Page 1

8/4/09

13:03

Pรกgina 1

144 ABRIL 2009

portada144.qxd:portada


portada144.qxd:portada

8/4/09

13:03

Pรกgina 2


Sumari-144:Layout 1

8/4/09

13:02

Página 3

SUMARI DOSSIER ESPECIAL Trenta veus a favor de la premsa Autor: Eudald Coll Fotos: Sergio Ruiz NÚMERO 144

pàg. 56

ABRIL 2009

Les redaccions diuen adéu a una generació

Director: Jordi Rovira Cap de fotografia: Sergio Ruiz Correcció: Jordi Sales Documentació: Carme Tejeiro Disseny portada: Eloi Corberó Disseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.com Secretària: Alícia Llamazares Subscripcions i distribució: Sònia Romero Publicitat: Gilles Laurent 647 807 966

Autors: Enric González / Jaume Guillamet

La metamorfosi del model informatiu Autor: Pedro Farias / Sergio Roses Fotos: Sergio Ruiz

Autor: Joaquim M. Pujals Fotos: Vicente Pruna

Terres de l’Ebre Carrer Cervantes, 7 43500 Tortosa Telèfon: 977 441 537 Junta Degà Josep Carles Rius i Baró Vicedegans/Vicedeganes Àngels Barceló Suárez Narcís Genís Reixach Ramon Mesull Salat Amparo Moreno Sardà Ignasi Soler Seras Secretària Pilar Casanova Seuma Tresorera Maria Favà i Compta Vocals Pilar Antillach i Bergua Irene Caparrós González Bernat Capell Oller Julià Castelló i Jano Salvador Cot Belmonte Oriol Cortacans Enric Frigola Viñas Jordi Grau Ramió Anna Grimau i Bigar Joan Guerrero Luque Ricard Lahoz Avendaño Josep Martí Gómez Xavier Mas de Xaxàs Faus Montserrat Melià Roset Gustau Moreno Pérez Yolanda Jiménez Sesé Eduard Sanjuan Alonso Enric Sierra Díaz Montserrat Sintas i Bellido Joan Vila i Triadú Gerent: Àngel Jiménez i Leseduarte Secretària tècnica: Cristina Rius Sanclimens Dipòsit Legal: GI.358-89 ISSN 1135-1047 Impressió: Printulibro Intergrup SA

pàg. 94

S’haurà de pagar per informar-se a la Xarxa? Autor: Eudald Coll

Blocs: un mitjà creat a mida de cadascú Autor: Karma Peiró Fotos: Sergio Ruiz

Nou del Teatre, 1, 1r, 1a 17004 Girona Telèfon: 972 209 162

August, 5, 1r, 1a 43003 Tarragona Telèfon: 977 245 454

pàg. 82

La publicitat enfront la migració digital

REDACCIÓ I EDICIÓ Col·legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10, principal 08007 Barcelona Telèfon: 933 171 920 Telefax: 933 178 386 Correu electrònic: capcalera@periodistes.org URL: http://www.periodistes.org

Rbla. Ferran, 21, 8è A 25007 Lleida Telèfon: 973 240 044

pàg. 78

REPORTATGE

Autor: Natàlia Araguàs

12

Les associacions s’apunten al model col·legial Autor: Yolanda Viñals REPORTATGE

16

Acord per un únic braçal identificatiu

REPORTATGE

20

Saviano i Cannavò, dos models a seguir

Autor: Xènia Bussé Fotos: Sergio Ruiz REPORTATGE

126

New New Journalism: vell periodisme nou Autor: Albert Chillon Fotos: Arxiu FOTOGRAFIA

130

Els altres escenaris de la notícia Text i fotos: Pedro Madueño

Autor: Eudald Coll Fotos: Vicente Pruna

26

120

El model ACN compleix deu anys

Autor: Eudald Coll CRÒNICA

REPORTATGE

138

Roberto Saviano

Japó: futur incert al país amb més lectors

Autor: Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz

Autor: Carme Escales Fotos: Sergio Ruiz

ENTREVISTA

REPORTATGE

32

Els més joves analitzen la professió Autor: Anna Galdon Fotos: Sergio Ruiz ENTREVISTA

40

144 145 146

PREMIS WEBS

LA FOTO

Liu Heung Shing

Rosa María Calaf / Xavier Batalla

LLIBRES

Autor: Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz

EL CIC INFORMA

REPORTATGE

46

La memòria dels mitjans, a la Xarxa Autor: Natàlia Araguàs Fotos: Sergio Ruiz OPINIÓ

52

Jordi Goula i Pilar de Yarza REPORTATGE

pàg. 104

4

Els periodistes desembarquen a les escoles

REPORTATGE

pàg. 100

112

148 151 153 154 158 170 178

OBITUARIS

NOTÍCIES COL·LEGIALS DIA A DIA

EN POCAS PALABRAS

El domini lingüístic en els mitjans, a debat

COM ENS VEU...

Autor: Sònia Ortiz Fotos: Vicente Pruna

Guillem Cifré


PERIODISMO-AULAS:Layout 1

7/4/09

09:45

Página 4

R E P O R TATG E

La crisi de la premsa escrita té en la baixada de la inversió publicitària el seu problema més urgent i imminent, però de

Els periodistes desembarquen a les escoles

cara al futur el repte Natàlia Araguàs

és aconseguir que les generacions joves

Si la muntanya no va a Mahoma, Ma-

En el cas dels periodistes, s’ha valorat,

homa anirà a la muntanya, que diuen.

a més de les diferents especialitza-

s’habituïn a la premsa

Davant l’evidència que la lectura de

cions, que procedeixin de mitjans amb

diaris cada cop és un hàbit més exòtic

diverses línies editorials i que els

entre els joves, el Col·legi de Perio-

col·laboradors o freelance hi estiguin

distes, l’Associació de la Premsa de Ma-

representats.

drid i la Fundació La Caixa han posat

En els cas de Madrid, l’APM, s’ha

en marxa La premsa a les escoles, una

marcat com a prioritat aprofitar el ta-

iniciativa que pretén inocular als nois i

lent de “la gent bona i a l’atur” a

noies l’amor pel vell paper.

conseqüència de la crisi i el redimen-

Per tal de fomentar l’interès per l’ac-

sionament de plantilles. Tot plegat, es

tualitat i la lectura, les tres institucions

tracta d’una prova pilot que a Catalu-

han decidit que siguin els mateixos pe-

nya va portar-se a terme en vint insti-

riodistes els que vagin a les aules per

tuts els mesos de febrer, març i abril

explicar de primera mà temes d’interès

sota la coordinació d’Enric Frigola. La

social (escollits pels mateixos estu-

intenció és que l’any vinent continuï.

diants) a partir de la seva experiència.

En el marc de La premsa a les escoles,

Els organitzadors de La premsa a les

els alumnes de geopolítica de 4t d’ESO

de la informació

escoles han rebut assessorament del

de l’Aula Escola Europea van tenir

Departament d’Educació a l’hora de

l'ocasió d’assistir el passat 16 de març a

als instituts perquè en

triar els centres tot i tenir en compte fo-

l’exposició sobre el conflicte palesti-

namentalment el factor de l’heteroge-

noisraelià de Kim Amor, corresponsal

neïtat.

durant anys a països de l’Orient Mitjà,

S’han escollit col·legis tant públics

com Egipte i el Marroc, per a El Perió-

com privats, en barris de diversa ex-

dico i Catalunya Ràdio, que acaba

experiències

tracció i estatus social i ubicats a les

d’instal·lar-se a Barcelona. En dema-

cinc demarcacions del Col·legi (Bar-

nar-los la seva opinió després de la xer-

als més joves.

celona, Girona, Lleida, Tarragona i

rada, els nois van confessar que el torn

Terres de l’Ebre). La descentralització

de preguntes se’ls havia quedat curt.

territorial s’ha tingut molt en compte,

La curiositat, doncs, existeix, en estat la-

“per no caure en la temptació de

tent en molts dels casos. Ja hi ha inicia-

concentrar-nos a Barcelona”, explica

tives que porten el diari a les escoles

Javier Zuloaga, director de comunica-

gratuïtament per als estudiants. El diari,

ció de la Fundació La Caixa i de l’Obra

però, no parla ni exerceix aquest poder

social d’aquesta l’entitat.

de seducció que sembla necessari per-

escrita a la qual donen l’esquena en benefici d’Internet. El programa La premsa a les escoles, en què participa el Col·legi de Periodistes, acosta els professionals

primera persona expliquin les seves


PERIODISMO-AULAS:Layout 1

7/4/09

09:45

Página 5

Kim Amor durant la seva xerrada a l’Aula Escola Europea, on va parlar del conflicte palestino-israelià. Foto: Vicente Pruna

les xerrades. Sense la intervenció dels

midors habituals de premsa. “Com

periodistes aquestes matèries només es

podem aconseguir que una persona de

tractarien des de l’antipatia que acos-

primer o de segon de batxillerat es

tumen a despertar els llibres de text en

convenci que saber què passa al món és

els adolescents.

Una vintena de professionals de la informació varen visitar els instituts per explicar les seves experiències

Sense relleu generacional? Només un 11,9% dels lectors de

Periodistes com Cristina Mas,

diaris tenen entre 14 i 24 anys, se-

Maite Coca, Enric González, Isa-

gons el Baròmetre de la Comuni-

bel Ramos, Esther Armora i així

cació. A partir d’aquesta edat, i

fins a una vintena de professio-

fins als quaranta-quatre, creix l’in-

nals dels principals diaris que

terès per la premsa, (41,4% sobre

s’editen a Barcelona, així com al-

el total de lectors). Amb tot, el

tan important com saber matemà-

tres de comarcals (Segre, Diari de Ter-

relleu generacional no està garan-

tiques?”, interpel·la Zuloaga.

rassa, Diari de Girona, La Mañana de

tit, ja que els joves s’inclinen més

És aquí on intervé la figura del perio-

Lleida o Diari de Sabadell) i gratuïts

per altres suports com Internet

dista, com a persona que aporta la seva

(ADN i 20 minutos) van intentar trans-

per informar-se. “Costa que lle-

praxi a qüestions com la memòria his-

metre la seva vocació als alumnes de

geixin premsa, si no insistíssim no

tòrica, el Pla Bolonya, la crisi econò-

secundària. No perquè s’hi dediquin,

ho farien”, reconeix Remi Barder,

mica o els drets civils als Estats Units,

sinó perquè prenguin consciència de la

professor d’Aula Escola Europea.

alguns dels temes que es van abodar a

importància d’estar informats a través

CAPÇALERA ABRIL 2009

què els nois es converteixen en consu-

5


PERIODISMO-AULAS:Layout 1

7/4/09

09:45

Página 6

R E P O R TATG E

Vint-i-cinc xerradas escollides pels alumnes COMARQUES DE BARCELONA: IES Marina / La Llagosta

IES Corbera / Corbera del Llobregat 27 de març, 12h Periodista: Toni Orensanz

11 de març, 11h

Periodista: Cristina Mas

Tema: Memòria Històrica

Periodista: Alex Gutierrez

Tema: Conflicte Orient Mitjà

IES Ausiàs March / Barcelona 27 de març, 12.30h

Tema: Situació / Perspectives premsa en català

16 de març, 11h

Periodista: Enric Gonzalez

Periodista: Kim Amor

Tema: Drets civils als EUA.

26 de març, 9h

Tema: Conflicte Orient Mitjà

De Martin Luther King

Periodista: Boban Minic

a Obama

Tema: Ètica periodística en

CC Sant Gabriel / Sant Adrià del Besòs

IES Alella / Alella

IES Joan Brudieu / La Seu d’Urgell

temps de conflictes

18 de març, 11.30 h

27 de març, 9.30h

Periodista: Maite Coca

Periodista: Olga Grau

31 de març, 12h

Tema: Crisi Econòmica

Tema: La crisi

Periodista: Ana Alba

IES Emperador Carlos / Barcelona

IES Mila i Fontanals / Barcelona

19 de març, 12.30h

1 d’abril, 13.30h

Periodista: Josep Ramon Correal

Periodista: Josep M. Ureta

Tema: Com es fa un diari

Tema: La crisi

IES Josep Lluís Sert / Castelldefels

IES Pablo Ruiz Picasso / Barcelona

Maristes Montserrat / Lleida

Tema: Situació dona països islàmics COMARQUES DE TARRAGONA / TERRES DE L’EBRE

20 de març, 12.45h

1 d’abril, 13h

Periodista: Isabel Ramos

Periodista: Joaquim Ibarz

mar

Tema: Situació dona països islà-

Tema: Cuba

23 de març, 13h

mics / tercer món CC Joviat / Manresa 24 de març, 16.00h

IES M. Deu Candelera / l’Ametlla de

Periodista: Milagros Perez Oliva COMARQUES DE GIRONA IES Santiago Sobrequés / Girona

Tema: L’eutanàsia IES Martí Franques / Tarragona

Periodista: Lluís Martínez

23 de febrer, 16h

24 de març, 9.00h

Tema: Com es fa un diari

Periodista: Vicent Partal

Periodista: Bru Rovira

Tema: Conflicte Orient Mitjà

Tema: Conflictes menys coneguts

IES Lluís de Peguera / Manresa 25 de març, 11.30h

IES Llagostera / Llagostera

IES Narcis Oller / Valls

Periodista: Ester Armora

19 de març, 12h

24 de març, 12h

Tema: Pla Bolonya

Periodista: Josep Martinoy

Periodista: Montse Arbos

Tema: Crisi econòmica

Tema: Conflicte Orient Mitjà

Escola Pia / Mataró 25 de març, 11h

IES Vallvera / Salt

IES Terra Alta / Gandesa

Periodista: Albert Gomez

23 d’abril, 9.30h

27 de març, 11.30h

Tema: Ètica periodística

Periodista: Pau Lanau

Periodista: Montse Cartanyà

Tema: Memòria Històrica

Tema: Pla Bolonya

IES montbui / Santa Margarida de Montbui 25 de març, 12.30h Periodista: Ariadna Trillas CAPÇALERA ABRIL 2009

IES Ronda / Lleida

27 de febrer, 10.00h

Aula Escola Europa / Barcelona

6

COMARQUES DE LLEIDA

Tema: Crisi econòmica IES La Llauna / Badalona 26 de març, 13.30h Periodista: Felix Flores Tema: Conflicte Orient Mitjà


PERIODISMO-AULAS:Layout 1

7/4/09

09:45

Página 7

A la pàgina anterior i a dalt, Ana Alba amb els alumnes dels Maristes de Lleida el passat 31 de març. Fotos: Tony Alcántara

d’aquells que viuen el dia a dia de l’ac-

sondejar. “Han fet preguntes intel·li-

conflicte. “Jo he estat amb els pares a

tualitat. El format que s’ha triat és la

gents, els he trobat interessats”, va va-

Turquia i Egipte i m’ha canviat una

roda de premsa, en què el periodista es-

lorar Amor a la sortida. “S’han divertit

mica la perspectiva. M’interessen més

devé l’orador i l’estudiant adopta el rol

més en la segona part, de preguntes,

les històries de la gent”. José Luis, un

de preguntar, després de sentir la seva

que en la primera, tot i que el vídeo que

dels més actius en el torn de preguntes,

exposició.

els he posat ha ajudat a alleugerir el

reconeixia que el tema ja li interessava

En la xerrada d’Aula Escola Europea,

tema una mica”, reconeixia.

abans de la xerrada i que el periodista

una de les primeres a celebrar-se, a Kim

Mariona, de 4t d’ESO, explicava que

havia aconseguit donar-li “una visió

Amor li van caure preguntes sobre si

havia trobat la xerrada “bé”. “Al prin-

més àmplia” i fer-li entendre que exis-

Israel hagués pogut consolidat el seu és que es permet governar “un moviment terrorista” com Hamàs, si hi ha solucions possibles per assolir la pau, com s’ho fa per obtenir informació en

teixen “dos bàndols, amb les

“Ens ha agradat la part de les anècdotes perquè són coses que no diuen a les notícies”, assegura una alumna

zones de conflicte o la situació de la

seves opinions”. Tots ells van coincidir en què la seva òptica havia canviat. En canvi, el professor Remi Bader atribueix a “una confiança excessiva” dels alumnes els coneixement que

dona als països àrabs, que serà un tema

cipi, ens ha explicat la història, ja la sa-

diuen tenir del conflicte, tot i reco-

en si mateix en una de les sessions que

bíem. Ens ha agradat més la part de les

nèixer que els havia donat les claus, en

tindrà lloc a Lleida. Malgrat que pugui

anècdotes, perquè són coses que no

el context de la mundialització i el

semblar-ho, cap dels assistents té pre-

diuen a les notícies del que està pas-

paper d’Estats Units i Europa, i que la

vist ser periodista en un futur, tal i com

sant”. La seva companya, Silvia, coin-

lectura d’articles és una part ineludi-

van deixar clar els joves quan se’ls va

cidia en què ja estaven al cas del

ble de l’assignatura.

CAPÇALERA ABRIL 2009

Estat sense l’ajut dels Estats Units, com

7


PERIODISMO-AULAS:Layout 1

7/4/09

09:45

Página 8

R E P O R TATG E

Els nens i els diaris Preocupada per atansar els mitjans

material pedagògic a la realitat cata-

entorn digital, “perdre la por i apro-

escrits al seu públic més jove, l’Asso-

lana des de la triple òptica de l’escola,

fitar-ne els avantatges”. Creuen que

ciació Catalana de la Premsa Comar-

la família i els editors de premsa.

el periodisme ciutadà ha de jugar un

cal

dues

La idea és familiaritzar els nens amb

paper complementari, enriquir la

iniciatives. La primera, que ja va per

els diaris des de ben petits, entorn als

tasca dels mitjans, però mai substituir

la tercera edició, pretén obrir un

tres anys d’edat. D’aquesta manera,

la figura del periodista. Durant prop

espai de reflexió sobre la premsa

se’ls fomenta l’interès pels temes

de 48 hores, van debatre sobre blocs,

entre els que seran els seus futurs

d’actualitat, així com l’hàbit de la lec-

el paper del periodista i l’estil del ci-

professionals, els estudiants de Perio-

tura.

berperiodista, entre altres temes.

disme de les principals universitats

Segons la WAN, les investigacions

“Busquem que els futurs periodistes,

catalanes. La segona parteix del

realitzades sobre aquests programes

més preocupats per l’audiovisual i les

convenciment que la “tasca pedagò-

indiquen que els nens que aprenen

noves tecnologies que pel paper es-

gica” en el consum de diaris “no és

les matèries de lectura i escriptura a

crit, vegin què significa per ells la

necessàriament vàlida per a nois que

partir de la premsa mostren més in-

premsa escrita”, exposa Alcover. La

ja tenen divuit anys, ja que si no tens

terès pel món, se’ls estimula tant la

intenció és que quan ells siguin pro-

base cultural i experiència és difícil

capacitat de comprensió lectora, l’ex-

fessionals “sàpiguen captar l’atenció

que agafis l’hàbit”, segons argumenta

pressió oral així com el pensament

dels que avui són nens”.

Estanis

crític.

Malgrat que els indicadors de lectura

(ACPC)

ha

Alcover,

engegat

president

de

l’ACPC. És per això que l’entitat –en col·laboració amb l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (ACPG) i l’Associació Catalana d’Editors de Diaris (ACED)– treballa en un pro-

de premsa entre el jovent no

Un projecte d’associacions i editors planteja la premsa escrita com un instrument d’ensenyament als infants

CAPÇALERA ABRIL 2009

jecte que planteja la premsa escrita

8

conviden a l’eufòria, des de l’ACPC no se’n fa una lectura pessimista. Alcover recorda que els diaris mai no han estat un objecte de consum massiu

com un instrument d’ensenyament

Paral·lelament, l’ACPC organitza des

entre els nois, que acostumen a anar

més per als infants.

de fa tres anys la Trobada de Joves

“curts de butxaca” i tenen altres prio-

Aquesta concepció del diari com un

Lectors. Cal afegir que qualificats,

ritats a l’hora de gastar-se els diners.

proveïdor de continguts que pot ser-

atès que es tracta d’estudiants de pe-

El problema, suggereix, és que potser

vir de complement als llibres de text i

riodisme que es troben en la recta

el paper tampoc no abunda a les llars

altres materials ha estat importada

final de la carrera. Col·laboren en la

i la possibilitat de llegir el diari del

dels Estats Units. L’Associació Mun-

iniciativa les set principals facultats

pare cada cop és menor.

dial de Periòdics (WAN) desenvo-

catalanes. La intenció és que futurs

De totes formes, els joves sí que acce-

lupa un programa similar des dels

periodistes aportin les seves idees

deixen a la informació escrita a través

anys trenta, quan The New York

sobre com haurien de ser els mitjans

d’Internet. “Cal motivar els nois per-

Times va decidir organitzar-lo per pri-

escrits per tal de garantir el seu se-

què adoptin l’hàbit de la lectura, que

mer cop. En l’actualitat, existeixen

guiment i supervivència.

es dirigeixin als llocs on venen el diari

més de set-centes iniciatives com

En les últimes jornades, que van rea-

i el comprin”, defensa el president de

aquestes arreu del món i en breu la

litzar-se l’abril de l’any passat a una

l’ACPC, tot i recordar que l’amor per

catalana en serà una més. El Depar-

casa rural de Canyamars (Maresme)

la lectura s’ha d’inocular des de la in-

tament d’Educació i la Secretaria de

una vuitantena de joves van apostar

fància. No en va, la caiguda de la lec-

Comunicació van trobar la iniciativa

per uns diaris més “pròxims i espe-

tura de premsa escrita és menor en

“magnífica” quan els responsables de

cialitzats”. També van arribar a la

els països nòrdics, on els diaris for-

l’ACPC van portar-la al despatx. A

conclusió que el periodista del futur

men part del paisatge habitual en la

hores d’ara, es treballa per adaptar el

ha de conèixer i saber emprar el nou

formació dels nens.


PERIODISMO-AULAS:Layout 1

7/4/09

09:45

Página 9

El periodista d’El Periódico, corresponsal durant anys a països de l’Orient Mitjà, durant la xerrada. Foto: Vicente Pruna

ALUMNES ATENTS

xerrada de Kim Amor, també apunta

ció. “Tothom estava en silenci.Vaig tro-

La majoria dels periodistes que van

en aquest sentit. Al seu parer, la pri-

bar nois amb més curiositat, més pre-

participar en la iniciativa admeten

mera part de l’exposició es podria tre-

parats, amb més vocacio i més nivell

haver tingut una bona resposta per part

ballar abans a nivell d’escola, per tal

fins i tot que els estudiants de perio-

de l’alumnat. Fèlix Flores anava adver-

que els estudiants ja coneguin els ante-

disme que estan més interessats pels fa-

tit que la seva era una classe força pas-

cedents quan el professional els visiti a

mosos de la televisió.Aquests, en canvi,

siva. La seva xerrada era sobre Orient

l’institut i puguin extreure el màxim

estan més interessats pel món”. Per la

“Haurien d’haver estat una mica més

“Va ser un diàleg molt sensat, van preguntar moltes coses. Jo m’ho vaig passar molt bé”

conscients que la idea de l’assumpte és

(Vicent Partal)

treball previ, una responsabilitat compartida entre l’escola i ell mateix.

estimular la lectura de la premsa. Sem-

seva part, Vicent Parlat reconeix que va disfrutar amb la seva xerrada sobre el conflicte d’Israel i Palestina en un institut de Girona.

“L’atenció va ser molt

constant. Vaig estar dues hores

blava que es tractava que jo parlés. I el

profit a les seves vivències.

parlant i no vaig tenir en cap moment

tema és dur com una pedra. Són xavals

Malgrat aquest aspecte a millorar, un

la sensació que estiguessin forçats a es-

de 17 anys i no pas universitaris. Els hi

dels punts més ben valorats va ser l’in-

coltar. “Va ser un diàleg molt sensat,

faltava una mica d’introducció a l’as-

terès mostrat per els adolescents. Bru

van preguntar moltes coses. Jo m’ho

sumpte. Tot i això reconeix que varen

Rovira, que va parlar a un institut de

vaig passar molt bé”.

mostrar molt d’interès.

Tarragona sobre les guerres oblidades,

Els alumnes de l’Ametlla de Mar als

Remi Bader, que va estar present a la

també va ser escoltat amb molta aten-

quals Milagros Pérez Oliva va parlar-

CAPÇALERA ABRIL 2009

Mitjà i admet que faltava una mica de

9


PERIODISMO-AULAS:Layout 1

7/4/09

09:45

Página 10

R E P O R TATG E

los de l’eutanasia també van estar

aquest temps estiguin informant-se a

atents: “Van seguir tota l’explicació

través de publicacions electròniques.

amb molta atenció i es veia que estaven

Del total de temps dedicat als mitjans,

força interessats. Fins i tot els que al

de comunicació només dotze minuts

Un dels primers mitjans a adonar-

final de l’aula havien començat la sessió

són per a la lectura de diaris, una xifra

se de la importància d’apropar els

amb un posat una mica disciplent, com

baixa, però no gaire més que en la po-

diaris als joves va ser El Periódico

suposo que passa a totes les classes en

blació adulta, que és de disset minuts.

de Catalunya. Ja fa quinze anys, va

aquestes edats, van anar canviant de

Un 13% dels nois confessa que no lle-

llançar El Periódico de l’Estu-

posició a la cadira mica en mica i al

geix mai diaris ni llibres, idèntic per-

diant, versió reduïda (unes vuit

final escoltaven amb molta concentra-

centatge al de la gent gran. Com a

pàgines) i adaptada del diari es-

ció”. “No hi va haver interrupcions ni

conclusió, s’aprecia que els índexs de

tàndard per tal de fer-lo atractiu

tampoc debat al final. El tema no era

lectura de premsa són baixos en gene-

El Periódico, primer de la classe

per als més joves. Segons recorda

ral i no difereixen tant entre joves i adults, com en un primer mo-

rector del diari– va ser un dels

“Vaig trobar nois amb més nivell fins i tot que els estudiants de periodisme”

“pares espirituals” d’aquell pro-

(Bru Rovira)

semblen mostrar pels diaris s’ha

Pep Puig, redactor en cap de suplements, Rafael Nadal –avui di-

jecte quan era subdirector d’El Periódico. Nadal va prendre cons-

fàcil ni divertit. Per tant, considero un

diants, perquè han d'estudiar i un oci

ciència de la necessitat de fomen-

èxit que escoltessin amb tanta atenció”.

ben ocupat”, ironitza Javier Zuloaga. Ell, com la resta de consultats per

escoles.

D’ESQUENA ALS DIARIS

aquest reportatge, destaca la importàn-

Després de trobar una fórmula

Els joves no viuen d’esquena als mit-

cia del mestratge i la necessitat d’incul-

que no fos “molt onerosa” per a

jans de comunicació, tot i que a l’hora

car des de ben petits l’amor per la

l’editora, El Periódico de l’Estu-

de triar tinguin les seves preferències.

lectura. Com que el diari que abans

diant va posar-se en marxa. A dia

En concret, els hi dediquen un total de

comprava el pare ara sovint no arriba a

d’avui, continua i les activitats en

4,6 hores al dia, el mateix temps que els

casa, l’escola i els mateixos periodistes

aquesta línia s’han eixamplat amb

adults, segons s’extreu de l’informe La

assumeixen en ple segle XXI part

El Periódico a l’Escola, que des de

dieta mediàtica i cultural dels joves, ela-

d’aquest rol.

1998 porta el periodisme a les

borat per la Fundació Audiències de la

“Crec que a l’escola s’ha de fomentar

aules de secundària. Aquest pro-

Comunicació i la Cultura.

l’esperit crític, la capacitat d’anàlisi i

grama passa per convertir la

La diferència entre els hàbits de lectura

lectura de diaris, i aquesta és una bona

classe en la redacció d’un diari, en

dels joves i el dels adults rau, precisa-

manera de fer-ho”, opina Ana Alba.

un primer moment a paper i ara

ment, en què els nois prefereixen In-

Milagros Pérez Oliva es va sorprendre

també digital. L’activitat es com-

ternet

pel poc coneixement que es té “fins i tot

abans

que

els

mitjans

plementa amb visites a la redacció i a la rotativa d’El Periódico. Des de la seva posada en marxa, 90.713 nois, de 37 comarques, han participat en el projecte. Tot i que

en els temes que han estat ob-

Fèlix Flores va preguntar quants dels joves llegien el diari. Cap dels trenta alumnes va respondre afirmativament

resulta “molt difícil” avaluar si

CAPÇALERA ABRIL 2009

L’escassa motivació que els nois d’interpretar com “coses d’estu-

tar la lectura de premsa a les

10

ment podria pensar-se.

jecte d’un seguiment extens, continuat i en molts mitjans, amb força profunditat, com és el cas de la mort digna i l’eutanàsia. En canvi el coneixement que arriba

aquestes iniciatives redunden en

tradicionals (premsa, ràdio i televisió),

a una part de la població és molt su-

un major nombre d’addictes als

dels quals estan pendents un total de

perficial”.

diaris, reconeix Puig, l’acollida ha

quaranta minuts menys: en canvi, es

Fèlix Flores també es va sorprendre, en

estat immillorable. “No és un be-

passen trenta nou minuts més connec-

el seu cas al preguntar sobre qui llegia

nefici únic i exclusiu per a la nos-

tats a la Xarxa que les generacions més

diaris. Cap dels trenta alumnes va res-

tra capçalera”, destaca, sinó “pel

grans.

pondre afirmativament. També li va

bé de la cultura i del país”.

No obstant això, les infinites possibili-

xocar que al arribar al institut va trobar

tats d’Internet fan sospitar que no tot

a la consergeria un piló de diaris que es


PERIODISMO-AULAS:Layout 1

7/4/09

09:45

Página 11

Els periodistes que participaren al programa varen destacar l’atenció dels estudiants durant les xerrades. Foto: Vicente Pruna

podien agafar gratuïtament. “Però no

no els gastaven” i apunta que “aquesta

ten de forma distorsionada o poc acu-

em va donar la sensació que els agafes-

generació no troba cap argument per

rada, com és el cas del tema que he

sin”, admet.

anar al paper. Això no vol dir que no

tractat jo, el de la dona a l’Islam”, apun-

Bru Rovira és força critic en aquest as-

estiguin ben informats. Ho estaven i al-

tava Ana Alba. “Crec que aquesta ini-

pecte. “El que està passant amb la

guns fins i tot entraven en mitjans en

ciativa del Col·legi hauria de continuar.

premsa és un problema amb la realitat.

anglès a Internet. Però no estan fami-

Tot esforç és poc, em sembla”, assegura

Parlem d’un món al qual no pertany la apunta. “La meva xerrada era sobre les guerres oblidades. I són oblidades perquè no parlem. A ells els interesses les

“És molt positiu que els estudiants coneguin amb més detalls temes que els mitjans tracten diàriament” (Ana Alba)

oblidades. Sabien que hi ha guerres al

Per la seva part Vicent Partal recalca la importància de conèixer el que pensen els estudiants de secundària. “L’experiència està realment bé. És molt interessant

món, que hi ha problemes de pobresa.

liaritzats amb el suport físic del paper”.

escoltar-los a ells, saber el que els inte-

Però no en parlem ni en un breu, tan

Independentment dels diaris que

ressa, com veuen la nostra feina...A no-

sols ho fem de macroeconomia. Si fés-

consumeixen els joves, la iniciativa acu-

saltres també ens va veure quins temes

sim més carrer els mitjans milloraríem

mula bones crítiques. “M’ha semblat

els atrauen, quin no o què ignoren de la

molt”.

una gran idea. És molt positiu que els

professió”. “N'estem molt satisfets.

Partal assegura els adolescents als que

estudiants puguin conèixer amb més

Ajudem els nois i les escoles, i indirec-

va dirigir-se “s’informaven per la tele-

detall temes que els mitjans tracten dià-

tament els mitjans de comunicació”, as-

visió, per Internet. Els diaris en paper

riament, però que a vegades es presen-

segura Zuloaga.

CAPÇALERA ABRIL 2009

gent, que té interès per altres coses”,

Flores.

11


Collegis:Layout 1

6/4/09

12:16

Página 12

R E P O R TATG E

Des de la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE) hi ha una voluntat d’unificació professional en el

Les associacions s’apunten al model col·legial

conjunt del territori Yolanda Viñals

espanyol. El model col·legial és cap allò

Major influència. Lluitar contra la pre-

Magis Iglesias segueix la filosofia ini-

carietat. Evitar l’intrusisme. Potenciar

ciada, que aposta per “l’ampliació i

que es vol tendir,

la formació. Dotar la professió d’un

l’obertura, buscant fórmules per dotar

major prestigi. Poder opinar sobre les

els col·lectius professionals de major

lleis que afecten o regulen el sector.

utilitat”. Des de la FAPE, s’està poten-

Donar visibilitat als professionals.

ciant el model seguit per l’Asociación

Millores fiscals. Aquests són els princi-

de la Prensa de Múrcia. Un sistema

pals motius que es repeteixen alhora de

dual, en el qual conviuen el col·legi i

preguntar per què una associació de la

l’associació. “Aquest sistema és més

Aquest sistema dual,

premsa, en molts casos centenària, vol

fàcil d’aplicar en localitats uniprovin-

convertir-se en col·legi professional. La

cials. L’associació passa a ser un espai

que es coneix com a

FAPE compta amb quaranta-vuit asso-

més cultural, mentre que el col·legi car-

ciacions federades (i deu de vinculades)

rega el pes més professional. Ambdues

que integren catorze mil periodistes. I

entitats compten amb la mateixa direc-

Andalusia, Madrid, Múrcia, Castella-

tiva”, explica Iglesias.

la Manxa, Castella i Lleó i La Rioja ja

De moment, i fins que no es resolgui la

han iniciat aquest procés. Madrid va ser

nova junta directiva el proper 18 de

la primera, tot i que encara està en vies

maig en les primeres eleccions, al cap-

d’aconseguir-ho, i es preveu que en mig

davant del nou Col·legi de Múrcia es

any serà col·legi. Múrcia l’acaba de

troba el periodista Juan Tomás Frutos,

constituir.

també vocal de la FAPE. Per ell, “els

Fernando González Urbaneja, expresi-

col·legis són un impuls necessari pel

dent de la Federación de Asociaciones

sector, un instrument modern” que

de Periodistas de España (FAPE) i ac-

dóna confiança als professionals. Ens

tual president de l’Asociación de la

els darrers dos anys han sumat més de

periodística.

Prensa de Madrid (APM), va capitane-

cinquanta altes de nous llicenciats. “Ha

jar aquests canvis. Des de setembre de

augmentat l’interès per l’associació des

I per això s’ha

2008, els continua i potencia Magis Igle-

que es parlava de crear el col·legi”,

sias, actual presidenta de la FAPE, qui

admet. A Múrcia, el canvi va estar pro-

està acabant el mandat d’Urbaneja. Per

mogut per la mateixa associació, “fet

primera vegada, el càrrec de màxim re-

que va evitar dubtes sobre la nostra le-

presentant de la FAPE i de l’APM no

gitimitat per iniciar el procés”. I el

recau en la mateixa persona. “Tot i que

Model Múrcia implica la vigència

sempre havia estat així, no crec que ho

d’ambdós sistemes, el col·legial i l’asso-

hagi de ser”, apunta Urbaneja.

ciatiu. “L’Asociación de la Prensa de

sense obligar a la desaparició de les associacions existents.

Model de Múrcia, és el que es vol potenciar. El principal motiu d’aquesta reforma és la necessitat de professionalitzar la representació

considerat que el col·legi professional és la millor eina per fer-ho.


Collegis:Layout 1

6/4/09

12:16

Página 13

Una de les nombroses conferències –en aquest cas del cicle Experiència de Periodista– que té lloc al Col·legi. Foto: Ignasi Rodríguez

Múrcia compta amb cent dos anys

entitats de dret públic. Des del moment

De manera més contundent, Xosé Ma-

d’història, i era important capitalitzar-

que existeix més d’un col·legi, la fór-

nuel Pereiro, degà del Colexio de Xor-

la. Ella mantindrà el seu patrimoni i

mula legal que ha de regular-los és el

nalistas de Galícia, òrgan constituït l’any

serà un element clau de la cultura mur-

Consell de Col·legis. Josep Carles Rius,

2000, considera que “la FAPE no tindrà

ciana”, apunta Tomás Frutos, per qui el

degà del Col·legi de Periodistes,

raó de ser quan aquest nou procés de

més important del paper de FAPE és la

confirma la “bona i estreta relació amb

col·legis professionals hagi finalitzat.

“tenacitat per vertebrar els diferents

la FAPE i l’APM, tant d’ell com del

Duplicar confondrà l’opinió pública

col·lectius, ja que la unió donarà la

desaparegut Josep Maria Huertas. Re-

sobre qui representa a qui. La situació

força. Els sindicats defensen els drets nals”. Aquest esperit d’unió implica diversos canvis. N’és un el de reformar els estatuts de la FAPE per poder acollir associacions i col·legis. Una modificació

potser, una federació de fundacions, si és que les associacions passen a convertir-se en fundacions culturals. Sóc partidari de la unió, encara que cadascú ha de

que Magis Iglesias va anunciar el pas-

presentem els mateixos objectius i va-

jugar el paper que li pertoca”.

sat mes de març durant la darrera as-

lors. La nostra voluntat passa per la

A diferència de Catalunya, a Galícia

semblea nacional. “La idea és que la

unitat i per establir al màxim la col·la-

conviuen associacions de la premsa i

futura FAPE sigui la veu de la profes-

boració, amb la intenció que l’Estatut

col·legi. La relació és força tensa, ja que

sió”, considera Iglesias.

del Periodista sigui una realitat. Va ser

critiquen al col·legi que acceptés pro-

No obstant això, sorgeix un problema

un procés liderat pels sindicats, si bé les

fessionals no titulats en el moment de

legal. El Col·legi Professional de Perio-

associacions no s’hi sentien represen-

la seva creació. “Ara només es poden

distes o el Colexio de Xornalistas de

tades. Catalunya busca apropar i

col·legiar si acrediten titulació de Pe-

Galícia no poden formar part de la

consensuar relacions. Però no podem

riodisme, o si són llicenciats en Comu-

FAPE, ja que no són associacions sinó

formar part de la FAPE”.

nicació Audiovisual i exerceixen com a

CAPÇALERA ABRIL 2009

laborals, i els col·legis els professio-

ideal seria un consell de col·legis i,

Es potencia un model dual en què conviuen l’associació, que seria un espai més cultural, i el col·legi, més professional

13


Collegis:Layout 1

6/4/09

12:16

Página 14

R E P O R TATG E

periodistes. En un primer moment, s’hi

brarà els vint-i-cinc anys. Un organisme

entitat de la qual no formaven part per

van acceptar els càmeres de televisió i

professional que “ha permès una millor

causa de les nostres naturaleses jurí-

els fotògrafs. Uns criteris d’admissió

defensa del periodista i que treballa

diques”, recorda l’exdegana.

que també van acceptar els professio-

amb els sindicats. La nostra voluntat és

nals de les mateixes associacions que

sumar, no confrontar. Es calcula que a

UN PAS LEGAL

ara ens critiquen”, afirma Pereira. Se-

Catalunya hi ha 10.000 professionals, i

Com a entitats de dret públic, els

gons fonts del col·legi gallec, aquest

4.000 d’ells estan col·legiats. La nostra

col·legis professionals han de ser apro-

“pecat original està saldat, i ara qui l’aplica són associacions de premsa de Galícia que segueixen admetent gent sense títol per veure si colen el criteri d’admissió de la FAPE”. La controvèrsia existeix, quan Magis Iglesias asse-

vats en el Parlament. En aquest

A diferència de les associacions, els col·legis representen tots els professionals, col·legiats o no

gura que la FAPE “no admetrà cap

als màxims representants polítics de les comunitats on les associacions tenen voluntat de donar el

associació o col·legi amb professionals

aspiració és intentar que aquests 6.000

Manxa es treballa per l’existència

no acreditats com a periodistes”.

restants també formin part del col·legi”,

només del col·legi; mentre que a Cas-

explica Rius.

tella i Lleó s’aposta pel model dual.

LA MILLOR FÓRMULA?

Amb aquesta voluntat integradora, el

Aquesta dualitat també és la que està

A diferència de les associacions, els

Col·legi s’ha afegit a la Declaració de

començant a treballar l’Asociación de

col·legis professionals representen tots

Sevilla, sorgida a la darrera assemblea

la Prensa de la Rioja, que ha iniciat el

els professionals, col·legiats o no. Les

de la FAPE, que vol ser una plataforma

debat intern per aprovar, o no, conver-

noves directius de la UE sobre col·legis

de defensa del periodisme. Per Fer-

tir-se en col·legi. “Fa dos anys vàrem

professionals no obliguen a la col·legia-

nando González Urbaneja, “Catalunya

conèixer l’instrument de l’Observatori

litat per exercir. A diferència d’altres

és la clau, ja que ajuda a diluir el poder

dels Col·legis i, en part, aquest movi-

àmbits professionals, els periodistes, des

que té Madrid; i això garanteix plurali-

ment ens va animar a discutir-ho”, ex-

de l’arribada de la democràcia, no han

tat i democràcia interna. Les relacions

plica Ana González, membre de

estat obligats a registrar-se per dur a

entre Catalunya i Madrid són bones, i

l’associació, que compta amb prop de

terme la seva tasca professional. El

ara tenim l’oportunitat de treballar en

300 associats, tots titulats i el 90% dels

Col·legi de Periodistes es va crear per

comú i superar la ruptura moral que es

quals són recents promocions.

llei parlamentària l’any 1985. Segons

va produir al final de la dècada dels se-

Pel que fa a Madrid, es troba en el mo-

Josep Carles Rius, aquesta llei “ha estat

tanta, quan Luis Maria Ansón va subs-

ment en què el Govern de la comunitat

útil per autoregular la professió i ga-

tituir Josep Pernau al capdavant de la

ha de proposar la llei que s’ha d’apro-

rantir les bones pràctiques professio-

presidència de la FAPE. Val a dir que

var al Parlament. I Andalusia, model

nals davant la societat catalana. És

la presidència de Pernau va ser un gran

complicat pel nombre d’associacions

important el fet que el col·legi forma

encert”. Unes relacions que Madrid fa

existents, ha desencallat el procés du-

mostrat ser un interlocutor útil entre la professió i la societat. I ha estat referent a Espanya amb aportacions com el Codi deontològic”. Per Salvador Alsius, degà l’any 1992,

rant la darrera assemblea de la

El model català ha generat certa convicció fins al punt que altres institucions s’hi han emmirallat

quan es va crear i presentar aquest CAPÇALERA ABRIL 2009

sentant el projecte de la FAPE

pas cap a col·legi. A Castella-la

part de la societat civil catalana. Ha de-

14

moment, Magis Iglesias està pre-

FAPE, que va tenir lloc a Sevilla. Segons Iglesias, el president de la Junta, Manuel Chaves, està “decidit a transitar perquè el projecte vegi la llum”. Iglesias confirma que “no hi ha comunitats autò-

codi, “la fórmula de col·legi ha funcio-

anys que intenta potenciar, que perme-

nomes reticents a fer el pas, sobretot des

nat bé a Catalunya. El model català ha

ten el Col·legi de Periodistes tenir veu

que la pràctica professional no passa

generat certa convicció, i altres profes-

(no vot) en les assemblees de la FAPE,

per l’obligatorietat de col·legiar-se”. Un

sionals d’arreu d’Espanya s’hi han em-

i que van portar fins i tot a oferir a

sistema, aquest, pel que ja va optar Ca-

mirallat. Ha estat una institució estable

Montserrat Minobis la presidència de

talunya fa quasi un quart de segle i que

i ha obtingut una gran prestigi”.

la FAPE el 2004.“Podíem donar passes

en l’actualitat serveix de model a alguns

El 2010, el Col·legi de Periodistes cele-

de comú acord, però no presidir una

dels col·legis que s’estan creant.


Collegis:Layout 1

6/4/09

12:16

Página 15

El mapa de la professió Font: Agenda de la comunicació (www.la-moncloa.es)

ASSOCIACIONS DE PREMSA A ESPANYA A Coruña Albacete Alacant Almeria Aragó Badajoz Burgos Càceres Cadis Camp de Gibraltar Cantàbria Ceuta Ciutat Real Còrdova Conca Granada Guadalajara Huelva Jaén Jerez de la Frontera La Rioja Lanzarote-Fuerteventura Las Palmas Lleó

Col·legis professionals

Associacions de Periodistes

Unió Periodistes

Lugo Madrid Màlaga Melilla Mèrida Múrcia Oviedo Palència Salamanca Santa Cruz de Tenerife Santiago de Compostel·la Segòvia Sevilla Sòria Toledo Valladolid Vigo Zamora ASSOCIACIONS DE PERIODISTES Asociación de Periodistas de Ávila Asociación de Periodistas de Castellón Asociación de Periodistas de Navarra Asociación de Periodistas de Talavera de la Reina

Centres de premsa

Asociación de Periodistas Vascos Asociación de Periodistas de Bizkaia COL·LEGIS PROFESSIONALS Col·legi de Periodistes de Catalunya (demarcacions a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre) Colexio Profesional de Xornalistas de Galicia Colegio Oficial de Periodistas de Murcia UNIÓ DE PERIODISTES Unió de Periodistes Valencians CENTRES DE PREMSA Club Internacional de Prensa Centro de Prensa de Guadalajara Centro Internacional de Prensa de Bilbao Centro Internacional de Prensa de La Rioja Fundació Centre Internacional de Premsa de Barcelona Fundación Centro de Prensa de Zaragoza

CAPÇALERA ABRIL 2009

Associacions de premsa a Espanya

15


brac?alet1:Layout 1

6/4/09

12:18

Página 16

R E P O R TATG E

Els periodistes catalans portaran un únic distintiu. L’acord, signat l’1 d’abril entre el Col·legi de Periodistes

Acord per un únic braçal identificatiu

i el departament Eudald Coll

d’Interior, permetrà clarificar l’aspecte

L’acord d’un protocol per al braçal

“En unificar els braçals s’ha aconseguit

d’identificació dels periodistes subscrit

una reivindicació històrica”, assegura

de l’identificació.

entre el Col·legi de Periodistes i el de-

Eduard Sanjuan, president de la Co-

partament d’Interior de la Generalitat

missió de Defensa i Ètica Professional,

permetrà que, a partir d’ara, els fotò-

des d’on fa anys que es lideren les ne-

grafs que treballin a Catalunya utilitzin

gociacions sobre aquest tema. Les as-

un únic braçal. L’acord es va signar el

sociacions de professionals no eren les

passat 1 d’abril, dues setmanes després

úniques que en demanaven l’unificació.

que una trentena de professionals de la

Les autoritats policials també apunta-

anys vuitanta, quan

informació –molts d’ells fotògrafs que

ven al mateix camí.

anaven perfectament identificats– fos-

Prova d’això és que mesos abans de la

existien una diversitat

sin agredits per les forces policials du-

reunió a Barcelona del Banc Mundial

rant

L’acord implica la fi d’un llarg camí que va començar a finals dels

al

prevista per a l’estiu del 2001 –i que fi-

desallotjament dels estudiants que es-

nalment s’acabaria anul·lant per evitar

taven tancats al rectorat de la Univer-

problemes amb el moviment antigloba-

sitat de Barcelona per protestar contra

lització– membres del Col·legi de Pe-

el Pla Bolonya.

riodistes varen reunir-se amb els

En realitat els periodistes utilitzen bra-

responsables de la Delegació del Go-

no es repeteixin

çals identificatius des de finals de la dè-

vern quan aquesta estava encapçalada

cada dels vuitanta, però en aquell

per Julia García Valdecasas. Aquell dia

fets com

temps, lluny de la unificació, existia una

Miguel Ángel Fernández Rancaño, cap

diversificació de models. Mentre el

superior de policia de Barcelona, ja va

Col·legi de Periodistes tenia el seu

suggerir als representants col·legials la

propi, les associacions de fotògrafs

possibilitat d’unificar els braçals dels

n’utilitzaven altres. Quan el 1993 es

periodistes.

d’informadors el

funda el Sindicat de Periodistes de Ca-

Arran d’aquella petició es va convocar

talunya (SPC) aquesta institució

una reunió entre representants del

passat 18 de març.

també comença a distribuir un braçal i

Col·legi, la UPIFC i el Sindicat. En

la Unió de Professionals de la Imatge

principi aquelles negociacions acabaren

i la Fotografia de Catalunya (UPIFC)–

amb un acord a tres bandes, però final-

fundada el 1994 i que amb el temps es

ment el Sindicat es desmarcà i va deci-

converteix en l’associació més repre-

dir seguir donant els seus braçals. Així

sentativa dels fotoperiodistes– també

doncs, l’acord no és total, però com a

adopta un braçal identificatiu per als

mínim s’aconsegueix que el Col·legi i la

seus associats.

UPIFC pactin que a partir de llavors el

de braçals diferents. A partir d’ara s’espera que amb aquest acord

les agressions a una trentena

els

aldarulls

posteriors


brac?alet1:Layout 1

6/4/09

12:18

Página 17

Guillem Valle, fotògraf del diari ADN, fou agredit durant el desallotjament dels anti-Bolonia. Foto: Andreu Puig

Col·legi distribueixi els braçals que pas-

diverses bandes. Els negociadors de la

entre Joan Delort, (secretari de Segu-

sen a ser de color vermell, els mateixos

Comissió de Defensa han parlat, per

retat) i Anna Oliva (del gabinet de

que s’han utilitzat durant aquests dar-

una part, amb membres de la comissió

premsa) per part del Departament

rers vuit anys.

que representen la UPIFC-Sindicat de

d'Interior i Eduard Sanjuan (president

Quan al maig del 2006 Josep Maria

la Imatge (el seu president, Pere

de la Comissió de Defensa) i Julià Cas-

Huertas pren possessió com a degà hi ciacions per unificar els braçals de forma definitiva. Comencen unes converses a tres bandes (Col·legi,

El nou braçal, l’únic oficial que existirà a partir d’ara, suposa la fi d’un llarg procés de negociacions

UPIFC i Sindicat) que finalitzen pels

per part del Col·legi. L’acord “en relació amb la utilització d’elements visuals identificatius”

–tal

i

com

consta

oficialment– té vuit punts que re-

volts de la tardor de l’any passat.A par-

Monés, i el secretari d’Organització i

gulen les condicions que seguiran des

tir de llavors comencen les negocia-

Publicacions, Lluís Salom) i amb els re-

del Col·legi i el Departament. El fun-

cions amb el Departament d’Interior,

presentants del Sindicat. I d’altra part

cionament és ben senzill: el braçal, que

que finalment fructifiquen amb l’acord

s’ha negociat amb el Departament

no substituirà altres mitjans d’acredita-

de finals de març.

d’Interior.

ció dels professionals de la informació

“Hem tingut constantment molt inter-

L’acord definitiu per tal de regular la

que estiguin legalment previstos, serà

canvi d’informació”, apunta Eduard

identificació dels periodistes es va rati-

distribuït pel Col·legi de Periodistes a

Sanjuan. Aquest intercanvi s’ha jugat a

ficar el passat 23 de març en una reunió

totes les seves demarcacions “a tots

CAPÇALERA ABRIL 2009

ha la voluntat de reprendre les nego-

telló, (membre de la Comissió)

17


brac?alet1:Layout 1

6/4/09

12:18

Página 18

R E P O R TATG E

Avanços a cops de porra Pocs dies després dels aldarulls del 18

Lluís Salom, secretari d’Organització

Dos dies després de les agressions, la

de març, posteriors al desallotjament

i Publicacions de lla UPIFC i membre

professió es va concentrar a la plaça

dels estudiants que estaven tancats al

de la comissió de Defensa.

Sant Jaume, davant de la Generalitat,

rectorat de la Universitat de Barce-

Respecte als periodistes lesionats du-

per expressar el rebuig a les actua-

lona per protestar contra el Pla Bolo-

rant la càrrega policial, l’informe de

cions policials.

nya, es va arribar a un acord amb el

38 pàgines que els Mossos d’Esqua-

Arran de les agressions, el Col·legi de

Departament d’Interior sobre els ele-

dra van entregar al Conseller d’Inter-

Periodistes va recollir les declaracions, documentació i proves gràfiques de les 33 agressions que van denunciar professionals de la informació (fotògrafs, càmeres, redactors i tècnics). En alguns casos van ser agredits més d’una vegada durant la mateixa jornada. Des del Col·legi també es va demanar al conseller d’Interior, una investigació, així com l’assumpció de responsabilitats. El Col·legi exercirà l’acusació popular per aquestes agressions. Els ferits afiliats a la UPIFC, en virtut d’un pacte amb el Col·legi, seran derivats cap al seu servei jurídic. PUNTS D’INFLEXIÓ No és el primer cop que els periodistes són víctimes de la violència gra-

Protesta a la plaça Sant Jaume contra les agressions a informadors. Foto: Sergio Ruiz

tuïta de la policia. El 24 de juny del 2001 a Barcelona, en el transcurs d’una manifestació del moviment antiglobalització, que va finalitzar amb

ments identificatius dels periodistes.

ior,

Saura,

greus enfrontaments amb les forces

Fonts de la negociació admeten que

assenyala que els representants de la

de l’ordre públic, van resultar ferits

els fets ocorreguts dies abans van aju-

premsa no varen complir les pre-

disset informadors. Aquells fets im-

l’ecosocialista

Joan

dar a arribar amb major celeritat a un acord final. La prova és que, després dels aldarulls, Interior va demanar una reunió urgent per signar el protocol per al

pulsaren el Manual

El Col·legi es personarà en tots aquells processos que es posin en marxa en l’àmbit legal per la càrrega policial del passat 18 de març

CAPÇALERA ABRIL 2009

tema del braçal, una negociació que

18

de bones pràctiques Drets i límits del periodisme gràfic (editat pel Col·legi, la UPIFC i la Unió de

ja portava mesos oberta entre repre-

misses destinades a minimitzar els ris-

Periodistes Valencians). És clar,

sentants del Col·legi de Periodistes i

cos, com portar una armilla, mantenir

doncs, que els actes violents suposen

dels Mossos d’Esquadra.“Espero que

una distància prudencial i no interpo-

un punt d’inflexió. “Sap greu que ha-

a partir d’ara hi haurà una sensibilitat

sar-se entre la línia policial i la dels

guem d’avançar a costa d’incidèn-

diferent per part de la policia”, afirma

manifestants.

cies”, critica Salom.


brac?alet1:Layout 1

6/4/09

12:18

Página 19

aquells que disposin dels requeriments

varen mostrar les seves discrepàncies.

exigits, que els acreditin com a profes-

“No hi ha cap entusiasme per portar

sionals de la informació”. El braçal serà

una peça com l’armilla. En això hi

personal i intransferible, i tindrà una vi-

haurà reticències, tot i que vull pensar

gència de dos anys.

que s’acabarà imposant el sentit comú”,

Els professionals de la informació d’al-

afirma Lluís Salom.

tres països o comunitats autònomes po-

Per Joan Delort, secretari de seguretat

dran obtenir el braçal en les mateixes

del Departament d’Interior, “els bra-

condicions per al temps de la seva es-

çals potser no són una solució defini-

tada a Catalunya. Ja siguin d’aquí o de

tiva, pero són una garantia afegida. Nosaltres recomanem més la

L’acord pretén facilitar les coses al clarificar els elements identificatius dels professionals de la informació

utilització de les armilles identificatives que repartirà el Col·legi perquè són més visibles que els braçals per a uns agents que treballen en moments de gran ten-

sió al carrer enmig d’un conflicte i que

braçal –que hauran de posar-se en un

de vegades tenen dificultats per identi-

lloc ben visible– hauran de prestar “es-

ficar correctament una persona que

pecial atenció a les indicacions dels

està al costat seu quan l’estan agredint

membres de les oficines de premsa de

o llençant-li objectes. Els fotògrafs han

la policia de la Generalitat” o bé als res-

de prendre mesures, com ara no posar-

ponsables de l’operatiu.

se entremig de policies i violents, i no acostar-se massa en moments de molta

Document del protocol acordat entre el Col·legi i el Departament d’Interior

BRAÇALS I ARMILLES

tensió. La seva identificació, al més

El nou braçal ja no serà de color ver-

clara possible, és una necessitat i una

mell (com era el que durant els darrers

garantia”.

l’acord i, en el cas que apareguin dubtes

anys s’ha distribuït des del Col·legi),

L’acord també contempla que el De-

i divergències, aquestes es puguin de-

sinó que serà de color butà i es com-

partament d’Interior, dins els actuals

batre. En situacions d’excepcionalitat

plementarà amb una identificació pro-

programes dels cursos que s’impar-

generades “per esdeveniments de gran

fessional on constaran les dades del

teixen en l’Institut de Seguretat Pública

magnitud o transcendència” la Comis-

propietari (fotografia, nom, cognoms,

adreçats als membres de la policia, re-

sió adoptarà les mesures adequades per

forçarà “la formació específica-

als casos excepcionals.

ment sobre el dret constitucional

El dia de la signatura les valoracions

a la informació i la tasca que en

eren força positives. El degà Josep

aquest sentit realitzen els pro-

Carles Rius va admetre que hauria pre-

fessionals de la informació”.

ferit firmar aquest protocol “en un altra

“L'ensenyament

drets

context”, i va afegir que, tot i això, era

mitjà, si escau, organització i data de ca-

constitucionals és una matèria bàsica

un acord benvingut ja que es tractava

ducitat).

per a un policia, perquè els policies són

d’una “antiga reivindicació dels fotope-

El braçal anirà acompanyat d’una asse-

els encarregats de vetllar per aquests

riodistes” que permetrà establir “les

gurança voluntària que cobrirà l’assis-

drets, també el dret a la informació i a

bases de la col·laboració” amb la policia

tència jurídica i danys físics i materials.

la llibertat d'expressió”, assegura De-

per tal que es respecti l’exercici de la lli-

El Col·legi també facilitarà una armilla

lort.

bertat d’informació. Al seu torn Joan

del mateix color del braçal que, segons

Finalment, l’acord també contempla un

Saura, conseller d’Interior, Relacions

l’acord, serà “recomanable en situa-

“diàleg permanent” entre el Col·legi i

Institucionals i Participació, va subratl-

cions en què el professional consideri

Interior. No en va, s’ha pactat la crea-

lar que l’objectiu de l’acord és “millo-

que la seva tasca ha de ser més visible”.

ció d’una comissió mixta que supervi-

rar la llibertat d’informació, crear

En aquest punt, però, els fotògrafs

sarà el seguiment i l’efectivitat de

sinèrgies i complicitat”.

Els fotògrafs són reticents a les armilles mentre que a Interior les prefereixen, sobretot en moments de tensió

dels

CAPÇALERA ABRIL 2009

fora, els professionals que utilitzin el

19


premis-vazquezmoltaban:Layout 1

6/4/09

12:21

Página 20

CRÒNICA

L’acte de lliurament del premi de Periodisme Internacional Manuel Vázquez Montalbán, que va tenir lloc el passat 6 de febrer a la sala d’actes de

Saviano i Cannavò, dos models a seguir Eudald Coll Fotos: Vicente Pruna

La Pedrera, va

La cita anual de la professió que suposa

qui va definir com “un napolità que no

el lliurament del premi Periodisme In-

deixa que l’amor cap a la terra li enteli

convertir-se en un

ternacional Manuel Vázquez Montal-

la mirada”. El conseller delegat de

bán va tenir, en la seva cinquena edició,

Random House Mondadori va destacar

accent italià. Roberto Saviano i Can-

l’èxit de Gomorra –que s’ha editat en

dido Cannavò varen recollir els seus

quaranta-sis

guardons en les categories Periodisme

d’exemplars– però va dir que per culpa

Cultural i Polític, i Periodisme Espor-

d’això l’autor ha hagut de pagar “un

tiu, respectivament.

preu molt alt”. Cavallero també va re-

Saviano, autor de

Enguany, la màxima expectació es

cordar un comunicat de diferents pre-

devia a la presència de l’autor de Go-

mis Nobel, en què es deia que “la

Gomorra, que viu amb

morra, que viu amenaçat i necessita

llibertat de Saviano ens concerneix a

d’escorta policial constantment.Tant ell

tots com a ciutadans” i va reconèixer

com Cannavò, que fou director de La

que cap premi pot compensar Saviano

Gazzetta dello Sport durant quasi dues

per “la pèrdua de llibertat com a es-

dècades, varen rebre elogis dels po-

criptor, periodista i ésser humà”, però

nents, que en glossaren les figures.

va assegurar que esperava que “com a

En la primera de les intervencions, Ric-

mínim li serveixi per sentir-se menys sol

així com a la carrera

cardo Cavallero, conseller delegat de

en la lluita que, efectivament, és la lluita

l’editorial Random House Mondadori,

de tots”.

professional de

va destacar que parlar de la importàn-

A continuació, va prendre la paraula

cia de la figura de Montalbán a la seva

Josep Carles Rius, degà del Col·legi de

ciutat natal és “una tasca quasi impos-

Periodistes, qui va apuntar que en la

sible per la diversitat dels seus interes-

cinquena edició del guardó aquest es

sos i talents, la profunditat de la mirada

convertís “en un premi al coratge, a la

que dirigí durant

i la intel·ligència de la paraula. La

coherència, al compromís amb els va-

millor prova d’això és que per honrar

lors del periodisme i de la llibertat”.

dinou anys La Gazzetta

la seva memòria s’hagi hagut d’organit-

Rius va citar els anteriors premiats

zar no ja un premi, sinó dos”. També va

(Anna Politkovskaya, Josep Pernau,

confessar que li agradava comprovar

Tomàs Alcoverro i Seymour Hersh),

com la història d’amor de Montalbán

“que representen aquests valors. Ara

cap a Itàlia –país d’origen de Caval-

s’hi afegeix en Roberto Saviano, que

lero– continuava, ja que els dos pre-

s’ha convertit en un símbol de la lliber-

miats eren italians.

tat d’expressió i d’informació a la vella

Tot seguit, glossà la figura de Saviano a

i civilitzada Europa”.

homenatge a la valentia de la denúncia de Roberto

escorta policial en estar amenaçat per la Camorra napolitana,

Candido Cannavò, periodista esportiu

dello Sport.

països

amb

milions


premis-vazquezmoltaban:Layout 1

6/4/09

12:21

Página 21

Joan Laporta, Josep Carles Rius, Anna Sallés, José Montilla, Candido Cannavò, Ricardo Cavalllero i Roberto Saviano al final de l’acte.

“Saviano –prosseguí– va tenir el co-

Perquè els grups que tenen la tempta-

fioses” i va recordar que només que hi

ratge de trencar els silencis, els tabús de

ció de recórrer als comportaments ma-

hagi un sol ciutadà sense llibertat, ja

la Camorra, del crim organitzat a Nà-

fiosos, a la corrupció, a l’extorsió són

ningú es pot sentir plenament lliure.

pols i en paga un preu molt car. Perquè

aquí, esperant que els demòcrates

“Ho saben a Sicília i a Nàpols. Ho

per defensar la llibertat col·lectiva, s’ha

abaixem la guàrdia. A Itàlia, aquest ha

saben també a Euskadi, amb l’extorsió

vist obligat a renunciar a la seva lliber-

estat un mal endèmic, en profundes ar-

d’ETA”, va dir per després recordar el

no vol ser-ho, un símbol de la fragilitat de la llibertat d’expressió, fins i tot en una democràcia tan consolidada com la italiana. Perquè en les democràcies, les

“Saviano és, malgrat que ell no vol ser-ho, un símbol de la fragilitat de la llibertat d’expressió” (Josep Carles Rius)

amenaces no vénen del poder de l’Es-

cas d’Anna Politkovskaya a qui van assassinar. “Davant l’amenaça de les màfies, es necessita la força de l’Estat, l’imperi de la llei, la tasca de la Justícia i la Policia, i l’autoritat moral del conjunt de la

tat, com a les dictadures, sinó de grups

rels socials i històriques. Però totes les

societat. I també el periodisme. La de-

criminals que fan de la por i l’amenaça

democràcies es poden veure amena-

mocràcia és un projecte col·lectiu i els

el seu poder”.

çades per les multinacionals del crim.

mitjans de comunicació, i els perio-

Rius va assegurar que l’autor de Go-

Segons Rius, l’obra de Saviano rea-

distes, tenen el deure de defensar-los.

morra recorda amb les seves paraules

firma “la necessitat de lluitar cada dia

Saviano ha complert de manera heroica

“que la llibertat mai està conquerida

per la llibertat i contra tots els compor-

amb aquest deure. I ho ha fet amb la

per sempre, que s’ha de lluitar cada dia.

taments que amaguen actituds ma-

força del periodisme, de la veracitat, i

CAPÇALERA ABRIL 2009

tat personal. Saviano és, malgrat que ell

21


premis-vazquezmoltaban:Layout 1

6/4/09

12:21

Página 22

CRÒNICA

de la literatura. Crec que és un

dido Cannavò de qui va remarcar “la

he fet tot el possible per venir. Barce-

excel·lent exemple de l’aliança entre el

vasta trajectòria periodística a Itàlia i

lona és una ciutat a la qual estic lligat

fons, la realitat, i la forma, la literatura.

l’haver esdevingut un referent en l’àm-

per diversos motius. Un és un llibre

Aquesta força és la que més mal ha fet

bit esportiu europeu”. El màxim man-

molt bonic de George Orwell, Home-

a la Camorra, que s’ha vist reflectida tal

datari barcelonista destacà que aquesta

natge a Catalunya, que m’ha ensenyat

com és, sense falsos romanticismes, amb

trajectòria era “fruit d’una tossuderia,

la passió per la llibertat. Òbviament,

tota la seva misèria i crueltat”, va asse-

d’una determinació molt important i

també pels escrits de Montalbán. I des-

gurar.

que entenem que d’alguna manera ha

prés per Lionel Messi, que em recorda

El degà va apuntar que Vázquez Montalbán se sentiria especialment orgullós d’aquest premi, “un premi, a més, que retrata la realitat d’Itàlia, un país i una societat que l’apassionaven. Tant, que l’Andrea Camilleri li va dedicar, com a

a quan era petit, que admirava

“En realitat, no sóc jo el que fastiguejo la màfia sinó els meus lectors. Són ells de qui tenen por” (Roberto Saviano)

homenatge, un dels seus grans perso-

em sorprèn com un equip de futbol defensa tan bé les paraules i la memòria d’un gran escriptor. I això només passa a Espanya, i so-

estat un exemple per un valors de per-

bretot a Barcelona. No crec que hi hagi

Rius va parlar també de com la crisi ali-

severança, esforç i responsabilitat, va-

un altre país on passi això. I tot plegat

menta els mals auguris sobre el pe-

lors que no passen mai de moda i que

és molt bonic i demostra la força que

riodisme i com l’obra de Saviano “de-

hem de procurar promoure i transme-

tenen les paraules de Montalbán i

mostra que el periodisme sempre aca-

tre”. Segons Laporta, Cannavò ha anat

també la intel·ligència de l’esport que

barà trobant el seu camí per arribar als

“més enllà de l’esport, sobretot pel seu

comprèn que unint-se a altres formes

ciutadans” i va recordar que l’autor de

compromís amb la societat. I ens hau-

pot defensar també les paraules.

Gomorra ha patit “la incomprensió de

ríem de quedar amb aquesta lliçó”. Fi-

Voldria aturar-me uns moments per

part de l’opinió pública italiana, que,

nalment, va destacar el compromís del

parlar sobre la defensa de les paraules.

sota l’excusa d’un fals patriotisme, el

Barça amb els valors de l’esport i de la

Comprenc que per un català o un espa-

que fa és alimentar silencis i complici-

ciutadania, que correspon “al que Can-

nyol pot resultar difícil creure que les

tats. En Seymour Hersh, premiat l’any

navò té envers el periodisme, perquè pe-

paraules d’un llibre puguin enfurismar

passat, també va patir la incomprensió

riodisme vol dir compromís i societat”.

tot un càrtel criminal. Com és possible que quatre-centes pàgines escrites per

tats Units quan denunciava les atroci-

LA DEFENSA DE LES PARAULES

un jove de vint-i-cinc anys pogués fasti-

tats al Vietnam o a Abu Graib, a l’Iraq.

Un cop finalitzats els parlaments que

guejar tant un grup que factura mil mi-

La història li ha donat la raó, com ja ho

van glossar la figura dels premiats,

lions d’euros a l’any? En realitat, no sóc

ha fet amb Roberto Saviano”.

aquests van rebre els guardons, prèvia

jo el que fastiguejo la màfia sinó els

Per Rius, el lliurament del premi “és

lectura de l’acta dels respectius jurats.

meus lectors. Són ells de qui els grups

una manera de dir a Roberto Saviano,

El parlament de Saviano, que va iniciar-

criminals tenen por i temen. Tenen por

que no està sol, que la seva lluita és la

se lloant la figura de Vázquez Montal-

al fet que s’estigui parlant de tot això,

de tots els demòcrates. Però ell sap, que

bán, fou el següent:

que es publiqui a les primeres pàgines

mentre nosaltres ara tornarem a la vida quotidiana, ell seguirà sota la llibertat vigilada. Per tot això, volem que accepti aquest premi com a reconeixement de tots els periodistes, de tots els ciutadans.

“Molts italians creuen que explicar els problemes és una manera de fer malbé la seva pròpia terra” (Roberto Saviano)

Perquè la força dels criminals és la por CAPÇALERA ABRIL 2009

sembla que el torno a veure.A mi

natges, el comissari Montalbano”.

de bona part de l’opinió pública dels Es-

22

Maradona i ara mirant Messi

dels diaris, que el flux de la informació s’interrompi i centri la seva atenció en totes aquestes dinàmiques. Unes dinàmiques que també tenen a veure amb Espanya, ja que aquí es viu en silenci

i avui, en aquest acte, hem de reafirmar-

“És molt bonic rebre aquest premi per-

una infiltració perillosíssima de capitals

nos que la por no pot fer-nos renunciar

què porta el nom d’un dels escriptors

criminals de moltes màfies que estan

a la llibertat”.

que més m’agraden. Els meus movi-

minant les democràcies des de dins.

A continuació, va prendre la paraula el

ments són sempre molt difícils, però

L’única possibilitat de frenar-la és unint

president del F. C. Barcelona, Joan La-

quan vaig saber que havia guanyat un

totes les forces europees, perquè no es

porta, que va glosar la figura de Can-

premi que duia el nom de Montalbán

pot pensar que les màfies són tan sols


6/4/09

12:21

Página 23

un problema italià o del sud quan els

homilia d’una missa, va dir: ‘A mi no

a la sala, és un dels meus millors amics,

grans negocis es fan a Berlín, Madrid,

m’importa saber qui és Déu’. Imagi-

va ser un gran president, un gran català,

Londres o Toronto. Això és un pro-

neu-vos la reacció de la gent d’una es-

un home que es diu Juan Antonio Sa-

blema perquè ja no hi ha fronteres, per-

glésia petita d’un poble petit. Tots es

maranch.

què les màfies ja no les tenen, mentre

pensaven que s’havia tornat boig. I des-

Aquest premi té sort, ja que arriba al

que la policia sí que en té i, a més a més,

prés va tornar a repetir ‘a mi no m’im-

bell mig d’una fabulosa temporada

són fronteres grans.

porta saber qui és Déu. El que

d’un equip que es diu Barça, que jo crec

M’agradaria dedicar aquest premi als

m’importa és saber de quina banda

que és el més espectacular del món. I

italians que viuen a Catalunya. Italians que hi van venir perquè la meva generació –vaig néixer l’any 1979– és una generació d’immigrants. En els últims deu anys, van emigrar dos milions de persones, quasi tots diplomats, llicen-

vostè, senyor president, deu estarne orgullós, no en tinc cap dubte.

“Espero que l’esport pugui mantenir el seus valors i obrir-se a la solidaritat”

Aquest premi el dedico a la meva família, aquí representada per Franca, artista italiana però de

(Candido Cannavò)

cultura totalment espanyola, i als

ciats o bé treballadors especialitzats

meus tres fills. Però també al diari

que haurien de ser la força d’Itàlia i que

està’. I sempre he pensat que també es-

de la meva vida, La Gazzetta dello

se n’han anat a fora. Molt sovint les ita-

crivint havia triat estar en una banda”.

Sport, que és el diari més antic del món,

lianes vénen a Espanya per poder ser

té 113 anys.

fecundades mitjançant fecundació as-

DUES FAMÍLIES

Jo tinc dues famílies, una és la meva i

sistida. S’emigra a altres llocs i molt so-

Després, Candido Cannavò va rebre el

l’altra és la Gazzetta, la primera vegada

vint és per ser feliços. Espanya ha donat

premi en la seva vessant esportiva i va

que va aparèixer un article meu en

la possibilitat a molts italians de poder-

agrair-lo en un discurs en espanyol. El

aquest diari de color rosa va ser fa cin-

se realitzar aquí i la meva esperança és

veterà periodista italià també va co-

quanta-quatre anys. Vaig ser-ne el di-

que els recursos intel·lectuals de la

mençar el seu parlament referint-se al

rector durant gairebé vint anys, encara

meva terra puguin tornar a ser útils per

creador de Pepe Carvalho. El parla-

en sóc editorialista, i tinc una columna

a la meva terra, i que explicar les prò-

ment fou el següent:

cada dia de temes completament va-

pies contradiccions de la meva terra

“Aquest premi és un honor per a mi,

riats. La d’avui està dedicada al Barça,

això no es considera un insult. Aquí, a

primer pel nom que porta, Vázquez

a Guardiola, preparant el terreny…

Espanya, el capità de la selecció ita-

Montalbán, que és una gran figura de la

(riu). És un honor. I ara parlem una

liana, Favio Cannavaro, va declarar que

literatura europea, molt popular a Itàlia

mica més seriosament, de compartir

el meu llibre donava una imatge do-

i arreu del món, i la seva producció li-

aquest premi amb Saviano. Roberto, tot

lenta de Nàpols i d’Itàlia. Molts segui-

terària és fantàstica. Aquesta és la pri-

sembla petit davant de Roberto. Al ta-

dors de Barcelona em van escriure

mera raó, la segona raó per la qual és

lent en l’escriptura s’hi uneix el seu

preguntant-me “què n’esperes, d’un ju-

un honor rebre el premi és que som

exemple grandiós de coratge.

gador del Madrid?”. En realitat, aquest

aquí, a Barcelona, una ciutat a la qual

Senyors, l’esport és un patrimoni de la

és un discurs que malauradament com-

tinc molt d’afecte i la meva família

humanitat, hem de defensar-ne els va-

parteixen molts italians. Creuen que ex-

també, on es van celebrar els famosos

lors. Els perills són molts: el dòping, la

plicar aquests problemes és una manera de fer malbé la seva pròpia terra. Montalbán deia que contar vol dir resistir i que l’única possibilitat de crear-se anticossos per a aquestes

“El premi arriba al bell mig d’una fabulosa temporada del Barça, l’equip més espectacular del món” (Candido Cannavò)

contradiccions consisteix a contar i di-

violència, la corrupció dels molts diners… El diner fa mal, és maligne. Espero que l’esport pugui mantenir-ne els valors, i que pugui també obrir-se a la solidaritat, perquè vivim en un món

fondre aquestes idees. I és això el que

Jocs Olímpics del 1992. Dels dotze Jocs

sense justícia, en un món desigual, al

necessitem tots.

Olímpics que he cobert en la meva vida,

cor d’Europa hi ha nens que es moren

M’agradaria acabar recordant un ca-

els poso al capdamunt de tot per l’im-

de desnutrició. He sabut amb molta sa-

pellà que va fugir del meu poble quan

pacte emocional i per la humanitat jun-

tisfacció que el Barcelona està obert a

jo tenia setze anys. Es deia Don Pep-

tament amb Roma 1960 i Sidney 2000.

la solidaritat, com altres equips d’Itàlia,

pino Diana. Uns vegada, durant una

El pare d’aquestes Olimpíades és aquí

l’Inter i el Milà.

CAPÇALERA ABRIL 2009

premis-vazquezmoltaban:Layout 1

23


premis-vazquezmoltaban:Layout 1

6/4/09

12:21

Página 24

CRÒNICA

Candido Cannavò poc després de rebre el guardó en l’apartat de Periodisme Esportiu de mans del president de la Generalitat.

He saludat molt especialment i de ma-

segle XX” i va destacar que els guardo-

nera afectuosa la senyora Montalbán,

nats d’aquesta cinquena edició són “dos

també a totes les autoritats, el jurat, el

periodistes que no s’han deixat atemo-

públic de la sala. I fer un homenatge al

rir pels que menyspreen la llibertat, els

El periodisme va plorar la mort de

gran esport d’Espanya. L’última pa-

drets humans i els drets democràtics.

Candido Cannavò el 22 de febrer,

raula és com la primera, gràcies”.

Vázquez Montalbán estaria orgullós de

El darrer reconeixement

dues setmanes després de recollir el premi Vázquez Montalbán. L’exdirector de La Gazzetta dello Sport entre 1983 i 2002 va patir una hemorràgia cerebral que tres

veure associat el seu nom als de

“Vázquez Montalbán estaria orgullós de veure associat el seu nom als de Saviano i Cannavò” (José Montilla)

CAPÇALERA ABRIL 2009

dies després acabaria la seva vida.

24

Saviano i Cannavò”. Per acabar es va referir a la “radical denúncia que conté l’obra de Saviano” i a la “llarga trajectòria humana i professional de

Cannavò, de 78 anys, havia entre-

Finalment, el president de la Generali-

Cannavò” i com aquests dos periodistes

gat el seu darrer article minuts

tat, José Montilla, va concloure l’acte

italians entenen la llibertat d’expressió

abans de patir l’hemorràgia. Es re-

amb un parlament en què va destacar

“com una eina bàsica de la democràcia

feria al rècord d’imbatibilitat del

que aquests premis representen “el tri-

i de la llibertat”, ja que els dos coinci-

porter del Manchester United,

but anual a una de les figures claus del

deixen en un aspecte com “el compro-

Edwin Van der Sar.

món literari, periodístic i intel·lectual

mís amb la societat a través de la

del nostre país en el darrer terç del

dignificació professional i cívica”.


premis-vazquezmoltaban:Layout 1

6/4/09

12:21

ea

ponibl

ja dis úmero

Página 25

cn

torib a v r e s at/ob c . n c b www. N

Acció Social i Ciutadania


EntrevistaSaviano:Layout 1

8/4/09

11:54

Página 26

ENTREVISTA a Roberto Saviano, escriptor

Des de la publicació l’octubre de 2006 de Gomorra, la vida de Roberto Saviano ha canviat radicalment. L’èxit del llibre (1.300.000 exemplars venuts a 147 països) ha provocat que el seu autor fos amenaçat de mort per la Camorra i que es vegi obligat a viure clandestinament i amb escorta policial. Quan a finals de gener va venir a Barcelona

“El futur de la premsa està en el reportatge” Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz Algun cop ha reconegut que la Ca-

tant, aquesta experiència m’ha canviat

morra ja l’havia matat. El passat 14 de

completament. Fins i tot no puc ni ob-

gener, després de la detenció de Giu-

servar. Visc com un presoner. El que

seppe Setola, un dels capos de la màfia

em salva és que puc escriure en aquesta

napolitana i de qui es diu que va signar

vida que tinc entre quarters, fiscals i ca-

la seva “condemna a mort”, se sent una

rabinieri.

mica més viu? Abans deia que la Camorra esperaria En realitat el que volia dir és que visc

que estigués menys protegit. Fins a quin

d’una manera que és com si estigués

punt? Perquè vostè, d’alguna manera,

mig mort i mig viu. Des de fa tres anys,

és esclau del futur èxit dels futurs lli-

haig d’anar amb escorta i, tot i la de-

bres per seguir sent protegit.

per recollir el V Premi

tenció, la meva vida no ha canviat gens, així que crec que seguiré vivint així.

Efectivament, aquesta visibilitat futura

Internacional de

Però la Camorra no em tocarà encara.

és l’única garantia de la meva protec-

S’esperaran un temps, el que ells consi-

ció, tot i que sé que no es perpetuarà

deren més adequat, fins que jo estigui

per sempre. En una entrevista que va

menys protegit.

fer un diari britànic a Carmine Schia-

Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, CAPÇALERA va poder

vone, un penedit, declarava que el clan A Gomorra vostè explica una anècdota

li ho faria pagar, però quan el temps ho

quan va presenciar com la Camorra

permetés, és a dir, quan estigués més

utilitza els heroïnòmans com a coni-

oblidat i menys fort. I això passa a qual-

estrictes mesures de

llets d’Índies per tastar la droga. En un

sevol persona que s’ha enfrontat al

moment determinat, vostè comença a

poder. Per tant, sí que sóc un esclau de

seguretat– en una

caminar amunt i avall nerviós. “Ho

Gomorra, sobretot per l’èxit i tot el que

faig sempre quan no entenc què passa”,

ha generat el llibre, però Gomorra

va escriure. Després de tres anys ame-

també al mateix temps em dóna

naçat de mort encara va tan amunt i

aquesta protecció que necessito. És una

avall o ja s’ha resignat i ha assumit

paradoxa.

parlar amb ell –sota

conversa en què Saviano reflexiona sobre la seva obra i el periodisme actual.

viure així? En el llibre, quan es refereix a l’assasTot ha canviat. Jo ja no puc passejar pel

sinat de Sebastiano Caterini després de

carrer, ja no confio en res, ni tan sols en

tretze anys d’amagar-se, vostè diu: “La

les persones. Les veig com a interes-

Camorra té una memòria llarguíssima

sades, que volen alguna cosa de mi. Per

i és capaç d’una paciència infinita”.


EntrevistaSaviano:Layout 1

8/4/09

11:54

Página 27

Saviano en un moment de l’entrevista amb CAPÇALERA que va tenir lloc sota estrictes mesures de seguretat en un hotel de Barcelona.

Quan va escriure aquestes paraules era

No, no m’ho vaig imaginar perquè

En el llibre, vostè es passa el dia amunt

conscient que algun dia podien aplicar-

molta gent ha escrit llibres sobre la Ca-

i avall amb la Vespa. Aquesta manera

se a la seva persona?

morra i la Màfia. Però el que els ha mo-

de treballar, sent constantment al car-

lestat moltíssim no és el llibre sinó el

rer, seria la millor manera de definir la

No m’ho imaginava per res del món. Sí

seu èxit. Per exemple, si s’haguessin pu-

seva metodologia?

que m’havia imaginat un conjunt de de-

blicat 20.000 còpies, que a Itàlia ja és

núncies, de diaris, periodistes i polítics

moltíssim, no haurien dit res.Ara bé, re-

El meu mètode de treball és unir les

contra mi, però no que m’amenacessin

sulta que és una obra que parla d’ells,

sensacions del carrer i les dades que ob-

de mort.

que ha tingut ressò i ha cridat l’atenció

tenia dels successos locals. Però ara tot això ho he perdut. I llavors,

duresa dels càstigs que aplica la Camorra. Vostè explica el cas de Francesco

Salvo,

propietari

del

bar

”La Camorra no em tocarà encara. S’esperaran un temps, el que considerin més adequat, fins que estigui menys protegit”

Tropicana, el varen cremar viu per atre-

què faig jo avui? Doncs, vaig als processos judicials on és molt divertit trobar-te els capos tancats a les gàbies i com reaccionen al veure’m.

vir-se a canviar una màquina escura-

a la televisió i a la premsa de tot el

Alguns no em coneixien i s’imaginaven

butxaques d’un clan per la d’un altre.

món! I ara aquests lectors, ja siguin rus-

que era una persona alta i forta. Quan

Si a Salvo el van matar per això, no

sos, espanyols o mexicans, volen saber-

veuen que sóc baixet es pregunten: “I

podia imaginar que per un llibre en

ne més sobre el tema, cosa que implica

aquest és el que ens fa tanta por?”. Lla-

què explica amb noms i cognoms els

que l’Estat italià hagi de fer-hi alguna

vors m’insulten, però jo em diverteixo.

detalls de la Camorra vostè també

cosa. Per tant, em culpen d’haver enge-

No tinc por. Un d’ells va dir-me “Saluda

seria castigat?

gat tot aquest mecanisme.

el senyor Peppino de part meva!”, en

CAPÇALERA ABRIL 2009

Quan llegeixes el llibre, sorprèn la

27


EntrevistaSaviano:Layout 1

8/4/09

11:54

Pรกgina 28


EntrevistaSaviano:Layout 1

8/4/09

11:54

Página 29

referència a un capellà que va ser as-

geix de l’escriptura i, en aquest sentit,

El reportatge avui té poc espai, però

sassinat. És una manera de dir que em

jo sóc un escriptor periodístic. Si se’m

seria una manera de superar la crisi I a

mataran. Alguns m’insulten i uns

defineix així, m’està bé. No em sento un

tot això també cal unir-hi la importàn-

quants al veure’m fan el signe de la creu que és el que es fa a Itàlia quan es passa davant d’un carro fúnebre. Vostè més d’una vegada ha afirmat que

cia

“Em fan molta mandra tots els detalls de la crònica. Jo utilitzo els fets però per convertir-ho en una novel·la”

desproporcionada

que

donen a les notícies polítiques. És increïble que les declaracions d’un alcalde siguin més importants que no pas un fet.

no es considera periodista, sinó que prefereix definir-se més com a escriptor

cronista perquè em fan molta mandra

A Gomorra vostè se situa a mig camí

o narrador a causa de la seva manera

tots els detalls dels successos, de la crò-

entre la novel·la i el periodisme. En el

de treballar.

nica. Jo utilitzo els fets però per conver-

seu nou llibre, El contrari de la mort

tir-ho en una novel·la. I als autors que

(Empúries/Debate), torna a situar-se

has citat hi afegiria altres com Anna Po-

entre dos gèneres. Aquest híbrid també

litkovskaya o Primo Levi, dels quals he

és inherent al seu mètode de treba-

Però en realitat compateix metodologia

après com expliquen la realitat. Jo em

llar?

amb periodistes com Kapuscinski, que

baso en això. El mètode és periodístic,

sempre era al carrer amb la gent. I la

l’estil és literari.

manera de treballar que vostè explica, unint les experiències amb les dades, també és la que ja propugnaven als anys seixanta els integrants del Nou Periodisme, gent com Truman Capote. No sé fins a quin punt vostè no es vol defi-

Javier Cercas defineix allò que escriu com un “relat real”. Jo penso el mateix.

“D’autors com Truman Capote, Kapuscinski, Politkovskaya o Primo Levi he après com expliquen la realitat”

nir com a periodista perquè té asso-

I, per tant, els fets que escric vull que siguin verdaders i llavors el que faig és aportar proves. L’estil literari es basa en les sensacions, en les paraules i en les mirades. Capote

ciada la professió amb la imatge banal

Molts dels que hem anomenat, com Ka-

deia una cosa que m’agrada molt, que

i ridícula que ofereix a Gomorra quan

puscinski o vostè mateix, s’han fet més

estava segur que la literatura del futur

es refereix als periodistes, com unes per-

coneguts pels seus llibres que no pas

seria l’única via que aniria en una sola

sones que apareixen tot de cops, bus-

pels seus articles. Fins a quin punt en

direcció. És com el camí de l’assaig i de

quen com sigui la notícia espectacular

l’era d’Internet el reportatge en profun-

la novel·la que s’acaben trobant.

i fàcil sense investigar gens i tornen a

ditat no disposa de l’espai necessari en

marxar. Si, en canvi, el comparem amb

els mitjans convencionals?

però fins ara no hi havia hagut èxits

gent com Kapuscinsky o Capote, llavors se sent periodista?

La Camorra és un fenomen molt antic,

Sí, és cert, és el problema de la premsa.

editorials com el que ha tingut el seu

En realitat, crec que a dia d’avui el

llibre. S’havia explicat de maneres di-

Si jo hagués de definir-me diria que sóc

futur de la premsa escrita està en el re-

ferents. Francis Ford Coppola, per

escriptor perquè quan hi havia una

portatge i no pas en la notícia, que quan

exemple, ho havia fet, encara que des

lluita entre clans en un barri de Nàpols

es dóna ja ha estat prèviament cremada

d’un altre punt de vista, molt més romàntic. Per què no s’havia

i tenia un encàrrec del director per seguir el que estava passant jo anava allà per fer el reportatge, encara que en realitat la notícia no m’interessava i, per contra, sí que m’importaven els rostres de la gent...

”Javier Cercas defineix allò que escriu com un ‘relat real’. Jo faig el mateix. Els fets que escric vull que siguin verdaders”

contat abans de la manera que vostè ho ha fet? En realitat, en el passat, s’havien escrit molts llibres sobre el crim organitzat. Amb tot,

... els detalls, l’ambient...

per la televisió i Internet. El diari me’l

s’havien escrit d’una manera científica i

compro per llegir el perquè de les coses,

rigorosa, i això ho allunyava dels lec-

Fins al punt que no preguntava ni el

per aprofundir en els detalls. La premsa

tors. O bé eren novel·les inspirades. Jo

nom de la gent! El Nou Periodisme sor-

hauria d’entendre que aquesta és la via.

vaig pensar que podria unir aquestes

CAPÇALERA ABRIL 2009

Sí, és veritat.

29


EntrevistaSaviano:Layout 1

8/4/09

11:54

Página 30

L’autor de Gomorra viu constantment protegit. A la imatge, un moment de l’entrevista, amb un policia al fons de la sala.

dues coses. I és això el que ha marcat la

fastigoses i, segons ell, un escriptor ha

posar a sobre de l’home o que no pot

diferència.

d’escriure de coses nobles. Ara, passat

practicar sexe oral amb la dona perquè

un temps, ja n’està més orgullós i, so-

és vist com un senyal d’homosexualitat.

A Gomorra també parla del seu pare.

bretot, té en compte la meva resistèn-

A Los Soprano (sèrie que narra les vi-

Explica com ell és qui li va ensenyar a

cia perquè resistir és un fet noble. Però

vències d’una família mafiosa) hi ha

disparar, qui li explicava que un home

hi ha un masclisme en el meu territori

una escena en què volen matar un dels

és algú que té una carrera i una pistola, i qui li deia com n’era, d’important, inspirar por. Què pensa ara de vostè el seu pare? Ho dic perquè en lloc de disparar amb una pistola ho ha fet amb les paraules i en comptes d’inspirar por

protagonistes per haver

”Quan el diari dóna la notícia ja ha estat cremada per Internet i la televisió. El diari me’l compro per llegir el perquè de les coses”

CAPÇALERA ABRIL 2009

dona.Tots aquests detalls culturals conformen els homes. I aquesta herència cultu-

ha fet enfadar la Camorra.

30

practicat sexe oral a una

que és l’educació sentimental de

ral com ha inspirat el seu darrer llibre

En el llibre, la figura del meu pare re-

l’home. Al sud, els homes som els

El contrari de la mort?

presenta el símbol de la tradició del

millors amants, apassionats amb les

meu país, on el respecte significa que et

dones. En canvi, els del nord són vistos

En aquest nou llibre, explico dues his-

tinguin por. Després de la publicació de

com mig homes. I, des de petit, creixes

tòries que estan inspirades en casos del

Gomorra, el meu pare no estava massa

amb aquesta idea. El codi sexual, per

sud d’Itàlia. Una d’aquestes conta el cas

content perquè al llibre parlo de coses

exemple, diu que la dona mai no s’ha de

d’un jove napolità que va a lluitar a


EntrevistaSaviano:Layout 1

8/4/09

11:54

Página 31

l’Afganistan. Perquè tens dues opcions.

bán vaig acceptar ràpidament perquè la

O bé entres en el crim organitzat o bé

seva obra ha estat fonamental. Penso

estàs amb l’Estat. I aquest jove havia

en les seves crítiques a Cuba, a Franco,

marxat allà per poder-se pagar les des-

el seu amor pel Barça... Ell tenia una

peses del seu casament, malaurada-

capacitat d’explicar la realitat que

ment morirà allà. És la història no tan

m’agradava moltíssim, perquè és histò-

sols dels que perden la vida en aquest

rica però al mateix temps també és de

conflicte, sinó també dels que marxen a lluitar a l’estranger i moren, ja que la majoria són del sud d’Itàlia. Pel conte m’inspiro en una cançó napolitana titulada “Carmela”, que diu que l’amor és

“Al llibre, el meu pare representa la tradició del meu país, on el respecte és que et tinguin por”

el contrari a la mort. Perquè a Nàpols la vida no és mai el contrari de la mort.

novel·la negra. Per tant, aquest premi

Allà tenim un sentit diferent que es

és especial per mi, encara que em sap

dóna a la mort i aquesta és, per nosal-

greu perquè m’hauria agradat conèixer-

tres, l’única manera d’existir.

lo personalment.

A Barcelona li han concedit el Premi

Quantes vegades li han preguntat si

Internacional de Periodisme Manuel

s’ha penedit d’haver escrit Gomorra?

Vázquez Montalbán. Què va pensar quan va saber-ho? Normalment, els premis no m’inspiren confiança. Però quan em van dir que era el Premi Manuel Vázquez Montal-

Centenars de vegades.

“Per mi l’obra de Vázquez Montalbán ha estat fonamental. M’hauria agradat conèixer-lo personalment”

Investigador de la Camorra

Però li he llegit diferents respostes. Al-

Roberto Saviano (Nàpols, 1979) és

guns cops l’autor diu que el tornaria a

llicenciat en Filosofia. L’autor de

escriure, mentre que en d’altres la per-

Gomorra (2006) també ha publi-

sona, Roberto, assegura no ho faria. A

cat contes i reportatges. Col·labora

dia d’avui, amb quina de les dues res-

de manera regular a l’Espresso i és

postes es queda?

membre del grup d’investigadors de l’Observatori sobre la Camorra. Gomorra li ha suposat nombrosos guardons com el Viareggio, Giancarlo Siani i Stephen Dedalus, així com el Premi Internacional de Pe-

“Com a lector està bé que existeixi Gomorra però odio el llibre perquè m’ho ha tret tot”

riodisme Manuel Vázquez Montalbán. Va participar en el guió de

És veritat. En públic, responc que l’es-

la pel·lícula (Gomorra) que gua-

criuria de nou; però, en canvi, privada-

nyà el gran premi del Festival de

ment, reconec que no ho tornaria a fer.

Cannes. El seu últim llibre és El

Com a lector està bé que existeixi un lli-

contrari de la mort (Empúries/De-

bre com Gomorra; ara bé, personal-

bate, 2009).

ment, odio el llibre perquè m’ho ha tret tot.


jovesarticle1:Layout 1

6/4/09

12:32

Página 32

R E P O R TATG E

La joventut està marcada per les noves tecnologies, la implementació d’Internet en el mètode de treball o els expedients de regulació. Treballen

Els més joves analitzen la professió Anna Galdon Fotos Sergio Ruiz

en un entorn incert

Segons un estudi realitzat l’any 2007

collir la carrera que volia estudiar:

per la Consultoria PeopleMatters, prop

“Quan era petit jugava a fer retrans-

en el qual les

d’un 40% dels joves d’entre divuit i

missions esportives i m’agradava molt

trenta anys prefereixen exercir de fun-

l’audiovisual, de manera que, en el mo-

cionaris abans que entrar a l’empresa

ment d’escollir els estudis, no vaig tro-

privada. Un fet que ha preocupat pro-

bar més opcions que Periodisme”. La

fessionals del sector i escoles de negoci,

Gemma Saura –que als 27 anys treballa

que veuen com l’estabilitat laboral o la

a La Vanguardia– admet que la seva vo-

por al canvi fan disminuir a passos de

cació també vé de lluny: “Des de petita

ganes de treballar i

gegant l’emprenedoria dels més joves.

m’agradava molt escriure i sempre he

Però a més, el citat article apuntava

volgut ser periodista. M’agraden la lite-

veuen en la

també que la primera motivació que

ratura i les històries humanes”.

tenen en el moment d’acceptar una

Una trajectòria molt diferent a la dels

feina és la retribució econòmica, seguit

seus companys, que asseguren haver

de la compaginació amb la vida perso-

entrat en aquest món per casualitat: la

nal i els horaris.

Núria Ramírez, redactora de Televisió

Cap d’aquestes premisses, però, encaixa

Espanyola, va plantejar-s’ho en el mo-

amb l’essència de la professió periodís-

ment que una professora li ho va sug-

expectatives no són gaire positives. Malgrat tot, tenen il·lusió,

conjuntura actual l’oportunitat de dignificar la professió que tant estimen. Per

tica. Un sector en què els horaris, la

gerir; en Ruben Miró, d’El Punt, volia

seguretat o l’estabilitat laboral no acos-

ser publicista i en Josep Casulleras, de

aquest motiu,

tumen a ser els punts forts i decisius a

Vilaweb, va quedar atrapat per “la

l’hora d’acceptar un lloc de treball.

màgia de la ràdio”.

És més, segons les dades del Llibre

Ja sigui per atzar, sort o vocació, el fet

blanc de la professió periodística a

és que tots els entrevistats sabien

Catalunya, editat l’any 2004, la preca-

quines eren les condicions abans

jove en un ofici

rietat laboral (36,8%), la mala remune-

d’exercir de periodista i, ara per ara, no

ració (18,8%) i l’estrès pels horaris

tornarien enrere. És més, es consideren

castigat per la

(15,5%) són els principals problemes

afortunats de poder treballar en allò

d’un sector que es manté en gran part

que més els agrada. Els cinc declaren

gràcies a la vocació dels seus professio-

tenir companys d’universitat, amics o

nals.

coneguts que no han entrat en un mitjà

Una vocació que va portar l’Alan Ca-

de comunicació convencional o que

bañas, de vint-i-dos anys, redactor de la

han hagut de renunciar a part del seu

Cadena Ser, a quedar-se sense opcions

somni per motius econòmics o de salari.

que no fossin Periodisme a l’hora d’es-

“A fora fa molt fred”, afirma la Núria

analitzen el seu futur i expliquen com és ser

precarietat i la inestabilitat laboral.


jovesarticle1:Layout 1

6/4/09

12:32

Página 33

Núria Ramírez, que treballa amb tan sols vint-i-quatre anys a TVE, admet que molts joves tenen unes condicions laborals pitjors.

referint-se a les condicions laborals que

premsa, que ja representen un 22,3%

hi ha més enllà de les parets de Televi-

del total. Malgrat que la premsa es-

sió Espanyola. I no va desencaminada.

crita (31%) o els mitjans audiovisuals

Segons les dades de l’INEM del darrer

(26,3%) continuen ocupant al gruix de

trimestre de 2008, recollides a l’informe

professionals, els gabinets ja es posicio-

El 2004 l’escriptor Marc Prensky

nen com la tercera via laboral

va idear l’expressió natius digitals

dels periodistes. Essent cons-

(en oposició als immigrants digi-

cients d’aquest escenari global,

tals) per definir la generació que ha

els pocs afortunats que, amb

nascut envoltada de noves tecnolo-

només vint anys, gaudeixen de les

gies. Tenen menys de dotze anys i

condicions d’un contracte laboral

tenen assumida una concepció tec-

anual de la professió periodística ela-

en un gran mitjà de comunicació estan

nològica mai vista abans. El mè-

borat per l’Associació de la Premsa de

agraïts no només a qui els va introduir

tode de treball dels més joves

Madrid (APM), a l’Estat espanyol hi ha

en aquest món sinó també a aquelles

(encara immigrants digitals) és di-

actualment 3.247 periodistes aturats i

persones que, dia rere dia, els ensenyen

ferent al dels més grans en part pel

uns altres 4.374 que estan buscant feina.

a aprendre els secrets d’una professió

salt tecnològic i caldrà veure com

Unes dades que, en canvi, contrasten

a la qual tot just acaben d’entrar.

els natius incorporaran aquesta

amb el creixent índex d’inserció labo-

“Agraeixes molt –afirma la Núria, de

visió del món al periodisme.

ral dels periodistes en els gabinets de

vint-i-quatre anys d’edat– la determi-

CAPÇALERA ABRIL 2009

Sabien les condicions laborals abans d’exercir la professió i es consideren afortunats per treballar en mitjans grans

Esperant els natius digitals

33


jovesarticle1:Layout 1

6/4/09

12:32

Página 34

R E P O R TATG E

nació de la persona que va tenir fe en

més àlgid de la carrera, van haver

Núria assenyala en Juan Manuel Sáez,

tu en el primer moment, però també als

d’abandonar: “Hi ha gent que porta

corresponsal de TVE a Amèrica del

que diàriament confien en les teves

força anys a l’empresa, encara que

Sud durant molts anys, com la persona

possibilitats, donant-te una peça més

molts dels que ens podrien haver ense-

que “l’ha ensenyat a escriure”, mentre

gran o més responsabilitat en algun de-

nyat han marxat, així que no hem tin-

que en Josep Casulleras, de vint-i-set

terminat aspecte”.

gut l’oportunitat d’aprendre d’ells.” Un

anys, cita el director de Vilaweb, Vicent

fet que, a banda d’influir el mestratge

Partal, a qui considera “l’ànima” del

EL VALOR DEL MESTRATGE

generacional, també ha alterat l’estruc-

diari electrònic.“He après a ser molt ri-

El mestratge generacional ha marcat,

tura interna dels mitjans i ha propiciat

gorós amb la informació, cuidar i

des de l’inici, l’ofici de periodista. En el

que el jovent arribi a càrrecs de res-

contrastar les fonts, posar per davant el

passat, quan no hi havia escoles de co-

ponsabilitat a falta de professionals

codi ètic… Tot això, gràcies a la trajec-

municació i la professió es nodria de les habilitats comunicatives dels escriptors, la formació intergeneracional era l’única via per aprendre a exercir. Avui en dia ja no és així, però sí que és la més

tòria i el background dels grans

“Persones molt joves estan assumint llocs de treball als quals encara no els tocaria accedir-hi” (Núria Ramírez)

de la redacció, sobretot d’en Vicent. Ell m’ha ensenyat el secret, les potencialitats i els perills d’Internet.”

eficaç a llarg termini. Malgrat que les

Ara bé, si parlem de bagatge pe-

facultats aportin la base sòlida del pro-

més grans. “Persones molt joves estan

riodístic no hem d’oblidar les pràc-

cés d’aprenentatge, la realitat demostra

assumint llocs de treball als quals, per

tiques en els mitjans de comunicació

que és en els mitjans de comunicació on

naturalesa, encara no els tocaria acce-

que, segons en Ruben, de vint-i-un anys,

els joves es formen com a professionals.

dir-hi”, reconeix la Núria.

foren l’oportunitat perfecta per veure

O si més no, aquesta és la concep-

Així, la mitjana d’edat de les redaccions

com funciona una redacció. “A banda

ció que comparteixen els periodistes

ha disminuït, situant-se a dia d’avui en-

del mestratge, cal destacar el treball en

consultats en aquest reportatge. L’Alan

torn dels trenta-cinc anys. Una tendèn-

l’època de pràctiques. He tingut la sort

admet que ha après gràcies al mes-

cia que aporta molts aspectes positius

de ser becari durant dos anys en

tratge dels grans. “En entrar a for-

(dinamisme, il·lusió, renovació, etc.)

aquesta mateixa empresa, i això

mar part d’un mitja de comunicació

però que, en aquest sentit, pot haver

t’aporta molt rodatge. Quan et conver-

t’adones que tot el que has estudiat a la

afectat la transmissió de continguts i

teixes en redactor ja saps quina és la di-

facultat no té res a veure amb la feina o

empobrit el bagatge dels més joves. Es

nàmica de la redacció i el ritme de

la rutina diària del periodista. I més si

diu que, al març de 2007, quan va morir

treball”, reconeix.

tenim en compte el ritme radiofònic”,

el degà del Col·legi de Periodistes,

En tot cas, ja sigui per la formació uni-

assegura.

Josep Maria Huertas, un veterà perio-

versitària, les pràctiques o el mestratge,

“Una de les coses que més m’agraden

dista va trucar a la redacció del diari on

les noves generacions senten el suport

de La Vanguardia –apunta la Gemma–

treballava per informar del decés. La

dels professionals que els ajuden a for-

és el fet de treballar amb gent que té

seva sorpresa fou quan el redactor jove

mar-se i agraeixen la paciència i les

molts anys d’experiència. Et corre-

de torn li contestà: “Qui?”. Un fet si

ganes de tots ells a perpetuar i trans-

geixen i t’ajuden. A mi m’han guiat

més no curiós que posa a sobre la taula

metre els coneixements periodístics als

molt i he après molt també dels meus companys”. En alguns mitjans de comunicació però, aquest procés d’aprenentatge s’ha alterat pels problemes econòmics o estruc-

més joves de les redaccions. Per-

“No tenim un mètode fundat, així que adaptem les habilitats tecnològiques al sistema tradicional” (Alan Cabañas)

CAPÇALERA ABRIL 2009

turals de les grans empreses de

34

què el periodisme no és només una professió, és un estil de vida. NOVA METODOLOGIA? El mètode de treball d’aquest

comunicació. Parlem, per exemple, de

el debat sobre els coneixements dels

estil de vida també és part consubstan-

l’ERO que va afectar els treballadors

periodistes novells. Ells ho tenen clar:

cial del periodisme. No hi ha ofici sense

de Televisió Espanyola l’any 2007. La

malgrat que no hagin rebut mestratge

norma, ordre o regulació.Ara bé, en els

Núria, que va entrar a la cadena pública

dels més grans, tots compten amb el seu

últims anys el sistema ha canviat. Els

ara fa tres anys, nota el buit dels pro-

mentor, aquell qui els ha ensenyat el

més joves –habituats des de l’adoles-

fessionals que, trobant-se en el moment

que cal saber de l’ofici de periodista. La

cència a les noves tecnologies, la socie-


jovesarticle1:Layout 1

6/4/09

12:32

Página 35

Alan Cabañas, de 22 anys i que treballa com a redactor a la Cadena Ser, admet haver après gràcies al mestratge dels grans.

tat i els nous formats informatius–

d’aquests nous corrents. És natural i

la facultat no és matèria gaire impor-

estan introduint pràctiques modernes,

forma part de l’evolució del dia a dia.

tant la metodologia periodística, la

tendències noves, al mètode periodístic.

Ara es dóna més protagonisme a la

recerca de fonts o la comprovació d’in-

Als anys setanta, la informàtica va subs-

gent, es deixa respirar la imatge i no hi

formació. Els joves no tenim un mè-

tituir la composició tipogràfica per la

ha tanta informació estricta”, afirma la

tode fundat, així que adaptem les

fotocomposició i, més tard, es va pro-

Núria.

habilitats tecnològiques al sistema tra-

duir la digitalització de les redaccions.

Parlem, doncs, d’una manera de fer

dicional”, afirma.

En l’actualitat, les noves generacions és a vegades diferent de la dels seus mentors. “Avui dia estan molt de moda programes que s’autoanomenen infor-

“La gran diferència amb els més grans és la concepció i el domini de les eines informàtiques” (Ruben Miró)

matius, però que no es regeixen per les

fonts i la gestió de la informació són potser els aspectes que més han canviat en la darrera dècada. La tecnologia possibilita informació a l’instant, i els novells en-

normes del periodisme, i sembla

d’una generació, pròpia i característica,

tren a les redaccions amb el xip Google

que els informatius s’estan contagiant

que els més joves ajusten al mètode de

incorporat. Per ells, Internet és la pri-

d’aquesta manera de fer. Una notícia

cada mitjà de comunicació. Quan

mera presa de contacte amb les fonts i

d’un redactor de TVE de quaranta-cinc

l’Alan va entrar a la Cadena Ser, va

el que els ajuda a contextualitzar

anys és molt diferent a la d’un de

haver d’emmotllar-se a les normes es-

aquelles notícies que no coneixen en

trenta, perquè no té la influència

tablertes a falta d’un mètode propi. “A

profunditat. “La gran diferència amb

CAPÇALERA ABRIL 2009

veuen com la seva manera de treballar

En aquest sentit, l’accés a les

35


jovesarticle1:Layout 1

6/4/09

12:32

Página 36

R E P O R TATG E

els més grans –apunta en Ruben– és la

publicacions editades a l’estat espanyol.

l’aparició de l’anomenat “periodisme

concepció i el domini de les eines in-

Aquests són només alguns dels molts

ciutadà”. Aquest nou fenomen obre les

formàtiques, molt útils per conèixer els

exemples que verifiquen l’entrada en

portes perquè tothom pugui divulgar

antecedents o la informació relacio-

massa del periodisme a Internet, un fe-

opinió a través d’Internet, cosa que, se-

nada amb l’esdeveniment”.

nomen que posa a prova la capacitat de

gons Jean Daniel, cofundador de Le

La Gemma admet que els joves tenen

renovar-se i d’adaptar-se de tota la pro-

Nouvel Observateur, desacredita la

“una mirada més nova, no tant conta-

fessió i que aixeca admiradors i detrac-

funció del periodista. Els més joves, so-

minada per tants anys de professió” i

tors a parts iguals.

bretot els qui treballen en suports digi-

són “més àgils a l’hora d’aconseguir

Per als més joves, Internet n’és la clau,

tals, en són conscients: “Avui en dia

contactes o entrevistes”. Com a exem-

la gran diferència respecte dels mè-

–afirma en Josep– qualsevol persona

ple, recorda que arran de la notícia

todes de treball tradicionals i el que

que disposi d’una càmera i un pro-

d’una matança va trobar contactes de primera mà gràcies al Myspace. Amb tot, no estem parlant d’una fractura digital entre aquells que han crescut envoltats de les noves tecnologies i

grama d’edició pot elaborar un

“Els joves tenim una mirada més nova, no tant contaminada per tants anys de professió”(Gemma Saura)

aquells que s’hi han adaptat amb el

finir què és periodisme i diferenciar-ho de les intervencions ciutadanes”.

més els separa dels seus mentors. En

En aquest escenari, la Núria veu en el

neralització del mètode amb compo-

Ruben està familiaritzat amb la nave-

“periodisme ciutadà” un potencial que

nents d’ambdues generacions. En

gació en xarxa des que era un adoles-

pot aportar coses molt positives als mit-

Josep, com a cap de redacció d’un diari

cent: “Internet és molt útil però alhora

jans, i en concret a la televisió, on la

electrònic, ha observat aquest procés

crea una divisió tecnològica entre

manca d’imatges impossibilita en molts

d’adaptació: “No ha estat fàcil per als

aquells que hi estem habituats i els que

casos l’emissió de continguts. “Els ciu-

grans posar-se al dia amb les noves

han hagut de fer l’esforç i l’adaptació”.

tadans –apunta– ens proporcionen in-

tecnologies. És difícil fer el canvi de

Un fet que ha tingut menor incidència

formació que pot ser essencial per

xip, ser-ne conscient del potencial i,

en mitjans com la ràdio, on els profes-

donar a conèixer la notícia. És evident

sobretot, d’Internet”. Un nou mitjà des-

sionals ja estaven acostumats a l’actua-

que els periodistes hem de fer de filtre,

centralitzat i obert que, com els tradi-

lització constant de continguts. En

però tampoc hem d’oblidar que trebal-

cionals dels quals parlava McLuhan, ha

aquest sentit, Josep Casulleras creu que

lem a la televisió i que la imatge és el

adaptat als anteriors mitjans analògics

la divisió no es deu tant a l’edat del pe-

nostre suport bàsic”.

dins el seu format.

riodista com al mitjà de comunicació o

En aquest sentit, Vilaweb ha hagut de

suport al qual s’està habituat: “L’as-

superar molts prejudicis, com ara la

LA REVOLUCIÓ ÉS INTERNET

pecte generacional és secundari. És

manca de rigor i de fiabilitat que els

Queda clar, doncs, que la història del

mes fàcil que t’adaptis al ritme de tre-

ciutadans atribueixen a les informa-

periodisme va estretament lligada a

ball d’Internet si estàs acostumat a tre-

cions en línia. Segons una enquesta en-

l’evolució de les noves tecnologies. Per

ballar en un mitjà com la ràdio, perquè

carregada per l’Associació de Premsa

tant, parlar del mètode de treball dels

la velocitat d’actualització de la Xarxa

de Madrid, el nivell de credibilitat d’In-

l’eina que més ha canviat la professió. Sense anar més lluny, el passat desembre es va fer públic que els premis Pulitzer tindran en compte a partir d’ara

“Hem de replantejar-nos l’objectiu dels informatius, saber si volem informar o audiència” (Núria Ramírez)

tots aquells treballs publicats a la CAPÇALERA ABRIL 2009

repte dels periodistes és saber de-

temps, ans el contrari, parlem d’una ge-

més joves és fer referència a Internet,

36

videobloc i difondre opinió. El

ternet (tot i haver augmentat respecte dels últims anys) se situa entorn del 7%, molt per sota de la premsa escrita, que gaudeix de la confiança del 34% de la població.

Xarxa. L’administrador del certamen,

és molt radiofònica, has de ser molt

Una dada si més no significativa que

Sig Glissler, apuntava aleshores que la

ràpid.”

demostra el repte al qual s’enfronten

mesura responia “al desig d’adaptar-se

Però a banda de l’aplicació purament

els suports periodístics digitals. Casul-

al creixement del periodisme en línia”,

tecnològica, Internet planteja noves

leras, cap de redacció del diari electrò-

que segons les últimes dades regis-

preguntes i molts reptes per al perio-

nic, és conscient que molta gent associa

trades ja compta amb més de setanta

disme modern. La Xarxa ha fomentat

el suport digital a una falta de rigor, en-


jovesarticle1:Layout 1

6/4/09

12:32

Página 37

Gemma Saura, de 27 anys, porta treballant a La Vanguardia des del 2006 i des de fa poc més d’un any ja treballa amb contracte.

cara que es mostra optimista: “L’ho-

CRISI I FUTUR

nòmics evidents, també s’està notant un

ritzó d’Internet és molt ample, hi ha

Reptes a part, l’inici d’aquest nou segle

canvi de model. Els més joves creuen

molt camí per recórrer. El nostre ob-

està marcat per una crisi que està casti-

que existeix aquesta doble vessant, ara

jectiu és continuar la nostra formació

gant de valent moltes redaccions a tot

bé, tenen consciència que la crisi és

per aprofitar els recursos de la Xarxa i,

el món. Del tancament de l’històric

també la gran oportunitat de definir un

sobretot, tenir molt clar qui fa perio-

Rocky Mountain News de Denver –dos

ofici que sembla perdut. “Hem de re-

disme i qui no”.

mesos abans de complir els 150 anys

plantejar-nos quin és l’objectiu dels in-

rold Evans, històric editor del Sunday Times, qui en una entrevista a El País reflexionava sobre els motors de cerca i pronosticava una possible edat d’or

“Durant la carrera em parlaven d’especialització, però ara en canvi es tendeix a la polivalència” (Alan Cabañas)

del periodisme. “Amb Internet és més fàcil descobrir coses –apuntava Evans–

formatius,

tenir

clares

les

preferències i saber si volem informar o volem audiència”, afirma la Núria. L’Alan va més enllà: “Estem en un moment en què hem de definir el model pe-

d’història– a l’ERO de capçaleres com

riodístic. Potser no és una crisi però sí

però també és més fàcil publicar por-

l’ABC o El Periódico, la recessió eco-

que hi ha la necessitat d’adaptar-nos a

queria. Què triomfarà?”. De moment,

nòmica està provocant estralls a la pro-

l’entorn”. Ells han viscut el trànsit des

només podem constatar que, a dia

fessió, sobretot a la premsa escrita.

que van entrar als mitjans on treballen.

d’avui, la Xarxa és el gran repte, la gran

En el cas del periodisme la crisi és

“Durant la carrera em parlaven d’espe-

revolució de la professió.

doble, ja que, a més dels problemes eco-

cialització, –continua l’Alan– però ara,

CAPÇALERA ABRIL 2009

Les seves paraules recorden les de Ha-

37


jovesarticle1:Layout 1

6/4/09

12:32

Página 38

R E P O R TATG E

Josep Casulleras és cap de redacció al diari electrònic Vilaweb, mitjà on fa tres anys que treballa.

en canvi, es tendeix a la polivalència. Jo

Pels més joves, una de les solucions a la

tors en el suport digital que en paper,

he anat a rodes de premsa on hi ha pe-

crisi és la presència a la Xarxa, on la

fet que, de moment, no preocupa els

riodistes que agafen una fotografia, fan

producció de continguts és més barata

editors, que veuen en la Xarxa una via

un tall de veu i estan gravant un vídeo.

que no pas en paper.Així com els grans

per poder guanyar nous clients. “La

I els joves hem de saber treballar en

veuen perillós el creixement d’Internet,

qüestió del suport influeix en la soste-

aquestes noves condicions”. Per molts joves, la interdisciplinarietat n’és la clau. “La situació és complicada i per tenir opcions de futur haurem de saber dominar tots els mitjans”, assegura en Ruben. “Es tracta, –afegeix– de reno-

nibilitat. És molt més car el man-

“Em produeix vertigen no ser capaç d’atrapar els canvis, que aquests em superin” (Josep Casulleras)

CAPÇALERA ABRIL 2009

var-se o morir. Els joves ho tenim bé,

38

teniment d’un diari en paper, per tot el que implica en impressió o distribució. Uns costos afegits que Internet no té”, creu en Josep, que porta tres anys treballant al portal dirigit per Vicent

som una generació que ja venim amb la

les noves generacions creuen que es

Partal.

tecnologia incorporada i això ens faci-

tracta de la gran ocasió. “Els digitals

En aquest context tecnològic i en

lita l’adaptació a les noves necessitats.

són una gran oportunitat. Cada vegada

aquesta conjuntura econòmica, algunes

Però la clau per tenir possibilitats en la

n’hi ha més i això significa que hi ha

redaccions de diaris convencionals han

professió serà, sense cap mena de

més lectors en línia i, per si mateix, és

apostat per la deslocalització, com la

dubte, dominar tots els mitjans, tant els

positiu”, assegura en Josep. Molts rota-

d’El Punt, que ha reduït el nombre de

escrits com els audiovisuals.”

tius ja han constatat que tenen més lec-

delegacions sense acomiadar els perio-


jovesarticle1:Layout 1

6/4/09

12:32

Página 39

distes, que ara treballen des de casa. En aquests casos, la crisi ha obligat a replantejar les estructures i el resultat ha rebut bones crítiques dels treballadors, atès que ho veuen com una via de mantenir la feina tot i el tancament de les redaccions que això ha suposat. Una mostra més del fet que les crisis afavoreixen els canvis, impulsen les idees i acceleren noves solucions socials i tecnològiques. Per la seva part, la Gemma aposta per unir les redaccions digitals i les del diari en paper.“Que estiguin separades no té cap sentit. S’hauria de treballar més junts. Hauria de ser el mateix producte en dos suports diferents, però un producte i prou”, afirma. Però tampoc cal caure en l’error d’associar l’actual moment econòmic amb el gruix de problemes de la professió. Abans de la crisi l’optimisme tampoc estava en l’ordre del dia en el sector. Cinc anys enrera, el 2004, el Llibre blanc de la professió periodística xifrava en un 55,8% els professionals catalans que contemplaven amb pessimisme el futur de la professió. I ara les coses han empitjorat. La Gemma Saura és conscient que mentre ella s’està fent un futur en el

Ruben Miró, de vint-i-un anys, a la redacció del diari El Punt.

diari, hi ha molta gent que proclama la gent no està disposada a renunciar al

En Josep no ha pensat en les prejubila-

La crisi, però sobretot l’aplicació de les

gust per la lectura. Ara bé, si serà amb

cions. “Sí que m’he plantejat què estaré

noves tecnologies, creen molta incer-

Internet, paper o a través dels llibres di-

fent d’aquí a trenta anys,encara que no

tesa en el si de la professió. “Tot el sec-

gitals, això ja no ho sé”.

en aquest sentit. El que em pregunto és

tor de la premsa escrita no sap molt bé

Respecte a les possibilitats laborals, la

si continuaré treballant a aquest ritme

on va. I això és el que fa por”, reconeix

Núria Ramírez creu que l’entrada dels

tan frenètic”, admet. En cap cas els més

la Gemma.

joves al món professional serà més difí-

joves visualitzen un futur sense oportu-

Precisament la velocitat de canvi és el

cil d’ara en endavant: “Nosaltres hem

nitats periodístiques, sense opcions la-

que més preocupa els joves periodistes

pogut entrar perquè hi ha hagut expe-

borals. El que sí creuen és que falta

com en Josep. “Em produeix –reco-

dients de regulació, prejubilacions i

esperit crític en molts companys de la

neix– vertigen no ser capaç d’atrapar

baixes voluntàries, però en el futur serà

seva edat. “Hauríem de ser més crítics,

els canvis, que aquests em superin. La

més complicat. Jo he estat en el lloc i el

pressionar més la classe política. Hi ha

meva por és veure que el món m’ha

moment adequat, tot i així no crec que

rodes de premsa en les quals ningú pre-

passat per davant i no he estat capaç

quan arribi a cinquanta anys hi hagi un

gunta res. Què vol dir això? Hem de

de seguir-lo. Perquè avui, quan has

ERO. Els que vinguin darrere meu no

preguntar, és la nostra feina”, sentencia

après a utilitzar un suport, ja n’ha apa-

ho tindran fàcil”.

la Núria.

regut un de nou”.

CAPÇALERA ABRIL 2009

fi de la premsa escrita. “Jo crec que la

39


calaf:Layout 1

7/4/09

09:53

Página 40

E N T R E V I S T A a Rosa Maria Calaf / Xavier Batalla

El passat 5 de març el Patronat de la Fundació del Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) nomenava Rosa Maria Calaf nova presidenta de l’entitat en substitució de

“La premsa viu el moment més difícil” Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz Des de novembre de 2006 has presidit

Tots dos heu voltat força pel món i, per

el CIPB. Quins deures deixes pendents

tant, esteu acostumats a utilitzar cen-

a la nova presidència?

tres de premsa. Si el comparem amb al-

Xavier Batalla - No crec que quedi res

tres centres, com queda el CIPB?

pendent, però la tasca de la nova presi-

XB La gran diferència és que, al no ser

denta és refundar el CIPB. En els dar-

capital d’estat, Barcelona no té una pre-

rers anys hi havia una sèrie de

sència de periodistes estrangers com

problemes econòmics que no és que

Londres, Roma o Washington, per

fessin perillar l’existència del Centre

exemple, i les necessitats són diferents.

encara que, en qualsevol cas, eren un

I, per tant, el CIPB no ha de tenir el

problema de futur. En l’actualitat, par-

plantejament d’un centre de premsa

tim d’un plantejament renovat, un com-

com aquests. Però el sentit de donar el

televisió, ell en la

promís per part dels patrons. En aquest

servei al periodista estranger sí que és

sentit, si bé el CIPB no té el futur del

la seva raó fonamental. A diferència de

premsa escrita– i un

tot aclarit, sí que s’enceta una etapa

centres com el de Londres, on s’ofereix

nova. I una nova presidència és el més

servei als 3.500 periodistes que hi viuen,

adient per començar-la.

el CIPB no és per al periodista que hi

Xavier Batalla. En una entrevista a dues bandes, aquests dos periodistes amb força anys d’experiència a l’esquena –ella en el món de la

gran bagatge en l’àmbit internacional,

resideix (hi ha uns quaranta periodistes Per què acceptes el càrrec i què vols

estrangers acreditats), sinó bàsicament

millorar del CIPB?

per als que, de tant en tant, vénen a

Rosa Maria Calaf - Estic agraïda pel fet

Barcelona. El canvi fonamental, tal i

que hagin comptat amb mi perquè una

com ha comentat la Rosa Maria, és el

així com dels perills

té la sensació que pot ser útil, però

tecnològic. Abans, per raons econò-

també molta inquietud, ja que no

miques, això era més difícil, però en

que afronta una

m’agraden gens els càrrecs, no sóc gens

l’actualitat el compromís dels patrons a

de despatx i em fa molta por no poder-

l’hora de mantenir el finançament és

ho combinar amb els meus viatges.

cabdal per a la modernització.

Però ho vaig plantejar i em van dir que

RMC Jo porto vint-i-sis anys fora i et

es pot combinar. Em fa molta il·lusió

puc assegurar que és molt important

aportar el que pugui de la meva expe-

trobar un suport com el del CIPB quan

riència, que ha estat a l’altra costat, com

ets en una ciutat on no resideixes i on

a usuària de centres de premsa. Inten-

no disposes d’una estructura de treball.

taré continuar el que s’ha fet fins ara.

Té una importància extraordinària i,

L’únic tema que volem millorar és el re-

per tant, a Barcelona cal un centre

latiu a les noves tecnologies.

d’aquestes característiques.

reflexionen sobre el futur de la institució,

professió a la qual tots dos s’han dedicat amb cos i ànima.


calaf:Layout 1

7/4/09

09:53

Página 41

Rosa Maria Calaf, nova presidenta del CIPB, i Xavier Batalla, president sortint, durant la conversa amb CAPÇALERA.

Durant la presentació de la nova presi-

Sembla que les presses no ens permeten

zació, la selecció de notícies no pas per

dència vas dir que seria important fer

el temps necessari per reciclar-nos.

la importància del ciutadà sinó per l’au-

“una campanya de sensibilització

XB Això és veritat, si bé aquest és un

diència. Es busca el que impacta i no el

sobre la importància del periodisme”.

tema molt personal. El CIPB pot aju-

que importa. I sempre que sigui possi-

A què et refereixes exactament?

dar i ser un complement important,

ble, des del CIPB hem d’intentar aler-

RMC Penso que aquesta és una feina la institució però sí que, aprofitant el contacte amb la societat civil que s’ha fet sota la presidència d’en Xavier, hem

“Al CIPB també hem d’intentar alertar, sensibilitzar perquè no es perdin els objectius de la professió” (Rosa Maria Calaf)

d’intentar que també es pugui parlar de

perquè no es perdin els objectius de la professió i que aquesta es converteixi en una altra cosa, sobretot en el cas de la televisió, on no estem fent informació sinó

la qualitat del periodisme. Provar, d’al-

però la primera responsabilitat és del

entreteniment informatiu. I això és im-

guna manera, de formar sobre el que

mateix professional que es vol especia-

portant que ho tinguem present fem el

s’ha d’exigir de la informació.

litzar i del mitjà de comunicació que li

que fem. Com a institució, hem de tenir

dóna suport, que també hi té un paper

clar que s’ha de protegir la professió de

Quan es parla de qualitat periodística

important.

tot plegat.

també es parla de formació contínua.

RMC Pel que fa a la qualitat periodís-

XB En premsa escrita passa exactament

Sovint aquest és un dels dèficits de

tica, és inquietant la barreja de gèneres

el mateix. La banalització de la informa-

molts professionals de la informació.

a la televisió, la frivolització, la banalit-

ció, buscar l’entreteniment, etc. Històri-

CAPÇALERA ABRIL 2009

paral·lela del CIPB. No és l’objectiu de

tar, sensibilitzar, preocupar-nos

41


calaf:Layout 1

7/4/09

09:53

Página 42

E N T R E V I S TA

dena el varen anar a buscar i ara el torna a presentar. Aquí, en canvi, si ja superes els quaranta anys... ...però és que tradicionalment als països anglosaxons els periodistes veterans dirigeixen els noticiaris que aquí presenten els joves. RMC Tornem al problema de la barreja de gèneres. És lògic que un programa d’entreteniment del dissabte al vespre busqui un presentador jove per al públic al qual va dirigit, ara bé, un informatiu

ha

de

buscar,

sobretot,

credibilitat. I aquesta s’aconsegueix tan sols amb el pas dels anys i amb la confiança de l’espectador. Per tant, escombrar això... Fer-ho a la televisió pública, em sembla una malversació de Calaf critica la barreja de gèneres que s’està donant en la televisió actual.

fons públics, perquè han invertit en formar una sèrie de gent de la qual ara prescindeixen i que probablement

cament, la premsa volia formar i ajudava

un problema. La responsabilitat és, pri-

la gent a aprendre a llegir i escriure. Des-

mer de tot, dels mitjans i de les em-

prés, l’objectiu era informar i, més tard,

preses. Els periodistes han de tractar de

és entretenir. I aquesta vulgarització és

superar-ho, igual que la democràcia separa la religió de l’estat. I, malaurada-

La corresponsal més veterana

ment, cada vegada és més clar que

CAPÇALERA ABRIL 2009

(Rosa Maria Calaf)

l’empresa i la redacció són una mateixa cosa quan, almenys en un estat de dret,

aprofitarà algú altre. Em sembla com-

Rosa Maria Calaf (Barcelona,

haurien de ser-ne dues de diferents.

pletament absurd. Sobre la credibilitat,

1945) és llicenciada en Dret i Pe-

RMC Aquesta barreja de negocis i in-

m’agradaria citar el cas de Paul Harvey,

riodisme, i en el moment de preju-

formació és absolutament perjudicial. I

una icona de la ràdiodifusió nord-ame-

bilar-se era la corresponsal més

des del punt de vista del CIPB també

ricana que va morir recentment i a qui

veterana amb vuit corresponsalies

seria interessant conèixer quina és la si-

la CBS havia fet un contracte de cent

de TVE (Moscou, Viena, Buenos

tuació en altres països.

milions de dòlars per deu anys quan ja

Aires, Nova York, Roma, Pakistan,

42

“Les notícies no són mercaderies sinó una cosa molt més seriosa ”

en tenia vuitanta-dos!

Hong Kong i Pequín) on començà

Dins d’aquest moment de canvi, uns

a treballar el 1970. Va ser membre

dels més afectats són els periodistes ve-

Aquí això és impensable.

fundador de l’equip de TV3 com a

terans als quals les empreses estan pre-

RMC Quan he explicat als meus

directora de programació i pro-

jubilant.

col·legues anglosaxons que me n’anava

ducció. Al llarg de la seva carrera,

XB S’està prejubilant persones que

de la televisió es quedaven esfereïts ja

ha aconseguit guardons, com el

possiblement estan en el millor mo-

que allà fan el contrari. Intenten espré-

premi Ondas a la millor tasca pro-

ment de la seva carrera periodística. A

mer-te i que no te’n vagis perquè, per

fessional (2001), l’Ofici de Perio-

Gran Bretanya hi ha un periodista,Tre-

ells, del que es tracta és d’aprofitar al

dista, del Col·legi de Periodistes

vor McDonald, que presentava News at

màxim la persona.

(2003) i el Cirilo Rodríguez (2007),

ten, el telenotícies de les deu del vespre

XB Aquesta política de prejubilacions

entre molts altres.

a la ITV. Es va jubilar el 2005, tot i així,

demostra el desinterès per la informa-

l’any passat, els responsables de la ca-

ció i com les empreses periodístiques


calaf:Layout 1

7/4/09

09:53

Página 43

confien en la banalització d’aquesta informació. Perquè per ser gran o tenir una edat determinada un no és necessàriament bo, però els errors sí que es cometen per la manca d’experiència, així que quan un té experiència pot evitar-los. RMC Sobretot, allò que no es pot fer és un tall net. A TVE, ara tan sols hi ha gent sense experiència. I hi ha d’haver gent sense i amb experiència, i a partir d’aquí fer un engranatge. Un diàleg entre generacions. RMC Exacte. Perquè ningú no neix ensenyat. I també és tremend el missatge que hi ha darrere tot això: tot val i no importa no saber de les coses, quan en realitat sí que és important. I no vull que sembli que el que volem és tancar

Batalla no vol imaginar-se un futur sense premsa escrita.

el pas a la gent jove perquè és absolutament necessari que hi hagi un relleu places d’hotel, sinó una cosa molt més

és que tot apunta que la qualitat se’n

seriosa que tot això. No es pot funcio-

ressentirà. I la informació és un dret fo-

nar amb criteris comercials a l’hora de

namental del ciutadà. Diaris sense

donar resposta a un dret. Perquè ara

paper? Potser sí. Estic oberta a qualsevol canvi que sigui per millorar, no per

però aquest ha de ser combinat.

XB Jo no em vull imaginar un futur

Expert en afers internacionals

XB A més, s’ha de tenir en compte que

sense diaris en paper. De totes ma-

Xavier Batalla (Barcelona, 1948)

als joves se’ls tracta malament, ja que

neres, crec que seria un pas enrere bru-

és llicenciat en Periodisme i Filo-

quan es jubila o prejubila un periodista

tal. Gràcies a la premsa escrita avui és

sofia i Lletres. Comença el 1972 a

no es fa per beneficiar les generacions

possible Internet. La premsa escrita

El Correo Catalán –on va ser cap

joves. La prova d’això està en la preca-

està relacionada amb la llibertat de

d’Internacional–, el 1997 s’incor-

rietat laboral amb què es troben.

premsa, la llibertat d’expressió, el dià-

pora al Diario de Barcelona com a

leg, l’intercanvi d’opinions.... Tan sols

redactor en cap, càrrec que també

cal visitar una redacció d’una televisió

ocupa el 1982 a El País, on arriba a

imagineu un futur sense premsa escrita?

o ràdio a les set del matí per veure com

sotsdirector. Entre 1986 i 1989 fou

RMC No, quin horror!

s’alimenten de la premsa escrita.

corresponsal de La Vanguardia a

XB No me l’imagino.

RMC S’anirà cap a noves formes i això

Londres. Actualment, és corres-

RMC El més terrible és que sembla

és perfecte perquè s’ha d’estar obert a

ponsal diplomàtic de La Vanguar-

que serà així. Als Estats Units ja estan

tot això, però sense oblidar quin és

dia a més de director adjunt de

fent estudis que apunten que desapa-

l’objectiu del periodisme i de la infor-

“Vanguardia Dossier”. Ha publi-

reixeran. No ho sé, jo sóc de tocar

mació, així com la importància d’una

cat Afganistán, la guerra del siglo

paper... Si el que ve i ho substitueix és

informació ben feta. I que l’objectiu

XXI i ¿Por qué Irak? (DeBolsillo).

de la mateixa qualitat o fins i tot ho

final de la informació no és el compte

Entre novembre de 2006 i març de

millora gràcies a les noves tecnologies i

de resultats. Les notícies no són mer-

2009 ha estat president del CIPB.

tan sols canvia el suport, llavors seria

caderies. No són sabates ni cotxes ni

anar enrere.

I ara que som enmig d’aquest debat, us

CAPÇALERA ABRIL 2009

“La política de prejubilacions demostra el desinterès per la informació” (Xavier Batalla)

perfecte i no importaria. El problema

43


calaf:Layout 1

7/4/09

09:53

Página 44

E N T R E V I S TA

Tant Calaf com Batalla critiquen la política de prejubilacions que estan aplicant nombrosos mitjans de comunicació.

des de les televisions el que estem fent

vegada per totes s’expliqui quin és el

on anirem a parar. I la crisi econòmica

és creant societats de consumidors, no

model de televisió pública que es vol i

és terrible perquè pot acabar precarit-

de ciutadans.

que s’expliqui al ciutadà! Que s’expli-

zant encara més les redaccions.

XB I, en el cas espanyol, hi ha un motiu

qui que tenir una bona televisió publica

XB La premsa viu el moment més di-

de reflexió respecte a la premsa escrita.

costa diners, de la mateixa manera que

fícil. Fa temps la televisió no va aca-

Al Regne Unit, els diaris que més es

també costa diners un bon hospital de

bar amb la premsa escrita però en

venen són els sensacionalistes, però

la seguretat social o un bon centre edu-

l’actualitat, entre el fraccionament de

aquí són els diaris de qualitat. Per tant,

catiu públic. Però resulta que això no

l’audiència i la competència d’Inter-

l’èxit de la premsa a Espanya també va

s’ha explicat.

net, els joves ja no llegeixen diaris ni

lligada a la qualitat. En els darrers anys alguns diaris gratuïts han apostat per fórmules més aviat populistes.

tampoc veuen la televisió! Estan en-

“Avui en dia la línia difusa entre empresa i redacció ho és més que mai” (Xavier Batalla)

CAPÇALERA ABRIL 2009

XB I la premsa de qualitat pretén ba-

44

ganxats a la Xarxa i això afecta tant la ràdio, la televisió com els diaris. I, a més, en un moment de crisi econòmica en el qual les empreses aprofiten per fer neteja!

nalitzar la informació per arribar als

Tota aquesta transformació de la pro-

RMC Jo sóc defensora de les noves tec-

lectors de la premsa gratuïta quan allò

fessió és molt interessant, si bé també és

nologies i Internet em sembla una eina

que ha de fer és no decebre el lector de

preocupant.

magnífica, però s’ha d’explicar a la gent

tota la vida.

RMC És molt interessant des del punt

que tot el que surt a Internet s’ha d’aga-

RMC En la televisió l’equivalent hau-

de vista de la transformació dels instru-

far amb molt de compte. S’ha d’ense-

ria de ser la televisió pública. Que una

ments, ara bé, molt inquietant veure a

nyar els escolars a veure la televisió i


calaf:Layout 1

7/4/09

09:53

Página 45

Internet i a llegir la premsa. A Internet no hi ha cap autoritat cibernètica que decideixi que quan posem una paraula al cercador apareguin les millors entrades sobre un tema determinat. Més aviat aquestes les han posades allà perquè algú té uns interessos determinats. I això la gent ha de saber-ho. XB Un dels aspectes que donava més credibilitat a la premsa escrita era que ordenava el món, ordenava tota la quantitat d’informació que rebem. I si el lector no estava d’acord en com ordenaven el món canviava de diari! Però ara cada cop això és més difícil fer-ho perquè aquests desapareixen i també perquè la tendència és no ordenar el món. En tot aquest debat, sempre s’assenyala com a culpables els gestors dels mitjans. Però, i els periodistes, quin grau de culpa tenim? RMC És una responsabilitat compartida, però és clar que qui té més poder també té més responsabilitat.Tu pots dir que per un lloc no hi passes, ara bé, cada cop és més complicat fer-ho perquè la gent jove té moltes despeses que ha de pagar. Així que el llistó del que és o no és acceptable està baixant constantment. XB Abans parlava de la confusió entre empresa i redacció. Aquesta línia que sempre ha estat difusa avui en dia ho és més que mai. I per part del poder polític, la pressió cada dia és més gran. RMC Però és que cada vegada aquesta pressió és menys política i més econòmica. Ja no és un problema ideològic, sinó que la política està sotmesa a l’economia. Actualment, els politics són homes de negocis. Quan els veus viatjant pel món al final el que van és a vendre, mentre que temes com l’ètica i els drets humans sempre els citen amb la boca petita. I aquest és el gran canvi. Ara els controls són econòmics i ho són per a tothom.


Article-hemeroteca:Layout 1

6/4/09

12:38

Página 46

R E P O R TATG E

Els diaris han passat de menysprear Internet a llançar-se als seus braços. Les principals capçaleres s’afanyen a posicionar-se a la Xarxa.

La memòria dels mitjans, a la Xarxa Natàlia Araguàs Fotos: Sergio Ruiz

La digitalització dels

Sota el lema “La memòria de l’esport”,

jecte de l’hemeroteca en línia.A part de

El Mundo Deportivo obria al febrer

l’aplaudiment general, Nafría assegura

arxius s’ha convertit

tota la seva hemeroteca. Els 103 anys

que “un 10% de les pàgines vistes a La-

d’història del diari esportiu, materia-

Vanguardia.es són visites a l’hemero-

litzats en més de 27.000 números i

teca”. Pels correus electrònics que

1.170.000 pàgines, eren posats a l’abast

reben, aquest servei és utilitzat per una

d’un clic de forma totalment gratuïta.

tipologia de gent diversa. “Hi ha de tot.

El grup Godó refermava, així, l’aposta

Des de persones que han pogut recons-

que ja havia realitzat abans amb La

truir part de la seva vida familiar grà-

dos diaris més antics

Vanguardia, que va anunciar el 26 d’oc-

cies al diari, a estudiosos fent la tesi,

tubre a través de les seves pàgines que

representants d’associacions i clubs, his-

de Barcelona, La

havia dut a terme el gens menyspreable

toriadors, periodistes, sociòlegs, gent

esforç editorial d’obrir el seu arxiu his-

d’immobiliàries...” enumera Nafría en

tòric als internautes sense cap contra-

un interminable etcètera de casos.

prestació.

La gent percep, doncs, l’alt valor d’un

“Es tracta del major patrimoni perio-

arxiu que repassa 127 anys d’història,

dístic del món hispanoparlant posat a

digitalitzat al complet en només una

disposició dels ciutadans, completa-

dècada, que ha incorporat en la darrera

lliure i gratuït a una

ment gratis i sense restricció d’accés”,

fase un potent cercador –després d’in-

deia aleshores el rotatiu, que tan sols va

dexar els continguts de cada PDF– per

hemeroteca de més de

reservar als subscriptors el privilegi de

tal de facilitar-ne les consultes. El ma-

tenir accés a les edicions dels darrers

teix entusiasme ha suscitat la iniciativa

trenta dies. Dins l’encès debat sobre pa-

d’El Mundo Deportivo. “Quan el diari

gament o gratuïtat per consultar a tra-

ja tenia vint-i-tres anys naixia la Lliga

vés de la Xarxa els continguts dels

de futbol espanyola”, fa notar el seu

diaris en paper, el grup Godó ha tirat

sotsdirector, Enric Belil. Tot una enci-

pel dret. I es declara plenament satisfet

clopèdia de l’especialitat, ja que el ro-

amb la seva elecció.

tatiu “cobreix tot L’'esport des del

“Jo no he vist res similar en tota la

1906”.

meva carrera com la resposta super-

No queda tan clar l’apartat quantitatiu,

agraïda i entusiasta de centenars de

és a dir: com l’accés lliure a l’hemero-

persones que ens envien correus per fe-

teca s’ha traduït efectivament en un

licitar-nos”, exposa el director de

major nombre de visites i com aquesta

continguts digitals de La Vanguardia,

afluència pot redundar en beneficis

Ismael Nafría, que va coordinar el pro-

econòmics. Segons dades d’OJDin-

en un valor afegit. Igual que ha passat en el món televisiu, els

Vanguardia i El Mundo Deportivo, han proporcionat accés

cent anys. El debat està servit: és preferible cobrar pels continguts o esdevenir referència a Internet, aquesta “gran barra lliure”?


Article-hemeroteca:Layout 1

6/4/09

12:38

Página 47

Els diaris en paper que es poden consultar a les redaccions comencen a estar també a la Xarxa, fent-ho més còmode i accessible.

teractiva, LaVanguardia.es va tenir

només estrictament econòmics sinó en

amb la decisió. Un punt de vista que

2.360.095 usuaris únics el gener passat,

termes de rellevància i difusió. “El ren-

també comparteix el consultor de mit-

cosa que representa un ascens de

diment de més de dos milions de pà-

jans i exdirector d’ADN.es, Juan Varela,

l’11,53% respecte de l’anterior. En

gines de contingut a Internet ve de

convençut que “val la pena obrir-ho

comparació amb l’octubre, quan va co-

múltiples maneres” exposa. A més, “la

tot”. D’altra manera, les hemeroteques

mençar a funcionar l’hemeroteca de

gent compra amb comptagotes” contin-

esdevenen “continguts morts”, per molt

lliure accés, s’ha registrat, però, un lleuera de 2.405.729 usuaris únics. El mes de l’estrena sí que va notar-se un repunt de les visites al web, amb un as-

valor sentimental que tinguin

La massiva resposta a causa de la gratuïtat de la consulta contrasta amb el poc èxit de les compres de continguts en línia

cens del 16,27% respecte al setembre.

per un grup “molt reduït” de gent amb interessos professionals o històrics. “Una hemeroteca és un conjunt de prestatges totalment morts. Quan ho

Les dades oscil·len i no en permeten

guts informatius a Internet, de manera

poses a la Xarxa és viu permanentment.

una lectura clara.

que sembla que la línia que marquen

És un bon mitjà per no tenir un actiu

Tot i que obrir l’arxiu a Internet sense

els nous temps és que “la informació

totalment ineficient”, defensa.

restriccions és “una decisió molt gene-

flueixi i estigui disponible” a la Xarxa.

Malgrat que la crisi ha fet ressuscitar a

rosa”, reconeix Nafría, si La Vanguar-

El fet que el grup Godó hagi repetit la

l’altra banda de l’Atlàntic la vella polè-

dia hi ha optat és perquè creu que

jugada amb El Mundo Deportivo porta

mica sobre si cal cobrar per consultar a

existeixen beneficis de tot tipus, no

a pensar que, fent balanç, estan satisfets

Internet els continguts històrics dels

CAPÇALERA ABRIL 2009

ger descens, ja que aleshores la marca

47


Article-hemeroteca:Layout 1

6/4/09

12:38

Página 48

R E P O R TATG E

diaris, Varela creu que es tracta d’un

Es digitalitza la premsa històrica

“debat fals”, fruit de “la histèria pel

El Ministeri de Cultura ha posat a

aquest context s’han d’interpretar, creu,

disposició dels ciutadans la Bi-

la recent proposta del columnista

blioteca Virtual de Premsa Histò-

David Carr, que en un article al The

rica (http://prensahistorica.mcu.

New York Times proposava crear un

es) des d’on es poden consultar

model a l’estil iTunes per a continguts

dues mil capçaleres de diaris edi-

periodístics. Així com les declaracions

tats a tot l’estat entre els anys

posteriors del director executiu de

1777 i 2005. En total, 4.300.000 pà-

l’editora del mateix diari, Billy Keller,

gines accessibles a través d’un

que va considerar que si s’ofereix in-

simple clic. Aquest projecte s’ha

formació “molt bona, de veracitat com-

pogut portar a terme en posar al

provada”, és lògic i just que tingui un

servei de tothom els fons que es

preu. Entre altres veus que, sobretot als

conserva a les Biblioteques Pú-

Estats Units, han començat a plantejar

bliques de l’Estat, així com en al-

si la “barra lliure” que a la pràctica és

tres entitats amb les quals s’han

Internet no acabarà per frustrar qual-

Tres portades d’El Mundo Deportivo dels

firmat acords.

sevol possibilitat de negoci.

anys 1919, 1958 i 1992.

La Biblioteca Virtual de Premsa

El problema, observa Varela, és que els

Històrica és el resultat d’un pro-

grups mediàtics no han construït xarxes

cés de digitalització cooperativa

pròpies per comercialitzar els seus

altra, rendibilitzar els continguts a la

del Ministeri, comunitats autò-

continguts, que deu o quinze anys des-

Xarxa es fa, com a mínim, difícil i la gra-

nomes i altres institucions de la

prés de la irrupció d’Internet estan en

tuïtat en temps de crisi no s’imposa

memòria, amb el qual es pretén

mans de Google o Yahoo. A més, a dia

com el millor sistema. “Els mitjans po-

preservar i fer accessibles un ma-

d’avui cap sistema de micropagament

dran crear en el futur certes àrees de

terial bibliogràfic que es caracte-

per notícies ha prosperat, la publicitat

pagament, encara que més aviat de ser-

ritza per ser exemplars únics i, per

en línia no acaba de funcionar i les

veis o d’interrelació”, apunta Varela,

tant, de difícil accés. És un dels

subscripcions també s’han demostrat

que no creu que sigui factible que els

principals projectes de digitalitza-

poc efectives. Un altre dilema al qual

internautes paguin per la informació en

tema de la rendibilitat” que ha generat l’actual conjuntura econòmica. En

ció de l’Estat i té un gran pes internacional, tant pel seu volum –a Europa només s’hi acosta Àustria, amb gairebé tres milions de pàgines– com per les seves funcionalitats. En aquesta base de dades

si mateixa, que mai serà prou di-

Es pot emprendre el costós projecte de digitalització en solitari o compartint despeses i beneficis amb Google

CAPÇALERA ABRIL 2009

estan representades 15 comuni-

48

ferenciada. “És com si vas a un mercat a vendre roba de marca. El mercat és Internet, on gairebé tot és gratis. En aquestes condicions, no pots muntar una botiga en què s’hagi de pagar”, exempli-

tats autònomes, 45 províncies i

s’enfronten els diaris decidits a em-

fica. A problemes nous, no valen les

140 localitats. Es preveu incloure-

prendre el costós projecte de la digita-

velles estratagemes.

hi col·leccions de les comunitats

lització és si fer-ho en solitari, cas de La

autònomes i províncies que en-

Vanguardia i El Mundo Deportivo, o de

ALTRES OPCIONS

cara no hi estan representades.

la mà de Google, que l’ha emprès a es-

Davant la incertesa, un altre dels prin-

L’objectiu és preservar un mate-

cala mundial amb la intenció de fer

cipals diaris catalans, El Periódico, ha

rial que es troba en risc de des-

consultable mitjançant el cercador des

optat per esperar. El web estàndard pot

aparició i difondre de la manera

dels diaris de tirada nacional a aquells

consultar-se de forma gratuïta fins al

més àmplia possible uns recursos

més insignificants. Amb Google com a

2006, mentre que si es vol anar més en-

informatius molt demanats.

company es comparteixen despeses

rere ja és territori vedat, només acces-

però també beneficis. D’una manera o

sible als subscriptors. “Ara mateix no


6/4/09

12:38

Página 49

tenim cap projecte per canviar això”,

“Algun dia ens agradaria digitalitzar

reconeix David Sacha, coordinador de

tots els anys anteriors, fins al Sant Jordi

l’edició digital del diari del grup Zeta.

de 1976, però és una feinada de bojos

“Si tens l’hemeroteca tancada, pots

que hem d’encarregar a algú i en el

tenir uns beneficis o ingressos perquè

context actual no ho farem”, admet. La

Una de les professions associades

la gent pagarà. Si no ho cobres amb pu-

intenció és que en un futur, al més pro-

als mitjans que més ha evolucio-

blicitat i entrades al web pots obtenir-

per possible, els continguts del diari pu-

nat en els darrers vint anys les ru-

los per aquí. Si amb això pots

guin ser consultats a la Xarxa de forma

tines de treball és la de documen-

rendibilitzar-ho, perfecte. El nostre dar-

gratuïta. “És una limitació purament

talista. Aquells temps en què els

rer estudi ens deia que no”, explica.

tècnica i de diners”, reconeix Barroso.

tous dels dits s’ennegrien de tan

ElPeriodico.com va patir l’última re-

Pel que fa a El Punt, el 25 de febrer es-

manipular diaris i retallar articles

modelació el 2006. A la pròxima, tor-

trenava web pròpia, després de vuit

ja semblen la prehistòria.

narà a plantejar-s’ho i decidirà, amb

anys compartint domini amb Vilaweb.

Tot i que la majoria dels diaris

nous elements de judici, quina fórmula

En aquesta nova etapa, el diari no ha

conserven una col·lecció física

li interessa. En l’actualitat, té més de

acabat de resoldre el fet de tenir el seu

–que els lectors poden consultar si

60.000 abonats a la seva hemeroteca,

arxiu històric dispers en tres llocs web,

ho demanen amb antelació– el

segons fonts del diari.

els quals enllacen el ElPunt.cat perquè

seu ús és escàs i inspirat pel ro-

Sovint, tenir l’arxiu històric disponible

els internautes puguin fer-hi cerques.

manticisme. Segons Miren Ca-

a Internet respon, més que a una deci-

Els continguts publicats en format digi-

sado, cap de documentació d’El

sió deliberada, al fet de no tenir-ho

tal entre els anys 2001 i 2008 es poden

Periódico, en aquest diari el vo-

completament digitalitzat. No és el cas

trobar mitjançant el cercador de Vila-

lums físics ja no són utilitzats ni

web i els anteriors al web de

pels documentalistes. L’hemero-

l’Arxiu Històric de Girona (des

teca d’ús habitual és en línia i, en

del 1979 fins a l’actualitat) o bé al

base a aquesta, es fan les re-

Quiosc.cat (del 2003 fins ara). La

cerques d’informació que dema-

intenció del diari és agrupar-ho

nen els periodistes de la casa, que

Algunes veus crítiques ja es plantegen si la “barra lliure” dels arxius a Internet no frustarà possibles negocis

L’ofici “mutant” de documentalista

però en aquest moments, amb un

també s’han reduït substancial-

d’El Periódico, aclareix la seva cap de

lloc web acabat d’estrenar, existeixen

ment, atès que l’arxiu digital

documentació, Miren Casado: “L’any

altres prioritats.

també és consultable. “Abans re-

2001 va fer-se un projecte per a tot el

bíem unes 150 peticions diàries.

material anterior al 1994. Una digitalit-

TV3, PIONERA

Ara s’han quedat en unes vint,

zació expressa, des de l’any 1978, que és

Pel que respecta al camp televisiu, TV3

però molt més saboroses ja que

de consum intern”. Tots els PDF del

va ser pionera a l’Estat en posar els

són més concretes, més especials”.

diari estan indexats, de forma que es

seus continguts a l’abast dels inter-

Dossiers de temàtiques per fer

poden fer cerques per paraules. A més,

nautes a través del 3alacarta, que va

comparacions o creuar dades, per

la col·lecció de DVD que agrupa tots

néixer al gener del 2004 plantejat com

exemple. “La nostra feina s’està

els números des de la seva fundació

un servei de vídeo personalitzat. El pro-

anant més cap a l’elaboració de

s’ha posat a la venda i ha estat adqui-

jecte va anar de la mà de la digitalitza-

productes, efemèrides, cronolò-

rida per institucions com la Biblioteca

ció dels arxius de la casa, que va

giques”, afirma. Des del departa-

Nacional. Obrir aquest fons a Internet

començar un any abans i encara no ha

ment de documentació de TV3,

tan sols necessita un sí empresarial.

culminat. Segons explica Alícia Conesa,

Alícia Conesa observa que la di-

En el cas de l’Avui, un dels pocs diaris

cap del servei de documentació de

gitalització és necessària per evi-

que ha optat per la fórmula de propor-

TVC, a hores d’ara s’ha digitalitzat un

tar que alguns materials quedin

cionar als internautes accés totalment

30% del fons antic. Amb vint-i-cinc

obsolets. “El que més ens inte-

obert al seu arxiu històric, només es

anys d’història, la tasca de digitalitzar

ressa digitalitzar és el que està en

poden consultar els continguts fins a

tot l’arxiu de Televisió de Catalunya

el format més antic perquè d’aquí

l’agost del 2006. “Simplement perquè

–que ja produeix tot en el nou format, a

a dos dies no tindrem magnetos-

ara mateix és el que tenim”, reconeix la

excepció d’alguns programes– s’ende-

copis per llegir-ho”, adverteix.

directora de l’Avui.cat, Sílvia Barroso.

vina titànica i costosa. En aquests mo-

CAPÇALERA ABRIL 2009

Article-hemeroteca:Layout 1

49


Article-hemeroteca:Layout 1

6/4/09

12:38

Página 50

R E P O R TATG E

La tercera via de les revistes en català

avançant en funció del temps i els recursos que s’hi destinen cada any.

de 3.000 subscriptors. “És una via de

En aparèixer el 3alacarta va optar-se

morir” ha adquirit una dimensió més

present, més que de futur”, valora

per un sistema amb dues variants: una

que certa en el cas de les revistes en

Callís.“I més en la situació actual, en

de gratuïta per als continguts recents i

català, que semblen haver trobat a

què la distribució al quiosc és molt

una de subscripció, que permetia re-

Internet una sortida als perennes

conflictiva i el preu de les trameses

muntar-se més enrere i oferia major

problemes de distribució que pa-

comença a ser prohibitiu”.

qualitat d’imatge. El preu de la subs-

teixen, l’elevat preu del paper i la

Després d’una intensa campanya,

cripció era de 7 euros al mes, 18 al tri-

crisi dels quioscos com a punt de

s’està aconseguint vèncer les reti-

mestre o 65 cada l’any, amb l’opció de

venda. Coincidint amb la Fira de

cències dels associats i convèncer-los

visionar vídeos de forma puntual a tra-

Frankfurt, l’Associació de Publica-

que poden trobar a Internet una via

vés de SMS. “Era la tendència del mo-

alternativa per arribar als

ment i els costos que hi havien. És molt

seus lectors. Sense patir els

diferent fer arribar un HTML que un

problemes d’invisibilitat al

vídeo; en aquest cas, cada cop que

punt de venda ni de distribu-

l’emissor dóna un vídeo té una despesa.

ció, endèmics en el sector de

Això ha anat evolucionant, els preus

les publicacions periòdiques

han baixat. Hi ha un canvi tecnològic i

cions

Periòdiques

en

Català

en català.

de mentalitat”, explica Roser Plana,

(APPEC) va presentar el projecte

El quiosc digital està pensat per co-

coordinadora del servei 3alacarta.

de digitalització de revistes, un am-

mercialitzar les revistes a través d’un

A partir del maig del 2007, el 3alacarta

biciós projecte fruit d’un acord amb

sistema de subscripció o bé com-

comença a ampliar la seva gratuïtat, tot

el cercador mundial Zinio.com. Fun-

prant números puntuals, a un preu

i introduint la possibilitat que els usua-

dada als Estats Units l’any 2000,

un 50% inferior que en paper. El

ris gaudeixin durant una setmana de

Zinio és líder internacional de la dis-

software de Zinio ofereix continguts

tots els vídeos de producció pròpia,

tribució per Internet de revistes, amb

multimèdia, cercador per continguts,

amb un període encara més llarg per als

més de quatre milions de clients i

possibilitat de retallar articles i en-

continguts informatius. Aleshores, la

viar-los per correu electrònic

popularitat de portals com You Tube o

i un llarg etcètera. Callís no

Google Videos ja era massa gran com

s’atreveix a aventurar que les

per ignorar-la: com succeeix amb tants

revistes digitals acabin amb

altres productes, els internautes s’ha-

l’edició en paper de les cap-

vien acostumat a no pagar per consu-

S’ofereixen continguts multimèdia, la possibilitat de retallar articles, així com briefings en altres idiomes

CAPÇALERA ABRIL 2009

minat, tot i que el projecte continua

La rebregada dita “renovar-se o

Una quarantena de revistes de l’APPEC s’ha digitalitzat fruit d’un acord amb el cercador mundial Zinio

50

ments, ningú aventura quan haurà cul-

çaleres. Sí que algunes, so-

mir continguts audiovisuals. TV3 va

una disponibilitat de més de 500 cap-

bretot les més especialitzades, poden

acabar per sucumbir a la realitat al no-

çaleres com Playboy o National

plantejar-s’ho per estalviar recursos.

vembre passat, quan va oferir accés

Geographic.

Segons Callís la digitalització permet

lliure a tots els vídeos del 3alacarta.

Segons Frederic Callís, vicepresident

“comercialitzar arreu del món les

Encara que, en el dilema accés gratis o

de l’APPEC i coordinador del pro-

nostres revistes per primera vegada

restringit TV3 va haver de rectificar, el

jecte, un any i mig després una qua-

en la història del país”. D’aquesta

3alacarta no ha parat de créixer en

rantena de revistes de les 150 que

manera capçaleres que abans no po-

volum de continguts des que es va

integren l’associació s’han apuntat a

dien ser comercialitzades ni a Ma-

crear, quan el servei constava de només

la digitalització, que avança a bon

drid pel fet de ser en català ara

300 vídeos. Al cap de dos anys i mig ha-

ritme. La passada diada de Sant

creuen fronteres i arriben a Canadà

vien crescut fins a 42.000. En esdevenir

Jordi, l’APPEC es va aplicar a pro-

o Malàisia. Aplana el camí la possi-

gratuït, tenia un arxiu històric de

mocionar el quiosc digital, que va

bilitat que ofereix Zinio d’introduir

75.000, que creixia al ritme de 600 peces

sumar en menys d’una setmana més

briefings en altres idiomes.

per setmana. A dia d’avui, n’hi ha més de 85.000. L’evolució ha estat, doncs,


Article-hemeroteca:Layout 1

6/4/09

12:38

Página 51

imparable i TV3 ha viscut tot aquest procés d’assaig pràcticament sola. No es descarta que en un futur la cadena pública obri altres finestres en línia a través de les quals puguin veure’s els continguts. En l’actualitat participa, per exemple, en el projecte europeu Video Activa, que posa a la Xarxa materials de televisions de diferents països. No va ser fins al maig del 2008 que RTVE va crear el seu propi servei de televisió per Internet, amb el sospitós web www.rtve.es/alacarta, coincidint amb el rellançament dels portals de la corporació. S’havien digitalitzat, aleshores, un milió d’hores de l’arxiu de RTVE. En l’actualitat, la majoria de televisions espanyoles compten amb serveis similars: La Sexta va inaugurar l’any passat www.misexta.tv, Antena 3 permet als internautes mirar capítols sencers de les sèries de producció pròpia a través de la seva pàgina web (www.antena3.com) i Telecinco també

Amb un sol clic poden visitar-se les pàgines de diaris centenaris en pocs segons.

disposa d’un canal exclusiu de vídeos (www.mitele.telecinco.es). Tot plegat mostra la consciència que úl-

aplicació que possibilita programar gra-

taca que s’elimina el concepte de terri-

timament han pres les cadenes sobre la

vacions des del telèfon mòbil dels pro-

torialitat: els continguts arriben allà on

importància d’Internet com a finestra.

grames a l’ordinador personal.

no els ho permeten les ones hertzianes.

La qual cosa porta a preguntar-se si

A l’espera que aquests consums es de-

En el cas d’una televisió com TV3, això

l’acte de mirar la televisió deixarà

mocratitzin, Internet es consolida com

suposa captar teleespectadors que no

d’estar associat algun dia amb l’aparell

la segona petita pantalla. El 2007, es

poden mirar-la per cap altre canal.

en si. “Això en cert target (audiència

van mirar 853.676 hores a l’arxiu a la

“Reps missatges de gent que et mira

útil) de gent més nova ja va començar a

carta de TV3, que el 2008 van ascendir

des d’Austràlia, són pocs però et se-

passar”, observa la coordinadora del

a 2.341.450. Entre els continguts que

gueixen i de seguida es queixen el dia

3alacarta. “L’adolescent mira la tele mília. Hi ha joves que et miren a través d’altres dispositius, com la PlayStation. En el futur no importarà la plataforma,

La gratuïtat de portals com You Tube o Google Videos feu que TV3 acabés oferint accés lliure als vídeos del 3alacarta

sinó el que mires. El repte és aconseguir

Tenen necessitat d’aquest servei, de seguida t’alerten. No poden mirar TV3 de cap altra manera”, argumenta Plana. Amb la Xarxa no hi problemes de reciprocitat.

que et mirin a tot arreu”. Al cas

més triomfen, destaquen les sèries i els

Així doncs, uns en el camp de la premsa

d’aquesta tendència, la CCMA s’afanya

programes estrella: últimament el 3ala-

escrita i els altres en la petita pantalla,

a fer arribar els continguts per terra,

carta viu un boom amb el Cracòvia,

el camí de la digitalització, que tots els

mar i aire. Entre els últims serveis que

Plana també recorda el “consum bru-

consultats consideren bàsica en l’era

ha posat en marxa, hi figura TV3 mi-

tal” que va tenir l’entrevista que Mò-

d’Internet, es va completant. Cadascú

nuts, que permet consultar des d’Inter-

nica Terribas va fer al president del PP,

en la mesura de les seves possibilitats i

net, el mòbil o en podcast petits resums

Mariano Rajoy, a La Nit al Dia.

a l’espera que en un futur s’aclareixi

de tres minuts dels seus espais i una

Entre els avantatges d’Internet hi des-

una situació ara per ara incerta.

CAPÇALERA ABRIL 2009

tancat a la seva habitació, no amb la fa-

que deixes de posar alguna cosa.

51


144-Opinio:Layout 1

7/4/09

12:46

Pรกgina 52

www.printulibro.com 902 108 701


144-Opinio:Layout 1

7/4/09

12:46

Página 53

OPINIÓ

Mantenir la confiança

Pilar de Yarza, Presidenta de l’Asociación de Editores de Diarios Españoles (AEDE)

camí. Edicions en línia i diaris convencionals uneixen forces per fer el pro-

QUE UN DELS PRINCIPIS

amb el sistema de drets i llibertats que

ducte més atractiu, per donar al ciutadà

bàsics del periodisme és el deure d’efec-

va consagrar la Constitució de 1978 a Es-

més vies de participació.

tuar diagnòstics precisos de la realitat, és

panya.

Respondre a la fidelitat de milions de

gairebé obligat començar afirmant allò

És una feliç casualitat que hàgim pogut

persones requereix un esforç enorme

evident: la premsa passa per moments de

celebrar, durant els últims mesos, l’ani-

que creiem que mereix un suport per

dificultat. Com a empresa periodística,

versari del text que simbolitza la conver-

part de les administracions. Tots els paï-

els diaris pateixen les conseqüències de

sió del nostre país en un Estat de dret i,

sos del nostre entorn europeu donen

la recessió global que afecta pràctica-

alhora, el de la fundació d’AEDE, l’As-

ajudes a la premsa en el convenciment

ment totes les economies del món occi-

sociació d’Editors de Diaris Espanyols.

que són un puntal bàsic del sistema de-

dental.

L’esperit de consens, l’impuls democrà-

mocràtic i un instrument insubstituïble i

En totes les crisis anteriors, els mitjans

tic d’aquests moments fonamentals en la

eficaç per a la formació d’una opinió pública crítica i informada. En el

a notar el canvi de cicle en forma d’un

sistema educatiu, llegir la

descens acusat dels ingressos publicita-

premsa és una eina eficaç per

ris. Ara està succeint el mateix, fet que

formar els alumnes en l’hàbit

situa les empreses periodístiques en una

de la lectura. Com a exemple

posició complicada i les obliga a extre-

del desavantatge dels editors

mar esforços per poder continuar oferint

espanyols respecte dels euro-

una informació rigorosa i de qualitat.

peus, però sobretot com a in-

Hi ha, no obstant això, un fet diferencial

dicatiu de l’ampli ventall de

i esperançador en què val la pena aturar-

mesures que es podrien pren-

se: la caiguda de la publicitat, que aca-

dre, des del suport a la forma-

barà remuntant com ha succeït en el passat, no ve acompanyada d’un descens en la distribució. No hi ha crisi de

Jordi Tarragó

escrits han estat un dels primers sectors

ció de professionals fins a la política impositiva: hi ha països en què l’IVA per a la

confiança, cosa que suposa la millor no-

nostra història van fer possible que la

venda de diaris és zero, mentre que a Es-

tícia i la major garantia de futur per als

premsa fes el salt a la modernitat i, al seu

panya està en el 4%. Hi ha marge per

nostres mitjans. Cada matí, milions de

torn, fos un instrument bàsic en la trans-

donar suport al sector de manera que, en

lectors busquen la informació contras-

formació de la societat espanyola.

cap cas, es comprometi la independència

tada i les anàlisis reposades que ofereix

Recordar el naixement d’AEDE és

dels editors i dels professionals.

la premsa escrita. Al costat de la daval-

constatar que la tasca de les empreses

Mantenir la confiança dels lectors, de la

lada econòmica conjuntural, els diaris

periodístiques mai no ha estat

viuen immersos des de fa anys en una

fàcil. La història dels últims

crisi estructural derivada de les innova-

trenta anys és la d’un esforç

cions tecnològiques, la irrupció i creixe-

constant d’adaptació a les noves

ment dels mitjans digitals, l’auge i la

tecnologies, per posar-les al ser-

fortíssima competència dels audiovisuals

vei dels interessos dels ciuta-

i l’aparició de la premsa gratuïta.

dans. L’experiència ha demostrat que

qual parlava al principi, depèn, no obs-

Periòdicament, s’alcen veus augurant la

més informació, o més vistosa i sensa-

tant això, del compromís de tots els qui

fi dels rotatius de paper i de pagament,

cionalista, no equival a millor informa-

fem possible l’apassionant aventura de

tal com els hem conegut tradicional-

ció. Potser és per això que totes les

la premsa diària. Coneixem la fórmula:

ment. Per fortuna, cap d’aquests auguris

amenaces s’han acabat convertint en

qualitat, serietat, honestedat i solvència,

s’ha complert. Ben al contrari, la premsa

oportunitats: ha succeït, de manera es-

i estem disposats a continuar-la aplicant

s’ha consolidat com a garantia de vera-

pecial, amb els mitjans digitals. La com-

com a garantia del futur que construïm

citat i ha enfortit la seva identificació

plementarietat, i no la competència, és el

cada dia.

“L’experiència ha demostrat que més informació, o més vistosa i sensacionalista, no equival a millor informació”

CAPÇALERA ABRIL 2009

ATÈS

53


144-Opinio:Layout 1

7/4/09

12:46

Pรกgina 54


144-Opinio:Layout 1

7/4/09

12:46

Página 55

OPINIÓ

Recuperar l’equilibri perdut

Jordi Goula, Periodista

On són ara molts d’aquells personatges? No els busqueu, no els trobareu. I quan

QUANTS MESOS ENÇÀ,

de micròfon, no han aportat cap infor-

engrescàvem la gent parlant dels bene-

quan et trobes amb algun empresari o

mació i, en canvi, han generat més an-

ficis meteòrics del metro quadrat o de la

comerciant, després de parlar una estona

goixa. Recordo les preguntes que a

facilitat per comprar a crèdit amb els

del tema recurrent del dia, la crisi, sem-

l’octubre feien ràdios i televisions a la

tipus baixos? No ens ho inventàvem,

pre llença un comentari final punyent de

gent sobre si sentien segurs els seus es-

cert, n’era només el reflex i probable-

l’estil “ja sabem que això no rutlla, però

talvis, quan tot eren rumors sobre la

ment el que volia sentir i llegir una so-

els mitjans ens vàreu ben estovar el per-

solvència de les entitats. On duia això?

cietat embogida. Al capdavall, no som

sonal abans d’hora. Potser que us ho feu

O el titular d’un diari nacional que ens

més que uns missatgers, ara bé, uns mis-

mirar”. La gent del món acadèmic, la crí-

informava que les famílies que s’havien

satgers qualificats que tenim la tendèn-

tica, que tampoc no falta mai, et diuen:

acollit a la suspensió de pagaments

cia i el defecte d’anar a favor del cicle,

“Les coses van malament però ho trac-

s’havien quintuplicat al tercer trimestre

multiplicar-lo, i no sempre estem disposats a travessar l’epiteli dels fets.

tat...”. Anem a parar a la mateixa plaça

Quan les coses anaven bé ningú

per un carrer diferent. Amics i coneguts

no ens criticava… perquè l’exa-

no van més enllà de “mira, és que jo no

geració esbiaixada a l’alça volia

hi entenc d’economia, ara bé, tot el que

dir més negoci per a molts que

dieu des de fa molt de temps és tan ne-

ara remuguen. I potser llavors

gatiu que vénen ganes d’apagar la ràdio

vàrem engrescar el personal amb

o la tele”. Al capdavall, t’adones que el

tanta o més força, com ara l’hem

personal està esverat i té molta por.

desanimat…, i amb el mateix poc

I els qui escrivim, com ens ho prenem?

rigor. Amb una diferència petita

Fem autocrítica o estem satisfets amb

de temps hem viscut les dues

la feina feta? Cadascú fa el que sap i pot al millor possible. Encara que, atesa la gravetat del moment, potser que da-

Ferran Pous

teu amb tan poc rigor i poca creativi-

cares de la moneda d’un sistema que avui fa aigües per totes bandes, perquè la desmesura –

vant l’allau de crítiques hi reflexionem.

del 2008 i al text veies que no arribaven

malauradament– no és un mal propi

Per a mi, hi ha tres fets cabdals i previs

al centenar a tot Espanya. I la borsa?,

dels mitjans, sinó d’una societat que ha

que no podem oblidar:

amb el que s’ha dit ja no hauria d’exis-

tingut en els diners l’única fita i s’ha

tir… Excepcions? Potser sí, però que-

cregut que era possible viure pel da-

1. Estem dins una situació econòmica

den i fan forat.

munt de les seves possibilitats, substi-

global d’una gravetat mai vista i econo-

Parlar d’economia –i més en aquests

tuint l’esforç pel crèdit. Ara el crèdit

mistes i polítics no semblen saber com

temps– és anar al nucli de l’es-

sortir-ne.

tat d’ànim de la persona.

2. La importància de l’economia en els

Aquesta és una responsabilitat

mitjans, a diferència d’anteriors crisis,

addicional que tenim.

així com el ressò de la informació des-

De totes maneres, encara que

prés de la revolució d’Internet.

l’entorn actual ha influït, la des-

3. Probablement, l’estat d’ànim a l’hora

proporció no és tan sols d’ara. És possi-

ha dit adéu i queda l’esforç per a qui

d’escriure ve condicionat pels entorns

ble que sigui per la forta competència

el vulgui o el pugui fer. La despropor-

individuals –molts de ben difícils– que

entre mitjans –o per incompetències

ció s’ha acabat i cal buscar urgentment

travessa la professió.

personals– però ja ve de lluny, encara

un nou equilibri. I no oblidem que una

Potser per això en molts moments –i ja

que ningú ara ho recordi. Agafeu diaris

de les víctimes d’aquesta cultura del

portem un any i mig– hem caigut en la

de tres o quatre anys enrere. No en

diner fàcil ha estat la idea fundacional

desmesura. Portades i titulars exagerats

fèiem un gra massa ensabonant els que

de la premsa com a servei públic. No

o tertúlies i enquestes al carrer, a cop

guanyaven molts diners amb el “totxo”?

tot s’hi val.

“Hem caigut en la desmesura. Portades i titulars exagerats, tertúlies i enquestes al carrer que han generat més angoixa” CAPÇALERA GENER-MARÇ 2008

D’UNS

55


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 56

DOSSIER ESPECIAL

Ens trobem davant la fi de la premsa escrita? Acabarà Internet el fenomen centenari dels diaris impresos? Són moltes les

Trenta veus a favor de la premsa

preguntes que es fa la Eudald Coll / Fotos: Sergio Ruiz

professió. La situació econòmica ha agreujat

La premsa escrita es troba en el mo-

municació, Joan Manuel Tresserras, i el

ment més delicat de tota la seva histò-

secretari de Mitjans de Comunicació,

la crisi de model de la

ria. Mentre uns fan números i aposten

Carles Mundó.

per quin any desapareixeran els diaris,

El degà del Col·legi, Josep Carles Rius,

d’altres intenten trobar a contracor-

va explicar als assistents que la inicia-

rent la solució a una doble crisi: la de

tiva sorgia “d’una convicció que la crisi

model i la conjuntural, provocada per

que afecta els mitjans és profunda i

la recessió econòmica. La primera

d’una certa gravetat. Ens trobem da-

s’estava larvant i la segona no ha fet

vant d’un trànsit conjuntural, fruit de la

res més que multiplicar els efectes de

crisi general que pateix l’economia oc-

la primera i n’ha evidenciat els de-

cidental, però que en el cas dels mitjans

fectes.

de comunicació té unes condicions es-

Dins aquesta crisi que viu la professió,

pecífiques que implica que també obli-

la premsa escrita és el mitjà que està

gui a repensar els models i la professió

sortint més malparat. A dia d’avui; no

en general. A més, és una crisi que pot

cal mirar a fora –on el panorama és

produir canvis profunds en l’exercici

força descoratjador– per trobar em-

del periodisme”.

preses amb problemes. A Espanya, els

Unes setmanes després, el 9 de març, es

sectorial sobre premsa

Expedients de Regulació d’Ocupació,

reunia la primera de les quatre taules

les prejubilacions i els tancaments de

sectorials, concretament la dedicada a

escrita que van tenir

mitjans estan a l’ordre del dia. Davant

la premsa escrita. Tant en una trobada

d’aquest panorama, el Col·legi de Pe-

com en l’altra varen sorgir nombroses

riodistes de Catalunya va decidir as-

reflexions, propostes i idees entorn el

seure en una mateixa taula els diferents

present i futur del sector. CAPÇALERA,

actors que juguen un paper en les em-

que va ser present en les dues reunions,

respectivament.

preses periodístiques per intentar tro-

ha

bar solucions conjuntes.

d’aquelles intervencions.A continuació,

Les que versaren sobre

Així, el 29 de gener, tenia lloc la la taula

oferim als lectors de la revista les po-

sobre la crisi en els mitjans de comuni-

nències que aborden la problemàtica

cació, convocada pel Col·legi que va

que viu la premsa escrita, que és l’ob-

reunir associacions d’editors, represen-

jecte d’aquest dossier especial. L’objec-

tants dels professionals, sindicats, uni-

tiu de l’article és que les paraules dels

versitats i experts en comunicació. Per

assistents a aquelles dues taules vagin

part de l’Administració, hi havia el

més enllà de les quatre parets del

conseller de Cultura i Mitjans de Co-

Col·legi.

premsa escrita fins a límits insospitats. En aquestes pàgines es recullen algunes intervencions dels ponents de la Mesa sobre la crisi en els mitjans i de la Mesa

lloc el 29 de gener i el 9 de març,

la televisió i la ràdio es reserven per a propers articles.

recopilat

i

resumit

algunes


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 57

Participants de la Mesa sobre la crisi en els mitjans, que va tenir lloc el 29 de gener, durant l’inici de la mateixa.

JOSEP GIFREU

ductor-emissor i consumidor-receptor)

Catedràtic de Teoria de la Comunica-

dels professionals de la comunicació.”

ció de la Universitat Pompeu Fabra

En opinió de Gifreu, “aquesta crisi tin-

“Hi ha tres elements tecnològics de

drà molts efectes en els mitjans, però el

canvi fonamentals: la digitalització, el

calat vindrà dels canvis estructurals que

Un dels estudis que adverteixen

flux en xarxa d’informació d’imatges i

modificaran d’una manera radical els

del terrabastall que espera a la

coneixements adquirits, les habi-

premsa escrita és l’informe TMT

litats, les rutines professionals an-

Trends 2009, de la consultora De-

teriors. Aquesta evolució de l’era

loitte presentat al febrer. L’estudi

de la informació digitalitzada

apunta que els mitjans es troben

abasta molts nivells”. Gifreu va

en una “revolució sense prece-

ressaltar-ne tres:

dents”. La causa és la caiguda de

1.“Què és i què ha de ser un mitjà

les inversions publicitàries i les

de discurs, i la interactivitat que han ar-

de comunicació. Abans el suport –o in-

noves formes d’oci. També asse-

ribat per quedar-hi. I això està generant

terfície– determinava en bona part el

nyala la qualitat del contingut edi-

un nou ecosistema de la comunicació,

mitjà. Però ara la pantalla és una única

torial com una de les claus per

de les imatges, del discurs, dels mis-

interfície universal on ens hem de tro-

afrontar el futur d’aquestes em-

satges, que ens obliga a replantejar els

bar. De totes maneres, un mitjà mai no

preses.

estatus tradicionals dels dos pols (pro-

podrà deixar de ser allò que el defineix,

CAPÇALERA ABRIL 2009

Els diferents ponents van debatre sobre com afrontar tant la crisi de model com l’econòmica

“Revolució sense precedents”

57


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 58

DOSSIER ESPECIAL

que és el poder editorial que conti-

58.000 pàgines menys

nuarà justificant l’existència de mitjans al servei de la societat.” 2. “Què entenem per una redacció. En el nou edifici de la UPF del 22@ ja s’ha

La inversió publicitària no ha parat

Dels diaris, els que més van patir la

dissenyat una sola redacció integrada, i

de minvar en els darrers anys. Se-

caiguda van ser els regionals, amb un

aquesta és una via.” Gifreu ressalta que

gons les dades d’Infoadex, el 2008, va

22,5% menys d’ingressos publicita-

cal plantejar-se les redaccions “amb un

caure un 7,5% respecte a l’any ante-

ris; els estatals van perdre un 19,3%;

espai físic i un espai presencial absolu-

rior (de 16.121 a 14.915 milions d’eu-

els gratuïts, un 16%; els econòmics,

tament imprescindibles. En les noves

ros) i la baixada va ser més acusada

un 13,8% i els esportius van aguan-

circumstàncies es poden proposar al-

en el sector dels mitjans convencio-

tar millor el xoc i van reduir la cai-

tres tipus de redaccions.”

nals (premsa, ràdio, televisió, cinema

guda a un 12,6%.

3. Què és un periodista.“És una qüestió

i Internet), en què es va perdre un

Els sector que més van deixar d’in-

estrictament professional que té efectes

11,1% (de 7.985 a 7.102 milions

vertir en anuncis han estat el de la

sobre la seva formació. La idea del per-

d’euros) que en el dels no conven-

construcció i l’automòbil, afectats de

fil polivalent és absolutament necessà-

cionals (correu personalitzat, publi-

ple per la crisi econòmica. Concreta-

ria. I hauríem de destacar que el bon

citat a les bústies, fulletons, catàlegs i

ment, el sector del totxo va publici-

professional forçosament ha de tenir

màrqueting telefònic, que van veure

tar-se un 41,9% menys que l’any

una sòlida formació generalista i alguna

baixar la facturació un 4% (de 8.136

anterior. Una altra dada preocupant

especialització.”

a 7.813 milions).

és que segons l’Asociación de Edi-

Entre els mitjans de comunicació, els

tores de Diarios Españoles (AEDE)

MARTA COLL

diaris van perdre un 20,4%, els do-

es calcula que l’any passat es van

Directora de Media Planning Group

minicals un 22,2%, les revistes un

deixar de publicar unes 55.000

Barcelona

14,5%, la ràdio un 5,3%, les televi-

planes d’anuncis d’immobiliàries i

Aquesta experta en el món publicitari

sions estatals i autonòmiques un

promocions, així com altres 3.000 de

va recordar que les inversions publici-

11% i les locals un 25,5%.

publicitat de cotxes.

tàries, el 2007, s’incrementaren un 9%. “Estàvem en una època d’expansió en què no pensàvem què era el que en el fons afectava els mitjans. Estàvem una mica “borratxos”, tots érem rics i ningú no s’adonava que per sota hi havia un terratrèmol. A partir del segon semestre del 2008 comencen unes baixades importants d’inversió”. Segons Coll, l’any 2009 “pinta molt malament” i apunta que l’estimació del creixement d’Internet és d’un 10%, mentre que per a la resta de mitjans és força pessimista. “Em temo que les xifres són força devastadores. Es parla d’un 15-20% de baixada d’inversió publicitària en la resta de mitjans.” Coll ho atribueix a : 1. La crisi econòmica. “En el moment que els anunciants deixen d’invertir també deixen de vendre, ja que el primer efecte de la publicitat és generar

Els diaris han retallat pàgines amb l’arribada de la crisi econòmica.

més vendes. Per això, les marques que aprofiten les circumstàncies estan acon-


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 59

5. Els nous models de negoci en la dis-

anys hauríem mantingut les vendes si

tribució. “Hi ha canvis en la forma de

haguéssim continuat exercint la ma-

distribuir. El venedor de cotxes més im-

teixa pressió”. “És veritat –va prosse-

portant a nivell mundial és eBay. Però

guir– que la publicitat en els mitjans

hi ha uns canvis que ens afecten més.

escrits ha minvat, però el 2007 ha

Mercadona, per exemple, està deixant

baixat, respecte del 2006, un 1,6%. És

de banda una sèrie de marques i això

per això que segueix sent el segon su-

agreuja la crisi i les inversions publici-

port preferit. Així que no hem de negar

tàries. Fins ara s’havia considerat que la

la crisi, ara bé, tampoc no ens hem de fer ‘l’harakiri’. No podem oblidar que

Josep Gifreu (Universitat Pompeu Fabra). seguint més per menys, atès que està baixant el preu de la publicitat, tenen major notorietat i estarien més ben po-

“Aquesta crisi modificarà d’una manera radical els coneixements adquirits, les rutines”(Josep Gifreu)

sicionats quan es recuperi l’economia.” marca de distribució era la que estava

tiu de la pèrdua de confiança en el sis-

més a prop del consumidor, però ningú

tema financer és un cercle viciós. La

s’havia parat a pensar que si les

gent deixa de consumir i al seu torn de-

marques no investiguen, no milloren,

creix l’economia, i entrem en un cercle

aquests deixaran de tenir valor i afec-

del qual és difícil sortir. La gent és

tarà els llocs de treball que es generen

capaç

consumir

per aquesta via.” Per acabar, Coll reco-

menys. De fet, té un estoc important

mana als mitjans: construir confiança, ja

acumulat que li permet passar molt de

que els consumidors necessiten hones-

temps sense consumir.”

tedat, revisar els missatges perquè tot

3. Els avanços tecnològics i la conver-

ha canviat i s’hi han d’adaptar, aprofitar

gència digital. “Els mitjans convencio-

els nous punts de contacte, atès que no

nals se senten amenaçats per Internet i

es pot lluitar contra una realitat i pujar-

confosos pels avanços de les noves tec-

se al carro de la digitalització.

a

la història dels mitjans de comunicació escrits, en què les empreses han guanyat més diners que mai.” Es va preguntar per les raons d’aquest

2. La crisi de confiança. “L’efecte nega-

d’acostumar-se

venim dels deu anys més esplèndids de

descens i va destacar-ne tres:

Rafael Nadal (El Periódico).

nologies. Però s’ha d’entendre que Incontenidor de mitjans en el qual hi ha un nou entorn de comunicació amb les seves pròpies regles que ha arribat per

“Bona part del futur dels mitjans escrits passa per trepitjar el territori, per ‘picar pedra’ ”(Rafael Nadal)

1. “Expliquen la crisi els que l’han creada. No accepten que són els culpables d’estar fent malament les coses i

quedar-se i canviar les nostres vides, per

necessiten una excusa com la crisi. ”

modificar-ho tot i generar noves opor-

2. “Tenim una xarxa de vendes obso-

tunitats per als mitjans convencionals,

RAFAEL NADAL

leta. Resulta que els quioscos que no

que sàpiguen com afrontar-los.”

Director d’El Periódico de Catalunya

ens deixaven regalar màquines al metro

4. Els hàbits de consum. “Les coses no

“No negaré la crisi perquè fer-ho seria

ara regalen diaris gratuïts. Hem de fer

es revolucionen sinó que evolucionen,

insensat. És evidentment perquè se’ns

una reflexió molt important perquè la

ja que l’ésser humà no és capaç d’assu-

ha desplomat la publicitat en els mit-

població se’ns ha desplaçat, està vivint

mir canvis radicals. El que sí que és cert

jans escrits i hi ha hagut una lleugerís-

a llocs on no hi ha quiosc”. També va

és que les coses s’estan transformant

sima baixada de les vendes.”

referir-se a la publicitat. “Tenim una

molt més ràpid de com ho feien fa uns

Nadal va mostrar-se segur que, el 2009,

xarxa de comercialització molt desen-

anys. El consumidor 2.0 vol immedia-

hi haurà “unes baixades importants”

ganxada dels clients, que s’ha acostu-

tesa, consumir contingut i sota de-

que va xifrar entre un 3% i un 4%, “te-

mat durant molt anys a la bonança, a la

manda. Per tant, aquesta manera de

nint en compte que les promocions es-

rendibilitat de les reunions amb les

funcionar a poc a poc arriba a un major

taven aportant un 10% de mitjana

companyies de planificació de mitjans

nombre d’edats i d’estils.”

anual complementari. En els darrers

o amb les grans companyies i que ha

CAPÇALERA ABRIL 2009

ternet és més que un mitjà, és un

59


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 60

DOSSIER ESPECIAL

Segons el director d’El Periódico, tots

poc estic a favor de redaccions inte-

aquests problemes són estructurals, si

grades com a sinònim d’estalvi de cos-

bé va referir-se a un de conjuntural (la

tos. Això, que és el que s’està plantejant

caiguda de la publicitat) que pot

ara i serà un autèntic fiasco”, va pro-

convertir-se en estructural. “En els dar-

nosticar. Finalment, també va referir-

rers anys la publicitat ha desaparegut.

se a la precarització del treball. “Se’ns

Tenim un problema de confiança dels

vol fer ‘colar’ per culpa de la crisi una

planificadors en els nostres mitjans. I és

reforma perquè substituïm determinats

un error. Enguany als Estats Units la

salaris per uns de nous que ja han in-

banca està retallant a Internet i està po-

troduït en altres mitjans. (...) Perquè al final no tindran problemes els

Marcel·lí Pascual (ACPG).

“Hem d’apostar per la qualitat dels continguts i administrar bé les eines de gestió públiques i privades” (Marcel·lí Pascual)

que paguen sis-cents euros perquè estan fora del sistema i perquè no els controlen, mentre que els que estem dins del sistema amb mecanismes de control potser sí que en tenim.

sant paper perquè han descobert que

I això seria bastant injust.”

els aporta la credibilitat que necessiten. Les companyies han oblidat que hi ha

MARCEL·LÍ PASCUAL

mitjans que encara són líders, que tenen

Associació Catalana de la Premsa

una entrada molt important en la clien-

Gratuïta (ACPG)

tela. Però ara això no es porta i anem a

“Hi ha diferents crisis (financera, ideo-

fer invents a la Xarxa que arriben a

lògica, ètica) que han confluït en una

molt poca gent.”

sola i tot això ha comportat la primera

“La Xarxa va venint inexorablement,

crisi global perquè ens ha afectat a tots

això és evident. Vàrem ser pioners en

en major o menor mesura”.

el seu moment i ara estem anant massa

Pel que representa l’ACPG, Pascual va

lents. Amb tot, a la Xarxa, els perio-

assegurar que eren conscients que

distes encara no hi estem treballant,

vénen d’uns anys molt bons marcats, so-

oblidat que som per fer informació, en-

l’estan definint els tècnics, ja que encara

bretot, per l’expansió immobiliària.

cara que també per servir de suport pu-

no hi ha mitjans de comunicació reals.

“Però la situació ha anat canviant des

blicitari en proximitat. Bona part del

La Xarxa l’acabarem fent els perio-

de fa dos anys. No ens queda més

Marta Coll (Media Planning Group).

futur dels mitjans escrits i de la ràdio passa per tornar a trepitjar el territori, per ‘picar pedra’, fer edicions, canvis de planxes, etc.” 3. “És molt important que, malgrat

remei, que canviar. Hem d’apostar

“S’ha d’entendre que Internet és més que un mitjà, és un contenidor de mitjans”(Marta Coll)

CAPÇALERA ABRIL 2009

l’existència d’uns pocs editors profes-

60

per la qualitat dels continguts i per administrar bé les eines de gestió públiques i privades que tenim a l’abast. I estem en aquesta línia”. Es va mostrar-se preocupat per al-

sionals en els mitjans escrits d’Espanya,

distes. Hi haurà equips de direcció

gunes practiques que es duen a terme

aquests han caigut a mans d’executius

únics Xarxa-paper. No crec en les re-

des d’alguns ajuntaments, que inclouen

que no coneixen el sector. Executius de

daccions integrades perquè han estat

publicitat als butlletins locals. “Això

manual que de les dues línies d’ingres-

un fracàs a tot el món.” Nadal va acla-

afecta el nostre sector. Encara que, de

sos i despeses tan sols saben operar

rir que està a favor “de la integrada

totes maneres, centrem els esforços a

sobre despeses. No s’està operant gens

pura” i en contra de la integrada “com

buscar nous formats que arribin als

en els ingressos perquè els desconeixen.

a sinònim de multimèdia, és a dir en la

joves, als col·lectius més desafavorits i

Si ara comento a un executiu de fer edi-

qual el periodista ha d’anar amb el mi-

als immigrants oferint una funció social

cions no saben de què els estic parlant.

cròfon, amb la càmera, etc., perquè això

dels mitjans que cada dia ens esforcem

I aquí tenim un problema molt gros.”

ha estat un fracàs estrepitós. Però tam-

a fer-ho una mica millor.”


7/4/09

12:33

Página 61

LLUÍS GENDRAU

prescindible per als lectors, per als

President de l’Associació de Publica-

anunciants i per al teixit comunicatiu

cions Periòdiques en Català (APPEC)

del país. Aposten per l’especialització i

El president de l’APPEC, que repre-

les redaccions integrades.

senta 150 editors de mitjans en català

2. L’àmbit territorial. “L’aposta de

(“periodistes convertits en editors”) va

futur, del territori de parla catalana,

citar el Baròmetre, segons el qual les re-

dels Països Catalans és clar també pel

vistes en català són, després de la tele-

futur d’aquestes publicacions.”

visió, el segon mitjà en difusió a

3. La innovació tecnològica. “Ja hi

Catalunya. “És un sector important per

estem apostant des de fa temps amb la

això i per la seva dimensió social, ja que

digitalització de les revistes.”

ha viscut fracassos empresarials conti-

4. Les polítiques públiques. “Són im-

nus. Així que aquesta crisi és una de

prescindibles per fer possible aquesta

tantes que hem patit les revistes en ca-

capacitat d’expressió i de creixement i

talà, un sector amb una gran capacitat

per aprofitar les oportunitats.”

de supervivència”. Segons Gendrau,

Estanis Alcover (ACPC).

premsa local editada en català. “No ens agrada demanar, som partidaris de

aquests “empresaris privats de difusió

ESTANIS ALCOVER

tenir la canya i no el peix, si bé l’evi-

nacional” estan creant “una xarxa de

President de l’Associació Catalana de

dència imposa”. Segons Alcover, en

comunicació que és la fotografia del

Premsa Comarcal (ACPC)

aquesta crisi els editors de premsa

país”, considera que seria “molt greu”

L’entitat que presideix Alcover agrupa

local i comarcal són “especialment

la seva destrucció i va citar quatre pro-

130 editors. “Som la premsa petita”, va

conscients” de tres coses:

blemes “fonamentals”:

dir per recordar que “no és el mateix

- La crisi afecta profundament el

1. El model de difusió i la necessitat de

que la publicitat baixi un 20% en els

consum de les llars i de les empreses

trobar alternatives al quiosc.

grans diaris que en un mitjà local”.

fins a nivells que encara no hem asso-

2. La caiguda lenta de la subscripció, al voltant d’un 5%, que no és excessivament greu, si bé cal tenir en compte que un volum important de la distribució d’aquestes revistes és per subscripció.

lit, i que desequilibrarà els nego-

“S’ha de desenvolupar immediatament el programa de foment de la lectura de premsa a les escoles” (Estanis Alcover)

3. La publicitat privada influeix direc-

cis durant un període de temps llarg. - S’haurà de conviure amb aquesta crisi almenys vint-iquatre mesos més abans de

tament, tot i que en ser mitjans espe-

Alcover va explicar que, arran del

veure l’inici de la recuperació, cosa que

cialitzats implica que la confiança amb

Fòrum Espai Català de Premsa, l’APC

obliga a prendre mesures profundes.

els anunciants propers no els afecti de

va demanar a la Secretaria de Mitjans

- És una crisi profunda i estructural i

manera important.

de Comunicació que solucionés els ex-

que a la sortida de la mateixa moltes

El que sí que afecta és la davallada (en

pedients de suport corresponents al

coses en l’entorn del negoci dels editors

les publicacions de l’APPEC d’un 25%,

2008, que n’instés al pagament imme-

de premsa de proximitat ja no seran

el 2008) en la publicitat pública.

diat, i que estudiés nous ajuts al sector

com abans, com la inversió publicitària,

4. La importància de la distribució per

de la premsa en català amb l’objecte

les relacions amb els anunciants i en la

correu en el cas de les publicacions pe-

d’afrontar aquesta crisi, tal i com pro-

manera d’oferir els continguts.

riòdiques en català (el 80% de les pu-

mouen

europeus.

Alcover va destacar que aquests canvis

blicacions de l’APPEC s’envien per

L’APC també va demanar a l’Adminis-

han de ser fruit d’una “actuació preme-

correu) pel fet de tenir subscriptors. Per

tració que “desenvolupin immediata-

ditada i amb un pla”. Va citar les reco-

tant, l’augment de les tarifes postals

ment l’anunciat programa de foment de

manacions de l’ACPC per orientar

minva les capacitats i la competitivitat

la lectura de premsa a les escoles i que

l’editor a aplicar aquests canvis:

d’aquestes publicacions. Per tant són

en promoguin la implantació al més rà-

- Concentrar els esforços i recursos en

conscients del que està passant i apos-

pidament possible”.També va demanar

allò essencial i rendible per al negoci i

ten per una evolució del sector que re-

suport si el Govern de l’Estat decideix

rebutjar el que no ho és. No és el mo-

sumeix en quatre punts:

alguna mesura d’ajuda a la premsa de

ment de crear nous productes ni d’in-

1.Aquesta premsa especialitzada és im-

manera que també hi tingui accés la

vestigar nous llançaments.

diferents

estats

CAPÇALERA ABRIL 2009

MESACRISIS:Layout 1

61


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 62

- Ajustar l’estructura de costos i d’in-

un producte més del mercat”. Oliva es

Oliva va assegurar que el CIC està en

gressos per mantenir equilibrada l’ex-

va sumar al suggeriment d’aprofitar la

crisi i va explicar que en la primera reu-

plotació del negoci. Hi ha maneres

crisi per fer autocrítica professional

nió els consellers ja van demanar una

d’aconseguir ajustar els costos fixos

“sobre cap a on estem anant i com

reforma perquè sigui més útil a la so-

(convertint-los en variables, externalit-

estem gestionant els valors i els refe-

cietat. “Ens manquen diners i recursos,

zant treballs a proveïdors que fins ara

rents de la professió”.

tot i així penso que l’autoregulació res-

es feien dins l’empresa, invertint en tec-

“La necessitat –va prosseguir– de gua-

ponsable i la defensa del dret del ciu-

nologia i amortitzant els llocs de treball

nyar cada any més i més, la competèn-

tadà a ser informat de manera honesta,

que la crisi ha deixat sense activitat).

cia ferotge, la lluita per l’audiència com

independent i rigorosa és ara més ne-

- Actuar a curt termini però planificant

a bé suprem, l’aparició de guerres me-

cessària que mai.” Oliva va dir que el

a mig termini. Les crisi són èpoques idònies per introduir canvis estructurals i els editors de premsa han d’aprofitar l’ocasió per guanyar productivitat i poder ser més competitius quan finali-

CIC “ha recollit les queixes dels

“Hem estat massa anys obviant la crisi del sector i mirant cap a una altra banda”(Albert París)

ciutadans i ha fet d’intermediari, però ara creiem que amb això no n’hi ha prou i que hem de tenir un paper clau en la societat per

tizi la crisi.

defensar un periodisme més rigo-

“No vull donar una visió pessimista.

diàtiques, de gurus del periodisme, i

rós. I per fer això necessitem una insti-

Recordem la capacitat de conversió de

d’un bon nombre d’impostors han can-

tució com el CIC”. Oliva, que aposta

la premsa comarcal enfront de l’estatal,

viat molt la professió. Han giravoltat un

per preservar “els valors ètics” de la

que és molt rígida. Això ens dóna re-

edifici de principis i valors que va co-

professió, va criticar que els mitjans de

corregut”, va assegurar.“Finalment –va

star molt de construir al nostre país. I

comunicació que financen el CIC “no

concloure– en una època de recessió

potser tampoc mai no s’havia acabat de

se’l prenguin seriosament: a vegades ni

com l’actual, l’editor de premsa comar-

fer del tot. La idea que el periodisme és

contesten les preguntes que els formu-

cal i local s’ha de proposar un únic ob-

un pilar bàsic de la societat democrà-

lem”, així que va aprofitar per dema-

jectiu: sobreviure. Per això la millor

tica fa temps que trontolla o que es fa

nar-los que les contestin. “Volem

estratègia és mantenir l’equilibri d’ex-

servir de manera equivocada. Els pe-

refundar el CIC, girar-lo com un mitjó.

plotació de la publicació. Això no signi-

riodistes estem desarmats i desorien-

Creiem que ens ha d’ajudar a ser

fica, però, renunciar a incrementar els

tats, en general, com a professió”.

millors periodistes”.

ingressos, ni a buscar una més gran ren-

I tornant a la comparativa amb Harry

dibilitat en altres segments de clients”.

Potter, va admetre que el Consell de la

ALBERT PARÍS

Informació, que presideix, és a dia

Responsable de comunicació d’El Punt

LLÚCIA OLIVA

d’avui “un lloc tan amagat com la cam-

“La situació actual de crisi en la premsa

Presidenta del Consell de la Informa-

bra secreta de Hogwarts, el famós in-

escrita comporta conseqüències extra-

ció de Catalunya (CIC)

ternat dels aprenents de bruixot. Hi

ordinàriament negatives en el sector.

La presidenta del CIC va sorprendre els assistents amb una original comparativa: “Els que teniu fills amants d’en Harry Potter sabeu que quan les forces del mal estan desfermades, la protecció dels principis i valors de la bona màgia

Hem de coincidir que no són

“La idea que el periodisme és un pilar bàsic de la societat democràtica fa temps que trontolla” (Llúcia Oliva)

CAPÇALERA ABRIL 2009

són més difícils i febles. El mateix passa

62

temps fàcils per al periodisme i som al davant de tres problemes: l’estructural del sector, de model de la premsa escrita, el segon la crisi econòmica i, finalment, un específic de Catalunya com és la

amb el periodisme en temps de crisi.

arriben poques queixes dels ciutadans, i

realitat de la premsa escrita en català.

L’actual crisi econòmica s’afegeix ara a

no és per falta de motius. Però les que

Davant d’aquests problemes, provoca

la de valors i principis del periodisme

ens arriben són una mostra del descon-

perplexitat la manca de serenitat i al-

que ve de deu anys enrere. La revolu-

cert i els problemes de la professió

guns estils informatius de la premsa

ció tecnològica, els canvis en les estruc-

d’avui: pèrdua de rigor, oblit del prin-

que es poden qualificar, com a mínim,

tures empresarials i en la filosofia de les

cipi de la presumpció d’innocència,

d’esbiaixats i que han sorgit les darrers

empreses de comunicació, han conver-

manca de rutines professionals bà-

setmanes: “L’enfrontament a causa de

tit el servei públic de la informació en

siques, com ara comprovar fonts, etc.”

les dades d’audiència i difusió no aju-


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 63

den a crear confiança i credibilitat en els mitjans. Cal dir que estan molt lluny del paper que hem de desenvolupar des de la premsa escrita, independent, documentada i que exerceix amb o sense til·la o vàlium”. “Però, què hem de fer?”, es va preguntar París. “Cal reconèixer la dura realitat econòmica que està atravessant el sector i que ens portarà a un nou escenari que, segurament, mai més no tornarà a ser igual amb la desaparició de molts mitjans actualment existents a la premsa de pagament, gratuïta o en el sector de les revistes. Tot i així, no podem ser presoners del fatalisme i pensar que la fi del paper és a tocar de la cantonada, com han anunciat alguns teòrics. Nosaltres pensem que, almenys, la mort del paper és un

Llúcia Oliva, presidenta del Consell de la Informació de Catalunya.

tema que va per llarg si bé, evidentment, el món digital tindrà molt a dir en el futur del sector”.

CARLES FLO

costat”. Respecte a la lluita per la pu-

“Hem estat massa anys obviant la crisi

Director general Corporació Catalana

blicitat i a la rebaixa de tarifes, fou

del sector i mirant cap a una altra

de Comunicació, editora de l’Avui

contundent: “Ens hauria de caure la

banda indiferents als problemes estruc-

“Hi ha moltes coses que els diaris ens

cara de vergonya. L’anunciant voldrà

turals , esdevenint possiblement còm-

hem de replantejar. Hem regalat diaris

pagar després de la crisi els preus

plices de la realitat i sense tenir

al mateix temps que criticàvem els gra-

d’abans?”.

consciència dels problemes que se’ns

tuïts quan en realitat n’hem regalat més

També va denunciar la manca d’ajudes

plantejaven a la premsa escrita. (...)

que ells a llocs com la universitat. Ens

i de previsió: “Durant anys, hem viscut

Què hem de fer davant l’actual pano-

hem tornat bojos fent promocions i ara

en època de bonança i no ens hem pre-

rama? Des del grup El Punt pensem

tot això se’ns tira a sobre perquè no

parat per a res. El primer que hem de

que es tracta de gestionar la realitat, re-

hem augmentat vendes i a més la gent

pensar és plantejar-nos què és el que

duir les despeses i mirar a l’interior de

jove no ha entès que la informació es

volem fer. Seguim regalant diaris i fent

les nostres empreses apostant pel cor ció de proximitat), cercant el nínxol per a cada companyia i no oblidant que el més important és la credibilitat. (..). “També estem d’acord –va concloure–

promocions? I si aquests diners

“Aquesta crisi ens ha de permetre adequar la realitat dels mitjans perquè estàvem sobredimensionats” (Carles Flo)

a demanar el suport de les institucions

els haguéssim gastat formant periodistes? No estàvem preparats per a aquesta crisi”. PERE PUJADÓ Gerent de Prensa Ibérica

i a expressar la profunda preocupació

paga.” (...) “Aquesta crisi ens ha de per-

“Internet i la premsa gratuïta ens han

per l’impacte de la crisi en els mitjans,

metre adequar la realitat dels mitjans

deixat l’autoestima per terra”, va dir.

perquè es mantinguin i, si pot ser, s’in-

perquè estàvem sobredimensionats”.

Davant d’aquest panorama, va apostar

crementin els suports via subvencions,

“Som l’únic sector de l’economia ba-

per dedicar-se als valors de la premsa

reducció de l’IVA, increments de les

rallat amb el seu canal de distribució.

per “recuperar la confiança en el mer-

partides publicitàries de la Generalitat

No hem estat capaços de crear-ne de

cat. Hi ha més de tres milions de per-

i de l’Estat als mitjans de premsa es-

nous i els quiosquers han acabat per-

sones a Espanya que cada dia van a

crita. etc.

metent que els gratuïts siguin allà al

‘votar’ (en referència a la compra del

CAPÇALERA ABRIL 2009

del negoci (en el nostre cas, la informa-

63


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 64

DOSSIER ESPECIAL

diari). Sobre la fidelitat dels lectors, va

municació es basa en la publicitat. No

JOAN MANUEL TRESSERRAS

donar xifres: en els darrers deu anys, 85

hi ha un combustible diferent que la

Conseller de Cultura i Mitjans de

diaris han guanyat dos milions de lec-

publicitat que els faci funcionar. És un

Comunicació

tors i 38 d’aquests –quasi tots locals–

moment d’evolució tecnològica i la im-

El conseller va parlar d’aspectes citats a

tenen la mateixa lectura des de fa deu

portància indiscutible de l’entorn mul-

la Mesa. Els d’ordre laboral va dir que

anys. Va advertir que “la informació

timèdia i de tot el que té a veure amb

els comentaria a la consellera de Tre-

que surt a les pàgines web no és massa

el món digital. Hem aprofundit poc en

ball, Mar Serna al tractar-se d’un “sec-

fiable i, per tant, ens ho posen fàcil per-

tot això, que és el motor dels altres can-

tor econòmic rellevant”. Sobre la xarxa

què tenim bones marques. Sóc opti-

vis: el d’hàbits en el consum de contin-

de venda de premsa, va reconèixer que

mista si en reconduïm i reforcem els

guts i de mitjans de comunicació. I

és “un punt clau” i que en el mateix sec-

continguts”.

aquest no és homogeni perquè la mo-

tor dels quiosquers també tenen un

També va criticar que els negocis dels quioscos és insostenible: “Ens hem de replantejar el tema de la distribució”. Segon ell, el diari encara es cobra massa barat i aviat podria costar entre 1,50€ i fins i tot 2€. Després de llegir dades

conjunt de problemes greus que hi estan treballant.“Hauríem de tro-

“Esperem que després de les reestructuracions tornarem a ser rendibles”

bar una bona opció per als mitjans, com la multiplicació dels punts de venda, encara que no

(Pere Pujadó)

estic segur que sigui una opció

sobre el negoci dels diaris actuals va

bona per als quiosquers.”

alertar d’una disminució del 50% de la

dificació d’hàbits no es dóna en la ma-

També va referir-se com “una qüestió

inversió publicitària en els propers dos

teixa intensitat en les generacions més

clau” a la coincidència històrica d’una

anys, “el que representaria una pèrdua

grans. I això afecta les decisions que

multiplicació de l’oferta com no es

de 800 milions d’euros, el que implica

s’han de prendre. No tota l’aposta és In-

dóna en cap altre sector econòmic, “en

una pèrdua de 500 milions d’euros al

ternet ni el paper ni la televisió. Cal fer

un context de canvis tecnològics. I això

sector. Cal, doncs, repensar el tema de

l’esforç de decidir a qui ens volem adre-

és molt rellevant i ens obliga a reconsi-

les promocions, la pujada de preu de

çar”. Per això va recalcar la importàn-

derar l’economia del sector. Tot això

l’exemplar i, segurament, baixar les pa-

cia d’unes bones eines d’anàlisi de les

anirà acompanyat també d’una modifi-

ginacions. Esperem que després de les

audiències. També va referir-se al valor

cació dels procediments de canalització

reestructuracions tornarem a ser rendi-

de la marca: “la marca és un element

de les inversions publicitàries (...) I, per

bles”. Sobre el tema de la publicitat, va

imprescindible perquè és el que dife-

tant, l’esmicolament de l’oferta, el fet

apuntar que s’haurien de reinventar les

rencia un producte d’un altre. I els va-

que la gent tingui la possibilitat de crear

tarifes. “Sabem que l’anunci de premsa

lors associats a aquella marca són el

el seu canal, es produirà en un termini

és efectiu, que és valorat pels anun-

que acaben conformant la comunitat, el

relativament breu”.

ciants. Els hi tenim que recordar...”.

target, dels que consumeixen aquell

Tresserras va augurar que “en els pro-

mitjà. I és imprescindible que aquests

pers cinc o sis anys a Internet hi serà

CARLES MUNDÓ

valors siguin congruents, certs.”

tot. L’explosió de l’oferta es produirà

Secretari de Mitjans de Comunicació

Finalment, va reconèixer que des de

en un termini relativament breu. You-

Carles Mundó va apuntar que s’ha

Tube és el paleolític del que pas-

i molt profunds, però no hauríem de

“Crec que anem cap a cooperatives de gent sortida de les facultats i periodistes veterans”

confondre crisi amb canvis i, per tant,

(Joan Manuel Tresserras)

d’aprofitar la crisi econòmica per “analitzar els canvis en el sector, que hi són

CAPÇALERA ABRIL 2009

segurament tampoc no hauríem d’atri-

64

sarà a través de la Xarxa, que es podrà veure per televisió, confortablement, amb menys dificultat que la que ara té el percentatge de població que no va mai a In-

buir a la crisi molts dels aspectes que

l’Administració han d’estar atents a les

ternet”.

afecten les empreses de mitjans i que,

demandes del sector i als canvis que

Tot seguit, va respondre sobre algunes

segurament, tenen un objecte d’anàlisi

van més enllà del dia a dia”. I destacà

reivindicacions fetes a la Mesa:

diferent”.

que les empreses han d’utilitzar els

Hem de negar les subvencions a les em-

Va referir-se a la possibilitat d’obrir

ajuts públics per ser més fortes i efi-

preses que no estan al dia amb la Segu-

nous ventalls en la consecució de nous

caces. I hem ser honestos i saber reco-

retat Social?, es va preguntar. “La

ingressos: “el negoci dels mitjans de co-

nèixer quan un projecte ha fracassat”.

veritat és que ens estalviaria molts pro-


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 65

Lluís Gendrau (APPEC), Josep Carles Rius, Joan Manuel Treserras i Carles Mundó escolten les intervencions de la Mesa sobre la crisis.

blemes perquè hem de fer una retal-

sortida de les facultats que, juntament

hem pogut elaborar a partir de dades

lada. És una decisió que haurem de

amb periodistes veterans, s’especialit-

del Baròmetre hem vist que en molts

prendre sectorialment i és possible que

zaran a proporcionar continguts als

espais dins de Catalunya els mitjans de

algunes de les empreses que més ne-

mitjans en àmbits restringits de manera

referència són de caràcter local. I això

cessitin aquestes ajudes siguin les que

constant, fluïda. Em sembla que pot

és relativament pertinent.”

estan en una situació més delicada”.

anar així per una qüestió d’eficiència”.

També va referir-se a les peculiaritats

Sobre les redaccions integrades, va citar

del mercat català: “És un mercat convencional en primera instància, en-

meva impressió –va dir– és que anem

“Hem de ser honestos i saber reconèixer quan un projecte ha fracassat”

inevitablement cap a un predomini

(Carles Mundó)

capacitat de gestionar l’espectre ra-

tipus de treball dels periodistes”. “La

creixent del periodisme especialitzat. El

cara que després és una mica peculiar. El mateix estat espanyol que regula i té dioelèctric ens reconeix com a part

diferencial és la qualitat i ajudar la gent

En referir-se a les centrals de mitjans,

d’un mercat més general a partir d’una

a entendre, i no pot fer-se si no és des

va dir que en la mesura que es tingui in-

de les dues llengües oficials. I, per tant,

d’una certa especialització. Una part

formació de més qualitat a nivell local

som un mercat compartit en castellà

d’això haurà de ser assumit per les em-

potser hauran de descentralitzar la ges-

amb els valencians i les Illes Balears.

preses, si bé no totes ho podran fer.Tinc

tió de les inversions, perquè ser més efi-

Però, en canvi, no ho som en català. En

el convenciment que anem cap a la

cients en determinats àmbits locals.“De

català, ells tenen l’instrument legal i la

configuració de cooperatives de gent

fet –va recalcar– els pocs estudis que

capacitat tecnològica per facilitar, per

CAPÇALERA ABRIL 2009

“un tema de fons com és el canvi del

65


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 66

DOSSIER ESPECIAL

exemple, la reciprocitat televisiva i per

Les retallades i la qualitat

habilitar operadors privats que puguin estar presents en tot el territori de l’àrea catalana. I no ho fan. I això, des d’un punt de vista democràtic, és gra-

“Malgrat la profunditat de la crisi,

veterans de la professió i advocats–

víssim. Espero que quan s’hagi resolt el

cal preservar la qualitat de la infor-

apunta que les retallades perjudica-

tema del finançament es pugui plante-

mació com a instrument bàsic de la

ran els estàndards de qualitat i van

jar amb tota la contundència. Us asse-

democràcia”. Així començava el pri-

en detriment de la precisió en les no-

guro que des del Departament ho

mer dels set punts consensuats en

tícies. Segons els autors del citat tre-

farem. El President ho sap i hi està a

una declaració conjunta feta per la

ball, els periodistes cada cop tenen

favor. És inacceptable aquesta frag-

trentena d’integrants de la taula

menys possibilitats de contrastar les

mentació del mercat per mala voluntat

sobre la crisi en els mitjans de co-

notícies en benefici de l’exactitud

des de les instàncies que poden facilitar

municació que es van reunir al

que s’espera d’ells. L’informe cita

la vertebració del mercat. Després la

Col·legi a finals de gener.

casos, com el de la petita Madeleine

gent el constitueix o no, però com a

Però aquesta petició pot quedar-se

McCann, desapareguda al sud de

mínim tenim els instruments per verte-

en paper mullat si es compleixen els

Portugal, en què hi ha hagut “infor-

brar-lo”.

mals auguris que apunta un estudi

macions inexactes o fins i tot difa-

sobre la premsa que va presentar-se

matòries”.

JERONI ROCA

a principis de febrer al Regne Unit.

S’ha de tenir en compte, però, que al

Gerent de Catalunya d’El País

L’informe indica que la confiança en

Regne Unit els tabloides sensacio-

Roca va citar les vendes de diaris de

els diaris es veurà ressentida encara

nalistes afecten negativament l’opi-

1997 i 2007, amb un petit increment

més en temps de crisi a causa de les

nió dels ciutadans respecte a la

d’un 0,7% i un índex de difusió actual

retallades que estan patint les plan-

premsa escrita, ja que els diaris gau-

de 93 diaris per cada mil habitants, el

tilles dels mitjans de comunicació.

deixen d’un nivell de confiança més

que, segons la UNESCO, implica que

Aquest treball –encarregat pel

baix, fins i tot més del que els inspi-

Espanya és un país subdesenvolupat en

Media Standard Trust i dirigit per

ren els bancs.

aquest aspecte, mentre que alguns països de la UE estan per sobre dels 200 diaris per cada mil habitants. “I també tenen Internet!”, va indicar. Va mostrar el seu escepticisme sobre els programes de foment de la lectura: “De veritat creiem que una persona que fins al divuit anys no li ha arribat el diari i que té tres mesos de subscripció agafarà l’hàbit de llegir?”, va preguntar. Roca aposta perquè la premsa sigui una assignatura curricular.“L’hem de posar a les escoles”, va dir. En aquest sentit, és crític amb el fet que “fins i tot els alumnes del darrer curs de periodisme tampoc compren el diari”. Un tema capital per ell és la xarxa de distribució de premsa. “I en aquests moments no tenim alternatives. Hem d’aconseguir que el punt de venda torni a ser rendible”. Finalment va proposar

Les retallades de plantilles afecten la qualitat de la feina. Foto: Josep Cano

tres taules de treball amb l’Administració que abordin l’assignatura obligatò-


7/4/09

12:33

Página 67

ria de foment de la lectura a les escoles,

de l’espai públic de la comunicació i per

La qüestió és si hi haurà lloc per al pe-

la xarxa de distribució i com recuperar

l’avançament en la publicació de les no-

riodisme en l’espai buit que resulti de

el prestigi social dels lectors de premsa.

tícies. Des de llavors, els diaris han per-

l’accentuació d’aquestes tendències.

dut posició en el mercat de la difusió i

Una altra qüestió és si el periodisme

MIQUEL DE MORAGAS

en els recursos publicitaris. L’aparició i

podria sobreviure a una eventual des-

Institut de la Comunicació de la Uni-

incidència posterior d’Internet agreuja

aparició dels diaris impresos. Costa

versitat Autònoma de Barcelona

el problema, planteja un punt d’inflexió

d’imaginar el periodisme sense periò-

Va abordar tres temes:

històric i un repte més radical: la des-

dics, tot i que ja es comencen a veure

1. Universitats: En els propers anys,

aparició dels diaris. Tot i que probable-

diaris amb poc periodisme. Si més no,

s’oferiran a Catalunya vint-i-set graus

ment no succeirà, hi ha una qüestió de

amb poc periodisme propi. Diaris ba-

de comunicació a les universitats. “És urgent la coordinació interuniversitària amb el sector per tenir un diàleg més aprofundit entre facultats”. 2. Polítiques de comunicació: “En les

sats en notícies d’agència

“La propagació d’emissors provoca la multiplicació de fonts no fiables. I davant d’això hi ha el periodisme” (Miquel de Moragas)

darreres tres dècades les polítiques de

amanides amb notes locals, algun reportatge i comentaris signats, informació de serveis i una influència creixent de temes d’interès publicitari. Hi

comunicació han estat quasi en exclu-

fons que afecta el futur del periodisme.

ha una raó històrica simple per suposar

siva per al sector audiovisual i s’ha vist

L’alternativa digital, sumada a la com-

que els diaris no han de desaparèixer:

que ara també li toca a la premsa es-

petència audiovisual, no incideix tan

cap mitjà nou ha provocat la desapari-

crita”. A l’hora d’argumentar el perquè

sols sobre la pervivència dels formats

ció dels anteriors, en tot cas, els ha obli-

d’aquestes ajudes va citar la defensa del

impresos, també ho fa sobre els contin-

gat a transformar-se. Però els diaris no

pluralisme, la preservació del rigor i la

guts i la funció social dels mitjans.

han mostrat, en el darrer quart de segle,

qualitat de la informació. Segons Mo-

2. El periodisme ha estat absorbit per

gaire disposició ni capacitat de recrear

ragas, aquestes polítiques haurien de

una indústria de la comunicació en què

un espai propi.

fer-se mitjançant subvencions a la dis-

l’espectacle i la sensació són el gran re-

3. Com han afrontat els diaris la com-

tribució i ajuts a les empreses per a

clam per assegurar els nivells de difusió

petència de la ràdio i televisió?

l’adaptació a la convergència multimè-

i audiència exigits per la publicitat, font

-No han renunciat al seu paper tradi-

dia, etc. “Però, qui ha d’atorgar aquests

de finançament comuna a tots. El de-

cional d’oferir les notícies a tot el pú-

ajuts?”, es va preguntar. Doncs, la res-

cantament cap a l’entreteniment més

blic possible.

posta, segons Moragas, “organismes in-

espectacular pot arrossegar en excés la

-Han ampliat pàgines i temes a tractar.

dependents dels governs”. I va prevenir

informació cap a formats i llenguatges

-Han mirat d’assemblar-s’hi amb un

del perill que aquests ajuts impliquin

impropis, per col·loquials, subjectius i

llenguatge més directe i una presenta-

una menor competitivitat.

ambivalents. La imitació dels models

ció més atractiva.

3. Causes estructurals de la crisi: “La

gràfics i d’impacte de les notícies au-

-Han parat molta atenció als programes

propagació d’emissors provoca la mul-

i als personatges de l’audiovisual.

hi ha el periodisme. La premsa escrita

“Els diaris no han mostrat gaire disposició ni capacitat de recrear un espai propi”

n’ha de ser el motor i la garantia. És on

(Jaume Guillamet)

-Han intentat d’atreure els com-

tiplicació de fonts no fiables o induïdes pel mateix protagonista. I davant d’això

-Han incorporat el seus personatges com a col·laboradors.

hi ha la llavor d’un periodisme de qualitat”.

pradors amb regals i promocions diovisuals tendeix a produir, a més, un

comercials.

empobriment informatiu dels diaris, en

-En el context de concentració multi-

JAUME GUILLAMET

què l’entreteniment guanya espai.

mèdia, els més importants diaris estan

Catedràtic de Periodisme de la Univer-

La Xarxa, que s’ha obert a formes de

molt lligats als interessos de les princi-

sitat Pompeu Fabra

periodisme participatiu i autogestionat

pals cadenes de ràdio i de televisió, dels

1. La crisi de la premsa també és la crisi

pel ciutadà, acaba posant en dubte la

quals actuen molt sovint com a defen-

del periodisme i comença als anys 80.

necessitat originària del missatger i me-

sors.

És un fenomen universal, per la com-

diador que és el periodista. Com si el

-Han perdut difusió i quota de mercat.

petència de l’audiovisual en l’ocupació

periodisme esgotés el seu cicle històric.

-L’aparició de la premsa gratuïta només

CAPÇALERA ABRIL 2009

MESACRISIS:Layout 1

67


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 68

DOSSIER ESPECIAL

ha accentuat una crisi anterior.

2. Noves formes de canals i distribució

diaris”, va argumentar.

-La incidència d’Internet ha obligat a

per arribar a l’audiència.

Baquero va defensar que “la informa-

plantejar noves alternatives.

3. Formació contínua. Internet es trans-

ció de la premsa escrita té pes”, que la

-La crisi financera de 2008 ha agreujat

forma constantment.

gent encara creu (“a diferència de l’en-

la situació, amb una caiguda de la pu-

“Aquestes –apuntà– són les grans opor-

conament de la premsa de Madrid”) en

blicitat que en els diaris trenca un equi-

tunitats que ens ofereixen les noves tec-

els diaris catalans. “La premsa no pot

libri precari i inestable.

nologies, però “encara no ens hi hem

ser una cosa sectària, simplement per-

4. Els diaris han actuat a la defensiva.

posat”. Tenim els professionals neces-

què els lectors no ho són”. Respecte a

En una trobada a Bolonya amb profes-

saris per a aquest repte? Hi ha més ta-

Internet, va mostrar-se defensor de la

sors de periodisme, Umberto Eco par-

integració de les redaccions, tot i que criticar

garrapades, però la força de l’ós els pot

“El periodisme de profunditat és als diaris. Davant la crisi, hem de fer periodisme”

acabar asfixiant. Destinats tots els re-

(Antoni Baquero)

que no s’ha explicat als

lava de l’abraçada de l’ós. Els diaris han abraçat la televisió per evitar-ne les es-

cursos a aquesta defensa infructuosa,

periodistes”. Sobre els lent digital a fora de les redaccions que

més veterans, va dir: “no es pot jubilar

disme. La qualitat ha perdut importàn-

no pas a dintre. I va concloure dient:

l’experiència, si bé hi ha més ‘oficials

cia davant els comptes de resultats.

“Estem perdent una gran ocasió”.

que tropa’. I la premsa necessita redactors”.

cant-ne la qualitat? Amb o sense perio-

ANTONI BAQUERO

disme de qualitat, els diaris patiran, si

Comitès professionals

XABIER ARKOTXA

bé probablement no desapareixeran.

Antoni Baquero va assegurar que “el

Comitès d’empresa

Amb periodisme de qualitat, a més,

periodisme no està en crisi. Més aviat

“Ens preocupa sobretot la precarietat”,

compliran amb la funció social.

ho està un determinat model de negoci

va dir, centrant-se en els col·laboradors

6. El bon periodisme és car. Com es

que hem de replantejar. Si agafem les

i falsos col·laboradors, “els que més pa-

paga? Com se’n pot assegurar la per-

notícies que apareixen a les televisions,

teixen la crisi” i va recalcar que la pre-

manència en el sistema de mitjans?

veurem que sempre surten primer els

carietat “no és d’ara, sinó des de fa

Aquest és el gran problema. No afron-

diaris, que són els que tracten aquests

molts anys”. També va criticar les pre-

tar-lo ens aboca a un problema pitjor.

temes. El periodisme de profunditat és

jubilacions i va advertir que l’absència

als diaris. Davant la crisi, hem de fer pe-

dels prejubilats es pot cobrir amb estu-

EVA DOMÍNGUEZ

riodisme”.

diants. A més, va carregar contra la

Periodista, consultora de mitjans, espe-

En referència a les reduccions de plan-

universitat: “no és veritat que els estu-

cialitzada en temes d’Internet

tilla va alertar que “allò barat surt car”.

diants vinguin ben preparats. S’estan

“Internet és un mitjà molt més exigent

“Els grans diaris espanyols han guanyat

estudiant coses que no tenen res a

del que ens imaginem. La dicotomia Internet-paper és un gran error” . I va enumerar tres aspectes importants que aporta la Xarxa: 1.“Internet és una eina a mig i llarg ter-

veure amb la professió”.

“Cada any surten entre sis-cents i vuit-cents llicenciats, mà d’obra barata disposada a acceptar el que sigui” (Xabier Arkotxa)

mini. I això vol dir donar entrada a tot

CAPÇALERA ABRIL 2009

de treball fonamental

s’ha invertit poc o gens en el perio-

5. Es podrien salvar els diaris sacrifi-

68

que “Internet és un mitjà

També va alertar de “la superpoblació de facultats. Cada any surten entre sis-cents i vuit-cents llicenciats, mà d’obra ba-

tipus d’àrees especialitzades. Aporta

molts diners en els darrers anys i no

rata disposada a acceptar el que sigui”.

dades de l’audiència que van més enllà

han invertit en el negoci. Necessitem

Respecte a la convergència amb Inter-

de la idea abstracta que en teníem fins

empresaris que creguin en el perio-

net, va destacar que a les redaccions es

ara. Els mitjans tradicionals no tenen

disme. Les empreses s’estan concen-

veu “amb preocupació, com una ma-

els interessos informatius de les au-

trant massa a retallar les redaccions” i

nera de produir més precarietat perquè

diències. Un altre aspecte és la transpa-

va demanar saber “per què els diaris no

els redactors han de fer de càmeres, de

rència. “El periodisme fet a Internet et

tenen més difusió i més lectors. Potser

fotògrafs, de periodistes, etc. Darrere la

recorda constantment per a qui tre-

és perquè els lectors han començat a

polivalència hi ha una trampa, ja que

balles”.

veure una pèrdua de competitivitat als

amb menys gent es fan més coses”. “En


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 69

definitiva, –conclou– són decisions que

periodistes i que són acomiadats sense

sabem adaptar-nos a la situació i ho

redunden en una precarietat cada cop

cap tipus d’indemnització ni de presta-

hem demostrat altres cops. En la me-

més gran que ja existia abans de la crisi

ció d’atur. I si optes per fer la recla-

sura que ens hi puguem adaptar, hem

i que esperem que no serveixi per aca-

mació corresponent o bé pressiones

d’arribar a acords possibles, fins i tot te-

bar drets que hem trigat anys a aconse-

l’empresa potser ho aconsegueixes,

nint en compte que les relacions labo-

guir”.

però la por que afecti el futur profes-

rals són molt heterogènies. Hem

sional fa que en alguns casos es coar-

d’intentar treballar perquè d’una ve-

JUAN LÓPEZ

tin.”

gada per sempre a Catalunya els tre-

Representant de Comissions Obreres

Segons López, la crisi aguditza aquesta

balladors treballin en unes condicions

Juan López va advertir que la crisi no

precarització i implica que els profes-

normals, de qualitat. No podem esperar

ha provocat una precarització en el

sionals que es trobaven en aquestes

que des de Madrid ens ho solucionin en

mercat laboral sinó que aquesta ja exis-

condicions estiguin en una situació

precari”. Per acabar, va deixar clar que

tia. “Abans de la crisi hi havia treballa-

força més difícil. El representant de

la representació sindical present a la

dors de televisió que cobraven, i que

CCOO va admetre “que és hora que la

taula són els interlocutors vàlids. López

encara cobren, 600 euros. I, tot i així, en

professió s’assegui i comenci a nego-

va destacar que “l’Administració ens

aquest mitjà s’han fet retallades en la

ciar” i va apuntar que en aquesta nego-

pot ajudar moltíssim com a àrbitre i

plantilla. I això és una realitat. De la

ciació ells serien flexibles: “Si el temor

mediador en el tema”, però que són les

mateixa manera que hi ha persones que

és que puguem demanar coses irres-

parts socials afectades les que han

porten set o vuit anys treballant com a

ponsables vull que quedi clar que

d’agafar “el toro per les banyes”.

CAPÇALERA ABRIL 2009

Juan López, representant de Comissions Obreres, durant la seva intervenció és escoltat per la resta de ponents.

69


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 70

DARDO GÓMEZ

dors en la millora de la qualitat, en la

nancer i no ho facin al nostre àmbit”.

President del Sindicat de Periodistes de

gran majoria dels casos l’oferta va ser

Finalment, també va referir-se als va-

Catalunya

menyspreada i es va optar per campa-

lors. “Les crisi econòmiques –va con-

Dardo Gómez va admetre que “és una

nyes de màrqueting recolzades en els

cloure– també afecten els valors,

mica viciós sortir de la crisi sense tenir

més diversos recursos promocionals,

perquè quan canvien les condicions

en compte com hi hem entrat i qui en

però mai en elevar la qualitat de la in-

amb què es fa tot això, també ho fan els

són els responsables. Si fos així, sorti-

formació”.

valors. S’ha de saber sortir d’aquesta

ríem d’aquesta crisi amb els mateixos vicis i sense incorporar l’experiència que ens ha portat fins aquí”. També va criticar les empreses que proposen “suposats plans de viabilitat que no tenen més recorregut que la reducció de cos-

crisi amb valors i no tan sols

“No és possible que els governs surtin a rescatar el sistema financer i no ho facin al nostre àmbit” (Frederic Monell)

Representant de les facul-

“Fa deu anys que l’Acadèmia està indi-

treball i, com a conseqüència directa, la

FREDERIC MONELL

cant la crisi del canvi de model. I fa deu

pèrdua de qualitat dels productes”. Se-

Vicesecretari general de la Unió Gene-

anys que en sento parlar els directors

gons ell, d’aquesta manera “no s’asse-

ral de Treballadors (UGT) a Catalunya

dels mitjans. Però aquest canvi no s’ha

gura la viabilitat de les empreses, sinó

Monell es va centrar en els impactes de

produït”. Amb aquestes paraules va

que s’apanya una situació que per lò-

la crisi: en les condicions laborals, en les

iniciar el seu parlament el representant

gica es tornarà a repetir d’aquí a un

condicions professionals i en els drets

de les facultats de comunicació. Vidal

temps, com ja ha anat passant”.

dels ciutadans per la funció social del

va criticar l’aposta que s’ha fet de les

El president del Sindicat de Perio-

periodista “que elabora un producte

promocions als diaris així com de les re-

distes admet “el minvament en la cap-

que no està fet com s’hi féssim cotxes,

tallades de plantilles. Respecte a aquest

tació de publicitat que estan patint els

sinó que té altres elements de valor, ja

darrer aspecte feu comparativa que

mitjans” però, segons ell, “tampoc es

que estem parlant de la llibertat i el

després utilitzaren d’altres ponents:

pot silenciar que moltes empreses de

dret a la informació dels ciutadans”.

“S’estan acomiadant periodistes de les

comunicació pretenen portar a terme

Segons Monell, aquests impactes tenen

redaccions, i això és com acomiadar els

acomiadaments desmesurats en tots els

a veure amb el sistema de relacions la-

pastissers de les pastisseries. Qui farà

seus mitjans, fins i tot en els rendibles. I

borals. En funció de les condicions de

els pastissos?”. “S’ha de prendre cons-

això ho fan al mateix temps que impul-

treball, el periodista té una capacitat o

ciència que el periodisme és un ofici

sen plans d’una nova organització de la

una altra per produir aquesta informa-

intel·lectual i que cal prendre riscos”, va

producció i de la responsabilitat dels

ció. “I això té un impacte en el ciudatà

apuntar. “A l’Acadèmia –va prosse-

treballadors d’eficàcia discutible i que

que rep la informació. Aquesta és una

guir– tenim estudiants excel·lents que

ja han fracassat en molts casos. I tot ple-

de les dimensions que ens preocupa”,

vénen de la societat del web 2.0, però

gat sense la participació dels treballadors”. Segons Gómez, les empreses pretenen arreglar “la mala gestió, en alguns casos acumulada durant anys, emparant-se en els problemes econòmics actuals. “És

quan els enviem als mitjans

“S’ha de prendre consciència que el periodisme és un ofici intel·lectual i que cal prendre riscos” (David Vidal)

important recordar que molts cops la

CAPÇALERA ABRIL 2009

DAVID VIDAL tats de comunicació

tos, posant en primera línia els llocs de

70

amb el compte de resultats.”

els tenen asseguts mirant com altres repiquen notes de premsa”. Per tant, va demanar flexibilitat a les redaccions perquè aquests estudiants puguin ajudar a

gestió en moments de forts ingressos va

va afirmar, per després reconèixer que

superar “aquest ‘gap’ existent entre la

provocar projectes i expansions poc

seria convenient treballar en la consti-

societat i la professió”.

meditades, que mai van comptar amb

tució d’un marc laboral “més compacte,

Vidal també va explicar que els estu-

l’opinió del personal de les empreses, i

que surti una mica de la fragmentació

diants els expliquen que els periodistes

que sovint va témer per les conseqüèn-

actual i anar cap a la unificació”. Mo-

veterans, aquells que podrien estar més

cies d’aquelles aventures empresarials.

nell va demanar una implicació dels po-

per ells, “cada cop tenen un paper

Quan des dels comitès d’empreses es va

ders públics: “no és possible que els

menys important a les redaccions”. Tot

suggerir la participació dels treballa-

governs surtin a rescatar el sistema fi-

seguit, va criticar que els mitjans “es


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 71

miren el melic” i va demanar-los que aprofitin més “la sang jove dels llicenciats”. “Estem molt preocupats –prosseguí– perquè hi hagi un diàleg obert amb el món empresarial” i va convidar les empreses a participar en el debat sobre la revisió dels plans d’estudis. Després de fer una crida “a favor del periodisme de qualitat” es referí als mals auguris sobre el final de la premsa escrita –i concretament sobre la predicció del periodista Philip Meyer, que va pronosticar el 1943 com l’any de la desaparició dels diaris en paper– i va assegurar que “les tendències es poden subvertir”. “Però per això cal arremangar-nos i posar-nos-hi tots alhora”, va concloure. XAVIER PONS Global Media Agency Xavier Pons, de MPG (agència de mitjans del grup Havas Media) va donar xifres de la caiguda de la inversió publicitària en la premsa escrita. Dels 1.800 milions d’euros del 2007 s’ha passat als 1.420 del 2008 i la previsió per al 2009 està per sota dels 1.200. Segons Pons, el fet que la crisi castigui més la premsa escrita es deu al fet que sectors com les finances, l’automoció i els classificats –habituals de la premsa escrita– lideren les caigudes en inversió. “La situació avui en dia és de fallida tècnica del sector amb caigudes d’un 30% d’inversions publicitàries a les televisions”. Respecte a com afrontar el futur, Pons va apuntar diferents aspectes: 1. Convergència digital. “La gent jove té uns altres canals per informar-se. El problema és com treure-hi rendibilitat. En aquest aspecte s’ha de progressar”. 2. Millorar la marca dels mitjans. “Això a Madrid ho estan fent molt bé”. 3. Treure rendiment als continguts. “El futur passa per la seva integració. I sé que això que estic dient és complicat. El món audiovisual cada cop n’és més conscient.


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 72

DOSSIER ESPECIAL

La universitat convida al debat Les quatre facultats de comunicació catalanes van consensuar per l’ocasió un document –Aportacions al debat des de la universitat– que va lle-

gir Josep Maria Blanco, degà de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. A continuació publiquem el text íntegre.

INTRODUCCIÓ

lluny, però que ja eren presents al

2. DIAGNOSI I APORTACIONS A

Atenent a la convocatòria realitzada

col·lectiu fa anys.

LA TAULA

pel Col·legi de Periodistes de Catalu-

c) En els darrers deu anys o més, s’ha

a) L’actual situació ens fa creure més

nya per tal d’analitzar l’impacte de la

posat molt d’èmfasi en l’excel·lència

que mai en la necessitat d’una forma-

crisi econòmica en els mitjans de co-

dels continguts periodístics i molt poc

ció de qualitat dels futurs professio-

municació, us fem arribar el docu-

en la qualitat dels llocs de treball. Des

nals del periodisme i de la comunicació

ment que recull les aportacions de

de les institucions més representa-

que ha de dur-se a terme a facultats

docents de diferents facultats que ofe-

tives de la professió, especialment el

avalades per la seva vocació forma-

reixen estudis de Comunicació a Ca-

Col·legi de Periodistes i òrgans afins,

tiva i de transferència de coneixement

talunya.

han insistit en la defensa d’estàndards

en aquest àmbit.

Abans, però, de realitzar les aporta-

de qualitat de continguts (amb la pro-

b) En aquest sentit, reivindiquem el

cions al debat, creiem oportú realitzar

liferació de codis sobre el tractament

model periodístic explicat des de la

unes matisacions prèvies d’ordre professional que semblen importants com a marc a la diagnosi i a les aportacions que es realitzen des de la universitat a la taula.

universitat, producte d’una anàlisi

“Reivindiquem el model periodístic explicat des de la universitat, producte d’una anàlisi profunda”

CAPÇALERA ABRIL 2009

1. UNA SÈRIE DE REFLEXIONS

72

profunda i un estudi acurat, i que, d’acord amb el seu compromís de retorn a la societat, ha de traduir-se en l’aportació d’agents de canvi, que amb els coneixements adquirits i el respecte pels valors d’una societat de-

D’ORDRE PROFESSIONAL

informatiu de l’actualitat), mentre

mocràtica i per un comportament

a) Tot i l’estreta connexió entre la

que altres grups, com el Sindicat de

ètic, es converteixin en renovadors

professió i les empreses, caldria sepa-

Periodistes, han primat més l’opció de

que millorin tot el que afecta i im-

rar-ne les respectives crisis. La dels

l’excel·lència i la qualitat periodís-

porta a la comunicació periodística.

mitjans té aspectes diversos. Així, no

tiques per la via de la millora de les

c) Cal potenciar i treballar la innova-

és el mateix la situació en els mitjans

condicions laborals.

ció i la creativitat a les aules, per tal

impresos que en els mitjans audiovi-

d) Amb els temps que corren, una de

que els nous professionals afrontin els

suals, ni la de les grans empreses que

les conclusions més lògiques és la de

reptes, derivats o no de la crisi, i ofe-

formen part de conglomerats empre-

la necessitat d’establir un consens en

reixin formats i continguts periodís-

sarials que les de les petites indepen-

el col·lectiu sobre els mínims irrenun-

tics realitzats amb rigor i qualitat i

dents.

ciables de la relació qualitat/preu de

atractius per a la societat en un en-

b) Pel que fa la crisi, en la professió

la feina periodística. Un cop assolits

torn caracteritzat, avui dia, per la

periodística s’ha de dir que no és nova

aquests acords, caldrà que la profes-

massificació i atomització d’ofertes

i que potser en aquests moments està

sió estigui cohesionada en una de-

informatives a ràdio, televisió, premsa

afectant sectors “consolidats” del

fensa conjunta d’aquests, per damunt

i nous mitjans.

col·lectiu. Potser la reducció dels be-

d’interessos empresarials. Un primer

d) La pràctica de la professió en unes

neficis a algunes empreses s’aprofi-

pas han estat les “Tarifes mínimes

condicions dignes garanteix als nous

tarà per accentuar els processos de

orientatives per a l’exercici professio-

periodistes formats a les facultats de

precarització que fins ara alguns sec-

nal periodístic 2008”, proposta elabo-

Ciències de la Comunicació un perio-

tors de la professió només veien de

rada pel Col·legi de Periodistes.

disme de qualitat que beneficia la so-


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 73

cietat i l’empresa que li dóna suport. e) Aquests nous periodistes han de poder compartir la seva formació amb el testimoni dels professionals que ja practiquen el periodisme de qualitat en els mitjans, que a la vegada han de poder transmetre l’exemple d’exercici de la professió rebent a canvi una justa contrapres-

Dues estudiants durant les pràctiques de ràdio a la UAB. Foto: Xavier Sulé

tació a nivell de reconeixement social, empresarial i, per tant, també econò-

crisi, els qui procuren fer-se camí en

ja es van mencionar al Llibre blanc de

mic per part del mitjà.

el món del periodisme i també

la professió periodística a Catalunya,

f) L’estada en pràctiques regulada

aquells professionals amb experièn-

l’any 2006, i que són:

s’ha de veure com una necessitat de

cia que reben sous baixos amb l’ex-

1. Comparatives sincròniques amb al-

l’etapa final d’aquells que en un futur

cusa de no realitzar tasques de gestió

tres països que han entrat en crisi i

hauran d’incorporar-se al món labo-

o coordinació d’altres professionals.

com estan encarant el procés i com-

ral del periodisme i garantir el relleu

L’exercici de la gestió d’un mitjà o

paratives diacròniques amb situa-

professional i no com una competèn-

d’una empresa generadora de contin-

cions de crisi professional passades

cia als professionals en actiu. Cal tro-

guts i produccions informatives per

per no cometre els mateixos errors.

bar

perquè

part d’un professional del periodisme

2. Elaboració d’un cens, com més

tothom surti afavorit, a més d’evitar i

necessari

hauria d’anar acompanyada d’una

exhaustiu possible, dels periodistes en

eliminar les “males pràctiques”. A

sensibilitat cap a aquestes qüestions,

actiu a Catalunya que serveixi de

Catalunya, la bona relació entre mit-

cosa que alguns cops, paradoxalment,

base de sondeig per a futurs mostre-

jans i universitat des del naixement de

es troba a faltar.

jos amb vistes a prendre el pols de la

les primeres facultats i fins avui ha

h) Cal perseguir, evitar i denunciar

professió de forma ràpida.

permès consolidar aquests vincles i

l’intrusisme i les diferents fórmules de

3. Desenvolupament d’una línia de

renovar de manera continuada els

suplantació de llocs de treball reals

recerca que intenti aprofundir en el

quadres dels professionals dels dife-

per tal de dignificar la professió pe-

coneixement de les redaccions a Ca-

rents àmbits de la producció i edició

riodística de qualitat.

talunya, inventariar de la manera més

periodística al llarg dels últims qua-

exhaustiva possible el nombre de re-

ranta anys.

3. NECESSITATS D’ESTUDIS I

daccions que hi ha, conèixer-ne les di-

g) Els periodistes han de desenvolu-

ANÀLISIS

mensions, l’estructura jeràrquica i la

par destreses en els usos de les dife-

Finalment, per tal de poder realitzar

dinàmica.

rents tecnologies i saber adequar els

un seguiment acurat de l’evolució de

4. Anàlisi del desenvolupament tec-

llenguatges i les tècniques a les ca-

l’exercici de la professió periodística,

nològic que ha transformat tan pro-

racterístiques del mitjà i suport en

i pal·liar a l’avançada efectes de pos-

fundament la professió. La influència

què apareguin les produccions infor-

sibles crisis del sector de la comuni-

de la tecnologia afecta directament

matives tenint en compte els públics

cació o d’altres, es creu oportú

els processos de formació i d’inserció

als quals van dirigides. Aquestes des-

proposar que, atesa la importància es-

laboral dels periodistes. Les empreses

treses no poden ser utilitzades com a

tratègica del sector de la comunicació

demanen cada cop més competències

excusa per exigir a un periodista que

periodística a Catalunya i la seva in-

i habilitats tecnològiques als perio-

cobra un únic sou una feina que, per

cidència social, les institucions polí-

distes. La qüestió a estudiar és si cal

tal de ser de qualitat i realitzada en

tiques considerin la necessitat de

regular les competències i habilitats

un temps molt limitat, haurien de

crear un observatori de seguiment de

tecnològiques dels periodistes en el

desenvolupar diferents professionals.

la professions de la comunicació o

sentit de posar-hi algun tipus de límits

La precarització laboral afecta des de

dotar de recursos per tal de dur a

i veure com afecta la tecnologia a la

fa temps, abans de l’aparició de la

terme recerques i anàlisis com les que

qualitat de la tasca informativa.

CAPÇALERA ABRIL 2009

l’equilibri

73


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 74

DOSSIER ESPECIAL

MONTSERRAT PUIG

FABIÁN NEVADO

proximitat té mercat. “I a més d’infor-

Presidenta de l’Associació de Dones

Secretari d’Acció Sindical del Sindicat

mació haurà de donar opinió, explica-

Periodistes de Catalunya

de Periodistes de Catalunya (SPC)

ció, punts de vista de les notícies,

La presidenta de l’ADPC va apuntar

Nevado va assegurar que “no podem

anàlisi. La informació ja arriba per al-

que totes les crisis econòmiques i tec-

negar la crisi, però hi ha certes compa-

tres canals i aquests són més ràpids i

nològiques “escombren amb força les

nyies que se n’aprofiten per prendre

immediats que el paper imprès, si bé el

dones fora dels llocs de treball”. Segons

mesures, principalment relacionades

paper imprès té un format que li per-

Puig, en els deu últims anys s’ha donat

amb la feina, que haurien d’haver pres

met d’analitzar-la, interpretar-la, etcè-

un notable augment de noies a les fa-

fa temps i haurien resultat menys trau-

tera”, argumentà.

cultats de Comunicació, però això no es correspon amb les possibilitats i realitats d’entrada al món del treball degut a “una inèrcia en el mercat, una tendència que fa que es contractin homes

“Els sindicats –va prosseguir–

“Hi ha suficient marc jurídic laboral perquè la precarietat no tingui cabuda en els mitjans” (Fabián Nevado)

podem participar en la recerca de solucions, però no de miracles. Hi ha suficient marc jurídic laboral perquè la precarietat no tingui

abans que dones”. “Tot i que això –va

cabuda en els mitjans de premsa.

admetre– no és homogeni i hi ha sec-

màtiques que no pas ara”. “Bona part

Sense feina de qualitat es difícil que hi

tors, com la ràdio o Internet, que estan

de les dificultats de la premsa –va pros-

hagi una premsa de qualitat”. Nevado

molt mal pagats, on hi ha una presència

seguir– és que no s’ha gestionat bé

va proposar diferents alternatives:

important de noies”. També va alertar

l’època de vaques grasses, i mentre els

- Apostar per una informació de quali-

que s’ha aconseguit una millora que no

beneficis eren suculents ningú no es

tat i no prescindir ni jubilar l’experièn-

voldrien que la crisi esvaís, com les me-

qüestionava si la gestió era l’adequada.

cia de les redaccions.

sures de conciliació laboral. Va adme-

És incomprensible que els directors

- Fomentar una feina de qualitat que fi-

tre que no saben a quantes empreses de

dels mitjans facin de gerents i de res-

nalitzi amb la precarietat laboral en els

comunicació s’hi estan aplicant, si bé va

ponsables de recursos humans sense

mitjans a través de la contractació la-

apuntar que intentaran esbrinar-ho

tenir els coneixements necessaris per

boral amb l’ampli ventall contractual

amb una recerca a finals d’any.

fer un treball de gestió”.

que té la legislació espanyola.

“Aquesta taula també ha de servir per

Nevado va recordar que els sindicats

- Promoció dels mitjans en l’àrea de

airejar la quantitat de contractes tem-

han proposat que els representants dels

l’ensenyament des de l’escola primària

porals, així com les situacions paupèr-

treballadors participin en la gestió de

fins a la universitat. Tan sols generant

rimes de molts freelance. L’ADPC vol

les companyies i que això sempre s’ha

un hàbit de lectura a l’escola podrem

realitzar una diagnosi de les professio-

vist “com una excentricitat, que deixa

tenir lectors i compradors de premsa.

nals que treballen als mitjans catalans,

de ser-ho quan hi ha dificultats, princi-

- Ajudes o supressió de la fiscalitat de

saber les condicions laborals i els nivells salarials. I un altre element que també cal tenir present és saber quant de temps els ha costat arribar a ocupar el lloc de treball en comparació amb els

l’IVA

“El segle XXI serà el de les audiències i no pas el de la difusió. Això suposa treballar molt la marca (Joan Sabaté)

CAPÇALERA ABRIL 2009

companys masculins. Una de les qües-

74

- Subvencions transparents de les administracions

públiques

i

control de les mateixes perquè es destinin a potenciar la premsa i el periodisme de qualitat i no siguin

tions que sempre hem treballat i que

palment econòmiques, i llavors s’apel·la

seguirem fent-ho és l’accés als llocs de

a la responsabilitat dels treballadors i

responsabilitat, així com la duració en

dels sindicats”.

JOAN SABATÉ

aquest càrrec”. Puig va mostrar l’in-

Segons el representant de l’ASP, “la

Director general de FUNDACC

terès de l’ADPC per saber l’aplicació

premsa superarà la crisi, com ho faran

Joan Sabaté, director general de FUN-

dels plans d’igualtat a les empreses de

altres sectors”, encara que aquesta

DACC, entitat que impulsa el Baròme-

més de 250 treballadors. “Malaurada-

comportarà grans canvis. La seva pre-

tre de la Comunicació i la Cultura, va

ment no disposem d’informació que

visió és que quedaran quatre o cinc

realitzar una ràpida lectura de les dades

aquesta legislació, aprovada pel Go-

grans diaris de referència nacional, un

del Baròmetre que apunten que la te-

vern espanyol el 2007, s’estigui com-

parell de referència autonòmica a cada

levisió segueix sent líder i que entren

plint.”

capital de província i que la premsa de

amb força la premsa, les revistes, Inter-

utilitzades per a altres finalitats.


7/4/09

12:33

Página 75

Montserrat Puig (ADPC).

preses i també a la Xarxa i als profes-

LLUÍS SALOM

sionals que hi treballen. Ens preocupa

Secretari d’organització de la UPIFC-

què passarà amb els professionals quan

Sindicat de la Imatge

aquesta crisi remeti i el model de mit-

Salom va demanar d’incorporar a la

jans s’hagi adaptat a la nova situació.

taula algú de la Conselleria de Treball

Per nosaltres, el debat es dóna ara,

per abordar amb interlocutors vàlids

quan és el moment de prendre deci-

els aspectes laborals.“Si no hi són no sé

sions empresarials, de model”. “Un tre-

si servirà de gran cosa”, va criticar.

ballador amb contracte precari no pot

També va recordar que la UPIFC re-

complir la seva funció social. Ens preo-

presenta bona part d’aquest “món pre-

cupa, doncs, el periodisme com a acti-

cari que són els informadors gràfics,

vitat professional i el periodisme com a

que és invisible per a l’administració,

‘animal en vies d’extinció’”, va alertar

senzillament perquè no es vol mirar”.

net i la telefonia mòbil. “Cada individu

el representant de l’UGT.

dedica divuit minuts al dia a informar-

Escobar va criticar que a les rodes de

se amb la premsa escrita. I això és poc

premsa no assisteixin periodistes vete-

comparat amb la resta de mitjans”. Se-

rans, sinó gent jove sense experiència.

gons Sabaté, les dades de les audiències

D’aquests periodistes joves diu que

“s’han d’utilitzar per a altres àrees del

cada cop que parlen de la seva situació

negoci més que per a l’estratègia de co-

laboral “ploren, i ploren molt perquè

municació dels mitjans”. “El segle XXI

tenien unes il·lusions i no poden fer el

–va prosseguir– serà el de les audièn-

seu treball com voldrien. S’han conver-

cies i no pas el de la difusió. Això su-

tit en obrers de la informació”. “El que

posa treballar molt la marca, també a la

està passant afecta el rol del periodista.

premsa local i comarcal, on no s’està

I és ell i no les empreses el garant del

fent de manera prou eficient”. Sabaté

seu rol social. I sense unes condicions

va apuntar que cal acostumar-se a tre-

laborals dignes això no funcionarà”.

ballar amb audiències petites i frag-

Però Escobar també va tenir paraules

mentades. “I hem de tendir a sumar

d’autocrítica: “En el terreny dels mit-

Va demanar que es reguli el sector

audiències de paper amb les d’Internet

jans potser sí que a nivell sindical hau-

“perquè els treballadors en precari for-

o ràdio. Cal que hi treballem metodo-

ríem de fer una actualització de

men part del paisatge i perquè, en la

lògicament”, digué.

plantejaments.Ara ens hem adonat que

crisi, hi som tots”, va demanar mesures

Respecte al tema del pagament dels

les empreses periodístiques han de gua-

de fiscalitat, de Seguretat Social i d’ins-

continguts, va admetre que no han tro-

nyar diners”.

pecció de treball, i criticà que gran part

bat a Internet el model de negoci,“però

Escobar va dir que cadascú en el sector

dels problemes ho siguin “per omissió

hi ha programes de televisió que han

ha de saber “quins interessos defensa i

de l’Administració”.

trobat via SMS la manera d’aconseguir

quin paper té”. També va criticar que

Concretament va demanar:

ingressos i estar més a prop del públic”.

de la mateixa manera que les ajudes a

1. Un epígraf fiscal específic per als

Finalment, va admetre que el sector es

la SEAT estan vinculades a l’ocupació,

freelance i col·laboradors a la peça per-

troba “en un moment de crisi bastant

en els mitjans de comunicació no sigui

què la situació actual és “un gran des-

nou” i que “la premsa en paper s’ha de

així. “Per tant, tenim diferents fronts

gavell que crea inseguretat jurídica”.

redefinir si no vol perdre el tren”.

oberts i demanen una ordenació de les

2. Ser regulats com a qualsevol altra ac-

Lluís Salom (UPIFC).

interlocucions perquè no tots volem el

tivitat professional i va criticar la

MIGUEL ÁNGEL ESCOBAR

mateix”. Per finalitzar la seva interven-

“confusió interessada” que es dóna

Director Comunicació UGT Catalunya

ció Escobar digué que “la llibertat d’in-

amb la premsa. Va demanar que

“Estaríem parlant de la precarietat

formació es defensa en el camp de les

aquesta no estigui exempta d’IVA, sinó

sense un problema de model o finan-

relacions laborals. Això ha estat empre

que calgui l’emissió de factures per a les

cer?”, es va preguntar. Segons Escobar

així, encara que ara ho veiem més que

col·laboracions periodístiques com en

“la precarietat està instal·lada a les em-

mai”.

qualsevol altra activitat.“Podria ser tan

CAPÇALERA ABRIL 2009

MESACRISIS:Layout 1

75


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 76

DOSSIER ESPECIAL

tat amfitriona de l’acte, haurien de ser

rol social que representem”

assumides per la taula com un dels punt

També va recalcar que “la millor ga-

de consens.

rantia a l’hora de preservar la independència i el rigor és que els periodistes

PERE GUARDIOLA

treballin en empreses rendibles”. Guar-

i director general de La Vanguardia

diola demanant valentia a l’Adminis-

Pere Guardiola, representant a la taula

un baló d’oxigen”) i prengui mesures

de l’Associació Catalana d’Editors de

com eliminar la publicitat dels mitjans

Diaris (ACED) i director general de

públics.

La Vanguardia, va destacar que la crisi

Va apuntar que s’ha de potenciar la in-

no és de consum d’informació. “Es

vestigació i innovació per avançar-se a

consumeix més informació que mai” i

les tendències. El seu diari disposa d’un

va citar la difusió consolidada dels set

estudi sobre el perquè els ciutadans

principals diaris d’àmbit estatal que

deixen de consumir informació en

han vist com creix la seva difusió el

paper. Algunes conclusions són:

2008. Segons Guardiola, al buscar “un

- El nivell d’informació que arriba als

nou equilibri dins el bon periodisme

ciutadans ha crescut exponencialment

Associació Catalana d’Editors de Diaris

Pere Guardiola (ACED).

tració, que aposti per l’IVA zero (“seria

els últims deu anys. Això provoca

“Potser si que a nivell sindical hauriem de fer una actualització de plantejaments” (Miguel Ángel Escobar)

saturació i que una part de la societat desconnecti, mentre que una altra es torna més selectiva. - La manca de temps de dilluns a divendres per llegir sossegada-

Dardo Gómez (SPC).

amb empreses de futur” serà necessari:

ment és una tendència en tots els seg-

1. Més productivitat i polivalència dels

ments d’edat, excepte els jubilats,

professionals de la informació (perio-

provocant un descens de les vendes,

simple com passar a considerar-nos tèc-

distes, administratius i directius).

però sobretot la destrucció de l’hàbit

nicament proveïdors en comptes de

2. Grans aliances entre competidors en

que és un factor determinant en la lec-

col·laboradors”, apuntà.

allò que no sigui periodisme (produc-

tura de premsa.

3. Incorporar la negociació de les tarifes

ció, logística i comercialització) i divi-

- Hi ha una uniformitat en els contin-

mínimes de les col·laboracions perio-

dir les empreses en unitats espe-

guts perquè cada vegada més, molts

dístiques en paral·lel o com a annex als

cialitzades més eficients.

mitjans “beuen” de la font de les agèn-

convenis de premsa diària i no diària. 4. Demanar a l’Administració mesures per compatibilitzar el mercat de treball dels periodistes amb el dret constitucional a informar de tots els ciutadans. Salom va reconèixer que, a hores d’ara,

cies (com la premsa gratuïta) i no

“Ens hem de preparar per guanyar menys i treballar més i millor, amb més eficiència” (Pere Guardiola)

CAPÇALERA ABRIL 2009

cap diari d’abast nacional català ha va-

76

elaboren continguts propis que és el que diferencia les marques i les capçaleres. Sovint, la principal diferència entre mitjans que perceben els lectors és ideològica i relacionada amb la vida política.

riat el preu de les col·laboracions grà-

3. Els directius de diaris i revistes han

I sabem pels estudis sociològics que

fiques –en algun cas és el mateix preu

de trobar urgentment una nova manera

l’interès per la política disminueix ex-

des de fa més de deu anys– per adap-

de distribuir i vendre els diaris. En els

cepte en períodes electorals.

tar-lo a les Tarifes mínimes orientatives,

últims sis anys, han tancat el 25% dels

- Internet està afavorint dues tendèn-

que el Col·legi de Periodistes feu pú-

quioscos i llibreries de Barcelona.

cies: que la informació pot ser gratuïta

bliques el 2008. I opina que, atès que

4.“Tots els que formem el panorama de

i que per estar informat no es necessita

aquestes tarifes, definides com el “llin-

la comunicació ens hem de preparar

temps, perquè la lectura dels portals i

dar de la dignitat professional”, no són

per guanyar menys, treballar més i

webs actualment, encara és una lectura

cap novetat, i per consideració a l’enti-

millor, amb més eficiència, i reforçar el

superficial, de titulars i destacats.


MESACRISIS:Layout 1

7/4/09

12:33

Página 77

Aquestes dues tendències van en

Declaració conjunta de la Mesa

contra del que representa i ofereix la premsa tradicional de pagament. JOSEP CARLES RIUS Degà del Col·legi de Periodistes

Un cop van haver parlat tots els as-

bles, com els col·laboradors, free-

El degà va explicar que la iniciativa de

sistents que van participar en la

lance o joves.

la taula “sorgeix d’una convicció: la crisi

Mesa contra la crisi a la professió, el

que afecta els mitjans és profunda i

degà del Col·legi de Periodistes de

3. Cal la implicació de totes les parts

greu. Ens trobem davant d’una daval-

Catalunya va apuntar que assumia

per garantir la viabilitat econòmica

lada conjuntural, fruit de la crisi general

bona part del que s’havia dit i re-

de les empreses editores. La rendibi-

que pateix l’economia occidental, però

marcà la importància de seguir tre-

litat és la primera condició per a la

que en el cas dels mitjans té unes condi-

ballant en aquesta direcció amb

seva independència.

cions específiques que implica obligar

noves reunions sectorials.

a repensar els models i la professió. Des

Josep Carles Rius també va demanar

4. Totes les parts han de fer un es-

de la Junta, crèiem que es tractava de

als ponents poder consensuar una

forç col·lectiu per buscar alternatives

parlar-ne tots els actors que estem im-

primera declaració conjunta per

que no se centrin únicament en els

plicat en el món de la comunicació per

afrontar els canvis en el sector i que

acomiadaments i les jubilacions an-

compartir i discutir el diagnòstic de

es fes pública un cop finalitzada la

ticipades. El principal valor dels mit-

quina és la situació i reflexionar sobre

taula. El set punts que va proposar i

jans és el talent i l’experiència dels

les alternatives”. Per això s’ha optat per

que es van aprovar –per després

seus professionals.

asseure en una mateixa taula “les veus

donar-la a conèixer als mitjans de co-

més autoritzades per fer aquest diagnòstic”. Rius va assegurar que “no es tracta d’inventar un nou periodisme, sinó de recuperar-ne les arrels”. Va destacar el missatge apuntat a la taula: La premsa

5. La crisi implica un canvi profund

S’aposta per la qualitat de la informació i per unes condicions laborals dignes

en el model comunicatiu que obliga a un esforç de formació contínua per part dels professionals i implica que les universitats responguin a les noves demandes socials.

escrita és el motor del periodisme i, com a tal, marca l’agenda de la resta de

municació– per a aquesta declaració

6. Cal reforçar la figura del perio-

mitjans. També va destacar altres punts

conjunta són els següents:

dista com a garant de la llibertat

que s’havien abordat, com el paper fo-

d’informació i de l’exercici de la crí-

namental de la Xarxa, les ajudes desti-

1. Malgrat la profunditat de la crisi,

tica. Amb l’impacte de les noves tec-

nades a plans de futur de les empreses

cal preservar la qualitat de la infor-

nologies, es corre el risc de diluir el

i les ajudes pel foment de la lectura de

mació com a instrument bàsic de la

paper del periodista, que té la res-

premsa. Va criticar “les solucions dràs-

democràcia, així com la funció social

ponsabilitat de vetllar per una infor-

tiques” que s’estan prenent en alguns

dels mitjans.

mació veraç i rellevant.

tives abans d’acomiadar gent de cin-

2. És necessari garantir les condi-

7. Per fer front a la crisi, els mitjans

quanta-cinc anys, que són una pèrdua

cions dignes dels professionals da-

han de reafirmar-se en la defensa

irreparable per a la qualitat de la infor-

vant el risc que empitjori encara més

dels valors propis d’una societat de-

mació”. Finalment, va augurar que en

la precarietat. Cal que es garanteixin

mocràtica i que inspiren les bones

el futur, en les redaccions més reduïdes

unes retribucions mínimes per exer-

pràctiques periodístiques. Aquest és

i àgils, els col·laboradors i freelance tin-

cir la professió amb independència.

el millor camí per mantenir la credi-

dran un major pes, amb tot, va advertir

Els sacrificis inevitables que implica

bilitat i la confiança del públic i evi-

que per això cal “un marc legal que els

aquesta crisi s’haurien de repartir de

tar, així, la desafecció entre els

protegeixi”. En aquest sentit, va dema-

forma equitativa i, en cap cas, es

ciutadans i els mitjans de comunica-

nar que aquesta regulació tingui lloc a

poden centrar en els més vulnera-

ció.

partir de l’Estatut del Periodista.

CAPÇALERA ABRIL 2009

mitjans i demanà “fórmules imagina-

77


JUBILADOS5:Layout 1

7/4/09

12:34

Página 78

DOSSIER ESPECIAL

La crisi econòmica segueix afectant de ple als mitjans de comunicació. Aquesta vegada les seves víctimes han estat alguns dels periodistes més veterans de les redaccions

Les redaccions diuen adéu a una generació Enric González* Robert Fisk, el corresponsal més pres-

que anomenem periodisme.

tigiós a Pròxim Orient, té 63 anys.

No obstant això, la premsa catalana

Meyer Berger, el mític cronista local

prescindirà de molts d’aquests refe-

del New York Times, en tenia seixanta

rents. Les prejubilacions a La Vanguar-

quan va escriure una de les seves peces

dia, buc insígnia del periodisme

més conegudes, la del captaire violi-

barcelonès, i els acomiadaments incen-

nista; Berger va morir dies després de

tivats o forçosos a El Periódico, que ha

publicar-la, a causa d’una embòlia.Ann

estat la millor escola de l’ofici en les

Leslie, una de les més cèlebres repor-

darreres dècades, trenquen prematura-

teres britàniques, tenia 60 anys al 2001

ment una generació que estava arribant

i fou l’únic periodista que va aconseguir

al nivell magisterial. Parlem, a més,

desbordar els controls israelians i ser

d’una generació molt especial, la que es

ha deixat, doncs,

testimoni del tiroteig a l’església de

va iniciar amb la fi de la dictadura i les

Betlem; dos anys després, amb 62, va

tensions de la transició.

a la professió

cobrir la invasió d’Iraq. Edna Bucha-

Fou, tal vegada, la primera generació de

nan, gran periodista de successos del

periodistes espanyols estrictament pro-

Miami Herald, en tenia 57 quan va gua-

fessional, aliena a les pluriocupacions

seus referents

nyar el premi Pulitzer. James Cameron,

administratives i als tripijocs establerts

considerat el patró dels corresponsals

durant el franquisme. Van voler ser pe-

més destacats.

britànics, va complir-ne 60 al 1971 men-

riodistes, tan sols periodistes, i viure ex-

tre informava sobre la tensió bèl·lica

clusivament de la seva feina. Es van

entre India i Pakistan.

plantejar l’exigència de ser indepen-

Hauria estat impensable prescindir del

dents, una cosa que no s’havien pogut

talent i l’experiència de tots aquests pe-

permetre les generacions anteriors.Tin-

riodistes, citats com a simple exemple.

gueren una consciència social i política

No tan sols eren, i alguns casos ho se-

molt superior a la dels seus antecessors

gueixen sent, puntals dels seus diaris o

i, em temo, molt superiors també a la

revistes, i fonts d’informació fiables per

dels que els succeeixen.

a desenes de milers de persones.

L’ofici de periodista mai es va aprendre

Eren o són, a més, models per la resta

a les antigues escoles, l’oficial o la catò-

de la professió: la gent de la que

lica, o en les actuals facultats. Allà s’hi

s’aprèn, la gent el treball de la qual

aprèn, en tot cas, l’àmbit de l’exercici

constitueix la unitat de mesura profes-

professional i els rudiments teòrics. Un

sional, la gent que dignifica aquesta di-

metge no comença a obrir abdòmens al

fícil baralla amb l’actualitat i la realitat

dia següent de llicenciar-se. Alguna

de La Vanguardia i El Periódico que entre març i abril han estat prejubilats o acomiadats. La retallada de les plantilles

sense alguns dels

* Enric González (Barcelona, 1959) és periodista i ha exercit com a corresponsal d’El País a Londres, París, Washington i Roma. Al 2006 va rebre el premi Cirilio Rodríguez que reconeix la tasca de corresponsals espanyols a l’estranger.


JUBILADOS5:Layout 1

7/4/09

12:34

Página 79

Manifestació de periodistes del 18 de març de 1976 davant de la Delegació del Ministeri d’Informació i Turisme. Foto: Pilar Aymerich

i copiar a José Martí Gómez, a Josep

distes. Fa falta enfrontar-se amb la rea-

Maria Huertas Claveria, a Joan-Anton

litat i habituar-se als seus matissos, i fa

Benach o a qualsevol altra dels joves

falta preguntar, escriure, equivocar-se,

veterans als que veia quotidianament a

per anar fent-se al ofici. Aquesta solia

la redacció.

Es prescindirà de referents de la professió, dels primers que van poder viure exclusivament de la seva feina

“La pitjor de les solucions” El 19 de gener Xavier Prats, di-

Un dels meus primers caps, a El

rector d’Ocupació, Estratègia de

Correo Catalán i a El Periódico,

Lisboa i Relacions Internacionals

fou l’Enric Tintoré, qui em va

de la Comissió Europea criticava

atraure a la informació econò-

en una entrevista a El País les pre-

mica, que fins ben entrada la

jubilacions. “L’experiència de-

Transició era considerada un

mostra –assegurava– que, en

ser una de les funcions d’una redacció:

apèndix redaccional no estrictament

termes de capital humà, d’eficàcia

establir un àmbit formatiu. En aquest

vinculat als criteris periodístics i amb

del mercat de treball i de cohesió

àmbit, la presència de veterans il·lustres

moltes afinitats als interessos empresa-

social, és la pitjor de les solucions.

constituïa una garantia.

rials. Ell va ensenyar-me que el que

Els països on millor funciona el

Si se’m permet personalitzar aquest

podia fer-se bé amb tres trucades tele-

mercat de treball tenen una taxa

text, jo, que vaig començar al 1976, vaig

fòniques, es feia encara millor amb cinc.

d’activitat dels majors de cin-

aprendre el poc que sé mirant i copiant.

Tintoré, que després coordinaria la in-

quanta anys molt alta”.

N’hi havia prou amb això. Podia mirar

formació econòmica a La Vanguardia i

CAPÇALERA ABRIL 2009

cosa semblant passa amb els perio-

79


JUBILADOS5:Layout 1

7/4/09

12:34

Página 80

DOSSIER ESPECIAL

La generació de la transició Jaume Guillamet Catedràtic de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra

La generació de la transició desapa-

la Premsa de Barcelona i la creació

mestres solitaris de la llarga dicta-

reix abruptament dels diaris. Un bon

del Col·legi de Periodistes.

dura. Sense connexió directa amb la

nombre de periodistes que han com-

És una generació amb un component

tradició liberal i catalanista truncada

plert 55 anys, amb deu encara de vida

vocacional molt fort i un compromís

per la guerra civil, assaja un perio-

professional pel davant, són forçats a

personal amb el canvi polític i amb

disme voluntarista d’inspiració fran-

la jubilació anticipada, en l’afany de

els valors professionals. De fet, és una

cesa, lligat als moviments socials i

les empreses de retallar despeses per

generació escapçada. Molts ja varen

culturals, abans d’incorporar els mo-

la crisi financera. Allò que no és cap

ser víctimes de la crisi dels diaris dels

dels informatius del periodisme

novetat en altres sectors de l’econo-

anys vuitanta, quan a Barcelona en

anglosaxó. Estrena la llibertat d’ex-

mia, fa anys amb prejubilacions a

van quedar tres dels deu que hi havia

pressió, els viatges a l’estranger, el

edats fins i tot menys avançades, té al-

en aprovar-se la Constitució, i ja no

fotoperiodisme, la informació radiofò-

guna significació en el periodisme.

van tenir lloc en la novetat de l’au-

nica i televisiva i els codis deontolò-

Són periodistes que van començar a

diovisual.

gics, però xoca amb la concentració

treballar en els anys 1970, abans i després de la mort de Franco. Els més grans es van titular a les antigues escoles de periodisme, la liberal de l’Església catòlica i la oficial del Ministeri

empresarial, l’hegemonia dels

La jubilació anticipada d’aquesta generació accentua la precarització professional, no tan sols laboral

d’Informació i Turisme. El més joves

nous mitjans, l’estagnació del mercat i el poder definitiu de la publicitat. L’abaratiment i la desregulació de la contractació, establerts

van ser els primers llicenciats univer-

En contrast amb la baixa professio-

des de fa alguns anys en el sector, han

sitaris en Ciències de la Informació.

nalitat de la premsa anterior a la

aprimat la informació i rebaixat la

Van conèixer l’esperit del Grup De-

guerra civil i amb el servilisme fran-

competitivitat. És a dir, han reduït els

mocràtic de Periodistes i van partici-

quista, és la primera generació plena-

motius per atraure i retenir els lec-

par en la renovació de l’Associació de

ment

tors. La jubilació avançada d’aquesta

professional,

afillada

als

generació accentua la precarització professional, no tan sols laboral, de les redaccions. La sortida d’aquesta crisi és especialment difícil per als diaris, però ho serà més encara sinó es reforça la qualitat i s’orienta de nou la seva funció en el mercat informatiu, d’acord amb l’interès específic del públic. Van perdre l’hegemonia ja fa vint-i-cinc anys i CAPÇALERA ABRIL 2009

poden perdre alguna cosa més. Sense

80

la plena assumpció de la responsabilitat de la funció social del periodisme en un sistema democràtic, recuperada Redacció de Tele/eXpres el 1974 amb Huertas i Campo Vidal. Foto: Pepe Encinas

per la generació de la transició, el futur dels diaris és més incert.


JUBILADOS5:Layout 1

7/4/09

12:34

Página 81

Els treballadors d’El Periódico de Catalunya manifestant-se contra la reducció de la plantilla del diari del Grupo Zeta. Foto: Sergio Ruiz

darrerament escrivia editorials, acaba

europea. Com Juanjo Caballero, un

(Rosa Paz, Margarita Saenz-Diez,

de ser jubilat anticipadament.

mestre en el procés productiu de la in-

Carles Esteban, Josep Maria Orta, Car-

Com Lluís Bonet, Santiago Fondevila,

formació. Com Carles Salmurri, model

men Umbón, Jordi Corachan, Maria

Carles López o Carlos Núñez, que amb

de documentalistes. Com Pepe Encinas,

Àngels López, Ferran Gerhard, Antoni

més de trenta anys de carrera havien

Salvador Sansuán, Guillermina Puig,

F. Sandoval, Xavier Adell, Jordi Subi-

acumulat uns coneixements de cine,

Agustí Carbonell o Santiago Barto-

rana, Paco Martínez Esquivel....) que

teatre i música possiblement inigualaconeixia com ningú amb pèls i senyals els temes empresarials madrilenys i va exercir per a un parell de generacions d’amable introductor en el laberint de

deixen un buit professional di-

No està clar si la indústria de la premsa vol oferir als seus clients el millor producte possible o prefereix devaluar-se

la capital. Com Eugeni Madueño, hereu

fícil d’omplir. Segueixen havent bons periodistes, alguns molt joves. I seguirà havent-ne. El que no està clar, a la vista de les recents prejubilacions i acomiadaments,

directe dels Huertas i els Martí Gómez,

lomé, autors de fotografies històriques.

és si les empreses periodístiques volen

extraordinari cronista de la vida ciuta-

Com Carles Pastor, Moncho González

comptar amb ells. És a dir, si la indús-

dana. Com Bru Rovira, varis cops pre-

Cabezas, Joan Barrera, Joan Busquets

tria de la premsa vol oferir als seus

miat per la seva cobertura de conflictes

o Mercè Beltran, cronistes de la política

clients el millor producte possible, o si

bèl·lics i socials en tot el món, i un dels

catalana des de que va tornar a existir

prefereix devaluar-se, i devaluar amb

millor coneixedors d’Àfrica a la premsa

la política catalana. Com tants d’altres

ella al conjunt de la societat.

CAPÇALERA ABRIL 2009

bles. Com Mariano Guindal, que

81


Article-farias:Layout 1

7/4/09

12:34

Página 82

DOSSIER ESPECIAL

La greu crisi econòmica afecta molt especialment els mitjans de comunicació i amaga un canvi de model de negoci. L’agonia de la premsa escrita a tot el

La metamorfosi del model informatiu Pedro Farias / Sergio Roses Fotos: Sergio Ruiz

món demana un gir

“Ho heu fet tot bé, però hem de tan-

prou de fer una ullada al número ante-

car”. Aquesta contundent frase de

rior d’aquesta mateixa revista per fer-

radical. Les solucions

l’amo del centenari RockieMountain de

se’n una idea clara. I allò inevitable no

Denver als seus treballadors resumeix

era ni més ni menys que el final del

clarament els desesperats intents per

model de la informació pagada com a

salvar publicacions a tot el món. Re-

negoci per als suports convencionals.

duccions de plantilla, disminució dels ti-

Per això els que més pateixen són els

ratges, adaptació a nous formats,

mitjans que tenen abundant informa-

incorporació de tota mena de promo-

ció: els diaris.

la qualitat del

cions, transicions del pagament a la gra-

Durant dècades, la publicitat ha estat el

tuïtat, concentració d’empreses per

motor que generava els ingressos i no

producte i la seva

reduir costos… Tot o gairebé tot allò

la venda del producte, dels continguts.

convencional s’ha utilitzat i al final, ma-

Aquesta és, amb matisos, una de les pe-

lauradament, s’està fent habitual: el

culiaritats dels mitjans: gairebé no

tancament.

venen el que produeixen (continguts),

La crisi econòmica global és especial-

comercien les audiències dels seus

ment cruel amb el sector dels mitjans

continguts als anunciants, i els que sí

de comunicació, però és la “crònica

que venen els continguts (diaris, re-

especialitzats, així com

d’una mort anunciada” fa temps: l’ex-

vistes, televisions de pagament, etc.),

cessiva dependència de la publicitat

gairebé no obtenen amb això suficients

la creació de serveis

exigia la recerca de models de negoci

ingressos per pagar els costos de la dis-

alternatius, que no es va realitzar. La in-

tribució del producte. Mentrestant, els

formació no pagada s’estenia arreu del

ciutadans s’han acostumat a la gratuï-

món gràcies als mitjans gratuïts primer

tat de la informació i de determinats

i Internet (amb una força devastadora)

continguts (música, vídeos, etc.), les in-

després.

dústries dels quals també han hagut de

Mentre l’abundància publicitària ha

canviar el seu model de negoci. Quan la

pogut sustentar els mitjans tradicionals,

publicitat falla als mitjans, el compte de

el procés de canvi s’ha vist molt ate-

resultats trontolla.

nuat, gairebé letàrgic. Però hi era. Les

És més: els anunciants busquen amb la

previsions d’alguns grans grups eren les

publicitat arribar als ciutadans i persua-

migracions cap a nous models de ne-

dir-los cap a un producte o un servei. La

goci amb una cadència de deu anys. La

màxima efectivitat s’aconsegueix quan

crisi econòmica ha estat l’element ac-

som capaços de segmentar aquests des-

celerador d’allò inevitable i n’hi ha

tinataris dels missatges i assolir la

passades ja no serveixen en l’actual conjuntura. Potenciar

credibilitat, la comercialització de continguts

que aportin valor afegit s’apunten com algunes solucions per sobreviure en un futur en que tan sols resistiran els mitjans més forts, als que tinguin la capacitat d’adaptar-s’hi.


Article-farias:Layout 1

7/4/09

12:34

Página 83

La premsa escrita és la principal perjudicada per la crisi de model i econòmica que està afectant als mitjans de comunicació.

màxima eficàcia publicitària (anuncis

cials, cercadors, portals, etc.), a un

de refrescos de cola que només arriben

menor cost. És per això que el model de

als consumidors de refrescos de cola i

negoci actual necessita experimentar

als seus potencials consumidors). I això,

una ràpida metamorfosi.

Experts i dades Els autors d’aquest article, que

Els que més pateixen són els diaris al tractar-se dels mitjans que tenen més abundància d’informació

L’AGONIA DEL PAPER

broses dades, són Pedro Farias i

Com a exemple de l’esgotament

Sergio Roses. Farias és professor

de la fórmula de negoci n’hi ha

d’Empresa Informativa de la Uni-

prou a confrontar les dades dels

versitat de Malaga, director de

últims anys en la premsa diària.A

l’Informe de la Professió Periodís-

Espanya, mentre que els ingres-

tica que anualment publica l’Aso-

convencionals (premsa, ràdio i televi-

sos per vendes han baixat prop d’un

ciación de la Prensa de Madrid –i

sió), és fàcil a la Xarxa. Cosa que ens fa

2%, els ingressos per publicitat han cai-

que medeix el pols de l’estat del

pensar que els mitjans de comunicació

gut un 20% (22,5%, pel que fa als dia-

periodisme– i director del Projecte

podrien deixar de ser el principal suport

ris regionals). En el seu conjunt, els

d’Investigació del Ministeri d’In-

per a la publicitat i, a més, es veurien

beneficis dels grups de premsa escrita

novació sobre credibilitat dels mit-

obligats a competir amb altres fórmules

s’han enfonsat des de 432 milions d’eu-

jans. Roses és investigador del

de més audiència i possibilitats de per-

ros del 2007 a 92 milions de l’any pas-

projecte del Ministeri citat.

sonalització i segmentació (xarxes so-

sat, i el pitjor encara ha d’arribar. Els

CAPÇALERA ABRIL 2009

han complementant amb nom-

que és difícil d’aconseguir en els mitjans

83


Article-farias:Layout 1

7/4/09

12:34

Página 84

DOSSIER ESPECIAL

Font: Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.

CAPÇALERA ABRIL 2009

Font: Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.

84

Font: Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.


Article-farias:Layout 1

7/4/09

12:34

Página 85

La premsa escrita està patint el canvi d’hàbits, sobretot entre els més joves, que prefereixen informar-se per Internet.

diaris gratuïts han perdut un 16% de la

dit injectar 200 milions d’euros en ajuts

superada, permeti tornar al model de

publicitat (l’única font d’ingressos) i la

als mitjans, fins a Itàlia, on Berlusconi

negoci de partida, és a dir, a com està-

caiguda continua imparable, mentres-

esquiva una confrontació amb els sin-

vem fa una dècada. Però no és així. El

tant el seu tiratge ha disminuït un 20%

dicats evitant els acomiadaments (el

negoci dels mitjans no tornarà a ser el

en el conjunt del 2008 i més d’un 26%

model de negoci italià es fonamenta en

mateix. Ja no ho és, d’igual. I en aquesta

només el passat mes de gener. Espanya

un acord-base amb aquests), tots sol·li-

conjuntura el principal damnificat ha

no és un escenari aïllat: als EUA dià-

citen mesures que permetin resoldre la

estat la premsa.

riament es tanquen capçaleres, moltes

crisi.

A Espanya, les associacions editorials

son centenàries, i els diaris han perdut

El problema és que les que s’estudien

de premsa de pagament (AEDE), de

en l’última dècada un preocupant 10% publicitat, i les estimacions per al 2009 són encara més catastrofistes.Al Regne Unit, algunes capçaleres han perdut el

diaris gratuïts (APG), de publica-

Els beneficis dels grups de premsa escrita s’han esfonsat des de 432 milions d’euros el 2007 als 92 de l’any passat

25% de la publicitat i els tancaments de

cions professionals (APP) i de revistes

(ARI)

l’elaboració

treballen

d’un

en

esborrany

d’ajudes al sector en la línia de França. Pretenen el finançament

publicacions emblemàtiques també

són només solucions d’alt cost i baixa

d’exemplars de diaris (a França als

continuen.

efectivitat que no solucionen el pro-

joves se’ls regala el diari durant un any

Davant d’aquesta situació de crisi, pa-

blema de fons ja esmentat: estem da-

en fer els divuit), aconseguir ajudes

tronals i sindicats de tot el món dema-

vant d’una reconversió del sector i del

econòmiques per a la modernització de

nen actuacions dels estats encaminades

model de negoci. I aquestes mesures

la indústria, la reducció o l’eliminació

a ajudar la indústria periodística. Des

podrien servir si estiguéssim davant

de l’IVA i la gratuïtat de les tarifes pos-

de França, on Nicolas Sarkozy ha deci-

d’una sotragada passatgera que, un cop

tals per a les subscripcions. Amb tot,

CAPÇALERA ABRIL 2009

dels lectors i entre el 10 i el 15% de la

85


Article-farias:Layout 1

7/4/09

12:34

Página 86

DOSSIER ESPECIAL

L’estat de la professió periodística Juntament amb la crisi del model, hi

cendit als mitjans de comunicació i

ral per l’excessiu nombre de profes-

ha altres factors que han estat deci-

que hem incorporat a les nostres esti-

sionals que anualment surten de les

sius per al deteriorament del conjunt

macions de la xifra total d’aturats del

seves aules. Podríem dir que les facul-

de la professió periodística:

mes de febrer i que, al setembre del

tats de Periodisme s’estan tornant fà-

2009 assolirà 7.513 aturats. Malgrat

briques d’aturats. N’hi ha prou a

PRECARITZACIÓ

reconèixer que la nostra estimació és

recordar que la xifra de llicenciats en

A les deficients condicions laborals

pessimista, el càlcul s’ha realitzat a

actiu el 2008 era de 69.036 periodistes,

històriques dels periodistes hi hem de

partir de la profusa informació publi-

mentre que el mercat de treball

sumar, amb la crisi, els acomiada-

cada en mitjans especialitzats i de les

només en podia absorbir 23.915.

ments massius que dibuixen un mer-

denúncies dels sindicats i d’altres or-

És a dir, només el 34,64% dels llicen-

cat laboral (ja per si mateix amb

ganitzacions professionals. Potser allò

ciats en actiu treballava com a perio-

excessiva oferta de mà d’obra) que ara augmenta encara més. Una major quantitat de periodistes per a cada cop menys llocs de treball suposa un increment de la precarietat.

dista durant l’exercici passat. Si

El més inquietant és que els llocs dels periodistes acomiadats no seran ocupats per ningú

La portada de l’últim número de pe-

l’ocupació redaccional va experimentar creixements anuals fins a l’any 2007, la creació d’ocupació del sector

més inquietant és que els llocs dels

ha estat sempre insuficient a causa de

cari precari a la redacció precària”.

periodistes que han estat acomiadats

la incorporació de les noves cohorts

Cada vegada hi ha menys redactors

ni tan sols seran ocupats per altres

de llicenciats estimada en 3.000 cada

per realitzar les tasques i elaborar

professionals amb menys exigències

any de mitjana per exercici.

continguts. Per tant, es continua este-

salarials o laborals. Pràcticament la

Mentre que el creixement del total de

nent la mala praxi que implica la pro-

seva totalitat són a extingir. Per tant,

llicenciats augmenta de manera

liferació d’informacions publicades la

el mercat de treball, quant a ocupació

constant, el comportament de l’ocu-

base de les quals són continguts

redaccional, es redueix en un moment

pació està condicionat per la situació

s’han reelaborat, i tot sovint, ni tan sols contrastat. Lògicament, això redunda, a més, en una clara degradació dels continguts. D’altra banda, les

econòmica. La dada negativa llan-

El 2008 van sortir 69.036 llicenciats de les facultats de Comunicació que el mercat no pot absorbir

dades d’ocupació són contundents.

çada per l’evolució de l’ocupació redaccional el 2008 és significatiu, ja que l’increment del nombre total de llicenciats en actiu serà pràcticament el doble que l’experimentat

L’estimació de les dades del nombre

en què comptem amb el nombre més

per l’ocupació. D’altra banda, el nom-

de periodistes en atur és demolidora.

gran de llicenciats en Periodisme en

bre d’alumnes matriculats a Perio-

Tot i que la informació oficial facili-

actiu de la història.

disme per al curs 2007-2008 va

tada pel Ministeri de Treball i Afers

CAPÇALERA ABRIL 2009

2005, podem veure que encara que

riodistas, de la FAPE, deia: “Del be-

d’agències o gabinets, que gairebé no

86

observem l’evolució des de l’any

augmentar un 11% respecte al curs

Socials indica que la xifra de perio-

UNIVERSITATS I MERCAT

anterior, i va assolir 18.278 matricu-

distes aturats el 2008 va experimentar

La proliferació de facultats de Comu-

lats. A més, tenint en compte que el

un descens respecte del 2007, hem de

nicació (trenta-tres a Espanya) ha

2008 hi havia tres llicenciats per cada

recordar que aquestes dades es refe-

millorat nombrosos aspectes forma-

lloc de treball disponible, si es confir-

reixen al mes de setembre. Per tant,

tius dels periodistes. No obstant això,

men les pitjors expectatives respecte

encara no s’havien produït els aco-

està sent un dels elements que més

a l’ocupació el 2009, la ràtio pot aug-

miadaments massius que han trans-

saturació produeix en el mercat labo-

mentar de manera preocupant.


7/4/09

12:34

Página 87

* Les dades s’han estimat a partir d’informacions sobre els possibles acomiadaments, recollides a través de diferents fonts. Font: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales / Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.

Font: Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.

*Llicenciats en Periodisme en actiu: la dada aglutina el total de llicenciats en Periodisme des de l’any 1976. La xifra s’ha estimat tenint en compte una reducció del total gràcies a jubilacions, defuncions i altres causes. **Les dades d’ocupació redaccional de 2008 són una estimació realitzada a partir d’informacions sobre el nombre de periodistes acomiadats recopilades a partir de diferents fonts. Font: Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.

CAPÇALERA ABRIL 2009

Article-farias:Layout 1

87


Article-farias:Layout 1

7/4/09

12:34

Página 88

DOSSIER ESPECIAL

La prospectiva dels directors de diaris En la nostra anàlisi de la crisi del sec-

major amenaça per a les seves redac-

els propers anys. Afirmació que en-

tor no podem deixar de recollir l’opi-

cions en el futur (3,5 sobre 5), només

llaça amb les apostes per millorar la

nió dels directors de diaris espanyols,

superada pel descens de la lectura en

qualitat editorial en la seva redacció:

ja que la seva posició en l’organi-

els joves (3,6). Altres amenaces des-

contractar més periodistes (3,9 sobre

grama —entre els propietaris i els

tacades pels directors amb les seves

5), augmentar el nombre d’articulistes

professionals— pot aportar llum a la

puntuacions van ser la manca d’inno-

d’opinió i d’anàlisi (3,8) i invertir en

prospectiva. A través d’una enquesta

vació (3) i la manca d’inversió en la

el reciclatge dels periodistes (3,5).

realitzada per l’Asociación de la

indústria (2,9).

Són conscients que les redaccions ben

Prensa de Madrid (APM) a una mos-

També dibuixen el producte informa-

nodrides de professionalitat són la

tra de directors dels diaris publicats a

tiu del futur, ja que majoritàriament

clau de la qualitat, tot i que els aco-

Espanya, sabem que més de la meitat

(77,6%) pensen que els continguts

miadaments actuals no aposten per la

dels màxims responsables de les re-

d’anàlisi i d’opinió augmentaran en

qualitat com a estratègia.

daccions (56,7%) pensen que les notícies (impreses o en línia) no seran gratuïtes en el futur.

La majoria de responsables de diaris creuen que en el futur les notícies s’hauran de pagar L’opinió dels directors xoca amb la tendència que indica el mercat; Això no obstant, és lògica en la mesura que els professionals valoren justament el fruit del seu treball. Encara que els directors es mostren incrèduls amb la gratuïtat, visualitzen clarament com la preeminència del paper ha arribat al final del seu camí. Quan se’ls va demanar quina serà la forma més comuna de llegir notícies el 2018, els directors atorgaren les puntuacions més altes a l’ordinador (4,2 sobre 5), seguit dels dispositius electrònics (3,5). El paper ocupava la tercera posició (3,2). CAPÇALERA ABRIL 2009

El fet que identifiquin quin serà el

88

canal predominant en el futur per llegir notícies no vol dir que l’entenguin com una oportunitat. Sinó al contrari, ja que també van considerar Internet i els mitjans digitals com la segona


7/4/09

12:34

Página 89

aquest tipus de mesures estaven bé als

Youl; l’informe de la Comissió Günter;

recollia la necessitat de (vegeu el

anys 80 i 90, quan la crisi de la publici-

les resolucions del Consell d’Europa, i

paral·lelisme amb les demandes ac-

tat i la desaparició de petits diaris a tot

els estudis de la Comissió de les Comu-

tuals):

Europa preocupava pel temor a la pèr-

nitats Europees, sense oblidar l’informe

a) Mesures legislatives i econòmiques

dua de pluralisme en l’opinió pública,

McBride de la UNESCO i les resolu-

per “garantir la viabilitat econòmica de

en reduir-se les possibilitats d’una expressió lliure i independent, quelcom que ara està garantit per la llibertat de creació i accés a continguts a la Xarxa, en què conviuen mitjans tradicionals de qualitat amb altres d’emergents. Lla-

la premsa en tractar-se en essència i com a finalitat d’un servei

Les mesures dels editors per afrontar la crisi estaven bé als anys 80 i 90, però no en la conjuntura actual

públic que depèn de les oscil·lacions de l’economia privada”. Segons una recerca del mateix Parlament, havien desaparegut

vors es va demanar a les institucions

un 20% dels diaris de la CE, so-

mesures d’ajut.Testimonis d’aquesta in-

cions del Parlament Europeu, per citar

bretot a Espanya, França i Gran Breta-

quietud van ser els informes francesos

els més concloents.

nya.

per Serisé, Drancourt i —el més cele-

Una d’aquestes resolucions, a proposta

b) Ajudes com ara la disminució de ta-

brat— Vedel; els estudis de Nixon i

del luxemburguès Ben Fayot, el 1992,

rifes postals, IVA zero, suport a la in-

CAPÇALERA ABRIL 2009

Article-farias:Layout 1

89


Article-farias:Layout 1

7/4/09

12:34

Página 90

DOSSIER ESPECIAL

El temps dedicat a la informació Aquells que ens preocupem especial-

ser significativa la seva tendència po-

tant, dèiem, afecta més aquells mit-

ment per la salut dels mitjans i dels

sitiva.

jans en què aquesta part dels seus

professionals que es dediquen al pe-

És cert que, malgrat que el nombre de

productes té un major pes. Òbvia-

riodisme, és a dir, a la informació, sem-

ciutadans que afirma consumir notí-

ment, la premsa n’és el major damni-

pre hem analitzat les xifres d’exposició

cies a través dels diferents mitjans de

ficat, perquè el temps total (100%)

als mitjans amb certa cautela, coneixe-

comunicació, es manté o augmenta,

que dedica el ciutadà al seu consum

dors que el percentatge de minuts res-

en el cas de la televisió o la ràdio, els

és temps destinat a informar-se. És

pecte del total que veritablement els

minuts dedicats a les informacions es

per això que, en aquest cas, no cal

ciutadans dediquen a informar-se és

redueixen anualment.

confrontar les dades amb l’EGM.

reduït.

Mentre que el consum de notícies de

Una altra qüestió és la referida a la

Conèixer exclusivament el temps d’ex-

televisió i ràdio es torna més accele-

televisió i la ràdio. En ambdós casos,

posició als mitjans amb fins informa-

rat, Internet segueix la seva progres-

el percentatge de minuts que els

tius és un bon indicador de si

sió a l’alça encara que sigui el mitjà al

consumidors destinen a informar-se

l’audiència en compra el producte in-

qual es dediquen menys minuts en

no assoleix el 21%. Després, la major

formatiu. Això ens confirma que mit-

matèria informativa. En el cas de la

part del temps els ciutadans consu-

jans diferents de la premsa, els

premsa escrita, després d’un incre-

meixen els mitjans amb altres finali-

continguts majoritaris dels quals no són informatius, tenen més recursos

Evolució del consum d’Internet

per atreure audiències i, per tant, publicitat. Tanmateix, quan és possible realitzar una anàlisi longitudinal, podem afinar el nostre diagnòstic. Per això, des del 2005 i per a l’informe de l’Associació de la Premsa de Madrid (APM), realitzem anualment una enquesta sobre els seus hàbits de consum

2005

2006

2007

2008

Minuts dedicats a la informació

0,27

4,3

4,8

6,4

Minuts dedicats a altres activitats

27,13

27,5

30,8

35,3

Font: Informe Anual de la Professió Periodística 2008

de notícies. La lectura de les dades acumulades

ment en l’exposició el 2006, les xifres

tats, com ara l’entreteniment.

entre el 2005 i el 2008 indica que el

s’han mantingut constants, i és el ter-

En qualsevol cas, la tendència positiva

percentatge de ciutadans que afirmen

cer mitjà per dedicació de temps total.

i l’increment del temps dedicat pels

informar-se diàriament a través dels

És més interessant encara l’anàlisi de

ciutadans a informar-se a través d’In-

mitjans ha augmentat en tots els casos

les dades de consum de notícies en

ternet continua sent molt reduït en

llevat de la premsa escrita. La pujada

minuts, el 2008, recollides per l’APM

comparació amb el temps total, per la

percentual dels anys 2006 i 2007, explicada probablement per l’èxit dels gratuïts, el 2008, va patir una baixada a favor de la resta de mitjans. Cal desCAPÇALERA ABRIL 2009

tacar que l’únic que no ha experimen-

90

qual cosa es dedueix que els consumi-

Els consumidors no troben a Internet ofertes informatives atractives o bé no hi ha l’hàbit

tat pujades i baixades, sinó un

dors no troben encara ofertes informatives atractives a Internet o que encara no hi ha una cultura de Xarxa que garanteixi uns hàbits informatius diferents. De moment, al marge del

augment constant, és Internet. Tot i

en contrast amb les dades d’exposició

nombre de visites als webs de televi-

que continuï sent el mitjà a través del

total al mitjà del mateix exercici. Tal

sions, ràdios, cercadors, etc., el lide-

qual s’informa diàriament el menor

com hem exposat en aquest article, la

ratge en la freqüència d’ús informatiu

percentatge de població, no deixa de

crisi del sector és informativa, per

a Internet el tenen els diaris digitals.


Article-farias:Layout 1

7/4/09

12:34

Página 91

Les redaccions de la majoria de mitjans de comunicació –sobretot dels diaris– estan patint retallades en la plantilla.

versió, repartiment de la publicitat ins-

quema ha canviat: l’audiència es troba

no en són ja el principal suport.

titucional o augment dels encàrrecs pú-

exposada a altres fórmules (no infor-

El repte (hi afegiríem l’èxit) rau a

blics a impremtes de premsa.

matives) molt segmentades en què la

aconseguir resoldre la momentània

El que va passar després de l’adopció

publicitat pot ser (o és) més efectiva.

oposició entre models amb una alta

de part d’aquestes mesures és que

Aquesta llarga agonia de la premsa

participació ciutadana i rendibilitat. La

molts diaris van desaparèixer davant la

convencional (caiguda de les vendes, dis-

recerca de nous tipus de negoci neces-

manca de mercat per a tots i l’enorme

minució de la publicitat, gratuïtat de la

sita poder associar una cosa amb l’al-

competència d’altres mitjans gratuïts

informació) s’ha accelerat per la crisi

tra. Aquesta és la clau de volta i per

(com la ràdio i la TV) per la publicitat.

global de l’economia. L’èxit en la recon-

aquí passa, al nostre entendre, el futur

D’altra banda, els diaris més grans o de

versió als mitjans en línia, que les ajudes

de la premsa.

més prestigi es van mantenir a les mans

franceses estableixen com a fórmula

Però, a banda del model de negoci i la

de grans conglomerats multimèdia que rar la informació gràcies a les sinergies, o sigui, aprofitant els continguts per a diferents suports i mitjans, a més de re-

recerca del suport més adequat,

El repte rau a resoldre la momentània oposició entre models amb una alta participació ciutadana i rendibilitat

duir els costos que suposa generar-los.

no podem oblidar-nos del producte informatiu, dels continguts. Al marge de la qualitat formal aparent dels productes periodístics —textos ben escrits,

És a dir, s’hi van adaptar. Llavors, la ba-

prioritària per modernitzar-se i sortir de

dissenys excel·lents—, el vincle que

ralla era entre mitjans per la publicitat.

la crisi, és possible. El problema és tro-

unia la ciutadania i els mitjans infor-

Aconseguir quota d’audiència per ven-

bar la rendibilitat en un mitjà on impera

matius, és a dir, la credibilitat o la

dre’s com a suport publicitari davant

la gratuïtat i on la publicitat és de mo-

confiança dels seus continguts, s’ha

d’altres mitjans.Avui, com hem dit, l’es-

ment escassa, i on, sobretot, els mitjans

anat esfilagarsant, s’ha buidat gradual-

CAPÇALERA ABRIL 2009

van poder fer front als costos de gene-

91


Article-farias:Layout 1

7/4/09

12:34

Página 92

DOSSIER ESPECIAL

La confiança com a estratègia davant la crisi La decisió d’apostar per la credibili-

mana uns continguts elaborats en

És evident que les temàtiques que

tat i la confiança com a estratègia em-

funció del seu interès.

haurien de gaudir de més confiança

presarial obliga, primer, a redefinir el

L’anàlisi de les dades acumulades en

entre la ciutadania haurien de ser les

producte dels mitjans informatius i,

els successius Informes Anuals de la

que més l’afecten. Tan mateix, els In-

segon, que aquest estableixi certes ga-

Professió Periodística, elaborats per

formes entre el 2005 i el 2008 diuen

ranties. Respecte al producte, és ne-

l’Associació de la Premsa de Madrid,

que hi ha una crisi de confiança amb

cessari assumir que els mitjans ja no tenen l’exclusivitat pel que fa a la transmissió d’informació rellevant per al ciutadà en la seva concepció més asèptica. Altres canals de comunicació emergents s’han incorporat a

relació a les àrees de l’agenda

Més del 60% dels ciutadans van manifestar “poca o cap confiança” en les notícies de política nacional

aquesta tasca, i alguns són més ràpids

De fet, l’any 2008 s’han obtingut els pitjors valors dels últims quatre anys en les notícies

i eficaços que els mitjans tradicionals.

indica que aparentment no hi ha una

i s’ha mantingut l’aclaparadora des-

Per tant, l’augment de la competèn-

crisi de credibilitat referida a la vera-

confiança en les notícies de política

cia obliga a oferir un producte amb

citat de les informacions publicades

nacional. Més del 60% dels ciutadans

un valor afegit, quelcom més que ver-

en els mitjans de comunicació en el

va manifestar “poca o cap confiança”

sions polides de teletips d’agències o

període comprès entre el 2006 i el

en aquestes informacions.

comunicats de gabinets.

2008, ja que la mitjana de la puntua-

Una altra dada reveladora és que els

La credibilitat i la confiança en els

ció assignada a la credibilitat de les

ciutadans perceben que creix el caire

mitjans s’han d’entendre no només

informacions pels ciutadans era de 6,

polític de les notícies. Els directius

com el respecte envers la veracitat de

el 2006, de 6,1, el 2007 i de 6, el 2008.

dels mitjans informatius haurien de

la informació, sinó com el compromís

Els enquestats han puntuat cada any

reflexionar-hi. Des de fa uns anys,

del mitjà amb l’interès i el servei pú-

la credibilitat de les informacions

mantenim la hipòtesi que els mitjans

blics. Aquest és el valor del qual els

amb una mitjana de 6 sobre 10, una

han optat pel posicionament ideolò-

mitjans podrien tenir l’exclusivitat, ja

puntuació que no és excel·lent, però

gic com a estratègia per a la captació

que, actualment, el ciutadà pot acce-

que aprova la feina informativa dels

d’audiències.

ràpid que mai –i, a més, de forma gratuïta– a través d’una multitud de canals que, a diferència dels mitjans, no atenen res més que els seus propis in-

La creació de nínxols de mer-

La creació de nínxols de mercat ideològics limita en gran manera les aspiracions d’aglutinar grans audiències

teressos.

CAPÇALERA ABRIL 2009

major interès públic.

sobre política local i economia

dir a la informació i l’opinió més

92

que s’ocupen dels temes de

cat ideològics limita en gran manera les aspiracions dels mitjans de comunicació d’aglutinar grans audiències que puguin oferir estabilitat a la

La importància de la confiança en el

mitjans. No obstant això, l’experièn-

difusió. Potser per les exigències del

producte se sustenta en el fet que

cia dels analistes nord-americans en

mercat publicitari –necessitat de tar-

vivim en un món complex i hiperes-

aquesta matèria ens diu que, quan es

gets ben definits–, s’han creat pro-

pecialitzat, caracteritzat, a més, per la

pregunta per la credibilitat de les in-

ductes informatius massa sectaris en

sobreabundància d’informació. El

formacions de forma general, la valo-

què les informacions no s’expliquen,

ciutadà necessita més que mai un pro-

ració del públic sol ser positiva. Per

ni tan sols s’interpreten, sinó que

ducte informatiu en què pugui

tant, fóra bo situar-nos en un pla in-

s’opinen. I quan el nostre producte, la

confiar, perquè no pot controlar i fis-

ferior en què es qüestionés la

informació, no atén l’interès públic

calitzar cadascun dels àmbits que

confiança en les informacions en fun-

perd el valor, la credibilitat, la nostra

l’afecten. En definitiva, el públic de-

ció de la seva temàtica.

confiança.


Article-farias:Layout 1

7/4/09

12:34

Página 93

Font: Informe APM 2008.

ment. D’altra banda, els massius aco-

Algunes solucions al model de negoci

el model tradicional, encara que també

miadaments de les redaccions a què

passen per fórmules imaginatives. Els

en les possibilitats que ofereixen els

assistim només empitjoren la qualitat

models de pagament per informació no

nous serveis a la Xarxa. Aquesta tindrà

de la informació. Per combatre la crisi

han funcionat (el model itunes no és

en la interactivitat, però sobretot en la

del model de negoci, les empreses han

vàlid, perquè la música és més dura-

segmentació dels continguts per au-

apostat pel camí més curt i, aparent-

dora que la informació). Potser tot passi

diències, el seu màxim atractiu publici-

ment, menys lesiu per a l’estat dels

per la reducció del nombre de mitjans

tari i comercial.

comptes de les seves organitzacions.

existents que van néixer a l’empara

Aquestes últimes idees (segmentació i

És a dir, s’han reduït despeses, sobre-

d’una sobreabundància publicitària

interactivitat, segons la indústria o per-

tot de personal, sense pensar gaire en

sense un buit real en les demandes de

sonalització i participació segons els

les conseqüències.

la gent. Aquells que es mantinguin, els

ciutadans) són la clau per a tots. Hi ha

més forts, necessitaran la qualitat del

qui no pot entendre que Internet hagi

GATTOPARDISME PERIODÍSTIC de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, expressava la necessitat que, perquè tot continuï com està, és necessari que

generat serveis que fins ara no existien

Potser tot passi per la reducció dels mitjans que van néixer en un mercat amb abundant publicitat

tot canviï.Això és el que sembla que es-

i que necessiten els continguts que ells generen per mantenir-se. Davant d’aquesta situació han d’entendre que, com les agències d’informació convencionals, aquesta demanda de

tigui passant amb el periodisme. Per

seu producte i la credibilitat ciutadana

continguts pot produir beneficis si se

poder continuar complint amb la seva

per continuar funcionant, buscant com-

sap gestionar. El nou model de negoci

funció bàsica i primordial, o sigui, la de

plementarietats amb els serveis en línia

ha de buscar la difícil rendibilitat sobre

traslladar la informació al ciutadà, és

i migrant de manera progressiva. Sense

la base de la comercialització de contin-

necessari que es trobi en constant canvi

pausa i amb pressa.

guts especialitzats i personalitzats, però

i adaptació als temps i als entorns.

La ràdio es troba millor adaptada, per-

també sobre la innovació i la recerca de

I novament aquesta crisi en suposa una

què ja va fer la reconversió en els dar-

noves fórmules, la creació de serveis

més. Dràstica, mal gestionada i amb ac-

rers anys, i l’estructura de despeses està

que aportin valor afegit i el màxim

tuacions a deshora, es tracta només

reduïda i bastant optimitzada. És per

aprofitament dels continguts generats

d’una etapa en què, malgrat tot, es

això que les necessitats per adaptar-se a

per a més d’una plataforma.

constata la necessitat de no allunyar-

les noves demandes és menor, tot i que

La difícil tasca a què s’enfronten els

se de l’essència periodística pura, de la

necessita també buscar rendibilitats al

gestors dels mitjans rau en el fet de

necessitat de buscar complicitats amb

marge de la publicitat.

conjugar aquests elements. La feina de

els destinataris de la informació des del

La televisió és qui més arguments té

discernir més enllà en aquest futur in-

rigor i la confiança.

per rendibilitzar els seus continguts en

cert és tasca d’oracles.

CAPÇALERA ABRIL 2009

Il Gattopardo, la magnífica novel·la

93


Migracio1:Layout 1

7/4/09

12:35

Página 94

DOSSIER ESPECIAL

Enmig d’una crisi en els mitjans de comunicació propiciada, sobretot, per la baixada en les inversions publicitàries, la migració digital pren

La publicitat enfront la migració digital Joaquin M Pujals Fotos: Vicente Pruna

encara més relleu a

La crisi econòmica està accelerant la

La televisió, malgrat perdre 11 punts,

migració digital. El procés de canvi cap

continuà essent la reina dels anuncis,

mig i llarg termini.

a un nou model comunicatiu en el qual

amb el 43,3% del total de la inversió.

manaran nous suports i tecnologies, al-

L’arribada de la Televisió Digital Ter-

guns potser avui encara desconeguts,

restre (TDT), l’any vinent, multiplicarà

sembla ja imparable. Els mitjans tradi-

per deu el nombre de canals i contri-

cionals perden audiència i quotes de

buirà a accelerar un creixement vertigi-

publicitat, la seva veritable font d’in-

nós

gressos. I tal i com apunten els experts,

comportarà una major dispersió de la

posicions en el mercat

alguns d’aquests, com la premsa diària

cada cop menor despesa en publicitat.

sobre paper, només tindran l’oportu-

La construcció i l’automòbil van ser els

de la informació i en

nitat de sobreviure si són capaços

sectors que més van deixar d’invertir en

d’adaptar-s’hi, acceptant que mai més

anuncis als mitjans. El sector del totxo

tornaran a tenir la influència i els bene-

va dedicar a publicitar-se un 41,9%

ficis dels quals van gaudir durant dè-

menys. L’Asociación de Editores de

cades.

Diarios Españoles (AEDE) calcula

Segons l’informe sobre la inversió pu-

que l’any passat es van deixar de publi-

blicitària en el 2008 d’Infoadex (em-

car unes 55.000 planes d’anuncis d’im-

publicitari i unes

presa dedicada al control i anàlisi de la

mobiliàries i promocions, i altres 3.000

publicitat), Internet és l’únic mitjà que

de publicitat de cotxes.

tarifes més barates i

va resistir la davallada general de la fac-

Es confirmen, doncs, els negres auguris

turació registrada l’any passat, d’un

sobre la propera mort de la premsa en

7,5% respecte a 2007 (de 16.121 a

paper? “Traiem-nos del cap això de la

14.915 milions d’euros), centrada de

desaparició dels diaris. La ràdio no els

manera especial en l’inesperadament

va fer desaparèixer, ni la televisió ho va

desastrós darrer trimestre.

fer amb la ràdio. Els nous mitjans no

Mentre els altres mitjans veien caure

destruiran els anteriors, ara bé, els mo-

els ingressos, el negoci publicitari a In-

dificaran. Publicitàriament sí que hi

ternet va créixer un 26,5%. En l’extrem

haurà un gran canvi. La publicitat no

oposat, els diaris impresos, els més per-

creix al ritme de l’aparició de nous mit-

judicats, van perdre un 20,4%. Tot i

jans i la fragmentació de l’audiència

això, van facturar gairebé el triple que

comportarà la de la inversió”, vaticina

els competidors digitals (1.507 milions

Eva Santana, doctora en Publicitat de

d’euros enfront els 610 milions d’Inter-

la Universitat Ramon Llull.

net).

“Jo fa anys que ho deia, ara es una evi-

De manera lenta, però sense pausa, Internet va guanyant

el de la publicitat. El seu encara limitat desenvolupament

flexibles li permeten aguantar el xoc de la crisi millor que els mitjans tradicionals.

de

l’oferta

mediàtica,

que


Migracio1:Layout 1

7/4/09

12:35

Página 95

La premsa escrita està vivint en l’actualitat una crisi conjuntural a causa de la baixada de les inversions publicitàries.

dència: la premsa tradicional no es re-

assolit 1,9 milions d’usuaris únics.

cuperarà. Se’n sortirà, dels problemes

Segons l’Estudio General de Medios

conjunturals que pateix, però no dels

(EGM), els diaris digitals tenen ja set

estructurals. Viurà una llarga agonia i

milions de lectors a Espanya, gairebé la

tan sols sobreviuran aquells que se sà-

meitat dels que conserva la premsa en

“Internet no ha sabut trobar una

paper. Als Estats Units, segons el Pew

fórmula

Research Center, Internet ha superat

Marta Coll, directora de Media

els diaris com a font informativa més

Planning Group Barcelona, el

consultada, malgrat això, les capçaleres

passat 29 de gener, durant la taula

tradicionals d’aquell país han guanyat

sobre la crisi en els mitjans. Coll

d’èxit”, va

admetre

un 1% de lectors.

va referir-se a Facebook, “un fe-

piguen resituar en un escenari que no

“També estem notant la crisi, si bé som

nomen brutal a nivell mundial

s’assemblarà gens a l’actual”, assegura

dels mitjans que la patim menys. La

que no saben com generar ne-

el periodista Gumersindo Lafuente,

gent es passa moltes hores al dia a In-

goci”. També va parlar d’un dels

que en el seu moment va convertir El-

ternet, i és molt més barat un bàner que

grans handicaps: “el consumidor

mundo.es en el mitjà digital més llegit

un espot”, valora Isabel Haba, del de-

s’ha acostumat a la gratuïtat i a no

en llengua castellana i, actualment, di-

partament de publicitat en línia del

ser impactat publicitàriament, li

rigeix el portal Soitu (www.soitu.es),

diari Libertad Digital. Ella creu que

molesta i refusa la publicitat”.

que amb poc més d’un any de vida ha

molts mitjans impresos tenen els dies

CAPÇALERA ABRIL 2009

Les tarifes són més barates, però els anunciants encara prefereixen els mitjans convencionals

El problema de la gratuïtat

95


Migracio1:Layout 1

7/4/09

12:35

Página 96

DOSSIER ESPECIAL

Màrqueting viral (anuncis com a virus)

no et costa ni un duro. Fins i tot els gratuïts estan tancant!”.

ciava el canvi climàtic– la dediqués a

una de les estratègies més barates i

la lluita contra la fam al món.

TARIFES MÉS BARATES

eficaces: les anomenades campanyes

La campanya, titulada No hunger

Els avantatges d’anunciar-se a Internet

de màrqueting viral miren d’aconse-

(Aturem la fam) i dissenyada per

són unes tarifes encara força barates i

guir que els mateixos usuaris siguin

l’agència Shackleton per a l’ONG

molt flexibles. I també, la possibilitat

els que difonguin la publicitat, reen-

Acción contra el Hambre, va acon-

d’adreçar-se a un públic més definit i

viant-la als seus familiars i amics i es-

seguir el que pretenia: un gran nom-

d’interactuar amb ell, la qual cosa per-

campant-la com ho farien amb un

bre de suports i una important

met saber de manera immediata i

virus –d’aquí ve el seu nom.

presència als mitjans. Fins i tot el ma-

exacta quina audiència rep el missatge.

Quan el vídeo, la imatge, el joc o la

teix exvicepresident dels Estats

El problema és que la meitat dels espa-

frase, la repercussió del qual creix de

Units va fer públic que se n’havia as-

nyols encara no naveguen, que el 60%

manera exponencial, es converteix

sabentat de l’existència.

de les llars no tenen accés a la Xarxa i

en un fenomen social, els mitjans de

La redifusió de la campanya com a

que amplis sectors socials, com la gent

comunicació el transformen en notí-

notícia permet crear sinergies entre

gran, ni hi entren ni hi entraran mai.

cia, se’n fan ressò i encara el difonen

els diferents mitjans de comunicació

“A Internet, es poden alternar campa-

més, i a sobre de manera gratuïta.

que la reprodueixen o que en parlen,

nyes, fer-les evolucionar en el temps,

“És el més buscat pels clients i el

que es retroalimenten. “Es perse-

més actual: costa quatre duros i no hi

gueix impactar amb la combinació de mitjans”, afirma Serrano.

CAPÇALERA ABRIL 2009

edició a la Xarxa, que pots llegir igual i

Són l’última moda en publicitat, i

És l’última moda. Es tracta d’aconseguir que siguin els usuaris els que difonguin la publicitat. És efectiu i barat

96

comptats: “gairebé tots tenen la seva

Altres tècniques de darrera generació són les englobades

Internet permet adreçar-se a un públic més definit i el contacte directe amb el client

sota les denominacions d’ambient marketing o publicitat de

planificar-les per dies o hores. Tens un

guerrilla. L’objectiu és conver-

retorn, un contacte directe amb el po-

ha res tan rendible”, destaca Xesco

tir en espais publicitaris elements del

tencial client. El mitjà està desaprofitat.

Serrano. El truc consisteix a “tenir

nostre entorn no pensats per a ser-ho:

Les grans agències no apliquen tot el

gràcia i que no sembli publicitat”, ex-

mobiliari urbà, túnels del metro –n’hi

talent a la potencialitat que ofereix”, la-

plica l’Eva Quintana.

ha un exemple a Barcelona–, places

menta Lafuente. De fet, “la publicitat

Un exemple de manual va ser el

d’aparcament... i buscar que els mit-

actual a Internet –bàners i anuncis

famós videoclip de la cançó “Amo a

jans de comunicació en vagin plens.

emergents (pop-ups)– no es diferencia

Laura”, creat dos anys enrere per a

El behavioral marketing, que ja es

massa de la dels mitjans tradicionals. És

la cadena MTV. Un altre, el vídeo

comença a fer servir a Espanya, per-

intrusiva i gira al voltant de la informa-

d’aquell mateix any sobre el suposat

met, gràcies a la detecció dels gustos

ció”, reflexiona Santana.

robatori de l’escó de José Luis Ro-

i interessos de cada usuari mitjan-

La publicitat creix a Internet però en-

dríguez Zapatero al Congrés dels

çant el control dels llocs que visita al

cara és un territori per explorar. “Els

Diputats, que van produir des de la

web, adreçar-li aquells missatges pu-

clients tenen molta por a entrar en un

campanya a favor dels Objectius del

blicitaris més adients. Es creen bases

món que desconeixen. Encara pensen

Mil·lenni de l’ONU.

de dades que són ofertes als anun-

que la inversió en mitjans tradicionals

Quintana recorda un altre cas mo-

ciants que cerquen un determinat

és més segura. Amb tot, els mitjans en

dèlic: el d’un vídeo que buscava su-

perfil de client. “Com que les dades

paper no han sabut evolucionar. Fins

ports per a una suposada campanya

recollides no inclouen la identitat de

ara els resultava massa fàcil fer diners”,

destinada a demanar a Al Gore que

la persona, només el perfil, no s’està

diagnostica Jordi Urbea, director de

la seva propera pel·lícula –després

vulnerant el dret a la privacitat”,

l’agència publicitària OgilvyOne.

d’Una veritat incòmoda, que denun-

aclareix Jordi Urbea.

“Internet és ideal per a l’àmbit local, o per a anunciants que volen conèixer el


7/4/09

12:35

Página 97

tipus de client i la resposta del públic, però encara es tracta d’un mitjà complementari i de creixement lent. Ara per ara, els grans anunciants volen se-

Google, sense rival virtual

guir als suports de sempre”, coincideix

Google mana sense discussió en el

marxa d’un nou sistema de gestió

Eva Santana, qui qüestiona els actuals

mercat mundial de la publicitat a In-

publicitària basat en el màrqueting

sistemes de mesura de l’impacte de les

ternet. El cercador més utilitzat pels

comportamental (behavioral marke-

campanyes, que són molt poc precisos

internautes de tot el planeta controla

ting), que remetrà a l’usuari anuncis

“malgrat l’avançada tecnologia de què

el 57% de la facturació global, mentre

personalitzats segons les planes web

disposem i el fet que la televisió viu to-

el seu gran competidor, Yahoo!, s’ha

que visita i l’ús que en fa, que es

talment de la publicitat”.

d’acontentar amb un 9,7%, segons un

Produir continguts amb les noves tec-

estudi realitzat per la companya At-

nologies es més fàcil i molt més barat.

tributor, que va analitzar 75 milions

“Avui, gairebé tothom pot engegar una

de dominis el passat mes d’octubre.

campanya de tipus professional amb un

En el cas dels llocs web petits, els que

ordinador mediocre, i s’emeten a la te-

reben menys d’un milió de visitants,

levisió o la Xarxa espots fets amb

el domini del cercador fundat l’any

imatges preses amb un mòbil. Un

1998 pels llavors estudiants de com-

d’aquests va arribar a guanyar un premi

putació Larry Page i Sergey Brin ar-

a Cannes. Cada cop té més importància

riba a un aclaparador 98%.

la idea, i menys com està desenvolu-

Les empreses DoubleClick, que s’ha

pada”, diu Xesco Serrano, fundador de

fet amb el 31% de la publicitat en

l’agència Remake i professor de publi-

línia mundial, i AdSense, amb el

citat a l’Istituto Europeo di Design, així

26% –ambdues en mans de Google–

com a la UAB, la UPF i la UOC.

tenen cada una el doble de presèn-

Davant d’això, què fan els diaris en

cia al mercat que Yahoo! i Microsoft

paper, i què més podrien fer? De mo-

juntes. DoubleClick controla el

poden conèixer a través d’uns arxius

ment, “vendre planxes, coberts i gani-

consum publicitari de 1.700 milions

anomenats galetes. Fins ara, la seva

vets de cuina”, bromeja Urbea fent

d’internautes, i AdSense el de 1.400

principal font d’ingressos eren els

referència a les promocions. “Però això

milions, davant dels 556 de Yahoo! i

anuncis vinculats amb la plana que

té un límit”, adverteix. “Malaurada-

els 220 de Microsoft.

es visitava o amb la recerca feta amb

ment, les promocions són un camí

Google va comprar DoubleClick dos

el seu motor.

Google, un gegant criticat.

sense retorn. L’objectiu era fidelitzar els lectors i ara cada cop hi ha més gent que vol el producte i ignora el diari. Els diaris ens les trepitgem els uns als altres..., tot i axí, la promoció tira!”, reco-

Des de Google s’assegura

DoubleClick i AdSense controlen el consum publicitari de 1.700 i 1.400 milions d’internautes, respectivament

neix Carles Mas, cap de publicitat

que les galetes no retenen dades que permetin identificar personalment l’usuari, i que tampoc es conservaran aquelles dades vinculades a

nacional dels diaris del grup Zeta.

anys enrere per un total de 2.300 mi-

la visita a llocs web de temes sensibles

També s’han intentat nous formats a

lions d’euros. En el seu moment

com els de contingut sexual o religiós.

l’hora de presentar els anuncis sobre el

aquella important operació empre-

Malgrat tot, no són poques les veus

paper, “més petits, més grans, encarta-

sarial va ser qüestionada per les altes

que ja s’han aixecat contra el que re-

ments, faixes, anuncis a la portada, en-

instàncies de la Unió Europea des

presenta aquesta possible violació de

cara que es carregaven el disseny del

d’on es deia que podia donar peu a

la privacitat. Davant d’això, Google

diari”, explica Serrano. “És cert que la

un possible monopoli, però final-

ha creat un espai on l’usuari podrà

publicitat al diari és cara, però per als

ment va ser autoritzada tal i com ho

decidir quina mena d’anuncis vol

anunciants tenim credibilitat, que és en

havia estat als Estats Units.

rebre o, si vol, suprimir directament

el que ens hem escudat fins ara. El que

L’empresa va anunciar la posada en

el servei.

podem fer és mantenir aquesta credibi-

CAPÇALERA ABRIL 2009

Migracio1:Layout 1

97


Migracio1:Layout 1

7/4/09

12:35

Página 98

DOSSIER ESPECIAL

Breu glossari (català/anglès) de publicitat a Internet L’evolució imparable de la Xarxa en els darrers anys, conjuntament amb els nous i constants

canvis que s’estan produínt en el sector de la publicitat, ha implicat que hagin aparegut

noves tècniques i estratègies. A continuació, n’oferim una selecció:

ADSENSE

grama navegador informació sobre

PAGAMENT PER ACCIÓ (PAY

Sistema publicitari desenvolupat per

els llocs visitats per l’usuari. Algunes

PER CLICK)

Google que permet mostrar anuncis

empreses han començat a usar

Així és com es coneix el sistema pu-

vinculats amb el contingut de la plana

aquestes dades per adreçar-li anuncis

blicitari que estableix el pagament

que està visitant l’usuari i amb la seva

personalitzats.

per part de l’anunciant d’una quota

localització geogràfica, entre altres paràmetres.

cada vegada que algú punxa un MÀRQUETING DE CERCADORS

anunci.

Aquell que insereix anuncis vinculats ANUNCI EMERGENT (POP-UP)

amb les paraules clau introduïdes per

PAGAMENT PER COMANDA

Finestra emergent que s’obre de

l’usuari en un motor de recerca.

(PAY PER LEAD)

sobte sense sol·licitar-ho en accedir a alguns llocs web. BÀNER (BANNER) Espai publicitari interactiu en una plana d’Internet que actua d’enllaç al

Sistema similar en què es paga quan

Hi ha bàners enganyosos, estragègies que detecten els gustos dels usuaris i finestres que s’obren per sorpresa

lloc web de l’anunciant.

l’usuari demana més informació sobre el producte o servei anunciat. PUBLICITAT AMIGA Es tracta de la publicitat que

COMPORTA-

és sol·licitada per l’usuari registrant-

BÀNER DE TRUCATGE (TRICK

MENTAL (BEHAVIORAL MAR-

se i oferint les dades a canvi de pro-

BANNER):

KETING)

ductes o serveis.

Bàner enganyós que imita un mis-

Estratègia publicitària que detecta els

satge del sistema operatiu i que en ser

gustos i interessos de l’usuari mitjan-

PUBLICITAT GRATUÏTA (PU-

punxat porta a un altre lloc web.

çant el seguiment de la seva navega-

BLICITY)

ció per Internet i li adreça missatges

Publicitat gratuïta en els mitjans

personalitzats.

aconseguida a través de campanyes

MÀRQUETING

CODIS BIDI Senyals bidimensionals que es poden

virals o altres sistemes.

fotografiar amb el mòbil i, enviats a

MÀRQUETING DE GUERRILLA

l’anunciant, permeten obtenir pro-

Utilització publicitària d’un mitjà no

PUBLICITAT INTRAJOC (AD-

ductes, serveis i descomptes.

publicitari en l’espai públic de la ciu-

VERTGAMING)

tat, o de qualsevol altra tècnica no

Nom que engloba els anuncis inserits

convencional i de baix cost.

en jocs en línia.

Ubicació publicitària de productes

MÀRQUETING VIRAL

VISITANTS ÚNICS

d’una marca en les escenes d’una pel·lí-

Estratègia que busca que els usuaris

Individus diferents que visiten un lloc

cula, sèrie o programa de televisió.

es reenviïn els missatges comercials i

web durant un període de temps fix,

els mitjans de comunicació els

xifra diferent del nombre de visites,

GALETA (COOKIE)

converteixin en notícia ampliant-ne

que poden ser moltes per a cada un

Arxiu que emmagatzema al pro-

la repercussió.

dels usuaris.

EMPLAÇAMENT DE PRODUCTE

CAPÇALERA ABRIL 2009

(PRODUCT PLACEMENT)

98


Migracio1:Layout 1

7/4/09

12:35

Página 99

La publicitat a Internet, tot i aconseguir una major personalització i gaudir d’uns preus més barats, encara hi troba reticències.

litat, mirar de baixar les tarifes i lluitar

nova eina publicitària nascuda al Japó

la finestra. I l’objectiu de la publicitat

amb innovació i especialització. I pot-

que ja ens ha arribat. Es tracta d’uns

és adreçar-se només a aquelles per-

ser vendre els diaris més barats, a cin-

dissenys bidimensionals que en ser fo-

sones que consumeixen o podrien

quanta cèntims”, opina Mas.

tografiats amb el telèfon mòbil perme-

consumir els teus productes, i no mal-

“Una possible solució per als diaris en

ten

baratar els recursos empaitant la resta

mació ben contextualitzada i l’opinió que a molts ens agrada llegir els caps de setmana. Entre setmana no tenim temps i consumim les notícies en una

ofertes

o

promocions

Algunes publicacions ja usen els codis bidi, una eina publicitària nascuda al Japó que personalitza els missatges

mena de ‘menjar ràpid’. Podrien fer dos

de l’audiència. Una manera d’aprofitar la interactivitat que fa possible Internet i fer front a la necessitat de personalitzar els missatges és la iniciativa de la publicitat amiga que

formats, un per als laborables i un per

exclusives. Algunes revistes els han co-

proposa l’empresa espanyola Ada-

als caps de setmana. Una altra opció

mençat a usar per enviar vídeos rela-

greed. Aquesta tècnica consisteix en

podria ser el llibre electrònic, on et po-

cionats amb el tema tractat en el

què els missatges només són rebuts per

dries descarregar el diari, encara que no

reportatge al qual acompanyen.

aquells usuaris que així ho sol·licitin re-

li veig massa possibilitats publicitàries:

La saturació publicitària i els mètodes

gistrant-se i facilitant-ne les dades. A

seria tornar a l’anunci clàssic”, consi-

invasors (com els anuncis que esmico-

canvi, reben productes i serveis gratuïts.

dera Xesco Serrano.

len les pel·lícules a la televisió o els que

Com més anuncis vegis, més punts acu-

“La clau del futur és segmentar les au-

de sobte s’obren a la pantalla de l’ordi-

mules. I l’anunciant sap que només veu

diències i personalitzar els missatges”,

nador) acostumen a aconseguir l’efecte

els seus missatges qui hi està realment

deixa clar Jordi Urbea. Una de les fór-

contrari al desitjat: molesten l’usuari,

interessat. Així doncs, els anuncis,

mules podrien ser els codis bidi, una

que en fuig canviant de canal o tancant

només per a qui s’encarrassa!

CAPÇALERA ABRIL 2009

paper seria especialitzar-se en la infor-

rebre

99


PAGAMENT-WEBS1:Layout 1

7/4/09

12:36

Página 100

DOSSIER ESPECIAL

Als Estats Units un article del 16 de febrer de la revista Time, que el setmanari anunciava en la portada, encetava un debat que ha fet córrer rius de

S’haurà de pagar per informar-se a la Xarxa? Eudald Coll

tinta, ja que proposava tornar a cobrar per les versions digitals dels diaris. Aquesta opció ja s’havia descartat en el passat, però la crisi econòmica –que està afectant molt

El 16 de febrer la revista Time obria la

digital i potenciar la marca. El pro-

caixa dels trons. “Les companyies estan

blema és que una dècada després els

regalant les notícies”, escrivia Walter

ciutadans s’han acostumat a la gratuï-

Isaacson, exeditor en cap del conegut

tat i ara ningú sembla disposat a pagar

setmanari, expresident de la CNN i

per informar-se. “La gent que fa servir

autor d’un article titulat “Com salvar el

Internet assumeix que la informació és

seu diari?”, que el setmanari anunciava,

gratuïta i és allà perquè ells la consu-

en portada amb una il·lustració on es

meixin, però no és gratuïta i s’ha de tro-

veia un exemplar del New York Times

bar una manera de cobrar-la”, deia

que embolicava un peix.

Arlene Morgan, vicedegana de la fa-

L’article, que portava per subtítol “Una

cultat de Periodisme de la Universitat

modesta proposta”, suggereix que les

de Columbia, enmig del debat.

versions digitals dels mitjans tornin a

Henry Luce, cofundador de Time, creu

fer pagar per accedir a aquestes, tal i

que el camí assenyalat per Isaacson és

com algunes havien fet anys enrere.

el correcte i és taxatiu a l’afirmar que

Isaacson defensa que els mitjans varen

l’estratègia empresarial dels diaris en

cometre un greu error al començar a

els darrers anys consistent a bolcar gra-

oferir gratuïtament els continguts per

tuïtament els seus continguts a la Xarxa

molts s’ho plantegin

Internet. L’article va obrir el debat

amb l’únic suport econòmic dels anun-

sobre si, atesa la situació de crisi actual

ciants és “moralment aberrant i econò-

una altra vegada. El

a la premsa escrita, cal tornar o no a les

micament autodestructiva”.

subscripcions en línia.

L’article del Time apareixia poc des-

A principis del segle XXI les grans cap-

prés que un estudi recent del Pew Re-

çaleres tant d’Europa com d’Estats

search Center revelés que el 40% dels

Units varen apostar per un model mixt

ciutadans s’informa per Internet de les

on es combinaven els continguts en

notícies enfront el 35% que compra

obert i els de pagament. Davant la

premsa escrita. En el cas dels joves, in-

manca de resposta per part dels lectors

dica l’estudi, la balança encara es de-

i el perill que el sistema beneficiés als

canta més cap a les noves tecnologies,

que ho oferien tot gratuïtament, la gran

ja que un 59% usen la Xarxa per saber

majoria dels mitjans van decidir no fer

què passa, mentre que tan tols un 28%

pagar per cap informació.

compra el diari.

Així doncs, molts mitjans optaren per

I aquest canvi d’hàbits tenen lloc dins

la gratuïtat amb l’objectiu d’impulsar la

un context de forta crisi en els diaris

lectura, atraure anunciants a la versió

nord-americans. Cal tenir en compte

seriosament la premsa nord-americana– és un argument perquè

debat, de nou, està obert.


PAGAMENT-WEBS1:Layout 1

7/4/09

12:36

Página 101

La lectura de la premsa gratuïtament a la Xarxa és una pràctica molt estesa des de fa una dècada. Foto: Vicente Pruna.

que es tracta d’un país que combina

aquestes mitjans no saben com fer ren-

una gran abundància de diaris locals

dibles les versions a la Xarxa.

amb una altíssima taxa de penetració

En el seu article, Isaacson proposa que

d’Internet entre la població.

per menys d’un dòlar l’usuari pugui lle-

Això ha provocat que molts diaris pa-

gir un article, que per una mica més

El magnat Rupert Murdoch és

teixin greus problemes financers i al-

pugui accedir a l’edició completa del

ara un exemple pels que aposten

diari i amb una mica més de di-

per sistema de subscripció. Mur-

ners hi tingui accés lliure durant

doch és propietari del Wall Street

una setmana. Així doncs, segons

Journal, l’únic mitjà de rellevàn-

ell, el futur podria estar en el Pay-

cia internacional, juntament amb

Pal o Spare Change, sistemes de

Financial Times, que té sistema de

micropagament

subscripció. Tot i que l’any passat

a

l’estil

de

guns no han tingut més remei que

l’iTunes.

va suggerir que ho eliminaria al

tancar. La paradoxa és que molts lec-

En aquest sentit apuntava també l’em-

final no fou així i manté bona part

tors s’han passat a les edicions digitals

presari i escriptor Steve Brill, que pro-

del contingut sota pagament. El

dels diaris que pateixen aquests pro-

posava en una carta al New York Times

resultat: és dels pocs mitjans que

blemes i, per tant, han deixat de com-

que aquest diari lideri la tornada als

ha augmentat tirada i que té be-

prar la versió en paper, mentre que les

webs de pagament. Bill proposava un

neficis del sistema de subscripció.

empreses

sistema de pagament en el qual cada ar-

editores

que

sostenen

CAPÇALERA ABRIL 2009

Al febrer la revista Time obria un debat al proposar tornar a pagar per accedir als webs dels mitjans de comunicació

Seguint l’estela de Murdoch

101


PAGAMENT-WEBS1:Layout 1

7/4/09

12:36

Pรกgina 102


7/4/09

12:36

Página 103

ticle costava 0,10 cèntims de dòlar, un

Excellence in Journalism (PEJ) sugge-

abonament diari valia 0,40 cèntims, un

ria explorar un model similar al de la

abonament mensual uns 7,50 dòlars i

televisió per cable, és a dir, una forma

un anual uns 55 dòlars.

de tarifa mensual als diaris i altres dis-

“Ho veig complicat”, va admetre en el

tribuïdors de notícies, com passa amb la

seu moment Marty Kaiser vicepresi-

tarifa plana d’accés a Internet. Aquest

dent de l’Asssociació Nord-americana

sistema, apunta l’informe, seria molt

d’Editors de Diaris. Segons Kaiser és

millor que el dels micropagaments que

difícil que algú pagui per una notícia

proposa Time, ja que és bastant més còPortada del Time amb l’article

mode per a l’usuari que no pas comprar notícies individuals. “La

El setmanari proposa sistemes de micropagament com PayPal o Spare Change a l’estil de l’iTunes

gent paga –argumentava Rosenstiel, director del PEJ– quan entra

forma que va fracassar davant la impos-

a l’autopista de peatge, no cada

sibilitat d’arribar a acords per part de

cinquanta metres”.

les diferents empreses que la formaven.

L’informe del PEJ també propo-

De totes maneres, no són pocs els crí-

que pot llegir gratuïtament a Google.

sava que els diaris –a l’estil del model

tics amb la proposta de tornar al sis-

Els crítics amb aquesta idea recorden

Amazon.com– creïn centres comercials

tema de pagament per subscripció. El

que és molt diferent baixar-se una

en línia als seus webs, on es proporcio-

periodista Jeff Jarvis escrivia, el passat

cançó que pots escoltar les vegades que

nin xarxes de recerca local per a petites

mes de març, a The Guardian que “el

vulguis (com passa amb les llicències,

empreses. Així s’evitaria molestar els

debat sobre el pagament s’ha convertit

shareware o jocs), mentre que una notí-

lectors amb anuncis intrusius que

en una cosa emocional, per no dir man-

cia o servei informatiu és un producte

poques persones llegeixen. Una altra

cat de dades, poc realista i alguna cosa

que caduca ràpidament.

proposta de l’informe és trobar una

més que una quimera; en una paraula:

De totes maneres, els experts i els edi-

manera de “desafiar seriosament” com-

religiós”.

tors li donen voltes al tema. Kaiser

panyies com Google i Yahoo per com-

En canvi, altres experts tenen clar que

admet que la necessitat aguditza l’en-

partir més dels ingressos que treuen de

la qualitat té un cost. El periodista Ja-

giny i aventura que el 2009 serà l’any de

les notícies.

vier Montalvo, expert en aspectes rela-

l’experimentació i la innovació. Santi Nolla, que el 25 de març escrivia a

cionats amb mitjans de comunicació, UN FRONT COMÚ

apostava a finals de març des d’Expan-

l’Avui un article sota el títol L’any de la

Per la seva part, en un article al New

sión per una fórmula mixta: “L’únic

innovació?, es feia ressò de la notícia i

York Times el periodista David Carr

model de finançament a llarg termini

apuntava en el mateix sentit. Nolla afir-

proposava que els diaris s’unissin en un

del mitjà en línia passaria per una fór-

mava que “el trasllat de lectors que

front comú per convertir les seves edi-

mula mixta de subscripcions o paga-

s’està produint del paper a l’entorn di-

cions en línia en un sistema de paga-

ment per informació i publicitat.

ment, en bloc.Altres personatges,

D’altra manera, no es podria sostenir

com Jon Stewart, el presentador

l’estructura de costos, especialment de

del programa Daily Show, apun-

periodistes, que garanteixen una infor-

tava en el mateix sentit i suggeria

mació de qualitat i diferenciada. Sense

que els mitjans en línia s’agru-

aquests atributs, els continguts del mitjà

Altres propostes són una tarifa mensual com la de la televisió per cable o un front comú contra la gratuïtat

pessin i cobressin pel seu accés en

es perdrien en la jungla d’informació

gital està conformant una manera dife-

conjunt, una fórmula similar a la que

inútil, no contrastada o irrellevant que

rent de llegir i de consumir els mitjans.

utilitza la televisió per cable.

omple la xarxa de xarxes. Amb aquests

És el moment de posar-hi imaginació

Segons els experts, perquè la subscrip-

pressupostos assumits per bona part

perquè, de diners, serà molt difícil que

ció de pagament tingui èxit, cal arribar a

dels grans editors, a Estats Units i Eu-

se n’hi posin”.

un acord entre molts editors, una tèc-

ropa, falta saber si faran el pas per

Un mes després de la publicació de l’ar-

nica que ja es va intentar als Estats

iniciativa pròpia o si serà la reestructu-

ticle d’Isaacson, un informe de vuit-

Units a finals dels noranta amb la crea-

ració de l’actual model de premsa qui

centes

ció del New Century Network, plata-

ho faci per ells”.

pàgines

del

Projecte

for

CAPÇALERA ABRIL 2009

PAGAMENT-WEBS1:Layout 1

103


Article_blog_periodistes:Layout 1

7/4/09

12:45

Página 104

DOSSIER ESPECIAL

L’evolució d’Internet també ha comportat la proliferació dels blocs, espais personals d’escriptura que en els darrers anys han obtingut un alt grau de popularitat entre

Blocs: un mitjà creat a mida de cadascú Karma Peiró Fotos: Sergio Ruiz

els internautes. Tot i la

Un bloc o bitàcola és un espai web a In-

És impossible dir amb exactitud la

ternet, un diari digital que permet pu-

quantitat de bitàcoles que hi ha a In-

dificultat de

blicar fàcilment continguts en text,

ternet. Milions de persones expliquen

àudio, foto i vídeo. A aquest contingut

la seva vida i escriuen sobre temes es-

se li poden incorporar enllaços a les

pecialitzats o professionals. És clar que

fonts originals i acceptar comentaris de

també se n’abandonen molts. Segons

qui ho llegeix. Aquestes caracterís-

The State of the Blogosphere 2008

tiques fan del bloc una de les eines més

(http://technorati.com/blogging/state-

populars que Internet ha tingut fins al

of-the-blogosphere) l’any passat hi

blocs a la Xarxa i una

moment. El seu potencial comunicatiu

havia 133 milions de blocs a Internet.

és infinit sobretot quan els continguts

Però de tots aquests, només 1,5 milions

part d’aquests estan

d’uns i altres van teixint una xarxa infi-

(1,1%) s’actualitzaven almenys una ve-

nita d’informació que traspassa fron-

gada per setmana.

teres.

En els darrers anys, han proliferat els

Ara farà uns cinc anys, que els webs

blocs d’anàlisi de l’actualitat informa-

dels diaris tradicionals van incorporar

tiva, realitzats per periodistes que cer-

blocs sota les seves capçaleres amb les

quen un espai fora dels mitjans per

firmes de periodistes que opinaven

manifestar lliurement la seva opinió.

article, alguns

sobre l’actualitat i atreien un nombre

El professor de Periodisme de la Uni-

considerable de visites. Actualment, hi

versitat de Navarra, Ramon Salaverria,

periodistes blocaires

ha blocs dels corresponsals desplaçats,

va fer una investigació (El estilo del

que gaudeixen d’un espai il·limitat per

blog periodístico) en què analitza el

explicar el que no cap en el paper ni en

contingut de deu blocs escrits per pe-

els minuts de l’informatiu radiofònic o

riodistes influents i la seva producció

televisiu.

durant només dues setmanes del mes

bloc, així com el

CAPÇALERA ha parlat amb uns quants

de maig del 2006.

periodistes catalans que mantenen

El resultat de la investigació fou: un

contacte directe amb

actiu un bloc. Tots ells estan fidelitzant

total de 292 articles, més de 50.000 pa-

miniaudiències que segueixen el que

raules, amb 1.169 enllaços, 95 fotogra-

escriuen únicament a Internet i s’hi re-

fies i 25 vídeos.“Els blocs periodístics

lacionen personalment. Reconeixen

gairebé no aporten notícies pròpies

que és un esforç publicar amb freqüèn-

sinó opinions”, explica Salaverria a la

cia a la Xarxa, però cap d’ells no està

seva bitàcola e-periodistas. “Lluny de

disposat, ara per ara, a abandonar “el

ser una alternativa periodística dels

mitjà” que s’han creat a la seva mida.

mitjans tradicionals estan constituint-

comptabilitzar-los, les darreres xifres parlen de 133 milions de

escrits per professionals de la informació. En aquest

expliquen com viuen la relació amb el seu

els seus nombrosos lectors.


Article_blog_periodistes:Layout 1

7/4/09

12:45

Página 105

Jofre Llombart, cap de redacció de Catalunya Ràdio, manté L’Agulla del Paller des de l’any 2007 des d’on aborda temes socials.

se en la seva caixa de ressonància a In-

periodista que manté un bloc a la

ternet”, apunta el docent.

Xarxa. Algunes d’aquestes conclusions

Per la seva part, José Luis Orihuela,

són les següents:

també professor de Periodisme a la ma-

• Tres de cada quatre enquestats

teixa universitat, va publicar a e-Cua-

“consideren que amb el bloc practi-

Els periodistes col·legiats ja poden

derno les conclusions de l’“Estudio

quen periodisme d’opinió”.

obrir un bloc al web del Col·legi.

• Els periodistes del sector au-

N'hi ha prou amb identificar-se

diovisual i els de comunicació ins-

amb el número de col·legiat i intro-

titucional no se senten atrets pels

duir-hi la contrasenya (sol·liciteu-la

blocs.

a col.legi@periodistes.org o trucant

• Més del 60% creuen que el

al Col·legi). El bloc es pot perso-

millor és relacionar-se amb la

nalitzar a nivell de continguts i

seva audiència.

d’imatges. Desenes de col·legiats ja

sobre el impacto de la blogosfera en el

• Més del 50% ha aconseguit una lli-

han obert un bloc i les seves en-

entorno periodístico iberoamericano”

bertat editorial que no tenia al seu

trades o posts tracten de qüestions

(http://tinyurl.com/b2d3uh), realitzat el

mitjà.

de periodisme, culturals o polí-

2007.

• El 63% ha rebut comentaris ofensius.

tiques. Les entrades queden cate-

Les conclusions que s’apunten a la in-

• Un 40% ha tingut ofertes de treball a

goritzades per temàtiques.

vestigació ajuden a dibuixar el perfil del

través del bloc.

CAPÇALERA ABRIL 2009

Els estudis destaquen que els blocs periodístics gairebé no aporten notícies pròpies sinó opinions

Blocaires al nou web

105


Article_blog_periodistes:Layout 1

7/4/09

12:45

Página 106

DOSSIER ESPECIAL

Catalunya també té una gran represen-

VETERANS DE LA XARXA

tació en els blocs periodístics. Els prin-

En Lluís Foix és un veterà en el perio-

cipals diaris, com ara La Vanguardia, El

disme tradicional i en el digital. L’any

Periódico de Catalunya o l’Avui, in-

2002 va ser dels primers i obria un bloc

Tenir un bloc no és una tasca fàcil.

clouen les veus dels seus periodistes.

anomenat La Libreta, lligat a la capça-

Aquí teniu alguns consells extrets

Entre tots deuen sumar més d’un cen-

lera de La Vanguardia a Internet. Ac-

de la Guía Completa del Blogging

tenar de bitàcoles amb temàtiques tan

tualment publica a les capçaleres del

de Huffington Post (més informa-

diverses com la realitat d’un altre país,

grup Godó, manté La Libreta i el Foix-

ció a http://tinyurl.com/85oz8y).

els esports, la tecnologia, la política,

blog

1. Jeff Atwood: “Escriu amb regu-

l’art, la ciència, etc. La Corporació Ca-

una altra bitàcola independent oberta

laritat. Faig sis actualitzacions per

talana de Mitjans Audiovisuals té cen-

fa uns anys.

setmana. Això és dur però quan

tenars de blocs escrits pels seus

Segons Foix, en el blocs “no es pensa

s’agafa l’hàbit ja no costa.”

periodistes (http://www.interactiva.cat/

tant en l’àmbit geogràfic de la difusió

2. “Escriu informalment però amb

catosfera). Per exemple, els d’IcatFm,

del mitjà perquè els lectors et poden se-

Recomanacions per tenir un bloc

claredat, com si estiguessis explicant-li a un amic. No siguis críptic, vés al gra”, continua Salmon. 3. Ryan Singel:“Comença amb una bona primera frase. Imagina que el

guir des de molt lluny”.

Els professionals del món audiovisual i de la comunicació institucional són els que se senten menys atrets pels blocs

CAPÇALERA ABRIL 2009

teu lector no passarà del primer pa-

106

(http://foixblog.blogspot.com),

Un 44% de l’audiència de La Libreta estan ubicats fora del territori espanyol. Malgrat la feina que pot donar publicar

ràgraf.”

especialistes en música, teatre, llibres o

totes dues bitàcoles, ell confessa no

4. Arianna Huffington recomana

cinema. I al 3cat24, el web de notícies

haver-se plantejat mai tancar-les. “La

no fer entrades massa llargues.

de TV3 i Catalunya Ràdio, correspon-

Libreta arriba a les bústies de 35.000

“Màxim vuit-centes paraules per

sals com l’Albert Elfa als EUA

persones alhora, totes elles subscrites a

història.”

(http://blogs.ccrtvi.com/ruta70.php) o

la newsletter. Com em podria permetre

5. Singel:“Afegeix alguna cosa nova

Sergi Vicente a la Xina (http://sergivi-

deixar-ho?”, es pregunta.

de tant en tant o els lectors no tor-

cente.blogspot.com) són molt seguits.

Després d’anys d’experiència, està

naran al teu bloc. Com a periodista,

Vilaweb també n’és un altre referent.

convençut que hi ha diferències subs-

pensa a ampliar la informació que

Cap al 2004, va ser un dels primers

tancials entre els lectors de premsa i els

té tothom.”

a oferir als seus lectors la possibili-

d’un bloc. “Els que em llegeixen a In-

6. Ezra Klein:“Concentra el bloc en

tat d’obrir blocs i ara reuneix cente-

ternet són més fidels, fan comentaris,

un tema concret sense que sigui

nars, alguns de periodistes, com el

creen comunitat. Hi ha molta complici-

massa especialitzat, es pot combi-

de Saül Gordillo, director de l’ACN

tat”, assegura. Aquest periodista és

nar amb històries més generals.”

(http://www.saul.cat).

molt seguit allà on deixi anar la seva

7. “Respon als comentaris!”, pun-

Fora d’aquestes agrupacions per mit-

ploma, però sap de gent, ‘lectors del

tualitza Klein.

jans, trobar blocs de periodistes cata-

paper de tota la vida’, que ara només el

8. Salmon:“Posa enllaços! és l’única

lans que parlin sobre una temàtica

llegeixen per la Xarxa. “Sóc conscient

manera que trobin el teu bloc.”

especialitzada, que escriguin amb assi-

que els meus escrits arriben als repre-

9. Om Malik: “Espera almenys

duïtat, i mantinguin una comunicació

sentants del Govern de Catalunya i

quinze minuts abans de publicar

fluïda amb els seus lectors és una tasca

d’institucions catalanes molt recone-

res. Això et donarà distància.”

titànica. Perquè les seves bitàcoles ‘flo-

gudes”, apunta.

10. Singel:“Fotos. Sempre. Internet

ten’ a Internet entre un mar de blocs

La Mercè Piqueras és una altra vete-

n’està plena, però cerca la llicència

d’altra gent, que escriuen amb rigor el

rana d’Internet. Es va connectar per

Creative Commons de Flickr.”

que publiquen. Aquests últims no exer-

primera vegada el 1994 i, des de

12. Mike Masnick: “No t’amoïnis

ceixen el periodisme en cap mitjà però

llavors, ha participat en nombrosos de-

per les poques visites. Només escriu

sí a la Xarxa. Al lector d’aquests blocs

bats virtuals sobre diferents temà-

sobre el que t’interessa, comunica’t

no li fa res si qui l’informa és un asses-

tiques. De professió és biòloga, a més

amb altres i gaudeix-ne.”

sor d’empreses, un tecnòleg, un filòsof o

de ser la presidenta de l’Associació

un periodista.

Catalana de la Comunicació Científica


Article_blog_periodistes:Layout 1

7/4/09

12:45

Página 107

Lluís Foix manté actives dues bitàcoles a la Xarxa. Quasi la meitat dels lectors resideixen fora de Catalunya.

(http://www.acccnet.net/). El 2004 va

todologia. Piqueras explica que podria

RETROALIMENTACIÓ

obrir el bloc La Lectora Corrent, de-

escriure en una llibreta el que publica

El cap de redacció de Catalunya Ràdio,

dicat a lligar l’actualitat amb la ves-

al bloc “però no podria afegir-li enlla-

Jofre Llombart, es va animar a obrir, a

sant científica. “Vull arribar a la gent

ços ni fotos ni vídeos. És com la llista de

finals del 2007 i sota la capçalera del

que creu que no li agrada la ciència”,

bibliografia de les revistes de divulga-

3cat24, el bloc L’Agulla del paller, on fa

explica Piqueras. Actualment, rep

ció científiques, que ja no les posen per-

comentaris reflexius d’algunes notícies

unes 17.000 visites mensuals i per les la llegeixen, o si l’han trobat pel Google o bé per recomanació d’un altre bloc.

que toquen la vessant

La majoria dels periodistes que tenen un bloc destaquen que el millor és poder relacionar-se amb la seva audiència

Mercè no és periodista, però ha estat

més social. “Escriure a Internet em permet fer una altra construcció lingüística, utilitzar recursos literaris que no puc fer

triada en aquest article perquè aplica

què ocupen massa espai”. També

servir a la ràdio, en què el missatge ha

en el seu treball les regles bàsiques de

destaca que és molt meticulosa amb els

de ser concís i concret”, admet Llom-

la professió: correcció ortogràfica, ve-

enllaços: “Cada cerca per trobar la font

bart, que destaca el perfil de l’audiència

racitat de la informació, les fonts origi-

original és una petita investigació. Fins

dels dos mitjans:“Qui entra al bloc està

nals, etc. Ella s’ha creat un nom a

i tot al recomanar un enllaç de la Vi-

predisposat a llegir-me. Deixa comen-

Internet que no està lligat a la capça-

quipèdia, abans el contrasto amb dos o

taris que l’oient de ràdio no fa, és més

lera de cap mitjà gràcies a aquesta me-

tres webs”.

crític i participatiu, manté converses

CAPÇALERA ABRIL 2009

estadístiques sap des de quins països

107


Article_blog_periodistes:Layout 1

7/4/09

12:45

Página 108

DOSSIER ESPECIAL

amb altres.A vegades és la mateixa per-

Una selecció de blocs

sona… això és el més curiós”. D’altra banda, la Sílvia Cobo és una pe-

BLOCS DE PERIODISTES CATALANS La Libreta, de Lluís Foix http://www.lavanguardia.es/lalibreta /index.html

BLOCS

DE PERIODISTES ESTRANGERS

a responsable de comunicació d’Inter-

The Huffington Post, d’Arianna Huffington

net a l’ONG Mans Unides. Fa dos anys

La lectora corrent, de Mercè Piqueras http://lectoracorrent.blogspot.com/

http://www.huffingtonpost.com/

i crítica dels mitjans de comunicació en

Jeff Jarvis

un to informal. “La meva idea és recu-

L’agulla del paller, de Jofre Llombart http://blogs.ccrtvi.com/lagulladel paller.php

http://www.buzzmachine.com/

perar la funció social i la credibilitat de

Lola como mola, de Sílvia Cobo http://lolacomomola.blogspot.com/

http://www.longtail.com/the_long_tail

Oh Europa!, de Jaume Masdeu http://blogs.ccrtvi.com/oheuropa.php Desnoticias, de Mònica Ramoneda http://desnoticias.wordpress.com/ Janquim, de Joan Carreras http://janquim.blogspot.com/ Port 666, de Mercè Molist http://filmica.com/port666/ Dutopia, de David Domingo http://dutopia.cat Fotoblog de la periodista Núria del Moral http://www.nuriadelmoral.blogspot. com/

BLOCS DE PERIODISTES NO CATALANS

CAPÇALERA ABRIL 2009

eCuaderno, de José L. Orihuela http://www.ecuaderno.com/enlaces/

va obrir Lola como mola per fer anàlisi

la professió”, afirma. Aquesta perioChris Anderson, director de la revista tecnològica Wired

dista confessa que publicar a Internet “és un motor d’aprenentatge constant. Hi ha un món sencer a descobrir i tens

Coding Horror, de Jeff Atwood

els experts a un clic de distància. Lola

http://www.codinghorror.com/blog/

como mola és el millor currículum que

Portfolio.com, de Felix Samon

tinc”. Cobo explica que la Xarxa li ha permès conèixer altres professionals i,

http://www.portfolio.com/views/blogs /market-movers

fins i tot, rebre ofertes de treball.

The Atlantic, de Jeffrey Golberg

tenir actualitzat un bloc suposa invertir

http://jeffreygoldberg.theatlantic.com

moltes hores; ser constant en la tasca

The American Prospect, d’Ezra Klein http://www.prospect.org/csnc/blogs /ezraklein Techdirt, de Mike Masnick http://techdirt.com/

Tot i els avantatges que comporta, man-

d’opinar o reflexionar; conèixer bé l’eina; donar-lo a difondre per Internet i descobrir la reacció que provoquen les paraules pròpies en la miniaudiència fidelitzada amb el pas del temps. Lluís Foix comenta que “com a periodista, si no escrius, és com deixar l’ofici. Ara

Talking Points Memo, de Joshua Mica Marshall

que estic jubilat és un gust i actualitzo

http://www.talkingpointsmemo.com/

setmana”. La Mercè Piqueras va tenir

La Libreta tres o quatres vegades a la desactualitzat un temps el seu bloc,

PERÒ MOLT INFLUENTS

108

riodista de trenta anys que treballa com

DE GRAN POPULARITAT

però a principis del 2008 es va plantejar el repte de mantenir-lo. “Ara cada

e-periodistas, de Ramon Salaverria

BLOCS MÉS INFLUENTS DEL 2008, SEGONS THE BEST OF BLOGS

http://e-periodistas.blogspot.com/

TechCrunch

assegura; mentre que en Jofre Llom-

http://www.techcrunch.com/

bart destaca el temps que s’inverteix a

setmana hi incorporo nous continguts”,

Digitalismo, d’Hugo Pardo i Carlos Scolari

Mashable!

http://digitalismo.com

http://mashable.com/

Periodistas21, de Juan Varela

Engadget

etc. “Però tot és voluntat i és molt sen-

http://periodistas21.blogspot.com/

http://www.engadget.com/

zill”, afirma.

Mangas Verdes, de Manuel Almeida

Gizmodo

http://mangasverdes.es/

http://www.gizmodo.es/

Escolar.net, de Nacho Escolar

Boing Boing

comunico a Lola como mola i intercan-

http://www.escolar.net/

http://boingboing.net/

vio opinions. El Twitter i Del.icio.us

posar enllaços, retocar les fotos per adaptar-les a una grandària, llegir i respondre els comentaris que t’hi deixen,

La Sílvia Cobo llegeix diàriament articles d’experts en periodisme digital escrits en diferents idiomes. “Després ho

m’ajuden a compartir enllaços. Amb


Article_blog_periodistes:Layout 1

7/4/09

12:45

Página 109

Sílvia Cobo té un bloc que sota el nom Lola como mola analitza els mitjans de comunicació des d’una òptica informal.

l’RSS segueixo 170 blogs i m’assabento

un bon exercici periodístic i et manté

dicat a l’anàlisi sobre la política i l’eco-

del que escriuen altres periodistes”, as-

actiu professionalment”, reconeix. Ex-

nomia europea. “La pràctica és la

segura.

plica que és completament diferent es-

millor de les escoles, jo m’ho passo bé.

En Joan Carreras, periodista de la Cor-

criure al bloc que fer-ho per a La

Puc publicar idees i interpretacions que

poració Catalana de Mitjans Audiovi-

Vanguardia.es, on treballa coordinant

abans em quedava per a mi. Ara les ex-

suals (CCMA) va obrir, el 2007, el bloc tió del coneixement, innovació i periodisme. Diu que respon els comentaris tan aviat com pot i publica un o dos

Els blocaires coincideixen en el fet que els lectors els ajuden a corregir errors, complementar textos o resoldre dubtes

cops per setmana: “M’agrada molt bus-

amb possibilitat de ser contestat”, assegura. I afegeix: “Porta

feina,

francament”. De cibercultura parla la

car enllaços, dedicar certa cura a la re-

l’hemeroteca. “Els objectius, la meto-

Mercè Molist al seu bloc Port 666, que

dacció, fer les fotos que publico (sovint

dologia i el llenguatge són diferents. Al

va obrir el 2006. L’actualitzo més o

amb el mòbil pel carrer)”.

Desnoticias faig més opinió o més lite-

menys un cop per setmana”, reconeix.

El 2007, la Mònica Ramoneda també es

ratura”, diu.

Ella publica regularment al Ciberpaís

va decidir a obrir Desnoticias, on escriu

Un altre blocaire és Jaume Masdeu,

(suplement de tecnologia d’El País) i

sobre periodisme digital i comunicació

corresponsal de Catalunya Ràdio a

explica que el millor de Port 666 és que

de conflictes. “És un vici: t’animes a pu-

Brussel·les, que recomana l’experiència.

no ha de passar pel filtre d’un editor i

blicar i si no pots, ho trobes a faltar. És

Ell va estrenar, el 2008, Oh! Europa de-

els articles poden tenir la llargada que

CAPÇALERA ABRIL 2009

Janquim, en què es pot llegir sobre ges-

poso a escrutini públic,

109


Article_blog_periodistes:Layout 1

7/4/09

12:45

Página 110

DOSSIER ESPECIAL

Mercè Piqueras és blocaire i presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica.

vulgui. “És el meu mitjà de comunica-

més d’un cop amb actes d’altres. La

resoldre dubtes. “M’encanta quan opi-

ció. I el millor és que la gent em pot

reacció dels comentaris va ser violenta

nen, quan participen i encara més quan

deixar comentaris perquè al Ciberpaís

i el 3cat24 va retirar-ne uns quants que

dialoguen entre ells”, explica Joan Car-

no tinc retroalimentació dels lectors”,

m’agredien verbalment. L’anonimat els

reras. En Jaume Masdeu opina que “la

afirma.

empara”, critica.

lliure expressió s’emmarca dins d’unes

El feedback dels lectors en un bloc no sempre és a la mida de l’autor. Després d’hores polint un contingut que llegirà gent anònima, es pot trobar amb comentaris que li falten al respecte. En

normes de comporta-

Hi ha molts blocs abandonats. Els de poca audiència es queden en els llimbs de la Xarxa fins que desapareixen, passats uns anys

CAPÇALERA ABRIL 2009

Lluís Foix diu: “És clar que hi ha el que

110

ment i els insults s’han d’esborrar directament”. ELS ABANDONATS Malgrat tanta voluntat de

t’insulta i el que no està d’acord amb el

La Sílvia Cobo, la Mercè Molist i la

fer bé les coses, a vegades la realitat su-

que dius, però… això entra dins les re-

Mònica Ramoneda, pel contrari, mai no

pera a qualsevol que hagi obert un bloc.

gles del joc”. En Jofre Llombart, en

han tingut aquestes males experiències

Es deixa setmanes sense actualitzar, els

canvi, no s’ho acaba de prendre tan bé.

amb els comentaris dels lectors. La

temes perden sentit i mai es temps de

“Un dia vaig fer un comentari a l’acti-

Mercè Piqueras diu que això passa so-

fer una bona entrada amb enllaços,

tud dels anti-Bolonya plantejant què

bretot en els mitjans grans. Tots coinci-

fotos, vídeos o àudios. I menys a res-

passaria si a ells els boicotegessin els

deixen que els lectors han ajudat a

pondre comentaris!

seus actes, com han fet els estudiants

corregir errors, complementar textos o

N’hi ha molts, de blocs abandonats. Els


Article_blog_periodistes:Layout 1

7/4/09

de poca audiència es queden en els llimbs de la Xarxa fins que desapareixen, passats uns anys. Encara es pot veure l’última entrada, al setembre de l’any passat, de la periodista Núria Almiron (http://www.almiron.org/). O el Retiario, de Pepe Cervera, que el juny de 2008 va anunciar una aturada temporal per vacances d’estiu i encara no ha tornat. Ara té un altre bloc anomenat Perogrullo (http://www.perogrullo.com/?cat=29), molt més al dia. Però el pitjor és quan l’audiència espera confiada que l’autor continuarà la bitàcola. El bloc del periodista Martí Perarnau (http://martiperarnau.blogspot.com/) n’és un exemple. Té acumulats més de 1.400 comentaris en el seu missatge de comiat. SER PERIODISTA A INTERNET Per acabar, deixem algunes reflexions sobre els blocs. Per Joan Carreras “tenir bloc permet intercanviar informació, compartir coneixement i traçar –entre molts– un mapa més ajustat de la realitat”. Mercè Piqueras opina que “això dels blocs és com la ‘selecció natural’. Els millors seran els que sobreviuran al pas del temps”, mentre que Mercè Molist admet que encara utilitza “el boli, la llibreta i el telèfon, però el tant per cent és ínfim comparat amb l’ús que faig de Google, correu electrònic, blocs, RSS, Jabber (‘messenger’ de Linux), etc.”. Lluís Foix apunta que “la Xarxa és imparable. D’aquí a uns anys, els diaris impresos no es vendran tant, seran més explicatius, més pensats”. Jofre Llombart creu que “el futur és una ràdio de podcasts, en què els continguts s’escolten a qualsevol hora”, mentre que Sílvia Cobo destaca que la Xarxa és “una oportunitat de redefinir el rol del periodista i els models de negoci dels mitjans”. Jaume Masdeu reconeix que “seria un error desaprofitar la varietat d’oportunitats que ens permet la Xarxa”.

12:45

Página 111


Article-LENGUAJE1:Layout 1

7/4/09

12:37

Página 112

R E P O R TATG E

La polèmica es va encetar el passat novembre arran del suggeriment d’en Joan Martí, cap de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, d’aplicar sancions als

El domini lingüístic en els mitjans, a debat Sònia Ortiz Fotos: Vicente Pruna

periodistes que

Darrerament polítics, periodistes i lin-

Tot i la rectificació, mesos després, di-

güistes es qüestionen si la qualitat de la

versos lingüistes i editors consultats per

cometessin errades a

llengua en els mitjans de comunicació

aquesta revista encara reflexionen

és l’adient. És cert que si mirem vint-i-

sobre les declaracions de Martí. Albert

cinc anys enrere els mitjans han fet una

Rico, professor del Departament de Fi-

feina importantíssima en el procés de

lologia catalana de la UAB i membre

normalització lingüística. Però en l’ac-

fundador del grup de recerca Llengua i

tualitat les crítiques fan referència a

Media considera que les paraules de

l’empobriment de la llengua i la cultura,

Martí en proposar possibles sancions

aclarir que només es

i al fet que el català cada vegada utilitza

en tot cas haurien de referir-se a “una

més recursos manllevats del castellà.

sanció social”. No obstant això, reco-

referia al fet que els

El novembre passat, el cap de la Secció

neix que la demanda social no existeix

Filològica de l’Institut d’Estudis Cata-

i “que l’exigència vingui des de més

lans, Joan Martí, va fer unes declara-

amunt sempre serà vist com una impo-

cions polèmiques a RAC1. Va apuntar

sició. I aquí hi ha el conflicte”.

que en els mitjans de comunicació “s’ha

El cap d’edició de La Vanguardia, Magí

anat rebaixant el llistó” del nivell lin-

Camps, es manifesta “d’acord” amb

güístic dels periodistes. I va afegir que

Joan Martí, “no tant amb el fet simbò-

a dir de la llengua

“a aquella persona que no té una com-

lic de pagar una sanció”, sinó que creu

petència molt bona de la llengua que

que el domini de la llengua “s’hauria de

(sigui quina sigui), el

sigui, en aquest cas la catalana, se li ha

tenir en compte en el moment de la

de recomanar que es retiri d’aquesta

contractació de qualsevol professional

funció fins que no tingui la competèn-

de la comunicació”. En canvi, el coor-

cia. Digui-n’hi sanció econòmica o des-

dinador lingüístic de l’edició en català

tinació laboral diferent”.

d’El Periódico, Ricard Fité, opina que

continua la discussió

Aquest suggeriment va provocar reac-

la reflexió de Martí “va ser un estirabot,

cions de tota mena. Tot just l’endemà,

una reacció poc meditada, perquè no es

sobre si ha disminuït

Martí va aclarir que es referia al fet que

pot generalitzar. Quan llegeixo els dia-

“un comunicador ha de tenir un elevat

ris, tant l’Avui, El Periódico com El

coneixement de la llengua que utilitza”

Punt, fins i tot els digitals, en general el

i afegí que les seves declaracions “no es

tema lingüístic està controlat. No em

referien exclusivament als periodistes

sembla que sigui greu”.

en llengua catalana”, però que en qual-

Per la seva part, el cap de la secció

sevol cas “ni em passa pel cap que es

d’edició de l’Avui, Albert Pla, creu que

puguin castigar els errors lingüístics”.

les sancions no funcionarien. “Pensar

l’hora de comunicarse. Tot i que posteriorment va

periodistes havien de tenir un domini de la seva eina de treball, és

debat estava obert. Mesos després,

el nivell d’exigència lingüístic en els mitjans de comunicació.


Article-LENGUAJE1:Layout 1

7/4/09

12:37

Página 113

Els programes de ràdio i televisió que es realitzen en directe són els que tenen més possibilitats de fer incorreccions lingüístiques.

que un mitjà de comunicació multarà,

cadena pública catalana no hi ha san-

un redactor té algun problema relacio-

o no contractarà, un professional que li

cions, però sí que hi ha una sèrie de

nat amb la llengua se li han de donar

porta audiència pel fet de no parlar bé

“tocs d’atenció”. I en dóna un exemple:

tots els mitjans per solucionar-ho. “Jo

el català és no viure en la realitat del

“De vegades no es permet que un pe-

no trauria mai ningú de la seva feina

mercat”, afirma.

riodista posi veu als seus propis repor-

per una qüestió de llengua. I si algú no

Pla recorda que alguns mitjans ja han gaire èxit: “A El Punt van intentat prescindir dels correctors. Si un redactor necessitava corrector, l’hi descomptaven

“El domini de la llengua s’hauria de tenir en compte al contractar qualsevol professional de la comunicació” (Magí Camps)

del sou. Amb tot, el sistema no va fun-

macions que ha elaborat cal oferir-li la formació necessària”, assegura. És per això que admet que no creu en les sancions, sinó en l’assessorament.

cionar i han acabat tenint un equip de

tatges, o no se li permet fer cròniques

més de vint correctors. Per sort o per

en directe”, i aquesta és una manera de

NIVELL D’EXIGÈNCIA

desgràcia acaba sent la solució més

vetllar per la correcció lingüística de

La reflexió que en el seu moment va fer

pràctica”.

TV3. Ara bé, pel que fa a les sancions

el professor Martí ha constatat un tema

D’altra banda, la cap d’assessorament

econòmiques admet que mai no se les

que ja fa temps que es debat als fòrums

lingüístic de TV3, Maria Alba Agulló,

han plantejades.

d’opinió relacionats amb els mitjans de

tot i que creu que “es van esbiaixar” les

En aquest sentit, el lingüista de COM-

comunicació com és una critica als mit-

declaracions de Martí, apunta que a la

Ràdio, Rudolf Ortega, considera que si

jans audiovisuals per una certa laxitud

CAPÇALERA ABRIL 2009

mirat d’aplicar algunes sancions sense

pot posar la veu a les infor-

113


Article-LENGUAJE1:Layout 1

7/4/09

12:37

Página 114

R E P O R TATG E

en el que respecta al camp lingüístic.

Correctors, editors i lingüistes

Per exemple, l’escriptor i periodista

La majoria de mitjans compten

castellà” i que els mitjans de comunica-

amb un departament d’assessora-

ció hi estan contribuint, ja que s’ex-

Quim Monzó ha denunciat que “el català s’està convertint en un dialecte del

ment lingüístic. A El Periódico és

pressen amb un català “que fa feredat”.

especial per la doble edició. Hi ha

Lingüistes, correctors i editors matisen

trenta-cinc lingüistes en plantilla i

les paraules de Monzó. En primer lloc,

vint col·laboradors que es dedi-

la majoria d’experts consultats per

quen a l’edició en català que han

CAPÇALERA coincideixen a afirmar que

de corregir sense que sembli tra-

no es pot generalitzar. El segon punt és

duït. Només hi ha originals en ca-

que també creuen que els mitjans es-

talà en la secció d’opinió, els quals

crits tenen més eines a l’hora de vigilar

es revisen i se’n fa la traducció.

la correcció lingüística. I, per tant, a la

d’ensenyament que s’ha aplicat durant

A La Vanguardia tots els originals

ràdio i a la televisió és a on es fa més di-

l’últim quart del segle XX” i actual-

són en castellà i la feina és sobre-

fícil la feina de l’assessorament, sobre-

ment la gran majora de periodistes

tot d’assessorament i d’adequació

tot en els programes amb un alt índex

estan alfabetitzats en les dues llengües.

al llibre d’estil. Hi ha set editors

d’improvisació. I aquí, inevitablement,

I això ho noten especialment els cor-

dividits per seccions. En canvi,

es parla dels espais d’humor i dels

rectors. Fité recorda que els originals

l’Avui compta amb nou correctors

esports. I, per acabar, s’ha de tenir en

que havien de revisar als anys 70 o 80

que revisen els textos en l’ordre

compte també que cada vegada hi ha

eren “molt deficients. Era lògic perquè

que els van arribant, és a dir sense

més produccions externes, sobretot en

no hi havia hagut ensenyament en ca-

àrees d’especialització.

el cas de TV3, i això complica poder

talà, i des de l’època de la República no

Pel que fa a les ràdios, en el cas de

portar un control tan exhaustiu com el

hi havia hagut premsa escrita de

COMRàdio, per exemple, comp-

que es fa a les produccions pròpies.

masses”.

ten amb un lingüista, que corre-

Respecte al paper que han tingut dins

geix els textos dels informatius,

el procés de normalització lingüística, el

ELS PROGRAMES D’HUMOR

assessora la resta de programes i

professor Rico afirma que, en el cas dels

Resulta evident que els mitjans escrits

fa un seguiment posterior a

mitjans audiovisuals, “les emissores de

tenen més facilitat a l’hora de corregir.

l’emissió. Cal destacar el seu re-

la Corporació són un referent, un ins-

Camps afirma que “el registre escrit

cent llibre d’estil que té per ob-

trument de socialització, que ens per-

sempre és més elaborat” perquè pot

jectiu d’establir un model de

meten veure el món en català a través

passar pel filtre dels correctors. En

llengua que respecti les variants

d’una mirada pròpia”. Aquí, apunta,

canvi, a la ràdio i la televisió els perio-

pròpies de les emissores munici-

hem de fer un esment especial a la feina

distes “han de tenir, d’entrada, un do-

pals consorciades.

que ha fet TV3 amb espais infantils,

mini lingüístic alt per tal de poder

A TV3, en canvi, hi ha vint-i-cinc lingüistes i molts col·laboradors i traductors. Es distribueixen en les seccions de doblatge, informatius, producció de programes, seguiment, comercial i dramàtics. L’as-

expressar-se amb claredat i cor-

El llibre d’estil de COMRàdio busca respectar les variants pròpies de les emissores municipals consorciades

CAPÇALERA ABRIL 2009

sessorament passa per fases:

114

A TV3 volen millorar la qualitat de la llengua.

recció”. És a dir, en paraules d’Albert Pla, els periodistes són els qui “tenen la paella pel mànec”. Tot i que es fa un seguiment tant anterior com posterior a l’emissió, la tasca dels assessors

selecció de personal; correcció de

com el Club Súper 3 i el 3XL o musicals

en els mitjans audiovisuals no és tan

textos, dicció, recursos estilístics i

com l’Sputnik.

clar en el producte final.

adequació al registre o varietat; i

I pel que fa a la premsa escrita, els lin-

Els programes en què es nota més si un

seguiment personalitzat de cada

güistes han notat una gran evolució, ja

periodista té o no té un bon domini lin-

comunicador.

que, tal i com assevera Ricard Fité,

güístic són els d’humor i els esportius,

“s’estan recollint els fruits de la política

ja que són els que requereixen més im-


7/4/09

12:37

Página 115

mediatesa i improvisació. És per això

Per Ortega, això “és una qüestió de po-

que sovint són els més criticats.

lítica interna, però penso que s’hauria

Quant a l’humor, es critica l’ús excessiu

de poder fer humor sense haver de par-

de lèxic i expressions castellanes. Se-

lar malament”.

gons Fité, això s’explica perquè encara

Malgrat l’existència inevitable de pa-

Els periodistes esportius són els

manca la “consolidació del llenguatge

raules que es manlleven del castellà,

més criticats pels experts pel que

col·loquial”. En els últims trenta anys

Ortega considera que no es pot afirmar

fa al seu domini de l’eina lingüís-

els mitjans han aconseguit establir un

que el català s’estigui convertint en un

tica. En el cas de la premsa es-

model estàndard del català, però, en

dialecte, i qualifica l’afirmació de

crita, l’especificitat del llenguatge

canvi, quan es parla un llenguatge més

Monzó d’“hipèrbole”, ja que “sociolin-

i els jocs de paraules que sovint

col·loquial o d’argot “la influència del

güísticament és impossible”.

fan servir impliquen que hagin de

El problema dels esports

tenir un gran control de la llen-

castellà està més present”. Tot i així, des del servei d’assessora-

EL RIGOR A LES PRODUCTORES

gua. I no sempre és així. I pel que

ment lingüístic de TV3 s’està fent una

La directora de Televisió de Catalunya,

fa als mitjans audiovisuals les crí-

tasca important per intentar evitar la

Mònica Terribas, ha reconegut recent-

tiques són també recurrents. La

utilització del castellà de forma gra-

ment que el nivell del català en aquesta

majoria d’experts asseguren que

televisió pública “es pot millo-

hi ha casos concrets que fan molt

rar moltíssim” i que “hi estem

de mal.

treballant”. Argumenta, però,

El cap de la secció d’edició de

que “TV3 està en minoria a Ca-

l’Avui, Albert Pla creu que “hi ha

talunya a l’hora de reflectir la

periodistes d’esports a TV3 que

nostra pròpia realitat, a causa

veritablement et quedes una mica

tuïta. Així, Agulló afirma que “tots els

del número d’emissores que hi ha en

parat que no hi hagi gent que

catalans bilingües barregem i fem refe-

castellà”.

pugui parlar millor. Per exemple

rències al castellà, encara que la nostra

Maria Alba Agulló admet que el més

a la Fórmula 1. De vegades es va-

feina és de mentalització constant. Per

complicat de controlar a TV3 és l’àrea

lora més el fet que una persona

exemple, un cas que sempre hem com-

de producció de programes, ja que cada

faci molts anys que es dedica a

batut és quan en un programa d’humor

cop hi ha més productores associades.

allò i la llengua passa a segon

a una nena índia sioux, a la Lady Di o a

“S’han de buscar mecanismes de

terme”.

una actriu nord-americana la fan parlar

control perquè no es dispersi el rigor en

La cap d’assessorament lingüístic

en castellà”.

el seguiment de la qualitat lingüística.

de TV3, Maria Alba Agulló,

Rudolf Ortega apunta que de vegades

Procurem que segueixin els nostres cri-

també fa referència a aquest cas

“hi ha hagut una tendència a pensar

teris, que tinguin un lingüista assignat i

concret i assegura que alguns cops

que parlar pitjor faria riure més. Hem

homologat per nosaltres, però de ve-

s’ha trobat que estan a punt de

acceptat una certa permissivitat estilís-

gades alguns col·laboradors no tenen el

contractar alguna persona perquè

tica en l’ús de la llengua”. I posa com a

nivell de competència que ens agrada-

mostra facilitat per “connectar

A El Punt volien descomptar el cost del corrector, quan fos necessari,del sou del redactor, però la fórmula no va funcionar

A TV3 si un periodista no té el nivell lingüístic adequat a vegades no se li permet locutar o entrar en directe

ria”, afirma.

amb els joves o perquè té una ha-

L’augment de castellanismes en

bilitat immensa per transmetre la

la llengua catalana no és tan sols

Fórmula 1. La nostra feina és ex-

un fenomen dels mitjans de co-

plicar que dins de la seva profes-

municació, sinó que és un reflex

sionalitat hi ha també el domini

del que passa a la societat. És per

lingüístic”. Tot i això, Agulló surt

això que tal i com assegura Al-

en defensa dels periodistes espor-

exemple el cas de la sèrie Plats Bruts,

bert Pla “quan es fa una producció prò-

tius, ja que són els qui han “d’om-

en què “es parlava malament cons-

pia que busca audiència i ha de

plir més espai de temps amb més

cientment buscant el toc humorístic”, o

connectar amb la gent jove, es fa gai-

improvisació i, segurament, també

casos concrets com el personatge del

rebé inevitable parlar el català castella-

han de donar més vivesa al llen-

Gilipollas al programa de Buena-

nitzat, o fins i tot mig barrejat, que

guatge”.

fuente.

parlen els joves”.

CAPÇALERA ABRIL 2009

Article-LENGUAJE1:Layout 1

115


Article-LENGUAJE1:Layout 1

7/4/09

12:37

Página 116

Pronoms febles i “enfermetats” Els periodistes solen cometre algunes errades bàsiques amb freqüència. Per evitar-les, els periodistes compten amb una eina molt útil com l’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, (http://esadir.cat), amb informació sobre el model de llengua, gramàtica, lèxic, noms propis, doblatge, etc. A continuació exposem alguns exemples d’errades més habituals: -L’absència de pronoms febles, una utilització incorrecta d’aquests o bé la seva reducció. -La construcció de que. Sovint es diuen frases com: “estic convençut de que”, en lloc de dir “estic convençut que”. -La preposició davant d’infinitiu quan aquest no és temporal: “van ser els primers en arribar-hi”, en

Les noves generacions de periodistes ja estan alfabetitzats en les dues llengües.

comptes de “van ser els primers a arribar-hi / d’arribar-hi”. -L’ensordiment de la s sonora, sobretot als enllaços de dues pa-

Per tant, en certs moments els interes-

com els privats, haurien de trobar un

raules. Per exemple. “els astres”.

sos econòmics estan per sobre de la

equilibri entre ser propers i entenedors

-Els relatius. Construccions com:

correcció lingüística i el que fan els mit-

i a la vegada aprofitar la potència de

“Aquell programa en el que vaig

jans és intentar imitar la llengua del

què disposen dels mitjans de comuni-

veure”, en lloc d’“aquell pro-

carrer. “Quan hi ha una llengua domi-

cació per difondre un nivell de llen-

grama en què / on / en el qual vaig

nant amb la qual s’arriba a molta més

gua”. Per tant, segons el lingüista de

veure”. -Errades lèxiques i castellanismes. Com les paraules “transvasament”, “subidón” o “enfermetat”, o expressions com “suar la gota

L’augment de castellanismes, que es donen sobretot als programes d’humor, no són exclusius dels mitjans

CAPÇALERA ABRIL 2009

“d’inspirar-se en el català del carrer, sinó que també el català dels mitjans serveixi de referent”. D’altra banda, per a alguns cor-

gorda” en comptes de “suar la

116

COMRàdio, no es tracta tant

cansalada”, que seria més ge-

gent, des del punt de vista econòmic,

rectors el més greu no són els manlleus,

nuïna.

s’aconsegueix l’objectiu amb menys in-

sinó que és més important el fet que hi

-Problemes d’expressió, tals com

versió; aquí és on el català té totes les

hagi expressions que es tradueixen lite-

utilitzar tòpics o construccions

de perdre”, diu Magí Camps des de La

ralment del castellà, mentre altres ex-

pròpies de notes de premsa o te-

Vanguardia.

pressions catalanes, molt més genuïnes,

letips, o frases molt enrevessades.

En canvi, Ortega és de l’opinió que “els

estiguin caient en desús o arribin a sem-

mitjans de comunicació, tant els públics

blar folklòriques.


Article-LENGUAJE1:Layout 1

7/4/09

12:37

Página 117

MILLOR EN CASTELLÀ?

rència ens obsessiona, però el castellà

en traduir-les perden tota la força o

El català i el castellà són dues llengües

que s’escriu a La Vanguardia o a El Pe-

perquè no hi ha una expressió equiva-

en contacte i, per tant, ambdues reben

riódico segur que també té moltes ‘ca-

lent: ¿com diríem en castellà ‘el nostre

influències mútues. El problema és, se-

talanades’. La diferència és que ells no

mal no vol soroll’, que va dir una ve-

gons Albert Pla, que “el català està en

ho viuen com un problema perquè no

gada el president Pujol?”, es pregunta.

un marc sociolingüístic desfavorable

tenen la identitat amenaçada. Fins i tot

Malgrat totes les crítiques que hem

que el va acostant al castellà perquè,

ho poden veure com un substrat que els

anat enumerant, hi ha alguns lingüistes

mentre que el català no té res que

enriqueix”.

que es mostren optimistes. És el cas

contraresti la interferència, el castellà rep la constant alimentació del model no interferit provinent de la resta del món”. En aquest sentit, es pot parlar d’un cert complex per part dels catalanoparlants.

del professor Rico, que considera

En algunes informacions, sobretot les polítiques, els lingüistes es troben amb expressions difícils de traduir

Pla creu que “el castellà té més recur-

que la gent sempre tendeix a fixar-se en els errors, “i de vegades aquests no són representatius dins del global de la producció”. També assegura que quan tenen lloc algunes crítiques

sos que el català, de la mateixa manera

Per al·lusions, Magí Camps es refereix a

per part de determinades institucions

que l’anglès en té més que el castellà.

l’existència de “catalanades” a La Van-

“sembla que ho facin amb el periscopi

Potencialment, totes les llengües són

guardia. Explica que sovint s’hi troben

col·locat fa tres dècades”. Evidentment,

iguals, però en la pràctica les que estan

amb informacions sobretot polítiques,

el model de llengua ha evolucionat amb

menys a la defensiva i s’obren més a

en què les declaracions en català es tra-

el pas del temps apunta, i “semblaria

tota mena d’aportacions, acaben tenint

dueixen literalment al castellà. “A ve-

utòpic pretendre que el model que te-

més recursos. Aquí tenim el complex

gades hi ha coses que ens sentim

níem com a referència fa trenta anys

d’escriure malament perquè la interfe-

obligats a deixar-les en català perquè

serà el model del futur”.


Article-LENGUAJE1:Layout 1

7/4/09

12:37

Página 118

R E P O R TATG E

La llengua dels periodistes: necessita millorar Els periodistes no estan exempts dels errors lingüístics, i menys en els programes en directe. Albert Rico, professor del Departament de

Filologia catalana de la UAB i membre fundador del grup de recerca Llengua i Media ha seleccionat per a CAPÇALERA els errors més comuns.

S’ha de diferenciar entre periodisme

Obertura excessiva de neutres

referia Fabra fa noranta anys, a les

escrit i periodisme audiovisual. I en el

Articulació pròxima a la a.

Converses filològiques.)

primer cas, s’ha de diferenciar entre

Barsalona

Pèrdua de sons en grups consonàntics

la premsa que controla els articles,

finals hivern, govern, etern, carn, corn

que té correctors en plantilla, que en

No neutralització

general tenen un nivell acceptable, i

que (pronunciat amb e tancada, en

comprar car que comprar carn!)

la que no els controla.

comptes de neutra)

Pronunciació interferida per l’orto-

En el cas dels audiovisuals, hem de diferenciar també entre els pro-

grafia. Fenomen molt general, fins i Neutralització

tot en textos preparats i en registres

grames en què es llegeixen textos

Fenomen nou: tres-cents, trenta-tres (hi

formals.

preparats i corregits, dels magazins,

ha dos accents perquè hi ha dues pa-

setmana (o sedmana) per semmana

les entrevistes, les tertúlies, els pro-

raules, i es neutralitza la primera e).

arbre – per abre

grames d’humor... que es basen més

Pèrdua de l’elisió en casos com

Blanes (amb e, no amb e neutra),

en la improvisació. I també cal dife-

trenta anys (pronunciació tradicional:

Begur (amb e i erra final, en comptes

renciar entre la llengua dels profes-

trent’anys)

de Begu, amb e neutra), Pallars (amb

sionals, de l’emissora, i la dels

aquesta hora (pronunciació tradicio-

erra final), Flix (pronunciat com fix, i

col·laboradors (tertulians) o entre-

nal: aquest’hora)

no com guix).

vistats.

una altra (pronunciació tradicional:

Les qüestions que destacarem, doncs,

un’altra)

CAPÇALERA ABRIL 2009

afecten sobretot les emissores que

118

Confusió car / carn (no és el mateix

MORFOSINTAXI Moltes interferències del castellà i

tenen menys cura de la correcció i els

Consonantisme

pèrdua d’elements molt característics

programes en què la improvisació o el

Ieisme (que no s’ha de confondre

del sistema.

paper dels participants de fora és més

amb la iodització, que es dóna en al-

important.

gunes paraules i en algunes co-

Pronoms en, hi

marques). O sigui, pronunciació

no vull – per no en vull

FONÈTICA (VARIETAT CENTRAL,

sistemàtica de la doble ela (ll) com si

no em donis més – per no me’n donis

ÀREA BARCELONINA)

fos una i (o y).

més

Són fenòmens que no se centren úni-

No distinció entre mai i mall, coll /

no tinc – per no en tinc

cament en registres informals, perquè

coi.

vaig parlar (amb ells) ahir – per vaig

depenen molt de la competència lin-

ioc per lloc; caiar per callar; mirai per

parlar-hi ahir

güística del locutor. Vg., en especial,

mirall

les interferències ortogràfiques.

Ensordiments de sonores i palatals.

El verb anar-hi perd el pronom:

No és un fenomen nou.

no he anat mai – per no hi he anat mai

VOCALISME

viatge, passatge, metge, rodatge pro-

Confusió d’obertura de é, è i ó, ò.

nunciats com el grup tx de metxa

Pèrdua de distinció hi ha / n’hi ha

què – pronunciat qué

dos homes (pronunciat dosshomes)

N’hi ha moltes dificultats – per hi ha

Besòs, home, dona - amb la o de córrer

(Fenomens «clàssics», al qual ja es

moltes dificultats


Article-LENGUAJE1:Layout 1

7/4/09

12:37

Página 119

enrollat, xungo o txungo, txulo o xulo, De partitiu

entre molts altres, alguns de «clàs-

Dos grocs i dos blaus – per Dos de

sics», com carinyo

grocs i dos de blaus

quantitat de vegades – per moltes vegades, un munt de vegades

Perífrasi verbals interferides anar a anem a mirar, anem a parlar,

escoltar / sentir

anem a veure – per ara parlarem... mi-

Confusió del significat d’aquests dos

rarem... veurem

verbs, seguint la tendència del cas-

hi ha que – per cal, s’ha de

tellà:

igual – per potser igual no n’hi ha igual t’has equivocat

LÈXIC Interferències del castellà, en especial quan s’usa un registre col·loquial. Canvi de codi (passar al castellà), per raons humorístiques o per falta de recursos en català. Argot juvenil o informal molt interferit. Vaig trobar un tio a la porta, rollo palo per palplantat, parat, etc. Dejen salir antes de entrar (en un discurs en català) Estoy / estamos en ello – per Hi estem treballant... Anar sobrats – per tenir de tot (el sentit figurat d’aquestes expressions fa que l’equivalència no sigui clara per al parlant) Això no cola – per això no val Que ho sàpigues (versió catalana de

T’he escoltat, no cal que cridis – per

que lo sepas) – per ja ho saps

T’he sentit, no cal que cridis

Un aquí te pillo aquí te mato

No t’escolto (locutor amb auriculars) – per No et sento

lents d’aquesta mena de frase, repe-

Fenomen recent, confusió de règim

tida insistentment en telesèries i

verbal olorar / fer olor

programes humorístics; podria ser un

Li oloren els peus – per Li fan olor els

passa que t’he vist)

peus

m’entra mal de cap – per m’agafa...

Això olora a cremat – per Això fa olor

garrulo, rollo, lo, liat (estic molt liat),

de cremat

CAPÇALERA ABRIL 2009

(El parlant troba difícilment equiva-

119


Article_ACN:Layout 1

7/4/09

12:37

Página 120

R E P O R TATG E

L’Agència Catalana de Notícies, una de les principals apostes del Govern a l’hora d’articular un espai català de comunicació, compleix una dècada d’existència. L’ACN

El model ACN compleix deu anys Xènia Bussé Fotos: Sergio Ruiz

arriba a aquest

En el principi hi hagué la paraula, la

levisió públiques. Però els vots són els

de Ramon Barnils. A principi dels

vots, per cars que siguin, mentre que la

aniversari amb bona

anys vuitanta del segle passat, en ple

informació és només informació, per

procés de recuperació de la Generali-

barata que resulti.”

tat de Catalunya, Barnils va començar a

Quan tot just acabem de festejar vint-

assenyalar de manera insistent una ob-

i-cinc anys de Catalunya Ràdio i TV3,

vietat en la qual ningú havia pensat: Ca-

enguany l’Agència Catalana de Notí-

talunya, si ha de ser un país normal, ha

cies només celebra els seus deu anys.

de tenir una agència de notícies pròpia.

Tornem, però, als orígens. A finals de

treballar està basada

Ell ho va dir i ho va repetir a tort i a

1998, els periodistes gironins Carles

dret, per ràdio i en diversos articles. I

Puigdemont i Xavier Fornells, van

en les noves

molts professionals i ciutadans hi esta-

posar definitivament fil a l’agulla, por-

ven d’acord, és clar. Però les urgències

tant a la pràctica els neguits tan repe-

històriques i l’estratègia del primer go-

tits per Barnils. Primer, es creà el

vern de la Generalitat en aquelles

Consorci local i comarcal de comunica-

dates, amb Jordi Pujol al capdavant en

ció, constituït per confeccionar i opti-

el seu primer mandat, anaven a cobrir

mitzar estructures informatives, de

dos elements que es consideraven prio-

producció, d’implantació de noves tec-

figura del periodista

ritaris: una televisió i una ràdio en ca-

nologies, de comercialització, de for-

talà.

mació i d’anàlisi als mitjans de

polivalent. Tot plegat,

Barnils ja ho deia, un cop més, a El

comunicació de proximitat. El consorci,

Temps el 1998: “Totes (les agències)

que té personalitat jurídica pròpia, va

perden diners, com la sanitat i l’ense-

rebre l’impuls de les diputacions de

nyament per a tothom. Com les ra-

Lleida, Girona i Tarragona i de diver-

diotelevisions ‘públiques’. Fa uns anys

sos ajuntaments i consells comarcals.

la vertebració

el senyor Prenafeta ja es gastà uns cen-

Més tard, el 1999, el Consorci va consti-

tenars de milers de les nostres pessetes

tuir una societat anònima, Intracatalò-

informativa del país.

en un estudi com aquest, concretament

nia, que oferia com a servei principal

d’una empresa de Sabadell, situada al

l’Agència Catalana de Notícies. Cap a

passeig dels Semaiers. L’estudi va dir la

l’any 2000, les empreses Inversiones

veritat, una agència de notícies és defi-

Hemisferio, del grup Planeta, van en-

citària. Prenafeta –i els seus– van tenir

trar a la societat, així com Invercartera,

excusa per no fer-la. L’agència ens hau-

de Caixa Catalunya. El 2002, però,TVC

ria valgut cada any una desena part del

Multimèdia, empresa filial de la Cor-

que llavors ens costaven la ràdio i la te-

poració Catalana de Ràdio i Televisió

salut i amb ganes de seguir creixent. La seva manera de

tecnologies, en una estructura lleugera, en el teletreball i en la

una agència jove i moderna al servei de


Article_ACN:Layout 1

7/4/09

12:37

Página 121

Dues redactores de la redacció de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) de la Via Laietana, que va inaugurar-se el 2005.

va adquirir-ne el 51% i, el 2005, es

nera absoluta per les noves tecnologies:

quedà amb el 100%.

l’ACN serà digital, i a través de la xarxa

L’Agència Catalana de Notícies co-

d’Internet, o no serà. Tenim doncs, que

mença a funcionar en fase de proves el

l’ACN comença a donar servei a qui

Els internautes poden consultar

febrer de 1999 i el setembre del mateix

més el necessita i menys rep de les

cada dia les notícies sobre temes

agències tradicionals (bàsicament

de comunicació que l’ACN selec-

EFE i Europa Press) com són els

ciona per al nou web del Col·legi

diaris, setmanaris i publicacions i

de Periodistes, estrenat mesos en-

les ràdios de fora l’àrea metropo-

rere (www.periodistes.org). A pri-

litana barcelonina. Per això,

mera hora del matí l’ACN

l’ACN compta amb acords am-

resumeix pel web els principals

any engega definitivament. Les parti-

plis amb l’Associació Catalana de la

temes de les portades de diaris,

cularitats de l’ACN, en el moment de la

Premsa Comarcal, l’Associació Cata-

mentre que al llarg del dia envia

fundació són diverses i això mateix en

lana de Premsa Gratuïta. I a un altre ni-

informacions del sector periodís-

determina la personalitat: és la primera

vell,

proveir

tic. Els teletips d’ACN són una

agència catalana de notícies, es funda a

institucions i empreses, essent un dels

síntesi de la notícia que tenen el

Girona, té com a objectiu primer la ver-

primers convenis que se signen el de

valor afegit d’anar acompanyat

tebració informativa del país des dels

l’Associació Catalana de Municipis i

d’àudios i fotografies.

mitjans de proximitat i aposta de ma-

Comarques.

l’ACN

comença

a

CAPÇALERA ABRIL 2009

La primera agència catalana de notícies va néixer a Girona i aposta des dels seus inicis per les noves tecnologies

Selecció diària

121


Article_ACN:Layout 1

7/4/09

12:37

Página 122

R E P O R TATG E

Una peça de l’espai català de comunicació L’Agència Catalana de Notícies ha

nicació. L’ACN n’era una. Per Puig-

vament en l’agència nacional amb

tingut diverses vides. Tot i que va co-

cercós, “ha de ser l’agència de notícies

projecció internacional.

mençar a partir d’una iniciativa pri-

referència de Catalunya”. Després de

Sáez és nomenat president del

vada, encara que amb personalitat i

les eleccions, el govern va tornar a ser

Consell de Govern de la CCMA i

impuls públic gràcies a les diputacions

per al tripartit, amb Montilla de pre-

Carles Mundó, fins aleshores cap de

de Lleida,Tarragona i Girona (llavors

sident. A ERC li atorguen la conse-

Gabinet del conseller Tresserras,

en mans de CiU), l’accionariat de

lleria de Cultura i hi va traslladar els

passa a convertir-se en el secretari de

l’empresa que la gestiona, Intracata-

Mitjans de Comunicació.

Mitjans de Comunicació i, per tant, a

lònia SA, ha tingut diferents titulari-

Al capdavant de la conselleria hi

actuar també de president de l’ACN.

tats. El 2002, després de la breu etapa

haurà Joan Manuel Tresserras, doctor

Per Mundó,“l’aposta del Govern, res-

en què Planeta va tenir-ne la gestió,

en Ciències de la Informació, qui ja

pon a una lògica nacional. En cap cas

TVC Multimèdia, empresa filial de la

havia reivindicat una agència de notí-

l’ACN pot ser l’instrument de cap

Corporació Catalana de Ràdio i Tele-

cies en clau catalana des de la univer-

partit ni s’hi pot identificar de cap

visió va adquirir el 51% d’Intracata-

sitat

manera. Des del 2005, el 100% del ca-

–juntament

amb

Salvador

lònia i, el 2005, es quedà amb el 100%. Som ja a l’era Maragall. La Secretaria de Mitjans de comunicació, aleshores a Presidència, treballa decididament per situar l’ACN en el mapa comuni-

pital de la societat que

El Govern tripartit ha apostat fort per treure-li l’etiqueta d’agència ‘de comarques’ i fer-la un referent nacional

catiu de Catalunya. Per això es co-

tant, és feina de l’Administració

catalana

mença a dotar l’agència dels recursos

Cardús– així com en la seva època

peça fonamental per enfortir l’espai

necessaris perquè sigui possible. Co-

com a conseller del CAC.

català de comunicació”. Segons

mençant per la plantilla, que havia

El desembre del 2006,Albert Sáez era

Mundó, “en

quedat reduïda a dotze treballadors, i

nomenat secretari de Mitjans de Co-

compta amb un gruix de clients sufi-

continuant perquè tingués una seu a

municació. Al febrer del 2007 Saül

cient per a la seva subsistència, uns

Barcelona, que s’inaugura el novem-

Gordillo –amb una llarga trajectòria

220, i, atesa la seva varietat –serveix

bre de 2005 sota la direcció de Joan

a El Punt– es converteix en el nou di-

notícies, àudios, vídeos i fotografies a

Majó a la CCRTV.

rector de l’ACN, en substitució de

la majoria de mitjans locals, comar-

A l’octubre del 2006 el Govern auto-

Joan Besson, que passaria a ser direc-

cals i nacionals– s’ha convertit en un

ritza una transmissió d’accions d’In-

tor de la televisió d’Andorra.Al maig

referent per a tothom”. “Els orígens i

tracatalònia, SA, a títol gratuït, en

Tresserras i Sáez signaren un acord

la dinàmica de l’ACN –prossegueix–

virtut de la qual el 70% del capital

amb l’agència ANSAMED per a la

converteixen l’agència en la més pre-

provisionalment en mans de Joaquim Nadal per causa de la sortida d’ERC del Tripartit) Això permet a l’agència tenir garantida una inversió del Go-

l’actualitat,

l’ACN

parada per produir

El conseller Tresserras ja havia reinvindicat una agència de notícies catalana des de la universitat i en la seva època al CAC

vern fins al 2009 amb gairebé deu miCAPÇALERA ABRIL 2009

tularitat pública i, per

convertir-la en una

passa a mans de Presidència (llavors

122

gestiona l’agència té ti-

continguts en diversos formats i per fer front als reptes i col·laboracions més diversos. Pel que fa a la internacio-

lions d’euros. El 30% que resta queda

col·laboració i l’intercanvi de contin-

nalització de l’agència, es farà sobre-

en mans de la CCRTV.

guts entre l’ACN i l’agència italiana.

tot a partir d’acords amb altres

Mesos abans, a les portes de la cam-

Era una mostra del que Tresserras i el

agències, ja que no disposem de re-

panya electoral al Parlament del 2006,

Govern tenien en ment per tal que

cursos suficients com per muntar una

ERC presentava el programa de prio-

abandonés l’etiqueta d’agència “de

xarxa de delegacions o corresponsals

ritats en matèria de mitjans de comu-

comarques” per convertir-se definiti-

arreu del món.”


Article_ACN:Layout 1

7/4/09

12:37

Página 123

Saül Gordillo, director de l’ACN, Oriol Burgada, sotscap de redacció, i Anna Nogué, sotsdirectora, durant una entrevista a Joaquim Nadal.

APOSTA TECNOLÒGICA

Saül Gordillo, actual director de l’ACN,

gica i demanaven a les institucions que

Com ja hem assenyalat, l’aposta per les

recorda les suspicàcies que el “model

els comunicats de premsa s’enviessin

noves tecnologies per part de l’ACN no

ACN” va generar en els orígens: el pe-

per correu electrònic i no per fax...”.

és només una tria visionària sinó una

riodista arribava al lloc de la notícia o a

El periodista de l’ACN és, a més d’un

decisió motivada pel realisme. Una

la roda de premsa amb una motxilla

membre d’una redacció virtual, un pro-

agència basada en Internet permet

d’on treia un portàtil, una càmera foto-

fessional polivalent. Al principi l’ACN

dotar-se d’una estructura lleugera, amb dacció fundacional és a Girona i per tot el territori s’estableix una xarxa de redactors connectats amb la central que

ja preveia que els textos

Un únic periodista fa fotos, enregistra veu i imatge i finalment escriu i envia la informació sense passar per la redacció

s’ocupen de treballar la informació per

anessin acompanyats de documents adjunts: talls de veu enregistrats en MiniDisc i fotografies digitals. El món de la

zones. L’ACN compta aviat amb una

gràfica digital, una càmera de vídeo i un

imatge és la que ha sofert més canvis:

seu a Barcelona i allí treballaran els pe-

MiniDisc. Així, un únic periodista fa

si, fa deu anys, enviar fotografies per In-

riodistes especialitzats en àrees temà-

fotos, enregistra veu i imatge i final-

ternet es feia, però amb una qualitat no

tiques que cobriran per als mitjans

ment escriu i envia la informació sense

del tot resolta; avui, la banda ampla

perifèrics els temes que es decideixen a

passar per la redacció. “Fa deu anys”,

permet la difusió d’imatges que es

la capital però que tenen transcendèn-

recorda Gordillo, “els periodistes de

poden reproduir en qualsevol suport.

cia directa a nivell territorial.

l’ACN feien, a més, pedagogia tecnolò-

Pel que fa al vídeo, en l’actualitat,

CAPÇALERA ABRIL 2009

el teletreball com a eina bàsica. La re-

123


Article_ACN:Layout 1

7/4/09

12:37

Página 124

R E P O R TATG E

Un punt de vista diferent Jaume Clotet, subdirector de l’ACN dedicat a l’àrea internacional, explica com el referent nacional ha esdevingut el punt de vista des del qual s’elaboren les informacions. “El punt de vista català per explicar el món és una obvietat a l’ACN i ho fem per convicció però també per necessitat, ja que és una agència petita i jove, a Europa n’hi ha que tenen més de 150 anys. Ara mateix, estem centrats informativament en temes que, majoritàriament, passen a Catalunya però també ens interessen les qüestions que, des de qualsevol punt del món, afecten i interessen el nostre país”. “D’aquí a un temps –prossegueix Clotet– ja serem capaços d’informar sobre què fa l’Obama, tant si el tema afecta Catalunya o no. Es tracta d’una línea que ara podríem dir que és ideològica o de llibre d’estil, encara que el que tractem és normalitzar el discurs normal, valgui la redundància. Si l’ACN diu ‘el president’ és clar que és en Montilla. Zapatero no és ‘el president’ sinó ‘el president espanyol’”.

CAPÇALERA ABRIL 2009

A la redacció de l’ACN és habitual veure-hi càmeres al costat dels redactors.

124

l’ACN disposa d’un sistema propi que

dels periodistes de l’ACN a l’hora d’uti-

de les notícies, ja que els textos no han

permet als seus clients baixar d’Inter-

litzar els diversos ginys tecnològics dels

de passar per una correcció abans de

net les imatges de vídeo gairebé en

quals disposa no és res si no va acom-

ser difosos.

temps real, amb una qualitat òptima

panyada d’una altra habilitat: la poliva-

Actualment, treballen a l’ACN un total

per ser emeses per televisió. La trans-

lència pel que fa als temes i l’adaptació

de cinquanta-vuit periodistes en plan-

missió de notícies per SMS als telèfons

mental per projectar la informació a

tilla més una vintena de col·laboradors.

mòbils és un altre servei que fa deu

través de les diferents plataformes. Per

N’hi ha dos a Madrid i dos més a Brus-

anys no s’imaginava. Ara mateix,

això, els periodistes reben una forma-

sel·les. Gordillo assenyala que en el

l’Agència estudia desenvolupar contin-

ció especial en fotografia i vídeo.Tenen,

futur immediat l’ACN s’obrirà al món.

guts informatius per al mòbil.

a més, un assessorament lingüístic en

A més de comptar amb més periodistes

Saül Gordillo explica que l’habilitat

línia, cosa que facilita l’edició posterior

a l’estranger, l’Agència comença a tre-


Article_ACN:Layout 1

7/4/09

12:37

Página 125

L’Agència Catalana de Notícies compta amb més de dos-cents clients, tot i que la seva presència a les Balears i València és minsa.

ballar la imatge que difon del nostre

manda. El director de l’agència indica

l’aprofitament de tots els recursos han

país a tot el planeta. Així, i tot i que ja

que ben aviat es produiran vídeos amb

estat sempre constants per nosaltres.

en l’actualitat l’ACN col·labora amb

locució per a les televisions locals o re-

Per això afrontem aquests temps do-

l’agència ANSA d’Itàlia i LUSA de

gionals (en aquest sentit a finals de

lents amb ànim i més empenta que

Portugal, també està previst créixer més

març es va signar un acord amb Comu-

mai.”Així, i en temps de vaques magres,

en aquest sentit. Gordillo reconeix continuen essent les assignatures pendents de l’ACN, ja que, malgrat que hi tenen delegats, no hi disposen d’un

Es preveu que en els propers anys creixi la demanda de les notícies que ofereixen per a la televisió i per a mitjans digitals

gruix de clients.

cipals preocupacions que els periodistes de l’ACN tornin amb convenciment a les fonts de l’ofici: el periodisme que tre-

En l’actualitat els clients de l’ACN pas-

nicàlia) i també per a les diverses emis-

pitja el carrer. “Els redactors que no

sen dels 220 i, de moment, no hi ha

sores de la TDT, ja que amb l’actual

s’acontentin a cobrir una roda de

baixes. Entre aquests hi ha els princi-

situació econòmica tindran problemes

premsa i ja està. Els temes que s’han de

pals mitjans de comunicació del país,

per produir determinats continguts.

tractar són vius i estan esperant que els

institucions i empreses. Es preveu que

L’actual recessió econòmica no espanta

analitzem i els expliquem als ciutadans.

les notícies per a la televisió i per mit-

Gordillo: “Estem acostumats a trebal-

La llei de la dependència, de l’habi-

jans digitals creixeran en els pròxims

lar amb totes les dificultats conjunturals

tatge. Això la gent ho viu cada dia. I ho

anys perquè cada cop hi ha més de-

possibles. El control de la despesa i

hem d’explicar.”

CAPÇALERA ABRIL 2009

també que les Balears i el País Valencià

Gordillo té entre les prin-

125


Article-capote:Layout 1

7/4/09

12:38

Página 126

R E P O R TATG E

Cinquanta anys després de l’assassinat que, el 1959, va acabar amb quatre membres d’una família pagesa benestant d’un poble de Kansas a mans de dos rodamons i que

New New Journalism: vell periodisme nou Albert Chillon Fotos: Arxiu

Truman Capote va

Res no indica que el New New Journa-

Tot actuant, a la manera dels seus ad-

lism que darrerament publicita Robert

mirats Flaubert i Maupassant, com un

immortalitzar al seu

Boynton afegeixi una espurna d’origi-

demiürg ubic i omniscient, va sotmetre

nalitat al New Journalism a seques que

els fets que explorà a un intens i extens

va galvanitzar les redaccions els anys

treball d’investigació que va durar cinc

seixanta i setanta del passat segle.

anys, i alhora a una exigent elaboració

Hereu d’una rica i intensa tradició de

literària deutora de la millor ficció rea-

relacions entre literatura i periodisme,

lista. La transmutació novel·lística de

el New Journalism original va trobar en

les circumstàncies, vivències i detalls re-

Journalism, que recrea

Truman Capote la figura més influent, i

cordats per les nombroses fonts que

en A sang freda la conjunció de recerca

aplegà, revelava la seva ambició d’as-

el corrent de

minuciosa i ambició artística en què es

solir no només la simple veracitat docu-

van mirar els cronistes, entrevistadors i

mental que cerca i obté –en el millor

reporters literaris de casa nostra i ara

dels casos– el periodisme ortodox, sinó

llibre A Sang Freda, des dels Estats Units es promou el New New

periodisme literari que, als anys seixanta i setanta, van popularitzar plomes insignes com Tom Wolfe, Gay Talese, Norman Mailer i el mateix Capote.

recreen els autors que Boynton consa-

una veritat d’experiència d’alè profund

gra. Ja és hora, però, de suprimir els

i universal, un món artístic autònom,

prefixos i de reconèixer que els succes-

persuasiu i coherent.

sius nous periodismes són fecundament

Publicada per lliuraments a la revista

vells: ras i curt, periodisme literari.

The New Yorker abans de ser-ho en

Quan, el 1965, A sang freda va veure la

volum, In Cold Blood suscitava l’efecte

llum, acompanyada del subtítol Relat

de versemblança característic del pe-

veritable d’un assassinat múltiple i les

ríode daurat de l’estètica realista, de

seves conseqüències, va causar un for-

Balzac, Dickens i Flaubert a Tolstoi,

midable impacte en el medi periodístic

Dostoievski i Zola. Però el que la feia

i literari nord-americà. Capote, que ja

innovadora no era l’aplicació de recur-

era un escriptor conegut, havia consu-

sos literaris al reportatge, ja assajada

mat l’experiment que els seus mestres

per molts autors abans, sinó la radicali-

John Hersey (Hiroshima) i Lillian Ross

tat i l’encert de l’experiment: més que

(Picture) havien prefigurat anys abans,

un altre reportatge novel·lat de mèrit,

i alhora l’herència molt més diversa i

en la brillant tradició que va de Jack

antiga del millor periodisme literari: la

London i John Reed a John Dos Passos

recerca exhaustiva sobre un fet real es-

i James Agee, l’autor presentava el lli-

crita mitjançant els recursos composi-

bre com una non fiction novel, una

tius i la voluntat d’estil propis de les

novel·la de no ficció, que harmonitzava

grans novel·les de nissaga realista.

la pruïja documentadora del bon perio-


Article-capote:Layout 1

7/4/09

12:38

Página 127

L’escriptor nord-americà Truman Capote en una imatge presa a Nova York el 1980. Capote va liderar el corrent del Nou Periodisme.

disme amb el coneixement pregon i el

La gestació del llibre va ser àrdua i molt

Al voltant del 1960, però, Capote se

virtuosisme estilístic que cerca la litera-

més llarga del previst. L’autor s’havia

sentia massa neguitós per concentrar-

tura excel·lent.

començat a sentir seriosament atret per

se en la ficció.“No podia estar-me quiet

Capote no s’atribuí l’invent, de fet. Però

la recreació literària de fets reals durant

escrivint”, li va confessar a Glenway

considerava amb força raó que l’obra

els anys cinquanta, quan a més de relats

Wescott. “Era com si hi hagués una

inaugurava un gènere nou i seriós, una

de ficció com ara Breakfast at Tiffany’s

capsa de bombons a l’habitació del cos-

modalitat d’escriptura híbrida cisellada família pagesa benestant a mans de dos pàries rodamons, esdevingut el 1959 en un poblet de Kansas li facilità l’excusa

El periodisme que promou Boyton recrea el de Capote, Wolfe i Mailer, i la tradició del periodisme literari anglosaxó

i la matèria per dur a terme un assaig

bombons significaven que jo volia escriure fets i no ficcions. Hi havia tantes coses que podia indagar, tantes que sabia que podia esbrinar. De sobte, els diaris em

que rumiava des de feia anys. “No vaig

i Other Voices, Other Rooms va escriure

semblaven objectes vius i vaig com-

escollir aquell tema perquè m’interes-

el reportatge de viatges The Muses are

prendre que la meva faceta de

sés gaire”, va explicar-li a Lawence

Heard –a propòsit de la visita a la Unió

novel·lista corria un terrible perill”. I va

Grobel.“Va ser perquè volia escriure el

Soviètica– i peces breus publicades

ser així, embargat per aquest ànim, com

que jo anomenava una novel·la real, un

principalment a The New Yorker, on

el 16 de novembre del 1959 va obrir un

llibre que es llegís exactament igual que

destaquen retrats i entrevistes com l’ex-

exemplar de The New York Times que

una novel·la, només que cada paraula

tensa i punyent que li va fer a Marlon

informava d’aquell crim múltiple ocor-

fos rigorosament certa.”

Brando, The Duke in His Domains.

regut a Holcomb, al cor de l’Amèrica

CAPÇALERA ABRIL 2009

amb enorme talent. L’assassinat d’una

tat i no m’hi pogués resistir. Els

127


Article-capote:Layout 1

7/4/09

12:38

Página 128

R E P O R TATG E

Antologia de Tom Wolfe on reprodueix articles del Nou Periodisme.

oficial que li permetés de reconstruir la

germinant, almenys d’ençà que a prin-

vida de les víctimes in absentia. Va exa-

cipis dels seixanta van començar a

minar documentació i interrogar advo-

veure la llum, dispersament encara que

cats, fiscals, testimonis i magistrats, a

insistent, les seves proteiques expres-

més de seguir fil per randa l’evolució

sions. No era pas una etiqueta nova,

del sumari judicial. I sobretot va fre-

però. El crític anglès Matthew Arnold

qüentar els assassins, especialment

ja l’havia emprada a finals del XIX per

Perry Smith, amb qui va establir un vin-

batejar el despertar de la nova premsa

cle quasi familiar.

de masses: la penny press, el naixement

Les penes i treballs de l’autor van retre

dels grans diaris generalistes adreçats a

fruits, tanmateix, i la non fiction novel

públics multitudinaris, l’era de la infor-

profunda: “Ric agricultor i tres mem-

va assolir un ressonant succés. Conju-

mació a gran escala que trobà expres-

bres de la seva família, assassinats”.

gava harmònicament tots els ingre-

sió als yellow papers de Joseph Pulitzer

Després de mostrar el retall a William

dients típics del naturalisme literari: la

i William Randolph Hearst, entre altres.

Shawn, l’editor del Yorker, que des dels

subtil, polièdrica caracterització dels

New Journalism va ser l’apel·latiu que

anys quaranta fomentava el periodisme

personatges; la complexa arquitectura

llavors va quallar, i també el que es co-

literari de postguerra, va viatjar a Hol-

del relat, compost de sumaris i escenes,

mençà a sentir vuitanta anys després,

comb per fer les primeres investiga-

diàlegs i descripcions, bocins autobio-

quan l’esclatant èxit d’A sang freda va

cions. Portava al cap la idea de copsar

gràfics i retrats, el·lipsis i digressions;

il·luminar un nou tipus de periodisme

l’atmosfera del poble i les reaccions dels habitants, i d’enllestir el reportatge setmanes després. Però el cas es complicava i a mesura que la recerca anava apamant-ne la fondària i els matisos, l’interès de l’escriptor creixia més: se-

d’avantguarda que estava sorgint

“Si m’armo de paciència podria ser una obra mestra” va reconèixer-li Capote a un amic seu

duït, d’una banda, per la dissort terrible

CAPÇALERA ABRIL 2009

quire, The New Yorker, Ramparts– com a noves publicacions lligades a la contracultura emergent –Rolling Stone, The Village Voice–, tant als grans diaris gene-

dels Clutter, les quatre víctimes; i, de

l’ús minuciós del detall, emprat com a

ralistes com a mitjans minoritaris arte-

l’altra, per la personalitat dels dos victi-

recurs idoni per condensar un tarannà

sanalment

maris, Dick Hickcock i, sobretot, Perry

o situació; i la depurada conducció de

underground i l’escenari hippie, la mú-

Smith.

la història per mitjà d’un narrador om-

sica rock i el pop-art, la protesta contra

Domiciliat temporalment a la Costa

niscient. Va saber transmutar la seva re-

Vietnam i, en general, pels molt actius i

Brava, on escriuria parts essencials de

cerca en un cosmos novel·lístic que

diversos moviments de defensa dels

l’obra, s’adonà de l’abast del que tenia

satisfeia les exigències de veracitat del

drets civils com el feminisme, la lluita

entre mans: una investigació periodís-

depth reporting i les de versemblança

homosexual o la vindicació de la igual-

tica sobre un fait divers que mentre

de la ficció d’estirp realista. I així asso-

tat racial.

progressava i es perfilava el desafia-

lia la veritat d’experiència que l’art

Mancat de manifestos programàtics i

ment narratiu, anava assolint ressonàn-

cerca i destil·la: un coneixement capaç

d’explícita cohesió, el New Journalism

cies de tragèdia grega. “Potser trigaré

d’atorgar valor arquetípic i universal a

no va adquirir mai la dimensió i cohe-

un any més. No hi fa res..., ha de ser per-

un afer que els mitjans havien des-

rència d’un moviment o escola, sinó més

fecte, perquè estic entusiasmat, total-

patxat amb reduccionismes maniqueus,

aviat l’imprecís contorn d’un corrent o

ment dedicat a això, i si m’armo de

confinant-lo a les planes de sang i fetge.

tendència integrat per obres, mitjans i

paciència podria ser una obra mestra”,

128

tant a magazins consolidats –Es-

generats

pel

corrent

autors força heterogenis que tenien al-

va dir al seu amic Cecil Newton.

TENDÈNCIA INNOVADORA

guns trets essencials en comú, però. El

La gran obra, però, li va exigir un es-

El reeixit experiment de Capote va sac-

primer era l’obert rebuig de la doctrina,

forç descomunal, i durant els sis anys

sejar el medi literari nord-americà i

la cultura professional i bona part de les

compresos entre el crim i l’edició del

molt aviat va esdevenir alhora mascaró

rutines productives dominants en el

llibre va viatjar sovint a Holcomb, on

de proa i catalitzador del New Journa-

gremi, sobretot de la per ells injuriada

va entrevistar veïns, amics, botiguers,

lism, una innovadora tendència perio-

ideologia de l’objectivitat i el seu corre-

policies i qualsevol particular o font

dística

lat retòric, els dos dispositius discursius

que

portava

alguns

anys


7/4/09

12:38

Página 129

i expressius que formen el nucli del pe-

NOTABLE INFLUÈNCIA

tament hereu de la millor tradició pe-

riodisme ortodox –i alhora la base del

L’impacte que el New Journalism va

riodisticoliterària hispana, que té en

mal anomenat estil periodístic consagrat

tenir a Europa va ser sensible, i ben no-

Larra una fita cabdal. Diaris i revistes

pel cèlebre apotegma “Facts are Sacred,

table el que va exercir a casa nostra, atès

com Triunfo, Destino, Cuadernos para

comments are Free”, falsament transpa-

que l’antologia de Wolfe, traduïda el

el diálogo, Por Favor, Hermano Lobo,

rent i reproductor. Els “neoperiodistes”

1977, va arribar a les llavors adolescents

Ajoblanco, Cambio 16, La Calle, Infor-

es mostraven molt crítics, així mateix,

facultats de Ciències de la Informació –

maciones o El País hi van oferir un

amb els criteris de valoració i selecció de notícies (tematització) que els grans mitjans de comunicació aplicaven, una tria que es pretenia tan exhaustiva com el lema “All the News That’s is Fit to

medi favorable, i les audiències,

Es compleixen cinquanta anys de l’assassinat que va inspirar A Sang Freda i que va consagrar el seu autor

Print”, imprès a la capçalera de The

assedegades de qualitat informativa i llibertat d’expressió, van fer la resta. En el sorgiment del neoperiodisme autòcton van intervenir

New York Times, encara pregona. Tan-

les de Barcelona i Madrid: no n’hi havia

factors com el relaxament de la censura

mateix, opinaven, els media no actuen

més– en un moment efervescent, quan

franquista; la majoria d’edat d’una ge-

com a finestres o miralls capaços de re-

el país deixava enrere la dictadura i es-

neració nascuda després de la Guerra

flectir acuradament el món, sinó com a

trenava un estat de dret precari. La lleva

Civil i influïda pels ecos de la contra-

aparadors que construeixen una realitat

de periodistes adults que preconitzà i va

cultura ianqui i el Maig del 68; l’apari-

mediàtica enganyosa i esbiaixada, un es-

protagonitzar aquelles transformacions

ció de noves capçaleres no controlades

pill deformant que sovint tergiversa, o

–Manuel Vázquez Montalbán, Eliseo

per la premsa del Moviment i vincu-

fins i tot eclipsa, la realitat de debò.

Bayo, Francisco Umbral, Montserrat

lades a la cultura d’esquerra, l’augment

A l’ombra de Truman Capote, Gay Ta-

Roig, Rosa Montero, Maruja Torres,

general de la qualitat dels mitjans, més

lese i Norman Mailer i, sobretot, bevent

Ramon Barnils o Manuel Vicent, per

orientats –llavors més que ara– a la in-

de la gran tradició del periodisme lite-

citar-ne alguns– no va ser pas tributària

terpretació crítica del present; i, és clar,

rari, aquests heterodoxos rebels di-

d’aquella influència, al meu parer. Al-

la cerca de noves formes d’escriptura

rigien l’atenció a rellevants afers –tan-

trament, va cultivar un valuós perio-

híbrides que copsessin l’esperit del

mateix bandejats o silenciats– de la seva

disme literari deutor en bona mesura de

temps.

època convulsa, aquella en què arrencà

la tradició autòctona i generat de ma-

Un avisat periodista i professor de la

la postmodernitat que ara vivim de ple.

nera autònoma i paral·lela, per bé que

Universitat de Nova York, Robert S.

A parer del conspicu Tom Wolfe, que el

establint un diàleg tàcit amb les contri-

Boynton, va publicar The New New

1973 va publicar una influent antologia

bucions que arribaven dels Estats Units

Journalism (Vintage Books, 2005), un

que diagnosticava el fenomen, ni els

i d’Europa, on una brillant fornada d’es-

volum de cobertes pop que presentava

mitjans convencionals ni els escriptors

criptors-periodistes –Oriana Fallaci,

una nova lleva de periodistes literaris

de ficció estaven en condicions d’abor-

Ryszard Kapuscinski, Leonardo Scias-

hereus dels primers muckrakers o aple-

dar els canvis apuntats i d’“escoltar les palpitacions del temps”, per emprar els mots d’Eugeni d’Ors. I era aquesta generació alhora benestant i contestatària –filla del Welfare State i de l’hegemonia nord-americana

gafems –Lincoln Steffens, Ida

Francisco Umbral, Montserrat Roig o Maruja Torres foren alguns dels que van apostar per aquell periodisme literari

de postguerra– la que es trobava en

Tarbell, Stephen Crane– i d’una facció només dels nous periodistes dels seixanta, aquella que cultivava el new muckraking a la manera de l’eximi i rigorós Gay Talese, més que els experiments

millor disposició de fer-ho a través

cia, Günter Wallraff– estava oferint la

subjectivistes i pirotècnics al mode de

d’una estètica d’inspiració i ambició ar-

seva millor saó.

Tom Wolfe. Aquest periodisme renou

tístiques, i d’una ètica que qüestionava

Menys bolcats, en general, a la investi-

no suposa però, fins on tinc coneixe-

la fal·làcia de l’objectivitat a favor de

gació que els seus col·legues americans,

ment, cap aportació genuïnament inno-

l’observació curosa, la recerca exhaus-

els “nous periodistes” indígenes van

vadora, com proposa l’antòleg, sinó una

tiva i l’exercici –responsable i equà-

tenir un paper insubstituïble durant la

enèsima versió, i desitjablement fe-

nime encara que no pas neutral– d’una

transició, i van practicar un periodisme

cunda, del periodisme literari d’ahir,

subjectivitat, al capdavall, inevitable.

de marcat accent crític i intel·lectual ne-

avui i demà.

CAPÇALERA ABRIL 2009

Article-capote:Layout 1

129


Article-escenarios:Layout 1

7/4/09

12:38

Página 130

FOTOGRAFIA

El fotògraf Pedro Madueño, amb més de trenta anys de professió a l’esquena, ha anat acumulant experiència en nombrosos actes de

Els altres escenaris de la notícia Text i fotos: Pedro Madueño

caire periodístic, ja fossin rodes de

De vegades el periodista acudeix al lloc

un més, ficar-nos en el grup i deixar-nos

de la concentració i ja està tot disposat,

arrossegar pel núvol.Això ens portarà a

premsa, entrevistes o

es troba encarrilats els passos perquè

afrontar la tasca amb una certa garantia

difícilment puguis sortir del recorregut.

i, així, obtenir-ne un resultat òptim.

És llavors quan cal fer l’esforç de sos-

Però sortir d’aquest núvol és l’única

treure-se’n i veure-ho tot sota el nostre

manera d’afrontar l’exclusivitat, la nos-

prisma.

tra i la del mitjà per al qual treballem,

Els nostres interessos i els del contrari

que espera de nosaltres que la feina

segurament són diferents i rau en la

que fem sigui diferent, que sapiguem

oferir a l’espectador

nostra perspicàcia, astúcia i curiositat el

captar d’una manera original i peculiar

fet que afrontem el tema amb segure-

la notícia. Sens dubte això comporta un

una alternativa a la

tat. Observem que la gent del carrer,

risc, ara bé, haurem d’aprendre a

potser per la seva curta experiència, són

conviure-hi si volem caminar amb pas

molt fàcilment dirigibles, es deixen por-

ferm.

tar pel camí marcat i, alguns cops,

Als escenaris trobarem diversos punts

només ens preocupa com obtenir

de vista; mirarem endavant però també

aquesta informació el mes ràpidament i

enrere, abans (també més tard) de la

còmodament possible. Indagar i inves-

posada en escena. No serà casual que

sorgeixen aquest

tigar sempre ens comportarà un esforç

trobem més oportunitats per demanar

addicional, sens dubte, però ens arri-

informació gràfica o escrita, abans o

seguit de fotografies

barà la recompensa en forma d’èxit

després dels actes.

professional.

A l’entrevistat, per exemple, se’l retra-

Els fotògrafs –quina terminologia més

tarà sempre millor després que s’hagi

bonica (foto: llum, grafia: escriptura)–

acostumat a la nostra presència en un

també pequem a vegades de tenir molt

escenari nou per a l’entrevistador i l’en-

notícia, encara que

clar el que volem: fotografiar sense dur

trevistat. A l’escenari de l’entrevista,

a terme ni tan sols una primera pros-

que el periodista tria normalment,

ens els mostra des

pecció sobre el terreny, cosa que ens

aquest demanarà una posada en escena

pot fer caure senzillament en la tera-

còmoda: una bona butaca, un cafè, ab-

nyina que ens han teixit.

sència de sorolls, etc. Tot això serà ne-

En arribar als escenaris on es treballa

cessari per crear l’atmosfera necessària

en equip amb altres col·legues, tendim a

per poder realitzar un treball òptim.

buscar una complicitat amb la resta de

En el marc dels ambients palatins, com

fotògrafs. És molt més còmode segura-

la Zarzuela, els moviments són lents i

ment per fer la nostra feina això de ser

cada paraula mesurada. Cal vigilar no

viatges de feina. En tot aquest temps, la seva mirada ha apostat per

imatge convencional. D’aquesta manera de veure les coses

que ens traslladen als escenaris on té lloc la

d’una òptica diferent, despreocupada i curiosa.


Article-escenarios:Layout 1

7/4/09

12:38

Página 131

A dalt, Lluís Bonet durant una entrevista als directors de la pel·lícula REC. A la pàgines següents, a l’esquerra, periodistes al Parlament de Catalunya. A dalt a la dreta, després d’una roda de premsa a l’Auditori. A baix, els seients que el príncep Felip i Letizia Ortiz van utilitzar a l’església de l’Almudena el dia de la seva boda. passar mai dels límits de la cordialitat,

la visita recorrerà inexorablement el

que sovintegen entre alguns periodistes

seu camí.

quan aquests tenen una certa confiança.

Als escenaris del poder de la política i

Els palaus amb un decorat estancat en

les altes finances, la moqueta i la cor-

el passat es basen en la tradició, són

bata teixeixen de vegades una malla

Pedro Madueño (Còrdova, 1961)

que atrapa i et transporta a un

ha publicat a Tele/Expres, Mundo

món desconegut, on les regles del

Diario, El Noticiero Universal, El

joc tenen coordenades que des-

Periódico, Diario de Barcelona,

coneixem. La política sap millor

però sobretot a La Vanguardia, on

que ningú com captar l’atenció de

hi treballa des de fa vint-i-cinc

l’informador, com vestir-la, ma-

anys. És autor de la imatge oficial

marcs encotillats i és difícil que els seus

quillar-la i vendre-la. Són escenaris on

del príncep Felip i és professor as-

elements pateixin cap canvi que ens fa-

es copia i es mira el contrincant, on

sociat de la UPF. Ha guanyat el

ciliti el nostre treball. Així mateix, els

s’emula el guanyador, on es realça

Laus d’Or de Fotografía, sis Foto-

seus personatges també seran moderats

l’orador, on els símbols es posen amb

Press, l’Award of Excellence So-

en les reaccions i només en la seva es-

calçador.

ciety of Newspaper Design i el

pontaneïtat podrem trobar una bona

Seguint el protocol, els professionals de

Godó de Fotoperiodisme.

imatge. El guió establert prèviament a

l’escenificació seran els encarregats de

CAPÇALERA ABRIL 2009

Sortir del núvol que implica treballar en equip amb altres col·legues és l’única manera d’afrontar l’exclusivitat

Tres dècades de fotoperiodisme

131


Article-escenarios:Layout 1

7/4/09

12:38

Pรกgina 132


Article-escenarios:Layout 1

7/4/09

12:38

Pรกgina 133


Article-escenarios:Layout 1

7/4/09

12:38

Pรกgina 134


Article-escenarios:Layout 1

7/4/09

12:38

Pรกgina 135


Article-escenarios:Layout 1

7/4/09

12:38

Página 136

A la pàgina anterior, a dalt a l’esquerra, preparatius de la inauguració de la Fundació Godia. A sota, butaca que va ocupar Joan Pau II a Madrid el 2003. A la dreta, una periodista recull el material després d’una entrevista. En aquesta pàgina, escenari improvisat per a una foto a Carme Ruscalleda quan es va conèixer la notícia de la tercera estrella Michelin. A dalt a la dreta, una conferència d’Artur Mas a La Pedrera. A sota, expectació davant de l’Administració de loteria que va guanyar el segon premi de la Loteria de Nadal el 2007.

fer que la imatge i el missatge arribin

la nostra jornada laboral, el nostre es-

ditat del seient.Aixeques la cortineta de

perfectament als fotògrafs i redactors.

cenari canviarà de matís. Amb un

l’avió i veus una lluna plena immersa en

Saber disposar tots els elements for-

whisky a la mà a la barra de l’hotel

un cel negre, un sol vermellós que des-

marà part de la seva tasca, un logotip just darrere la cara, un grup de joves o una bandera són elements que utilitzaran per dur a terme la seva estratègia. El reporter experimenta un canvi d’es-

punta per un immens desert, unes

La política sap millor que ningú com captar l’atenció de l’informador, com vestir-la, maquillar-la i vendre-la

CAPÇALERA ABRIL 2009

cenari cada cop que es desplaça a co-

136

muntanyes nevades que no tenen fi o un mar blanc pintat pel vent. Tot plegat fa que assimilis a poc a poc el teu nou context. Quan l’hostessa obre la porta de

brir una informació; l’amfiteatre el

mentre escoltem un pianista malenco-

l’avió i entra un cop d’aire fresc de l’ex-

canviarà per complet. Adaptar-se a un

niós, evitarem pensar que hi estem

terior ja no hi ha tornada. Fem una

nou hàbitat li suposarà un esforç addi-

sols.

passa endavant i pronunciem la frase

cional.

El temps que dura el vol quan et tras-

que durant tants i tants viatges teníem

La “soledat de l’enviat especial”, de la

llades a un altre país és molt curt per al

el costum de pronunciar amb els repor-

qual tant s’ha parlat, és una altra carac-

canvi de context, amb la son difícil de

ters Martí, Bru o Eugenio: “Una nova

terística quan ets fora de casa. En els

conciliar pel soroll dels motors, la gola

ciutat, una nova aventura, sempre a la

moments en què hem deixat de banda

seca per l’aire condicionat o la incomo-

recerca de la notícia”.


Article-escenarios:Layout 1

7/4/09

12:38

Pรกgina 137


Article-japon:Layout 1

7/4/09

12:39

Página 138

PERIODISME AL MÓN

A pesar de mantenir el lideratge mundial de lectors de diaris, de la mà de les subscripcions, el Japó, el país amb la població més envellida del planeta no resta

Japó: futur incert al país amb més lectors Carme Escales Fotos: Sergio Ruiz

aliè a la crisi de la

Dels 100 diaris més venuts a tot el món,

ció als diaris”, opina el periodista.

una setantena es publiquen a l’Àsia i 62

Igual que els hàbits de lectura propis de

premsa escrita. El país

d’aquests s’editen entre la Xina, el Japó

la població japonesa tenen les seves pe-

i l’Índia. La Xina avantatja el Japó amb

culiaritats, també les té la indústria pe-

un major nombre de publicacions, 22,

riodística. La majoria del grans diaris

entre les 100 més venudes (el Japó, 17).

japonesos, encapçalats pel Yomiuri

Però el rànquing mundial de lectors el

Shimbun (número u del món, sent el

segueix encapçalant el Japó. Més del

més venut amb 10.032.441 exemplars

80% dels japonesos llegeix almenys un

diaris), l’Asahi (segon amb vuit mi-

diari al dia. El 90% de les vendes de

lions) i el Mainichi (tercer amb quasi

premsa diària, al seu país, arriben a casa

quatre milions) tenen dues edicions.

per subscripció.

L’edició del matí ofereix continguts edi-

“Els japonesos sempre han tingut un alt

torials molt desgranats sobre política,

nivell d’alfabetització. Després de l’ar-

negocis, internacional, espais d’esports i

ribada a l’illa del missioner navarrès

entreteniment. Els homes de negocis

Francisco Javier, que hi va portar els

són el gran públic d’aquestes edicions.

primers binocles, els portuguesos varen

Les edicions de la tarda són plenes de

muntar una pròspera indústria d’ulleres

contingut de cròniques, relats de notí-

gran país tecnològic,

fetes al sud-est asiàtic, que després en-

cies i d’entreteniment. “En general, a

viaven al Japó, on n’hi havia gran de-

tots els diaris hi ha molta informació

no garanteix guanys.

manda per la seva important afició a la

local i internacional, als japonesos els

lectura”.Aquesta és la peculiar manera

agrada saber què passa a fora. Les in-

de cercar l’origen de les altes xifres de

formacions no tenen mai una construc-

lectors al Japó, que fa servir el perio-

ció dramàtica, no s’hi recreen com a

dista Gonzalo Robledo, colombià resi-

Occident. Neutralitzen la violència im-

webs i mòbils, però els

dent al Japó des de fa vint-i-vuit anys,

plícita a les notícies, suposo que se’n

excorresponsal d’El País, TVE i EFE a

pot dir censura. El mateix llenguatge –

joves japonesos no es

l’illa, i productor audiovisual. “Així és

també a la vida real– fa servir molts eu-

com m’ho va explicar un dissenyador

femismes. Per això jo prefereixo els

d’ulleres”, assegura. Segons Robledo,

diaris en anglès. El llenguatge permet

“la cultura japonesa té un alt element

la contundència, en el cas del japonès, i,

preceptiu, els agrada llegir instruccions,

per tant, molts cops el contingut és bas-

manuals, índex i els molesta no tenir in-

tant asèptic”, destaca Robledo. Ell

formació sobre alguna cosa. Això

també publica reportatges en els suple-

també pot tenir a veure amb la seva afi-

ments japonesos Asahi Shimbun i

nipó busca fórmules per compensar la davallada de publicitat i vendes al quiosc. La possibilitat de traspassar el negoci del paper a les més petites pantalles, en el

Els continguts periodístics ja són a

postulen com a relleu dels grans consumidors de notícies del món.


Article-japon:Layout 1

7/4/09

12:39

Página 139

Ciutadans japonesos consulten algunes publicacions en una botiga al centre de Tòquio.

Mainichi Shimbun, entre altres.

llars dels barris perifèrics cap a les 17 h.

Les edicions de tarda estan dirigides

Segons puntualitza Gonzalo Robledo,

bàsicament a mestresses de casa i

la idiosincràsia japonesa combrega amb

homes de negocis que, un cop pleguen

la venda per subscripció, ja que tenen

de la feina, prefereixen continguts

en l’ordre i l’organització les bases de

A punt de celebrar el 135è ani-

menys densos. Vendre diferents edi-

la seva rutina diària. “Un altre factor és

versari, The Yomiuri Shimbun, té

el gust per tot allò previst. D’aquí

la tirada més gran del món, amb

que la majoria dels grans diaris

10.032.441 exemplars. El nombre

tinguin tantes subscripcions fixes.

de lectors estimat supera els 26

La gent vol tenir el diari a la ma-

milions de persones. El segueixen

teixa hora cada dia a casa seva”,

l’Asahi (8.066.707), el Mainichi

explica el periodista.

(3.880.632) Nikkei (3.040.509) del

cions incrementa els guanys i la circu-

El lliurament a domicili del periòdic na-

Japó i, per darrere, el Chosun

lació de diaris i fa present la marca. A

cional costa, al Japó, uns 368 euros a

Iibo,

més, al Japó, molta gent utilitza el trans-

l’any. I aquestes subscripcions repre-

(2.380.000), i l’USA Today dels

port públic per anar a treballar i, si no

senten, per als diaris, un 54% dels in-

EUA, amb 2.273.000 diaris. Se-

aprofiten el temps al vagó dormint, ho

gressos, mentre que la publicitat li

gons la World Association News-

fan llegint. Els diaris de tarda arriben a

suposa només el 20% dels guanys.Això

paper, al Japó es venen 69,7

les companyies cap a les 12.30 h, a les

fa que la repercussió de l’actual crisi fi-

milions d’exemplars al dia.

altres empreses cap a les 15.30 h i a les

nancera mundial sobre la indústria de

de

Corea

del

Sud CAPÇALERA ABRIL 2009

El país nipó encapçala el rànquing mundial. Més del 80% dels ciutadans llegeix almenys un diari al dia

69,7 milions de periòdics venuts

139


Article-japon:Layout 1

7/4/09

12:39

Página 140

PERIODISME AL MÓN

la premsa escrita al Japó no estigui sent,

Internet o el negoci que no es creuen

per ara, tan dolorosa com als Estats Units o a Europa. Si a la darrera dècada, les vendes de diaris als Estats Units han caigut més del 15%, al Japó

Malgrat l’important desenvolupa-

En realitat, ho veuen com una com-

només han baixat un 3,2%. Els cinc

ment i arrelament de la tecnologia al

petència. “Molts dels seus webs no

grans diaris del país mantenen gairebé

Japó, els diaris del país nipó no aca-

ofereixen més que la còpia en línia

tots els lectors, gràcies als quals, el Japó

ben d’atrevir-se a fer-la servir per

del diari, sense ni tan sols facilitar un

continua liderant les vendes mundials

adequar el negoci a les noves genera-

arxiu d’articles antics”, afirma.“A poc

amb 624 diaris per cada 1.000 adults.

cions. No saben com diferenciar els

a poc, els mitjans han esdevingut vells

I si als Estats Units i Europa les redac-

webs dels diaris impresos en termes

per a les noves generacions a qui els

cions de diaris estan prescindint de

de contingut o de relació amb el

desperten molt més interès altres mit-

nombrosos llocs de treball, al Japó no

client però, sobretot, no hi veuen el

jans interactius. Potser Internet haurà

se sent a parlar de grans retallades.“Un

negoci. Acostumats a la seguretat del

de canviar i esdevenir més regulat i

dels problemes de la premsa de qualitat

90% de les vendes per subscripció,

conservador. El cibermón és encara

són les grans despeses de personal. No

Internet els desconcerta. Segons un

massa caòtic i desconstruït si el com-

hi ha grans reduccions de plantilla, de

estudi fet l’any 2006 per The Bivings

parem amb el món real del Japó. Però

moment, però, per exemple l’Asahi està

Group, en el qual es compararen les

si la premsa escrita s’aguanta ara, pot-

rebaixant les edicions locals i aplicant

pàgines web dels 21 diaris més difo-

ser ja no ho farà en els propers anys”,

restriccions de despeses a la redacció”,

apuntava Maegawa en unes

explica Jordi Juste, corresponsal d’El

declaracions al Japan Media

Periódico de Catalunya al país nipó fa

Review.

més de deu anys. “Els meus amics que

Per explorar conjuntament,

treballen en plantilla als diaris comen-

compartint riscos, en una so-

ten que cada cop els hi demanen més

cietat on els lectors són tre-

que utilitzin el metro en lloc del taxi i

sos al Japó i als Estats Units, “és evi-

mendament tradicionalistes, atrapats

és possible que les pagues extra de l’es-

dent que els diaris japonesos no estan

en els hàbits de lectura sobre paper i

tiu i la de final d’any es redueixin”, afe-

treballant de manera agressiva amb

molt fidels a la credibilitat dels diaris

geix el periodista David Taranco,

les eines de web, això no obstant, cal

tradicionals, els tres principals diaris

col·laborador, entre altres mitjans, de la

destacar que ja estaven molt avançats

del Japó han decidit anar plegats i ara

ràdio estatal NHK, a més de traductor

en la difusió de continguts via telèfon

fa un any varen constituir el Nikkei-

i professor d’espanyol.

mòbil”. El treball tractava de deter-

Asahi-Yomiuri Internet Business

De totes maneres, no tots se salven de

minar en quina mesura els diaris em-

Partnership (http://allatanys.jp) una

les retallades. Un diari que n’està apli-

praven les eines del Web 2.0 (segona

plataforma conjunta que presenta els

cant és el Sankei Shimbun (amb unes

generació de webs que fomentaven la

continguts de cadascun d’aquests.

vendes de 2.000.000 d’exemplars diaris)

participació i interacció dels usuaris).

La col·laboració ha anat més enllà i

que ha anunciat el seu programa de

I dels resultats es desprenia que els

al febrer van posar en marxa un altre

prejubilacions

diaris japonesos no valoren la Xarxa

tentacle per atrapar els “addictes a

contempla la necessitat d’un centenar

com una eina útil per promocionar la

les tecnologies”, (iPhone/ iPod Touch

de baixes voluntàries, entre enguany i

lectura de diaris.

application) que permet accedir, en-

l’any vinent, per tal de garantir la sos-

Segons,Toru Maegawa, analista d’In-

cara a més petita escala i des de qual-

tenibilitat financera de l’empresa. S’hi

ternet a l’Institut de Recerca Fujitsu,

sevol lloc, als continguts dels tres

poden acollir els empleats de 40 a 49

“la majoria de mitjans japonesos no

diaris amb notícies, editorials i fotos

anys que han estat a l’empresa durant

han vist a Internet l’oportunitat d’ex-

per als propietaris dels aparells de te-

almenys deu anys. Igualment, ha anun-

pandir el seu negoci”. De fet, Mae-

lefonia d’Apple, que permet compa-

ciat que rebaixaria substancialment els

gawa considera que són poques les

rar la cobertura d’una mateixa

sous dels membres del seu equip direc-

organitzacions que n’han tret profit.

notícia en les tres capçaleres.

tiu i van des del 15% de sou per als di-

CAPÇALERA ABRIL 2009

Acostumats a la seguretat del 90% de les vendes per subscripció, ara no saben adaptar-se a la Xarxa

140

incentivades

rectors, fins al 50% del president.

que


Article-japon:Layout 1

7/4/09

12:39

Página 141

La gran majoria de japonesos reben el diari a casa seva així que no és habitual veure lectors pel carrer. A la foto, un bar de Kyoto.

CAIGUDA HISTÒRICA

sense ser llegits ni distribuïts. Les com-

plantilla al Japó prefereixen no pro-

El 2008, segons l’NSK’s circulation sur-

panyies periodístiques fingeixen tenir

nunciar-se “per no deixar malament els

vey, (l’equivalent japonès de l’OJD), els

grans tirades, per treure’n més guanys

diaris on treballen”.

diaris varen reduir les vendes en un 1%.

de publicitat. El que passa aquí al Japó

De fet, per això, Satoru Nagoya creu

La distribució per llars ha baixat a 0,98

és el mateix que a Espanya o a qualse-

que, tot i que la majoria de diaris van

exemplars i han caigut per sota de l’1

vol altre país. Més i més subscriptors de

obrir els seus webs, com s’ha fet arreu

per primer cop en la història dels diaris

diaris, especialment els joves, consulten

del món, “cap dels del Japó ha gosat ac-

japonesos. Els periòdics d’informació

Internet com la major font d’informa-

ceptar i mostrar-hi comentaris de lec-

general han caigut un 0,9%, i ja és el

ció”, afirma Satoru Nagoya que, a 41

tors generals sobre els seus articles

quart any consecutiu de caiguda. Els

anys, es mostra ben crític amb els diaris

publicats. Suposo que per por a rebre

diaris esportius varen baixar les vendes

del seu país. Nagoya, periodista que

opinions en contra. Mentre que a In-

un 2,7%, per sota dels cinc milions per

fins al 2001 havia estat treballant onze

ternet hi ha moltes crítiques als diaris

primer cop des de l’any 1977.

anys al The Japan Times de Tòquio, ac-

famosos”, explica el periodista japonès.

El paquet conjunt de venda de diaris de

tualment escriu com a freelance per a

“Avui al Japó sembla que molts joves

matí i tarda (una pràctica molt estesa minvar un 4,2%, en part perquè molts compradors varen preferir abonar-se només a l’edició del matí. I les vendes d’aquesta han incrementat un 0,7%,

desconfien del periodisme en ge-

La crisi fa que molts lectors deixin l’edició de la tarda, una pràctica molt estesa, i s’abonin tan sols a la del matí

perquè han recollit els clients que abandonen la subscripció de tarda, que va

neral i especialment d’alguns diaris en paper, com els de més tirada, Asahi Shimbun i Mainichi Shimbun. Se’ls acusa principalment d’atacar, sota presumpta política de redacció liberalista, la

l’edició internacional en anglès de la re-

dignitat de l’actualitat del Japó i la seva

disminuir un 5,1%.

vista sobre art contemporani Flash Art,

història moderna, sempre afavorint, en

“Seria una il·lusió pensar que els diaris

de Milà, i per publicacions tant del Japó

canvi, els veïns enemics (polítics) Corea

japonesos encara gaudeixen de les ma-

com d’altres països. En realitat, és molt

i la Xina”, comenta Nagoya.

jors tirades del món. Molts dels seus

difícil accedir a declaracions com les

La Kazuko Nishikawa, lectora habitual

exemplars són, en realitat, abandonats

seves. La majoria de periodistes en

de tres rotatius japonesos, tot i no mos-

CAPÇALERA ABRIL 2009

entre els subscriptors japonesos) va

141


Article-japon:Layout 1

7/4/09

12:39

Página 142

PERIODISME AL MÓN

trar-se tan crítica amb els diaris del seu

La Celia reconeix que, “en els darrers

Els diaris gratuïts no van quallar

país, sí que troba que respecte als cata-

anys, el periodisme de la premsa escrita

lans o espanyols, “els diaris japonesos

s’enfronta a una situació summament

no exposen a penes opinions”. La Ka-

difícil”.

El negoci a la segona potència

zuko va néixer al Japó, on va viure vint-

econòmica del món és ben sagrat.

i-dos anys. Cada any hi torna per

CANVI D’HÀBITS

Els diferents intents d’implantar

passar-hi entre tres i quatre mesos. Ac-

Per a la Kazuko, mare de dues adoles-

diaris gratuïts a l’illa han estat

tualment, la Kazuko viu a Igualada,

cents, els interessos del jovent ni aquí

avortats. “L’oposició dels grans

està casada i té dues filles. Cada dia lle-

ni al Japó, no dibuixen un panorama

grups de premsa tradicionals se-

geix les versions en línia de l’Asahi, el

gaire encoratjador per als empresaris

gurament també hi ha tingut el

Yomiuri i el Nikkei. “No en rebo cap a

de la premsa. “Els joves ja no llegeixen

seu paper. Per posar a caminar un negoci al Japó, primer t’has de guanyar la confiança del sector empresarial, i fer-te amb el suport dels grups de premsa, per repartir

com els de la meva generació,

A diferència dels diaris catalans o espanyols, els rotatius japonesos publiquen molt poques opinions

diaris gratuïts... A més, el costum

riòdic de pagament al Japó és similar a la d’altres països. Tots els mitjans perden lectors per falta

casa perquè seria molt car”, expressa.

de renovació generacional.

que molts cops passa de pares a

Però un parell de dies a la setmana, re-

Una part dels lectors es va morint per

fills, ha fet encara més difícil la im-

visa la versió en paper de l’Asahi, a la

l’envelliment de la població i els nous

plantació de la premsa de franc”,

biblioteca de l’Escola Oficial d’Idiomes

lectors no arriben a cobrir-ne les baixes.

explica Taranco.

de Drassanes, on estudia xinès. La lec-

La gent jove s’informa del que l’inte-

De tota manera, malgrat que els

tura del diari, per ella, és un ritual des

ressa mitjançant la televisió i Internet i

diaris gratuïts no s’hi han implan-

que va entrar a la universitat i reconeix

sobretot a través del telèfon mòbil”,

tat, sí ho han fet revistes amb al-

que no recorda cap família en el seu en-

afirma Jordi Juste.

tres periodicitats. “Hi ha diverses

torn més proper, al Japó, que no estès

“No hi ha joves que se subscriguin a

publicacions gratuïtes de les com-

subscrita, almenys, a un diari. “Societat

cap diari. Els diaris, és clar que pateixen

panyies de tren i metro, així com

i política són les seccions que més m’in-

la crisi per l’envelliment de la població,

revistes de franc amb informa-

teressen i, tot i no haver-hi massa opi-

però aquesta no és la gran causa, en-

cions de serveis i cupons de des-

nió, me n’adono que l’Asahi és potser

cara! La d’ara és la Xarxa i el mòbil. I

compte a restaurants i botigues”,

el més socialista dels tres que acostumo

una altra raó és que la publicitat no de-

aclareix Jordi Juste, periodista re-

a llegir”, diu.

cideix posar els seus anuncis als diaris.

sident al Japó. “El 2005 es distri-

“El Japó havia estat el país on el diari

Saben que ja no hi resulta efectiva”,

buïen al Japó unes 300.000.000 de

era el mitjà principal per a totes les ge-

sentencia el director de la productora

còpies de setmanaris o mensuals

neracions. I la premsa escrita era un

de dibuixos animats DLE, Ryuta Shiiki.

ponès Ryuta Shiiki. El periodista Satoru Nagoya reconeix que, “els diaris gratuïts no s’han pogut desenvolupar, però de revistes gratuïtes sí que n’hi ha” i cita

En els darrers anys, els ingressos

Els joves ja no es subscriuen als diaris. Tots els mitjans perden lectors per falta de relleu generacional

capçaleres com R25 (té una circuCAPÇALERA ABRIL 2009

aquest sentit, la situació del pe-

dels japonesos a la subscripció,

gratuïts”, explica l’empresari ja-

142

ni molt menys”, assegura. “En

en publicitat al Japó han disminuït un 9% i es calcula que si el país continua en la recessió en la que es troba immers podria seguir fent-ho fins arribar a una disminució del 20%.

lació setmanal de prop de 600.000

dels materials que s’empraven per pre-

L’ingrés dels diaris al Japó es divideix

exemplars i es distribueix en di-

parar-se per l’examen d’ingrés a la uni-

en dues parts: una és de la publicitat i

versos llocs de la regió metropoli-

versitat, sobretot per aprendre redacció

l’altra, de la venda. En el cas dels Estats

tana de Tòquio) o Big Issue.

i enriquir el vocabulari”, recorda, des

Units, més del 80% dels ingressos de-

“Aquestes sí que funcionen”,

de Tòquio, la periodista japonesa Celia

penen de la publicitat. Però, en canvi,

apunta Satoru Nagoya

Tomiyama, redactora del diari interna-

en el cas del Japó, la dependència de la

cional IPC World.

publicitat només és el 40%.


Article-japon:Layout 1

7/4/09

12:39

Página 143

Un quiosc d’Osaka on es poden trobar alguns dels rotatius japonesos, alguns lideren el rànquing de vendes mundial.

Com a empresari i coneixedor de les

en un país amb l’índex de naixements

dit despendre’s de les seves edicions de

noves plataformes tecnològiques, Shiiki

més baix del món (7,8 per cada 1000

tarda.A finals de febrer ho va fer el The

creu que els diaris “no tenen més remei

habitants), després de Hong Kong

Minami-Nippon Shimbutn, amb seu a

que canviar de direcció. S’han d’adap-

(amb un 7,1). Per tant, si tal i com el

Kagoshima. En anunciar-ho als seus

tar a les noves tecnologies.Alguns ja ho

mateix Govern ha anunciat, en cin-

lectors, la companyia editora va dir que

fan i molt bé, per exemple el diari eco-

quanta anys el Japó perd un terç de la

l’acció responia a un canvi en l’estil de

nòmic Nikkei, que ha esdevingut un recentment premiat per una pel·lícula que s’acaba d’estrenar als cinemes japonesos. “A més, molts dels grans diaris

vida dels lectors i a la diversifica-

A la crisi de lectors cal sumar-hi que és el segon país amb l’índex de naixements més baix del món

tenen una televisió, per tant, tenen al

ció dels mitjans de comunicació. La tirada del seu vespertí era de 23.000 exemplars. Abans del Minami-Nippon, també el Mainichi Shimbun, de Hokkaido, al nord

seu abast mitjans per atraure l’atenció

seva població, el mercat dels venedors

del Japó, s’havia desprès de la seva edi-

de la gent”, suggereix l’empresari

de diaris haurà d’aprendre a conviure

ció de tarda el passat 1 de setembre.

Shiiki.

amb la tecnologia i obrir-se camp entre

D’altres, miren de compartir logística,

És clar que els joves japonesos tenen

una minoria de joves i una gran pobla-

com ara les plantes d’impressió i distri-

més tendència a consultar les informa-

ció de la tercera edat.

bució. Tot, per gaudir, probablement,

cions electròniques, sigui a través de

Per mirar de torejar la davallada dels

dels seus darrers anys gloriosos de

l’ordinador o del mòbil, però això passa

números, algunes capçaleres han deci-

consum de diaris.

CAPÇALERA ABRIL 2009

web molt poderós”, diu el productor,

143


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:39

Página 144

PREMIS

PREMI PERIODÍSTIC INTERNACIONAL SOBRE EPILÈPSIA

PREMI FRANCISCO VALDÉS DE PERIODISME

Convoca: Oficina Internacional para la Epilepsia (IBE) / UCB

Convoca: Àrea: Àmbit: Adreça:

PHARMA

Àrea:

Mitjans Audiovisuals i premsa escrita. Àmbit: General Adreça: Bueso Pineda, 12, local. 28043. Madrid Telèfon: 915 640 725 URL: www.ucbpharma.es E-mail: premioepilepsia@infopress.es Requisits: treballs sobre epilèpsia emesos o publicats entre l’1 de juliol de 2008 i el 23 de juny de 2009 en premsa especialitzada (paper o Internet). Dotació: 4.000 euros en bons de viatge i un premi addicional de 2.000 euros per categoria. Termini: 23 de juny de 2009

Ajuntament de Don Benito Premsa escrita Espanya Plaza de España, s/n. 06400Don Benito (Badajoz) Telèfon: 924 811 450 URL: www.donbenito.es/bases.htm E-mail: biblioteca@donbenito.es Requisits: treballs publicats en mitjans espanyols al 2008 redactats en castellà que tractin aspectes culturals de la vida espanyola. Dotació: Un primer premi de 3.000 euros, record commemoratiu i accèssit de 1.000 euros Termini: 11 de maig de 2009

PREMI ANDALUSIA DE PERIODISME Convoca: Junta de Andalucía Àrea: Premsa escrita, ràdio, televisió, fotoperiodisme i periodisme electrònic Àmbit: General Adreça: Oficina del Portavoz del Gobierno (Casa Rosa) Paseo de la Palmera s/n. 41013-Sevilla Telèfon: 955 035 546/ 500 URL: www.juntadeandalucia.es Requisits: treballs publicats al 2008 sobre la realitat andalusa. Dotació: 12.000 euros per categoria Termini: 29 de maig de 2009

PREMI DE PERIODISME I INVESTIGACIÓ COMARCAL EUGENI MOLERO

CAPÇALERA ABRIL 2009

PREMI INTERNACIONAL JOSÉ RAMÓN PIÑEIRO LEÓN

144

Convoca: Casa de Puerto Rico en España y Gabinete Internacional de Traductores Àrea: Mitjans de comunicació Àmbit: Llatinoamèrica Adreça: Casa de Puerto Rico en España (CAPRE) Apartado 8.300. 28080-Madrid Telèfon: 913 077 592 Requisits: treballs del 2008 i 2009 publicats en premsa, ràdio, televisió i soport electrònic sobre Puerto Rico. Dotació: 3.000 euros Termini: 15 de gener de 2010

Convoca: Consell Comarcal Garraf Àrea: Premsa escrita, ràdio, televisió, fotoperiodisme i investigació. Àmbit: Espanya Adreça: Pça. Beatriu de Claramunt, 5-8, baixos. 08800-Vilanova i la Geltrú Telèfon: 938 100 400 URL: www.ccgarraf.cat E-mail: serveispersonals@ccgarraf.net Requisits: Treballs del 2008 sobre la comarca del Garraf. Dotació: 2.000 euros per cada categoria, excepte en investigació (2.500 euros). Termini: 29 de maig de2009

PREMI DE PERIODISME ACCENTURE SOBRE ECONOMIA, INNOVACIÓ I TECNOLOGIA Convoca: Àrea: Àmbit: Adreça:

Accenture Premsa escrita Espanya Ramírez de Arellano, 35. 28043-Madrid Telèfon: 915 966 323 URL: www.premioperiodismoacenture.es E-mail: lucia.cimadevilla@accenture.com Requisits: treballs publicats entre setembre de 2008 i maig de 2009, tant en suport paper com electrònic, que tractin la influència de la innovació i la tecnologia en l’economia espanyola. Dotació: 10.000 euros i dos accèssits de 2.500 euros Termini: 31 de maig de 2009

PREMI SOBRE BIOÈTICA Convoca: Fundación Víctor Grífols i Lucas Àrea: Mitjans de comunicació Àmbit: General Adreça: Jesús i Maria, 6. 08022-Barcelona Telèfon: 935 710 410 URL: www.fundaciogrifols.org E-mail: fundacio.grifols@grifols.com Requisits: Treballs difosos el 2008 en català o castellà que tractin sobre la bioètica. Dotació: 3.000 euros Termini: 31 de maig de 2009

CLIC/09 FOTOGRAFIA Convoca: Àrea: Àmbit: Adreça:

Secretaria de Joventut Fotoperiodisme Catalunya Calàbria, 147. 08015-Barcelona Telèfon: 924 838 361 URL: www.gencat.net/joventut E-mail: artjovepresidencia@gentcat.net Requisits: Imatges fotogràfiques, fetes per joves de 18 a 30 anys, que mostrin sensibilitat i interès per l’entorn social. Dotació: 700 euros, 200 euros i exposició a la Casa de la Generalitat, a Perpinyà. Termini: 15 de maig de 2009


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 145

WEBS Àlex Barnet

www.innovationsinnewspapers.comcom Altres causes de la crisi Juan Antonio Giner, vicepresident d’International Media Consulting Group, periodista i professor a diferents universitats nord-americanes publica aquí diversos articles sobre altres causes de la crisi, més enllà d’Internet i la baixada de publicitat. Parla de la mala gestió i cobdícia d’algunes empreses.

ESPANYA, RADIOGRAFIA 2008

INTEGRACIÓ ANGLESA

www.editorsweblog.org/analysis/2009/01/_guardian_news _media.php Editors Weblog publica aquesta entrevista amb els responsables de la integració de les redaccions de dos diaris de paper, The Guardian i The Observer, i la publicació en línia Guardian.co.uk, totes del mateix grup. Al llarg de l’entrevista expliquen les circumstàncies, els problemes i els reptes als quals s’enfronten.

D’INTERNET AL PAPER

www.apmadrid.es/content/vi ew/1333/191/

www.theprintedblog.com A les ciutats de Chicago i San Francisco

L’Informe Anual de la Profesión Perio-

estan provant aquest nou model de diari

dística de l’any 2008, és una radiografia

en paper que està confeccionat amb arti-

que destaca els principals punts de l’ac-

cles de blocs d’Internet dedicats a les di-

tual crisi de la professió en l’àmbit espa-

ferents zones de cada ciutat. Té una

nyol. Inclou apartats interessants, com

periodicitat setmanal i planteja una sèrie

una enquesta sobre l’autoestima i la iden-

d’enigmes, com la subsistència amb ti-

titat professional dels periodistes. És de

rades adaptades a cada barri i la publici-

pagament i es pot comprar complet o per

tat local de baix cost.

NOUS FORMATS

www.amazon.com/KindleAmazons-Wireless-Reading-Device/dp/B000FI73MA El nou llibre electrònic d’Amazon, que de moment no es ven a Europa, té poc a veure amb la crisi dels mitjans, però indica noves tendències en l’escenari informatiu. El Kindle 2, a més de l’accés a llibres, permet subscripcions a diaris i blocs que costen entre un i dos dòlars.

peces. PLATAFORMA CONJUNTA

CASOS PARTICULARS

www.bbc.co.uk/blogs/thereporters/robertpeston El periodista Robert Preston, responsa-

segueix la crisi del periodisme i dels mit-

http://gannettblog.blogspot.com/2009/01/text-ofcontentone-memo-on-obama.ht ml

jans, especialment des del punt de vista

La cadena Gannett, que té quasi noranta

BBC que ha destapat alguns dels pro-

sud-americà. Té enllaços a altres observa-

diaris, entre ells l’USA Today, ha posat en

blemes dels bancs anglesos, ha negat da-

toris d’aquella zona i articles sobre els dia-

marxa el projecte ContentOne, en què

vant d’una comissió parlamentària que

ris que tanquen als Estats Units i altres

vol concentrar els continguts de tots els

els seus articles hagin agreujat la crisi al

països.

seus mitjans i consolidar una plataforma

Regne Unit. En el seu bloc n’explica tots

informativa i de publicitària amb més de

els detalls del cas.

www.observatoriofucatel.cl Des de Colòmbia, l’Observatorio Fucatel

HIPERLOCAL

cinquanta milions de visitants.

http://www.patch.com/ Una altra prova de publicació en línia que vol substituir els diaris de paper i que

PROVA FRANCESA

www.slate.fr

ble de la informació econòmica de la

www.editorandpublisher.com/eand p/news/article_display.jsp?vnu_cont ent_id=1003941514 Anthony Suau, guanyador del World

es concentra en informacions locals.

Johan Hufnagel, exdirector del 20mi-

Press Photo 2008 amb una foto sobre el

Aquesta està impulsada per Polar Capi-

nutes.fr en línia, i Jean-Marie Colombani,

registre policial d’una de les cases aban-

tal, un grup que pertany a Tim Arms-

antic editor de Le Monde, són els respon-

donades a Cleveland a causa de la crisi

trong, un del directius de Google. The

sables d’aquest diari llançat a França i que

econòmica, explica com s’ha quedat pràc-

New York Times té un projecte semblant

fa servir la capçalera Slate, molt coneguda

ticament sense feina i com s’està ensor-

anomenat The Local.

en l’àmbit nord-americà de la Xarxa.

rant un model de fer fotoperiodisme.

CAPÇALERA ABRIL 2009

OBSERVATORI SUD-AMERICÀ

145


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 146

CAPÇALERA ABRIL 2009

LA FOTO Liu Heung Shing

146

FOTOPERIODISME XINÈS. Casa Àsia acull “Xina, retrat d’un país (1949-2008)”, una mostra que fins a finals de maig ofereix al visitant un seguit d’imatges del fotoperiodisme del país més habitat del món. L’exposició, composta per un mig centenar d’imatges d’arxiu, documenta la Xina contemporània, ja que comprèn des de la proclamació de la República Popular fins a l’actualitat. La mostra es basa en les imatges reco-


8/4/09

12:40

Página 147

pilades pel comissari de la mostra, el periodista i fotògraf Liu Heung Shing i es va poder visitar la tardor passada al Today Art Museum de Pequín. Es completa amb la projecció continuada de la trilogia Xina: A Century of Revolution, formada per tres pel·lícules que abracen diferents períodes de la història moderna xinesa i que es projecta per primer cop al nostre país. Més informació a www.casaasia.es

CAPÇALERA ABRIL 2009

Seccions144:Layout 1

147


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 148

LLIBRES Elena Serrano

UN PAÍS DE REVISTES. HISTÒRIA DELS MAGAZINS EN CATALÀ Carme Ferré Pavia. Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPECC), 2009

CAPÇALERA ABRIL 2009

Pedro Farias Batlle Asociación de la Prensa de Madrid

L’HUMOR GRÀFIC DE TÍSNER. UNA APROXIMACIÓ A LES CARICATURES D’AVEL·LÍ ARTÍS GENER Jaume Capdevila Pagès Editors, 2009

169 pàgines

421 pàgines

159 pàgines

Editat per l’Associació de Publicacions Periòdiques (APPEC) en el seu 25è aniversari, aquest llibre recull textos de diferents autors que aporten en conjunt una radiografia exhaustiva d’un àmbit, el de les publicacions periòdiques en català, que contribueix a fornir d’informacions i opinions la percepció del món que ens envolta. L’anàlisi que es realitza, tant en els aspectes més generals com en l’aproximació detinguda a l’espai català de comunicació que s’ha anat configurant al llarg de la història, es complementa amb una eina ben útil: el primer catàleg de revistes en català de tots els temps. L’APPEC edita L’anuari de l’espai català de comunicació (que enguany aborda el tema Crisi i transformació) i la Guia des mitjans de comunicació en català. Es tracta de publicacions que uneixen la seva eficàcia a la presència electrònica dels portals www.lesrevistes.cat i www.quiosc.cat, a més de l’instrument habitual de difusió, que és el Quiosc.cat de les revistes en català.

Pedro Farias Batlle és el director d’aquest informe, el quart sobre l’estat de la professió periodística que edita l’Asociación de la Prensa de Madrid. La junta directiva que va prendre possessió el novembre de 2003 va adquirir el compromís de promoure treballs consistents per “conèixer millor la professió, investigar sobre els canvis, indagar sobre les aspiracions i sentiments dels periodistes i tractar de sistematitzar-los”. Es van comprometre a l’edició de quatre informes, entre el 2004 i el 2007, per disposar d’un quadre al més complet possible sobre el panorama professional, i aquest n’és l’últim. El treball permet comprovar el deteriorament de les condicions laborals i professionals, al mateix temps que l’aparició de noves oportunitats i nous mitjans a conseqüència, sobretot, del desenvolupament tecnològic. Com a conclusions: el sector està viu i té futur; però experimenta dificultats que han de portar a l’adopció d’estratègies intel·ligents.

Jaume Capdevila s’aproxima en aquest llibre a la faceta d’humorista gràfic de l’Avel·lí Artís Gener, un personatge clau en el panorama de la cultura catalana que, amb l’àlies de Tísner, va signar obres com a escriptor, periodista, escenògraf i dibuixant. Va publicar vinyetes satíriques a la premsa catalana en dos moments cabdals de la història d’aquest país: els anys de la República i els del final del franquisme. Resseguint de manera detallada el seu periple per diverses publicacions, descobrim l’important artista que feia ninots a El Be Negre, La Publicitat, L’Esquella de la Torratxa, El Correo Catalán, Tele/Exprés o La Vanguardia; alhora que ens apropem, a través de les vinyetes, a la realitat d’uns moments històrics apassionants. L’autor, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, utilitza el pseudònim de Kap per signar les vinyetes als diaris La Vanguardia i Mundo Deportivo, entre altres mitjans. 1998 pel Col·legi de Periodistes de Catalunya.

REVISTAS CULTURALES DE ESPAÑA 2008-2009

LLIÇONS DE PERIODISME DE JOSEP MARIA HUERTAS CLAVERIA. PROFESSOR HUERTAS

LA RUPTURA DEL MAPA MEDIÁTICO. DEBATES DEL CURSO 2007/2008

Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE), 2008

148

INFORME ANUAL DE LA PROFESIÓN PERIODÍSTICA 2007

Nueva Economía Fórum, 2008

Joaquim Roglan. Trípodos, 2009

117 pàgines

160 pàgines

172 pàgines

L’Asociación de Revistas Culturales de España ens apropa amb aquest llibre a les revistes associades. A la presentació d’aquesta guia, fa al·lusions a la crisi econòmica que afecta el sector editorial i aposta per un ferm posicionament de defensa d’aquest producte que, segons explica, reivindica “el ciutadà enfront el consumidor, la defensa d’un subjecte actiu que pretén trobar espais on formar-se i participar, enfront dels models que propugnen un ésser acrític que s’adapta a les informacions que rep”. “Si les revistes culturals estiguessin de cara a un moment de crisi –s’apunta des d’ARCE–, si estiguessin perdent la seva importància, seria una mala notícia, sobretot per a la societat en què operen. Perquè només un context sense interès pel debat i la innovació, que no indaga en el present per perfilar el futur, podria prescindir d’aquests projectes culturals. Seguirem fent l’impossible perquè això no passi”.

Aquest llibre és un homenatge al periodista Josep Maria Huertas Claveria, en què exalumnes i excompanys de feina –tant professors com periodistes– han volgut dedicar-li un article per la seva extensa i rica trajectòria en l’àmbit de la comunicació. El monogràfic també recull articles, firmats per ell mateix, que havia publicat en els diferents diaris en què va escriure, com ara el Diari de Barcelona, el Regió 7, El Periódico de Catalunya o l’Avui; així com una bibliografia dels nombrosos llibres i articles sobre periodisme que va signar. Nascut a Barcelona el 1939, Huertas va iniciar la seva carrera al setmanari Signo i va participar en la redacció de més de 104 llibres. Va ser professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL i degà del Col·legi de Periodistes. Va ser distingit amb el Premi Nacional de Periodisme, la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona i l’Ofici de Periodista per la seva trajectòria.

Un any més, aquest llibre presenta la col·lecció dels debats sobre mitjans de comunicació organitzats per Nueva Economía Fórum durant el curs 2007/2008, a través de les seves tribunes Foro de la Nueva Comunicación, Foro de la Nueva Sociedad i Fórum Europa. Després de quatre anys, aquesta plataforma es consolida com un observatori del sector, les seves transformacions, tendències i protagonistes. La publicació recull l’anàlisi fet per representants dels grups mediàtics espanyols més importants, a més de la perspectiva del primer responsable de la política de comunicació del Govern Espanyol, el llavors secretari d’Estat, Fernando Moraleda. La lectura del llibre conclou que durant els últims anys s’ha produït una ruptura radical del nostre sistema mediàtic. Entre les causes, alguns especialistes citen la política de comunicació del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero.


8/4/09

12:40

Página 149

JOAN MARTÍ, FOTÒGRAF. BELLESES DEL XIX

PARA INVESTIGAR LA COMUNICACIÓN. PROPUESTAS TEÓRICO-METODOLÓGICAS

FE DE ERRORES. UNA HISTORIA PARA PERIODISTAS

Rafel Torrella i David Iglesias Ajuntament de Barcelona, 2008

Manuel Martínez Nicolás Tecnos, 2008

Albert Montagut Temas de Hoy, 2009

256 pàgines

244 pàgines

478 pàgines

Amb el títol de Bellezas de Barcelona, el fotògraf Joan Martí i Centellas va aplegar, l’any 1874, un conjunt de fotografies amb la idea de donar una visió àmplia i innovadora de la ciutat. Amb voluntat documental, recollia imatges d’indrets que havien de canviar en poc temps, i d’altres que ja eren emblemàtics. Oferia aquest material en forma d’àlbum i creava un producte útil, fins i tot com a record per als viatgers. La particularitat del seu treball rau en l’ús innovador de la fotografia de paisatge urbà i en el recurs de l’àlbum com a forma de presentació. El seu nom ha quedat associat a aquest treball, però la seva trajectòria abraça altres camps, alhora que es mou per les diferents innovacions tècniques d’un període cronològic força ampli, que comença cap a final de 1850 i arriba a l’inici del segle XX. La recerca mostra les facetes d’un fotògraf del segle XIX a Barcelona, amb la voluntat d’anar conformant la història de la fotografia a la nostra ciutat.

L’actual repte per a la comunitat científica dels investigadors de la comunicació és assolir un estat de maduresa dotat d’una progressiva solvència científica. Els treballs que han estat reunits en aquest llibre pretenen ajudar a contribuir-hi des d’Espanya. Els diferents textos recopilats estan plantejats com a síntesis dels coneixements més recents sobre una qüestió determinada; valoren els resultats que se n’han obtingut; i proposen enfocaments teòrics i procediments metodològics per avançar i millorar el que es coneix sobre cada tema.Amb aquesta idea el volum en qüestió aborda l’estat del coneixement científic en cinc àrees o dominis importants per la professió com són la història de la comunicació a Espanya, la investigació d’audiències, història de la comunicació i del periodisme, la comunicació política, la societat de la informació i economia política de la comunicació, i la professió periodística.

Què és la informació? Sobreviu a Espanya el bon periodisme? Quina és l’essència del reporterisme? Com seran els diaris del futur? De quina forma pot afectar l’actual crisi a la professió? El periodista Albert Montagut intenta donar resposta a aquestes preguntes teixint a la notícia la seva pròpia vida, des dels inicis com a reporter durant el període de la transició, l’experiència com a redactor de successos a la dècada dels 80, o la feina com a corresponsal als Estats Units, fins a la tasca com a director del diari ADN, on va incorporar les més modernes tendències portantlo a formar part de l’avantguarda del periodisme del segle XXI. En aquesta societat internauta, acostumada a la notícia en directe i a participar en la informació arrossegada per la filosofia del 2.0, la mirada de la seva memòria pretén ensenyar-nos a comprendre el passat i el present del periodisme per avançar-nos a un futur que transforma les redaccions de tots els diaris del món.

EL PRIMER PODER. EL NOU PROTAGONISME DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

LAS NORMAS JURÍDICAS DE LOS PERIODISTAS. DERECHO ESPAÑOL DE LA INFORMACIÓN

LA AGONÍA DEL CUARTO PODER. PRENSA CONTRA DEMOCRACIA

Josep Maria Carbonell Mina, 2008

Lluís de Carreras Serra. Editorial UOC, 2008

Carlos Ruiz Trípodos, 2008

144 pàgines

396 pàgines

446 pàgines

Amb la globalització, els mitjans de comunicació de masses es converteixen en el primer poder, per sobre del poder sobirà que ostenta el poble. Però, què passa quan aquest poder esdevé tan gran? Què passa amb la globalització que dilueix el poder del poble? I què passa quan els mitjans de comunicació estan en poques mans? Josep Maria Carbonell respon aquestes qüestions i en planteja altres de ben apassionants: la informació i la comunicació com a bé social són substituïdes per un bé estrictament comercial i mercantil; els mitjans de comunicació han perdut part de la seva missió social, el paper de vigilant dels poders democràtics, per convertir-se en un poder esclau de les seves lògiques mercantils i un nou actor polític. L’autor era fins fa poc president del CAC, institució de la qual va ser conseller, i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la URL.

Llicenciat en Dret i advocat en actiu, Lluís de Carreras Serra és l’autor d’aquest llibre, pensat tant per a estudiants de Periodisme, Comunicació Audiovisual o Dret com per a professionals d’aquests camps. En definitiva, està dirigit a tots aquells qui considerin que el lliure i respectuós exercici de la llibertat d’expressió i de la informació és condició indispensable per a l’aprofundiment de la democràcia, en què els mitjans de comunicació són l’eina educativa habitual de l’opinió pública, tot i que l’actual règim legal no en faciliti la independència. Els professionals de la comunicació poden trobar-hi les normes que regulen l’exercici de la professió i les solucions que s’han donat a casos en què hi ha hagut una reclamació judicial en defensa de la llibertat d’expressió, d’informació o dels drets que la limiten, com són els de l’honor, la intimitat o la pròpia imatge. Està redactat evitant els tecnicismes jurídics.

Carlos Ruiz és doctor en Periodisme per la URL i professor d’Ètica de la Comunicació a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la mateixa universitat. Després de dotze anys d’exercici professional en mitjans de comunicació de Barcelona, va tornar a la universitat per reflexionar sobre el periodisme que es fa i el que s’hauria de fer per no allunyar-se de la seva significant funció democràtica. La llibertat d’empresa que propugna el liberalisme i la llibertat d’informació que aquest creu imprescindible perquè una societat sigui democràtica han col·lidit, segons l’autor. Parla sobre la importància de la llibertat d’informació en democràcia i de la censura que resulta dels pactes de visibilitat que estableixen els mitjans amb actors dels sistemes econòmic i polític. Ruiz és també coautor del llibre La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el Mil (1984) i autor de Ética de la audiencia (2003).

CAPÇALERA ABRIL 2009

Seccions144:Layout 1

149


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Pรกgina 150


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 151

EL CIC INFORMA

La noia que feia el vermut www.periodistes.org/fcic/home.php

sió de l’agència, però aprofita per recordar que les fotografies també són informació “diligent”. El concepte de diligència implica que la fotografia ha de ser feta respectant les normes deontològiques i la informació que dóna ha de reflectir la realitat del que va passar i ha de ser creada amb bona fe. Així mateix, l’annex I del Codi deontològic diu que “no estan permeses manipulacions que suposin alteració de la informació visual enregistrada originàPolèmica imatge publicada el 19 d’agost en diferents mitjans Foto: Jaume Sellart.

riament per l’objectiu de la càmera”. El Consell recomana que les fotografies de premsa siguin distribuïdes amb

Reconeixeu la fotografia? Molts mit-

l’entorn d’Ascó podria creure que a

jans de premsa escrita i en línia la van

prop de la central existeix un indret de

publicar el 19 d’agost de 2008, quan es

descans, on recrear-se amb la idíl·lica

va anunciar que el Consell de Seguretat

panoràmica de la nuclear. La realitat és

Nuclear (CSN) proposava la multa més

que no existeix tal lloc i que la fotogra-

alta que es recorda a Europa per conta-

fia és un muntatge calculat per comba-

minació radioactiva i vulneració de

tre el descrèdit de l’energia nuclear, de

normes de seguretat a la Central Nu-

l’empresa gestora, ANAV, i de les com-

com, quan, per què i on”, tal com passa

clear d’Ascó.

panyies ENDESA i IBERDROLA,

a la premsa anglosaxona. Si els perio-

Els periodistes que van traginar

propietàries de la central”.

distes exigeixen de les fotografies el

aquesta fotografia de l’agència EFE,

La seva queixa va arribar al CIC que

mateix que es demana de qualsevol no-

realitzada pel fotògraf Jaume Sellart,

demanà les oportunes explicacions a

tícia, s’estalviarien molts malentesos i

van trobar normal que, en ple mes

l’agència EFE. Finalment, el passat 16

errors que no fan altra cosa que perju-

d’agost, una noia prengués el sol davant

de febrer de 2009, EFE reitera que

dicar la credibilitat de la professió.

de la central, com si estigués en un

l’agència havia realitzat mecanismes de

En el cas que comentem, el peu de foto

anunci de vermut.

control intern que havien determinat

de l’agència EFE era lacònic i faltava

En canvi, el moviment Tanquem les

que “el fotògraf Jaume Sellart va actuar

informació que justifiqués l’interès in-

Nuclears - Coordinadora per una Nova

correctament en el procés d’elaboració,

formatiu de la foto: què, qui, com, quan

Cultura

l’Energia

Les fotografies haurien de distribuïrse amb informació del ‘què, qui, com, quan, on i per què’

desconfià

descripció i transmissió de la fotografia,

per què i on.

d’aquella foto i amb imatges de satèl·lit,

sense haver-hi cap tipus de manipula-

Per a més informació sobre altres

seguides d’una investigació per la zona,

ció”. Així mateix, nega que hi hagués

queixes i resolucions del CIC, vegeu la

va trobar que la fotografia havia estat

“un muntatge o preparació de l’esce-

nostra pàgina web.

presa en un lloc inhòspit, on no hi ar-

nari”.

riba cap carretera. En la seva opinió,

En la seva sessió del darrer 11 de març,

LLÚCIA OLIVA

“qualsevol persona que desconegui

el CIC decideix donar per bona la ver-

Presidenta del CIC

CAPÇALERA ABRIL 2009

de

informació que respongui al “què, qui,

151


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Pรกgina 152


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 153

OBITUARIS

La veu dels més desfavorits

Tota una vida com a realitzador a TVE El 7 de gener de 2009, va morir Ricardo Soria Fontes. Nat a Múrcia el 1931 havia seguit la carrera militar. Més tard, va exercir el periodisme com a realitzador de programes de Televisió Espanyola (TVE) de 1958 a 1993. En els últims anys, passà a treballar com a freelance en l’àmbit digital, radiofònic i de la docència.

Una professional de llarga trajectòria Carmen Maluenda Bastos morí l’11 de gener a Barcelona a l’edat de 81 anys. Havia treballat en diferents mitjans des del principi de la seva carrera de periodista, havia col·laborat a Orbis Catholicus el 1958, redactora de Gaceta Conesa durant l’entrevista a CAPÇALERA de principis del 2008. Foto: Sergio Ruiz.

Ilustrada de 1960 a 1965, corresponsal de Genial entre 1966 i 1967; col·labora-

El 3 de febrer moria, a 55 anys d’edat,

a la secció d’Internacional fins que el

redactora de Diario Femenino de 1968

la periodista Mercè Conesa, víctima

1982 comença a fer-ho sobre informa-

a 1974 i de Mundo Diario de 1974 a

d’una llarga malaltia que va suportar

ció de tribunals cobrint els judicis del

1979. Casada amb el periodista Anto-

amb molta enteresa.

23-F i el “cas Almeria”. Aquell mateix

nio Roma Aguilar, actualment estava

Dedicada al periodisme social, primer

any es va incorporar a la redacció d’El

jubilada.

fent informació de tribunals a l’Au-

Periódico de Catalunya per escriure

diència de Barcelona i després entre els

també sobre tribunals. A principis dels

sectors més marginades en alguns bar-

anys noranta comença a cobrir temes

Fundador de l’Escola de Periodisme de l’Església

socials i més tard assumeix les informa-

El passat 17 de desembre va morir

cions de medi ambient.

d’una insuficiència cardíaca el sacerdot

Mercè Conesa va rebre el premi Soli-

Joan Alemany i Esteve, que fou funda-

daritat, que atorga l’Institut Català de

dor i director de l’Escola de Periodisme

Drets Humans, el de Benestar Social de

de l’Església, entitat que va representar

l’Ajuntament de Barcelona i el de la

un vent de civisme i llibertat en el sec-

ris o en el de les dones maltractades, als

comunitat de gais i lesbianes. El mes de

tor de la comunicació. Es va ordenar sa-

quals va dedicar en tot moment una

desembre de 2008, va ser homenatjada

cerdot el 1948. Estudià teologia a la

gran atenció professional. Conesa va

amb el guardó Ofici de Periodista, que

Pontifícia Universitat de Comillas i So-

ser també pionera de la premsa me-

concedeix el Col·legi de Periodistes i

ciologia a Lovaina. Fou professor de re-

diambiental a Barcelona.

que valora el conjunt d’una trajectòria

ligió a la Facultat d’Econòmiques de la

Aquesta periodista havia iniciat la car-

professional. Aquella fou la seva dar-

Universitat de Barcelona. La implica-

rera periodística, el 1975, com a corres-

rera aparició pública. “Disposo d’una

ció en la docència el va conduir a la for-

ponsal de l’Hospitalet de Llobregat per

fórmula per seguir engrescada en

mació de periodistes durant la transició.

La Vanguardia. Quatre anys més tard

aquesta professió: sortir al carrer i pre-

Pel seu tarannà demòcrata i catalanista

va treballar a Ràdio Olot fins que el

guntar, saber el que passa i explicar-

Alemany va ser denunciat en diverses

1981 entra al diari l’Avui on escriu per

ho”, va dir aquell cop.

vegades.

Dedicada al periodisme social, va ser guardonada pels seus treballs en aquest camp

CAPÇALERA ABRIL 2009

dora de Jóvenes, Duwarin i TBO. Fou

153


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 154

NOTÍCIES COL·LEGIALS

Condemna a l’atemptat de la televisió basca El Col·legi de Periodistes de Catalunya va fer públic, el passat 31 de desembre de 2008, un comunicat en què es condemnava “amb fermesa” l’atemptat d’ETA contra la llibertat d’expressió i d’informació a Bilbao després que una bomba explotés davant l’edifici de la ràdio i la televisió basca EITT, en el qual també es troben les instal·lacions d’Antena 3, Onda Cero i els diaris Deia, El Mundo i Expansión. El Col·legi expressa en el l’escrit “el rebuig total a aquesta agressió i manifesta la seva solidaritat amb els mitjans de comunicació afectats”.

Denúncia per l’atac a una periodista El Col·legi de Periodistes de Catalunya envia, el 9 de febrer, una carta de protesta formal a l’ambaixador d’Israel a Espanya, Rafael Schutz, per l’agressió de l’Exèrcit israelià a una periodista del programa 30 minuts, de TV3, a la ciutat de Bilis (Cisjordània), on es celebrava una manifestació contra el mur de separació aixecat per Israel. El Col·legi denuncia en la seva carta el tret d’un projectil antiavalots disparat per un soldat israelià que va ferir greument la periodista a la cama. La reportera estava perfectament acreditada, assenyala el Col·legi.

Les receptes d’Hereu contra la crisi Construir Barcelona amb ganes i motivació és la principal recepta per fer front a una crisi que no aturarà la ciutat, segons l’alcalde Jordi Hereu. Així ho va assegurar en la conferència anual de balanç i perspectives de futur organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, que va tenir lloc el 15 de gener a l’Auditori de La Pedrera. A Hereu va acompanyar-lo el president Montilla, l’expresident Pasqual Maragall, el president de Caixa de Catalunya, Narcís Serra; regidors de l’Ajuntament,

L’alcalde va repetir en més d’una ocasió durant la conferència l’eslògan ‘Contra la crisis, més Barcelona’ el degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius; polítics de diverses formacions i la societat civil. Hereu va presentar els projectes de futur a través d’un audiovisual i a cop de Power Point, a la manera d’una “crònica de la Barcelona de 2008.” Va repassar els objectius assolits: quinze escoles noves, un centre cultural a l’antiga fàbrica Fabra & Coats, serveis socials, l’arribada de l’AVE a Barcelona, l’ordenació de la plaça Gardunya, biblioteques, Montjuïc per a la ciutat, el Metro a la Trinitat, quatre noves escoles

bressol, etc. “Contra la crisi, més Barcelona” va ser l’eslògan de l’alcalde, repetit més d’una vegada durant la conferència. Alguns exemples van servir de punt de referència per donar batalla a la crisi a Barcelona: Creixement cap a l’àrea metropolitana, posar al dia els sectors tradicionals, com l’alimentari, tirar endavant el sector de l’automòbil, potenciar el comerç... En aquest aspecte, posà com a exemple els nous mercats de la Llibertat i de Sant Antoni, així com la rehabilitació dels barris, punts bàsics de convivència. Hereu també va esmentar d’altres exemples, com la nova universitat al 22@ de Poble Nou, un pla per l’ocupació de qualitat mitjançant escoles-taller; el nou campus Diagonal-Besòs per a un espai de l’ensenyament superior, ajuts en els habitatges de lloguer, millor educació assolida juntament amb el Govern de Catalunya i moltes altres, com ara el desplegament sanitari i el de la capitalitat mediterrània, més línies aèries, infraestructures i la recuperació dels antics pavellons modernistes de l’Hospital de Sant Pau, un cop aquest estigui totalment traslladat al nou edifici. Contra la crisi, doncs? “Desenvolupar més que mai el projecte de Barcelona. Treballarem amb la gent i al seu costat.”

Terres de l’Ebre inaugura nova seu

CAPÇALERA ABRIL 2009

El 23 de gener la demarcació de les Terres de l’Ebre del Col·legi inaugurà nova seu, situada a Tortosa (plaça Ramon Cabrera, número 7, primer pis), i deixa definitivament l’espai que fins ara ocupava als locals de la cambra de comerç d’aquesta ciutat.

154

L’acte d’inauguració, va estar presidit per l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel i Accensi; pel president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet i Tous; pel delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó i Tenesa, pel degà del Col·legi, Josep Carles Rius i Amparo Moreno, presidenta de demarcació de

Terres de l’Ebre i autèntica artífex de la nova seu.Aquest nou espai acull el Centre de Premsa de la demarcació i les activitats a desenvolupar compten amb el suport de la Diputació de Tarragona. El Centre serà un espai obert a la societat i, especialment, a les entitats que necessiten un lloc per comunicar les seves activitats o fer rodes de premsa. D’altra banda, el passat desembre, l’Ajuntament de Tortosa i el Col·legi de Periodistes de Catalunya van retre homenatge al periodista Carles Sánchez Pastor pels seus cent anys. Va començar a escriure a quinze anys i estudiava a

Moreno durant la seva intervenció. Barcelona. Els primers treballs eren cròniques del Barça que enviava a El Heraldo de Tortosa.


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 155

Criteris de bones pràctiques per als gabinets La comissió de Gabinets de Comunicació del Col·legi va presentar, el 26 de febrer, el document “Els gabinets de comunicació. Criteris de bones pràctiques professionals”, elaborat per la comissió de Gabinets de Comunicació del Col·legi. L’acte va comptar amb la presència de Mònica Terribas, directora de TV3; Pilar Casanova, presidenta de la Comissió de Gabinets i Josep Carles Rius, degà del Col·legi, que va expressar el seu reconeixement a l’esforç de la Comissió en la realització del treball.

Casanovas, Terribas i Rius escolten a una persona del públic. Foto: David Campos.

Mònica Terribas va admetre que “el panorama de la comunicació ha canviat i pot acabar fent desaparèixer el perio-

disme”, perquè quin periodista avui no està condicionat per l’empresa o la precarietat? “Si volem reivindicar uns mitjans eficaços hem de fer-ho tots plegats”, afegí Terribas, i va concloure que s’ha de fer respectar la feina d’un gabinet de comunicació, comprovant i ampliant la informació que envien sense perdre l’ofici. Entre les conclusions aportades a la taula es va reclamar “una bona tècnica de formació per tal que surtin bons professionals”. També

que “el professional que treballa en un gabinet no pot servir només els interessos de les empreses.” “Els periodistes demanem respecte, però l’hem de guanyar amb una formació rigorosa, ja que els mitjans no dubtin del que els donen els gabinets.” “La nota de premsa és un punt de partida per elaborar una informació”. En definitiva, es tracta de desenvolupar la professió mitjançant una comunicació interna i externa amb els professionals de fora del gabinet.

Guia de bones pràctiques a Lleida

Tarragona: Conferència anual de l’alcalde

Girona: Premis i exposicions

La demarcació de Lleida, conjuntament amb l’Ajuntament de la ciutat, va presentar la Guia de bones pràctiques per a mitjans de comunicació. El document mostra un seguit de recomanacions en l’ús del llenguatge i la terminologia a l’hora de tractar informacions i molt especialment de la violència masclista. D’altra banda, organitzat conjuntament pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’Obra Social i Cultural Ibercaja, es convoca per tercer any consecutiu a Lleida el concurs periodístic Josep Pernau, destinat a l’alumnat dels centres educatius de Lleida d’ESO, de Batxillerat i de Cicles Formatius.

Organitzada per la demarcació del Col·legi de Periodistes de Tarragona tingué lloc el 20 de gener la conferència anual de l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, celebrada al Col·legi d’Advocats. L’alcalde va avançar algunes de les mesures econòmiques per fer front a la crisi, la modernització de l’administració, impuls al futur estadi del Nàstic i apadrinament per part de l’alcalde, en nom de l’Ajuntament de Tarragona, de totes les nenes que neixin a partir d’enguany i es diguin Tecla. L’Ajuntament les becarà amb llibres de text i els estudis. Una altra cosa que posarà en marxa Ballesteros seran les estades als barris.

El 8 de gener, s’obrí a la Casa de Cultura de Girona l’exposició “L’arribada”, del fotoperiodista Pere Duran, que mostra imatges històriques dels immigrants a les comarques gironines. Pere Duran (Banyoles, 1967) ha treballat per a El Punt, l’Agència EFE i El País. La mostra ha estat organitzada amb el suport de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes. El 14 de gener, la demarcació i la Diputació de Girona van inaugurar a la Casa de Cultura l’exposició “Fotoperiodisme a Catalunya 1976-2000” amb l’objectiu de presentar la feina col·lectiva dels fotoperiodistes catalans de finals del segle XX.

CAPÇALERA ABRIL 2009

La importància creixent de la comunicació com a factor estratègic de gestió de les organitzacions, la mateixa demanda social d’informació que registra aquest inici de segle i l’increment de professionals del periodisme que han enfocat la seva trajectòria envers els gabinets de premsa i comunicació, ha fet necessària una reflexió sobre aquesta especialitat, que s’ha traduït en un primer recull de definicions i d’expressió de bones pràctiques basades en tres valors bàsics: Pacte entre els periodistes de mitjans i els de fonts, manteniment d’un espai de llibertat davant les institucions públiques per poder respondre a la funció social dels periodistes i clàusula de consciència per a tots.

155


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 156

NOTÍCIES COL·LEGIALS

Medalla al Treball per a Carles Sentís El 26 de gener el ministre de Treball, Celestino Corbacho va atorgar la Medalla d’Or al Mèrit al Treball al periodista Carles Sentís. L’acte, que va tenir lloc al Col·legi de Periodistes, va comptar amb la presència del degà que constatà que Sentís “va començar a treballar com a periodista quan encara no tenia majoria d’edat i avui, quasi vuitanta anys després, segueix amb el seu article setmana a La Vanguardia”. També recordà que després de la Guerra Civil va venir la repressió i la dictadura “on, des del periodisme, hi va haver, evidentment, entusiastes defensors. Molts periodistes van ser represaliats o forçats a l’exili. D’altres es van jugar la llibertat escrivint entre línees i, d’altres, van optar per centrar la mirada en les democràcies occidentals, que era una forma d’apostar per la llibertat i, també, de mantenir viva la vocació universal de Catalunya”. Rius destacà que Sentís va fer aquest paper des de La Vanguardia i, mes tard, es va implicar en la transició cap a la democràcia, des del periodisme i des de la política. Una confluència aquesta (periodisme i política) que era fruit d’aquells temps de compromís col·lectiu, en els que no eren possibles la neutralitat que precisa el periodisme en una democràcia consolidada”.

CAPÇALERA ABRIL 2009

Per la seva part, Corbacho va destacar la capacitat d’observació del veterà periodista, primer com a cronista de l’arribada d’immigrants de la resta de l’Estat a Barcelona i després de la segona Guerra Mundial. “Avui continua observant el món”, apuntà.

156

Uns dies després cinquanta-quatre col·legiats –entre ells sis vocals de la junta– van signar una carta de protesta promoguda des del Grup Barnils on criticaven l’homenatge a un “periodista franquista” i demanaven al degà que es retractés de les seves paraules d’elogi. Davant d’aquesta carta, Rius va apuntar “l’esperit de concòrdia de la transició i reconciliació que hem de seguir reivindicant” i recordà que la Medalla al Mèrit al Treball és “un guardó estrictament laboral, un reconeixement professional sense implicacions ideològiques”.

Rosa Maria Calaf, nova presidenta del CIPB

Rosa Maria Calaf davant del logotip del CIPB, entitat que presideix. Foto: Sergio Ruiz.

El 5 de març, el Patronat de la Fundació Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) va nomenar Rosa Maria Calaf nova presidenta de l’entitat en substitució de Xavier Batalla, que n’ha estat al capdavant des de novembre de 2006.

tat”. Calaf creu que el CIPB també ha de participar en la “campanya de sensibilització sobre la importància del periodisme” i que tota la societat civil se n’hauria de conscienciar.

La nova presidenta del Centre considera que des d’alguns mitjans ja no es Calaf, que ha ocupat nombroses corresdistingeix entre informació i espectacle, ponsalies de TVE al llarg dels últims que ja no abunda la cultura de l’esforç i trenta anys, torna a Barcelona per assutampoc la reivindicació del periodisme rigorós. “Llocs com el CIPB, on no hi ha interessos comercials, són La veterana periodista la plataforma idònia des d’on denunciar-ho i treballar per fomenva manifestar la voluntat tar el bon periodisme”, va de continuar la tasca del seu antecessor, Xavier Batalla declarar.

mir la presidència del Centre, que va ser fundat el 1988 pel Col·legi de Periodistes i que es dedica a la internacionalització de Barcelona, Catalunya i Espanya a través d’actes, cursos i atenció als periodistes. La nova presidenta del CIPB va manifestar que la seva voluntat és continuar la tasca de l’antecessor, Xavier Batalla, fent del CIPB un “lloc de trobada de periodistes i de debat al voltant dels temes d’interès de la professió i de l’actuali-

Per la seva part, el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius, va manifestat el seu agraïment al periodista Xavier Batalla per haver garantit durant més de dos anys la tasca del CIPB. Batalla ha explicat que “els últims anys hem renovat els contactes amb la premsa i amb la societat civil catalana”, i que “el principal esforç ha estat fer del CIPB un lloc on es tracten temes que preocupen a la nostra societat, que molt sovint són els mateixos que preocupen en altres països del món”.


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 157

Dani Duch exposa la seva “finestra indiscreta” La demarcació de Girona va inaugurar el desembre la mostra d’imatges “Finestra indiscreta”, del fotoperiodista Dani Duch. Formada per catorze imatges, Duch presenta des de retrats de polítics fins a instantànies obtingudes en llocs públics, com un camp de futbol. La mostra és, segons l’autor, un “petit recull” del seu arxiu d’imatges. L’exposició destaca una foto de dues dones fent-se un petó el Dia de l’Orgull Gai i Lesbià a Madrid, al carrer Serrano un dels més luxosos de la capital.

Dani Duch va néixer a Cassà de la Selva. Començà a treballar al diari El Punt. Exercí de fotoperiodista en diferents mitjans entre ells a Diario 16 i La Vanguardia, va ser cap de fotografia del Diari de Girona, corresponsal de l’Agència EFE i fotògraf en països en conflicte de l’Amèrica central i del Sud. A l’Àfrica Occidental es va especialitzar en reportatges sobre el Front Polisari. L’exposició ha estat oberta fins al 31 de gener per després passar a la seu de Barcelona on ha estat fins a l’abril.

Santa Coloma dedica un carrer a Huertas Claveria Josep Maria Huertas Claveria, exdegà del Col·legi de Periodistes, té un carrer al seu nom al barri del Raval de Santa Coloma de Gramenet des del passat 29 de març. L’acte va comptar amb l’assistència de Bartomeu Muñoz, alcalde de la ciutat, Joan Guerrero, president de Gramenet Imatge Solidària (entitat promotora de la iniciativa), Araceli Aiguaviva i Guillem Huertas, la vídua i el fill del periodista traspassat ara fa dos anys i Josep Carles Rius, degà del Col·legi de Periodistes que va succeir Huertas al capdavant del Col·legi.

El Col·legi demana un òrgan regulador audiovisual

Terres de l’Ebre premia la PDE

“Experiència de Periodista” a Tarragona

Entrega dels premis Mila de Periodisme

La demarcació de Terres de l’Ebre va atorgar el 23 de gener els premis Micro Obert i Micro Tancat. El Col·legi ha distingit la Plataforma en defensa de l’Ebre amb el Micro Obert, que es dedica a les persones o institucions que han facilitat la feina dels periodistes. Amb el Micro Tancat, els organismes que no han destacat per una comunicació transparent, s’ha destacat l’Associació Nuclear Ascó Vandellós II i el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Oficina de Premsa dels Mossos d’Esquadra.També es va homenatjar el periodista Daniel Arasa.

Entre el 16 de febrer i el 30 de març va tenir lloc a l’Auditori Caixa Tarragona el cicle de conferències ‘Experiència de Periodista’, organitzat per la demarcació de Tarragona del Col·legi. El cicle començà amb Xavier Graset, director de l’espai L’Oracle, de Catalunya Ràdio. La resta de conferències foren de Ferran Espada, director de l’edició de Barcelona d’El Punt; Josep Capella, delegat de TV3 a Madrid; Josep M. Martí, director de la ràdio i la televisió local; Olga Viza, Bru Rovira, reporter de La Vanguardia i la fotògrafa Pilar Aymerich.

La Paeria va acollir el 13 de març l’entrega de premis Mila de Periodisme, amb la presència d’Àngel Ros, l’alcalde de Lleida i de Ramon Mesull, president de la demarcació de Lleida com a entitat coorganitzadora. Els guardonats foren per Diego Aránega (premsa escrita), Javier Ricou (televisió) i Jordi Boleda (fotografia). Aránega fou guardonat per “Entrevistes”, publicat a La Mañana, Ricou per “Dona reclusa: víctima per partida doble”, emès a Lleida TV i Boleda pel “Dones de la terra, dones del segle XXI, dones pageses”, publicat a La Mañana.

CAPÇALERA ABRIL 2009

Una de les fotografies més provocatives de l’exposició de Dani Duch.

El 20 de febrer, a través d’un comunicat públic, el Col·legi va reclamar de manera “inajornable” la creació d’un òrgan regulador audiovisual estatal. La desaparició de la jove Marta del Castillo va provocar que alguns mitjans no respectessin la deontologia periodística, especialment les televisions que van difondre informació sobre vides privades focalitzada testimonis de menors d’edat. “Aquest tipus de cobertura qüestiona la funció social que han de complir els mitjans de comunicació, obligats a evitar la difusió de dades o informacions no fonamentades.”, diu el comunicat.

157


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 158

DIA A DIA Sara Masó

Desembre 2008 1 de desembre

Foto: Anoiadiari.com

JOAN ARMENGOL PREMIAT PER PROMOURE L’ESPORT. El periodista igualadí, Joan Armengol ha rebut en el transcurs de la 36a Nit del Dirigent de l’Esport el Micròfon d’Or per la seva dilatada promoció de l’esport. Una carrera iniciada a Ràdio Joventut Igualada i continuada a Ràdio Barcelona-SER, RNE, TVE i El Correo Catalán. El guardó li és lliurat per Pere Sus, president de l’Associació Catalana del Dirigent de l’Esport. Armengol, per la seva banda, destaca els valors positius de servei a la societat que aporta l’esport.

Joan Armengol (dreta) després de recollir el guardó

ANDORRA CREA LA SEVA AGÈNCIA DE NOTÍCIES. El Principat d’Andorra

Foto: ANA

posa en marxa l’Agència de Notícies Andorrana (ANA) amb l’objectiu de promoure, i divulgar, a través de canals professionals, la informació que generin les institucions, entitats, empreses o persones del país. Els abonats accediran a la informació a través d’Internet, des d’on podran descarregar imatges de vídeo, talls d’àudio, fotografies i textos. L’ANA està dirigida pel periodista Albert Roig.

CAPÇALERA ABRIL 2009

Albert Roig, director de l’ANA

158

PROTAGONISTAS DE 2008. Es lliuren al Palau de Congressos de la Diagonal de Barcelona els premis Protagonistas 2008, atorgats pel programa d’aquest nom de Punto Ràdio, de Luís del Olmo. Entre els premiats, Televisió Espanyola (TVE), per la seva feina de servei públic; Antoni Bassas, exdirector d’Els matins de Catalunya Ràdio;

el futbolista Leo Messi; la ministra de Defensa, Carme Chacón; La Contra, de La Vanguardia; el cantant Pitingo; els actors Tito Valverde (El comisario) i Paco Morán i l’escriptor Chufo Llorens, han estat igualment premiats. Un premi de caràcter especial és el dedicat a Jesús Neyra, que es debat entre la vida i la mort per haver defensat una dona maltractada. Recull aquest premi l’esposa de Neyra, Isabel Cepeda.

2 de desembre TROBADA AMB L’AMBAIXADOR D’ESPANYA A EGIPTE.Té lloc al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) una trobada de periodistes amb l’ambaixador espanyol a la República Àrab d’Egipte, Antonio López Martínez. Natural de Múrcia, també és director general de l’Institut de Cooperació amb el món àrab des de novembre de 1993. Durant la reunió s’aborden temes socioeconòmics propis d’Egipte, com la industrialització, el turisme, l’educació, l’afluència de capitals del Golf, la importància del canal de Suez, entre altres. L’ambaixador López Martínez té una profunda experiència professional en temes de política exterior tant pel que fa a l’Àfrica com a l’Orient Mitjà.

3 de desembre COMIATS

EN ELS GRATUÏTS. La caiguda publicitària i l’ambient de crisi ocasionen un descens de 3,4 milions d’exemplars dels periòdics gratuïts en els últims dotze mesos amb els consegüents comiats, que es tradueixen en un ERO de 106 persones al diari Què! Abans, ja han minvat plantilla l’ADN i 20 minutos. Metro aguanta amb dificultats. En el I Congrés de Premsa Gratuïta celebrat a Madrid l’expert en aquest mercat, Piet Bakker, va assegurar que els anys daurats han passat i que a l’Estat espanyol no hi poden sobreviure quatre gratuïts. “En sobren un o dos”, sentencia.

5 de desembre REGIÓ 7 SIGNA LA CONCESSIÓ RADIOFÒNICA. Té lloc l’acte de signatura del contracte d’adjudicació de la freqüència radiofònica atorgada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) a Edicions Intercomarcals, que va concórrer al concurs públic de freqüències resolt el 7 de novembre passat. L’adjudicació significarà l’entrada de Regió 7 en el món de la radiodifusió, que juntament amb el diari del mateix nom i la seva activitat a Televisió de Manresa i de l’edició digital (www.regio7.cat) el reconeix com a grup de comunicació multimèdia de la comarca manresana. Signen el contracte, el president del CAC, Josep Maria Carbonell, i Fèlix Noguera, conseller delegat d’Edicions Intercomarcals SA. TANCA LA REVISTA RAGAZZA. El grup Hachette Filipacchi anuncia el tancament de la revista Ragazza, adreçada a noies joves. La publicació té vint anys de vida. La seva desaparició afecta tretze empleats. Un mes enrere, el grup va tancar el setmanari Teleindiscreta, que va afectar altres deu treballadors. Últimament, Hachette ha venut la revista Qué leer, dedicada a la informació literària.

6 de desembre LES FOTOS DE LIFE JA NAVEGUEN. La revista Life, referent del fotoperiodisme, navega per Internet, divuit mesos després que arribés als quioscs l’últim número en paper. L’empresa Time Inc, la seva propietària, ha obert els arxius centenaris durant un mes i ha llançat deu milions de fotos a la Xarxa (www.life.com) de les quals un 97% no havien sortit mai a la llum. Les imatges que apareixen a Internet reflecteixen moments clau de la història i rostres de famosos i famoses del món del cinema o de les arts.

4 de desembre

7 de desembre

OFICI DE PERIODISTA A MERCÈ CONESA. Té lloc el lliurament del premi

CATALUNYA RÀDIO I CATALUNYA INFORMACIÓ PER LA TDT. Les emis-

Ofici de Periodista, que atorga anualment el Col·legi de Periodistes de Catalunya en reconeixement a una trajectòria professional que pugui servir de referència a la professió i als estudiants que es preparen per accedirhi. Enguany s’atorga el guardó a Mercè Conesa, que ha practicat el periodisme en diversos mitjans, en l’àmbit judicial i, sobretot, veïnal, amb la radiografia de centenars de persones i de molts col·lectius marginals. Presideixen l’acte, el degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius;Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, i la mateixa homenatjada, que parla de l’ofici de periodista des de la seva visió professional i personal.

sores de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, es poden escoltar també per la Televisió Digital Terrestre. Les emissions per TDT permeten emetre a través d’un múltiplex o freqüència fins a quatre canals amb qualitat digital. Televisió de Catalunya (TVC) té dos múltiplex, el primer dels quals té una cobertura del 90% de la població. Des d’aquests múltiplex, s’emeten TV3, el 33 digital, els canals K3/300, el 3/24 i, des d’ara, les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Pel segon, s’emet TV3, el 3/24, Canal 9, el 33 analògic i les emissions de Catalunya Música i IcatFM.


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 159

8 de desembre

antic executiu del grup Zeta i editor del Xornal.com, que actualment serà el diari digital del rotatiu en paper. Es presenta com un diari “galleguista i progressista.” La Voz de Galicia ha irromput amb fúria davant l’aparició del nou diari, assenyalant que procedeix del “món polític”. Critica que aparegui quan el sector camina “cap a la ruïna” i assegura que el finançarà la Xunta a través de presumptes llicencies eòliques que ha de resoldre pròximament la Conselleria d’Indústria del BNG a les quals opta la constructora San José, empresa de Jacinto Rey.

TRENTÈ ANIVERSARI DE VIAJAR. La revista Viajar, del grup Zeta celebra en una festa a Madrid el seu 30è aniversari amb la presència dels escriptors Javier Reverte, Luís Pancorbo, Jesús Torbado, el director de la publicació, Mariano López, i el fundador de la mateixa, Javier Gómez Navarro, president del Consell Superior de Càmeres de Comerç. Hi assisteixen representants de firmes turístiques, oficines de turisme i agències de publicitat.

celebraran durant sis mesos els setanta-cinc anys de Ràdio Girona. L’emissora, degana de les comarques gironines, va començar a emetre el 10 de desembre de 1933 a través de la freqüència EAJ 38, que actualment pertany a la cadena SER. Ràdio Girona emetrà fins al pròxim mes d’abril fragments que considera de valor històric. Intervindran també personatges de la ràdio actual, com Josep Cuní, Iñaki Gabilondo i Antoni Bassas. El director de Ràdio Girona, Jaume Serra, destaca en la celebració de l’aniversari la importància de la ràdio en la informació de proximitat.

Foto: Viajar

lunya (CAC) renya TV3 per la pintada d’una diana amb les sigles del PP en el seu interior que va aparèixer a la sèrie Ventdelplà. El mateix president del CAC, Josep Maria Carbonell, ha enviat una carta a la directora de TV3, Mònica Terribas, perquè informi sobre “les causes i circumstàncies” que van donar lloc a l’aparició de la pintada en l’esmentada sèrie. L’ens regulador exigeix a la cadena pública catalana que extremi la vigilància per evitar “l’aparició d’imatges que reflecteixin i difonguin actes d’amenaça contra una força política democràtica.” La direcció de TV3 va negar qualsevol intencionalitat política després de les queixes del PP l’endemà de l’incident. El CAC, però, opina que al tractar-se d’una sèrie de ficció les localitzacions i els enquadraments “no es fan a l’atzar”. Hauria estat diferent, segons el CAC, si un grafit s’hagués colat indegudament en un programa informatiu en directe.

Un moment de la celebració

TVC

PREMIADA PEL SUPORT ALS DISCAPACITATS. L’Associació Catalana per a la Promoció de les Persones Sordes (ACAPPS), ACTAS, Ammfeina i Fundació ECIM concedeixen un premi a Televisió de Catalunya (TVC) pel seu suport a la inserció laboral de persones amb discapacitats i per haver millorat l’accessibilitat dels continguts audiovisuals a les persones amb discapacitat auditiva.

LA NIT DEL MÀSTER. Estrena a TV3 del programa La nit del màster, impulsat per Televisió de Catalunya (TVC) en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Es tracta d’un especial que reprodueix els quatre treballs audiovisuals de fi de curs elaborats per la primera promoció d’estudiants del mòdul de ficció que es va incorporar al pla d’estudis de periodisme universitari el curs passat. El programa s’obre amb un homenatge als pioners del gènere que van produir obres com Vostè jutja, La Granja, o La vida en un xip, entre altres.

DIARI DE PAPER A GALÍCIA. Estrena del Xornal de Galicia, una nova capçalera bilingüe, en gallec i castellà, tretzè periòdic de pagament que s’edita a la Comunitat autònoma gallega. És propietat del constructor Jacinto Rey, compta amb setanta empleats, entre ells una redacció formada per joves professionals. Té la seu central a A Coruña i delegacions a Santiago i Vigo. El dirigeix el periodista José Luís Gómez, exdirector de La Voz de Galicia,

LA CE PREMIA MIGUEL MORA. La Comissió Europea atorga el seu premi especial al periodista d’El País Miguel Mora per l’article “Querida Europa”, publicat al diari de Prisa el passat 13 de juliol. En aquest es narraven els avatars de la nena romanesa Rebecca Covaciu des del poble nadiu (Arad) fins a Potenza (Itàlia). El premi té com a lema: “Per la diversitat, contra la discriminació” i reconeix el dret dels ciutadans de tot Europa a no ser víctimes de la marginació. CODI

INFANTIL INCOMPLERT. L’Agrupació de Teleespectadors i Radiooients (ATR) i el Centre Universitari Villanueva publiquen el VIII Informe de Seguiment al Codi d’Autoregulació de les Televisions, en què es palesa una mitjana de setanta-cinc incompliments diaris de l’horari de protecció del menor, un acord aprovat per les televisions fa quatre anys. La xifra d’incompliments és superior a la detectada anteriorment a l’acord, segons l’informe.

Joan Rueda (esquerra) recollint el premi

10 de desembre RÀDIO GIRONA COMPLEIX SETANTA-CINC ANYS. Una sèrie de programes especials amb apunts històrics

L’SPC RECLAMA DRETS D’AUTOR PER ALS FOTÒGRAFS. El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) ha recollit més de 2.500 signatures de suport al manifest que reclama drets d’autoria per als fotògrafs. El comunicat emès per l’SPC explica que en una sèrie de sentències alguns jutges han rebutjat la categoria d’“obra fotogràfica” a treballs de fotoperiodisme per incloure-les en “meres fotografies”, entitat que no gaudeix de protecció legal. El Sindicat recorda que en els països de la Unió Europea els drets d’autor dels fotògrafs estan “plenament reconeguts”. El col·lectiu de fotògrafs lamenta

CAPÇALERA ABRIL 2009

NOU

Jaume Serra, director de Ràdio Girona

11 de desembre Foto: El Punt

9 de desembre

JOAN RUEDA, PREMI PIRENE DE PERIODISME. El redactor en cap d’El Punt, Joan Rueda, és guardonat amb el premi Pirene, que atorga el Govern d’Andorra en la modalitat de premsa escrita. Els treballs guardonats es van publicar a El Punt el 30 de setembre. El jurat ha valorat en aquests la lluita entre el desenvolupament basat en la construcció i la sostenibilitat.

Foto: Radio Girona

EL CAC DEMANA EXPLICACIONS A TV3. El Consell de l’Audiovisual de Cata-

159


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 160

DIA A DIA

PREMI RABAL DE PERIODISME CULTURAL. El periodista de La Vanguardia, Lluís Bonet, rep el premi internacional de periodisme cultural Paco Rabal de mans de la vídua de l’actor, Asunción Balanguer, en un acte celebrat a la Fundació Aisge. L’article premiat tractava de l’actor d’Àguilas i el també actor Fernando Fernán Gómez.

Foto: La Vanguardia

LLUÍS BONET,

Lluís Bonet va ser guardonat amb el premi Rabal

ELS

EDITORS DE PREMSA DEMANEN AJUTS. L’Associació d’Editors de Diaris Espanyols (AEDE) demana ajuts per fer front a la crisi econòmica semblant a altres països de la Unió Europea. La presidenta de l’AEDE, Pilar de Yarza, avisa que l’actual crisi globalitzada també afectarà els diaris, que veuran retallada la venda bruta d’espais publicitaris. Per mitigar els efectes de la caiguda, l’AEDE reclama un pla d’ajudes públiques impulsat pel Govern.

CAPÇALERA ABRIL 2009

COMRÀDIO PRESENTA EL LLIBRE D’ESTIL. L’emissora del Consorci de Comunicació Local, COMRàdio, presenta el llibre d’estil de les emissores municipals en resposta a una demanda de les ràdios. Es defineix com “un recurs amb voluntat de ser útil” amb un model de llengua “plural, entenedor i dinàmic, inspirat en un estàndard de llengua, lligat al territori i a les diferents varietats dialectals.” La presentació té lloc a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya sota la presidència del director general de COMRàdio, Francesc Triola, i la intervenció del lingüista Rudolf Ortega.

160

12 de desembre TERRIBAS ES DISCULPA PER LA DIANA CONTRA EL PP. La directora de TV3, Mònica Terribas, assegura davant del Parlament que “no hi va haver mala fe” en l’aparició “per descuit” de la pintada d’una diana amb les sigles del PP en un episodi de

18 de desembre

la sèrie de ficció de TV3 Ventdelplà. Ho assegura a la Comissió de Control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

EL SUPREM CONDEMNA L’ÚS DE LA CÀMERA OCULTA. El ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem prohibeix l’ús de la càmera oculta per gravar imatges sense coneixement ni consentiment de les fonts en reportatges de televisió. El tribunal qualifica d’“intromissió il·legítima en la intimitat” emetre “imatges robades”. El dictamen serà de compliment obligat perquè estableix jurisprudència. La utilització de la càmera oculta és freqüent en reportatges de programes del cor. La sentència del Suprem es farà pública en els pròxims dies i condemna els demandats a indemnitzar.

13 de desembre EL MINIPUT TRACTA L’ÈTICA A LA TELEVISIÓ. Té lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la 14a edició del certamen Miniput 2008 amb la programació d’una sèrie de propostes realitzades per televisions públiques. Està organitzat conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra, el Departament de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Oberta de Catalunya, TVE, TVE-Catalunya, BTV, l’ESCAC (Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) i la Xarxa de televisions Locals. Durant la celebració del Miniput, es projectaran onze programes seguits de debat, en què es parlarà dels límits ètics de la televisió. Com a exemple, s’analitza el xou de la televisió holandesa en el qual una presumpta malalta inventava donar els seus òrgans entre tres concursants.

LA PREMSA COMARCAL SE SENT MENYSPREADA. El Diari de Girona reprodueix l’article publicat ahir al setmanari El Vallenc, de Valls, que manifesta una crítica oberta envers les subvencions de la Generalitat als mitjans comarcals. Després d’anotar els puntuals ajuts destinats pel Govern a alguns diaris catalans, El Vallenc diu que les publicacions comarcals “ens sentim menyspreades, ja que totes les ajudes per a projectes presentades aquest any pel nostre setmanari, així com les publicacions del nostre grup, han estat totes desestimades.” La queixa inclou la baixa de la subscripció que tenia la Delegació Territorial de la Generalitat a Tarragona amb El Vallenc quan “estem parlant de setanta-vuit euros l’any”. Insisteix l’escrit que “no s’ajuda pas la premsa comarcal per excel·lència” i es pregunta quantes publicacions s’hauria pogut ajudar amb una millor distribució dels dos milions d’euros destinats a subvencions, “ridícules” quan arriben a la premsa comarcal.

16 de desembre NOU WEB DE COMUNICÀLIA. EL CONSORCI LOCAL i Comarcal de Comunicació (Comunicàlia) posa en marxa un nou web (www.comunicalia.cat) que suposa una renovació total de l’actual, tant pel que fa al disseny com als continguts. Comunicàlia valora la iniciativa, tant pel que fa al disseny com als continguts que presenten “una imatge moderna, atractiva i dinàmica que facilitarà una navegació senzilla a través de les diferents seccions”.

19 de desembre DECÉS DE MARK FELT, “GOLA PROFUNDA” DEL WATERGATE. Mor a Santa Rosa (Califòrnia) a noranta-cinc anys Mark Felt, anomenat “Gola Profunda” del cas Watergate, la font que va fer possible als periodistes Woodward i Bernstein destapar, a partir de 1972, un escàndol polític que li va costar la presidència dels Estat Units a Richard Nixon. L’anonimat del personatge que filtrava les notícies als joves periodistes del Post es va mantenir fins al 2005, en què va reconèixer ser la “Gola Profunda” i la motivació que el va empènyer per frenar la “corrupció de l’Administració Nixon” i la “necessitat de frenar els abusos polítics”.

Foto: Agències

que altres grups creatius com músics, cantants, il·lustradors i dibuixants que van signar l’adhesió contra la venda de CD pirata, no hagin subscrit ara el manifest dels drets dels fotògrafs. Finalment, l’SPC reivindica la creació d’una entitat de gestió per dur a terme la iniciativa al Congrés.

Felt després de saber-se que era Gola Profunda

INFORME ANUAL DE LA PROFESSIÓ PERIODÍSTICA. L’Associació de la Premsa de Madrid (APM) presenta l’últim Informe Anual de la Professió Periodística. L’estudi recull a més de la tradicional enquesta adreçada a 1.000 periodistes de tot Espanya, l’opinió de 67 directors de diaris espanyols, un terç del total. Entre aquests, el 58% creu que la crisi comportarà acomiadaments a les redaccions. Un 18% no es pronuncia i només un 24% descarta que el previsible ajustament dels comptes afecti la plantilla de les redaccions. El document reitera la preocupació per la precarietat laboral que toca particularment les dones. Una altra diferència per qüestió de gènere assenyala que només un 5,3% de les periodistes guanya més de 3.000 euros nets mensuals en comparació amb el 20% d’homes que els


8/4/09

12:40

Página 161

23 de desembre

perceben. El president de l’APM, Fernando González Urbaneja calcula que podria haver-hi una pèrdua de llocs de treball més pròxima als 2.000 que als 1.000. Si la xifra superés els 3.000 es produiria “una catàstrofe en el sector”.

COSMOPOLITAN

ES DISCULPA PER HAVER INVENTAT UNA ENTREVISTA. La revista Cosmopolitan demana disculpes a l’actriu nord-americana Scarlett Johansson, protagonista de Vicky, Cristina, Barcelona, per haver inventat una entrevista que, segons la versió de l’actriu, contenia citacions sobre la seva vida conjugal que ella no havia pronunciat. Johansson s’ha casat recentment amb l’actor canadenc Ryan Reynolds. L’entrevista titulava la portada amb la frase: “Scarlett: Per què em vaig haver de casar?” (Scarlett: Why I had to get married?). La disculpa de la revista arriba des de la pàgina web, que reconeix “imprecisions” en l’entrevista.

20 de desembre LA CCMA ESTRENA PORTALS. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, TV3, Catalunya Ràdio i Elsesports.cat, estrenen els nous portals per a mòbils que tindran “més continguts, immediatesa i una oferta d’alertes per seguir l’actualitat”. FUSIÓ

DEL GRUP GODÓ I YAENCONTRÉ. Dedicat al mercat publicitari en línia, té lloc l’acord entre el grup Godó i l’empresa de classificats en línia Yaencontré-Jahetrobat, editora del portal immobiliari Tencontre.com. En virtut de l’operació,Yaencontré es fa càrrec del desenvolupament, explotació i impuls del negoci conjunt d’anuncis classificats a Internet. El grup Yaencontre.com té vuit anys d’experiència a oferir solucions tecnològiques i de promoció en línia als professionals del sector immobiliari.

26 de desembre LA SEXTA ESTRENA CANAL A YOUTUBE. Un acord entre Youtube i La Sexta permetrà que la cadena engegui el seu propi canal a la plataforma www.youtube.com/lasexta, en la qual s’oferiran vídeos d’espais com Sé lo que hicisteis, el Intermedio, Buenafuente, Qué vida más triste... Aquesta activitat se suma a la de la “televisió a la carta” en alta definició.

22 de desembre

29 de desembre

EXPOSICIÓ D’ORIOL MASPONS. Té

DESÈ ANIVERSARI D’ENTRE LÍNIES. L’informatiu Entre línies, de TV3,

lloc a la Kowasa Gallery de Barcelona l’exposició “Oriol Maspons: un fotògraf insòlit”, que consisteix en una selecció exclusiva de més de setanta imatges en blanc i negre captades entre 1950 i 1979 en indrets molt contradictoris de la societat d’aquells anys: Des de les barraques del Carmel o la comarca deprimida de Les Hurdes, les fotografies de Maspons constitueixen un exponent alternatiu i contracultural de la Barcelona de la dècada dels 60. Nat el 1928 en el si d’una família burgesa, va viure una temporada al París dels anys 50, on es va perfilar com a fotògraf freelance. El 1956, tornava a Barcelona amb un bagatge cultural renovador.

TREBALLADORS D’EL PAÍS

Foto: TV3

CONVOQUEN DOS DIES DE VAGA. Una assemblea de treballadors d’El País aprova per 336 vots a favor, 76 en contra i 10 abstencions una vaga per als propers dies 26 i 27 del mes de desembre en protesta per la creació d’una empresa publicitària per a tots els mitjans impresos del grup Prisa. La mesura suposaria el trasllat a la nova empresa de 57 empleats del diari, encara que no faria perdre cap lloc de treball, segons fonts de Prisa. El comitè d’empresa addueix, però, que el “procés de segregació s’ha fet de forma unilateral sense donar marge a la negociació.” A dia d’avui, falta la votació dels treballadors de Barcelona i Sevilla pel tema de la vaga.

celebra el desè aniversari amb l’emissió d’un especial de durada superior a cinquanta minuts, en què s’inclouen tres reportatges, un des d’Hondures després del pas de l’huracà Mitch. Segueixen el de les màquines escurabutxaques i el dels estudiants d’edat avançada. Francesc Buxeda Aliu, director de l’espai, explica que a l’inici el programa va representar una “novetat perquè intentava parlar de la realitat més quotidiana”.

Imatge d’un dels documentals emesos

31 de desembre ETA ATEMPTA CONTRA LA TELEVISIÓ BASCA. Una furgoneta bomba carregada amb cent quilos d’explosius esclata

contra la seu de la televisió pública basca, Euskal Irrati Telebista, fent miques la façana de vidre d’un edifici que queda entre l’estadi de San Mamés i l’antiga zona de la Fira de Bilbao. El fet té lloc cap a les deu del matí amb una trucada en nom d’ETA, aquest cop als bombers de Bilbao. Altres mitjans tenen la seva seu al mateix edifici. És el cas d’Antena 3, Onda Cero, Catalunya Ràdio i els periòdics El Mundo, Deia, Expansión i Marca. L’Ertzaintza busca tres etarres que havien robat a Arrigorriaga, a pocs quilòmetres de Bilbao, el cotxe que va explotar i que van deixar el propietari lligat a un arbre. Els danys materials són importants, però sortosament no hi ha ferits. L’atemptat desperta particular indignació en el sector de la comunicació, que expressa la solidaritat als mitjans afectats i defensa de la llibertat d’expressió El Col·legi de Periodistes de Catalunya emet un comunicat en el mateix sentit.

ZETA

PRESENTA UN ERO QUE AFECTA 531 TREBALLADORS. El grup Zeta anuncia la presentació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectarà 531 treballadors dels aproximadament 2.300 que conformen la plantilla del grup en tot l’Estat. L’anunci el fa públic el comitè d’empresa a través d’un comunicat. La reducció de llocs de treball s’inclou en el pla de viabilitat presentat el novembre després de l’operació fallida de venda de Zeta, segons la nota.

PREMIS DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA DE TV LOCALS. Canal Reus TV, Canal Català Tarragona i TV Cambrils són guardonats en la V edició del Premi Diputació de Tarragona de Televisions Locals. Canal Reus rep el premi en la modalitat de programa d’entreteniment i Canal Català Tarragona rep el de millor informatiu de divulgació. En la mateixa modalitat, es guardona amb un accèssit a l’emissora TV Cambrils. Per quart any consecutiu, s’atorga un guardó a la creativitat audiovisual adreçat a estudiants i llicenciats en Periodisme o Comunicació Audiovisual. Aquest premi ha estat enguany per a David Fernández pel seu treball La vila closa d’Altafulla. Un accèssit s’ha dispensat a Ambaixadors d’un poble oblidat, de Ricard Latorre. Han format el jurat, el vicepresident de la Diputació, Albert Vallvé; el president de la Coordinadora de Televisions Locals Públiques de Catalunya, Xavier Abelló; el director de la Unitat de Comunicació Audiovisual, Publicitat i Periodisme de la URV, Bernat López; el president del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona, Ignasi Soler; la coordinadora de La Vanguardia a Tarragona, Sara Sans; el cap de premsa de la Diputació de Tarragona, Elies Pujol, i el director del Diari de Tarra-gona, Jordi Jaria.

CAPÇALERA ABRIL 2009

Seccions144:Layout 1

161


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 162

DIA A DIA

Gener 2009 MANIFESTACIÓ DE PERIODISTES A BILBAO. Centenars de professionals de la comunicació de diferents mitjans es concentren davant la seu de la televisió basca (EITB) a Bilbao acompanyats de representants de partits polítics, d’institucions i ciutadans per expressar el seu rebuig a l’atemptat amb una furgoneta bomba perpetrat per ETA el passat 31 de desembre. Els concentrats resten quinze minuts en silenci davant l’edifici de l’EITB, on també es troben les dependències de Catalunya Ràdio, El Mundo, Deia, Onda Cero, Antena 3 i altres empreses de diferents sectors.

LA CCMA REMODELARÀ EL 33. El president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Albert Sáez, anuncia en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que TVC convertirà el 33 en un canal cultural. A més, la CCMA estudia la possibilitat de tirar endavant un canal infantil. Assegura que la Corporació treballa amb “criteris professionals i empresarials, defugint ”els partidismes excessius”.

3 de gener CINQUANTENARI DE TVE A CATALUNYA. La directora de TVE a Catalunya,

4 de gener JOSÉ CENDÓN, ALLIBERAT. El fotògraf gallec José Cendón i el periodista britànic Colin Freeman són alliberats aquest matí després de trenta-nou dies de segrest al nord de Somàlia. S’hauria pagat un rescat de 200.000 euros, segons fonts properes als segrestadors. Per part del Govern espanyol, s’assegura no haver pagat res. Els mateixos portaveus governamentals expliquen que agents dels serveis diplomàtics i d’intel·ligència d’Espanya, Regne Unit i Somàlia, van “participar conjuntament en les negociacions” per obtenir la llibertat dels dos periodistes segrestats. L’editora per a la qual treballa el periodista britànic podria també haver aportat el seu suport. Cendón, de trenta-quatre anys, treballa com a autònom i col·labora a l’agència France Press en zones conflictives d’Àfrica. Freeman escriu per al diari britànic Sunday Telegraph. Cendón i Freeman van ser segrestats el passat el dia 26 de novembre a la regió somali de Puntlàndia després d’haver realitzat un reportatge sobre la pirateria. El fotògraf gallec és traslladat en avió a Nairobi, la capital de Kenya, on té previst passar la nit. Després tornarà a la seu de treball que té a Addis Abeba (Etiòpia).

5 de gener HUERTAS CLAVERIA I JAUME FABRE, PREMIS CANDEL. El periodista Jaume Fabra i Josep Maria Huertas Claveria (aquest a títol pòstum), guanyen els primers premis Memorial Candel que estableix amb caràcter anual la Fundació Candel. Han estat distingits per les seves obres publicades conjuntament sobre la ciutat de Barcelona i la realitat social dels barris. El guardó consisteix en una escultura de Ferran Soriano que es lliurarà el pròxim dia 8 al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

8 de gener Foto: Teresa Peyri

CAPÇALERA ABRIL 2009

Montse Abbad, avança alguns dels actes amb els quals la cadena celebrarà els cinquanta anys de l’arribada a Catalunya, primer al estudis de Miramar i actualment a Sant Cugat. L’estrena es va produir amb la retransmissió d’un Real Madrid-Barça. El 14 de juliol, José Luís Barcelona estrenava a Miramar el centre territorial de l’ens televisiu. La commemoració s’aprofitarà per retre un homenatge als pioners de la televisió a Catalunya abans que existís TVC. Successivament, es desenvoluparan actes commemoratius, com ara la presentació per Sant Jordi d’un llibre amb la història de RTVE a Catalunya.

COMPLEIX SETANTA ANYS. L’agència EFE celebra el seu setantè aniversari. Va ser creada pel Govern de Burgos, el 3 de gener de 1939, un cop acabada la Guerra Civil espanyola.A llarg del temps, ha deixat enrere els orígens i s’ha convertit en la quarta agència en el rànquing mundial. Defèn tres objectius principals: rigor informatiu, vocació envers l’Amèrica Llatina i defensa del castellà. Té una plantilla de més de tres mil professionals i compta amb dos mil abonats.

EDUARD SANJUÁN ENCETA EL NOU 30 MINUTS. La directora d’InforMontse Abbad, directora de TVE

matius de TVC, Rosa Marqueta, presenta la nova etapa de 30 minuts, que a partir d’ara dirigeix Eduard Sanjuán en substitució de

Foto: TV3

2 de gener

162

Joan Salvat. Rosa Marqueta presenta Sanjuán com un periodista que “ha estat present en els grans moments de la història de l’últim quart de segle, en què ha cobert per als informatius de TV3 grans esdeveniments mundials, des de la caiguda del mur de Berlín fins a les últimes guerres a l’Orient Mitjà. El pròxim diumenge, 30 minuts oferirà en dues sessions el programa especial Franco i Fidel, una amistat incòmoda.

EFE

Eduard Sanjuan substitueix Joan Salvat

TANCA L’EDICIÓ DIGITAL D’ADN. El grup Planeta acorda tancar l’edició digital del seu diari gratuït, l’ADN. L’empresa ho notifica a la plantilla, que compta amb uns quaranta treballadors. El web tenia entorn d’1,3 milions d’usuaris, segons dades de l’OJD de novembre. El motiu del tancament apunta a la crisi econòmica i la davallada del mercat publicitari.

MANIFEST DELS PROFESSIONALS D’EL PERIÓDICO. La presentació, el 31 de desembre, d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per part del grup Zeta que afectaria 531 treballadors, el comitè professional d’El Periódico de Catalunya fa públic un manifest en el qual defèn la necessària presència dels actuals treballadors per mantenir la qualitat del diari. L’eliminació de setanta-tres llocs de treball prevista per l’empresa impediria que el diari mantingués el seu bon nivell actual. L’escrit destaca el paper dels professionals de la redacció que no han flaquejat en cap moment, inclús en els de la frustrada venda l’estiu passat, fent que obtingués 15.000 nous seguidors respecte de 2007. Els treballadors destaquen la contribució que, des dels primer moment, va tenir el rotatiu en el pluralisme de la societat. El Col·legi de Periodistes manifesta el suport a les iniciatives dels professionals d’El Periódico de Catalunya. D’altra banda, el comitè d’empresa del grup Zeta anuncia la convocatòria d’una vaga dels treballadors per als dies 14, 15 i 16 de gener en protesta per l’Expedient de Regulació. L’anunci coincideix amb la manifestació de mig miler de treballadors pel centre de Barcelona, des de la seu d’El Periódico fins a la plaça Sant Jaume, on té lloc una concentració de suport als afectats per l’ERO.


8/4/09

12:40

Página 163

9 de gener

recau en Rosa Maria Calaf com a periodista més destacada de l’any. S’ha premiat Florencio Domínguez, cap de l’Agència Vasco Press i corresponsal de La Vanguardia amb el Javier Bueno en reconeixement a una dedicació excel·lent en qualsevol aspecte del periodisme; Beatriz García Fernández de Notícias Cuatro i CNN+ obté el premi Larra, dedicat al periodista menor de trenta anys que més s’hagi distingit durant el 2008. També és premiat Pedro Montoliu Camps, director de Madridiario.es.

TVE A CATALUNYA RENOVA EL WEB. Televisió Espanyola a Catalunya (centre territorial de Sant Cugat, no solament ha renovat el seu web, sinó que hi incorpora nous continguts amb la intenció que aviat hi hagi una “TVE-Catalunya a la carta”.

10 de gener CARBONELL DEIXARÀ DE PRESIDIR EL CAC. Josep Maria Carbonell,

Alejandro Echevarría és guardonat per l’APM

13 de gener

Foto: CAC

ELS

MIL MATINS AL LICEU. El programa de TV3 Els Matins, de Josep Cuní, celebra l’emissió número mil des del Liceu. La popular salutació “Bon dia, Catalunya” sona des del gran teatre seguida dels continguts habituals, com entrevistes, tertúlies, serveis i, avui, en especial, amb un gran esment a la música. El programa de Josep Cuní manté aquesta temporada una mitjana de 85.000 espectadors amb una quota de pantalla del 17,5%.

Josep María Carbonell acaba la seva etapa al CAC

14 de gener NOU DIRECTOR DE PÚBLICO. Mediapubli, empresa editora del diari Público acomiada Ignacio Escolar, el director. Ocuparà el seu lloc, Félix Monteira, un dels fundadors del diari El País, on va romandre trenta-tres anys ostentant càrrecs diversos, entre els quals: cap de política i corresponsal a Brussel·les. Escolar escriurà dos o tres articles setmanals d’opinió, però “desvinculat del diari”.

12 de gener PREMIAT UN ARTICLE SOBRE L’ENERGIA. “Quant costa un quilovat?” és el títol del reportatge de Baltasar Montaño, redactor d’El Mundo, guanyador del VI Premi de Periodisme Tecnalia. El treball es va publicar al suplement “Mercados” del rotatiu. L’autor havia explicat de forma “amena per al públic en general” el camí de l’electricitat fins a les llars.

FINANCIAL TIMES ACOMIADA EL 5% DE LA PLANTILLA. El diari britànic especialista en economia Financial Times acomiadarà el 5% de la plantilla, entorn de vuitanta llocs de treball. El comiat es deu a la recessió econòmica i al pla de reestructuració que busca impulsar la seva àrea en línia. El grup Financial Times va tenir un increment de l’11% en vendes i un augment del 21% en beneficis, en la primera meitat de l’any passat, segons Reuter.

LES RELACIONS D’OBAMA AMB EUROPA. El Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) du a terme una trobada conjunta dels cònsols generals dels Estats Units i de França, Todd Robinson i Pascal Brice, respectivament. La reunió, amb assistència de periodistes, analitzarà la nova etapa en les relacions entre els Estats Units i Europa amb Barack Obama a la Casa Blanca.

ATURADA TAL+. Prisa

LA VENDA DE DIGIanuncia que les ofertes rebudes per Digital+ no complien els requisits establerts per ells “d’acord amb els bancs agents HSBC i Morgan Stanley”. Els bancs de crèdit pont “estan plenament informats de la situació i donen el seu suport als plans”, segons l’empresa. En aquesta situació, Prisa es fa més exigent davant l’oferta de Telefónica-Vivendi que seria, segons estimen diversos analistes, de 2.000 milions d’euros. La quantitat sembla “massa baixa” a Prisa.

16 de gener PREMI DELS PERIODISTES VILANOVINS. El periodista vilanoví Francesc Escribano rep el reconeixement dels seus companys de professió a Vilanova per la seva trajectòria professional. El lliurament té lloc en el transcurs de la IV edició de la Nit Canallesca, organitzada pels periodistes de Vilanova i la Geltrú.

17 de gener Foto: Público

GUARDONS DE L’APM. L’Associació de la Premsa de Madrid (APM) atorga els guardons anuals. El president de Tele 5, Alejandro Echevarría, és distingit amb el premi Miguel Moya, concedit en reconeixement a una trajectòria i una feina dintre del camp periodístic realitzada per una persona no específicament periodista. L’APM atorga a Alfonso Sánchez, corresponsal de RNE a Brussel·les fins al 2008, el premi Rodríguez Santamaria. El premi Víctor de la Serna

temporalment l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afecta 531 treballadors del grup. La vaga convocada pels treballadors per als dies 14, 15 i 16 de gener, doncs, ha estat desconvocada.

15 de gener

Foto: Tele5

president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) anuncia la dimissió de l’organisme regulador i es desvincula de la polèmica adjudicació de llicències radiofòniques de la passada tardor. El pròxim dia 14 té previst comunicar-ho oficialment al president Montilla, amb qui ja havia parlat temps enrere del seu desig de deixar el CAC. Marxarà a dirigir la fundació privada Digitalent, dedicada al foment de la cultura digital i la innovació. Ho compaginarà amb la feina com a professor de Ciència Política a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon llull.

ZETA SUSPÈN TEMPORALMENT L’ERO. La direcció del grup Zeta suspèn

Félix Monteira substitueix Ignacio Escolar

TRENTA ANYS DE VIDA CIUTADANA AMB HUERTAS I MUSONS. L’Ajuntament de Barcelona aplega en un treball periodístic col·lectiu, Trenta anys de la vida ciutadana a Barcelona. L’obra va néixer grà-

CAPÇALERA ABRIL 2009

Seccions144:Layout 1

163


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 164

DIA A DIA

periòdiques catalanes que s’han editat des de la segona meitat del segle XIX.

cies a l’entusiasme dels malaurats Josep M. Huertas i Albert Musons en el marc del seu compromís ininterromput amb la ciutat i la seva gent. Gerard Maristany i Maria Eugènia Ibáñez aporten al llibre les experiències en una ciutat que fa trenta anys començava a conquerir la llibertat i a construir la democràcia. A les primeres pàgines, apareixen traçats biogràfics dels alcaldes Josep M. Socias Humbert, Narcís Serra, Pasqual Maragall i Joan Clos a càrrec de Maria Eugènia Ibáñez. La selecció fotogràfica és de Guillem Huertas.

EL PERIÓDICO FA UNA DONACIÓ A CÀRITAS. Edicions Primera Plana, l’empresa editorial d’El Periódico de Catalunya, dóna a Càritas els 15.000 euros que va rebre del Premi Nacional de Comunicació per la seva edició en català.

20 de gener RAMON FONT, NOU PRESIDENT DEL CAC. La Generalitat ha escollit Ramon Font com a nou president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en substitució de Josep Maria Carbonell. Serà nomenat oficialment el dia 27 de gener, després d’escoltar l’opinió majoritària dels nou membres del Consell elegits pel Parlament. Ramon Font i Bové (Cervera, 1952) es va formar a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona, va ser responsable d’informatius de la cadena SER a Catalunya i durant el 1992 va dirigir la Ràdio Olímpica. Fou director d’informatius d’Antena 3, director de RNE a Catalunya i de TVE-Catalunya. Deixà el càrrec el 2003, a petició pròpia, i es traslladà a Portugal on va ser corresponsal de Catalunya Ràdio i de l’Agència Catalana de Notícies. El 2006 va substituir Enric Marin com a secretari de Comunicació de la Generalitat. En el discurs de possessió del càrrec, el 30 de gener, assegura que la seva única militància és la del Col·legi de Periodistes.

RECONEIXEMENT A MONTSERRAT ARMENGOU I RICARD BELIS. L’organització Comissió de la Dignitat distingeix amb el premi Dignitat els reporters de Televisió de Catalunya (TVC) Montserrat Armengou i Ricard Belis per la contribució a la recuperació de la memòria històrica. Armengou treballa a TVC des de 1985. Belis és realitzador de televisió des de 1987. El 2002, van rebre el Premi Nacional de Periodisme per l’aportació rellevant al periodisme d’investigació històrica.

19 de gener VICENT SANCHÍS NOU DIRECTOR DE BARÇA TV. El periodista Vicent San-

Foto: CAC

Foto: www.fcbarcelona.cat

chís pren possessió del càrrec de director de Barça TV, el canal televisiu del club blaugrana. Es pot seguir per la plataforma de TDT del grup Godó. Sanchís ha estat director del diari Avui i d’El Observador. L’emissió del canal per TDT està pendent de l’autorització del CAC.

CAPÇALERA ABRIL 2009

SETMANA DE LES REVISTES EN CATALÀ. L’Associació de Publicacions

164

Periòdiques en Català (APPEC) celebra des d’avui fins al proper dia 23 la tradicional Setmana de les Revistes. El 25è aniversari de l’APPEC es tancarà amb l’habitual Nit de les Revistes i la presentació de l’Anuari de la Comunicació, enguany titulat Crisi i transformació. També es presentarà el llibre Un país de revistes, una primera història de les revistes en català coordinat per Carme Ferré. L’obra censa un miler de publicacions

21 de gener PRÒXIMA VAGA DE CINC DIES A EL PAÍS. La plantilla d’El País aprova majoritàriament la convocatòria de cinc jornades de vaga per a cinc dissabtes successius a partir del proper 31 de gener. El 70% dels treballadors ha votat a favor i el 19% en contra. La convocatòria del comitè d’empresa és conseqüència del comiat d’un dels treballadors per la seva participació en un piquet durant les dues jornades de vaga del passat desembre. Els treballadors n’exigeixen la readmissió.

22 de gener LLIURAMENT DELS PREMIS APPEC. L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) celebra la Nit de les Revistes durant la qual es lliuren els X Premis APPEC. L’editorial Gavarres, de Cassà de la Selva (Gironès) –que edita les publicacions semestrals Gavarres, Cadí-Pedraforca, i Les Garrotxes)– rep el premi a la millor editorial per “posar al mercat revistes que són testimonis d’uns espais, d’una gent i d’uns temps, a més de ser una eina de conservació del territori.” Es guardona la nova revista Time Out com a “una de les millors guies d’oci del món.” Cavall Fort rep el premi per ser la “publicació més popular”.També es premia la revista Cupatges de referència vinícola. El premi APPEC a la millor acció digital recau en Enderrock i la millor acció promocional a Castells. Es guardonen les revistes de més de vint-i-cinc anys Els marges, Infogai, la Circular i Fitness Dir. El premi especial de la Junta és per al periodista Vicent Sanchís. L’acte festiu ha estat presentat per Lídia Heredia i Xavier Graset.

Ramon Font pren el relleu de Carbonell

SUSPENEN EL CONGRÉS MUNDIAL DE DIARIS. El 62è Congrés Mundial de Periòdics i el 16 Fòrum Mundial d’Editors, que s’havia de celebrar a Hyderabad (Índia) del 22 al 25 de març vinents s’han suspès a causa de la crisi econòmica. Organitza les trobades l’Associació Mundial de Periòdics (WAN). Estava previst abordar els reptes de l’activitat multimèdia. EL PAÍS

ÉS REESTRUCTURA. El conseller delegat d’El País, Juan Luís Cebrián, anuncia a la redacció el canvi estructural més gran en el diari des del seu naixement, el 1976. A partir del pròxim 1 de març, El País s’es-

Foto: APPEC

18 de gener

El periodista Vicent Sanchís

tructura en una empresa de producció de continguts de qualitat per a paper, Internet i telèfons mòbils. Per dur a terme aquest projecte es fusionaran les redaccions del diari de paper i d’Internet. En el projecte hi treballaran 500 professionals dirigits per Javier Moreno. La nova organització comptarà amb altres dues empreses, una per a servei administratius i tecnològics amb una plantilla d’unes 200 persones. L’altra aglutinarà l’àrea de producció i tindrà 150 empleats. “És un pla de supervivència per continuar existint dintre de deu anys, afirma Cebrián.

Foto de família dels premiats per l’APPEC


8/4/09

12:40

Página 165

23 de gener

cació de la Generalitat de Catalunya, té lloc a l’Auditori de la seu de Gas Natural a Barcelona (plaça del Gas, 1) el seminari “Periodisme i medi ambient”, que té com a objectiu principal analitzar el paper essencial que juguen els mitjans de comunicació en la percepció que té la societat dels reptes mediambientals. La sessió inaugural és a càrrec del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; del degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius, i del director general de la Fundació Gas Natural, Pere-A. Fàbregas. En el programa es tractaran temes com el punt de vista de les administracions públiques, el de les empreses i el de la percepció que té la societat en els reptes mediambientals.

AGREDIDA UNA PERIODISTA DE TV3 A CISJORDÀNIA. Cristina Rivas, productora del programa 30 minuts de TV3, resulta ferida en una cama per les bengales de fum disparades per agents antiavalots de la policia israeliana contra el grup de periodistes que cobrien una manifestació a Bilin per donar suport als habitants de Gaza. Cristina Rivas està ingressada en un hospital de la ciutat de Ramala on se li ha practicat una cura d’urgència. Es preveu que pugui ser evacuada a Barcelona els pròxims dies. La secció sindical del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) a Televisió de Catalunya fa pública una nota de protesta per l’agressió, ja que “l’equip format per redactor, càmera i productora, estava perfectament identificat amb indicacions de TV als cascos que duien i amb una càmera que n’evidenciava les funcions. La policia ha disparat diverses bengales cap als periodistes, una de les quals ha ferit Cristina Rivas”.

29 de gener TAULA

PER A ANALITZAR L’IMPACTE DE LA CRISI. Té lloc la taula sobre la crisi dels mitjans de comunicació convocada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya a la qual assisteixen diverses associacions d’editors, representants dels professionals, sindicats, universitats i experts en comunicació. En representació de l’Administració, hi participa el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el secretari de Mitjans de Comunicació, Carles Mundó. Al llarg de quatre hores, gairebé trenta ponents, reunits a la seu del Col·legi a Barcelona, fan un diagnòstic de la crisi en els diversos aspectes relacionats amb els mèdia, com les tendències del mercat publicitari, les xarxes de distribució de diaris, el repte digital en les redaccions actuals, el desenvolupament de la TDT i la vulnerabilitat de joves i autònoms, entre altres. Els assistents consensuen una primera declaració conjunta de set punts per afrontar els canvis al sector

26 de gener LLIURAMENT DELS PREMIS DIGNITAT. Té lloc el lliurament de premis que or-

TAULA DEL CAC PER A LA DIVERSITAT. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya celebra al Col·legi de Periodistes una taula sobre “La diversitat cultural en els mitjans de comunicació” durant la qual es presenten les Eines per a la diversitat, un material produït per la Unió Europea de Radiodifusió. La taula demana una normalització de la diversitat per lluitar contra els estereotips. Avui per avui els immigrants no es veuen reflectits en els mitjans.

28 de gener SEMINARI “PERIODISME I MEDI AMBIENT”. Organitzat per la Fundació Gas Natural amb la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comuni-

Foto: Sergio Ruiz

ganitza la Comissió de la Dignitat, que enguany coincideix amb el setantè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Entre els guardonats amb els premis Dignitat hi ha la Comissió del Centenari de l’Estelada i la Xarxa d’Entitats, per la seva tasca de recuperació de les quatre columnes de Puig i Cadafalch. Durant l’acte, presentat per l’actriu Carme Sansa, es dedica un recordatori especial per a Josep Benet, Ermengol Passola i Joan Brossa. Una trentena de guardonats amb la Creu de Sant Jordi tenen la intenció de fer pública una carta adreçada al president Montilla que demani una “ràpida anul·lació de la sentència contra l’expresident de la Generalitat, Lluís Companys.

.Ponents de la taula reunits al Col·legi

TANCA EL DIARI GRATUÏT METRO. Metro International anuncia el tancament del diari gratuït Metro, que ja no sortirà demà divendres dia 30 al carrer. La decisió afecta totes les seves edicions a l’Estat –a set ciutats espanyoles– excepte les del País Valencià, que no pertanyen a Metro International. La mesura afecta tota la plantilla, uns vuitanta treballadors, que ara seran acomiadats i que, tan sols fa unes setmanes, van superar l’Expedient de Regulació d’Ocupació

(ERO) que va costar la feina a vint-i-vuit treballadors. Els directius de l’empresa afirmen que han analitzat diverses opcions de fusió al llarg de l’any 2008 –entre aquestes una fusió amb el diari 20 Minutos–, però que el volum de pèrdues del mercat de la premsa gratuïta ha fet “difícil” trobar una alternativa per a Metro a Espanya, que s’havia convertit en el cinquè diari més llegit a l’Estat, amb més d’1,8 milions de lectors.

GERVASIO SÁNCHEZ, PREMI REI D’ESPANYA. El fotoperiodista Gervasio Sánchez obté el premi Rei d’Espanya de Periodisme que concedeix l’agència EFE en la categoria de fotografia. La imatge premiada palesa el drama que pateixen les persones mutilades per les mines antipersona. BLOCS

SOBRE PAPER. Neix als Estats Units el periòdic The Printed Blog, el primer que traspassa a un diari de paper continguts dels blocs d’Internet. Comença amb una tirada de 2.600 exemplars a Chicago i la mateixa xifra de difusió a San Francisco. Nova York tindrà la seva versió a partir del 10 de febrer. Joshua Karp el seu creador, és un defensor dels mitjans de paper. “Espero que mai desapareguin”.

31 de gener PREMIS PICA D’ESTATS, DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA. Els premis turístics internacionals Pica d’Estats guardonen la sèrie de reportatges “Territori Lleida”, un col·leccionable dominical que el diari Segre va regalar als seus lectors del 30 de març al 29 de juny de 2008. Aquest treball “convida a conèixer a fons totes les comarques de Lleida i els seus productes artesanals”, segons el president del Col·legi de Periodistes de Lleida, Ramon Mesull, un dels membres del jurat. Ràdio Segre obté el premi al millor treball de ràdio amb el programa Complex de Lleida, emès a l’emissora del 19 de setembre al 17 d’octubre També ha estat premiat el periodista de l’Agència Catalana de Notícies Xavier Alsinet, juntament amb Ferran Grau Brescó, en la categoria de ràdio. Catalunya Ràdio s’enduu el premi a la trajectòria per la seva participació en cadascuna de les vint edicions. El reportatge Terres de Lleida de Jordi Basart publicat a la Guía del Ocio de Barcelona ha estat seleccionat com el millor treball de premsa escrita d’informació general. Castillos de frontera en la Segarra, de Carlos Pascual, publicat a la revista Viajar, obté el de premsa especialitzada. El millor treball de TV és per al reportatge “Dies de Fira”, de Miquel Dalmau, emès en el programa Gran Angular, de TVE. El millor reportatge fotogràfic és per a Brams al Boumort, de Jordi Bas, publicat a Descobrir Catalunya. El millor treball internacional ha recaigut en la cadena alemanya ARD.

CAPÇALERA ABRIL 2009

Seccions144:Layout 1

165


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 166

DIA A DIA

Febrer 2009

2009 se’n produirien 414. Les 28 restants podrien dur-se a terme fins al 31 de desembre de 2011.

1 de febrer REDES

TORNA A LA TELEVISIÓ. Eduard Punset torna a La 2 de TVE amb el programa de divulgació científica Redes (a la 1.00 h). S’estrena amb un reportatge sobre l’accelerador de partícules de Ginebra, que inclou entrevistes amb dos físics teòrics, el britànic Jonathan R. Ellis, assessor del director general de l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) i el madrileny Luís Álvarez Gaumé, també del CERN.

PIRATERIA

EN EL MÓN RADIOFÒNIC CATALÀ. L’Associació Catalana de Ràdio (ACR) envia un “Manifest contra el mercat negre radiofònic” a totes les administracions que regulen el sector a Catalunya. El text reclama l’establiment de la legalitat contra la impunitat de la pirateria perquè “a Catalunya hi ha gairebé una emissora il·legal per cada emissora legalment concedida.”Mentre les emissores legalment autoritzades contribueixen pagant les taxes corresponents, realitzen contractes regulars als seus treballadors i compleixen els deures amb la Hisenda Pública, les pirates se situen en “una zona fosca” sense cap control administratiu i sense respectar la legislació.

Foto: TVE

6 de febrer PREMI VÁZQUEZ MONTALBÁN A SAVIANO I CANNAVÒ. Té lloc a l’auditori de La Pedrera el lliurament del V Premi Internacional Vázquez Montalbán convocat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, la Fundació F. C. Barcelona, el Grup editorial Random House Mondadori, Grup Planeta i els diaris Avui, El Periódico de Catalunya i El País. S’atorga en la doble versió cultural i política, i de periodisme esportiu. El primer correspon a Roberto Saviano, autor de Gomorra, obra que li ha valgut amenaces de mort per part de la Camorra napolitana. En la categoria esportiva, el premi és per a Candido Cannavò, director durant dinou anys de La gazetta dello sport. L’acte compta amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla; el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; el president del F. C. Barcelona, Joan Laporta; i el degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius, entre altres personalitats.

Eduard Puntset torna a la petita pantalla

PREMIS

DE BENESTAR SOCIAL. L’Ajuntament de Barcelona lliura al Saló de Cent els Premis del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació corresponents a 2008. La revista Presència en rep un pel dossier sobre la sordceguesa del qual és autora la periodista Mercè Miralles. Altres premis han correspost a la revista Estris, de la Fundació Pere Tarrés; els programes 30 minuts i Entre línies, de TV3; Gent gran, de Ràdio 4 i De cap i de nou, de Ràdio Estel. També s’ha premiat la pàgina web Sicom.cat i Bipolars.org.

3 de febrer

CAPÇALERA ABRIL 2009

ZETA REBAIXA EL NOMBRE D’AFECTATS PER L’ERO. La repre-

166

EXPOSICIÓ DE JOAN GUERRERO A ARENYS DE MAR. Quaranta fotografies de Joan Guerrero s’exposen a la sala del Calisay, a Arenys de Mar, sota el títol “Primer de tot la persona”. Joan Guerrero ha desenvolupat una extensa carrera com a fotoperiodista a El Periódico de Catalunya, Diari de Barcelona, El Observador i El País. Ha publicat diversos llibres de fotografia, entre ells Santa Coloma en el corazón. Imatge i Paraula i El Parc. Col·laboren en l’exposició, l’Ajuntament d’Arenys de Mar, el Col·legi de Periodistes, l’Associació Fotogràfica d’Arenys i la LAIA (l’Associació d’Informadors Arenyencs).

9 de febrer NOVES

TELEVISIONS AUTONÒMIQUES. L’espai radioelèctric compta últimament amb noves emissores públiques autonòmiques, entre aquestes Castilla la Mancha TV. La Televisió de Galícia (TVG) va estrenar segona cadena la setmana passada. Televisió Valenciana acaba d’endegar l’emissió en proves d’un canal de notícies. La radiotelevisió pública basca EITB, ja va estrenar el canal ETB 3 el passat més d’octubre i en prepara un altre (ETB 4), que apareixerà ben aviat.

10 de febrer FIRMA DE L’ERO DEL GRUP ZETA.

Foto: Sergio Ruiz

sentació dels treballadors i la direcció del grup Zeta arriben a un acord sobre l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectarà 442 persones de les diferents empreses del grup en lloc de les 531 que proposava al començament. Part de la regulació de plantilla es podria produir a través de baixes incentivades voluntàries, i prejubilacions. La dura negociació i la mobilització de la plantilla, que havia anunciat una vaga per al pròxim dia 20 de febrer, ha pogut salvar 84 llocs de treball i millorar l’import de les indemnitzacions, segons l’acta del preacord. El document haurà de ser ratificat d’aquí a dos dies per les diferents empreses del grup. Les més afectades semblen ser Zeta, Serveis i Equips, amb 63 baixes i Ediciones Primera Plana, editora d’El Periódico de Catalunya, que en tindria 59. Hi ha un temps marcat per a aquestes pèrdues de llocs de treball. El

el ventall d’informacions. Manté la prioritat dels temes locals de les comarques manresanes i incorpora l’Anoia, que des del 1995 havia tingut una edició separada. S’incrementa el contingut de serveis, inclosa la informació meteorològica. Calidoscopi presentarà les darreres novetats científiques i divulgarà notícies de tot el món. Les pàgines d’opinió ampliaran el nombre de signatures. L’autor del nou disseny és Herminio Javier Fernández, professor de Disseny Periodístic a la Universitat de València i director d’art en l’àrea mediterrània d’Editorial Prensa Ibérica.

Candido Cannavò al recollir el premi

7 de febrer REGIÓ 7

RENOVA DISSENY I CONTINGUTS. El diari Regió 7 estrena nova presentació gràfica i un contingut que manté allò familiar als lectors, però amplia

Els representants de les vint-i-cinc empreses del grup Zeta –de les quals forma part Primera Plana, editora d’El Periódico de Catalunya– i els delegats dels treballadors firmen l’acord definitiu sobre les condicions de l’expedient de regulació d’Ocupació (ERO) pactat entre ambdues parts.Això suposarà la sortida de 442 empleats dels prop de 2.300 que composen la plantilla del grup. El preacord entre l’empresa i els treballadors va tenir lloc, després d’intenses reunions entre directius de l’empresa i els comitès i sindicats que representen els treballadors. Amb aquest expedient el grup Zeta adaptarà les publicacions als reptes actuals i recuperarà els nivells de rendibilitat per mantenir-ne la independència.


8/4/09

12:40

Página 167

nya el Gat Perich pels seus dibuixos d’humor social polític i esportiu publicats a La Vanguardia i El Mundo Deportivo. El jove dibuixant creu que “l’humor és un instrument importantíssim per interpretar la realitat. Però no es tracta només de fer riure. També has de dir alguna cosa”. Afirma que els polítics estan més acostumats a la caricatura, mentre que els esportistes no ho aguanten tan bé”.

aplicar a la feina professional de cada dia totes les seves conviccions en favor dels més febles, desvalguts i marginats.

INVOLUCREN

UN PERIODISTA EN UN CAS DE NARCOTRÀFIC. La titular d’instrucció del jutjat número 3 de Martorell que investiga la trama de corrupció policial vinculada a una xarxa de narcotraficants, acorda mesures cautelars contra el periodista Nando García de la redacció d’El Mundo de Barcelona per haver demanat, presumptament, diners en forma de préstec a una font informativa l’any 2007. El cas que es ventila és una presumpta trama de corrupció policial i de narcotràfic localitzada al port de Barcelona, d’on va desaparèixer un carregament de cocaïna camuflada entre el marisc. La jutge decreta presó provisional per al periodista, eludible sota fiança de 18.000 euros per suposats indicis de delictes, encara sota secret de sumari. El diari El Mundo suspèn de feina i sou el periodista imputat esperant de conèixer més dades sobre la instrucció del procediment i l’evolució del cas.

Foto: Francec Falcó

Foto: Francec Falcó

MIREIA MALLOL PRESENTADORA DE LA NIT DELS IGNORANTS. La nova presentadora de La nit dels ignorants, de Catalunya Ràdio, manifesta en una entrevista publicada a l’Avui que cada dia descobreix, a través de les preguntes dels oients, coses que ha tingut sempre al davant i no s’havia parat a pensar-hi. La nova etapa del programa està més marcada pel pas d’Internet, ja que l’oient pot participar a l’hora que vulgui des del lloc més remot.

Kap és guardonat amb el Gat Perich Mireia Mallol presentarà el programa

UNA FOTO DE LA CRISI WORLD PRESS PHOTO. El

PREMI fotògraf nord-americà Anthony Suau és el guanyador del World Press Photo 2008 en la categoria Foto de l’Any. És una instantània en blanc i negre d’un agent armat, a l’estat d’Ohio, que registra la casa d’una família desnonada per la crisi. La presidenta del jurat, Mary Anne Golon, comenta que tots els membres del jurat han comparat la fotografia a una imatge de guerra.

12 de febrer

LLIURAMENT DELS PREMIS CIUTAT DE BARCELONA. Té lloc el lliurament dels premis Ciutat de Barcelona 2008, que enguany han distingit autors i obres relacionades amb la història. En aquest àmbit, es premia Julià Guillamon per l’assaig El dia revolt, literatura catalana de l’exili i a Vicent Alonso per la traducció al català dels Assaigs de Montaigne. En la categoria de Mitjans de Comunicació de premsa escrita, el premi recau en Juan Villoro pel reportatge “Descubiertas 3.000 fotos de Capa de la Guerra Civil”. El guardó al millor programa de ràdio és per a L’ofici de viure, que condueix Gaspar Hernández, a Catalunya Ràdio. El de televisió és per a 30 minuts de TV3, que ha celebrat vint-i-cinc anys de vida.

13 de febrer KAP

GUANYA EL GAT PERICH. Jaume Capdevila, KAP, (Berga, 1974) gua-

PREMI SOLIDARITAT PER A CARLOS NADAL. El periodista de La Vanguardia Carlos Nadal rep al Parlament de Catalunya la menció especial del premi Solidaritat, que atorga l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) per la seva lluita en favor de la llibertat d’expressió. Nadal començà a exercir, el 1956, a La Vanguardia, on va ser redactor en cap de la secció d’Internacional. El premi Solidaritat recau en Jordi Cots, primer adjunt del Síndic de Greuges per la seva dedicació als drets de la infància. Lliura els guardons el president del Parlament, Ernest Benach.

Imatge que va guanyar el World Press Photo

DIARI DIGITAL A SABADELL I COMARCA. ASabadell.cat és el nou diari electrònic que oferirà les notícies de Sabadell i comarca, minut a minut, a mesura que es vagin produint, de dilluns a diumenge i al llarg de tot l’any. El nou mitjà en línia és l’edició electrònica del bisetmanari AvuiSabadell, que des de fa un any i mig es distribueix encartat en l’edició nacional de l’Avui.

14 de febrer PREMI SOLIDARI AMB EL NOM DE MERCÈ CONESA. El premi Millor Iniciativa Solidària que convoca El Periódico de Catalunya s’anomenarà Mercè Conesa en homenatge a la periodista d’aquest diari traspassada el 3 de febrer passat. Conesa va

Foto: La Vanguardia

talunya ha començat avui la transmissió d’un portal de notícies íntegrament en català (www.europapress.cat), que oferirà en obert les principals informacions de l’actualitat diària, no només catalana sinó també estatal i internacional. El portal es gestionarà des de la redacció de Barcelona i es nodrirà dels diversos serveis informatius de l’agència. Amb la posada en marxa d’aquest portal, Europa Press es converteix en el primer mitjà de comunicació estatal i amb implantació a tot el territori que crea un portal de notícies exclusivament en català.

17 de febrer

Foto: Anthony Suau

PORTAL DE NOTÍCIES D’EUROPA PRESS EN CATALÀ. Europa Press de Ca-

El veterà periodista Carlos Nadal

PRESÈNCIA DIGITALITZADA. Té lloc a l’Ajuntament de Girona la presentació de la versió digitalitzada de la revista Presència entre el 1965 i el 2002. A partir d’ara ja hi ha disponibles a Internet 66.396 pàgines amb diverses possibilitats de consulta entre les quals hi ha la d’obrir un número sencer de la revista i descarregar-lo ràpidament en format PDF. En el mateix acte, es du a terme la signatura del conveni per a la donació i ces-

CAPÇALERA ABRIL 2009

Seccions144:Layout 1

167


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 168

DIA A DIA

importància del canal Segarra-Garrigues. El d’actualitat informativa recau en Àgora, del 33. Altres guanyadors han estat els actors Joan Pera per 13 anys i un dia, de TV3; Emma Suárez (Cazadores de hombre, Antena 3); Sé lo que hicisteis (entreteniment, La Sexta); la Fórmula 1, (esportiu de TV3) Ajuste de cuentas (cultural divulgatiu, Cuatro); Jorge Fernández (La ruleta de la suerte, Antena 3), Berni (animació, TVE) i Freixenet (anunci).

sió de drets del fons documental de la revista Presència a l’arxiu municipal gironí. Es tracta d’uns 2.700 documents guardats fins ara pel periodista Narcís-Jordi Aragó, director de la publicació entre el 1967 i el 1979. La documentació resta a disposició dels investigadors i de tota la ciutadania interessada en la història de la comunicació en un període que era especialment difícil per la manca de llibertats.

18 de febrer

Foto: Roger Castellon

Televisions Locals (XTVL), Marc Melillas, anuncia un acord d’intercanvi de continguts amb TVE, especialment pel que fa a l’àmbit de les notícies. Entre les produccions acordades figura un documental sobre els trenta anys d’ajuntaments democràtics. L’anunci es fa a Cardedeu dins de la celebració del desè aniversari de la XTVL. A la localitat de Cardedeu va néixer la primera televisió local catalana, el 7 de juny de 1980. Actualment dirigida per Manel Calbet, alberga el projecte de crear un museu de l’audiovisual amb el llegat d’un dels fundadors, el desaparegut Joan Grifols, amb una important col·lecció de ràdios i micròfons antics.

19 de febrer. JOSEP MARIA BACHS S’INCORPORA A BTV. Després d’uns anys allunyat de les càmeres, Josep Maria Bachs torna a la televisió. Inicia una nova etapa a Barcelona Televisió (BTV), on s’encarregarà de conduir un nou magazín informatiu diari que l’emissora engegarà a mitjan abril. El programa tindrà reporters desplaçats a diferents enclavaments de la ciutat on s’esdevinguin notícies del dia. El director de BTV, Àngel Casas, vol dedicar molta atenció a les notícies de proximitat. CAPÇALERA ABRIL 2009

HISTORIETES DE CIFRÉ. S’inaugura a Foto de família dels premis Zapping

ABSOLEN

ELS ACUSATS PER L’ASSASSINAT DE POLITKOVSKAIA. El tribunal encarregat de jutjar l’assassinat de la periodista Anna Politkovskaia, el 7 d’octubre de 2006, a Moscou dicta per unanimitat la innocència dels germans txetxens Ibraguim i Djabrail Makhmúdov, l’expolicia Serguei Khadjikurbànov, sospitosos de ser còmplices del crim. També es declara innocent Pàvel Riàguzov, oficial dels serveis secrets. El jurat considera que les proves aportades per l’acusació no aconsegueixen demostrar-ne la implicació. La fiscalia anuncia que recorrerà contra la sentència.

LA DEFENSA RECORRE CONTRA LA FIANÇA DE NANDO GARCÍA. Fermín Ramon Font, Marc Melillas i Manel Calbet

168

Foto: TAC

INTERCANVI ENTRE LES LOCALS I TVE. El director general de la Xarxa de

PREMIS ZAPPING DE TELEESPECTADORS DE CATALUNYA. Teleespectadors Associats de Catalunya lliura els 14ns premis Zapping. Els guanyadors en l’apartat de televisió local són Els temps del Picó, de BTV, centrat en els fenòmens meteorològics i L’aigua del teu futur, de Lleida TV, sobre la

l’Audiència Provincial de Barcelona, que condemnava el policia nacional Héctor José Cordido Varela per un delicte de coaccions contra el fotoperiodista Joan Guerrero. En conseqüència, s’ha fet ferma la sentència que condemna l’esmentat policia nacional a una pena de multa de 12 mesos, amb quota diària de 3 euros, i a la responsabilitat personal subsidiària d’un dia de privació de llibertat per cada 2 quotes impagades per insolvència. Tanmateix se’l condemna a indemnitzar amb la quantitat de 200 euros a Joan Guerrero per danys morals, amb responsabilitat civil subsidiària de l’Estat a través de la Dirección General de la Policia, així com al pagament dels costos processals, inclusivament els de l’acusació particular. Aquest llarg procés judicial ha estat sostingut pel sindicat de la imatge UPIFC des que l’11 de desembre de 2002 es van produir els fets.

Morales, advocat defensor del periodista d’El Mundo Nando García, interposa un recurs davant l’Audiència de Barcelona contra la fiança de 18.000 euros que li va imposar el passat dia 13 el jutjat de Martorell, que investiga la desaparició de quatre-cents quilos de cocaïna al port de Barcelona el gener de 2005. Un altre imputat en el cas és el cap de premsa dels Mossos d’Esquadra, Marc Homedes, per presumpta revelació de secrets al haver advertit, per telèfon i correu electrònic, Nando García que “la policia autonòmica l’estava investigant”. El periodista ha estat acomiadat d’El Mundo per “motius disciplinaris”. Homedes abandonarà demà el càrrec.

la Sala Oberta del Museu de Joguet de Catalunya (Figueres, Alt Empordà) l’exposició Cifré&Cifré historietes inolvidables dels dibuixants Guillermo Cifré (Traiguera Baix Maestrat 1922-1962) i del seu fill Guillem Cifré (Barcelona 1952), ambdós molt coneguts amb el nom de Cifré. El primer Cifré va treballar a l’editorial Bruguera per a les revistes Pulgarcito, DDT i TIOVIVO entre d’altres. Fou creador de coneguts personatges com El repórter Tribulete (1947), Pepe Despiste (1959) i Don Tele (1960). Va col·laborar al diari esportiu Dicen per al qual creà la tira Don Césped. El segon Cifré també és un dibuixant de cómics, pintor i il.lustrador. Aprengué a dibuixar amb el seu pare i altres membres de “l’escola Bruguera” Ha publicat tires i ha il·lustrat articles als diaris Avui, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya. La mostra està oberta fins el 19 d’abril.

Cartell de l’exposició

20 de febrer

21 de febrer

JOAN GUERRERO

PÉREZ OLIVA DEFENSORA DEL LECTOR D’EL PAÍS. La periodista Milagros Pérez Oliva (Eriste, 1955) és la nova defensora del lector d’El País en substitució de José Miguel Larraya, que ha ocupat el càrrec dues vegades. Va entrar en aquest pe-

GUANYA EL JUDICI CONTRA UN POLICIA. La sala segona del Penal del Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació que va ser interposat per l’advocat de l’Estat contra la sentència dictada el 31 d’octubre de 2007 per


12:40

Página 169

riòdic fa vint-i-sis anys. Des de 1999, és redactora en cap encarregada de coordinar el suplement mensual de salut. Especialista en temes biomèdics, Pérez Oliva és professora de l’Escola de Periodisme UAM-EL País i ho ha estat també de la UPF, de la qual és membre del consell social. S’ha ocupat del tema de la deontologia, tant en el camp periodístic com en el de la medicina. Entre 1993 i 2001, va pertànyer a la Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya, del qual va ser vicedegana des de 1997. Ha rebut nombrosos premis professionals. Pérez Oliva és la tercera dona que ocupa el càrrec després de Soledad Gallego Díaz i Malen Aznárez.

TRENTÈ ANIVERSARI D’EL PUNT. El diari El Punt distribueix avui conjuntament amb els diaris de les comarques gironines un especial de 170 pàgines en color amb temes històrics que van des de la mateixa sortida del diari fins a l’actualitat. Els pintors Quim Domene i Vicenç Huedo són els autors de la portada. La celebració de l’aniversari té lloc avui a la Farinera Teixidor de Girona amb la presència del president Montilla i els consellers de la Generalitat Joaquim Nadal (Política Territorial i Obres Públiques) i Carme Capdevila (Benestar i Família). Obre l’acte el president del grup El Punt, Joan Bosch.

23 de febrer LES

TELEVISIONS LOCALS RENOVEN MARCA I INFORMATIUS. Coincidint amb els deu anys d’emissions, la Xarxa de Televisions Locals ha dut a terme un procés de renovació que s’ha traduït amb l’estrena d’una marca i un conjunt de novetats en l’àmbit dels informatius. Així, les televisions de proximitat adherides podran oferir una franja informativa d’una hora de durada al migdia, inscrivint l’informatiu Al dia de la Xarxa en els seus propis informatius. El nom d’aquesta franja prendrà el nom genèric d’Al dia, al qual se sumarà el nom de la ciutat, comarca o demarcació on s’emet, i donarà lloc a exemples com Garraf Al dia o Granollers Al dia.

24 de febrer PER LA RELACIÓ ONG / MITJANS DE COMUNICACIÓ. Té efecte a la seu del Col·legi de Periodistes una reunió de representants de les Federacions d’ONG pel Desenvolupament, Drets Humans, Pau i Voluntariat Social amb periodistes dels principals mitjans de comunicació i amb l’objectiu d’analitzar com es produeix el flux d’informació de les ONG als periodistes i fer propostes de millora. “Les ONG, fonts d’informació” és el primer del cicle de debats que organitza la Comissió de Periodisme Solidari sobre les relacions entre mitjans i organitzacions no governamentals. El

Foto: Quim Domene/Vicenç Huedo

LIBERALITZACIÓ DE LES TELEVISIONS PRIVADES. El Govern aprova un real decret que permetrà una significativa liberalització del sector de la televisió privada. El decret llei aprovat permet que una mateixa persona o entitat pugui tenir participacions en més d’una cadena, sempre i quan les audiències del conjunt de televisions que controli no superi el 27%. Amb aquestes mesures, s’eliminaran barreres en el mercat audiovisual espanyol i s’ajudarà el sector televisiu, víctima de la retallada publicitària, segons el mateix Govern.

tuïda la nova comissió executiva, seran nomenades les vicepresidències, les secretaries generals i la tresoreria d’entre els membres, que són: Remei Castelló, Cristina Chirivella, Carla Aliño, María Quesada, Kai Försterling, Andrés Hernández de Sá, Joan Oleaque, Antonio Rubio, Sergi Pitarch i Javier Alfonso.

debat ha comptat amb la intervenció de periodistes de l’Avui, Catalunya Ràdio, COMRàdio, El País, El Periódico, El Punt, La Vanguardia i Televisió de Catalunya. La trobada ha estat oberta a tothom, periodistes i persones relacionades amb el món de les ONG, i el públic en general.

Portada del número especial d’El Punt

Clemente, president dels periodistes valencians

CAROD-ROVIRA INAUGURA UNA TELEVISIÓ PER INTERNET. El vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís CarodRovira, estrena el seu propi canal de televisió per Internet. Carod-tv té com a objectiu establir una veu directa amb els ciutadans. Es tracta d’una versió ampliada de la pàgina web, amb apunts d’agenda, conferències i recull de les seves intervencions al Parlament. En la primera gravació destaca la importància d’utilitzar les noves tecnologies com a instrument per “combatre la desafectació política i la llunyania entre polítics i ciutadania”. ELS

PRESENTACIÓ DEL CONSELL ASSESSOR DE LA CCMA. Els vint-i-un membres del Consell Assessor de Continguts i Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) prenen possessió del càrrec un cop designats pel Ple el passat dia 18. En representació del Col·legi de Periodistes de Catalunya figura Josep Martí Gómez, membre de la Junta de Govern. L’acte l’ha encapçalat el president del Parlament, Ernest Benach, que els n’ha lliurat les designacions.

DEBAT

25 de febrer JOAQUIM CLEMENTE, PRESIDENT DE LA UPV. Joaquim Clemente, delegat del diari econòmic Cinco Días a la Comunitat Valenciana, és el nou president de la Unió de Periodistes Valencians. Substituirà Amparo Bou, de la Cadena SER, en els propers quatre anys. Clemente ha assenyalat entre els seus objectius, i davant la “precària situació de la professió” poder dotar els socis de més formació i eines per exercir el periodisme. La propera setmana, un cop consti-

MITJANS DIGITALS S’ASSOCIEN. Els mitjans de comunicació en línia dels grups Godó, (La Vanguardia) Unidad Editorial (El Mundo), Prisa (El País), Vocento (ABC, El Correo), Zeta (El Periódico de Catalunya), 20 Minutos.es, Editorial Prensa Ibérica (Regió 7, Diari de Girona) i Antena 3 constitueixen l’associació MediosON. La nova entitat té per principals objectius la creació de continguts de qualitat, fomentar el creixement de la inversió publicitària en línia i assolir un marc legal que permeti a tots els associats créixer en el mercat de la comunicació amb unes normes comunes.

27 de febrer LA CCMA

DECIDEIX MANTENIR ELS BLOCS ELECTORALS. El consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha decidit mantenir el sistema de blocs electorals en la informació de les campanyes d’eleccions dels mitjans públics. La CCMA va dur a votació una proposta per acabar amb els blocs que només va comptar amb el vot del representant d’ERC.

CAPÇALERA ABRIL 2009

8/4/09

Foto: Cinco Días

Seccions144:Layout 1

169


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 170

E N P O C A S PA L A B R A S

CAPÇALERA ABRIL 2009

RESUMEN EN CASTELLANO

170

LOS PERIODISTAS DESEMBARCAN EN LAS ESCUELAS

LAS ASOCIACIONES TRANSITAN HACIA MODELOS COLEGIALES

La crisis de la prensa escrita tiene en la disminución de la inversión publicitaria su problema más urgente, pero de cara al futuro el reto es conseguir que las jóvenes generaciones se habitúen a la prensa escrita a la que dan la espalda en beneficio de Internet. El programa La prensa en las escuelas, en el que participa el Colegio de Periodistas, la Asociación de la Prensa de Madrid y la Fundación La Caixa acerca a los profesionales de la información a los institutos para que expliquen en primera persona sus experiencias a los más jóvenes, con el fin de fomentar el interés por la actualidad y el hábito de la lectura. Se trata de una prueba piloto que, en el caso de Cataluña, se ha llevado a término en veinte colegios —tanto públicos como privados y en barrios de diverso extracto social— durante los meses de febrero, marzo y abril. El formato elegido es la rueda de prensa, donde el periodista actúa como orador y el estudiante adopta su rol para preguntar, después de escuchar la exposición, aquellos aspectos que no le han quedado claros o en los que quiere profundizar. Periodistas como Cristina Mas, Maite Coca, Enric González, Isabel Ramos, Esther Armora y hasta una veintena de profesionales de los principales diarios que se editan en Barcelona, así como de otras comarcas, intentarán aportar su praxis a los alumnos de secundaria a cuestiones como la memoria histórica, el Plan Bolonia o la crisis económica, algunos de los temas que están previstos para las charlas. En el marco de esta iniciativa, los alumnos de geopolítica de 4º de ESO de Aula Escola Europea tuvieron la ocasión de asistir, el 16 de marzo, a la exposición sobre el conflicto palestino-israelí de Kim Amor, corresponsal durante varios años en países de Oriente Medio para El Periódico y Catalunya Ràdio. “Han hecho preguntas inteligentes, los he encontrado interesados” valoraba Amor a la salida, y reflexionaba preguntado por CAPÇALERA sobre que los educadores “mucho más dialécticos”, se centran en la vertiente histórica del conflicto aunque no pueden aportar las experiencias de primera mano y las anécdotas que han vivido en el ejercicio de su profesión los periodistas. José Luís, de 16 años, uno de los alumnos más activos en el turno de preguntas, reconocía que el tema ya le interesaba mucho antes de la charla y que el periodista había conseguido darle “una visión más amplia” y hacerle entender que existen “dos bandos, con sus opiniones”. En definitiva, todos coincidieron en que su óptica había cambiado. Otros participantes en el programa como los periodistas Milagros Pérez Oliva, Vicent Partal, Ana Alba, Bru Rovira o Félix Flores destacaron aspectos como la atención que mostraron los estudiantes y la importancia de programas de este tipo para promover la lectura de las notícias.

Desde la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE) existe una voluntad de unificación profesional en el conjunto del territorio español. El modelo colegial es hacia donde se quiere tender, sin obligar a la desaparición de las distintas asociaciones existentes. Este sistema dual que se conoce como Modelo de Murcia –en el que la asociación pasa a ser un espacio más cultural, mientras que el colegio carga el peso más profesional– es lo que Magis Iglesias, actual presidenta de la federación estatal, quiere potenciar. El principal motivo que ha llevado a esta reforma es la necesidad de profesionalizar la representación periodística, por lo que se ha considerado que el colegio profesional es la mejor herramienta para hacerlo. Para Juan Tomás, al frente del nuevo Colegio de Murcia y vocal de FAPE, el papel más importante de FAPE, añade, “es la tenacidad para vertebrar a los diferentes colectivos, ya que la unión dará la fuerza. Los sindicatos defienden los derechos laborales, y los colegios, a los profesionales”. Este espíritu de unión implica cambios. Uno de ellos es reformar los estatutos de FAPE, para poder acoger a asociaciones y colegios. No obstante, surge un problema legal. El Col·legi Professional de Periodistes o el Colexio de Xornalistas de Galicia no pueden formar parte de FAPE, ya que no son asociaciones sino entidades de derecho público.A pesar de este inconveniente legal, para Fernando González Urbaneja, presidente de la APM, “Cataluña es la clave, ya que ayuda a diluir el poder que tiene Madrid, y eso garantiza pluralidad y democracia interna”.

ACUERDO PARA UN ÚNICO BRAZALETE IDENTIFICATIVO A partir de ahora, los periodistas catalanes llevarán un único distintivo. El acuerdo firmado el 1 de abril entre el Colegio de Periodistas y el Departamento de Interior de la Generalitat pone el punto final a una serie de negociaciones que permitirán clarificar un poco más este aspecto. El acuerdo pretende evitar que se repitan hechos como las agresiones por parte de los Mossos d’Esquadra a una treintena de informadores el 18 de marzo, durante los disturbios posteriores al desalojo de los estudiantes anti-Bolonia. “Al unificar los brazaletes se ha conseguido una reivindicación histórica de reglamentar la profesión”, asegura Eduard Sanjuan, presidente de la Comisión de Defensa y Ética Profesional; aunque las asociaciones de profesionales no eran las únicas que demandaban esta unificación, ya que las autoridades policiales también se sumaban a este requerimiento. El funcionamiento del distintivo es muy sencillo: el brazalete, que no sustituirá a otros

medios de acreditación de los profesionales de la información que estén legalmente previstos, será distribuido por el Colegio de Periodistas, será personal e intransferible y tendrá una vigencia de dos años. El nuevo brazalete será de color butano y se complementará con una identificación profesional donde constarán los datos de su propietario. El Colegio también facilitará un chaleco del mismo color que, según el acuerdo, será “recomendable en situaciones en que el profesional considere que su tarea ha de ser más visible”; aunque en este punto algunos fotógrafos mostraron sus discrepancias. El acuerdo también contempla que Interior, dentro de los actuales programas de los cursos que se imparten en el Institut de Seguretat Pública dirigido a los miembros de la policía,“reforzará la formación específicamente sobre el derecho constitucional a la información y a la tarea que en este sentido

realizan los profesionales de la información”. Finalmente, el acuerdo también contempla un “diálogo permanente” entre el Colegio e Interior. Para ello se ha pactado la creación de una comisión mixta que supervisará el seguimiento y efectividad del acuerdo.

SAVIANO Y CANNAVÒ, DOS MODELOS A SEGUIR El acto de entrega del premio de Periodismo Internacional Manuel Vázquez Montalbán, el 6 de febrero, se convirtió en un homenaje a la valentía de Roberto Saviano, autor de Gomorra y que vive con escolta policial al estar amenazado por la Camorra napolitana, así como a la carrera profesional de Candido Cannavò, periodista deportivo que estuvo 19 años al frente de La Gazzetta dello Sport y que moriría el 22 de febrero, días después de recibir el galardón en Barcelona. De los vencedores en las categorías de Periodismo Cultural y Periodismo Deportivo, respectivamente, se dijeron muchas cosas. Riccardo Cavallero, consejero delegado de la editorial Random House Mondadori, definió a Saviano como “un napolitano que no deja que el amor hacia su tierra entele su mirada”. Por su parte, Josep Carles Rius, degano del Colegio de Periodistas, afirmó del escritor italiano “que se ha convertido en un símbolo de la libertad de expresión y de información” aunque, a su vez, representa la fragilidad de la misma, incluso en una democracia consolidada como la italiana, “porque en las demo-


8/4/09

12:40

Página 171

cracias, las amenazas no vienen del poder del Estado (…), sino de grupos criminales que hacen del miedo y la amenaza su poder”. Finalmente añadió que “la democracia es un proyecto colectivo y los medios de comunicación, y los periodistas, tienen el deber de defenderla”. Saviano ha cumplido heroicamente con este deber, pagando por ello un altísimo precio. En su discurso de agradecimiento al premio, Saviano hizo un alegato de defensa de las palabras, de la importancia de contar y difundir las ideas. Afirmó que “en realidad no soy yo el que fastidia a la mafia sino mis lectores. Son ellos a quienes los grupos criminales tienen miedo y temen. Tienen miedo al hecho de que se esté hablando de ello, de que se publique en las primeras páginas de los periódicos, de que el flujo de la información se interrumpa y centre su atención en todas estas dinámicas. Unas dinámicas que también tienen que ver con España, ya que aquí se vive en silencio una infiltración peligrosísima de capitales criminales de muchas mafias. La única posibilidad de frenar la infiltración de estos capitales criminales que están minando las democracias desde dentro es uniendo todas las fuerzas europeas”. Por su parte, Candido Cannavò (que fallecería pocos días después del acto) también se mostró muy agradecido por el premio que lleva el nombre de un autor al que admira, en una ciudad por la que siente un cariño especial, sobretodo desde que cubriera los Juegos Olímpicos del 92. De Saviano dijo que “todo parece pequeño ante Roberto: a su talento en la escritura se une su ejemplo grandioso de coraje”, y en cuanto al deporte, destacó que “tenemos que defender sus valores”, como Patrimonio de la Humanidad.

ENTREVISTA A ROBERTO SAVIANO Desde la publicación en octubre de 2006 de Gomorra, la vida de Roberto Saviano ha cambiado radicalmente. El éxito del libro (1.300.000 ejemplares vendidos en 147 países) ha provocado que su autor esté amenazado de muerte por la Camorra y se vea obligado a vivir clandestinamente y con escolta policial. Cuando a finales de enero vino a Barcelona para recoger el V Premio Internacional de Periodismo Manuel Vázquez Montalbán, CAPÇALERA pudo hablar con él –bajo estrictas medidas de seguridad– en una conversación donde Saviano reflexiona sobre su obra y el periodismo actual. Incluso después de la detención el pasado 14 de enero de Giuseppe Setola, uno de los capos de la mafia napolitana y de quien se dice que firmó su ‘sentencia de muerte’, Saviano reconoce seguir viviendo “de una manera que es como si estuviera medio muerto y medio vivo”. “Pero la Camorra no me tocará todavía. Se esperarán un tiempo, el que ellos consideren adecuado, hasta que yo esté menos protegido”. De hecho, el autor reco-

noce ser esclavo del futuro éxito de sus próximos libros para seguir estando protegido, porque cuando esté más olvidado y menos fuerte, el clan se lo hará pagar. “Por tanto, sí que soy un esclavo de Gomorra, sobre todo por el éxito que ha generado el libro, pero Gomorra también al mismo tiempo me da protección. Es una paradoja”. Saviano en más de una ocasión ha reconocido que no se considera periodista, sino que prefiere definirse como un escritor o narrador. Pero comparte metodología con periodistas como Kapuscinski, y la manera de trabajar que explica también es la que propugnaban en los años sesenta los integrantes del Nuevo Periodismo como Truman Capote. A esta lista de autores Saviano añadiría a “Anna Politkovskaya o Primo Levi, de los cuales he aprendido cómo explican la realidad. Yo me baso en esto. El método es periodístico, el estilo es literario”. Y añade, “el Nuevo Periodismo surge de la escritura y, en este sentido, yo soy un escritor periodístico”. “A día de hoy el futuro de la prensa escrita está en el reportaje y no en la noticia que cuando se da ya ha sido previamente quemada por la televisión e Internet”, responde Saviano cuando se le pregunta sobre el espacio del reportaje en profundidad. En relación con el Premio Vázquez Montalbán dice que “normalmente los premios no me inspiran confianza. Pero cuando me dijeron que era el Vázquez Montalbán acepté rápidamente”. Para Saviano los libros de Vázquez Montalbán han sido “fundamentales”.

LOS MÁS JÓVENES ANALIZAN LA PROFESIÓN Las nuevas generaciones ya ocupan cargos de responsabilidad en las redacciones del país. Marcados por las nuevas tecnologías, la incorporación de Internet en el método de trabajo o los expedientes de regulación, los más jóvenes trabajan en un entorno incierto donde la doble crisis –económica y de modelo– hace que les expectativas no sean demasiado positivas. Por ello analizan su futuro y explican cómo es ser joven en una profesión donde la precariedad laboral, la mala remuneración y el estrés por los horarios son los principales problemas de un sector que se mantiene en gran parte gracias a la vocación de sus profesionales. El método de trabajo es parte consubstancial del periodismo. Los más jóvenes –habituados desde la adolescencia a las nuevas tecnologías, la sociedad y a los nuevos formatos informativos– están introduciendo nuevas prácticas, nuevas tendencias, al método periodístico. Para ellos Internet es la primera toma de contacto con las fuentes y una gran ayuda para contextualizar aquellas noticias que no conocen en profundidad. El inicio de este nuevo siglo está marcado por una crisis que en el caso del periodismo es doble, ya que a parte de los evidentes pro-

blemas económicos, también se está notando un cambio de modelo. Los más jóvenes creen que existe esta doble vertiente pero tienen muy claro que la crisis es también una gran oportunidad para definir un oficio que parece perdido.“Hemos de replantearnos cuál es el objetivo de los informativos, tener claras las preferencias y saber si queremos informar o queremos audiencia”, afirma Nuria Ramírez, redactora de TVE, de 24 años. “Estamos en un momento en que hemos de definir el modelo periodístico. Puede que no sea una crisis pero sí que existe la necesidad de adaptarnos al entorno”, explica Alan Cabañas, de 22 años, redactor de la Cadena Ser.

Para muchos la interdisciplinariedad es la clave. Según Ruben Miró, de El Punt, “la situación actualmente es complicada y para tener opciones de futuro deberemos dominar todos los medios”. Pero sigue,“los jóvenes lo tenemos bien, somos una generación que ya venimos con la tecnología incorporada y esto nos facilita adaptarnos a las nuevas necesidades”. Otra de las soluciones a la crisis es la presencia en la Red, donde la producción de contenidos es más barata que en el papel.

ENTREVISTA A ROSA MARIA CALAF Y XAVIER BATALLA El 5 de marzo, el Patronat de la Fundació del Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) nombraba a Rosa Maria Calaf nueva presidenta de la entidad en substitución de Xavier Batalla. En una entrevista a dos bandas estos dos periodistas, con muchos años de experiencia a sus espaldas –ella en el mundo de la televisión, él en la prensa escrita– y un gran bagaje en el ámbito internacional, reflexionan sobre el futuro de la institución así como de los peligros que afronta la profesión. Batalla, que ha ostentado el cargo de presidente del CIPB entre noviembre del 2006 y marzo del 2009, no cree dejar tareas pendientes a la nueva presidenta. Al parecer, Calaf, que reconoce no sentirse a gusto con los cargos, debe afrontar la responsabilidad de refundar el CIPB ahora que empieza una nueva etapa.“Intentaré continuar con lo que se ha hecho hasta ahora. El único tema que queremos mejorar es el relativo a las nuevas tecnologías”, confiesa la veterana periodista. Ambos están acostumbrados a viajar por todo el mundo y, por lo tanto, a utilizar cen-

CAPÇALERA ABRIL 2009

Seccions144:Layout 1

171


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 172

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

tros de prensa, creen que la gran diferencia entre el CIPB y otros centros es que al no ser capital de estado Barcelona las necesidades son diferentes. A diferencia de Londres, donde se da servicio a los 3.500 periodistas que viven en la capital británica, aquí este servicio se da a periodistas que eventualmente pasan por Barcelona. Batalla asegura que es muy importante encontrar un soporte como el del CIPB cuando estás en una ciudad donde no resides y donde no dispones de una estructura de trabajo. Respecto a la calidad periodística, Calaf encuentra “muy inquietante” la mezcla de géneros, la frivolización, la banalización y selección de noticias que se escogen en función de la audiencia. “Siempre que sea posible desde el CIPB tenemos que intentar alertar, sensibilizar y preocuparnos, para que no se pierdan los objetivos de la profesión y ésta se convierta en otra cosa”.“En la prensa

escrita pasa exactamente lo mismo” cuenta Batalla,“desgraciadamente cada vez está más claro que la empresa y la redacción son una misma cosa cuando, al menos en un estado de derecho, deberían ser dos diferentes”. Xavier Batalla no quiere imaginar un futuro sin periódicos en papel. “La prensa escrita está relacionada con la libertad de prensa, la libertad de expresión, el diálogo, el intercambio de opiniones... sólo hay que visitar una redacción de una televisión o radio a las siete de la mañana para ver cómo se alimentan de la prensa escrita”. “Ahora nos encontramos en el momento más difícil que ha vivido la prensa”, afirma Batalla. Entre el fraccionamiento de la audiencia y la competencia de Internet, los jóvenes ya no leen periódicos ni tampoco ven televisión. A Calaf, gran defensora de las nuevas tecnologías, Internet le parece “una herramienta magnífica”, aunque todo lo que sale en la Red “se ha de coger con mucha precaución”.

CAPÇALERA ABRIL 2009

LAS HEMEROTECAS DE LOS MEDIOS, EN LA RED

172

Los periódicos han pasado de menospreciar Internet a lanzarse a sus brazos. Ante la evidencia de la crisis del papel y de que el consumo informativo cada vez más se realiza a través de las ediciones digitales, las principales cabeceras se afanan a posicionarse en la Red. La digitalización de los archivos se ha convertido en un importante valor añadido.

Al igual que ha pasado en el mundo televisivo, los dos diarios más antiguos de Barcelona, La Vanguardia y Mundo Deportivo, han optado por sacar pecho proporcionando acceso libre y gratuito a una hemeroteca de más de cien años. El debate está servido: ¿es preferible cobrar por los contenidos o devenir referencia en Internet, esta gran barra libre? “Yo no he visto nada similar en toda mi carrera como la respuesta súper agradecida y entusiasta de centenares de personas que nos envían correos para felicitarnos”, expone el director de contenidos digitales de La Vanguardia, Ismael Nafría, que coordinó todo el proyecto de la hemeroteca on line. A pesar de que abrir el archivo en Internet sin restricciones es “una decisión muy generosa”, reconoce Nafría, si La Vanguardia ha optado por ella es porque cree que existen beneficios de todo tipo, no solo estrictamente económicos, sino en temas de relevancia y difusión. Otro dilema al que se enfrentan los diarios decididos a emprender el costoso proyecto de la digitalización es si hacerlo en solitario o de la mano de Google, que lo ha emprendido a escala mundial. Con Google como partenaire, se comparten gastos pero también beneficios.Ante la incertidumbre, El Periódico ha optado por esperar. La web estándar puede consultarse de forma gratuita hasta el 2006, mientras que si se quiere llegar más lejos, ya es territorio vedado para suscriptores. En el Avui la intención es que en un futuro todos los contenidos puedan ser consultados en la Red de forma gratuita. Por lo que respecta al campo televisivo, TV3 fue pionera en el Estado en poner sus contenidos al alcance de los internautas a través de 3alacarta, que nació en enero del 2004 planteado como un servicio de video personalizado. Al parecer se optó por un sistema con dos variantes: una gratuita para los contenidos más recientes y otra de suscripción, pero a partir del 2007, ante la popularidad de portales como YouTube o Google, el 3alacarta empieza a ampliar su gratuidad. En la actualidad, la mayoría de las televisiones españolas cuentan con servicios similares.

TREINTA VOCES EN FAVOR DE LA PRENSA La recesión económica ha agravado la crisis de modelo de negocio de la prensa escrita hasta límites insospechados. En este artículo se recogen algunas de las intervenciones de los ponentes de la Mesa sobre la crisis en los medios y de la Mesa sectorial sobre prensa escrita que tuvieron lugar el 29 de enero y el 9 de marzo, respectivamente. CAPÇALERA estuvo presente y resume algunas de las intervenciones que tuvieron lugar: Para Josep Gifreu, catedrático de Teoría de la Comunicación de la UPF, "esta crisis tendrá muchos efectos en los medios, pero el calado vendrá de los cambios estructurales que modificarán de una manera radical los conocimientos adquiridos, las habilidades, las ru-

tinas profesionales anteriores". Esta era de la información digitalizada abarca muchos niveles, añade, pero nos hará reflexionar sobre tres de ellos, en especial: qué es y qué ha de ser un medio de comunicación, aunque el poder editorial seguirá justificando la existencia de medios al servicio de la sociedad; qué entendemos por una redacción, que se perfilará con un modelo de redacción integrada, entre otras propuestas posibles; y qué es un periodista, cuya idea del perfil polivalente se hace absolutamente necesaria. Por su parte, Marta Coll, directora de Media Planning Group Barcelona, recordó que las inversiones publicitarias en 2007 se incrementaron un 9%. "Estábamos en una época de expansión en que no pensábamos qué era lo que en el fondo afectaba a los medios. Estábamos algo 'borrachos', todos éramos ricos y nadie se daba cuenta de que por debajo había un terremoto". Para ella, 2009 "pinta muy mal" y apunta que la estimación del crecimiento de Internet es de un 10%, mientras que para el resto de medios es bastante pesimista. "Me temo que las cifras son bastante devastadoras. Se habla de un 15-20% de bajón publicitario en la resta de medios”. Rafael Nadal, director de El Periódico, suscribe la idea de que en 2009 habrá "unas caídas importantes" de los medios escritos por el desplome publicitario, que cifró entre un 34%, pero se niega a caer en el pesimismo. Los motivos que explican este descenso, según él, son tres principalmente: 1. "Explican la crisis los que la han creado. No aceptan que son los culpables de estar haciendo mal las cosas y necesitan una excusa como la crisis". 2. "Tenemos una red de venta obsoleta", ya que mucha gente vive en lugares donde no hay quioscos, pero también tenemos "una red de comercialización muy desenganchada de los clientes", que obliga a replantearse cambios importantes. 3. Hay una falta grave de editores profesionales en los medios escritos en España; estos han caído en manos de ejecutivos que no conocen el sector, lo que supone "un gran problema". En cuanto al papel de Internet, Nadal dijo: “Fuimos pioneros en su momento y ahora estamos yendo demasiado lento. Con todo, en la Red, los periodistas aún no estamos trabajando, la están definiendo los técnicos, ya que todavía no hay medios de comunicación reales. La Red la acabaremos haciendo los periodistas”. Nadal está a favor "de la redacción integrada pura" y en contra de la integrada "como sinónimo de multimedia, es decir, en la que el periodista tiene que ir con el micrófono, con la cámara, etc., porque esto ha sido un fracaso estrepitoso. Según Marcel·lí Pascual, de la Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (ACPG), "está claro que no estamos hablando de una sola crisis; hay diferentes crisis que han confluido en una sola, y todo ello ha comportado la primera crisis global, porque nos ha afectado a todos en mayor o menor medida". Es consciente de que los medios deben cambiar


8/4/09

12:40

Página 173

y “apostar por la calidad de los contenidos”, así como “administrar bien las herramientas de gestión públicas y privadas” a su alcance. Para Lluís Gendrau, presidente de la Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), “esta crisis es una de tantas que hemos sufrido las revistas en catalán, un sector con una gran capacidad de supervivencia", y apunta problemas "fundamentales" como el modelo de difusión y la necesidad de encontrar alternativas al quiosco, la caída lenta de la suscripción (alrededor de un 5%), la caída de la publicidad pública (de un 25% en 2008 en las publicaciones del APPEC) y el aumento de las tarifas postales, dada la importancia de la distribución por correo en el caso de las publicaciones periódicas en catalán (el 80% de ellas se envía por correo). Por ello, el futuro de las mismas pasa por una apuesta firme por la especialización y las redacciones integradas, por la innovación tecnológica y por las políticas públicas. Estanis Alcover, presidente de la Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), empezó su discurso recordando que “no es lo mismo que la publicidad baje un 20% en los grandes periódicos que en un medio local”. Desde la ACPC se piden nuevas ayudas al sector de la prensa en catalán con el objetivo de afrontar esta crisis, tal como promueven ya algunos estados europeos. Y es necesario también que la Administración “desarrolle inmediatamente el anunciado programa de fomento de la lectura de prensa en las escuelas”. Añade Alcover que esta crisis profunda desequilibrará los negocios durante un periodo largo de tiempo, es decir, al menos 24 meses más antes de ver el inicio de la recuperación, lo que obliga a tomar medidas también profundas. Por su parte, Albert París, responsable de comunicación de El Punt reconoce que la dura realidad del sector “nos llevará a un nuevo escenario que, seguramente, nunca más volverá a ser igual, con la desaparición de muchos medios actualmente existentes en la prensa de pago, gratuita o en el sector de las revistas”. Es evidente que “el mundo digital tendrá mucho que decir en el futuro del sector”. Ahora se trata de gestionar la realidad, reducir costes y mirar dentro de nuestras empresas apostando por el corazón del negocio, buscando el nicho para cada compañía y no olvidándose de que lo más importante es la credibilidad. También se muestra a favor de pedir el apoyo de las instituciones (vía subvenciones, reducción del IVA…) en este periodo de transición a la digitalización. Para Carles Flo, director general de la editora del Avui, reconoce que “esta crisis nos debe permitir adecuar la realidad de los medios, porque estábamos sobredimensionados”. “Somos el único sector de la economía peleado con su canal de distribución. No hemos sido capaces de crear otros nuevos y los quiosqueros han acabado permitiendo que los gratuitos estén allí al lado”. Respecto a la lucha por la publicidad y la rebaja de tarifas,

afirmó rotundamente que “se nos debería caer la cara de vergüenza. ¿El anunciante querrá pagar después de la crisis los precios de antes?”. Pere Guardiola, de la Associació Catalana d’Editors de Diaris (ACED) y director general de La Vanguardia, aseguró que la caída de los ingresos publicitarios, que ha causado la crisis actual, empezó a finales de 2007 y que en 2009 “está alcanzando cifras muy preocupantes”. Para él, la crisis no es de consumo de información, puesto que “se consume más información que nunca”. Y el futuro pasa por potenciar la productividad y polivalencia de los profesionales del sector; por las grandes alianzas entre competidores en lo que no sea periodismo, así como dividir las empresas en unidades especializadas más eficientes; porque los directivos de revistas y periódicos encuentren urgentemente una nueva manera de distribuir los diarios y prepararse para ganar menos y trabajar mas y con mayor eficiencia. Pidió valentía a la Administración para que apueste por el IVA cero y elimine la publicidad de los medios públicos.

Según Pere Pujadó, de Prensa Ibérica, “Internet y la prensa gratuita nos han dejado la autoestima por los suelos”, así que hay que apostar por “recuperar la confianza en el mercado”. Alertó de una disminución del 50% de la inversión publicitaria en los próximos dos años, "lo que representaría una pérdida de 800 millones de euros. Es necesario, pues, replantearse el tema de las promociones, la subida de precio del ejemplar y, seguramente, bajar las paginaciones". Jeroni Roca, de El País, recordó que, en cuanto a cifras de ventas de periódicos, España es un país subdesarrollado, con una difusión actual de 93 periódicos por cada 1.000 habitantes (frente a la media de 200 diarios de algunos países de la Unión Europea). "¡Y también tienen Internet!”. Un tema capital para él es la red de distribución de prensa, sobre la que dijo que “en estos momentos no tenemos alternativas.Tenemos que conseguir que el punto de venta vuelva a ser rentable”. Carles Mundó, secretario de Medios de Comunicación, apuntó que se debe aprovechar la crisis económica para “analizar los cambios en el sector, que hay y son muy profundos, pero no deberíamos confundir crisis con cambios y, por lo tanto, seguramente tampoco deberíamos atribuir a la crisis muchos de los aspectos que afectan a las empresas de me-

dios y que, seguramente, tienen un objeto de análisis diferente”. También reconoce que "no toda la apuesta es Internet ni el papel ni la televisión. Es necesario decidir a quién nos queremos dirigir”, y para ello son fundamentales unas buenas herramientas de análisis de las audiencia. Joan Manuel Tresserras, consejero de Cultura y Medios de Comunicación, se refirió como “una cuestión clave” a la coincidencia histórica de una multiplicación de la oferta como no se da en ningún otro sector económico, “en un contexto de cambios tecnológicos. Y eso es muy relevante y nos obliga a reconsiderar la economía del sector. Todo ello irá acompañado también de una modificación de los procedimientos de canalización de las inversiones (...) Y, por lo tanto, el desmenuzamiento de la oferta, el hecho de que la gente tenga la posibilidad de crear su canal se producirá en un plazo relativamente breve”.Asimismo, Tresserras auguró que “en los próximos cinco o seis años en Internet estará todo”, y que absolutamente todo, incluso la televisión, se podrá ver por la Red. En cuanto a las redacciones integradas dijo que “vamos inevitablemente hacia un predominio creciente del periodismo especializado. El diferencial es la calidad y ayudar a la gente a comprender, y esto no puede hacerse si no es desde una cierta especialización (...).Tengo el convencimiento de que vamos hacia la configuración de cooperativas de gente salida de las facultades que, junto a periodistas veteranos, se especializarán en proporcionar contenidos a los medios en ámbitos restringidos de manera constante, fluida”. Por su parte, Miquel de Moragas, del Institut de Comunicació de la UAB, abordó tres cuestiones esenciales: universidades, políticas de comunicación y causas estructurales de la crisis: Respecto a la primera, afirmó que “es urgente la coordinación interuniversitaria con el sector para mantener un diálogo más profundo entre facultades”. En cuanto a las políticas de comunicación, es necesario que se aprueben políticas de ayuda a la prensa escrita, del mismo modo en que se ha estado apoyando al sector audiovisual en las últimas tres décadas. Estas políticas deberían canalizarse a través de subvenciones a la distribución y ayudas a las empresas para la adaptación a la convergencia multimedia. Para Jaume Guillamet, catedrático de Periodismo de la UPF, la crisis de la prensa es también la crisis del periodismo, y empieza en los años 80. Se trata de un fenómeno universal, originado por la competencia del medio audiovisual en la ocupación del espacio público de la comunicación y por el avance en la publicación de las noticias. Desde entonces, los periódicos han perdido posiciones en el mercado. La aparición e incidencia posterior de Internet agrava el problema, plantea un punto de inflexión histórico y plantea un reto más radical: la desaparición de los rotativos (aunque probablemente no desaparezcan). Por otro lado, la Red, que se ha abierto a for-

CAPÇALERA ABRIL 2009

Seccions144:Layout 1

173


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 174

E N P O C A S PA L A B R A S

CAPÇALERA ABRIL 2009

RESUMEN EN CASTELLANO

174

mas de periodismo participativo y autogestionado por el ciudadano, acaba poniendo en duda la necesidad original del mediador que es el periodista, cosa que plantea cuestiones de fondo como si habrá lugar para el periodismo en el espacio vacío que resulte de la acentuación de estas tendencias o si el periodismo podría sobrevivir a una eventual desaparición de los diarios impresos. Sin embargo, existe una razón histórica para suponer que los periódicos no desaparecerán: ningún medio nuevo ha provocado la desaparición de los anteriores. En todo caso, les ha obligado a transformarse. Eva Domínguez, periodista y consultora de medios especializada en Internet, opina que “la dicotomía Internet-papel es un gran error”, porque la Red es una herramienta a medio y largo plazo que dará entrada a todo tipo de áreas especializadas. Otra de sus ventajas es la transparencia, ya que “el periodismo hecho en Internet te recuerda constantemente para quien trabajas”. También ofrece nuevos canales de distribución para llegar a la audiencia y obliga a una formación continua, estas “son las grandes oportunidades que ofrecen las nuevas tecnologías”. Antoni Baquero, de los Comités profesionales, aseguró que “el periodismo no está en crisis. Más bien, lo está un determinado modelo de negocio que es necesario replantearse”, y que “ante la crisis, tenemos que hacer periodismo”. En cuanto a las reducciones de plantilla, alertó de que “lo barato sale caro”.“Los grandes periódicos españoles han ganado mucho dinero en los últimos años pero no han invertido en el negocio”. Las empresas en lugar de concentrarse en recortar las redacciones, deberían preguntarse por qué sus diarios han perdido competitividad, y pensar en cómo integrar las nuevas tecnologías a sus plantillas. Xabier Arkotxa, de los Comités de empresa, se mostró preocupado por la precariedad laboral, así como por las prejubilaciones. También cargó contra la universidad, afirmando que “no es verdad que los estudiantes vengan bien preparados”. Respecto a la convergencia con Internet, destacó que en las redacciones se ve “con preocupación, como una manera de producir más precariedad, porque los redactores tienen que hacer de cámaras, fotógrafos, periodistas, etc. Detrás de la polivalencia hay una trampa, ya que con menos gente se hacen más cosas”. Frederic Monell, vicesecretario de la UGT en Cataluña, se centró en los impactos de la crisis en la profesión: las condiciones laborales, las condiciones profesionales y los derechos de los ciudadanos a estar informados. Según Monell, estos impactos tienen que ver con el sistema de relaciones laborales. En función de las condiciones de trabajo, el periodista tiene una capacidad u otra de producir esta información, lo que “tiene un impacto en el ciudadano que recibe la información. Esta es una de las dimensiones que nos preocupa”,

afirmó. Desde la UGT se propone trabajar en la constitución de una marco laboral “más compacto” y se pide la implicación de los poderes públicos. Juan López, representante de CC.OO., recuerda que no es la crisis la que ha provocado la precarización del mercado laboral, sino que ésta ya existía. “Antes de la crisis, había trabajadores de televisión que cobraban, y aún cobran, 600 euros.Y, sin embargo, en este medio se han hecho recortes de plantilla. Esto es una realidad”. Para afrontar esta situación, propone, “es hora de que la profesión se siente y empiece a negociar”, y apuntó que en esta negociación ellos serían flexibles: “Si el temor es que podamos pedir cosas irresponsables quiero que quede claro que sabemos adaptarnos a la situación (...) Hemos de intentar trabajar para que de una vez por

todas en Cataluña los trabajadores trabajen en condiciones normales, de calidad. No podemos esperar que desde Madrid nos lo solucionen en precario”. Según Dardo Gómez, presidente del Sindicat de Periodistes de Catalunya, para salir reforzados de la crisis es esencial “incorporar la experiencia que nos ha traído hasta aquí”, para no caer en los mismos vicios de antes. También criticó a las empresas que proponen “supuestos planes de viabilidad que no tienen más recorrido que la reducción de costes”, poniendo en juego los puestos de trabajo y la calidad del producto. Además, muchas de estas empresas pretenden arreglar “la mala gestión, en algunos casos acumulada durante años, amparándose en los problemas económicos actuales”. Montserrat Puig, presidenta de la Associació de Dones Periodistes de Catalunya, lamentó que las crisis económicas y tecnológicas “barran con fuerza a las mujeres fuera de sus lugares de trabajo”. A pesar del notable aumento de chicas en las facultades de Comunicación, este avance no se traslada al mundo laboral, que sigue prefiriendo al hombre en el momento de la contratación, aunque no es igual en todos los medios. Desde la ADPC se pretende saber cómo se están aplicando los planes de igualdad en las empresas de más de 250 trabajadores. Lluís Salom, secretario de organización de UPIFC Sindicato de la Imagen, pidió regular el sector “porque los trabajadores en precario también forman parte del paisaje y en la crisis estamos todos”. Exigió medidas de fiscali-

dad, seguridad social y de inspección de trabajo, y criticó que gran parte de los problemas lo sean “por omisión de la Administración”. Las medidas que propuso fueron un epígrafe especial para los freelance y colaboradores en la pieza; ser regulados como cualquier otra actividad profesional, en cuanto al tema del IVA; incorporar la negociación de las tarifas mínimas de las colaboraciones periodísticas, o pedir a la Administración medidas para compatibilizar el mercado de trabajo de los periodistas con el derecho constitucional a informar. Xavier Pons, de Global Media Agency (MPG), se refirió a la caída de la inversión publicitaria en la prensa escrita, que se prevé por debajo de los 1.200 millones de euros para 2009. Según Pons, el hecho de que la crisis económica castigue más a la prensa escrita que al resto de medios se debe a que sectores como las finanzas, la automoción y los clasificados lideran las caídas en inversión. Las soluciones pasan por la convergencia digital, la mejora de la marca de los medios y sacar rendimiento a los contenidos. David Vidal, representante de las facultades de Comunicación, criticó la apuesta que se ha hecho de las promociones en los periódicos, así como los recortes de plantilla. Por otro lado, recordó que “tenemos estudiantes excelentes” que no encuentran su lugar en las redacciones, por lo que es necesario pedirles flexibilidad para que estos estudiantes puedan superar “el ‘gap’ existente entre la sociedad y la profesión”. Finalmente, pidió diálogo abierto con el mundo empresarial, para que las empresas participen en el debate sobre la revisión de los planes de estudios de las facultades. Llúcia Oliva, presidenta del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), explicó que “la actual crisis económica se añade ahora a la de valores y principios del periodismo”, que hace diez años que dura. Se sumó a la propuesta de aprovechar la crisis para hacer autocrítica profesional “sobre hacia donde estamos yendo y cómo estamos gestionando los valores y los referentes de la profesión”. Aseguró que el CIC está en crisis y reconoció que “nos faltan dinero y recursos, aunque pienso que la autorregulación responsable y la defensa del derecho del ciudadano a ser informado de manera honesta, independiente y rigurosa es ahora más necesaria que nunca”. Fabián Nevado, secretario de Acció Sindical del Sindicat de Periodistes de Catalunya aseguró que “no podemos negar la crisis, pero hay ciertas compañías que se aprovechan de ella para tomar medidas, principalmente relacionadas con el trabajo, que deberían de haber tomado hace tiempo y habrían resultado menos traumáticas que ahora”. En cuanto al futuro, Nevado pronostica que quedarán 4 o 5 grandes periódicos de referencia a nivel nacional, un par de referencia autonómica en cada capital de provincia y que la prensa de proximidad tiene mercado.“Y, ade-


8/4/09

12:40

Página 175

más de información, se deberá dar opinión, explicación, puntos de vista de las noticias, análisis”. Joan Sabaté, director general de FUNDACC, entidad que impulsa el Barómetro de la Comunicación y la Cultura, explicó que “cada individuo dedica 18 minutos al día a informarse en la prensa escrita. Eso es poco comparado con el resto de medios”. Según Sabaté, “el siglo XXI será el siglo de las audiencias y no de la difusión. Esto supone trabajar mucho la marca, también en prensa local y comarcal, donde no se está haciendo de manera lo suficientemente eficiente”. Hay que acostumbrarse a trabajar con audiencias pequeñas y fragmentadas, y “hemos de tender a sumar audiencias de papel con las de Internet o radio”. Por su parte, Miguel Ángel Escobar, director de Comunicación de la UGT de Cataluña, se preguntó si estaríamos hablando de la precariedad sin un problema de modelo o financiero. Para él, “la precariedad está instalada en las empresas y también en la Red y en los profesionales que trabajan en ella”. Pero también tuvo palabras de autocrítica: “En el terreno de los medios quizás sí que a nivel sindical deberíamos de hacer una actualización de planteamientos. Ahora nos hemos dado cuenta de que las empresas periodísticas tienen que ganar dinero”. Finalmente, Josep Carles Rius, decano del Col·legi de Periodistes, explicó que “no se trata de inventar un nuevo periodismo sino de recuperar las raíces”, algo que no debería pasar por “despedir a gente de 55 años que son una pérdida irreparable para la calidad de la información”. Y auguró que “en el futuro, en las redacciones más reducidas y ágiles, los colaboradores y freelance tendrán un mayor peso”, pero advirtió que para ello es necesario un marco legal y pidió que éste sea el Estatuto del Periodista.

LAS REDACCIONES DICEN ADIÓS A UNA GENERACIÓN Robert Fisk, el más prestigioso corresponsal en Oriente Próximo, tiene 63 años, Ann Leslie, una de las más célebres reporteras británicas, tenía 60 en 2001 y fue el único periodista que logró desbordar los controles israelíes y ser testigo del tiroteo en la iglesia de Belén; dos años después, con 62, cubrió la invasión de Irak. Edna Buchanan, gran periodista de sucesos del “Miami Herald”, tenía 57 cuando ganó el premio Pulitzer. Habría sido impensable prescindir del talento y la experiencia de todos estos periodistas, citados como simple ejemplo. La prensa catalana, sin embargo, va a prescindir de muchos de esos referentes. Las prejubilaciones en La Vanguardia y El Periódico quiebran prematuramente una generación que se inició con el fin de la dictadura y las tensiones de la Transición. Fue, tal vez, la primera generación de periodistas españoles estrictamente profesional, ajena a pluriempleos administrativos y a

las componendas establecidas durante el franquismo. Como Lluís Bonet, Santiago Fondevila, Carles López o Carlos Núñez, que con más de 30 años de carrera habían acumulado unos conocimientos de cine, teatro y música posiblemente inigualables. Como Mariano Guindal, que conocía como nadie los entresijos empresariales madrileños , como Eugeni Madueño, heredero directo de los Huertas y los Martí Gómez, extraordinario cronista de la vida ciudadana. Como Bru Rovira, varias veces premiado por su cobertura de conflictos bélicos y sociales en todo el mundo, como Juanjo Caballero, un maestro en el proceso productivo de la información. Como Carles Salmurri, modelo de documentalistas. Como Pepe Encinas, Salvador Sansuán, Guillermina Puig, Agustí Carbonell o Santiago Bartolomé, autores de fotografías

históricas. Como Carles Pastor, Moncho González Cabezas, Joan Barrera, Joan Busquets o Mercè Beltran, cronistas de la política catalana desde que volvió a existir la política catalana. Como tantos otros (Rosa Paz, Margarita Saenz-Diez, Carles Esteban, Josep Maria Orta, Carmen Umbón, Jordi Corachan, Maria Àngels López…) que dejan un hueco, un vacío profesional difícil de llenar.

LA METAMORFOSIS DEL MODELO INFORMATIVO La crisis económica global está siendo especialmente cruel con el sector de los medios de comunicación, pero es la crónica de una muerte hace tiempo anunciada. Reducciones de plantilla, disminución de las tiradas, adaptación a nuevos formatos, incorporación de todo tipo de promociones, transiciones del pago a la gratuidad, concentración de empresas para reducir costes…, todo o casi todo lo convencional se ha utilizado y el final, por desgracia, se está haciendo habitual: el cierre. Durante décadas, la publicidad ha sido el motor que generaba los ingresos y no la venta del producto, de los contenidos. Ésta es, con matizaciones, una de las peculiaridades de los medios: casi no venden lo que producen (contenidos), comercian las audiencias de sus contenidos a los anunciantes y, los que sí venden los contenidos (periódicos, revistas, televisiones de pago, etc.), apenas obtienen con ello suficientes ingresos para pagar los costes de la distribución del producto. Y mientras tanto los ciudadanos se han acostumbrado a

la gratuidad de la información y de determinados contenidos (música, vídeos, etc.), cuyas industrias han tenido también que cambiar su modelo de negocio. Pero aún hay más: los anunciantes buscan con la publicidad llegar a los ciudadanos y persuadirles hacia un producto o un servicio. La máxima efectividad se logra cuando somos capaces de segmentar esos destinatarios de los mensajes y lograr así la máxima eficacia publicitaria. Y eso, que es difícil de conseguir en los medios convencionales. El problema es que las medidas que se barajan son tan sólo soluciones de alto coste y baja efectividad que no solucionan el problema de fondo ya mencionado: estamos ante una reconversión del sector y del modelo de negocio. El negocio de los medios no volverá a ser igual. Pero junto al modelo de negocio y la búsqueda del soporte más adecuado no podemos olvidarnos del producto informativo, de los contenidos. Para poder seguir cumpliendo con su función básica y primordial, o sea, la de trasladar la información al ciudadano, es necesario que se encuentre en constante cambio y adaptación a los tiempos y a los entornos. Y de nuevo esta crisis supone una adaptación más. Drástica, mal gestionada y con actuaciones a destiempo, es sólo una etapa en la que, pese a todo, se reafirma la necesidad de no alejarse de la pura esencia periodística, de la necesidad de buscar complicidades con los destinatarios de la información desde el rigor y la confianza.

LA PUBLICIDAD FRENTE A LA MIGRACIÓN DIGITAL La crisis económica está acelerando la migración digital. De manera lenta pero sin pausa, Internet va ganando posiciones en el mercado de la información y en el de la publicidad. Su todavía limitado desarrollo publicitario y unas tarifas más baratas y flexibles le están permitiendo aguantar el impacto de la crisis mejor que a los medios tradicionales. El proceso de cambio hacia un nuevo modelo comunicativo en el que mandarán nuevos soportes y tecnologías parece ya imparable. Los medios tradicionales pierden audiencia y cuotas de publicidad, su verdadera fuente de ingresos. ¿Se confirman entonces los negros augurios sobre la próxima muerte de la prensa en papel? “Quitémonos de la cabeza esto de la desaparición de los periódicos. La radio no los hizo desaparecer, ni la televisión lo hizo con la radio. Los nuevos medios no destruirán a los anteriores, pero los modificarán”, vaticina Eva Quintana, doctora en Publicidad de la Universidad Ramon Llull. Por su parte, el periodista Gumersindo Lafuente, que en su momento convirtió elmundo.es en el medio digital más leído en lengua castellana y que actualmente dirige el portal Soitu (www.soitu.es), opina que “la prensa tradicional no se recuperará. Vivirá

CAPÇALERA ABRIL 2009

Seccions144:Layout 1

175


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 176

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

una larga agonía y solo sobrevivirán aquellos que sepan resituarse en un escenario que no se parecerá nada al actual”. “También estamos notando la crisis, pero somos de los medios que menos la padecemos. La gente se pasa muchas horas al día frente a Internet, y es mucho más barato un banner que un spot”, valora Isabel Haba, del departamento de publicidad online del diario Libertad Digital. No obstante, producir contenidos con las nuevas tecnologías es mucho más fácil y barato. Ante esto, ¿qué hacen los periódicos en papel, y qué más podrían hacer? De momento, “vender planchas, cubiertos y cuchillos de cocina”, bromea Jordi Urbea, director de la agencia publicitaria OgilvyOne, refiriéndose a las promociones. Otra posible solución para los diarios en papel sería “especializarse en la información bien contextualizada y la opinión que a muchos nos gusta leer los fines de semana. Entre semana no tenemos tiempo y consumimos las noticias en una especie de fast-food. Podrían ser dos formatos, uno para los laborables y otro para los fines de semana”, propone Carles Mas, de 55 años, jefe de publicidad nacional de los periódicos del Grupo Zeta.

han obtenido un alto grado de popularidad entre los internautas, y donde millones de personas explican su vida y escriben sobre temas especializados o profesionales. Su potencial comunicativo es infinito sobre todo cuando los contenidos de unos y otros van tejiendo una red infinita de información que traspasa fronteras.A pesar de la dificultad de contabilizarlos —las últimas cifras hablan de 133 millones de blogs en la Red— una parte de estos están escritos por profesionales de la información. “Los blogs periodísticos casi no aportan noticias propias sino opiniones” explica Ramón Salaverria, profesor de Periodismo de la Universidad de Navarra en su bitácora e-periodistas. “Lejos de ser una alternativa periodística de los medios tradicionales están constituyéndose en su caja de resonancia en Internet”, apunta. CAPÇALERA ha hablado con unos cuantos periodistas catalanes que mantienen en activo un blog. Lluís Foix fue uno de los primeros en abrir un blog en 2002 llamado ‘La Libreta’, ligado

CAPÇALERA ABRIL 2009

¿SE TENDRÁ QUE PAGAR PARA INFORMARSE EN LA RED?

176

El 16 de febrero la revista Time abría la caja de truenos. “Las compañías están regalando las noticias”, escribía Walter Isaacson, ex editor en jefe del conocido semanario, ex presidente de la CNN y autor de un artículo titulado: “¿Cómo salvar su diario?”. El artículo, sugiere que las versiones digitales de los medios vuelvan a hacer pagar para acceder a éstas, tal y como algunas habían hecho años atrás. El artículo abrió el debate sobre si, dada la situación de crisis actual en la presa escrita, se debe volver o no a las subscripciones en línea. Isaacson propone que por menos de un dólar el usuario pueda leer un artículo, que por un poco más pueda acceder a la edición completa del diario y que con un poco más tenga acceso libre durante una semana. “Lo veo complicado”, admitió en su momento Marty Kaiser, vicepresidente de la Asociación Norteamericana de Editores de Diarios. Según Kaiser es difícil que alguien pague por una noticia que puede leer gratuitamente en Google. Un mes después de la publicación del artículo de Isaacson, un informe de 800 páginas del Project for Excellence in Journalism (PEJ) sugería explorar un modelo similar al de la televisión por cable, es decir, una forma de tarifa mensual a los diarios y otros distribuidores de noticias.

BLOGS: UN MEDIO HECHO A MEDIDA La evolución de Internet también ha supuesto la proliferación de blogs, espacios personales de escritura que en los últimos años

a la cabecera de La Vanguardia en Internet. Según Foix, “La Libreta llega a los buzones de 35.000 personas al mismo tiempo, ¿cómo podría permitirme el dejarlo?”, se pregunta. Después de años de experiencia, está convencido de que hay diferencias substanciales entre los lectores de prensa y los de un blog, y sabe de gente, “lectores de toda la vida”, que ahora solo lo leen a través de la Red. Mercè Piqueras es otra veterana de Internet. De profesión bióloga, además de la presidenta de l’Associació Catalana de la Comunicació Científica, en 2004 abrió el blog ‘La Lectora Corrent’, dedicado a unir la actualidad con la vertiente científica. Actualmente, recibe unas 17.000 visitas. Mercè no es periodista pero aplica en su trabajo las reglas básicas de la profesión: corrección ortográfica, veracidad de la información, las fuentes originales, etc. “Cada búsqueda para encontrar la fuente original es una pequeña investigación. Incluso al recomendar un enlace de la Wikipedia, antes lo contrasto con dos o tres webs”. El jefe de redacción de Catalunya Ràdio, Jofre Llombart, se animó a abrir, a finales del 2007 y bajo la cabecera del 3cat24, el blog ‘L’Agulla del paller’, donde reflexiona sobre algunas de las noticias que tocan la vertiente más social. “Escribir en Internet me permite realizar otra construcción lingüística, utilizar recursos literarios que no puedo

hacer servir en la radio, donde el mensaje ha de ser conciso y concreto”, admite. Por otro lado, Sílvia Cobo es una periodista de 30 años que trabaja como responsable de comunicación de Internet en la ONG Manos Unidas. Hace dos años abrió ‘Lola como mola’ para hacer análisis y crítica de los medios de comunicación en un tono informal. “Mi idea es recuperar la función social y la credibilidad de la profesión”, afirma. Otro creador de blogs es Jaume Masdeu, corresponsal de Catalunya Ràdio en Bruselas, que estrenó en 2008 ‘Oh! Europa’ dedicado al análisis sobre la política y la economía europea. “Puedo publicar ideas e interpretaciones que antes me quedaba para mí.Ahora las expongo al escrutinio público, con posibilidad de ser contestado”, asegura. De cibercultura habla Mercè Molist en su blog ‘Port 666’, que abrió en 2006.“Lo actualizo más o menos una vez por semana”, reconoce. Ella publica regularmente en Ciberpaís (suplemento de tecnología de El País), y explica que lo mejor es que no ha de pasar por el filtro de un editor y los artículos pueden tener la longitud que quiera. “Y que la gente me puede dejar comentarios, porque en Ciberpaís no tengo el feedback de los lectores”. Aunque dicho feedback no siempre está a la altura del autor del blog. Después de horas puliendo un contenido que leerá gente anónima, uno se puede encontrar con comentarios que le falten al respeto. Lluís Foix lo tiene bien asumido, Jofre Llombart, en cambio, cree que el anonimato ampara a ciertos lectores de blogs que se dedican a agredir verbalmente a sus autores.

EL DOMINO LINGÜÍSTICO EN LOS MEDIOS, A DEBATE Últimamente políticos, periodistas y lingüistas se cuestionan si la calidad de la lengua catalana en los medios de comunicación es adecuada. La polémica surgió el pasado noviembre a raíz de la sugerencia de Joan Martí, jefe de la sección filológica del Institut d’Estudis Catalans, de aplicar sanciones a los periodistas que cometiesen errores a la hora de comunicarse. Meses después diversos lingüistas y editores consultados por CAPÇALERA todavía reflexionan sobre las declaraciones de Martí. El profesor Albert Rico, profesor del departamento de filología catalana de la UAB y miembro fundador del grupo de investigación Llengua i Media considera que las palabras de Martí proponiendo posibles sanciones en todo caso deberían referirse a “una sanción social”. En cambio, el jefe de edición de La Vanguardia, Magí Camps, se manifiesta “de acuerdo” con Joan Martí, “no tanto con el hecho simbólico de pagar una sanción”, sino que cree que el dominio de la lengua “se debería tener en cuenta en el momento de la contratación de cualquier profesional de la comunicación”. Por su parte, el jefe de la sección de edición del Avui,Albert Pla, cree que “pensar


8/4/09

12:40

Página 177

que un medio de comunicación multará, o no contratará, a un profesional que le aporta audiencia por el hecho de no hablar bien el catalán es no vivir en la realidad del mercado”, afirma. Por otro lado, la jefe de asesoramiento lingüístico de TV3, Maria Alba Agulló apunta que en la cadena pública catalana no es que se apliquen sanciones, pero sí que hay una serie de “toques de atención”. Y pone un ejemplo: “a veces no se permite que un periodista ponga voz a sus propios reportajes, o no se le permite hacer crónicas en directo”, y esta es una manera de velar por la corrección lingüística de TV3. En este sentido, el lingüista de COMRadio, Rudolf Ortega, considera que si un redactor tiene algún problema relacionado con la lengua se le han de facilitar todos los medios para solucionarlo. “Si alguien no puede poner su voz (a las informaciones que ha elaborado) se le ha de dar la formación necesaria”, asegura. La mayoría de expertos consultados por CAPÇALERA cree que los medios escritos tienen más herramientas a la hora de velar por la corrección lingüística. Y, por lo tanto, en la radio y en la televisión es donde más difícil se hace la tarea de asesoramiento, sobre todo en los programas con un alto nivel de improvisación.

DIEZ AÑOS DEL MODELO ACN La Agència Catalana de Notícies (ACN) es una de las principales apuestas del Govern a la hora de articular un espacio catalán de comunicación, cumple una década de existencia. La ACN llega a este aniversario con buena salud y con ganas de seguir creciendo. Su manera de trabajar está basada en las nuevas tecnologías, en una estructura ligera, en el teletrabajo y en la figura del periodista polivalente. En definitiva, una agencia joven y moderna al servicio de la vertebración informativa del país. Las particularidades de la ACN, en el momento de su fundación son diversas y esto mismo determina su personalidad: es la primera agencia catalana de noticias, se funda en Girona, tiene como objetivo principal la vertebración informativa del país desde los medios de proximidad y apuesta de manera absoluta por las nuevas tecnologías. La ACN será digital y a través de la red de Internet, o no será. Tenemos entonces, que la ACN empieza a dar servicio a quien más lo necesita y menos recibe de las agencias tradicionales (básicamente Efe y Europa Press), como son los diarios, semanales y publicaciones, y las radios fuera del área metropolitana de Barcelona.Y en otro nivel, la ACN empieza a proveer a instituciones y empresas, siendo uno de los primeros convenios que se firman el de la Associació Catalana de Municipis i Comarques. “Hace diez años –recuerda Gordillo– los periodistas de la ACN hacían, además, pedagogía tecnológica y pedían a las instituciones que los comunicados de prensa se enviaran por correo electrónico y no por fax…”.

NEW NEW JOURNALISM: UN VIEJO PERIODISMO NUEVO Cincuenta años después del asesinato que en 1959 acabó con una familia de Kansas a manos de dos vagabundos, y que Truman Capote inmortalizó en su célebre A sangre fría, el estadounidense Robert Boynton promueve el New New Journalism, que recrea el movimiento del periodismo literario que en los años 60 y 70 popularizaron plumas insignes como Tom Wolfe, Gay Talese, Norman Mailer y el mismo Capote, aunque al parecer sin aportar nada nuevo. La publicación de A sangre fría en 1965 causó un formidable impacto en el medio periodístico y literario norteamericano. Capote pronto se convirtió en el catalizador del New Journalism, una innovadora tendencia periodística que primero supuso el rechazo abierto de la doctrina, la cultura profesional y buena parte de las rutinas productivas dominantes en el gremio, sobre todo de la para ellos denostada ideología de la objetividad y su correlato retórico, los dos dispositivos discursivos y expresivos que forman el núcleo del periodismo ortodoxo. El impacto que el New Journalism tuvo en Europa fue sensible. No obstante, en España, la generación de periodistas que preconizó y protagonizó aquellas transformaciones — Manuel Vázquez Montalbán, Eliseo Bayo,

Francisco Umbral, Montserrat Roig, Ricardo Cid-Cañaveral, Rosa Montero, Maruja Torres, Ramon Barnils o Manuel Vicent, entre otros— no fue tributaria de aquella influencia, a mi parecer, sino que cultivó, más bien, un valioso periodismo literario deudor de la tradición autóctona. En cuanto al New New Journalism que desde hace unos pocos años publicita el periodista y profesor Robert S. Boynton, poco cabe añadir, porque no hace ninguna aportación innovadora más allá de versionar por enésima vez el periodismo literario de ayer, hoy y mañana.

LOS OTROS ESCENARIOS DE LA NOTÍCIA A veces el periodista acude al lugar de la noticia y ya está todo dispuesto, para evitar que se salga del guión, pero nuestros intereses y los del contrario seguramente son distintos y radicará en nuestra astucia y curiosidad que afrontemos el tema con firmeza. Observamos en la gente que hace calle que por su corta

experiencia son fácilmente dirigibles, y a veces sólo les preocupa cómo obtener una información lo más rápidamente posible. Al llegar a los escenarios donde se trabaja en grupo con otros colegas, resulta mucho más cómodo ser uno más y dejarnos arrastrar por la nube. Pero salirse de esta nube es la única forma de afrontar la exclusividad, la nuestra y la del medio para el que trabajamos, que espera de nosotros que nuestro trabajo sea diferente y original. En los escenarios encontraremos varios puntos de vista, podremos mirar delante pero también detrás, antes de la puesta en escena pero también más tarde. En los escenarios del poder de la política y las altas finanzas, la moqueta y la corbata tejen a veces una malla que te atrapa y transporta a un mundo desconocido, donde las reglas del juego tienen coordenadas que desconocemos. La política sabe mejor que nadie cómo captar la atención del informador, cómo vestirla, maquillarla y venderla.

JAPÓN: FUTURO INCIERTO EN EL PAÍS CON MÁS LECTORES DE PERIÓDICOS A pesar de mantener el liderazgo mundial de lectores de periódicos, gracias a las subscripciones, Japón no permanece ajeno a la crisis de la prensa escrita. El país nipón busca fórmulas para compensar la caída de publicidad y ventas en el quiosco. De los 100 diarios más vendidos en todo el mundo, una séptima parte se publican en Asia y 62 de ellos se editan entre China, Japón y la India. Más del 80% de los japoneses lee al menos un periódico al día. La mayoría de los grandes periódicos japoneses, encabezado por el Yomiuri Shimbun (número uno del mundo con 10.032.441 ejemplares), tienen dos ediciones. Y estas subscripciones representan, para los rotativos, un 54% de sus ingresos, mientras que la publicidad no supone más del 20% de sus ganancias. Esto deja a Japón en una situación más ventajosa frente a la repercusión de la actual crisis financiera. No obstante, el país nipón no es inmune a la crisis, y aunque no se están produciendo grandes reducciones de plantilla, algunos rotativos empiezan aplicar restricciones de gastos en sus redacciones y prejubilaciones incentivadas. Al fin y al cabo, lo que pasa en Japón es lo mismo que ocurre en España: más y más subscriptores de periódicos, especialmente los jóvenes, consultan Internet como fuente de información.A este panorama hay que añadir el relevo generacional, en el país más envejecido del mundo, y la falta de interés de los jóvenes por la prensa. A los periódicos no les queda más remedio que cambiar de dirección adaptándose a las nuevas tecnologías, algo que sorprendentemente no les resulta tan sencillo, ya sea porque no saben cómo diferenciar sus webs de los diarios impresos o porque no acaban de ver cómo sacarle provecho al negocio.

CAPÇALERA ABRIL 2009

Seccions144:Layout 1

177


Seccions144:Layout 1

8/4/09

12:40

Página 178

CAPÇALERA ABRIL 2009

COM ENS VEU... Guillem Cifré

178


portada144.qxd:portada

8/4/09

13:03

Pรกgina 2


8/4/09

13:03

Pรกgina 1

144 ABRIL 2009

portada144.qxd:portada

Capcalera_144  

La revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, publicada l'abril de 2009