18. Castielfabib (València)
Fig. 2. Mapeig de carreus apadrinats.
televisió interessant-se pel projecte. Va ser únicament Cuatro qui es va acostar fins al lloc i va emetre aquesta iniciativa en el telenotícies, i una entrevista de la Cadena Ser les que finalment es van emetre, ja que RTVE no tenia suficient cobertura per a gravar en directe i a més cercava gent que poguera anar al lloc a fer de «figurants», la qual cosa no va ser tampoc possible pel poc marge de temps. No obstant això, va haver-hi altres mitjans de comunicació com Canal 9, que malgrat que estava en el seu àmbit territorial no van prestar-hi la més mínima atenció. Un clar exemple de la influència dels mitjans sobre la gent pot veure’s en què després de la difusió de la iniciativa per televisió, ràdio i premsa, la gent va començar a mostrar major interès per la iniciativa i es van començar a succeir els apadrinaments d’aquelles peces més rellevants a un cost de 50 euros; cal destacar-hi que els padrins no eren únicament veïns de Castielfabib o estiuejants, també visitants o gent que s’interessava a través del correu electrònic o telèfon i demanaven participar del projecte de recuperació de l’antic monestir. Com es pot veure en les imatges, fins avui els murs de l’edifici es trobaven plens de mala herba, lluny de qualsevol tipus de cura i manteniment, al cap i a la fi, un símbol de lloc que ocupava en la memòria col·lectiva de la població. A poc a poc, aquesta iniciativa va rescatar de l’imaginari col·lectiu aquest edifici, l’ajuntament va netejar de mala herba el lloc i se succeïen les visites dels veïns i dels estiuejants de la vila, acompanyats sovint pels seus fills que incorporaven de nou aquest monument al seu esquema mental i personal.
Fig. 3. Jornada de voluntariat. Estintolament de la portada principal.
Resultat Finalment, el resultat, a primeries de setembre de 2011, va ser la recaptació de 3.000 euros, una xifra més elevada que l’esperada en principi i que garantia la consolidació de la portada principal del convent de San Guillén. Va ser en aquest moment quan es va plantejar la manera de dur a terme aquesta intervenció, partint de la premissa que s’havia d’implicar la població en aquest procés del qual havia participat des del començament. A l’efecte es va analitzar la normativa de patrimoni vigent a la Comunitat Valenciana, i es va trobar que, per a realitzar tasques de mer manteniment o consolidació, no calia demanar permís sempre que es comunicara i informara la Direcció General de Patrimoni Cultural. D’aquesta manera, a la fi de 2011 es va realitzar el primer taller de voluntariat destinat a esbrossar i retirar les pedres o altres peces soltes als voltants de la portada per a crear-hi una superfície adequada que poguera rebre l’estructura d’estintolament. Finalment es va convocar una altra jornada, en la qual, amb gran afluència de gent, es va col·locar l’estructura metàl·lica d’apuntalament, satisfent d’aquesta manera l’objectiu inicial de la campanya iniciada
123