OBITUARI
sols, avorrits, i la ràdio era la compan-
comportar que fins i tot es presentés,
de fet tot el que vaig fer va ser pioner,
yia permanent, la que t’informava de
perquè ningú no ho havia fet abans”,
sense èxit, com a aspirant a diputat a
les coses que cal saber”.
reconeixia a CAPÇALERA) que li per-
l’Assemblea Nacional per l’estat de
“Ell va ser el primer –escrivia Girona
metia envoltar-se d’escriptors, els ma-
Vargas sota les sigles Independientes
en el seu article– que va treure la ràdio
teixos que li feien gaudir de la
por la Comunidad. Després d’anys en
al carrer, convençut que el bon perio-
literatura que sempre l’havia captivat.
aquest país sud-americà, Soler Serrano
disme tenia moltíssim més a veure amb
Lector empedreït, Serrano havia fet
–que es va casar dos cops i va tenir set
l’exterior que amb l’interior d’una re-
amistat amb Baroja, Benavente i Azo-
fills– va decidir tornar, primer a Mà-
dacció i que la raó de ser dels mitjans consisteix a ser prop del ciutadà, o no té sentit. I ell va ser també dels primers d’adonar-se del paper que poden tenir els mitjans audiovisuals i els seus pro-
laga i finalment a Barcelona.
A fondo era un programa pioner que li va permetre envoltar-se dels escriptors que sempre l’havien captivat
Tot i estar jubilat des de feia temps, els reconeixements no van cessar. El 1999 va rebre un altre Ondas per la trajectòria
fessionals en tant que referents socials
professional i al març del 2003
a l’hora d’aconseguir incentivar el
rín. “Els meus millors amics escriptors
paper solidari de la gent que tant està
han estat Borges i Cortázar”, havia re-
cador de Universitat Ramon Llull
en voga en els darrers temps, quan s’a-
conegut a aquesta revista.
(també per la seva trajectòria profes-
costa Nadal”.
va recollir el premi al Millor Comuni-
Al juliol de 1981 és cessat per la direc-
sional). Poc abans, havia sortit a la llum
ció de TVE per friccions amb els res-
Joaquín Soler Serrano, A fondo (Pla-
ESTRELLA TELEVISIVA
ponsables de la cadena que ja
neta), una biografia escrita per Joan
Amb tot, el periodisme i les innova-
s’arrossegaven des de la seva etapa de
Munsó Cabús. L’any següent, l’Acade-
cions de Soler Serrano no es van limi-
presentador del programa A fondo. El
mia de las Ciencias y las Artes de Tele-
tar a la ràdio, que l’havia convertit en tot un referent. El 1960, mentre s’estava a la SER, va començar a treballar a TVE amb programes com Carrusel, Clan familiar, Los hombres saben, Los
visión va atorgar-li el premi
Un dels cinc Ondas que va obtenir va ser per la tasca solidària amb les víctimes de les inundacions del Vallès de 1962
Talento Especial. Els darrers temps de la seva vida els va passar ingressat en una residència, malalt d’Alzheimer.
pueblos marchan i Juego de letras. El 1976, també va dirigir revistes com
periodista va interposar un recurs con-
Contrastes o Cataluña viva, tot i que
tra TVE, que es va veure obligada a re-
La mort de Soler Serrano ha servit per
aquell any començaria el programa te-
admetre’l l’any 1982, tot i que, després,
recordar no tan sols el personatge en
levisiu A fondo, on es forjaria encara
una sentència del Tribunal Suprem va
qüestió, sinó també els mitjans de co-
més un nom en la professió. En aquest
rectificar aquella sentència, absolent la
municació d’aquella època. El 10 de se-
programa –que era una idea seva–
cadena de tots els càrrecs.
tembre, tres dies després de la seva
Soler Serrano feia unes magistrals en-
El 1985, Soler Serrano torna a Vene-
mort, Sergi Pàmies escrivia a La Van-
trevistes en profunditat a coneguts
çuela, on va iniciar una nova etapa pro-
guardia que “no deixa de ser curiós que
intel·lectuals dels anys setanta. Pel
en un país tan retardat com Es-
estar en antena entre 1976 i 1981) van
“Soler Serrano va ser el primer que va treure la ràdio al carrer”
tantíssimes de la cultura i que, a
passar personalitats de la talla d’Octa-
(Josep-Maria Girona)
més, tingués la intel·ligència i el
plató d’A Fondo (que s’emetia el diumenge a la nit per la UHF i que va
CAPÇALERA SETEMBRE 2010
vio Paz, Josep Pla, Salvador Dalí, Ca-
88
SENSE PRESSES
panya Soler Serrano aconseguís entrevistar personalitats impor-
rigor d’interessar-se per llengües
milo José Cela, Bernardo Bertolucci,
fessional en la televisió d’aquest país
que no eren oficialment correctes ni de-
Jorge Luis Borges, Carlos Barral, Nés-
sud-americà (i on va produir molts do-
mogràficament majoritàries. L’anoma-
tor Almendros, Salvador Espriu, Anto-
cumentals i fins i tot va realitzar una
lia responia a la seva voluntat
nio Gala, Manuel Puig, Rafael Alberti,
versió del programa A fondo), encara
professional i al seu criteri periodístic,
Elia Kazan, Julio Cortázar, Mario Var-
que va seguir col·laborant amb Radio
però també a unes circumstàncies au-
gas Llosa o Juan Carlos Onetti.
España i Cadena Catalana.
diovisuals que no es repetiran”. Acte se-
A fondo era un programa pioner (“Sí,
A Veneçuela, la seva popularitat va
guit, Pàmies bromejava sobre com de