Piko Zulueta
REVISTA GRATUÏTA DE FOTOGRAFIA DOCUMENTAL
novembre 2009 #01
editorial PIEL de FOTO #01 revista de fotografia documental novembre 2009 any 1
Barcelona viu un moment de gran efervescència dins el panorama d’associacions i col·lectius dedicats a la fotografia documental. En els darrers anys, hem vist augmentar significativament el nombre d’exposicions, concursos i beques, revistes digitals i, fins i tot, l’oferta formativa al voltant del reportatge fotogràfic.
Barcelona vive un momento de gran efervescencia dentro del panorama de asociaciones y colectivos dedicados a la fotografía documental. En los últimos años, hemos visto aumentar significativamente el número de exposiciones, concursos y becas, revistas digitales e incluso la oferta formativa alrededor del reportaje fotográfico.
Tot i això, no existia fins ara cap publicació ni en paper ni en format digital que aglutinés i donés visibilitat a les propostes realitzades per joves fotoperiodistes. Per aquesta raó va sorgir PIEL de FOTO, un nou diari de distribució gratuïta sobre fotografia documental, amb especial interès entorn temes relacionats amb la ciutat de Barcelona.
Aun así, no existía hasta ahora ninguna publicación ni en papel ni en formato digital que aglutinase y diese visibilidad a las propuestas realizadas por jóvenes fotoperiodistas. Por esta razón surgió PIEL de FOTO, un nuevo periódico de distribución gratuita de fotografía documental, con especial interés en temas relacionados con la ciudad de Barcelona.
Es tracta d’un projecte que retorna a les arrels del medi periodístic al apostar per la impressió en paper i un format tabloide de diari tradicional. Ho fa, però, sota noves directrius basades en la importància cabdal del reportatge en sí mateix com a vehicle d’expressió i de transformació social. Partim de la idea de que la fotografia documental contribueix a la sensibilització de la societat i al desenvolupament de la capacitat crítica de l’observador.
envia el teu reportatge a reports@pieldefoto.org equip PIEL de FOTO revista de fotografia documental
Se trata de un proyecto que vuelve a las raíces del medio al apostar por la impresión en papel y un formato tabloide de periódico tradicional. Lo hace, sin embargo, bajo nuevas directrices basadas en la importancia del reportaje en sí mismo como vehículo de expresión y de transformación social. Partimos de la idea de que la fotografía documental contribuye a la sensibilización de la sociedad y al desarrollo de la capacidad crítica del observador.
Des de PIEL de FOTO volem oferir canals de difusió a autors, col·lectius i moviments fotogràfics interessats en explorar el camp de la realitat social i la denúncia, els quals, per diversos motius, no poden accedir als mitjans de comunicació convencionals.
Desde PIEL de FOTO queremos ofrecer canales de difusión a autores, colectivos y movimientos fotográficos interesados en explorar el campo de la realidad social y la denuncia, los cuales, por diversos motivos no pueden acceder a los medios de comunicación convencionales.
Per altra banda, PIEL de FOTO pretén impulsar les relacions entre els moviments ja existents a Barcelona vinculats a la fotografia documental, contribuir a la seva difusió i estimular una activitat fotogràfica compromesa amb la realitat, que arribi al màxim nombre de persones.
Por otro lado, PIEL de FOTO pretende impulsar las relaciones entre los movimientos vinculados a la fotografía documental, contribuir a su difusión y estimular una actividad fotográfica comprometida con la realidad, que llegue al máximo número de personas.
Els que -amb tot el plaer del món- fem PIEL de FOTO volem, en definitiva, aportar a la societat un espai de reflexió i pensament a partir de la universalitat del llenguatge fotogràfic.
Los que -con todo el placer del mundo- hacemos PIEL de FOTO queremos, en definitiva, aportar un espacio de reflexión y pensamiento a partir de la universalidad del lenguaje fotográfico.
Esperem que us agradi. Gaudiu-lo, és tot vostre.
Esperemos que os guste. Disfrutadlo, es todo vuestro.
www.pieldefoto.org Coordinació Anna Baeza
Disseny d’imatge Federica Sala
Producció Carlos R. Depares Edgar Melo
Disseny web Carlos López de Pablo
Edició gràfica Equip PIEL de FOTO Redacció Marco A. Raya Natalia F. Matienzo Producció gràfica Celeste Arroquy
Màrqueting Christina Feldt Barbara Beltramello Comunicació i Premsa Clara Saperas Comunicació fotògrafs Lluís Salvadó
Distribució Adriana Nicosia Rocío Campaña Arès Riambau
Els articles firmats no expressen necessàriament l’opinió de PIEL de FOTO i els editors no assumeixen cap responsabilitat pel seu contingut i/o autoria.
Impressió Imprintsa. Impressions Intercomarcals, S.A.
Traducció anglesa Tom Lillie
Es permet la reproducció total o parcial del material d’aquesta publicació que no porti el signe © (copyright), sempre que es citi el nom de la font (revista PIEL de FOTO), el número del que ha estat extret i el nom de l’autor.
Tiratge 5.000 exemplars
Col·laboren en aquest número Dimi Stefanov Piko Zulueta Josep Echaburu Mireia Bordonada Rodrigo Cruz Terra de Ningú
c/Cera, 53 4º 10ª 08001 Barcelona, Espanya info@pieldefoto.org www.pieldefoto.org
Imprès a Espanya Dipòsit legal B37253-2009.
NOT ABOUT FOOTBALL Dimi Stefanov
El barri d’Orcasitas, a Madrid, té qui el defensi a la Regional. Jugadors que no van arribar a primera divisió surten dels seus treballs i suen la samarreta i les preocupacions. Aquesta és la historia d’un equip de futbol. Però no parla només de futbol: parla de llums i d’ombres, de fang i de terra, dels ulls del contrari, de la lluita quotidiana. Gladiadors d’una guerra inacabable. El joc del futbol amateur. El de veritat. En Madrid, el barrio de Orcasitas tiene quien le defienda en la Regional. Jugadores que no llegaron a primera división salen de sus trabajos y sudan la camiseta y las preocupaciones. Esta es la historia de un equipo de fútbol. Pero no habla solo de fútbol: habla de luces y sombras, de barro y de tierra, de los ojos del contrario, de la lucha cotidiana. Gladiadores de una guerra interminable. El juego del fútbol amateur. El verdadero. In Madrid, the Orcasitas neighbourhood is represented in the Regional league. Players who never reached Primera division level leave work and their worries to “sweat the shirt” on the pitch. This is the story of a football team. But it’s not just about football: It’s about light and shade, mud and dirt, the eyes of the adversary, the daily struggle. Gladiators of an never-ending war. Amateur football. The real thing.
www.dimistefanov.blogspot.com
Piko Zulueta
CARNEVALE D’IVREA
Segle XIII. Piamonte. Ivrea. El poble s’alça contra el tirà per a defensar l’honor de la donzella Victoria. Roda el cap del senyor. Segle XXI. Carnaval d’Ivrea. Cada any, es recorda la rebel·lió. Una lluita cos a cos, un ferotge combat entre els habitants i les tropes a cavall del dèspota. Benvinguts a aquesta sagnant batalla de taronges, de tres dies de duració, amb la ciutat com a històric escenari del perenne orgull del poble. Siglo XIII. Piamonte. Ivrea. El pueblo se levanta contra el tirano para defender el honor de la doncella Victoria. Rueda la cabeza del señor. Siglo XXI. Carnevale di Ivrea. Cada año, se recuerda la rebelión. Una lucha cuerpo a cuerpo, una feroz contienda entre los habitantes y las tropas a caballo del déspota. Bienvenidos a esta sangrienta batalla de naranjas, de tres días de duración, con la ciudad como histórico escenario del perenne orgullo del pueblo. The XIIIth century. Piamonte. Ivrea. The people rise up against the tyrant to defend the honour of the maiden Victoria. The Señor’s head rolls. The XXIst century. Ivrea Carnival . Every year the rebellion is remembered. A hand to hand struggle, a ferocious battle between the habitants and the despot’s troops. Welcome to the bloody battle of the oranges, lasting three days, with the city as the historic stage of the people’s enduring pride.
www.pikozulueta.com
04-08 Noviembre 2009
04/11 2009
18:00 19:45 21:15
07/11 2009
CONFERENCIA INAUGURAL Horacio Fernández
11:00
MAGNUM Chien-Chi Chang Antonie d’Agata
12:00
05/11 2009 18:00
19:45 21:15
18:00
13:30
17:30
SIN DISTANCIAS Edu Bayer / Rwanda, l’ombra d’Imana Àngel García / Cambodia for sale Manu Ocaña / El legado del Khmer Rouge Domingo Venero / Kenya’s Orphanages
19:00
MAGNUM Mark Power Chris Steele-Perkins 20:30
06/11 2009 17:00
16:00
20:45
Mirar-Narrar / Proyecto Pedagógico FOCO TOTAL Ricardo Cases / La caza del lobo congelado Mattia Insolera / Rainbow country Fosi Vegue / Grandes éxitos
19:45 21:15
PROJECTA: LEOPOLDO POMÉS Presentación de la Revista PIEL de FOTO FORMA Y FONDO Mireia Bordonada / Interiors Eugeni Gay - Isabel González / Yak 42 Elisenda Pons / For Sale Piko Zulueta / Carnevale d’Ivrea EN PROPIA PIEL Jon Cazenave / Pasaia Agoniza Camila De Maffei / Nocturnia Ana Belén Jarrín / Bajo Influencia Gianfranco Tripodo / Bang Koh PROJECTA: AFAL, una mirada libre / Auditorio CLAUSURA TALLERES MAGNUM - Proyecciones
08/11 2009 11:30 12:00 12:00 13:30
MAGNUM Bruce Gilden Carl de Keyzer
Visionado de Portfolios Visionado de Portfolios
16:00 18:00 19:45 21:00
Proyecciones TRAFIC NON STOP Presentación 1º nº Anuario de la Escuela BLANK PAPER COLITA: Metiéndome donde no me llaman / Auditorio Fallo Premio Revista 7.7 Proyecciones TRAFIC NON STOP Proyección y debate: RUIDO PHOTO. En el Camino 5 años de Fotointerpreta. RAFAEL AROCHA PROJECTA: CHRISTIAN MAURY
CCCB Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, IEFC Organiza: Centre de Fotografia Documental de Barcelona Con el apoyo de: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, CCCB, Ajuntament de Barcelona, CERC
www.traficbcn.org - www.lafotobcn.org
CENTRO DE VIDA Josep Echaburu
www.subgrup.com
És molt probable que un geriàtric sigui l’últim refugi d’una persona. Probablement per això sovint es confonen aquests centres amb sales d’espera, amb espais de tristesa. Però hi ha una realitat menys coneguda, que gira entorn a la vida que s’hi crea, als nous amics i relacions, les partides de dòmino, les històries que cada avi guarda en la seva memòria, les seves ganes de ser i de viure. Es muy probable que el geriátrico sea el último hogar y refugio de una persona, de ahí la facilidad de confundir estos centros con salas de espera, con recintos de tristeza. Pero hay otra realidad menos publicitada, que gira en torno a la vida que se crea en los geriátricos, a los nuevos amigos y romances, las partidas de dominó, las conversaciones, los abrazos, las historias que cada abuelo guarda en su memoria, sus ganas de estar y de vivir. It is very probable that a nursing home will become a person’s last home making it easy to consider these centers as waiting rooms, sad places. But there is another reality that is less well known, of lives that begin in old people’s homes, new friends, romances, games of dominos, conversations, embraces, stories that each person holds in their memories, their desires to continue, to live.
Amb la col路laboraci贸 de Con la colaboraci贸n de With the collaboration of
ENDORFINAS Mireia Bordonada
El part. Un moment decisiu, un dret de la dona que pot ser afrontat de diverses maneres. Una d’elles, en oposició a la deshumanització i mecanització de la medicina, és l’opció del part natural. Per a aquestes noves mares, la seva elecció es basa en una manera d’arribar al món sense tabús, en una relació pell a pell amb la mare, sempre acompanyada pels éssers estimats en l’acollidor entorn de la pròpia casa. Una opció sense epidural, una opció d’endorfines.
El parto. Un momento decisivo, un derecho de la mujer que puede ser afrontado de diversas maneras. Una de ellas, en oposición a la deshumanización y mecanización de la medicina, es la opción del parto natural. Para estas nuevas madres, su elección se basa en una forma de venir al mundo sin tabúes, en una relación piel a piel con la madre, siempre acompañada por los seres queridos en el entorno acogedor del propio hogar. Una opción sin epidural, una opción de endorfinas.
A birth. A decisive moment, a woman’s right that she may choose to face in a variety of ways. One of those, in contrast to the dehumanization and mechanization of the medical establishment, is the option of a natural birth. For these new mothers, their choice is based in the way of entering the world without taboos, a skin to skin relationship with the mother, always accompanied by loved ones in the comfort of their own home. An option without epidural, and option with endorphins.
http://viiphoto.ning.com/profile/Mireia
GOLPE DE ESTADO EN HONDURAS Rodrigo Cruz
El diumenge 28 de juny de 2009 té lloc un cop d’estat a Hondures. El president electe, Zelaya, es forçat a abandonar el país. L’exèrcit col·loca en el poder a Micheletti, fins llavors president del Congrés. Les reaccions internacionals que condemnen la maniobra colpista, no mouen un dit. El 5 de juliol, Zelaya anuncia el seu retorn. L’esperen milers de simpatitzants al peu de l’aeroport. L’exèrcit descarrega per a dispersar la manifestació. Tothom sap qui surt sempre perdent.
El domingo 28 de junio de 2009 tiene lugar un golpe de estado en Honduras. El presidente electo, Zelaya, es forzado a abandonar el país. El ejército toma el mando y coloca en el poder a Micheletti, hasta entonces presidente del Congreso. Las reacciones internacionales que condenan la maniobra golpista no mueven un dedo. El 5 de julio, Zelaya anuncia su vuelta. Le esperan miles de simpatizantes a pie de aeropuerto. El ejército abre fuego para dispersar a la manifestación. Todo el mundo sabe quién sale siempre perdiendo.
Sunday 28th of June 2009 a coup d’état takes place in Honduras. Zelaya the elected president is forced to leave the country. The army takes control and places in power Micheletti, who was until then the president of congress. International reaction condemns the coup but does not move a finger apart from to accuse. On the 5th of July Zelaya announces his return. Thousands of supporters await him at the airport. The army opens fire to dispurse the demonstration. The whole world knows who will be the ultimate losers, as always.
www.rodrigocruz.com
col·lectius
Terra de Ningú www.terradeningu.com
PIEL de FOTO revista de fotografia documental
© Carles Calero
L’Associació Fotogràfica Terra de Ningú va néixer amb la intenció d’obrir un espai d’exposicions a Internet, a l’abast de tothom i conceptualment allunyat d’altres formats d’exhibició més personals. La diferència està en mostrar exposicions completes on cada galeria té un fil conductor temàtic, tècnic o conceptual. És l’autor qui decideix.
La Associació Fotogràfica Terra de Ningú nació con la intención de abrir un espacio de exposiciones en Internet, al alcance de todos y conceptualmente alejado de otros formatos de exhibición más personales. La diferencia está en mostrar exposiciones completas donde cada galería tiene un hilo conductor temático, técnico o conceptual. Es el autor quien decide.
The photographic association Terra de Ningú was born with the intention of creating an exhibition space on the internet, within the reach of everbody but conceptually distinct from more personal forms of exhibition. The difference is the presentation of complete exhibitions with galleries linked to a theme, technique or concept. It is the artist who decides.
La idea és donar a conèixer i potenciar els treballs de fotògrafs aficionats i professionals, mitjançant la publicació de la seva obra a la xarxa, la participació en projeccions i la col·laboració amb altres mitjans i col·lectius fotogràfics.
La idea es dar a conocer y potenciar los trabajos de fotógrafos aficionados y profesionales, mediante la publicación de su obra en la red, la participación en proyecciones y colaboraciones con otros medios y colectivos fotográficos.
The idea is to present and promote the work of amateur & professional photographers through the publication of their work on the internet, the participation in shows, and collaborations with other media and photographic collectives.
Vàrem iniciar la nostra trajectòria l’any 2008, publicant les primeres exposicions. Des de llavors, hem col·laborat amb l’Espai Català Roca i amb el Centre Cívic Can Basté. Durant l’any 2009, hem organitzat també l’activitat “Fotografia a la Fresca” i les “Salt & Pepper Photographic Sessions”.
Iniciamos nuestra trayectoria en 2008, publicando las primeras exposiciones. Desde entonces, hemos colaborado con el Espai Català Roca y con el Centro Cívico Can Basté. Durante el 2009 hemos organizado también la actividad “Fotografía a la Fresca” y las “Salt & Pepper Photographic Sessions”.
We began our project in 2008 creating our first exhibitions. Since then we have collaborated with Espai Català Roca and with the Centro Cívico Can Basté. Throughout 2009 we have also organized activities including “Fotografía a la Fresca” and the “Salt & Pepper Photographic Sessions”.
Actualment busquem col·laborar en projectes fotogràfics per ampliar el nostre àmbit d’actuació, però el futur ets tu. Estem oberts a les vostres propostes.
Actualmente buscamos colaborar en proyectos fotográficos para ampliar nuestro ámbito de actuación, pero el futuro eres tú. Estamos abiertos a vuestras propuestas.
Presently we are seeking collaborations for photographic projects to broaden our range of activites, but you are the future. We are open to your proposals.
reportatges / reportajes / reports
reports@pieldefoto.org publicitat / publicidad / advertising
marketing@pieldefoto.org en vols més? / ¿quieres más? / want more?
www.pieldefoto.org
Eduardo Soteras© | Proyecto: En el Camino
y s o s cur res de e l l ta grafía o t fo
curso 09-10 cursos de iniciación ·Fotografía General I ·Laboratorio blanco y negro
Inscripciones abiertas Los Nuevos Cursos comienzan en Diciembre
cursos avanzados ·Fotografía General II ·Fotorreportaje ·Tratamiento digital de la imagen ·Periodismo talleres ·Retrato (febrero) ·Reportaje en zonas de conflicto (febrero) ·El pensamiento visual C/ Dr. Giné i Partagàs, 38 <M> Barceloneta L4 T: 932680017
Horario: de lunes a viernes de 10 a 14h y de 16 a 20h
Contacto: E: escuela@ruidophoto.com W: www.ruidophoto.com
La FOTOGRAFÍA l a t n e m u c o d RECONQuista EL TABLOIDe.