12. Rioja Alabesa: el culte de les ànimes. Una reflexió enosocial Ruth Marañón Martínez de la Puente Resum Igual que la història de Dionisos, Rioja Alabesa (País Basc) es caracteritza per efervescents avatars que componen una quotidianitat complexa. Per al seu estudi, decidim encetar un projecte en 2012 que ha definit algunes de les claus identitàries i/o trets comunitaris dels qui bevem i en els quals ens fonamentem com a societat. A la recerca d’una narrativa col·lectiva i plural hem proposat diferents accions. D’entre les dutes a terme volíem destacar especialment una d’elles: els «tastos artístics». Aquests han suposat teixir una xarxa a través del coneixement sensible de la realitat, i reflexionar a través d’experiències estètiques, enològiques, emocionals… patrimonials. Aquelles que modelen una identització (Gómez Redondo, 2012, 2013) lligada a un territori concret, el de Rioja Alabesa, però encara de manera més destacable amb un element històric, cultural i natural que pinta la nostra geografia i tradicions: el vi. Així doncs, a través d’aquesta acció hem pogut definir i valorar un producte comunitari que fa que l’individual ressorgisca en el social, un viatge que implica créixer del concepte a la noció, del xicotet al col·lectiu, i que genera noves formes de ser en societat i renàixer en l’être-ensemble maffesolià (Maffesoli, 2009a, 2010b, 2011). Una espècie de culte artístic i sensible a Dionisos en el qual conflueixen les diferents ànimes de la comarca.
Paraules clau Rioja Alabesa, coneixement sensible, vi, art.
1. Introducció Quan la màgia de la vinya inunda cada racó del territori, influeix en les seues construccions civils, religioses, rurals i agrícoles, en les seues tradicions i en la seua gastronomia, parlem d’un agent de construcció social i patrimonial que denota les identitzacions col·lectives.
Rioja Alabesa, com el seu nom indica, és terra de vi i, per tant, parlar d’aquest com a part essencial per a comprendre la comarca seria una redundància. Però, precisament, és d’ací d’on naix proposar accions com els «tasts artístics», un espai en què dignificar els lligams sinèrgics als quals aquesta beguda dionisíaca ens convida. Aquesta comarca basca al sud d’Àlaba té una sèrie de condici-
89