Sanchis Sergio Carreres Sánchez Vte. Javier Chaveli Montalvà Eva Chaveli Pla Laura Clari torres

Pedro domínguez delgado Laura Fuertes López María Herrera García alba Iborra ramón Pepe Julio Monerri Sonia Llopis Salvador Joan Martí domínguez

Esperanza Martínez Sánchez Celia rosell rodríguez davinia Serrano alonso Josep Sirvent Copovi Bernardo Vicent Calvo Leticia Viñals García

FLaMa d'Or I Murta Juan antonio adán López Laura adán López roberto Lorente Palao

FLaMa d'arGEnt I Murta

FLaMa d'Or

José Esteban Conderana Bermúdez Ismael Fernández Galdón Juan García González Fanny Gómez Pau alba Jiménez Crespo Mayte Sierra García Encarna Sifre Candel

Salvador Candel tárraga Isabel Crespo Pérez Salvador García Pardo Laura ripoll Mendoza Sergio Santamaría Casasús

Recompenses COEt d’Or Mario Benedito Piera nerea Carreres Llopis Cristhian Castellanos Vidal Victoria Castellanos Vidal Guillem Chaveli arocas ainoa Culebras Montalvá

Paula García Canet aina Lorente Mora Marta Montaner Martí Lucia Paz adán ainara Sansaloni Moya adriana Soler Vázquez Ivan Vicent Serrano

InFantILS COEt d’arGEnt Paula Calvo Puerta Pau Carreres Llopis Miquel Correal roselló Pau Correal roselló adrian dura Vela adriana Ferrandis Moragues andrea García García naila García Viñals Sofía Martínez Martínez

Marcos Maseres Hernández rocio Maseres Hernández Lola noguera Chaveli Jaume Palau Marco Manel Pons Marti adrian ramírez Llinares asier ros Fresquet María Soler Vázquez noa Vicent Serrano

Programa d’actes

13 de febrer 21:00 h.

Inauguració de l’Exposició del Ninot, a la Casa de la Cultura.

22 de febrer

12:00 h. XXXV Concurs de Paelles, patrocinat per la firma RICARD. Al llarg del matí, hi haurà diverses activitats d’entreteniment. 20:00 h. Gran Festa Fallera.

23 de febrer

20:00 h. III Gala de la Cultura, Premis “Pont de Ferro” al Gran Teatre d’Alzira. Lliurament dels premis als millors llibrets de les comissions falleres (format gran i menut), premis Teatre i premis Certamen Literari.

[ 34

l’espectacle

]

de soroll, llums i colors que desprén la nostra festa

29 de febrer

18:00 h. Missa en memòria dels fallers difunts. 20:00 h. Des del balcó de l’excel·lentíssim Ajuntament, lliurament dels premis dels dos Ninots Indultats de les Falles 2020 (gran i infantil). A continuació, es realitzarà la tradicional CRIDA a càrrec de les FFMM d’Alzira 2020.

1 de març

14:00 h. Globotà a la Plaça del Regne, a continuació, dinar i festa infantil en honor a les Falles Majors i Presidents/es Infantils de les comissions d’Alzira.

7 de març

18:00 h. Cavalcada multicolor.

Del 13 al 19 de març

14:00 h. Concurs Nacional de Mascletades, a la Plaça del Regne.

12 de març

18 de març

20:00 h. Cloenda de l’Exposició del Ninot, a la Casa de la Cultura i lliurament de premis del Concurs de Dibuix Infantil de les Falles 2020.

08:00 h. Despertà. 11:00 h. Cercavila i visita a les diferents comissions falleres. 14:00 h. Concurs Nacional de Mascletades, a la Plaça del Regne. 17:30 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lluch, patrona de la ciutat d’Alzira i a Sant Josep.

15 de març

14:30 h. Dinar en honor a les Falleres Majors i Presidents/es de les Comissions d’Alzira.

19 de març

16 de març

08:00 h. Macro despertà popular de totes les comissiones falleres d’Alzira. 14:00 h. Concurs Nacional de Mascletades, a la Plaça del Regne. 00:00 h. Nit de la Plantà dels monuments alzirenys.

17 de març

08:00 h. Despertà. 11:00 h. Cercavila i visita a les diferents comissions falleres. 14:00 h. Concurs Nacional de Mascletades, a la Plaça del Regne. 18:00 h. Lliurament de premis, a la Plaça de l’Ajuntament.

[

08:00 h. Despertà. 10:30 h. Missa en l’Església Arxiprestal de Santa Caterina, en honor a Sant Josep En finalitzar es celebrarà la processó de Sant Josep pels diferents carrers de la nostra ciutat. 14:00 h. Concurs Nacional de Mascletades, a la Plaça del Regne. 17:00 h. Desfilada de Pasdobles. 21:00 h. Inici de la Cremà dels monuments infantils alzirenys. 22:00 h. Inici de la Cremà dels monuments grans alzirenys.

la traca final

com l'Ocell Fènix renaixerem de les nostres cendres

] 35

«Ningú millor que tu per passar les falles 2019 al meu costat»

Per a David

“Tots te n va cont im a algú que agiar l’ esperit ens faller” 36

, pare i ls a i c e sp seran e ! Et vull.» e r p m ! se s 2019 llor impossible e ll a f s i «Le ents. M d i s e r p fill

“Has passat a ser un dels amics que puc contar en els dits d'una mà. Vamos José!!!” “Gràcies! A tu per vindre!”

“Ya vorem”

“Elefante, elefante...”

“Amics molts, però com tu ben pocs. Et vull amic”

“No patisques presi, que en la crida jo t'acompanye a casa. Avisa a la Reme i que arregle bé els botons».

“Ho respecte, però no ho compartisc”

“Que bote la valla!”

“Això què val? 12.000 euros”

“No, a casa nooo...”

Per a Laura Els somnis es compleixen

Arriba eixe moment que tan lluny veiem anys enrere i, que podem dir? Des de ben menudeta, sempre vaig saber que regnaries en aquesta Comissió que t’ha vist nàixer i créixer. Dus les Falles i, sobretot, la nostra Plaça d’Alacant a les teues venes, sols cal veure eixa cara de nervis i il·lusió que poses cada vegada que et poses el teu vestit de valenciana per a no faltar a cap acte. Amb mal de peus, de maluc, de cap i... Mira’t: sempre amb un somriure, eixe que se’t va di-

buixar al rostre fa 26 anys enrere quan et vestiren de fallereta per primera vegada; somriure que hui llueixes amb la teua banda daurada amb l’escut més bonic que poden tindre les nostres Falles. Cada dia fas que tots ens sentim molt orgullosos del que eres i del que has aconseguit, però aquest any més encara. Perquè els somnis es compleixen. El teu somni s'ha complit. Ernesto Oliver i Sánchez

Per a Daniel

Somnis complits d'un bonic falleret, que serà l'ànima de la festa i de la nostra comissió infantil. President ja eres, un somni fet realitat. Guarda’ns al teu coret i gaudis d'este any. Que hi ha gent que t'estima i que vol que passes el millor any de ta vida. Perquè eres un xiquet que es fa de voler, amb la teua alegria i la teua forma de ser. Susana Melero

Per a claudia Records

En la teua mirada es pot contemplar tota l'emoció viscuda, nervis, alegria i sobretot felicitat. Felicitat d'una gran fallereta perquè el que va ser un somni, ara s'ha fet realitat. Viurem al màxim aquest any junt amb tu perquè com a mare estic molt orgullosa de poder complir aquest somni, tu saps que a mi em feia molta il·lusió voret desfilar amb la teua banda de Fallera Major, i sobretot portant l'escut de la nostra Comissió.

Comissió que t’ha vist nàixer igual que m'ha vist a mi! Eres una gran persona, que et fas voler, sempre molt atenta pels teus i sobretot de la teua germana que tant et vol. Claudia en nom de tota la família et dic que gaudixques molt de cada moment d'aquest any que serà inoblidable i no oblidaràs. Verónica García i Cantón

COMPONENT DE LA CORT D'HONOR DE LA F.M.I. ALZIRA 2020

ACOMIADAMENT FALLERA MAJOR INFANTIL 2019

Ainoa Culebras Montalvá

El meu somni faller arriba al seu final. En tot aquest extraordinari temps, he pogut experimentar tot un conjunt d’il·lusions, experiències i realitats que m’han marcat positivament, la resta de la meua vida. El meu nom és Ainoa, la Fallera Major Infantil de 2019 i, com tots sabeu, aquest any forme part de la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil d’Alzira 2020. A l’estiu de 2018 vaig anar coneixent a les Falleres Majors Infantils de les distintes comissions alzirenyes, les quals algunes són de la Cort d’Honor i Reina i són súper amigues meues, des del dia que ens en vam anar al primer cau, el de Sagrada Família. He reflexionat un moment... I fent la vista enrere, em venen a la ment totes les persones

que han estat al meu costat, preocupant-se de què tot estigués com calia estar. No és necessari dir noms, ja que ells saben qui són. Han sigut mil anècdotes viscudes, entre les quals destaquen: l’emoció del dia de la Presentació; tan bé que ho passarem agafant les disfresses, i la carrossa de la Cavalcada del Ninot, però sobretot i d’una manera molt especial, un sentiment que no puc expressar en paraules... Quan vaig entrar dins de la Plaça Major el dia de l’Ofrena i em vaig vore als peus de la Mare de Déu, oferint-li el meu ram de flors.

ACOMIADAMENT FALLERA MAJOR 2019

Emilia González i Aroca "Alló important en aquesta vida és saber el que és important"

Gràcies! Gràcies perquè durant el meu any com a Fallera Major he tingut la millor Comissió que es pot tindre. Des del primer acte fins a l'últim segon. Gràcies perquè tots i cadascun dels dies de Falles els he viscut amb cadascun de vosaltres. Gràcies per tota l'ajuda que he rebut tant per part de la Comissió com dels qui no formen part d’ella. Gràcies perquè mai podré tornar-vos tot el que heu fet per mi. Simplement vull que sapigueu que sempre tindreu un lloc al meu cor. Gràcies perquè m'heu fet sentir la millor Fallera Major del 2019. Gràcies a Andreu per formar part d'aquest any i gràcies a Ainoa, per compartir cadascun d'aquests moments. Desitge que la teua felicitat continue durant aquest any també, ja que com a representant infantil de la Cort de la nostra Fallera Major d'Alzira, viuràs les Falles d'una altra manera més intensa, si cap. Gràcies perquè com diu Víctor Küppers:

"Alló important en aquesta vida és saber el que és important" Visca les Falles d'Alzira i Visca la Falla Plaça d'Alacant!!

COMPONENT DE LA CORT D'HONOR DE LA F.M.I. ALZIRA 2020

ACOMIADAMENT PRESIDENT INFANTIL 2019

Andreu Ballester i Rosell

Després d’un any on he pogut representar a la Comissió Infantil com a President, ha arribat el moment d’acomiadar-me de tots vosaltres. He de contar-vos que ha sigut un any ple d’emocions i moments immillorables, al costat del President major, ningú millor que mon pare i, no cal dir-ho, amb la meua Fallera Major Infantil Ainoa. He tingut molta sort d’estar amb vosaltres! Tot ha eixit millor del que podia esperar, des del moment que vaig eixir nomenat President fins al dia de la Cremà. Com no recordar el dia de l’Entrega dels Premis, eixe moment on ens nomenaven guanyadors del Primer Premi del Monument Infantil. També recordar les despertades, cercaviles… en fi, tots els actes han tingut alguna cosa que els han fet especials. I, per últim, donar les gràcies a tota la Comissió per totes les atencions que m’han prestat. Mai oblidaré les Falles 2019, sempre estaran al meu record.

ACOMIADAMENT FOGUERERA 2019

Susana Melero i Serrano

M’acomiade com a Foguerera de 2019 amb un gran somriure i portant-me els més bonics moments viscuts. Gràcies a aquest càrrec he pogut conéixer a grans persones que han arribat al meu cor, convertint-se en amics. He gaudit de molts bons moments, acompanyada en tot moment del meu fill, amigues i amics. A tots i totes, moltes gràcies!!

Joc de trons Virginia Medina Ruiz (Poetessa)

I l'esclat va estar tan sonor i tan greu com l'esglai que s'endugué aquell xinés. En un instant de temps fugaç i breu, on volà el bambú en un tres i no res. I solcà el cel una espurna. I el seu so l'envoltà. La curiositat començà a fer pensar a més d'un alquimista atrevit, que sofre, carboni i salnitre va mesclar, descobrint la pólvora i llançant un crit. I sorgí un fum inesperat. I el seu vel l'encegà. Aparegueren després els llestos musulmans, perfeccionant tots aquells artefactes. Potser se'ls anés un poc de les mans, utilitzant-los en lloc d'acordar altres pactes. I un nou aliat els ajudà. I el seu poder els subjugà. A poc a poc s'anà apropant a València el descobriment que canviaria la història d'un poble amb trons d'equivalència, d'altres cultures amb semblant memòria. I despertà un món de clamor. I el seu sentiment arrelà. Els jocs d'artifici vingueren per a deixar un olor característic que ens anunciés que una festa està latent per celebrar, la bellesa d'eixe foc enriquidor encès. I ens impregnen aromes sulfurats. I la seua remor ens transporta.

Siluetes d'aranyes i palmeres en la nit es dibuixen sota un mant estrellat. Uns colors que fan cosquerelles al pit, fent que el temps quede per instants aturat. I olorem eixe perfum embriagador. I el seu alè ens reconforta. Músics que espavilen a ritme de xaranga, precedint amb el seu toc a petards i trons, anuncien que ve bona cosa de mandanga, despertant als veïns per tots els racons. I els saluden des dels balcons. I el seu somriure els afalaga. A migdia el poble es converteix en fantasma. No hi ha quasi gent caminant pels voltants. Estan esperant a la plaça amb certa calma, perquè l'espectacle comence per als expectants. I el sòl tremola d'emoció. I el seu plor els acarona. Només se sent el tro d'avís d'allò que anuncià l'arribada d'un remolí de sensacions. Dóna pas a la que anomenem "mascletà", res de mascletada ni altres malnoms. I les manilles del rellotge es paren. I el seu temps és etern. No podríem concebre un món sense rialles, ni tampoc sense foc, de traca i mocador. Eixa sàvia que alimenta la festa de les Falles, un trosset de flama que portem al cor. I seguirem gaudint d'este art. I del seu meravellós soroll.

La pólvora:

un art mil·lenari que transmet sentiments Daniel Claver i Herrera (Mestre coeter)

Un dels invents dels monjos alquimistes taoistes durant la Dinastia Han de l'Est (25-220) va ser la pólvora, buscant l'eterna joventut o l'elixir de la immortalitat i, accidentalment, van trobar la pólvora. Moltes llegendes relaten aquest invent accidental de diferents maneres, un invent important en la història de la humanitat. Es coneix que la primera referència a les propietats explosives i incendiàries d'aquestes mescles és el passatge de Zhenyuan Miaodao yaolüe; un text taoista datat a mitjans del segle IX d.C. No obstant això, els coneixements dels focs artificials van arribar a Espanya i més concretament als territoris del Regne de València per mitjà dels Grecs al segle XI, denominant-se focs grecs i, més tard, van ser els àrabs els qui van reactivar aquests ritus i pràctiques festives disparant focs artificials al segle XII a València. La composició explosiva de la pólvora negra és entorn ell 71% de salnitre (nitrat de potassi), 15% de carbó i 14% de sofre. És així com eixa pols negra denominada Pólvora es converteix en la base dels elements pirotècnics recreatius i festius valencians, com també l’Engraellat i la tradicional Cordà. Manifestacions festives amb una llarga trajectòria històrica al llarg dels anys a València, els quals han experimentat molts canvis notables. Els començaments de la Cordà foren dins de la Catedral de València, amb el ritu de foc de la vinguda de l'Esperit Sant en Pentecosta, representat a l'interior de la Catedral, per un

colom (Colometa) fabricat amb cartó, la qual baixava amb foc espurnejant pirotècnic, des de la cúpula d'aquesta, al centre d'ella. L'any 1465, van traslladar fora de la Catedral a la porta dels Apòstols, el foc del colom (Colometa) espurnejant, després que un greu incendi l'any 1464, celebrant la tradicional i acurada festa de Pentecosta es va produir el fatal incendi, quan baixava el colom des de la volta, traient foc i espurnes pirotècniques pel seu bec; espurnes que van ser les que van provocar l'incendi que es va expandir per la zona del presbiteri. Passats els anys, eixe foc sagrat passà a formar part de les festes dels pobles compartint l’esperit del seu antecessor: el colom, en elements pirotècnics denominats coets de diverses eixides o, “BUFATS”, que produïen purnes en trajectòries indefinides en la modalitat de la Cordà. Tot ritual de foc és purificador de tot mal i és ací, on entra a formar part allò màgic i místic de les Falles. És veritat que existeixen molts rituals de culte al foc en nostra Comunitat Valenciana, festivitats en foc processional de torxes i danses de boles de foc, però el misteri de les Falles és alguna cosa que encisa i, marca en sentiments i gran passió, als fallers. La festa de les Falles al llarg d’aquests anys ha experimentat molts canvis notables, nombre tres exemples importants: els efímers i sarcàstics monuments que passen de cartó a polietilé; també s'observen canvis majestuosos en els

focs artificials i dels voladors de timó de canya a combinacions piro-digitals i electròniques. Els valencians conservem tradicions, costums i festes mil·lenàries integrades perfectament en el present, sentint realment una passió cap a elles. Les Falles són la festa del foc per excel·lència i, són capaços de furtar-nos alguna que altra llàgrima que naix en el més profund de nostres cors. Tradició centenària, ritual de foc, admirat en tots els racons del món per la seua bellesa misteriosa i màgica que dibuixa la festa de Sant Josep. Uníson entorn d'art, música, pólvora, indumentària i germanor, atrevint-me a dir, que molta gent que ens admira en el món, a la fi, no aconsegueix entendre’ns. Quan cite bellesa misteriosa és perquè la paraula Falla en castellà antic, significava torxa i, tot foc ritual de llegenda mil·lenària a la meua entendre, sempre s’endinsa cap a un misteri místic. Les tropes del Rei Jaume I ja s’enllumenaven amb Falles (torxes), que donaven llum durant la nit al pas de les esquadres a cavall. Torxes de foc que lluïen en el més alt de les torres i bases de vigilància en els castells. També, freqüentment, s’utilitzaven torxes per a il·luminar les festes com enceses i, fogueres que s'encenien en les vespres de les festes tradicionals i patronals, recorrent en elles en processó els carrers dels pobles. La història conta que en la vespra de Sant Josep s'encenien moltes fogueres per a aclamar la festivitat del patró dels fusters, rebent eixa pràctica ritual el nom de Falla. És veritat que existeixen molts rituals de culte al foc en nostra Comunitat Valenciana; com Sant Antoni, Sant Joan, la Nit de l'Albada i altres festivitats en foc processional de torxes,

ciris de bengala i danses de boles de foc, però són les Falles la referència mundial de la cremada de monuments d'art, en focs d'artifici pirotècnics. Surt a la llum la primera informació de les Falles a mitjans del segle XVIII, any 1740, on s'encenien fogueres en els carrers de València denominant-les ja com Falles. Consistien en monuments satírics i burlescs on s'exposava a la ciutadania, les vergonyes públiques i queixes, cremant-les simbòlicament, en forma de persones o situacions del barri d’on es plantava la Falla. Era construïda pels veïns de la barriada, en eixa època les Falles es construïen en tota classe de mobles vells i en ninots vestits en roba de tela, en cares de cartó o de cera. Els xiquets anaven de casa en casa demanant “una estoreta velleta” per a la Falla de Sant Josep, càntic popular que es va fer tradicional. Les enceses pirotècniques d'aquells llavors què acompanyaven la cremada de les Falles, eren elements fabricats pels coeters que al mateix temps treballaven la pedra en l'ofici de piquers, en les pedreres dels voltants de València. L'ofici de coeter no es reconeixia en els primers anys de datació de les Falles i fabricaven els artificis, com podien, a les seues cases clandestinament. També les Falles i els ritus de foc al llarg de la història, han tingut el seu costat fosc de prohibicions extravagants. Existeixen documents que en 1784 les autoritats municipals prohibien cremar Falles en els carrers estrets de la ciutat i, obligaven a muntar les Falles en llocs amplis i espaiosos. Però els Focs Artificials i la pólvora a Espanya, també patiren de prohibicions en els anys 1771 i 1834. La primera prohibició fou ordenava pel Rei Carles III – 1771, en una Reial Cèdula de S.M. i senyors del Consell, per la qual es prohibeix

en tots els pobles d'este Regne la fabricació, venda i ús de focs artificials, baix la pena d'incompliment en la primera vegada, de trenta dies de presó i trenta ducats de bilió i; en la segona vegada, és doblada la pena i; en la tercera vegada, se’ls imposava la pena de quatre anys de presidi en una presó d’Àfrica. La Cèdula Reial citava que, les penes també serien impostes a qualsevol persona que no fora coeter, si descobrien que havia llançat coets. La segona prohibició la va ordenar la Reina Isabel II - 1834, en un Decret Reial que expressament prohibia a tot Espanya l'ús de focs d’artifici, ja fossen aquests per a ús privat o per engalanar les festes dels pobles. Aquest mandat perjudicà considerablement al gremi de polvoristes de tot Espanya, però en major gravetat als polvoristes coeters valencians, que per culpa d'aquesta ordre, es van quedar sense feina i, les Falles i els pobles, sense focs artificials. El curiós d'aquest cas és que les autoritats valencianes, amb molt bon criteri i encert, van sol·licitar el permís de la jove reina, per fundar a València el primer cos de vigilants nocturns “els Serenos”, a fi de col·locar en ell a tots els coeters i polvoristes de València, els quals es van quedar sense feina per conseqüència del Decret Reial. Fou el Rei Alfons XII per l'any 1875, qui autoritzà l'ofici de polvorista coeter. Com veuran, segons explica la història, no ha estat gens fàcil arribar al present pels nostres avantpassats en el manteniment del nostre ritu faller i pirotècnic a l'uníson. Tots sabem que no es poden concebre unes Falles sense pólvora, sense traques, sense trons a l'alba de la "Despertà". La "Despertà" és el primer acte amb elements pirotècnics. És un recorregut per tota la barriada, llançant trons de bac o trons de metxa manuals, pels membres de la Comissió fallera. Aquesta

tradició segueix quasi exacta com en els seus primers anys de naixement, ja que va començar aquesta modalitat, amb trons de bac. Passem a la “Mascletà”, que sí que ha evolucionat considerablement. Esta va nàixer en el nom de Traca en l'any 1708, anys després de la Batalla d'Almansa, disparant canterelles baix el nom d’engraellat. Consistia en tubs de ferro provinents de les armes en desús de la fàbrica del Parc de la Ciutadella de València, que fou desmantellada per Felip V. Cremades les armes, quedaren els tubs de ferro de les colobrines curtes, llombardes muralleres i llombardes trabuqueres, les quals foren comprades com ferralla pels polvoristes i ferrers, que treballaven en la fàbrica i que a conseqüència del desmantellament, foren acomiadats i quedaren sense treball.

Per a poder guanyar-se la vida començaren a utilitzar els tubs de les armes com elements festius pirotècnics, clavant els tubs de ferro en terra, carregats de pólvora negra i terra de taponament. Es disparaven un darrere d’altre realitzant diversos sons de tro, els tubs de les colobrines i llombardes eren de diversos calibres, tant de grossor com de longitud i es disparaven manualment o en canaletes de pólvora negra. Hui en dia aquesta modalitat de tret existeix en la ciutat de Recco a Gènova (Itàlia).

en els focs artificials de la “Cremà”, l'alegria a fallers i falleres, dibuixant en el cel, una explosió de llums, sons, carcasses i trons.

En l'any 1940, passà a denominar-se “Mascletà”, amb el llançament manual de trons, amb el mestratge de diversos coeters, amb metxa en mà i coets, fabricats en diversos calibres en pólvora d'alumini. Anys després evoluciona per seccions en grups i rastres. S'encenien dites seccions manualment, una a una, prèviament ja instal·lades pels coeters en el lloc de tret.

De veritat us dic, que jo aprecie eixos sentiments en les seues mirades després de la “Cremà de la Falla”, però en paraules no sé si he sigut capaç d'expressar-ho.

“Mascletà” mecanitzada, és la mateixa descrita anteriorment, però per seccions. Es troben ja totes elles comunicades en metxa d’estopí, enfundat en paper ràpid i terratrémol final, com actualment les coneixem. Hui en dia, la tecnologia electrònica i pirodigital es combina ja en la “Mascletà” mecanitzada, per als grans esdeveniments pirotècnics. I per a finalitzar, passem al ritu de final de foc, la “Cremà” de la Falla. És la culminació de l’encanteri màgic i misteriós que guarda en secret nostra festa fallera. És llavors quan el faller i la fallera es converteixen vulnerables i els furten eixes menudes primeres llàgrimes dels seus cors. És llavors quan el foc devora la Falla i sorgeix la sobtada emoció entre llàgrimes més grans i vertaderes. És llavors quan el coeter, mestre de l'art de la pólvora, posa tot el seu entusiasme i empenyorament per tal de transmetre

En la seua màgia alquímia arrabassa tots els seus sentits. Sentiments apassionats que porten dins de les seues ànimes, alliberant en segons tota la tensió del treball, en germanor de tot un any i que, en deu mil i segons, es transforma en una metamorfosi de força, il·lusió i entusiasme, per a començar la Falla de l'any venidor.

Nomé vull que em permeten unes últimes paraules, per als mestres de l'art pirotècnic. La història diu d'ells que són alquimistes, mags, bruixots, però en realitat són mestres de l'art del foc, són artistes de la pólvora. El diccionari diu del coeter, que és persona que fabrica coets i altres artificis pirotècnics, però la realitat de hui en dia és que són persones que arrisquen la seua vida per l'amor a la pólvora, fan de l'art del foc un ofici, saben que dia a dia s’endinsen en la seua llavor però mai saben si al final de la jornada eixiran d'ella. Alegren nostres festes, fabriquen il·lusió en els focs artificials i elements piro festius, dibuixen en el cel lluminàries que encisen, que furten llàgrimes d’emoció, transmetent sentiments que en paraules no es poden expressar.

Eixe és per a mi el mestre pirotècnic, eixe és el polvorista, eixe és el “MESTRE

COETER VALENCIÀ”.

Perquè no tots ho poden gaudir

TEA (Trastorn de l’espectre de l’autisme) i pirotècnia María Otero Mollà Responsable de Comunicació Federació Autisme Madrid

En València, soroll i festa van sempre de la mà. Els valencians no entenem una celebració sense llançar una traca o un castell de foc, fins i tot celebrem en masclets els gols del nostre equip. I què dir del món faller? Ací ja és tot un tro darrere d’un altre. Sense coets, traques, mascletades o castells no tindríem falles. Tots gaudim vivint immersos en aquest ambient estrepitós. Però… de segur tots gaudim? Si tots gaudim... per què veiem persones que es tapen els oïts en falles, per què hi ha xiquets que van en cascos a les orelles per tal de no escoltar els coets, per què ploren o s’espanten? Parlem en María Otero, Responsable de Comunicació de Federació Autisme Madrid, que ens ha ajudat a entendre aquests casos i ens ha fet un poc més sensibles a aquests temes.

L’autisme és un trastorn d’origen neurobiològic que afecta la configuració del sistema nerviós i al funcionament cerebral. Habitualment el TEA manifesta dificultat en dues àrees principalment, la comunicació i la interacció social d'una banda i la flexibilitat de pensament i de la conducta d'altra. Algunes persones amb TEA, a més, poden presentar alteracions en el processament dels estímuls sensorials i açò es manifesta en un gran malestar front determinats sons, perquè els perceben d’una forma augmentada. Són persones hipersensibles als sons, i els sorolls dels coets

els genera un gran nivell d’ansietat, estrès i de por immensa. És habitual que hagen de taparse les orelles o utilitzar cascos per a mitigar eixe malestar. Encara que no existeixen xifres oficials, les dades parlen d’un cas de TEA per cada cent naixements, per això és fàcil pensar que, durant les festes, hi haurà moltes persones, tant xiquets com adults, que no podran gaudir-les sinó que a més, les patiran i les seues famílies també. Potser, ara per ara, no hi ha una solució perfecta per a compaginar-ho, però en alguns llocs s’està experimentant, amb molt bons resultats, l’acotament de les zones de llançament de coets o reservant unes determinades hores perquè la festa siga “sense soroll”, per tal que tots puguen divertir-se en falles.

Crespo:

la pirotècnia dels alzirenys Paqui Gorris i Carol Martínez

Hem pogut esbrinar que Pirotècnia Crespo, S.L. és una empresa familiar fundada en Alzira el 1920 i que es dedica a la fabricació de coets i disparada de focs d’artifici; però ens agradaria saber i aprofundir més sobre aquesta empresa i el món dels pirotècnics... Per això, concertarem una entrevista amb Vicente Rodríguez i Cuenca, el qual és qui respon a totes les preguntes d’aquesta entrevista.

Per qui fou fundada aquesta empresa? Va ser fundada pel meu besavi Aurelio Crespo i Puig què, com be heu dit, fou fundada al 1920. Anys després va continuar l’ofici el meu avi José Antonio Cuenca i Soria, el qual es va casar amb la meua àvia i filla del fundador de Pirotècnica Crespo, Antonia Crespo i Íñigo. Tots dos dugueren endavant l’empresa fins que Antonia Cuenca i Crespo, filla dels meus avis, es va casar amb Vicente Rodríguez i Peris. Vicente va decidir fer-se pirotècnic per tal de portar a terme el negoci familiar. Tots dos són els meus pares. Tingueren dos fills i una filla; o siga el meu germà, la meua germana i jo... Jo em vaig endinsar en aquest món des de ben menut, però fins als 16 anys no vaig poder començar a formar part de l’equip de treball de

l’empresa. Per això mateix, ara soc jo, el que duc endavant aquesta empresa i tot el que comporta en ella... Producció, administració, qualitat, etc.

Com ha evolucionat l’empresa en tots aquests anys que tu estàs en ella? En quant a grandària es refereix.. Teniu més naus a altres pobles veïns? 0 més treballadors des que va començar? Abans ací a Alzira, teníem la fàbrica i a més, el punt de venda; però, per canvis de reglamentació a nivell d’explosius i que la població d’Alzira creix, el meu pare va traslladar ja fa 30 anys, la fabricació i la producció a una nau situada en La Barraca d’Aigües Vives. Allà és on manipulem la pólvora i els explosius.

I, al llarg dels anys hem augmentat en treballadors, encara que ara som sis en plantilla, no hem variat molt en nombre de treballadors.

han sigut els avantatges i inconvenients que heu trobat en la vostra trajectòria professional?

Explica’ns que s’ha de fer per a arribar a ser un bon pirotècnic... Teniu estudis reglats? Com puga ser una Carrera professional o una Formació Professional? O solament realitzeu cursos formatius o de prevenció per a arribar a ser pirotècnics?

En aquella època, era tot més casolà... No hi havien ni màquines de disparo, ni vies freqüència, ni comandaments a distància... A mesura que anava modernitzant-se, jo vaig voler incorporar tot açò a la meua empresa. I fou un amic pirotècnic, qui em va ensenyar a fer ús d’aquests aparells elèctrics, per tant, per a mi han sigut avantatges. Inconvenient solament en trobe un i és en els comandaments a distància, ja que pot fallar i no dona et dona temps a rectificar. El manual sempre és més efectiu. Amb relació a la seguretat també ha anat evolucionant, com puga ser el tema de la pólvora, la qual ha estat custodiada sempre per la Guardia Civil i és lo correcte. Tot açò ha d’estar

La rama de la pirotècnia no té estudis reglamentats, és un ofici de tradició i és com aprens a ser un bon pirotècnic. Un comença des de la feina més bàsica i poc a poc aprèn les tasques més complicades, però la experiència és qui fa l’ofici. Encara que no és tan fàcil com pareix... Per a lligar trons has de ser hàbil i molt ràpid. L’única cosa que fem a nivell reglamentari són: els Cursos de Prevenció de Riscos Laborals i simulacres d’incendi; els quals d’aquests, en fem dos a l’any.

En què consisteix la vostra jornada laboral? Com és el vostre dia a dia? Depèn de l’època de l’any... Ara en novembre és temporada baixa per a nosaltres i els meus treballadors es troben de vacances. En canvi, a desembre ja comencem a produir per a Falles, que és una de les temporades més altes de l’any i clar, el que més venta tenim són els focs d’artifici, a l’igual que a l’estiu per les festes dels pobles. Així que principalment ens dediquem a produir stock per a la fàbrica i jo personalment, cada dia em dedique a la tasca burocràtica de contractacions, pressupostos, e-mails...

Com ha evolucionat el món de la pirotècnia des que començareu? Quins 56

Productes pirotècnics Crespo

sempre molt controlat.

Quins són els riscos més importants d’un pirotècnic, ja siga alhora de manipular la pólvora, preparar o fabricar els coets, les disparades? Aquesta feina té molts riscos, des

del moment de manipular les mescles explosives fins que has de realitzar una disparada. Has de tindre bons coneixements a l’hora de realitzar les mescles de la pólvora. Com per exemple, quan fa vent de ponent no és pot manipular la pólvora perquè pot fer una reacció química i és molt perillós. I alhora de fer les disparades s’ha de tindre en compte diverses coses... Però, per exemple, si fa molt de vent o tenim un barranc ben a prop, el foc aeri no està permès.

Així i tot, perquè t’agrada aquesta professió? Que t’apassiona d’ella? Ho duc en la sang des de jove, sempre m’ha agradat aquest món encara que sé, el risc que comporta tot açò. He de dir que la satisfacció personal i el reconeixement a l’equip després d’una feina ben feta, és molt grata. I, com no, veure com l’empresa evoluciona i creix és també molt satisfactori.

Nombra’ns alguns dels coet més coneguts que fabriqueu. Tenim un tro molt famós que és el tro Supercrespo. Està creat per nosaltres. És un tro segur i molt bonic, que li agrada molt a la gent. A més, el venem en tenda i a altres pirotècnies. A banda, tenim altres productes de fabricació pròpia que els utilitzem en les nostres disparades i, en la venda al públic, tenim la traca valenciana, el tro supercrespo, el volador de tro...

Que necessitaríeu, per exemple, per a fabricar un tro de bac o una traca? Qualsevol article de pirotècnia es fa sempre des d’una matèria prima. Per exemple, si tinc que fer el tro Supercrespo necessite un tub de cartró, un paper, que no és

un qualsevol... És tracta de paper d’impremta amb unes mesures exactes. I necessitaríem també la pólvora i la metxa de combustió per poder de fabricar el coet en qüestió.

Més o menys sabem que és una mascletà i un castell de focs, però quina diferència podem trobar entre una i l’altra? La diferència que hi ha entre un castell d’artifici i una mascletà són els quilos de pólvora, la duració i els efectes. Un castell d’artifici sempre es dispara amb més quilos de pólvora, són més llargs, tenen més efectes i més duració. A banda, la seua preparació és diferent ja que té una secció de carcasses de colors, altra secció de trons voladors, dàlies, castellets... En fi, el podem fer variar amb els efectes i els colors... En canvi, una mascletà sempre té el mateix esquema: un principi tradicional amb la traca valenciana, després compta amb l’inici terrestre, un terratrèmol i el final, amb foc aeri.

Sabem que soleu disparar mascletades i castells de focs en diverses ciutats, però per a nosaltres, valencians i fallers, les que es disparen cada any a la Plaça de l’Ajuntament de València en Falles són impressionants. Conta’ns que feu i que necessiteu per a que eixe dia tot siga perfecte... En la producció i la preparació solem tardar vora dos mesos. Hi ha molta feina darrere: projecte, plànols, disseny, fabricació del material pirotècnic... A més, la documentació que hem de presentar a la Delegació de Govern ja que tot està molt controlat, cosa que em pareix de lo més lògic... Així que aproximadament, a finals de febrer ja la tinc acabada i preparada...

Doncs be, quan arriba el dia, el qual sol ser el 13 de març; tot l’equip de treballadors, quasi sense haver dormit, ens reunim a la nau a la 1 de la matinada. Tot seguit, preparem tot el material que anem a endur-nos en dues furgonetes i un cotxe. Al voltant de les 2 de la matinada arribem a la Plaça de l’Ajuntament de València on solament trobem tranquil·litat i silenci... Així que, tots junts ens fiquem mans a l’obra on treballem de valent fins les 10 del matí. Cada membre de l’equip ja sap la feina que li correspon, ja que estem molt ben organitzats. Cap a les 12 de la matinada diversos mitjans de comunicació m’entrevisten per a que els explique en què va a consistir la mascletà que anem a disparar... Solem disparar un 120 o 130 quilos de pólvora. No tenen límit, cada empresa de pirotècnia dispara els quilos que vol i s’organitza l’espectacle de la manera que més li agrada. En fi, preparar eixa mascletà te molta feina, però eixe dia anem a gaudir. Com sempre li dic a mon pare: Anem a fer el que millor sabem!!

Sabem que de vegades us vegeu obligats a suspendre una disparada en l’últim moment... Però quins són els motius? El vent, si en fa molt, és perjudicial tant per a nosaltres, com per a la gent que vol veure l’espectacle. A banda, per mesures de seguretat s’ha d’anular el foc aeri. Això, fa que la disparada perda força, ja que es farà tota de manera terrestre. La pluja, si banya els grups de mascletà, fa que la combustió del tro vaja més suau i , la mascletà serà més lenta o, inclòs que la metxa no s’encenga. En aquest cas, no seria perjudicial per al públic però sí als pirotècnics.

Per a vosaltres, quina ha sigut la mascletà o castell de focs que heu disparat amb més emoció o que ha sigut de les més importants per a vosaltres? El castell d’artifici que més vaig gaudir, va ser junt a la meua dona per primera vegada la qual va ser a Simat de la Valldigna, en les festes del poble. La disparada va ser amb seqüències molt ràpides i un final grandiós. Estava molt emocionat. Les mascletades d’Alzira m’emocinen molt doncs és el meu poble, la meua gent i, això du també una responsabilitat personal. Sempre estic rodejat de la meua família i amics. Sincerament, disparar al meu poble m’imposa i m’emociona molt més. En canvi, a la Plaça de l’Ajuntament de València també és molt emocionant perquè els meus pares sempre venen a vorem i també senc molta alegria quan et feliciten al balcó.

Dispareu o veneu material pirotècnic a Espanya solament o, ho feu també, de manera internacional? No. Solament disparem en la Comunitat Valenciana. L’any passat dispararem en Andorra en l’acte de Fallers pel món. Férem un castellmascletà molt xulo. Consisteix en un castell amb trons per terra. I en quant a la venda, generalment ho fem a la Comunitat Valenciana i a Barcelona.

Explica’ns un poc als fallers i/o coeters que deuríem saber alhora de llançar un coet o encendre una traca? Cada producte té unes instruccions i en el moment de la venda és fa una explicació ràpida del seu ús. Però, per exemple, la traca valenciana s’ha d’en-

cendre separat dels vehicles del voltant, a un carrer ample, completament sec i que no estiga ploguent. Tampoc ha de hi haure vent i, sobretot, ha de hi haure una distància prudencial de la gent. Són unes mesures mínimes de seguretat. Encara que jo sols venc productes pirotècnics a majors de 18 anys, la normativa dels coeters no estan massa be, perquè hi ha tres classes: per a 12 anys, per a 16 i per a 18. Però els menuts de 12 també fan ús de bombetes i altres coets, encara que sempre han d’estar acompanyats d’un adult.

Dis-nos alguns dels premis més importants que heu guanyat. En la Magdalena de Castelló, guanyarem a l’any 2000 el Tercer Premi en el Concurs de les Mascletades. En Alzira, he guanyat diverses vegades també en el Concurs de Mascletades. A Alacant, guanyarem el Segon Premi del Concurs de Mascletades en l’any 2001. I, vaig aconseguir el Record Guinness en la traca més llarga l’any 2015 ací a Alzira.

Mascletà de Crespo a les falles d’Alzira

I, per últim, conta’ns alguna anècdota divertida de ser pirotècnic. Quan era xicotet, quant tenia 12 anys més o menys, estàvem a l’Alcúdia on vaig tirar una carcassa de 250 mm. Era al costat d’una escola i al prendre foc a la carcassa, el coet va fer una eco molt fort, trencant així els cristalls d’una finestra. La carcassa va volar tant al que del soroll tant fort que va fer, em vaig caure a terra de l’esglai que em vaig endur. Recorde altra vegada també a l’Alcúdia, un 8 de setembre, fou la primera mascletà que disparava. Allí es disparen al pati de l’escola i el lloc és molt menut, on fa que el soroll siga molt fort. M’acompanyava la meua dona Vicenta Candel i Roche, el terratrèmol va ser tant fort, acompanyat també d’un digital rotatiu que va fer que ens emocionarem moltíssim. I per finalitzar, recorde el castell d’artificis que dispararem el dia de la Crida d’Alzira de les Falles de 2018. A la meua dona li va agradar molt el final. Va ser una multicolor a quatre bandes, amb una seqüència de mono tirs i on el final va ser un gran colp. Va estar molt be!!

Fauna coetera

<catalogant la nostra comissió> Carolina Aragó i Tomás

El costum de llançar coets i focs artificials es remunta 1400 anys en el temps, fins a l’Imperi Xinés. Des d’aquella època ja es considerava que els artefactes explosius que fan llum, color i so servien per a allunyar els esperits roïns i portaven sort i felicitat. La combinació d'aquests elements té un efecte hipnòtic i atractiu per al nostre cervell, que fa que a poques persones no els encisés l'acte de llançar coets. Però tots no vivim la pólvora de la mateixa manera, hi ha tants tipus de coeters com colors a l'Arc de Sant Martí, i és per això que ens hem endinsat al micro món de la nostra comissió per tal de fer una investigació en l’objectiu de classificar els diferents tipus de coeters fallers. Les conclusions que hem tret són les següents:

coets fins que no es pugui tancar i, gaudeix com un nen tirant masclets, un rere d’altre a la despertà.

TIPUS 2: DONES CANYERES

Malgrat que no abunden i és una espècie en perill d’extinció, és altament gratificant veure a les dones que conformen aquest grup, uniformades degudament, complint en el ritual de llançar i llançar masclets sense parar.

TIPUS 1: EL COETER MATINER

És el típic espècimen, que actua de manera solitària i, tot i haver-se gitat fa només una estoneta, roda del llit i es presenta al cau a les 7:45 del matí per tal d’omplir la seua caixa de

TIPUS 3: EL “VOYEUR”

Aquest espècimen, necessitaria un major temps d’estudi rigorós per tal d’entendre’l, pel fet que, sempre està present als punts de concentració

de pólvora, però mai participa directament al ritual (despertà, traca, cremà…) i, no tira ni tan sols una bombeta.

TIPUS 4: LA QUADRILLA

Aquest tipus actua sempre en grup, on sol estar compost o tot per dones o tot per homes i, tenen dues maneres de procedir prou diferenciades: - Subespècie A: És el cas de la quadrilla masculina, els quals solen anar ben formats i correctament uniformats, amb tots els elements de seguretat i on gaudeixen tirant ells directament, coets de gran calibre.

TIPUS 5: ELS DESCENDENTS Aquest grup està format pels descendents directes de totes les altres espècies. La seua personalitat s’ha trobat influenciada pels trons, sorolls i ambient típic faller; ingredients dels quals, propiciïn cries sense cap por, temeraris i amants de la pólvora. Poden actuar: A) En solitari, llança'n-t’hi un “americano” quan menys ho esperes. b) En quadrilla, preparant traques, “paelles” o ideant qualsevol altra possibilitat que transcendeixi les lleis de la gravetat.

- Subespècie B: Pel cas contrari, trobem el cas de les quadrilles femenines, que no solen portar cap element de seguretat i guarden els artefactes explosius (normalment bombetes) directament a les butxaques dels seus polars, on van llançant-los a mesura que els ve de gust, a totes les persones que se’ls arrimen.

De segur què, aquest estudi necessitaria més recursos per aprofundir en aquest micro món faller i descobrir totes les espècies no catalogades fins el moment. Continuarem investigant per poder compartir en vosaltres noves troballes. Ens vegem en pròximes edicions.

Sopa de lletres de coets C E C O P E A X T E M A N

C A A E C O L T L D X S T

A E S D S N L A U C B A M

B X T T M E M V A C X O A

E C E G E O A M O I P T A

D E L X V L N S N R A C P

O D C T D S L E L D A L D

R L S L L L S D A A A L A

T O A A O O M S E R X E Q

V R M E S M Q R O F L A Ñ

E B E N G A L A X E O T P

L S S E T E B M O B T C B

S N O I L A T R A C A T S

Busca les següents paraules en la sopa de lletres

BOMBETES . XINESOS. TRACA. MASCLET. TRODEBAC. BENGALA. METXA. POLVORA. CASTELLDEFOCS 62

Per a colorejar Les falles necessiten artistes per tal de fer els seus monuments, pinta i coloreja els dibuixos per probar que eres un gran artista faller.

Els menuts també opinen... Hugo Her

Un coet…

“Un coet és una cosa que fa molt de soroll i l'encens en una mistera o en una metxa i després el tires a terra i explota”. Adriana Soler (9 anys)

Lu c as Gonz

lez

La pólvora…

“És una espècie de cosa que si la poses al foc s'encén”. Hugo Hernández (7 anys)

ia Cas t pr

La mascletà…

“És on els coets estan penjats i és molt, molt forta”. Victoria Castellanos (9 anys) “Una mascletà són molts coets junts”. Adriana Soler (9 anys) “Una mascletà té molts globus”. Isabel Granero (6 anys) “Una mascletà és un lloc on es tira una traca gran”. Paula Boluda (8 anys) “Una mascletà és un lloc on hi ha molts coets i exploten a poc a poc, també hi ha moltes persones, un milió més o menys”. Marcos Maseres (9 anys) “En Alzira es fan les mascletades en Falles i per a Àl vore-les hem d'anar al Reino”. Adriana Soler (9 anys)

Culebras

anos tell

“La pólvora és el que té dins un coet i que fa que explote”. Adriana Soler (9 anys)

“En la despertà passen pel carrer tocant i es tiren masclets”. Marcos Maseres (9 anys)

Vic

“Una traca és quan tiren confeti i fa molt de soroll i es tira apretant-la”. Rocío Mancebo (5 anys)

“La despertà es fa a les 8 o les 9, i és quan es desperta a totes les persones”. Àlex Culebras (7 anys)

b el a s I

“És això que tira molt fort, que és llarga i fineta i fa boom, boom”. Lucas González (6 anys)

La despertà…

G ra n

Una traca… ero

ndez

“Jo mai he tirat un coet, però se que un coet té un palo com les veles i l'omplin de foc i després, el llancen i explota”. Sofía González (6 anys)

ná

“Un coet és una cosa que explota”. Hugo Hernández (7 anys).

la B o l u u a P

“A la mascletà de València s'ha d'anar en autobús i, quan estem allí totes les persones, primer tiren un coet que és el primer avis, després tiren el segon avís i en el tercer s'encén una traca i ja comença la mascletà”. Victoria Castellanos (9 anys)

Al món de les Falles, els menuts i menudes són els que més gaudeixen dels coets. Tots porten dins un pirotècnic en potencia i per això, ens hem assegut en ells per tal que ens expliquen tot allò relacionat en la pólvora i, ens hem adonat que en saben mooolt!!

Marcos M

Rocío Ma

an Cas ir sti C

anos tell

“Un castell de focs és una caixa que ix i fa fiummm”. Marcos Maseres (9 anys)

Adriana

er S ol

Sofía G

on z

ález

A mi m'agrada…

“El que més m'agrada de les Falles són els coets perquè fan soroll i a mi m'agrada molt el soroll”. Àlex Culebras (7 anys) “A mi m'agrada tirar fonts, perquè no fan soroll però fa llumenetes”. Paula Boluda (8 anys) “El que més m'agrada de tirar coets és el soroll i l'olor que fa quan exploten”. Adriana Soler (9 anys) “A mi el coet que m'agrada és el volador, que és una abella”. Hugo Hernández (7 anys)

“Per a tirar coets cal portar una mistera i una caixa de coets”. Hugo Hernández (7 anys) “Els coets sempre s'agafen per darrere per a llançar-los”. Marcos Maseres (9 anys) “Els coets es poden portar en les butxaques, però és més segur portar-los en una caixa”. Victoria Castellanos (9 anys) “Per a tirar coets s'ha d'anar en cuidaet perquè si no peguem a la gent”. Rocío Maseres (6 anys) “Jo tire uns trossos de coets que són com aixina de grans, però no tinc por perquè em pose les mans a les orelles i així no me sangren els oïts. Saps? És que en els sorolls súper brutals t'ix sang per les orelles”. Hugo Hernández (7 anys) “Diuen que nosaltres només podem tirar bombetes, però jo tire tot el que em compren els meus pares: per eixample cherokees”. Victoria Castellanos (9 anys)

Ma s e r

“Un castell de foc es tira i fa formes de colors”. Sofía González (6 anys)

“Els coets no es poden portar en les butxaques, s'han de posar dins d'una caixa i la caixa ha de ser una caixa de Falles”. Rocío Maseres (6 anys)

cío Ro

res ase

“Un castell de foc és un coet, que és un castell”. Hugo Hernández (7 anys)

bo nce

El castell de foc…

Consells…

Presentació 2019

Finalitzant el mes de Febrer i a una setmana de la Crida, celebràrem la Presentació de nostra Fallera Major 2019 Emilia González i Aroca. Falleres, fallers, amigues i familiars ben engalanats i acompanyats de nostra Xaranga, passarem primer per la Foguerera 2019 Susana Melero i Serrano que, molt emocionada i nerviosa, va eixir de sa casa del braç del President d’Honor, Toni Cuenca i Vidal. Tot seguit, passarem per la Foguerera 2018 Mª José Ahulló i Moya que, ben acompanyada, ens va rebre a tots els presents. De seguida, era el torn d’arreplegar a nostra Fallera Major 2019 Emilia i González i Aroca que del braç del President David Ballester i Ortiz i, molt emocionada, eixia de sa casa. Ja, per a ﬁnalitzar, arreplegarem a la Fallera Major 2018 Jéssica Balmaseda i Monzó que amb una bona comitiva donarem per ﬁnalitzada la llarga cercavila d’eixe dia. L’acte de Presentació i el sopar de Gala se celebraren a la Sala La Masia d’Alzira. Cal destacar els quatre fallers recompensats amb la insígnia al treball per part de nostra

Comissió: Marcos Boluda i Balaguer; Juan García i González; Mª José Ahulló i González i, Gemma García i Sanjulián. Així que ﬁnalitzada la nit, sols cal dir que va ser un acte important ple de moments divertits, emocionants i amb molt bona festa.

Presentació Infantil 2019

Un 27 de Gener i ben prompte, es reuniren al nostre Cau Faller tota la Comissió Infantil, per fer la deguda Cercavila i arreplegar així a nostres Falleres Majors Infantils. Arribant primer a sa casa de nostra Fallera Major Infantil 2019, Ainoa Culebras i Montalvá rebia a tota la seua Comissió Infantil des del balcó de sa casa. Molt somrient i acompanyada del President Infantil 2019 Andreu Ballester i Rosell saludaven així a tots els presents. Continuant el recorregut, arribaren a casa de les Falleres Majors Infantils 2018 Gema Tarragó i Trenzano i, María Tarragó i Trenzano que amb del braç dels seus Presidents Infantils 2018, Marc López i Aragó i Pau López i Aragó, els rebien molt emocionades. Després de ﬁnalitzar el recorregut al nostre Cau Faller, l’acte de Presentació i el dinar de Gala se celebraven a la Sala La Masia d’Alzira. Va ser un diumenge molt intens per als nostres infantils amb animació, música, roses i un bon grapat de fotograﬁes.

Crida 2019

Una càlida vesprada de Març, la Crida 2019 es va celebrar. Amb més animació que altres anys, fallers i falleres i inclòs part de la Comissió Infantil, amb els seus vestits es van abillar. Fent l’acostumada Cercavila i arreplegant a les nostres màximes representants Ainoa, Emilia i Susana, acompanyades dels nostres Presidents Andreu, David i el tio Toni, ﬁns l’Excel·lentíssim Ajuntament d’Alzira ens vam traslladar. Alguns vam arribar i altres, en canvi, pel camí es van anar quedant.... Les Falleres Majors d’Alzira amb emoció, l’inici a les Falles 2019 van donar! Tots feliços i alguns més que contents, ﬁns al Cau Faller tornarem, on els més valents aplegaren...

Cavalcada multicolor

En primer lloc, agrair a tota la gent que les Falles passades va participar en la Cavalcada Multicolor. Vam viure la cultura oriental pels carrers de la nostra ciutat, omplint-la de color i alegria i, on no va faltar l’animal més emblemàtic de l’orient: el Drac! La nostra Foguerera encapçalava el Drac acompanyada de la seua colla FALLERA i els nostres representants es van lluir per primera vegada, dalt d’una carrossa, amb un espectacular Drac, el qual treia fum per la boca. Agrair de nou, a tota la comissió participant, la bona actitud i comprensió. Gràcies per la vostra conﬁança amb la Delegació de Cavalcada. Mar Sánchez i Rubio

FESTA INFANTIL

Concurs disfresses

Festa de lâ&#x20AC;&#x2122;apuntĂ

Representants 2020

Festa de Sant Joan

Continuant la tradició, a la nostra Comissió Sant Joan celebrem. Amb inﬂables d’aigua, piscines i festa de l’espuma, grans i menuts ben banyats acabem i el que sec està, a l’aigua de cap se’n va. Per a dinar, la paelleta bona dels nostres cuiners i, com no, per acabar d’omplir-nos, una bona tallada de meló ens mengem. Ja a la nit, la festa també està assegurada amb soparet, rifa i cremada de la foguera. Nostra Foguerera 2019 Susana Melero i Serrano, acompanyada per la resta de representants, li pren foc a la foguera preparada de ninots i palets de fusta. Música i casalleta nos en falta, i així l’inici a l’estiu donem i a Setembre ja ens veurem.

Ral·li

Amb sentiments de gratitud i emoció, ens volem dirigir a vosaltres per agrair a totes aquelles persones que participareu en el benvolgut ral·li. La vostra generosa col·laboració des del primer moment ha sigut un gran suport per a nosaltres. Enguany no hem aconseguit cap premi, però ens agradaria dir-vos que un premi no és el més important, el més important és que vam gaudir de tots i cadascun dels moments. Des dels més menuts, en les mini olimpíades, passant pels cadets amb la seua actuació en el playback, ﬁns a arribar als més majors participant en tot el que se'ns posava per davant; veure les cares de felicitat és el que ens importa i el que fa que tots junts fem falla.MOLTES GRÀCIES A TOTS! Jèssica Balmaseda i Monzó. Carla López i López

Nomenament FFMM 2020

“Feia cinc minuts que érem a març, com pot haver passat tan ràpid el temps? Com he arribat fins ací sense quasi adonarme’n?” Eixos són els pensaments que a tot representant de qualsevol comissió li passen pel cap quan arriba setembre, quan arriba el mes en què has de presentar-te oficialment a eixa comissió que t’ha vist créixer i a la que tant estimes, quan arriba el dia del Nomenament. De sobte, et trobes dins d’eixe cau en el qual estàs acostumat a estar, però eixe dia et sembla diferent de totes les vegades anteriors. Et trobes al començament d’un corredor que no fa més de cinc metres, però a tu et pareix una mitja marató. Veus eixes cadires a les que estàs acostumat a asseure’t tots els divendres, però que hui estan disposades de diferent manera i ocupades per la gent que seguirà els teus passos durant la resta de l’any. L’acte comença i el bategar del teu cor no et deixa pensar quina era la segona frase del teu discurs i et poses nerviós. Les cames et tremolen i penses: “M’enrecordaré de com caminar?” Estrenys ben fort el braç del teu acompanyant, eixa persona que compartirà cada moment amb tu i, entre tants pensaments, sentiu els vostres noms. “Allà anem”. Una mirada de complicitat i endavant. Puges dalt l’escenari i t’adones que tots els allí presents et miren. “Quanta gent! Si fins i tot, hi ha gent de peu fora del cau.” I arriba el moment del discurs. Agafes aire. “Que siga el que haja de ser”. Sense saber com, ja estàs dient “Que visca la Falla Plaça d’Alacant” i veus a tota la comissió, als teus amics i als teus familiars emocionats i aplaudint-te. Un aplaudiment que et fa reflexionar i pensar “Per què tants nervis? Mira’ls a tots. Confien amb tu, saben que seràs una bona representant, saben que els faràs gaudir al màxim d’un any especial”. I eixos nervis són substituïts per orgull, un orgull que et plena cada raconet del teu cos per poder representar a una comissió tan volguda per a tu. Claudia, Daniel, Laura, David, som la vostra falla, som la vostra família. L’orgull és nostre de poder comptar amb vosaltres. Vos desitgem tot el millor i un any ple d’alegria. Esperanza

Processons

Processó Mare de Déu del LLuch

Proclamació FFMM Alzira 2020

Monòleg Raúl Antón

Ofrena Flors i Fruits a la Verge del Lluch

ProcessóSan Bernat

Processóde Sant Francesc

Halloween 2019 A la Falla Plaça d’Alacant la nit de Halloween també celebrem i és que qualsevol excusa és bona per tal de passar-ho bé. De vespradeta, els menuts disfressats de zombis, bruixes i bruixots..., visitaren les diferents cases dels nostres fallers i falleres omplint-se així la carabassa de crispetes i caramels... A la nit, d’un soparet aterridor gaudiren i abans de la matinada, del Cau tots s’esfumaren....

Dinar 50é aniversari

Exaltació FFMM Alzira 2020

Penjada Cartells FFMM

Concurs postals nadalenques

Nit de Reis

Mostra dâ&#x20AC;&#x2122;indumentĂ ria

DESPERTADES • MASCLETADES • CERCAVILES • DINARS AL CAU • ENTREGA DE PREMIS • OFRENA • NITS DE FESTA • PASDOBLES DESPERTADES • MASCLETADES • CERCAVILES • DINARS AL CAU • ENTREGA DE PREMIS • OFREN

faes 2019

DESPERTADES • MASCLETADES • CERCAVILES • DINARS AL CAU • ENTREGA DE PREMIS • OFRENA • NITS DE FESTA • PASDOBLES OFRENA • NITS DE FESTA • PASDOBLES • CREMÀ • DESPERTADES • MASCLETADES • CERCAVILES

La Falla Plaça d’Alacant agraeix la col·laboració a les ﬁrmes comercials, anunciants, articulistes, col·laboradors literaris i tots els qui desinteressadament han fet possible la realització d’aquest llibret. Moltes gràcies!! 88