Quiero ser arcu iris

Page 1


Nun se permite la reproducción total nin parcial d’esti llibru, nin el so tratamientu informáticu, nin la tresmisión en nenguna forma nin por nengún mediu, ensin el permisu de los titulares. Consulte con CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necesita fotocopiar o escanear dalgún fragmentu d’esti llibru (www.conlicencia. com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).

IMPRESO NA UE

Imprime: G.Rigel, S.A. - Asturies D.L.: ISBN: 978-84-92964-57-4

Testu: Mª Esther García López Ilustración: Reyes Fernández Medina Diseñu: Ester Sánchez

Proyeutu: Pintar-Pintar Editorial www.pintar-pintar.com

Pintar-Pintar Editorial

© d’esta edición:

Reyes Fernández Medina

© de les ilustraciones:

Mª Esther García López

© de los testos:

Primer edición: abril de 2014

Cola ayuda de la Conseyería de Cultura y Turismu del Gobiernu del Principáu d’Asturies

Ángela Sánchez Vallina Ester Sánchez

Direutores de la coleición:


Reyes Fernández Medina

Mª Esther García López


–Voi pidí-y al Arcu Iris si me podría pintar. ¡Quiero de color cambiar! ¡Quiero yo poder soñar!

Nel Campón, xunto al ríu, Nora suañaba volar, pa dir ver al Arcu Iris y los colores tocar.



Y rególa l’Arcu Iris con gotes de bermeyón. Pintó-y el cuerpu y el pelo, los vistíos y el faldón. Llegó Nora a la Escuela, encendida, bermeyón.

–Arcu Iris, ¿tu yes fumu? ¿Tu yes agua o yes vapor? ¿Prestaríesme un color? ¿Podría ser colorada, si me llego al to altor?



Los collacios sorprendíos, gritaben ensin control. –¡Colorada! ¡Qué fea, Nora! Paez que te quemó’l Sol.



–¡Espierta, espierta, Arcu Iris! Quiero cambiar de color.

Y Nora, atristayada, darréu volvió al Campón.



–Píntame toa naranxa, que ye un perguapu color. Ente les flores del prau seré yo l’almiración.

–¡Oh, mio neña! ¡Qué me dices! ¡Tan guapa te punxi yo!



Y con gotes mui brillantes, calecíes pol rei Sol, tiñó a Nora otra vegada d’anaranxáu color.



Los amigos y amigues coriaben una canci贸n. 隆H.a, h.a, h.a, h.o, h.o, h.o!



窶天engo triesti Arcu Iris, tengo cambiar el vistテュu. Nun-yos gusto a los collacios, voi baテアame nesti rテュu.



Garró Arcu Iris un concu, y enllenólu de color. Tiñó a Nora de mariellu. ¡Paecía un xirasol!



Los collacios, les collacies, entamaron a burllase. –¡De mariellu! ¡Ye mariella! ¡Has tener que dir bañate!



Nora Formariz García (Esther García López)

Cuando escribí esti cuentu pensé en Nora que ye una neña especial. Soméñase al Arcu Iris porque tien el maxín de colores y brilla como’l Sol. Nora, de xuru que siempre llevará nel corazón la maxa de la Naturaleza. A ella présta-y pintase y disfrazase de distintos personaxes. Esta vez, Nora quixo ser Arcu Iris.


Cuando tienes nes manes un llibru con imaxes que falen por si soles, cuando el color te engulle y cuando te das cuenta que siempres recuerdes el pequeñu cestu de carambelos qu’había dibuxáu naquella páxina d’un llibru del to estante, de verdá daste cuenta del poder d’una imaxe. El mio suañu ye poder tresmitir sensaciones y emociones, a pequeños y adultos, al traviés de les ilustraciones.

REYES FERNÁNDEZ MEDINA

Nací en La Degol.lada (Valdés), llugar nel que munches veces contemplo l’Arcu Iris qu’apaez nel cielu, de sópitu, cuando llueve y hai una rayada de sol. L’Arcu Iris biebe agua del ríu y brilla, brilla muncho. ¡Qué guapu! Ye talamente una ensoñación. Préstame maxínar cómo será’l so país. De neña yo naguaba por poder dir a ver lo qu’había nos estremos. Mio ma dicíame qu’ellí vivía el Güercu Firidor, un ser al que nun se podíen acercar los neños, porque los llevaba pal país del color.

Mª ESTHER GARCÍA LÓPEZ



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.